L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Penó de la Conquista

2026-02-27T10:43:23Z

J10: He afegit "Fals" davant de penó i he afegit este paràgraf: En l'época de la conquista de Jaime I, la bandera d'Arago era de dos barres roges sobre fondo groc. Per tant, este penó es fals i es utilisat pel pancatalanisme per a catalanisar el Regne de Valéncia.

[[File:Fals Penó de la conquista, Ajuntament de València.JPG|thumb|Fals Penó de la conquista, Ajuntament de Valéncia]]

El '''Fals Penó de la Conquista''' o '''''Fals Penó de la Conquesta'''''<ref>Arcaisme usat pel [[pancatalanisme]], segons la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], abdós formes són normatives, pero es recomana l'única forma viva en el llenguage oral, "conquista". Segons els pancatalanistes abdós formes també són correctes, pero preferixen l'arcaisme "conquesta", és per això que dins del pancatalanisme se'l nomena "penó de la conquesta".</ref> és una bandera de llenç que es conserva en una vitrina en l'[[Archiu Municipal de Valéncia|Archiu Històric Municipal de Valéncia]].
En l'época de la conquista de Jaime I, la bandera d'Arago era de dos barres roges sobre fondo groc. Per tant, este penó es fals i es utilisat pel pancatalanisme per a catalanisar el Regne de Valéncia.

== Tradició ==

La tradició diu que el Penó de la Conquista és la mateixa bandera que els musulmans valencians hissaren en la Torre d'Ali Bufat en l'any [[1238]], per a simbolisar la rendició de la [[ciutat de Valéncia]] davant [[Jaume I]]. En efecte, el propi monarca, en el seu [[Llibre dels fets]], ho relata de la següent manera:

{{Cita|E quant vench altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al Rey [Zahén, rei de Valéncia] e a rais Abhalmalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valéntia, e que nengun mal no·ls faessen, que metessen nostra senyera en aquella torre que ara és del Temple; e ells dixeren que·ls playa. E Nós fom en la rambla, entre'l Reyal e la torre, e quant vim nostra senyera sus en la torre descavalcam e dreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta}}

No cal dir que esta costum era habitual i natural si es tractava de la conquista de ciutats, i es tornà a repetir, per eixemple, en la conquista de la ciutat de [[Múrcia]] pel mateix [[Jaume I]]:

{{Cita|E, quant vench al quart dia, aguisam •L• cavallers, ab lurs cavals armats e ab •CXX• balesters de Tortosa; e nós esperam-los costa l’aygua de Segura, prop l’alcàcer, esperan quant vendrian e quant metrien nostra senyera sus, e tenrien les torres los nostres. E tardaven molt los nostres de pujar sus, e nós pregàvem sancta Maria de ço que nós desijàvem, que ella fos aquí ahorada e creüda, que u acabàssem, e que ella que•n pregàs lo seu car Fiyl. E havíem gran dupte que no•ls presessen, pus que tant tardaven. E, quan nós haguem estat •I• gran peça, nós vim la nostra senyera lassús en l’alcàcer e les torres guarnides ben e gent d’òmens e de balesters nostres. E davalam en terra de nostre caval, e grahim a nostre Senyor Déu la mercé que ell nos havia feyta, e ficam los jonols, ploram e besam la terra. E tornam-nos-en a nostra albergada}}

== Composició ==

La bandera està formada per tres bandes de tela blanca (engroguida pel pas del temps), cosides en vertical. Les dos costures són perfectament perceptibles si es contempla la bandera de prop.

La tela central coincidix en les dos franges roges i la blanca-groga del centre, i en la seua part inferior se prolonga respecte de les teles dels costats uns quants centímetros en recte. Les dos teles laterals, que abarquen el restant de barres, estan retallades irregularment i esgarrades en la seua part baixa, conformant en conjunt un extrem inferior aproximadament bocellat.

Les quatre barres roges estan simplement pintades sobre la tela de llenç, per a donar-li un aspecte de [[Senyal real|senyal real]] d'[[Aragó]]. Presenta també en la seua part alta una inscripció en castellà ''Año 1238'' a la qual s'atribuïx un orige modern.

== Mides ==

El [[Marqués de Cruïlles]], en la seua ''Guía urbana de Valencia antigua y moderna'' ([[1876]]) dona unes mides del Penó de 2,27 cm d'ample i 2,40 cm de llargària, lo que la fa un poc més curta i un poc més ampla que la [[Real Senyera]], que es conserva en una atra vitrina, just davant del Penó.

== Història ==

Este Penó ha segut objecte de valoracions certament desiguals a lo llarc de la seua història. Com és sabut, en l'actualitat, és objecte de veneració patriòtica i casi sagrada per cert sector valencià de tendència [[Catalanisme|catalanista]]. Sector que simultàneament sol negar qualsevol llegitimitat històrica i simbòlica a la Real Senyera coronada, bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana|Comunitat Autònoma Valenciana]] des de [[1982]].

La sacralisació del Penó arriba, en estos rogles d'opinió, fins al punt de representar-lo gràficament de forma exacta, en els seus retalls irregulars de la seua part inferior (pero sense l'inscripció en castellà de la part superior).

Alguns investigadors pertanyents ad esta corrent d'opinió com ara [[Pere Maria Orts]] o [[Pau Viciano]] afirmen també insistentment i prou erròneament que l'actual Real Senyera, que acaba en forma bipartida, tenia també originàriament forma bocellada com el Penó en el provable objectiu de donar-li al Penó de la Conquista una miqueta més de llegitimitat històrica i de llevar-li-la de pas a la Senyera, clar.

L'història del Penó, efectivament, és bonica, pero té un problema important: no hi ha cap constància escrita que parle de l'existència del Penó de la Conquista d'abans del [[sigle XVI]], és dir, trescents anys despuix de la seua teòrica confecció.

Esta primera alusió la fa, de forma certament novelesca, [[Pere Antoni Beuter]] en el seu ''Libro segundo de la crónica de España'', publicat en l'any [[1551]]:

{{Cita|Hazia un ventezico, que descogia la bandera haziendola jugar en el ayre, de suerte que las barras de Aragón se devisaron clarissimamente de la tienda que estava más lexos en el Real, por lo qual se hizo una gran señal y sentimiento de alegria y plazer. Esta bandera estuvo alli donde se puso muchos dias que no se quito. Y despues haviendo el Rey edificado la Yglesia do el cuerpo de S. Vicente martyr estuviera escondido y sepultado que estava fuera de los muros de la ciudad, la mandó colgar en la boveda de encima el altar mayor do estuvo casi trescientos años}}

El problema és que res se diu en el Llibre dels fets, ni en cap atre lloc, abans de la descripció de Beuter en el sigle XVI, sobre eixa suposta orde del Rei En Jaume de fer-lo penjar de la bòveda de [[Sant Vicent de la Roqueta|Sant Vicent de la Roqueta]]. Tampoc és menester dir que en cap de les processons del [[9 d'octubre]] que es celebraven des de l'any [[1338]], ni en les festes dels successius Centenaris de la conquista, ni en cap acte civil o religiós de la ciutat, se menciona l'existència del Penó de la Conquista, ni la seua presència en l'iglésia de Sant Vicent de la Roqueta. L'únic objecte de veneració en totes elles, en totes les époques, que es trau sense inclinar-se des de la finestra de la Casa de la Ciutat, i és escoltat per totes les institucions de la Ciutat i [[Regne de Valéncia|Regne]], tal com se fa hui en dia, és, casualment, la famosa Real Senyera de [[Lo Rat Penat]].

S'ha de dir que, per estos i per atres assunts, Beuter s'ha guanyat una reputació d'historiador fantasiós. Fon ell, precisament, el primer en parlar del supost orige de les quatre barres en els famosos dits banyats en sanc del comte barceloní [[Guifré el Pilós]] (més conegut en castellà com a ''Wifredo el Velloso'') durant [[sigle IX]]. Est orige llegendari feu furor entre certs historiadors catalans i no pocs de valencians, i encara en el present trobarem fàcilment gent que crega esta llegenda com a paraula revelada.

No cal dir que no hi ha cap font històrica que l'acredite, pero la llegenda i el debat posterior sobre si l'orige inicial de les barres és català o aragonés, ha fet omplir també de forma apassionada moltes pàgines. Sense anar més llunt, la pàgina oficial de les [[Corts d'Aragó|Corts Aragoneses]], en l'apartat de Símbols d'Aragó, tracta el tema de forma molt clara i contundent. Despuix de l'alusió de Beuter, no es troba cap atra menció del Penó de la Conquista fins a l'any [[1640]]. [[Marc Antoni Ortí]], en la descripció de les festes del ''Quart Centenari de la conquista'', se referix al Penó com a:

{{Cita|... poco después de la conquista dexó [Jaume I] colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir donde aun hoy permanece, y consta que es el mismo. Porque el Dotor Pedro Antonio Beuter, predicando en la santa Iglesia de Valencia, quando se celebraron las fiestas del Siglo tercero, en el año 1538 hablando en este estandarte, dixo, que entonces avia trescientos años que estava colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir. Y a los ultimos de Agosto del año 1638, Dionisio Dassio Racional de Valencia le mandó descolgar, y averiguo por su antigüedad y hechura, que era el mismo, de quien el Dotor Beuter avia tratado en su sermon}}

És dir, Ortí crea que el Penó és el mateix que el de Jaume I simplement perque ho digué Beuter en l'any [[1538]] i també perque el Racional ''averiguó por antigüedad y hechura que era el mismo''... Autèntic método científic... Per desgràcia el voluntarisme i la credulitat romàntica d'alguns estudiosos en este sentit (Pere Maria Orts o Pau Viciano) no els tinguen igualment desenrollats quan de la Real Senyera coronada es tracta... per molt que d'esta darrera bandera es conserven inclús les factures de la seua elaboració.

Son net Josep Vicent Ortí, en la descripció de les festes del centenari de l'any [[1738]] (en que es tragué, com a excepció, la Senyera de l'arca en la qual l'havien tancada despuix de la [[Guerra de Successió]], com a símbol perillós de les llibertats perdudes (les noves autoritats borbòniques), no fa més que repetir les referències de son yayo, sense afegir res més.

De les diverses descripcions de les banderes presents en la Casa de la Ciutat en el [[sigle XIX]], se sap que el Penó de la Conquista ya es trobava entre d'elles. És el Marqués de Cruïlles qui donà l'explicació ad este fet, en la seua ''Guía'' de l'any [[1876]]. Despuix de repetir les asseveracions de Beuter i els dos Ortins, i d'afirmar, com a indiscutible prova de la seua autenticitat, que ''"jamás se ha contradicho la identidad de este apreciable lienzo"'' (un atre a qui li agradava el método científic), diu que:

{{Cita|Este lienzo estuvo colgado de la bóveda de dicha iglesia á la manera que muchos otros pendones no menos históricos lo están todavía en semejantes sitios. Aun permaneció como mirado con indiferencia algun tiempo despues de la esclaustracion de 1835; y al disponerse el derribo del saliente que dicha iglesia tenia á la parte de la valle, y de que se creyó útil así para la fortificacion como para comodidad del tránsito, fué transportado á las casas Consistoriales, siéndonos notoria esta circunstancia é identidad por informe verbal del mismo empleado que lo recibió. En l'any 1838 se dispuso una urna de cristales en forma de pirámide donde se conserva haciendo juego con la bandera de la ciudad, á los lados del retrato del rey á quien arrancó lágrimas de agradecimiento á Dios la vista de los brillantes colores de este pendon real}}

En paraules de l'historiador [[Antoni Atienza]] en ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' (Valéncia, 2001), diu:

{{Cita|eixe penó que mai havia representat res per als valencians, fins al punt que cap croniste l'havia descrit de manera adequada, guanyà un relleu importantíssim, equiparant-se en importància a la Real Senyera, junt a la qual fon guardat}}

Tant el Penó com la Real Senyera reaparegueren definitivament en les festes del centenari de 1838, i va ser habitual a partir de finals del [[sigle XIX]] representar-los junts en diversos gravats.

Eixa és l'història del Penó, sense entrar en époques més modernes que requeririen un tractament més ampli.

Ha de dir-se que, davant la falta de testimonis concloents que acrediten l'antiguetat del Penó, se sol recórrer com a justificació històrica al material rudimentari en que està confeccionat el Penó (llenç o estamenya, sobre el qual simplement se pintaren les barres) com a prova de que podria ser perfectament el mateix que es fabricà de pressa, en els primers materials que es trobaren, per a hissar-lo en la Torre del Temple.

Igualment, solen enarborar-se les pintures gòtiques del [[Castell d'Alcanyís|castell d'Alcanyís]] (pintades en el [[sigle XIV]], un sigle despuix de la conquista de Valéncia) com a prova de que el Penó de la Conquista té el mateix disseny abocellat que les banderes que es veuen en una de les pintures, hissades en una fortalea que teòricament representa la ciutat de Valéncia conquistada per Jaume I.

El primer problema és que no són una, sino dos les banderes barrades que onegen sobre la ciutat de Valéncia. El segon, que les banderes representades en les pintures tenen a soles tres barres (no quatre), i ademés, l'estandart que acompanya a Jaume I a soles ne té dos (hi ha, com és sabut, una polèmica secundària sobre el número de barres que tenia originàriament la Senyera del Regne de Valéncia.

En definitiva, una història molt bonica, la del Penó.

== Falsetat del Penó ==
[[Archiu:Inpe.jpg|thumb|250px|Peno de la Conquista ([[Archiu Municipal de Valéncia]])]]

* Com digué, en l'any [[1900]], [[Roc Chabàs]], croniste oficial d'Alacant; archiver de la [[Catedral de Valéncia]]; acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]]; membre de la Societat Arqueològica Valenciana; membre de [[Lo Rat Penat]] i fundador dels Congressos d'Història de la [[Corona d'Aragó]]:

{{Cita|... no és possible que siga la bandera real la que té l'Ajuntament de Valéncia, perque la tela, pintura i paleografia de la data la denúncia com a obra del sigle XVI o XVII}}

* Com diu l'investigador valencià, [[Joan Ignaci Culla]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquesta, una falsa reliquia'' (''[[Las Provincias]]'', 9.10.2008):

{{Cita|Pero parlant de falses reliquies, no podia deixar de mencionar, aprofitant el 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I, aquelles que es relacionen en el nostre monarca i que de forma enganyosa per als visitants «exhibix» el Museu Historic Municipal de l'Ajuntament de Valencia. Entre les «perles» expostes figuren l'espasa del rei, el supost escut o Trofeu de la conquesta en el fre i espola, encara que de totes estes reliquies la que se'n porta la palma es el famos, i hui emblema dels catalanistes, «Peno de la Conquesta». De tots estos objectes s'han publicat diversos estudis que desmonten la seua autenticitat, per lo que, de moment, no reincidirem en els mateixos. Pero davant l'insistencia dels catalanistes en reivindicar, una vegada més (en esta ocasio en motiu de l'Any de Jaume I), el «Peno de la Conquesta» com a emblema nacional dels valencians, en contraposicio de la nostra Real Senyera, nos obliga a insistir en que el «Peno», es més fals que les plomes dels arcangels Gabriel i Miquel}}

{{Cita|Encara que en atres articuls incidirem en l'impossibilitat historica de que la reliquia exposta fora la que isaren els moros en la torre d'Ali Bufat (despres del Temple), convindria recordar lo que ya denunciava el prestigios [[Roc Chabás]], davant de la presunta falsetat del Peno en 1900, arreplegat per [[Francesc Carreras Candi|Carreras Candi]] en Geografia del Regne de Valencia, Tom de la província de Valencia, p.550: «no es posible sea la bandera real la que tiene el Ayuntamiento, porque la tela, pintura y paleografía de la fecha la denuncia como obra del siglo XV o XVI»}}

* L'investigador castellonenc [[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]], entre atres coses, diu lo següent sobre el ''Penó'':

{{Cita|No existix cap indici que prove la pertenencia del Peno al Conquistador, pero alguns detalls demostren clarament la seua falsetat:

1º Les fantasies de Beuter ya eren conegudes en el seu temps; en 1605 el tesorer de la Catedral de Malaga, Francisco Padilla, s'escandalisava per les histories contades per Beuter. (Historia Eclesiástica de España. Málaga 1605).

Joan Fuster en, Comentarios sobre la Historia de Valencia de Beuter diu: Beuter solía dejarse llevar por la imaginación: unas veces por la de los autores precedentes, y otras, !ay¡, por la propia. Le faltaba sentido crítico, en la selección de las fuentes.

2º És del tot increible que una cosa tant important com la bandera del fundador del regne, permaneixquera trescents anys en l'anonimat, sense cap referència en documents i sobre tot en la tradicio popular, sent la Real Senyera i no el Penó la que va presidir la celebració d'eixe any i dels posteriors fins a hui.

3º Alfons X el Savi, casat en 1244 en Violant d'Aragó, filla d'En Jaume diu: Los pendones, anchos por el asta y agudos por el batiente, eran para los maestres de las órdenes militares y para quienes mandasen de cincuenta a cien caballeros. Mentres eren les banderes les que permaneixien junt al rei.

4º En absolutament tots els gravats, documents, pergamins, taulells, monedes, primers quadros històrics, portularis i cintes de seda lacrades en la documentació real, anterior a 1377 (Pere el Ceremonios), les barres o pals són dos i no quatre com du el Penó, lo que nos demostra clarament, l'impossibilitat de pertànyer a l'época de la conquista.

5º La tela i la pintura no són les utilisades en el sigle XII, sino molt posteriors lo que explica que passats sèt sigles i mig, tres d'ells en absolut abandó, el seu estat de conservació siga acceptable, al contrari que alguns portularis que sent alguns sigles posteriors i sempre conservats en archius en condicions òptimes, han perdut practicament tot el color com a conseqüencia del pas del temps.

En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència}}

== Vore també ==

* [[Real Senyera]]
* [[Palau de Cervelló]]

== Referències ==
<references/>

* Coscollá Sanz, Vicente (2003)La Valencia Musulmana, páginas 131-135
* [http://el-blog-de-masclet.blogspot.com.es/2009/05/sobre-el-peno-de-la-conquesta.html Sobre el Penó de la Conquesta - El Blog del Masclet]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20081009/especial-3/peno-conquesta-falsa-reliquia-20081009.html El Peno de la Conquesta, una falsa reliquia - Joan Ignaci Culla - Las Provincias]
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=68 El Peno de la Conquista - Domingo Gimeno Peña - Cardona Vives]
* [http://www.culturavalenciana.es/simbols/sobre-el-llamado-pendon-de-la-conquista/ Sobre el llamado “Pendón de la Conquista” - [[Ricart Garcia Moya]] - Cultura Valenciana]

== Bibliografia ==
* Coscollá Sanz, Vicente (2003). La Valencia musulmana. Reproducción:Carena Editors. Valencia. ISBN 84-87398-75-8.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|History of Valencia}}

[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Catalanisme]]

Pere el Gran

2026-02-07T09:27:31Z

J10: He canviat "soberà" per "sobirà".

[[Image:Pietro III d'Aragón.jpg|thumb|220px|Retrat de Pere el Gran, per [[Manuel Aguirre y Monsalbe]], [[1851]]-[[1854]]|vínculo=Special:FilePath/Pietro_III_d'Aragón.jpg]]
'''Pere el Gran''', '''Pere III d'Aragó''' o '''Pere I de Valéncia''' ([[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[1240]] - † [[Vilafranca del Penedès]], [[Principat de Catalunya]], [[11 de novembre]] de [[1285]]; en [[aragonés]] ''Pero'',<ref>Grafia SLA - [[Sociedat de Lingüistica Aragonesa]]</ref> en [[llatí]] ''Petrus'') fon un sobirà de la [[Corona d'Aragó]] en els títuls de [[comte de Barcelona]], [[Llista de reis d'Aragó|rei d'Aragó]] i [[rei de Valéncia]] ([[1276]]-1285) i despuix de la conquista de l'illa, [[rei de Sicília]] ([[1282]]-[[1285]]).

Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.<ref>Regnat: Rei d'Aragó, Rei de Valéncia i Comte de Barcelona</ref> Està enterrat en el [[Real Monasteri de Santa Maria de Santes Creus]], i la seua tomba és l'única d'un soberà de la [[Corona d'Aragó]] que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seua conquista militar del [[Regne de Sicília]] en l'any [[1282]] es féu famosa la frase de l'almirant [[Roger de Lauria]] o Llúria, en qué afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar [[mediterrànea]], sinó portava en la seua cua un escut o una [[Senyal Real]]:

{{cita|Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament [[galera]], ne [[lleny|leny]], mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.|Frase de [[Roger de Lauria|Roger de Llúria]] en la [[Bernat Desclot|Crònica de Bernat Desclot; cap CLXVI]]}}

==Referències==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Peter III of Aragon}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Casa d'Aragó]]
[[Categoria:Reis d'Aragó]]
[[Categoria:Comtes de Barcelona del casal de Barcelona]]
[[Categoria:Militars de la Corona en la Croada contra la Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Sicília del casal de Barcelona]]

Paella valenciana

2026-01-02T13:03:02Z

J10: En el primer paragraf he afegit: "Documentada ya des del sigle XVI, com aixina ho demostren les primeres mencions trobades en el recetari de Bartolomeo Scappi, cuiner del Papa Pio V en el sigle XVI, a on apareix el terme associat a esta recepta de cuina, també apareix un gravat en el seu llibre, Opera, a on es poden observar la paella en les seues característiques actuals."

{{Infotaula Arros
| color =
| textcolor =
| nom = Paella d'arròs
| image = ValencianPaella.jpg
| image-width =
| llegenda = Una paella d'arròs
| orige = Postulat de la [[Ribera Baixa]] i de l'[[Horta Sur]]
| tipo cuina = [[Cuina valenciana]]
| ingredients destacats = [[Conill]], [[pollastre]], [[bajoca]], [[fesol]], [[safrà]]
| método = En [[paeller]] o foc de llenya
| on = [[Europa Occidental]], [[Amèrica]], [[Amèrica Llatina]], [[Filipines]]
}}
La '''Paella valenciana''' és un plat típic valencià originari del [[Regne de Valéncia]]. El seu nom prové del [[llatí]] ''patella'', una espècie de barco. Documentada ya des del sigle XVI, com aixina ho demostren les primeres mencions trobades en el recetari de Bartolomeo Scappi, cuiner del Papa Pio V en el sigle XVI, a on apareix el terme associat a esta recepta de cuina, també apareix un gravat en el seu llibre, Opera, a on es poden observar la paella en les seues característiques actuals.

Molts són els que asseguren tindre l'autèntica recepta de la paella. Açò és impossible puix la característica fonamental d'este plat és precisament que s'usen els ingredients que hi ha en la zona, tenint com a denominador comú l'[[arròs]] i l'instrument a on se cuina, també denominat paella pero en dos anses i sense mànec.

La paella seguix sent el plat valencià més representatiu de la nostra gastronomia inclús fòra d'[[Espanya]], o a lo manco el que més se coneix. Pero també és un gran tema de debat sobretot entre els valencians i el restant d'espanyols que moltes voltes fan la seua pròpia versió de la paella. Pero per als valencians, este plat no deu ser font d'improvisació, puix hi ha diversos tipos de paella que conten en la seua pròpia recepta. Per això és difícil saber exactament quants tipos de paella existixen puix que per als més tradicionals la paella mixta és una invenció i no deuria considerar-se-la com a plat tradicional, en canvi, per a uns atres la paella porta aus i marisc. Per això podem trobar paelles tan diferents com la marinera, la de montanya, la de l'horta, etc.; totes bones de menjar i totes autèntiques.

== Orige ==

L'orige de la paella és accidental i per necessitat. Fon un llaurador de l'albufera el que va començar a cuinar l'arròs, els conills de mont i els ànets que caçava. És possible que fora l'[[Albufera de Valéncia]] pero albuferes va haver en tot el llitoral valencià.

= Tipos de paella =

== Paella valenciana ==
[[Archiu:Paella2.jpg|300px|thumb|right|<center>Paella [[Comunitat Valenciana|valenciana]]</center>]]

===Ingredients===
*400 gr. [[arròs]].
*1/2 litro d'[[aigua]].
*250 gr. de [[conill]].
*400 gr. de [[pollastre]].
*16 [[caragol|caragols]].
*120 gr. [[tomata]] rallada.
*120 gr. fesols de [[garrofó]].
*120 gr. fesols secs.
*100 gr. [[bajoquetes]].
*4 bris de [[safrà]].
*[[Romer]] fresc.
*1 culleradeta de colorant.
*1 cullerada de [[pimentó]].
*[[Oli]] d'[[oliva]].
*[[Sal]].

=== Elaboració ===
Se trosseja el conill, el pollastre i les verdures, se coloca la paella en el fòc, cobrim el fondo d'oli sense passar-se, puix si no pot quedar oliosa. Se frig el conill i el pollastre fins que es doren. S'adoba la carn i es tiren ara les verdures, que han de ser fresques, se les dona unes voltes i s'aparten cap als cantons de la paella, deixant el centre lliure. S'afig l'all picat, la tomata, se sofrig llaugerament i s'agrega el pimentó. S'aboca l'aigua i quan trenca el bull, se tira el safrà i el colorant. S'incorporen els caragols. Se deixa reduir l'aigua un poc a fòc viu i despuix se baixa el fòc. Ací es mira el punt de sal i s'afig l'arròs, procurant repartir-lo per tota la paella. Ha de coure cinc minuts a fòc fort i quinze a fòc mig. Se remena la paella de quan en quan i quan se veja l'arròs se li tira un miqueta de romer.

== Paella de l'horta ==
{{AP|Paella de l'horta}}
[[Archiu:Plhorta.jpg|300px|thumb|right|<center>Paella de l'horta</center>]]

===Ingredients===
*400 gr. [[arròs]].
*1/2 litro d'[[aigua]].
*250 gr. de [[conill]].
*400 gr. de [[pollastre]].
*16 [[caragol|caragols]].
*150 gr. [[pebrera verda]].
*120 gr. [[tomaca]] rallada.
*120 gr. fesols de [[garrofó]].
*120 gr. fesols secs.
*100 gr. [[bajoquetes]].
*4 bris de [[safrà]].
*[[Romer]] fresc.
*1 culleradeta de colorant.
*1 cullerada de [[pimentó]].
*[[Oli]] d'[[oliva]].
*[[Sal]].

'''Per a les pilotetes de carn:'''
*200 gr. de [[carn]] picada de [[porc]].
*15 gr. [[manteca]].
*20 gr. de [[pa]] rallat.
*1 ou.
*1 culleradeta de [[pinyons]].
*[[Canella]].
*Sal.

=== Elaboració ===
Se trosseja el conill, el pollastre i les verdures, se preparen les pilotetes mesclant els ingredients indicats, se passen per clara d'ou batuda i es reserven.
Se coloca la paella en el fòc, cobrim el fondo d'oli. Se frig el conill i el pollastre. S'adoba la carn i es tiren ara les verdures, que han de ser fresques, se les dona unes voltes i s'aparten cap als cantons de la paella, deixant el centre lliure. S'afig l'all picat, la tomaca, se sofrig llaugerament i s'agrega el pimentó. S'aboca l'aigua i quan trenca el bull, se tira el safrà i el colorant. S'incorporen les pilotetes i els caragols. Se deixa reduir l'aigua un poc a fòc viu i despuix es baixa el fòc. Ací es mira el punt de sal i s'afig l'arròs, procurant repartir-lo per tota la paella. Ha de coure cinc minuts a fòc fort i quinze a fòc mig. Se remena la paella de quan en quan i quan se veja l'arròs se li tira un miqueta de romer.

== Paella negra o d'hivern ==
[[Archiu:Paellanegra.jpg|thumb|250px|Paella d'hivern]]

La '''Paella Negra o d'Hivern''', és una recepta tradicional valenciana que du com a ingredients principals tres verdures: les [[Fava|faves]] seques, faves tendres i [[carchofes]]. Deu el seu nom a la temporada en que es cuina ([[hivern]]) o negra pel color que aporten les verdures mencionades.

És típica en numeroses comarques de la província de Valéncia, com per eixemple [[la Costera]], [[la Vall d'Albaida]] o en [[la Safor]], a on és especialment molt tradicional -també és possible trobar-la en [[Província d'Alacant|comarques alacantines]] o, inclús, en racons com [[Benicarló]], breçol carchofera. En general és habitual en la [[Comunitat Valenciana]].

== Paella marinera ==
{{AP|Paella marinera}}
[[Archiu:Pmarin2.jpg|thumb|right|300px|<center>Paella marinera</center>]]

=== Ingredients ===
*500 gr. [[arròs]].
*250 gr. de [[sépia]].
*250 gr. de [[rap]].
*250 gr. d'[[Emperador (peix)|emperador]].
*8 [[gamba|gambes]].
*8 [[clòchina|clòchines]].
*4 [[cigala|cigales]].
*250 gr. de [[chirla|chirles]].
*1 [[pebrera verda]].
*[[Aigua]].
*1 dent d'[[all]].
*2 [[tomata|tomates]] madures.
*[[Safrà]].
*[[Oli]] d'[[oliva]].
*[[Sal]].

=== Elaboració ===
Se llava el marisc i el peix. S'obrin al vapor les clòchines i les chirles. Se trosseja la sépia, el rap i l'emperador. Se talla la pebrera a trossets i es pela i es pica l'all i les tomaques.
En una paella al fòc en un poc d'oli, se frig la pebrera, els alls i les tomaques. S'afig el peix i quan tot estiga casi fet se tira l'aigua calenta (el doble que d'arròs) i un poc de sal. Quan trenca el bull se tira l'arròs repartit per tota la paella i es deixa coure quinze minuts. A mitat de la cocció s'agrega el marisc.

== Paella mixta ==
{{AP|Paella mixta}}
[[Archiu:Paellamix.jpg|thumb|right|300px|<center>Paella Mixta</center>]]

=== Ingredients ===
[[Archiu:Carne de pollo cortada a trozos.jpg|thumb|300px|Carn de pollastre tallada per a fer la paella]]

*400 gr. arròs.
*400 gr. pollastre.
*250 gr. conill.
*150 gr. magre de porc.
*4 blanquets.
*1 calamar gran.
*4 trossets de [[rap]].
*12 [[clòchina|clòchines]].
*12 pechines.
*8 [[llangostí|llangostins]].
*4 gambes,
*4 cullerades de pésols.
*1 pebrera verda.
*2 [[carchofa|carchofes]].
*4 tomates.
*2 dents d'all.
*Safrà.
*[[Llima]].
*1 culleradeta de pimentó.
*[[Jolivert]].
*Oli d'Oliva.
*Sal.

=== Elaboració ===
Se trosseja el pollastre, el conill, el magre, la pebrera, carchofes i les tomaques pelades. Se pica finament l'all i el jolivert. Se llaven les pechines, les clòchines i el calamar, tallant est últim en círculs. En la paella en oli, se frig tota la carn, quan estiga dorada s'afig la pebrera, els calamars, les carchofes i l'all picat, barrejant-ho tot. Despuix s'agrega la tomaca, el pimentó, els llangostins i les gambes. Se li tira l'arròs, els pésols, el rap, les pechines i les clòchines, se li peguen unes voltes i se li agrega l'aigua (doble de cantitat que l'arròs), se tira el safrà i es deixa coure vint minuts o fins que s'haja evaporat l'aigua. Se deixa reposar uns minuts i estarà presta per a menjar. Se servix acompanyada en uns trossos de llima i polsejat en jolivert.

== Paella de montanya ==
{{AP|Paella de montanya}}
[[Archiu:Pmonta.jpg|thumb|right|300px|<center>Paella de Montanya</center>]]

=== Ingredients ===
*1/2 kg. de pollastre i conill.
*Bajoquetes.
*1 pebrera roja.
*4 [[carchofa|carchofes]].
*Pésols.
*400 grs. d'arròs.
*Sal.
*Safrà pur.

=== Elaboració ===
Se sofrig la carn i verdures en la paella. S'afig l'aigua fins a cobrir la carn i deixar bollir en sal i safrà. Despuix s'agrega l'arròs i quan comence a secar coloquem la verdura fins la seua total cocció.

== Paella en verdures ==
{{AP|Paella en verdures}}
[[Archiu:Pverd.gif|thumb|right|300px|<center>Paella de verdures</center>]]

=== Ingredients ===
*500 grs. d'[[arròs]].
*2 dl. d'[[oli]] d'[[oliva]].
*300 grs. de magre de [[porc]] trossejat en trossos chicotets.
*1 manoll d'[[all]]s.
*150 grs. de [[bajoqueta|bajoquetes]].
*[[Pebrera]] roja.
*[[Espinac|Espinacs]].
*2 [[carchofes]] grans.
*1/2 [[floricol]].
*100 grs. de [[pésol|pésols]].
*[[Pimentó]].
*Mallat d'[[all|alls]].
*[[Tomata]] i [[jolivert]].
*[[Safrà]].
*Colorant.
*[[Sal]].
*6 gots grans d'[[aigua]] calenta.

=== Elaboració ===

En la paella es coloca l'oli i a fòc llent, se sofrig be el magre i totes les verdures que prèviament s'hauran llavat i trossejat menudament. Quan estiga la verdura tendra, s'incorpora l'arròs remenant per a que també es sofrigga, s'afig el mallat i el pimentó i una cullerada de sal. Se remena. Se posa el safrà i el colorant. Se li incorpora l'aigua i a fòc viu se bull durant aproximadament 15 minuts fins que es consumixca totalment. A mig bollir se rectifica de sal al gust. Se deixa en repòs durant uns minuts i es servix.

== Concurs Internacional de Paella Valenciana ==

En la ciutat valenciana de [[Sueca]] es celebra des de l'any [[1961]] un Concurs Internacional de Paella Valenciana sent l'event gastronòmic més antic d'[[Espanya]] i un dels més antics d'[[Europa]].

En el marc de les festes patronals de celebració del 600 aniversari del descobriment de la Verge de Sales, patrona de Sueca, va començar a organisar-se el certamen. Primer fon un concurs provincial, despuix passà a ser nacional, i fa ya 30 anys que és un concurs internacional.

== Dia Mundial de la Paella ==
{{AP|Dia Mundial de la Paella}}
El '''Dia Mundial de la Paella''' o '''World Paella Day''' en [[anglés]], se celebra anualment cada [[20 de setembre]]. El típic plat valencià, la [[paella valenciana]], ya té en el calendari anual la seua celebració. La paella valenciana se troba entre els 5 plats més populars del món.

L'iniciativa fon impulsada en l'any [[2019]] per l'[[Ajuntament de Valéncia]] junt en l'[[Agència Valenciana del Turisme]], Turisme Valéncia, FEHV, D.O. Arròs de Valéncia, Wikipaella i Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca i Valéncia Turisme.

== Enquesta del CIS ==

El [[Centre d'Investigacions Sociològiques]] (CIS) feu una enquesta durant l'estiu de l'any [[2023]] sobre "Turisme i gastronomia" que fon publicada el [[15 de setembre]] de 2023. Sobre gastronomia fon considerada la paella valenciana com el plat més típic i representatiu de la gastronomia espanyola:

{{Cita|''La paella es considerada el plato "más típico y representativo" de la gastronomía española (71,8%) seguida por la tortilla de patatas (59,4%), situándose en tercera posición el jamón ibérico (39,3%). Sin embargo, para la población entre 18 y 34 años el plato "más típico y representativo" es la tortilla de patatas, seguido de la paella y el jamón ibérico.''}}

== Vore també ==

* [[Dia Mundial de la Paella]]
* [[Arròs en pilotes]]
* [[Arròs en coses]]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Paella}}
* [https://www.lavanguardia.com/comer/al-dia/20180917/451850605887/mejor-paella-mundo-concurso-sueca-bon-aire-el-palmar.html Esta es la mejor paella del mundo - ''La Vanguardia'']
* [https://www.cis.es/cis/opencms/EU/9_Prensa/Noticias/2023/prensa0639NI.html Estudi sobre turisme i gastronomia - Centre d'Investigacions Sociològiques]
* [https://www.pasardelaire.es/2011/12/26/arros-en-pilotes/ Arròs en pilotes - ''Pasar del aire'']

=== Vídeos ===

* [https://www.youtube.com/watch?v=tdDaFucL1zc Paella valenciana - Restaurante Rioja de Benissanó - YouTube]

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Arrossos valencians]]

Novator

2025-11-12T21:28:42Z

J10: He creat la pagina.

L’Ilustracio fon un moviment cultural i intelectual europeu que tingue lloc des de mitat del segle XVIII fins a principis del segle XIX, especialment en Anglaterra, França i Alemanya, i que inspirà importants canvis culturals i socials a nivell europeu, estenent-se en el pas del temps als territoris de l’entorn geografic.

Els pensadors de l’Ilustracio defenien que el coneiximent huma, per mig del metodo cientific, podia combatre l’ignorancia, la supersticio i la tirania per a construir un mon millor.

La ciencia moderna en Espanya alcançà el punt culminant durant el regnat de Carles III (Madrit, 1759 - 1788). Este monarca propicià la formacio en l’estranger i la colaboracio en diferents proyectes en la comunitat cientifica europea, conseguint que el nivell de l’investigacio i l’ensenyança cientifica en el territori peninsular i inclus fora, en les seues possessions d’ultramar, superara l’obscurantisme contrarreformiste i alvançara cap a la modernitat.

Els canvis cientifics, culturals i filosofics que se produirien en esta nova etapa historica, coneguda com Ilustracio o Segle de les Llums, tingueren precedents d’arraïl hispana i portuguesa; estos foren els novatores, un grup minoritari de pensadors i cientifics de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, que precedix a l’Ilustracio, nomenant-se territorialment preilustracio espanyola i que tingue en el Regne de Valencia la seua maxima expressio.

Fon una etapa de les mes importants per a l’historia del territori i la monarquia espanyola. Ademes d’afrontar-se el canvi de dinastia dels Austries als Borbons, el païs patia en aquella epoca una forta decadencia militar, politica i social per lo qual necessitava reinventar-se a si mateixa per a respondre als reptes del sigle venider.

Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduiren en la peninsula iberica innovacions i nous descobriments cientifics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.

Precursor d’esta estela de nous cientifics podem senyalar, ya en el segle XVI, al geograf, astronom i matematic valencià Jeronim Muñoz (Valencia C., 1520 - Valladolid?, 1591).

El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d’innovar o renovar lo existent, opinio que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.

L’obra que senyala el naiximent del moviment novator propiament dit fon el llibre publicat en 1680 en el titul El Hombre Práctico o Discursos varios sobre su Conocimiento y Enseñanza, l’autoria del qual correspon al cordoves Francisco Gutiérrez de los Rios (Cordova, 1644 - Fernán Núñez, 1721) (tercer comte de Fernán Núñez), en el que se condena l’escolasticisme i la filosofia aristotelica.

Estudiosos i pensadors del moment eren conscients del retart cientific d’Espanya i de les deficiencies que patia l’intelectualitat respecte a les grans corrents del pensament europeu. Els novatores tractaren d’estendre les seues idees al marge de les vies institucionals habituals, com eren les universitats, intimament lligades a l’Iglesia i ancorades en l’escolasticisme; per a tal fi s’organisaven en tertulies i academies particulars. Alguns membres destacats d’este grup de fisics i matematics, en el cas valencià, foren l’humaniste, Manuel Martí i Zaragoza (Oropesa del Mar,1663 - Alacant, 1737), Baltasar de Iñigo (Valencia C.,1656 - 1741), conegut com “el Arquimedes de nuestro siglo”, i els seus discipuls [[Joan Batiste Corachan]] (Valencia C., 1661 - 1741), matematic, fisic i astronom, i Tomàs Vicente Tosca (Valencia C., 1651 - 1723), arquitecte, matematic, teolec, conegut com “el capellà de les ralletes”. Els tres fundaren en casa del primer, patrocinats per la noblea, l’Academia de Matemáticas valenciana en 1686, en la que realisaven experiencies de Fisica, observacions astronomiques i celebraven congressos en els que se debatien descobriments cientifics.

En el camp de la ciencia moderna els novatores tenien els seus llimits; si be coneixien les aportacions, entre uns atres, de Galileu, Boyle i Harvey, encara no havien descobert l’obra de Newton. En el seu metodo, que basaven en l’empirisme i el racionalisme, buscaven tant el rigor metodologic com la claritat expositiva; es per aixo que en les obres que publicaren majoritariament fugiren de les llengües classiques, llati i grec, i utilisaren les llengües modernes, per a que la difusio dels seus estudis i treballs fora major.

Hi hague nucleus de novatores en diferents ciutats peninsulars, pero sobreixiria especialment el cas de Valencia.

En quant a la recepcio espanyola dels alvanços de la revolucio cientifica del segle XVII, els historiadors destaquen l’obra pionera Carta filosofica medico-chymica del mege, escritor i filosof que vixque i se

formà en Valencia, [[Joan de Cabriada]] (Soria, 1665 - 1743) publicada en Madrit en 1687. En ella aparegue el primer manifest del nou espirit innovador, rebujant l’escolasticisme i exigint que s’utilisara el metodo de l’experimentacio, lo qual suscità critiques en contra, pero tambe recolzaments.

En eixe mateix any de 1687, en Valencia, el gravador i microscopiste, Crisostom Martínez, naixcut en el Cap i Casal (Valencia C., 1638 - Flandes, 1694), fon subvencionat per l’Ajuntament de la ciutat per a que viajara a Paris i poguera finalisar el seu Atlas Anatómico, reconegut com un dels primers tractats europeus de microscopia anatomica-osea, treball que facilitaria l’estudi de la Medicina en eixe camp.

Donada l’extensio en el temps del moviment, se parla de diferents generacions de novatores, no obstant es dificil la seua classificacio per edat, puix que alguns estarien intercalats entre elles. En general entre els primers se poden senyalar al matematic Joan Caramuel (Madrit, 1606 - Lombardia, 1682) i l’astronom, geograf, cosmolec i matematic, naixcut en la comarca del Baix Maestrat, Bernat Josep Zaragoza (Alcala de Chivert, 1627 - Madrit, 1679).

En les següentes etapes estarien els nomenats en els paragrafs anteriors, i en les ultimes generacions, ya en plena Ilustracio, entre els seus hereus valencians trobem a una figura excepcional en l’erudit Gregori Mayans i Siscar (Oliva, 1699 - Valencia C., 1781); a l’eminent mari i ingenier naval Jorge Juan i Santacilia (Novelda, 1713 - Madrit, 1773) introductor de la fisica newtoniana en la peninsula; al mege i sacerdot José Celestino Mutis (Cadiz, 1732 - Santafé de Bogotá, 1808), professor universitari i empresari miner i agricola, recordat per les belles lamines de plantes que publicà; igualment al botanic Antoni Josep Cavanilles (Valencia C., 1745 - Madrit, 1804); el mege Francesc Xavier Balmis (Alacant, 1753 - Madrit, 1819), conegut per la pionera Real Expedicio Filantropica de vacunacio contra la pigota; el juriste, bibliograf i economiste Joan Sempere i Guarinos (Elda, 1754 - 1830) autor del llibre Historia del Luxo, y de las leyes suntuarias de Espanya; per ultim, podem citar a l’ilustre mari, cientific i politic Gabriel Ciscar i Ciscar (Oliva, 1760 - Gibraltar, 1829).

Se pot continuar nomenant a moltes mes figures valencianes dels diferents camps de la ciencia que, sino al mateix nivell de notorietat que els citats, han contribuit en les investigacions dels seus treballs a conformar un ‘Corpus Magistral’ donant base i reforçant un ample espectre de disciplines formatives per a les futures generacions d’estudiants en Arquitectura, Medicina, Astronomia, Geografia, Matematiques, Fisica, etc., que pogueren contar en el seu llegat.

Font: Revista [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], numero 230 de novembre de 2025 https://rogleconstantillombart.com/principal.html

Números cardinals

2025-09-22T12:55:24Z

J10: Afegir enllaç a l'artícul de la RACV en L'Enciclopèdia.

Signifiquen una cantitat exacta respecte dels elements designats pels substantius.

Formen una série en la que cada element inclou a l’anterior (1, 1+1=2, 2+1=3...).

Habitualment actuen com a especificadors (Hi havien huit persones en la coa) o en funció pronominal, com a núcleu del sintagma nominal (—¿Vols albargines? —Sí,

posa-me’n tres; Vullc les dos de la dreta). També poden funcionar com a autèntics substantius: El meu número preferit és el nou; No entenc lo que posa ací: ¿Això és

un sèt o un u? Encara que solen incloure’s en la llista de cardinals, són plenament substantius milló, billó, trilló i quatrilló.

Les formes dels principals numerals cardinals són les següents:
{| class="wikitable"
|+
!Sifra
!Numeral cardinal
|-
|0
|zero
|-
|1
|u, femení una; davant de nom: un
|-
|2
|dos
|-
|3
|tres
|-
|4
|quatre
|-
|5
|cinc
|-
|6
|sis
|-
|7
|sèt
|-
|8
|huit
|-
|9
|nou
|-
|10
|déu
|-
|11
|onze
|-
|12
|dotze
|-
|13
|tretze
|-
|14
|catorze
|-
|15
|quinze
|-
|16
|setze
|-
|17
|dèsset<ref name=":0">Els numerals dèsset i dèneu conserven la doble tonicitat etimològica i tenen oberta tant la vocal

de la primera sílaba com la de la segona. Antigament també existia la variant formal dènou, hui

desapareguda.</ref>
|-
|18
|díhuit
|-
|19
|dèneu<ref name=":0" />
|-
|20
|vint
|-
|21
|vintiú, femení vintiuna; davant de nom: vintiun
|-
|22
|vintidós
|-
|23
|vintitrés
|-
|24
|vintiquatre
|-
|25
|vinticinc
|-
|26
|vintisís
|-
|27
|vintisset
|-
|28
|vintihuit
|-
|29
|vintinou
|-
|30
|trenta
|-
|31
|trentaú, femení trentauna; davant de nom: trentaun
|-
|32, 33, 34, etc.
|trentadós, trentatrés, trentaquatre, etc.
|-
|40
|quaranta
|-
|45, 46, 47, etc.
|quarantacinc, quarantassís, quarantasset, etc.
|-
|50
|cinquanta
|-
|58, 59, etc.
|cinquantahuit, cinquantanou, etc.
|-
|60
|xixanta
|-
|70
|setanta
|-
|80
|huitanta
|-
|90
|noranta
|-
|100
|cent
|-
|101
|cent u, femení cent una; davant de nom: cent un
|-
|102, 103, etc.
|cent dos, cent tres, etc.
|-
|110
|cent dèu
|-
|111, 112, etc.
|cent onze, cent dotze, etc.
|-
|120
|cent vint
|-
|121
|cent vintiú, femení cent vintiuna; davant de nom: cent vintiun
|-
|122, 123, etc.
|cent vintidós, cent vintitrés, etc.
|-
|130, 140, etc.
|cent trenta, cent quaranta, etc.
|-
|200
|doscents, femení doscentes
|-
|300
|trescents, femení trescentes
|-
|400
|quatrecents, femení quatrecentes
|-
|500
|cinccents, femení cinccentes
|-
|600
|siscents, femení siscentes
|-
|700
|setcents, femení setcentes
|-
|800
|huitcents, femení huitcentes
|-
|900
|noucents, femení noucentes
|-
|1.000
|mil
|-
|1.001
|mil u, femení mil una; davant de nom: mil un
|-
|1.002, 1.003, etc.
|mil dos, mil tres, etc.
|-
|1.010, 1.011, etc.
|mil dèu, mil onze, etc.
|-
|1.020
|mil vint
|-
|1.021
|mil vintiú, femení mil vintiuna; davant de nom: mil vintiun
|-
|1.022, 1.023, etc.
|mil vintidós, mil vintitrés, etc.
|-
|1.030, 1.040, etc.
|mil trenta, mil quaranta, etc.
|-
|1.100
|mil cent
|-
|1.101
|mil cent u, femení mil cent una; davant de nom: mil cent un
|-
|1.102, 1.103, etc.
|mil cent dos, mil cent tres, etc.
|-
|1.200, 1.300, etc.
|mil doscents, femení mil doscentes; mil trescents, femení mil trescentes, etc.
|-
|2.000
|dosmil
|-
|2.001
|dosmil u, femení dosmil una; davant de nom: dosmil un
|-
|2.002, 2.003, etc.
|dosmil dos, dosmil tres, etc.
|-
|2.010, 2.011, etc.
|dosmil dèu, dosmil onze, etc.
|-
|2.020
|dosmil vint
|-
|2.021
|dosmil vintiú, femení dosmil vintiuna; davant de nom dosmil vintiun
|-
|2.022, 2.023, etc.
|dosmil vintidós, dosmil vintitrés, etc.
|-
|2.100
|dosmil cent
|-
|2.101
|dosmil cent u, femení dosmil cent una; davant de nom dosmil cent un
|-
|2.102, 2.103, etc.
|dosmil cent dos, dosmil cent tres, etc.
|-
|3.000, 4.000, etc.
|tresmil, quatremil, etc.
|-
|10.000, 11.000, etc.
|deumil, onzemil, etc.
|-
|20.000
|vintmil
|-
|21.000
|vintiunmil, femení vintiunamil
|-
|30.000
|trentamil
|-
|31.000
|trentaunmil, femení trentaunamil
|-
|40.000, 50.000, etc.
|quarantamil, cinquantamil, etc.
|-
|100.000
|centmil
|-
|200.000, 300.000, etc.
|doscentsmil, femení doscentesmil; trescentsmil, femení trescentesmil, etc.
|-
|1.000.000
|un milló
|-
|1.000.001
|un milló u, femení un milló una; davant de nom un milló un
|-
|1.000.100
|un milló cent
|-
|1.001.000
|un milló mil
|-
|2.000.000
|dos millons
|-
|3.567.896
|tres millons cinccents xixantassetmil huitcents norantassís,
femení tres millons cinccentes xixantassetmil huitcentes norantassís
|-
|10.000. 000
|deu millons
|-
|100.000.000
|cent millons
|-
|1.000.000.000
|mil millons
|-
|1.000.000.000.000
|un billó
|-
|1018
|un trilló
|-
|1024
|un quatrilló
|}
Sobre les formes dels cardinals, han de fer-se les següents observacions:

a) El cardinal u i els seus derivats (vintiú, trentaú, quarantaú...) mantenen dita forma si funcionen com a pronom, substantiu o especificador pospost al

substantiu, pero prenen la forma un, vintiun, trentaun, quarantaun... si actuen en funció especificadora o adjectiva davant d’un nom contable (vore 15.2.4 per a una descripció de cada una d’estes funcions):

- El partit ha quedat dos gols a u (pronom).

- Va nàixer en mil noucents setantaú (substantiu).

- El vintiú d’octubre (substantiu).

- El trentaú per cent (substantiu).

- Sèt més u són huit (substantiu).

- El número setantaú (especificador pospost al substantiu)

pero:

- Té huitantaun anys.

- Existixen doscents un municipis en esta província.

També pren la forma un en els numerals composts vintiunmil, trentaunmil...

És important diferenciar el funcionament com a actualisador que presenta la forma un quan precedix al núcleu del sintagma nominal, encara que siga un adjectiu substantivat, En la película ya han matat a un (personage) roïn, pero encara en queden dos, i el de la la forma u quan actua com a pronom: Té tres fills, u roïn i dos boníssims.
<references />Font: [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] https://www.llenguavalenciana.com/documents/gramatica/start

Números cardinals

2025-09-22T12:54:13Z

J10: Afegir font.

Signifiquen una cantitat exacta respecte dels elements designats pels substantius.

Formen una série en la que cada element inclou a l’anterior (1, 1+1=2, 2+1=3...).

Habitualment actuen com a especificadors (Hi havien huit persones en la coa) o en funció pronominal, com a núcleu del sintagma nominal (—¿Vols albargines? —Sí,

posa-me’n tres; Vullc les dos de la dreta). També poden funcionar com a autèntics substantius: El meu número preferit és el nou; No entenc lo que posa ací: ¿Això és

un sèt o un u? Encara que solen incloure’s en la llista de cardinals, són plenament substantius milló, billó, trilló i quatrilló.

Les formes dels principals numerals cardinals són les següents:
{| class="wikitable"
|+
!Sifra
!Numeral cardinal
|-
|0
|zero
|-
|1
|u, femení una; davant de nom: un
|-
|2
|dos
|-
|3
|tres
|-
|4
|quatre
|-
|5
|cinc
|-
|6
|sis
|-
|7
|sèt
|-
|8
|huit
|-
|9
|nou
|-
|10
|déu
|-
|11
|onze
|-
|12
|dotze
|-
|13
|tretze
|-
|14
|catorze
|-
|15
|quinze
|-
|16
|setze
|-
|17
|dèsset<ref name=":0">Els numerals dèsset i dèneu conserven la doble tonicitat etimològica i tenen oberta tant la vocal

de la primera sílaba com la de la segona. Antigament també existia la variant formal dènou, hui

desapareguda.</ref>
|-
|18
|díhuit
|-
|19
|dèneu<ref name=":0" />
|-
|20
|vint
|-
|21
|vintiú, femení vintiuna; davant de nom: vintiun
|-
|22
|vintidós
|-
|23
|vintitrés
|-
|24
|vintiquatre
|-
|25
|vinticinc
|-
|26
|vintisís
|-
|27
|vintisset
|-
|28
|vintihuit
|-
|29
|vintinou
|-
|30
|trenta
|-
|31
|trentaú, femení trentauna; davant de nom: trentaun
|-
|32, 33, 34, etc.
|trentadós, trentatrés, trentaquatre, etc.
|-
|40
|quaranta
|-
|45, 46, 47, etc.
|quarantacinc, quarantassís, quarantasset, etc.
|-
|50
|cinquanta
|-
|58, 59, etc.
|cinquantahuit, cinquantanou, etc.
|-
|60
|xixanta
|-
|70
|setanta
|-
|80
|huitanta
|-
|90
|noranta
|-
|100
|cent
|-
|101
|cent u, femení cent una; davant de nom: cent un
|-
|102, 103, etc.
|cent dos, cent tres, etc.
|-
|110
|cent dèu
|-
|111, 112, etc.
|cent onze, cent dotze, etc.
|-
|120
|cent vint
|-
|121
|cent vintiú, femení cent vintiuna; davant de nom: cent vintiun
|-
|122, 123, etc.
|cent vintidós, cent vintitrés, etc.
|-
|130, 140, etc.
|cent trenta, cent quaranta, etc.
|-
|200
|doscents, femení doscentes
|-
|300
|trescents, femení trescentes
|-
|400
|quatrecents, femení quatrecentes
|-
|500
|cinccents, femení cinccentes
|-
|600
|siscents, femení siscentes
|-
|700
|setcents, femení setcentes
|-
|800
|huitcents, femení huitcentes
|-
|900
|noucents, femení noucentes
|-
|1.000
|mil
|-
|1.001
|mil u, femení mil una; davant de nom: mil un
|-
|1.002, 1.003, etc.
|mil dos, mil tres, etc.
|-
|1.010, 1.011, etc.
|mil dèu, mil onze, etc.
|-
|1.020
|mil vint
|-
|1.021
|mil vintiú, femení mil vintiuna; davant de nom: mil vintiun
|-
|1.022, 1.023, etc.
|mil vintidós, mil vintitrés, etc.
|-
|1.030, 1.040, etc.
|mil trenta, mil quaranta, etc.
|-
|1.100
|mil cent
|-
|1.101
|mil cent u, femení mil cent una; davant de nom: mil cent un
|-
|1.102, 1.103, etc.
|mil cent dos, mil cent tres, etc.
|-
|1.200, 1.300, etc.
|mil doscents, femení mil doscentes; mil trescents, femení mil trescentes, etc.
|-
|2.000
|dosmil
|-
|2.001
|dosmil u, femení dosmil una; davant de nom: dosmil un
|-
|2.002, 2.003, etc.
|dosmil dos, dosmil tres, etc.
|-
|2.010, 2.011, etc.
|dosmil dèu, dosmil onze, etc.
|-
|2.020
|dosmil vint
|-
|2.021
|dosmil vintiú, femení dosmil vintiuna; davant de nom dosmil vintiun
|-
|2.022, 2.023, etc.
|dosmil vintidós, dosmil vintitrés, etc.
|-
|2.100
|dosmil cent
|-
|2.101
|dosmil cent u, femení dosmil cent una; davant de nom dosmil cent un
|-
|2.102, 2.103, etc.
|dosmil cent dos, dosmil cent tres, etc.
|-
|3.000, 4.000, etc.
|tresmil, quatremil, etc.
|-
|10.000, 11.000, etc.
|deumil, onzemil, etc.
|-
|20.000
|vintmil
|-
|21.000
|vintiunmil, femení vintiunamil
|-
|30.000
|trentamil
|-
|31.000
|trentaunmil, femení trentaunamil
|-
|40.000, 50.000, etc.
|quarantamil, cinquantamil, etc.
|-
|100.000
|centmil
|-
|200.000, 300.000, etc.
|doscentsmil, femení doscentesmil; trescentsmil, femení trescentesmil, etc.
|-
|1.000.000
|un milló
|-
|1.000.001
|un milló u, femení un milló una; davant de nom un milló un
|-
|1.000.100
|un milló cent
|-
|1.001.000
|un milló mil
|-
|2.000.000
|dos millons
|-
|3.567.896
|tres millons cinccents xixantassetmil huitcents norantassís,
femení tres millons cinccentes xixantassetmil huitcentes norantassís
|-
|10.000. 000
|deu millons
|-
|100.000.000
|cent millons
|-
|1.000.000.000
|mil millons
|-
|1.000.000.000.000
|un billó
|-
|1018
|un trilló
|-
|1024
|un quatrilló
|}
Sobre les formes dels cardinals, han de fer-se les següents observacions:

a) El cardinal u i els seus derivats (vintiú, trentaú, quarantaú...) mantenen dita forma si funcionen com a pronom, substantiu o especificador pospost al

substantiu, pero prenen la forma un, vintiun, trentaun, quarantaun... si actuen en funció especificadora o adjectiva davant d’un nom contable (vore 15.2.4 per a una descripció de cada una d’estes funcions):

- El partit ha quedat dos gols a u (pronom).

- Va nàixer en mil noucents setantaú (substantiu).

- El vintiú d’octubre (substantiu).

- El trentaú per cent (substantiu).

- Sèt més u són huit (substantiu).

- El número setantaú (especificador pospost al substantiu)

pero:

- Té huitantaun anys.

- Existixen doscents un municipis en esta província.

També pren la forma un en els numerals composts vintiunmil, trentaunmil...

És important diferenciar el funcionament com a actualisador que presenta la forma un quan precedix al núcleu del sintagma nominal, encara que siga un adjectiu substantivat, En la película ya han matat a un (personage) roïn, pero encara en queden dos, i el de la la forma u quan actua com a pronom: Té tres fills, u roïn i dos boníssims.
<references />Font: Real Acadèmia de Cultura Valenciana https://www.llenguavalenciana.com/documents/gramatica/start

Números cardinals

2025-09-22T12:52:36Z

J10: Pàgina nova, en el contingut: «Signifiquen una cantitat exacta respecte dels elements designats pels substantius. Formen una série en la que cada element inclou a l’anterior (1, 1+1=2, 2+…»

Signifiquen una cantitat exacta respecte dels elements designats pels substantius.

Formen una série en la que cada element inclou a l’anterior (1, 1+1=2, 2+1=3...).

Habitualment actuen com a especificadors (Hi havien huit persones en la coa) o en

funció pronominal, com a núcleu del sintagma nominal (—¿Vols albargines? —Sí,

posa-me’n tres; Vullc les dos de la dreta). També poden funcionar com a autèntics

substantius: El meu número preferit és el nou; No entenc lo que posa ací: ¿Això és

un sèt o un u? Encara que solen incloure’s en la llista de cardinals, són plenament

substantius milló, billó, trilló i quatrilló.

Les formes dels principals numerals cardinals són les següents:
{| class="wikitable"
|+
!Sifra
!Numeral cardinal
|-
|0
|zero
|-
|1
|u, femení una; davant de nom: un
|-
|2
|dos
|-
|3
|tres
|-
|4
|quatre
|-
|5
|cinc
|-
|6
|sis
|-
|7
|sèt
|-
|8
|huit
|-
|9
|nou
|-
|10
|déu
|-
|11
|onze
|-
|12
|dotze
|-
|13
|tretze
|-
|14
|catorze
|-
|15
|quinze
|-
|16
|setze
|-
|17
|dèsset<ref name=":0">Els numerals dèsset i dèneu conserven la doble tonicitat etimològica i tenen oberta tant la vocal

de la primera sílaba com la de la segona. Antigament també existia la variant formal dènou, hui

desapareguda.</ref>
|-
|18
|díhuit
|-
|19
|dèneu<ref name=":0" />
|-
|20
|vint
|-
|21
|vintiú, femení vintiuna; davant de nom: vintiun
|-
|22
|vintidós
|-
|23
|vintitrés
|-
|24
|vintiquatre
|-
|25
|vinticinc
|-
|26
|vintisís
|-
|27
|vintisset
|-
|28
|vintihuit
|-
|29
|vintinou
|-
|30
|trenta
|-
|31
|trentaú, femení trentauna; davant de nom: trentaun
|-
|32, 33, 34, etc.
|trentadós, trentatrés, trentaquatre, etc.
|-
|40
|quaranta
|-
|45, 46, 47, etc.
|quarantacinc, quarantassís, quarantasset, etc.
|-
|50
|cinquanta
|-
|58, 59, etc.
|cinquantahuit, cinquantanou, etc.
|-
|60
|xixanta
|-
|70
|setanta
|-
|80
|huitanta
|-
|90
|noranta
|-
|100
|cent
|-
|101
|cent u, femení cent una; davant de nom: cent un
|-
|102, 103, etc.
|cent dos, cent tres, etc.
|-
|110
|cent dèu
|-
|111, 112, etc.
|cent onze, cent dotze, etc.
|-
|120
|cent vint
|-
|121
|cent vintiú, femení cent vintiuna; davant de nom: cent vintiun
|-
|122, 123, etc.
|cent vintidós, cent vintitrés, etc.
|-
|130, 140, etc.
|cent trenta, cent quaranta, etc.
|-
|200
|doscents, femení doscentes
|-
|300
|trescents, femení trescentes
|-
|400
|quatrecents, femení quatrecentes
|-
|500
|cinccents, femení cinccentes
|-
|600
|siscents, femení siscentes
|-
|700
|setcents, femení setcentes
|-
|800
|huitcents, femení huitcentes
|-
|900
|noucents, femení noucentes
|-
|1.000
|mil
|-
|1.001
|mil u, femení mil una; davant de nom: mil un
|-
|1.002, 1.003, etc.
|mil dos, mil tres, etc.
|-
|1.010, 1.011, etc.
|mil dèu, mil onze, etc.
|-
|1.020
|mil vint
|-
|1.021
|mil vintiú, femení mil vintiuna; davant de nom: mil vintiun
|-
|1.022, 1.023, etc.
|mil vintidós, mil vintitrés, etc.
|-
|1.030, 1.040, etc.
|mil trenta, mil quaranta, etc.
|-
|1.100
|mil cent
|-
|1.101
|mil cent u, femení mil cent una; davant de nom: mil cent un
|-
|1.102, 1.103, etc.
|mil cent dos, mil cent tres, etc.
|-
|1.200, 1.300, etc.
|mil doscents, femení mil doscentes; mil trescents, femení mil trescentes, etc.
|-
|2.000
|dosmil
|-
|2.001
|dosmil u, femení dosmil una; davant de nom: dosmil un
|-
|2.002, 2.003, etc.
|dosmil dos, dosmil tres, etc.
|-
|2.010, 2.011, etc.
|dosmil dèu, dosmil onze, etc.
|-
|2.020
|dosmil vint
|-
|2.021
|dosmil vintiú, femení dosmil vintiuna; davant de nom dosmil vintiun
|-
|2.022, 2.023, etc.
|dosmil vintidós, dosmil vintitrés, etc.
|-
|2.100
|dosmil cent
|-
|2.101
|dosmil cent u, femení dosmil cent una; davant de nom dosmil cent un
|-
|2.102, 2.103, etc.
|dosmil cent dos, dosmil cent tres, etc.
|-
|3.000, 4.000, etc.
|tresmil, quatremil, etc.
|-
|10.000, 11.000, etc.
|deumil, onzemil, etc.
|-
|20.000
|vintmil
|-
|21.000
|vintiunmil, femení vintiunamil
|-
|30.000
|trentamil
|-
|31.000
|trentaunmil, femení trentaunamil
|-
|40.000, 50.000, etc.
|quarantamil, cinquantamil, etc.
|-
|100.000
|centmil
|-
|200.000, 300.000, etc.
|doscentsmil, femení doscentesmil; trescentsmil, femení trescentesmil, etc.
|-
|1.000.000
|un milló
|-
|1.000.001
|un milló u, femení un milló una; davant de nom un milló un
|-
|1.000.100
|un milló cent
|-
|1.001.000
|un milló mil
|-
|2.000.000
|dos millons
|-
|3.567.896
|tres millons cinccents xixantassetmil huitcents norantassís,
femení tres millons cinccentes xixantassetmil huitcentes norantassís
|-
|10.000. 000
|deu millons
|-
|100.000.000
|cent millons
|-
|1.000.000.000
|mil millons
|-
|1.000.000.000.000
|un billó
|-
|1018
|un trilló
|-
|1024
|un quatrilló
|}
Sobre les formes dels cardinals, han de fer-se les següents observacions:

a) El cardinal u i els seus derivats (vintiú, trentaú, quarantaú...) mantenen dita forma si funcionen com a pronom, substantiu o especificador pospost al

substantiu, pero prenen la forma un, vintiun, trentaun, quarantaun... si actuen en funció especificadora o adjectiva davant d’un nom contable (vore 15.2.4 per a una descripció de cada una d’estes funcions):

- El partit ha quedat dos gols a u (pronom).

- Va nàixer en mil noucents setantaú (substantiu).

- El vintiú d’octubre (substantiu).

- El trentaú per cent (substantiu).

- Sèt més u són huit (substantiu).

- El número setantaú (especificador pospost al substantiu)

pero:

- Té huitantaun anys.

- Existixen doscents un municipis en esta província.

També pren la forma un en els numerals composts vintiunmil, trentaunmil...

És important diferenciar el funcionament com a actualisador que presenta la forma un quan precedix al núcleu del sintagma nominal, encara que siga un adjectiu substantivat, En la película ya han matat a un (personage) roïn, pero encara en queden dos, i el de la la forma u quan actua com a pronom: Té tres fills, u roïn i dos boníssims.

Gota freda de 2024 en Espanya

2024-11-10T08:03:39Z

J10: Actualise el numero de victimes mortals.

[[Archiu:ECDM 20241030 Spain floods.pdf|497px|dreta]]
La '''gota freda de 2024''' és una inundació o riuada actualment en curs en [[Espanya]] que escomençà el [[29 d'octubre]] de [[2024]], afectant especialment a la conca del [[riu Turia]], en la [[província de Valéncia]], causant a lo manco 222 morts (a [[10 de novembre]] de [[2024]]) i quantiosos danys materials.

Fon ocasionada per una [[gota freda]] o DANA que també va afectar a les províncies d'[[Província d'Albacete|Albacete]], [[Província de Conca|Conca]], [[Província de Màlaga|Màlaga]], [[Província de Sevilla|Sevilla]], [[Província de Huelva|Huelva]], [[Província de Càdis|Càdis]], [[Província de Saragossa|Saragossa]] i [[Província de Terol|Terol]].

== Cronologia ==
* 25 d'octubre: Juanvi Palleter publicà un vídeo a les seues xàrcies socials dient que el radar de l'AEMET en Valéncia no funcionava.<ref>[https://www.instagram.com/reel/DBjC5_kIRWT/?utm_source=ig_web_copy_link&igsh=MzRlODBiNWFlZA== EL RADAR DE VALENCIA NO FUNCIONA!!!!]</ref><ref>[https://okdiario.com/comunidad-valenciana/palleter-agricultor-tuitero-valenciano-dijo-hace-4-dias-que-radares-aemet-no-funcionaban-13736222 ‘El Palleter’, agricultor tuitero valenciano, dijo hace 4 días que los radares de AEMET no funcionaban]</ref><ref>[https://www.larazon.es/sociedad/agricultor-aviso-hace-4-dias-que-radares-meteorologicos-valencia-funcionaban_20241030672234dbd058410001c97783.html Un agricultor avisó hace 4 días de que los radares de la AEMET en Valencia no funcionaban]</ref><ref>[https://www.eleconomista.es/actualidad/noticias/13062960/11/24/el-agricultor-que-predijo-la-dana-en-valencia-hace-una-semana-y-al-que-nadie-hizo-caso-advirtio-que-los-radares-de-la-aemet-no-funcionaban.html El agricultor que predijo la DANA en Valencia hace una semana y al que nadie hizo caso: advirtió que los radares de la AEMET no funcionaban]</ref><ref>[https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/valencia/20241030/agricultor-advirtio-hace-cuatro-dias-tragedia-venia-no-habia-avisos-porque-radar-lluvias-no-iba_240612.html Un agricultor advirtió hace cuatro días de la tragedia de Valencia y no había avisos porque el radar de lluvias no iba]</ref>
* 29 d'octubre: Seguritat Nacional va avisar a Moncloa a les 8 del matí (12 hores ans que ocorreguera la DANA)<ref>[https://www.abc.es/sociedad/seguridad-nacional-aviso-diez-horas-tormentas-fuertes-20241107195125-nt.html Seguridad Nacional avisó a La Moncloa doce horas antes de la DANA de «tormentas muy fuertes»]</ref>.
* 3 de novembre: [[Disturbis de Paiporta de 2024]]
* 8 de novembre: Cadaqués (província de Girona) inundat per les pluges.<ref name="cadaques">[https://libertadbalear.es/lluvias-torrenciales-cadaques-sin-alerta/ Las lluvias torrenciales inundan Cadaqués: decenas de coches arrastrados y sin alerta de Protección Civil]</ref> Protecció Civil no va emetre cap alerta mòvil als residents.<ref name="cadaques"/>

== Municipis afectats ==
[[File:Cotxes arrossegats per la DANA 2024 en un carrer de Catarroja amb fang i deixalles.jpg|miniatura|[[Catarroja]], [[província de Valéncia]].]]
[[File:2024-10-30 Inundacions Octubre de 2024 a l'Horta Sud 15.jpg|miniatura|[[Alaquàs]], [[província de Valéncia]].]]
[[File:2024-11-02 Voluntaris netejant el desastre a Sedaví 11.jpg|miniatura|[[Sedaví]], [[província de Valéncia]].]]
[[File:2024-10-30 Inundacions Octubre de 2024 a l'Horta Sud 24.jpg|miniatura|[[Chirivella]], [[província de Valéncia]].]]
A 6 de novembre de 2024, els municipis afectats per la Gota freda són: 78 municipis (75 en la província de Valéncia; 2 en Castella-la Mancha; 1 en Andalusia)
{{llista de columnes|2|
==== Província de Valéncia ====
;[[La Plana d'Utiel-Requena]]
* [[Camporrobles]]
* [[Caudete de las Fuentes]]
* [[Chera (Valéncia)|Chera]]
* [[Fuenterrobles]]
* [[Requena]]
* [[Sinarcas]]
* [[Utiel]]

;[[Camp de Turia]]
* [[Bétera]]
* [[Llíria]]
* [[Loriguilla]]: solament afectat el núcleu urbà al costat de la A-3
* [[Ribarroja del Túria]]

;[[Foya de Bunyol]]
* [[Alborache]]
* [[Bunyol]]
* [[Chest]]: sériament afectat el pont de la CV-50 cap a Chiva
* [[Chiva]]
* [[Dosaigües]]
* [[Godelleta]]
* [[Macastre]]
* [[Setaigües]]
* [[Yátova]]

;[[Horta Sur]]
* [[Alaquàs]]
* [[Albal]]
* [[Alcàsser]]
* [[Aldaya]]
** [[Centre Comercial Bonaire]]
* [[Alfafar]]
** [[Barri Orba]]
* [[Benetússer]]
* [[Beniparrell]]
* [[Catarroja]]
* [[Chirivella]]
* [[Quart de Poblet]]
* [[Lloc Nou de la Corona]]
* [[Manises]]
* [[Massanassa]]
* [[Mislata]]
* [[Paiporta]]
* [[Paterna]]
* [[Picanya]]
* [[Sedaví]]
* [[Silla]]
* [[Torrent]]

; [[Els Serrans]]
* [[Bugarra]]
* [[Gestalgar]]
* [[Pedralba]]
* [[Sot de Chera]]

;[[La Ribera|Ribera del Xúquer]] ([[La Ribera Alta]] i [[La Ribera Baixa]])
* [[L'Alcúdia de Carlet]]
* [[Alfarp]]
* [[Algemesí]]
* [[Alginet]]
* [[Almusafes]]
* [[Benicull]]
* [[Benifayó]]
* [[Benimodo]]
* [[Carlet]]
* [[Catadau]]
* [[Corbera]]
* [[Cullera]]
* [[Favara]]
* [[Fortaleny]]
* [[Guadassuar]]
* [[Llaurí]]
* [[Llombay]]
* [[Montserrat]]
* [[Montroy]]
* [[Polinyà de Xúquer]]
* [[La Pobla Llarga]]
* [[Real (Valéncia)|Real]]
* [[Riola]]
* [[Sollana]]
* [[Sueca]]
** [[El Perelló (Valéncia)|El Perelló]]
* [[Tous]]
* [[Torís]]

; [[La Safor]]
* [[Tavernes de Valldigna]]

;[[Valéncia|Valéncia ciutat]]:
* [[Castellar-L'Oliveral]]
* [[Faitanar]]
* [[Forn d'Alcedo]]
* [[El Palmar]]
* [[Pinedo]]
* [[El Saler]]
* [[La Torre]]

==== Província d'Albacete ====
* [[Letur]]

==== Província de Conca ====
* [[Mira (Conca)|Mira]]

==== Província de Màlaga ====
* [[Alhaurín de la Torre]]
* [[Álora]]

==== Província de Càdis ====
* [[Jerez de la Frontera]]

==== Província d'Huelva ====
* [[Isla Cristina]]

==== Província de Barcelona ====
* [[El Prat de Llobregat]]
* [[Castelldefels]]
* [[Gavà]]
* [[Sitges]]

==== Província de Girona ====
* [[Cadaqués]]
}}

== Reaccions ==
{{Gota freda de 2024 en Espanya}}
=== Casa Real ===
* El 30 d'octubre el rei Felip VI va enviar 42 agents de Seguritat del Rei a Valéncia.<ref>[https://www.diariodesevilla.es/sociedad/casa-real-envia-42-agentes-seguridad-rey_0_2002704116.html La Casa Real envía 42 agentes de Seguridad del Rey a Valencia]</ref>.
* El 3 de novembre el rei Felip VI i Letizia Ortiz [[Disturbis de Paiporta de 2024|varen visitar als veïns a Paiporta]], acompanyats del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón; i el president del Govern, Pedro Sánchez.
* El 7 de novembre la Reina Letizia va presidir una reunió en el Palau de la Sarsuela en l'objectiu de trobar formes d'ajudar a Valéncia.<ref>[https://www.20minutos.es/noticia/5651920/0/reina-letizia-se-reune-con-organizaciones-sociales-contra-la-dana/ La reina Letizia se reúne con organizaciones sociales para conocer cómo están gestionando la ayuda por la DANA]</ref><ref>[https://www.lecturas.com/actualidad/casas-reales/peticion-desesperada-reina-letizia-su-ultima-reunion-para-conseguir-ayuda-por-afectados-dana_165592 La petición desesperada de la reina Letizia en su última reunión para conseguir ayuda por los afectados de la DANA]</ref>

=== Polítiques ===
* El dia de la tragèdia, el govern socialiste va aprovar en el [[Congrés dels Diputats]], una llei en la qual es feya en el control total de [[RTVE]].<ref name="noticias">[https://www.rtve.es/noticias/20241030/congreso-convalida-reforma-rtve-sin-pp-vox/16309788.shtml » España El Congreso convalida la reforma de RTVE, con la ausencia de PP y Vox, que critican la celebración del Pleno por la DANA]</ref><ref>[https://www.eldebate.com/cine-tv-series/20241025/historia-oculta-decretazo-sanchez-convertir-rtve-maquinaria-propaganda_238890.html La historia oculta del 'decretazo' de Sánchez para convertir RTVE en su maquinaria de propaganda]</ref>. Va ser aprovada en els vots de [[PSOE]], [[Sumar]], [[PNV]], Bildu, [[ERC]] i Junts, i el rebuig de BNG.<ref name="noticias"/>
* Pedro Sánchez no va activar l'[[Estat d'Alarma]], el qual es deuria d'haver activat davant la situació provocada.<ref>[https://www.eldebate.com/espana/20241102/sanchez-pudo-declarar-estado-alarma-quitarle-competencias-mazon_241339.html Sánchez pudo declarar el estado de alarma sin quitarle las competencias a Mazón]</ref><ref>[https://as.com/actualidad/politica/pedro-sanchez-descarta-que-el-gobierno-tome-el-mando-en-valencia-ya-analizaremos-negligencias-n/ Pedro Sánchez descarta el estado de alarma en la Comunidad Valenciana: “No se trata de eso...”]</ref>
* Pedro Sánchez en lloc d'enviar recursos de forma immediata, que és el seu deure com a president del Govern, en roda de prensa digué: "Si necesitan más recursos, que los pidan".<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=exz8SbVzxBk&ab_channel=DiarioP%C3%BAblico Sánchez, sobre la solicitud de ayuda: "Si la Generalitat necesita más recursos, que los pida"]</ref>.
* Davant els disturbis de [[Paiporta]], la resposta de Sánchez fon cridar "violentos marginales" a la gent que li abroncava.<ref>[https://elpitazo.net/internacional/pedro-sanchez-llama-violentos-y-marginales-a-ciudadanos-que-lo-abuchearon-en-valencia/ Pedro Sánchez calificó de violentos a ciudadanos que lo abuchearon en Valencia]</ref><ref>[https://www.eldigitaldealbacete.com/2024/11/03/pedro-sanchez-llama-violentos-y-absolutamente-marginales-a-los-que-le-han-increpado-durante-su-visita-a-valencia/ Pedro Sánchez llama «violentos y absolutamente marginales» a los que le han increpado durante su visita a Valencia]</ref><ref>[https://www.eldiarioalerta.com/articulo/espanha/sanchez-llama-grupos-marginales-valencianos-que-mostraron-indignacion-zona-cero-dana/20241103170407543426.html Sánchez llama "marginales" a los valencianos que mostraron su indignación en la zona cero de la DANA]</ref> El Govern va desplegar un helicòpter d'urgència i cinc agents d'èlit per a detindre als agressors de Sánchez.<ref>[https://www.elmundo.es/espana/2024/11/08/672d1b05e4d4d87e068b4583.html El polémico despliegue para cazar a los agresores de Sánchez: un helicóptero de urgencia y cinco agentes de elite]</ref>
* Davant les crítiques rebudes per no haver enviat a l'eixèrcit, [[Margarita Robles]], Ministra de Defensa, digué que: "No podemos pretender que el Ejército lo haga todo".<ref>[https://gaceta.es/espana/margarita-robles-no-podemos-pretender-que-el-ejercito-lo-haga-todo-20241101-1551/ Margarita Robles: «No podemos pretender que el Ejército lo haga todo»]</ref> No obstant, quan Marroc va sofrir un terremot en 2023, el govern de Sánchez i la pròpia Margarita Robles varen enviar a l'eixèrcit de forma immediata.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=WvMuxhohXik&ab_channel=Pol%C3%ADticaIncre%C3%ADble 💣💥 Margarita Robles durante el terremoto de Marruecos.]</ref><ref>[https://okdiario.com/espana/moncloa-presumio-llegar-primeros-terremoto-marruecos-ahora-raciona-ayuda-valencia-13749447 Moncloa presumió de llegar «los primeros» al terremoto de Marruecos y ahora raciona la ayuda a Valencia]</ref>
* Pedro Sánchez intenta forçar al PP a que s'aproven els presuposts de l'Estat incloent en ells les ajudes als afectats per la DANA.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=D0mlzRX9H_o Sánchez usa la tragedia de la DANA para pedir aprobar los presupuestos]</ref>
* El govern va enviar mensages de text als membres de l'UME i de les forces armades que estan desplaçades en la zona en els quals s'indicava lo que tenien que dir als mijos de comunicació.

=== Atres ===
* Desplaçament de més de 15.000 voluntaris des de tots els punts d'Espanya a les zones afectades,<ref>[https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2024/11/02/6725cf4421efa0d73f8b4579.html Marea de solidaridad: 15.000 voluntarios se ofrecen para ayudar y 8.000 salen en autobuses hacia zonas afectadas: "Es una catástrofe, se te parte el alma"]</ref> als quals se'ls han posat traves per a poder ajudar, atacant el dret fonamental a la lliure circulació de persones en comarques o municipis sancers, que està protegit constitucionalment.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2024/11/02/la-generalitat-valenciana-limita-el-acceso-de-voluntarios-este-domingo-en-11-municipios-afectados-por-la-dana-cadena-ser/ La Generalitat Valenciana limita el acceso de voluntarios este domingo en 11 municipios afectados por la DANA]</ref><ref>[https://www.elsaltodiario.com/valencia/generalitat-prohibe-entrada-voluntarios-doce-municipios-afectados-dana La Generalitat prohíbe la entrada de voluntarios en doce municipios afectados por la dana]</ref><ref>[https://www.eldiario.es/sociedad/ultima-hora-dana-directo_6_11785800_1110393.html La Generalitat limitará este domingo el tránsito de voluntarios en 11 municipios de València afectados por la DANA]</ref><ref>[https://noticiasciudadanas.com/la-dana-limita-la-ayuda-acceso-prohibido-para-voluntarios-en-municipios-gravemente-afectados/ La DANA limita la ayuda: Acceso prohibido para voluntarios en municipios gravemente afectados]</ref> Inclús se'ls ha amenaçat en multes per a evitar que vagen a ajudar i alguns han segut multats per fer-ho.<ref>[https://www.cuatro.com/en-boca-de-todos/20241105/indignacion-ruben-voluntario-multado-dana_18_013920218.html La indignación de Rubén, voluntario multado tras acudir a la zona cero de la DANA para ayudar: "Al volver se había llevado el coche la grúa"]</ref>
* Creació de punts de recollida en diverses localitats d'Espanya per a enviar ajuda als afectats.<ref>[https://forbes.es/actualidad/534029/estos-son-los-puntos-de-donacion-por-comunidad-para-los-afectados-de-la-dana/ Estos son los puntos de donación por comunidad para los afectados de la DANA]</ref><ref>[https://www.abc.es/espana/pais-vasco/donde-llevar-comida-agua-ropa-afectados-dana-pais-vasco-puntos-horarios-ayudar-damnificados-valencia-20241106162100-nt.html Dónde llevar comida, agua y ropa para los afectados por la Dana en País Vasco: consulta los 17 puntos y horarios para ayudar a los damnificados de Valencia]</ref>
* 7 de novembre: Manifestació d'un miller de persones en la Plaça Major de Castelló per a demanar la dimissió de Mazón.<ref>[https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello-provincia/2024/11/07/manifestantes-castellon-piden-dimision-mazon-111483630.html Manifestantes en Castellón piden la dimisión de Mazón por la DANA]</ref>
* [[Ángel Gaitán]], mecànic, fon un del primers, junt a [[Iker Jiménez]], en anar a la zona afectada, ajudant i informant des del primer moment. Per la seua llabor informativa, han segut atacats pels mijos de comunicació. Entre atres coses, han dut vívers, aigua i roba als damnificats; han instalat fanals solars, han coordinat i organisat l'arribada d'ajuda a les zones afectades, han denunciat corrupteles d'ONGs que estan en la zona aixina com el robo dels fanals instalats.<ref>[https://www.instagram.com/reel/DCGlknNoQOQ/?utm_source=ig_web_copy_link&igsh=MzRlODBiNWFlZA%3D%3D Que verguenza 8 nov. 2024]</ref><ref>[https://libertadbalear.es/robo-farolas-dana-valencia-gaitan/ Ángel Gaitán denuncia el robo de farolas en la zona afectada por la DANA y reclama mayor seguridad]</ref>

== Controvèrsies i desinformació ==
* Campanya de desinformació i atac contra persones conegudes que estàn ajudant als damnificats: Els grans mijos de comunicació, que varen ser regats en diners publics per part del govern de [[Pedro Sánchez]],<ref>[https://www.elconfidencial.com/espana/2024-06-27/publicidad-institucional-gobierno-secreto_3883104/ ¿Adónde va la publicidad institucional en España? Los pagos a medios que el Gobierno oculta]</ref><ref>[https://www.eldebate.com/espana/20240627/cuanto-paga-gobierno-medios-pais-lideran-clasificacion-partidas-millonarias-cns_208733.html ¿Cuánto paga el Gobierno a los medios? 'El País' y la Ser lideran la clasificación con partidas millonarias]</ref> s'han dedicat a atacar a les persones que s'han desplaçat a ajudar i informar, com és el cas d'Iker Jiménez i Ángel Gaitán<ref group=lower-alpha>Iker Jiménez i Ángel Gaitán són dels que més estàn ajudant e informant des del començament d'esta gota freda de 2024.</ref>,<ref>[https://www.chasiscero.com/articulo/consejos/angel-gaitan-iker-jimenez-vuelcan-valencia-ayudar-afectados-dana/20241101090621020878.html Ángel Gaitán e Íker Jiménez se vuelcan en Valencia para ayudar a los afectados por la DANA]</ref> els quals han segut atacats des de distints programes, com és el cas d'El Gran Wyoming<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=cYkR2kGbxGI ¡BRUTAL ATAQUE DE WYOMING! IKER JIMÉNEZ y ÁNGEL GAITÁN RECIBEN ATAQUE POR LA DANA DE VALENCIA.]</ref> i del seu colaborador Dani Mateo<ref>[https://www.elconfidencial.com/television/programas-tv/2024-11-07/la-sexta-pugna-iker-jimenez-angel-gaitan-colaborador-horizonte_3998783/ La Sexta extiende su pugna contra Iker Jiménez: atiza a Ángel Gaitán, colaborador de 'Horizonte']</ref>, els qui no han dubtat en promoure bulos, com que les ajudes s'anaven a donar als pobles que més ''likes'' tingueren en vídeo,<ref>[https://www.lasexta.com/programas/el-intermedio/dani-mateo-polemico-concurso-ayuda-dana-angel-gaitan-hay-que-desempatar-soltamos-vaquilla_20241106672bea4939a16c0001a41140.html Dani Mateo, sobre el polémico concurso de ayuda para la DANA de Ángel Gaitán: "Si hay que desempatar, soltamos una vaquilla"]</ref> quan lo que va dir Ángel Gaitán fon que es donaren els ''likes'' per a informar de les necessitats de cada poble.<ref>[https://x.com/Angel_gaitan_of/status/1853873042503467307?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1853873042503467307%7Ctwgr%5E052f7dc3fe8aa0eb8dd8e0184e7f20eb32b9e3d2%7Ctwcon%5Es1_&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lasprovincias.es%2Fculturas%2Ftv%2Fcolaborador-iker-jimenez-punto-mira-angel-gaitan-20241106132428-nt.html Ya salimos 5 nov. 2024]</ref>. Este bulo de les ajudes i els likes, ho varen estendre diversos mijos de comunicació, com és el cas de OndaCero<ref>[https://www.ondacero.es/noticias/sociedad/angel-gaitan-polemico-concurso-apoyar-afectados-dana-solidaridad-espectaculo_20241106672b66e839a16c0001a389f8.html Ángel Gaitán y su polémico concurso para apoyar a afectados de la DANA: ¿solidaridad o espectáculo?]</ref>, Digital de León<ref>[https://digitaldeleon.com/nacional/angel-gaitan-aprovecha-dana-lograr-likes/ Gaitán aprovecha la tragedia para lograr más ‘likes’]</ref>, El Periódico de Extremadura<ref>[https://www.elperiodicoextremadura.com/vida-y-estilo/gente/2024/11/06/angel-gaitan-me-gusta-dana-afectados-dv-111428539.html La ‘rifa del desastre’: El influencer Ángel Gaitán reparte ayuda entre los pueblos afectados según el número de likes]</ref>, Público<ref>[https://www.publico.es/tremending/2024/11/06/indignacion-con-el-influencer-angel-gaitan-por-anunciar-un-reparto-de-ayuda-tras-la-dana-a-los-pueblos-con-mas-likes-parece-black-mirror/ Indignación con el 'influencer' Ángel Gaitán por anunciar un reparto de ayuda tras la DANA a los pueblos con más 'likes': "Parece 'Black Mirror'"]</ref>, El Periódico de España<ref>[https://www.epe.es/es/sociedad/20241106/polemica-ayuda-dana-influencer-valencia-angel-gaitan-dv-111436174 Polémica por el reparto de ayuda por la DANA del 'influencer' Ángel Gaitán: "Los dos pueblos que más 'me gustas' tengan"]</ref> y ElPlural.com<ref>[https://www.elplural.com/todo-tv/colaborador-iker-jimenez-lia-angel-gaitan-ofrece-ayuda-valencia-cambio-me-gustas_340823102 Otro colaborador de Iker Jiménez la lía: Ángel Gaitán ofrece ayuda a Valencia a cambio de 'me gustas']</ref>, entre atres. El Govern va atacar a Ángel Gaitán en una inspecció de treball sorpresa el 7 de novembre de 2024.<ref>[https://www.instagram.com/reel/DCExNjiIFDg/?utm_source=ig_web_copy_link&igsh=MzRlODBiNWFlZA== ¡No voy a parar!]</ref> El 8 de novembre de 2024, l'Ángel Gaitán va rebre una querella i perçò tingué d'anar a Madrit per anar al jutjat el dilluns 11 de novembre.<ref>[https://x.com/Angel_gaitan_of/status/1854890991414653406?ref_src=twsrc%5Egoogle%7Ctwcamp%5Eserp%7Ctwgr%5Etweet Vienen tiempos difíciles]</ref> Ademés, el programa 'Conspiranoicos', de LaSexta, va traure el 7 de novembre un programa en contra de Rubén Gisbert, qui va respondre en una querella.<ref>[https://www.elconfidencial.com/television/programas-tv/2024-11-08/1qrt-ahora-tienen-motivos-temerme-ruben-gisbert-carga-la-sexta-anuncia-querella-ocurrido-conspiranoicos_3999565/ "Ahora tienen motivos para temerme": Rubén Gisbert carga contra La Sexta y anuncia una querella tras lo ocurrido en 'Conspiranoicos']</ref>
* També s'ha donat el cas d'un reporter insultant a un ciutadà que els increpava per les mentires abocades en els mijos de comunicació.<ref>[https://x.com/pedro_falan/status/1854775868268179911 Se llama Mauro Molto Lorenzo. Trabaja como cámara para Ilusión Media Tv Que rule.]</ref>
* El president Pedro Sánchez i després les televisions pagades tracten de promoure la bola de que els atacs en Paiporta varen ser realisats per membres de l'ultradreta.<ref>[https://www.elmundo.es/espana/2024/11/04/6727ecbb21efa0c11a8b457e.html El Gobierno sitúa a la ultraderecha tras las protestas en Paiporta y pone el foco en la decisión de Casa Real: "No era el momento más oportuno"]</ref> No obstant, els propis veïns de Paiporta ho varen desmentir.<ref>[https://www.telemadrid.es/programas/telenoticias-1/Los-vecinos-de-Paiporta-se-defienden-No-somos-de-ultraderecha-como-dicen-2-2721947798--20241104024926.html Los vecinos de Paiporta se defienden: "No somos de ultraderecha como dicen"]</ref><ref>[https://www.abc.es/espana/joven-valenciano-acusado-ultraderecha-atacar-rey-paiporta-20241104175240-nt.html El joven acusado de ser de ultraderecha y atacar al Rey en Paiporta: «Yo no tengo nada que ver. Yo ni voto»]</ref><ref>[https://www.youtube.com/watch?v=lN_TUzqJ2e0 ❤️LOS VECINOS DE PAIPORTA CONTRA LA SEXTA ,NO SOMOS NEONAZIS!!]</ref>
* El govern està ocultant la cantitat de persones mortes en el pàrquing del [[Centre Comercial Bonaire|Bonaire]], impedint que s'entre en teléfons mòvils, i, segons algunes informacions, estan traent als morts en camions per a que no se sàpia la verdadera cantitat de fallits.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=y7zqUXVsvyA GRAVE DENUNCIA! DEMOLEDOR AUDIO de SARGENTO sobre PARKING BONAIRE, Ángel Gaitán DESTAPA NUEVA ESTAFA]</ref>
* Intents de relacionar la gota freda o DANA en el canvi climàtic.<ref>[https://x.com/wallstwolverine/status/1854165819082580349 Un tertuliano defiende en Telecinco que el drama de Valencia es una oportunidad para acabar con el coche: “Debemos cambiar el modelo de civilización que nos ha llevado a esto”]</ref><ref>[https://x.com/ElChicoComenta/status/1854680147963601298?ref_src=twsrc%5Egoogle%7Ctwcamp%5Eserp%7Ctwgr%5Etweet El Chico Comenta 8 nov. 2024]</ref>
* El Govern realisa una inspecció de treball el 7 de novembre de 2024 a Ángel Gaitán com a mida de pressió contra ell.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=s5Oj8cWkQ8s&ab_channel=DiegoArrabalPaparazzo ¡URGENTE! ESTO ES MUY GRAVE. INSPECCIÓN DE TRABAJO A ÁNGEL GAITÁN E IKER JIMÉNEZ POR LA DANA.]</ref>
* Les ONGs (entre elles Cáritas i la Creu Roja) s'estan quedant en les donacions de més valor dels espanyols per als valencians i el restant ho tiren.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=Ez5FwCjSbr4 VITO QUILES PILLA al GOBIERNO TIRANDO ROPA y TIENES que VER EL VÍDEO]</ref>
* Robos de productes que no són de primera necessitat en les localitats afectades, asalts i saquejos.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=TjUaI5-HqyU Voluntarios de Sestao sufren un intento de asalto en Valencia]</ref><ref>[https://www.youtube.com/watch?v=wtGfXdWFlDk&ab_channel=RTVENoticias DANA: La POLICÍA detiene a 39 PERSONAS por ROBAR en los COMERCIOS de las ZONAS AFECTADAS | RTVE]</ref><ref>[https://www.levante-emv.com/ribera/2024/11/02/cinco-detenidos-intento-saqueo-multitudinario-tienda-cooperativa-algemesi-111233964.html Cinco detenidos en un intento de saqueo multitudinario de la tienda de la cooperativa de Algemesí]</ref>
* El president Sánchez va mostrar un coche en desperfecte despuix dels incidents de Paiporta. No obstant, el coche que fon atacat i el que apareix en desperfectes, tenien distinta matrícula.<ref>[https://x.com/herqles_es/status/1853209103008432216?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1853209103008432216%7Ctwgr%5Eb89a7d664752c9e12d3130f15525c74a6fd2acf2%7Ctwcon%5Es1_&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.periodistadigital.com%2Fperiodismo%2Ftv%2F20241104%2Fpedro-banos-arroja-serias-sospechas-autoria-danos-coche-pedro-sanchez-noticia-689405034058%2F Twitter]</ref>. El coronel Baños va analisar els coches i va indicar que es impossible fer semblants destrosses en pals i patades, que és lo que varen fer els veïns.<ref>[https://x.com/herqles_es/status/1853200971650007426?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1853209103008432216%7Ctwgr%5Eb89a7d664752c9e12d3130f15525c74a6fd2acf2%7Ctwcon%5Es3_&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.periodistadigital.com%2Fperiodismo%2Ftv%2F20241104%2Fpedro-banos-arroja-serias-sospechas-autoria-danos-coche-pedro-sanchez-noticia-689405034058%2F Twitter]</ref>
* Discrepàncies sobre el número de fallits i desapareguts:<ref name="ultimahora">[https://www.youtube.com/watch?v=TCTG5U3d0OY "LOS PUENTES ESTÁN LLENOS" VECINA de Valencia DESTAPA LO PEOR y Ángel Gaitán LANZA DENUNCIA por DANA]</ref> elDiario.es diu 1900 el 1 de novembre de 2024.<ref>[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/acta-reunion-crisis-mazon-marlaska-1-900-desaparecidos-provisionales-riesgo-colapso-hospitales-valencia_1_11785052.html El acta de la reunión del comité de emergencias por la DANA: 1.900 denuncias de personas desaparecidas en el 112]</ref> El 3 de novembre encara es parla de la mateixa xifra de desapareguts.<ref>[https://www.ecologistasenaccion.org/326245/1900-desapareguts-i-211-morts-per-la-dana/ 1.900 desapareguts i 211 morts per la DANA]</ref> El 8 de novembre de 2024 es parla de 223 morts.<ref>[https://as.com/actualidad/politica/dana-ultima-hora-en-directo-en-espana-222-muertos-busqueda-de-desaparecidos-y-zonas-afectadas-en-valencia-n/ DANA, última hora en directo en España: 223 muertos, búsqueda de desaparecidos y zonas afectadas en Valencia]</ref>
* Campanyes publicitàries del PSOE en les rets socials quan encara hi ha fallits en els carrers.<ref name="ultimahora"/>
* L'alcalde d'Algemesí va indicar que es va lliberar l'assut de Forata<ref>[https://www.lasprovincias.es/ribera-costera/alcalde-algemesi-aviso-iba-liberar-agua-pantano-20241105160710-nt.html Alcalde de Algemesí: «Nadie nos avisó de que se iba a liberar agua del pantano de Forata»]</ref>.

== Conseqüències ==
{{AP|Conseqüències de la gota freda de 2024 en Espanya}}
* Els municipis més afectats per la destrucció de la DANA sumen 845.371 habitants.<ref>[https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2024/11/07/dana-afecta-personas-viven-ciudad-111443048.html La DANA afecta a tantas personas como las que viven en la ciudad de València]</ref>.
* L'impacte financer, segons el Banc d'Espanya, seria de 20.000 millons<ref name="elpais2024-11-05">[https://elpais.com/economia/2024-11-05/el-banco-de-espana-calcula-un-impacto-de-hasta-20000-millones-para-el-sector-financiero-por-la-dana.html El Banco de España calcula un impacto de hasta 20.000 millones para el sector financiero por la dana]</ref>.Afectaria també a 472.000 titulars d'hipoteques i a 23.000 empreses.<ref name="elpais2024-11-05"/> La Cambra de Comerç de Valéncia aporta les sifres de 21.819 millons d'euros en pèrdues, que afectarien a entre 48.000<ref name="larazon06.11.2024">[https://www.larazon.es/economia/dana-sacude-economia-valenciana-mas-48000-empresas-afectadas-perdidas-millonarias_20241106672b54ec759afe00014ae9db.html La DANA sacude la economía valenciana: más de 48.000 empresas afectadas y pérdidas millonarias]</ref> i 54.000 empreses<ref name="antena305.11.2024">[https://www.antena3.com/programas/y-ahora-sonsoles/impacto-economico-dana-como-afectara-trabajo-empresas_20241105672a62e465664200019890d2.html El impacto económico de la DANA: ¿cómo afectará al trabajo y a las empresas?]</ref> i a entre 264.883<ref name="larazon06.11.2024"/> i 354.000 persones<ref name="antena305.11.2024"/>. La zona afectada per la DANA equival al 22% del PIB de la Comunitat Valenciana<ref>[https://elpais.com/economia/2024-11-07/todo-esta-para-tirar-la-zona-afectada-por-la-dana-equivale-al-22-del-pib-de-la-comunidad-valenciana.html La zona afectada per la DANA equival al 22% del PIB de la Comunitat Valenciana]</ref>. L'Unió Llauradora estima els danys en el camp de Castelló en 59 millons.<ref>[https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello-provincia/2024/11/08/unio-llauradora-estima-danos-dana-111486237.html La Unió Llauradora estima los daños de la DANA en el campo de Castellón en 59 millones]</ref>

== Vore també ==
* [[Gota freda]]

== Notes ==
<references group="lower-alpha"/>

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
* [https://somsolidaritat.gva.es/es/ Som Solidaritat]
* [https://www.youtube.com/watch?v=07kXzzf3wa0&ab_channel=JuanviPalleter Algemesí 6 días después]
* [https://www.rtve.es/noticias/20241108/riada-cadaques-girona-arrastra-32-vehiculos-no-deja-victimas/16321532.shtml Una riada en Cadaqués, Girona, arrastra 32 vehículos y no deja víctimas - RTVE]

[[Categoria:Meteorologia]]
[[Categoria:Gota freda]]
[[Categoria:Gota freda de 2024 en Espanya]]
[[Categoria:Inundacions en la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història de Valéncia]]
[[Categoria:Espanya en 2024]]
[[Categoria:Inundacions del sigle XXI]]
[[Categoria:Desastres naturals en 2024]]
[[Categoria:Desastres naturals en la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]]

29 de juliol

2024-07-29T05:46:07Z

J10: /* Acontenyiments */

{{juliol}}

== Acontenyiments ==
*

[[1248]]: Jaume I otorga als habitants de Morvedre i el seu raval la Costum de la Ciutat de [[Valéncia]]. Font: Efemèrides i Curiositats Valencianes. [[Antoni Ruiz Negre]] ([[2014]])

[[1999]]: Darrere de cinquantacinc anys d'història, és desmantellada la Base Aérea de Manises, per necessitats del Mando Tàctic de l'Eixercit. Dos avions són traslladats al [[Jardí del Parc de l'Oest|Parc de l'Oest]] i a la [[Ciutat de les Arts i de les Ciències|Ciutat de les Arts]] de Valéncia per a ser utilisats com a monuments decoratius. Font: Efemèrides i Curiositats Valencianes. Antoni Ruiz Negre (2014)
== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*[[1972]]: [[Faust Hernández Casajuana]], dramaturc [[Comunitat valenciana|valencià]] (n. [[1888]])

== Festes ==
*

=== Santoral catòlic ===
*Sta. Marta
*Sta. Beatriu, mr.

== Vore també ==
{{mesos}}

[[Categoria:Juliol]]

29 de juliol

2024-07-29T05:43:15Z

J10: /* Acontenyiments */

{{juliol}}

== Acontenyiments ==
*

[[1999]]: Darrere de cinquantacinc anys d'història, és desmantellada la Base Aérea de Manises, per necessitats del Mando Tàctic de l'Eixercit. Dos avions són traslladats al [[Jardí del Parc de l'Oest|Parc de l'Oest]] i a la [[Ciutat de les Arts i de les Ciències|Ciutat de les Arts]] de Valéncia per a ser utilisats com a monuments decoratius. Font: Efemèrides i Curiositats Valencianes. [[Antoni Ruiz Negre]] ([[2014]])
== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*[[1972]]: [[Faust Hernández Casajuana]], dramaturc [[Comunitat valenciana|valencià]] (n. [[1888]])

== Festes ==
*

=== Santoral catòlic ===
*Sta. Marta
*Sta. Beatriu, mr.

== Vore també ==
{{mesos}}

[[Categoria:Juliol]]

16 de juliol

2024-07-26T10:05:43Z

J10: /* Acontenyiments */

{{juliol}}

== Acontenyiments ==
*

1233: Jaume I el Consquitador incorpora la vila de Borriana a l'àmbit cristià, guanyant-li-la als àraps en acabant un siti que duraria dos mesos. Esta població, nomenada pels moros Medina Alhandra, era la ciutat més important al nort de Valéncia. Font: Efemèrides i Curiositats Valencianes. [[Antoni Ruiz Negre]] (2014).

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

== Festes ==
*

=== Santoral catòlic ===
*Mare de Deu del Carme
*Sta. Elvira, ab.

== Vore també ==
{{mesos}}

[[Categoria:Juliol]]

26 de juliol

2024-07-26T09:36:10Z

J10: /* Acontenyiments */

{{juliol}}

== Acontenyiments ==
*

1276: En Alzira, Jaume I el Consquisatador renuncia al tro i proclama rei de Valéncia a son fill Pere, traslladant-se a la capital del regne a on morirà un dia despuix. Font: Efemèrides i Curiositats Valencianes. [[Antoni Ruiz Negre]] (2014).

1490: Ferrando el Catòlic dona a la vila d'Alacant la categoria de ciutat, afegint a son terme municipal els llogarets de Vilafranquea, Muchamel, el Ravalet, Sant Joan i Benimagrell. Font: Efemèrides i Curiositats Valencianes. [[Antoni Ruiz Negre]] (2014).
==Naiximents==
*

==Decesos==
*

==Festes==
*

===Santoral catòlic===
*Sts. [[Joaquim]] i [[Ana]] (Pares de la [[Mare de Deu]])

==Vore també==
{{mesos}}

[[Categoria:Juliol]]

Ramón Andrés Cabrelles

2024-03-20T11:27:08Z

J10: Correccio: cassà per casà

Artiste plastic i escritor (Campanar, Valencia, 1.869 - † Valencia, 29 de giner de 1.957). Se casà en Maria Hernández, en qui tingueren una filla: Vicenta.

Fill de llauradors, ocupacio que eixerci durant la seua chiquea, naixque a la partida del Pouet, del llavors municipi de [[Campanar]], quan aquell parage encara era horta que rodejava la ciutat de [[Valencia]].

Pero ben pronte deixaria el conreu de la terra perque son pare, Roc Andreu, se quedà viudo i decidi traslladar-se a la ciutat a vendre llibres de forma ambulant, segons conta el seu net.
A pesar de que el negoci era modest, els volums que s'exponien havien estat molt elegits.
Des de molt menut demostrà un gran interes per les belles arts, estudiant en l'Escola d'Arts i Oficis.

D'este aprenentage aplegà a consolidar-se, junt a [[Marià Benlliure]], com un dels escultors que reberen la major part de les comandes publiques de la ciutat de Valencia durant les tres primeres decades del segle XX.

Havent superat els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis passà a la de Belles arts de Sant Carles i a l'aprenentage de l'ofici de joyer en un taller d'orfebreria.

Als catorze anys se converti en el mes estret colaborador de [[Constantí Llombart]], quedant a carrec d'este la seua formacio, fent-ho particip de molts dels seus proyectes, com per eixemple l'edicio del Diccionari Valencià-Castella de [[Josep Escrig]] que començà a publicar-se el 1.887 i que Cabrelles conclogue quan ocorregue la mort del seu mentor.
Poeta liric i romantic d'inspirats i bells matisos fon un gran valedor de la [[Renaixença valenciana]], considerat un dels ultims poetes, encapçalada per [[Teodor Llorente]], la major part de la seua obra poetica s'arreplegà en el volum Versos Vells.
La seua major produccio poetica la feu en llengua vernacula.

Entre les seues obres destaquen Mariola en 1.897, Flors del Xúquer en 1.899; la coleccio de llegendes i tradicions valencianes, Rondalles del Poble, que escrigue en 1.899.

Obtingue en quatre ocasions la Flor Natural dels Jocs Florals de Valencia (1.894, 1.909, 1.928 i 1.946), per lo que li fon concedit el titul de [[Mestre en Gai Saber]].

Ademes, escrigue algunes obres teatrals com: El Bufo, Les Males Llengües, El Toc del Caragol, El Cami Nou; Un Milacre, La Fe Premiada; una opera en musica del mestre Magenti, L'horta Vella, que mai va vore la llum; i una coneguda lletra de canço, Ho Entrà de la Murta, que musicà Salvador GINER.

Tambe colaborà en la prensa periodica: La Tronà, L'Escandal (1.890), [[Lo Rat Penat]] (1.911), La Degollà, Las Provincias, etc.

En paralel desenrollà una carrera com artiste plastic de cert relleu que li donà merits per a erigir en memoria del seu amic [[Constantí Llombart]] un bust en bronze junt a una de les “Muntanyetes d'Elío” en els [[Vivers|jardins dels Vivers]], inaugurat l'1 d'agost de 1.928.

Tambe feu un retrato de [[Constantí Llombart]] inspirat en el d'[[Ignaci Pinazo i Camarlench]] de 1.885.
Pero ademes de l'escultura i de la pintura (segons el seu net Fornés son preferentment bodegons i pintura de flors), s'adinsà en l'art popular, com artiste faller complet: escrivia llibrets des de 1.942 i fea falles.
== Enllaços externs ==
* [https://calles.valenciaactua.es/poeta-andres-cabrelles-calle/ Valencia Actua]

Ramón Andrés Cabrelles

2024-03-20T11:24:21Z

J10: Separacions de paragrafs

Artiste plastic i escritor (Campanar, Valencia, 1.869 - † Valencia, 29 de giner de 1.957).
Se cassà en Maria Hernández, en qui tingueren una filla: Vicenta.

Fill de llauradors, ocupacio que eixerci durant la seua chiquea, naixque a la partida del Pouet, del llavors municipi de [[Campanar]], quan aquell parage encara era horta que rodejava la ciutat de [[Valencia]].

Pero ben pronte deixaria el conreu de la terra perque son pare, Roc Andreu, se quedà viudo i decidi traslladar-se a la ciutat a vendre llibres de forma ambulant, segons conta el seu net.
A pesar de que el negoci era modest, els volums que s'exponien havien estat molt elegits.
Des de molt menut demostrà un gran interes per les belles arts, estudiant en l'Escola d'Arts i Oficis.

D'este aprenentage aplegà a consolidar-se, junt a [[Marià Benlliure]], com un dels escultors que reberen la major part de les comandes publiques de la ciutat de Valencia durant les tres primeres decades del segle XX.

Havent superat els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis passà a la de Belles arts de Sant Carles i a l'aprenentage de l'ofici de joyer en un taller d'orfebreria.

Als catorze anys se converti en el mes estret colaborador de [[Constantí Llombart]], quedant a carrec d'este la seua formacio, fent-ho particip de molts dels seus proyectes, com per eixemple l'edicio del Diccionari Valencià-Castella de [[Josep Escrig]] que començà a publicar-se el 1.887 i que Cabrelles conclogue quan ocorregue la mort del seu mentor.
Poeta liric i romantic d'inspirats i bells matisos fon un gran valedor de la [[Renaixença valenciana]], considerat un dels ultims poetes, encapçalada per [[Teodor Llorente]], la major part de la seua obra poetica s'arreplegà en el volum Versos Vells.
La seua major produccio poetica la feu en llengua vernacula.

Entre les seues obres destaquen Mariola en 1.897, Flors del Xúquer en 1.899; la coleccio de llegendes i tradicions valencianes, Rondalles del Poble, que escrigue en 1.899.

Obtingue en quatre ocasions la Flor Natural dels Jocs Florals de Valencia (1.894, 1.909, 1.928 i 1.946), per lo que li fon concedit el titul de [[Mestre en Gai Saber]].

Ademes, escrigue algunes obres teatrals com: El Bufo, Les Males Llengües, El Toc del Caragol, El Cami Nou; Un Milacre, La Fe Premiada; una opera en musica del mestre Magenti, L'horta Vella, que mai va vore la llum; i una coneguda lletra de canço, Ho Entrà de la Murta, que musicà Salvador GINER.

Tambe colaborà en la prensa periodica: La Tronà, L'Escandal (1.890), [[Lo Rat Penat]] (1.911), La Degollà, Las Provincias, etc.

En paralel desenrollà una carrera com artiste plastic de cert relleu que li donà merits per a erigir en memoria del seu amic [[Constantí Llombart]] un bust en bronze junt a una de les “Muntanyetes d'Elío” en els [[Vivers|jardins dels Vivers]], inaugurat l'1 d'agost de 1.928.

Tambe feu un retrato de [[Constantí Llombart]] inspirat en el d'[[Ignaci Pinazo i Camarlench]] de 1.885.
Pero ademes de l'escultura i de la pintura (segons el seu net Fornés son preferentment bodegons i pintura de flors), s'adinsà en l'art popular, com artiste faller complet: escrivia llibrets des de 1.942 i fea falles.
== Enllaços externs ==
* [https://calles.valenciaactua.es/poeta-andres-cabrelles-calle/ Valencia Actua]

Ramón Andrés Cabrelles

2024-03-20T11:23:01Z

J10: Artiste plastic i escritor (Campanar, Valencia, 1.869 - † Valencia, 29 de giner de 1.957).

Artiste plastic i escritor (Campanar, Valencia, 1.869 - † Valencia, 29 de giner de 1.957).
Se cassà en Maria Hernández, en qui tingueren una filla: Vicenta.

Fill de llauradors, ocupacio que eixerci durant la seua chiquea, naixque a la partida del Pouet, del llavors municipi de [[Campanar]], quan aquell parage encara era horta que rodejava la ciutat de [[Valencia]].
Pero ben pronte deixaria el conreu de la terra perque son pare, Roc Andreu, se quedà viudo i decidi traslladar-se a la ciutat a vendre llibres de forma ambulant, segons conta el seu net.
A pesar de que el negoci era modest, els volums que s'exponien havien estat molt elegits.
Des de molt menut demostrà un gran interes per les belles arts, estudiant en l'Escola d'Arts i Oficis.
D'este aprenentage aplegà a consolidar-se, junt a [[Marià Benlliure]], com un dels escultors que reberen la major part de les comandes publiques de la ciutat de Valencia durant les tres primeres decades del segle XX.
Havent superat els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis passà a la de Belles arts de Sant Carles i a l'aprenentage de l'ofici de joyer en un taller d'orfebreria.
Als catorze anys se converti en el mes estret colaborador de [[Constantí Llombart]], quedant a carrec d'este la seua formacio, fent-ho particip de molts dels seus proyectes, com per eixemple l'edicio del Diccionari Valencià-Castella de [[Josep Escrig]] que començà a publicar-se el 1.887 i que Cabrelles conclogue quan ocorregue la mort del seu mentor.
Poeta liric i romantic d'inspirats i bells matisos fon un gran valedor de la [[Renaixença valenciana]], considerat un dels ultims poetes, encapçalada per [[Teodor Llorente]], la major part de la seua obra poetica s'arreplegà en el volum Versos Vells.
La seua major produccio poetica la feu en llengua vernacula.
Entre les seues obres destaquen Mariola en 1.897, Flors del Xúquer en 1.899; la coleccio de llegendes i tradicions valencianes, Rondalles del Poble, que escrigue en 1.899.
Obtingue en quatre ocasions la Flor Natural dels Jocs Florals de Valencia (1.894, 1.909, 1.928 i 1.946), per lo que li fon concedit el titul de [[Mestre en Gai Saber]].
Ademes, escrigue algunes obres teatrals com: El Bufo, Les Males Llengües, El Toc del Caragol, El Cami Nou; Un Milacre, La Fe Premiada; una opera en musica del mestre Magenti, L'horta Vella, que mai va vore la llum; i una coneguda lletra de canço, Ho Entrà de la Murta, que musicà Salvador GINER.
Tambe colaborà en la prensa periodica: La Tronà, L'Escandal (1.890), [[Lo Rat Penat]] (1.911), La Degollà, Las Provincias, etc.
En paralel desenrollà una carrera com artiste plastic de cert relleu que li donà merits per a erigir en memoria del seu amic [[Constantí Llombart]] un bust en bronze junt a una de les “Muntanyetes d'Elío” en els [[Vivers|jardins dels Vivers]], inaugurat l'1 d'agost de 1.928.
Tambe feu un retrato de [[Constantí Llombart]] inspirat en el d'[[Ignaci Pinazo i Camarlench]] de 1.885.
Pero ademes de l'escultura i de la pintura (segons el seu net Fornés son preferentment bodegons i pintura de flors), s'adinsà en l'art popular, com artiste faller complet: escrivia llibrets des de 1.942 i fea falles.
== Enllaços externs ==
* [https://calles.valenciaactua.es/poeta-andres-cabrelles-calle/ Valencia Actua]

Vicent Ramón Calatayud

2024-02-21T19:59:04Z

J10: Afegisxc "Tambe protagonisa, junt a Aureli López, el programa de radio "Charrant, charrant" en Play Radio Valencia (107.7FM) per a difondre i defendre la cultura i la llengua valenciana en les Normes d'El Puig."

{{Biografia|
| nom = Vicent Ramón Calatayud Tortosa
| image = [[Image:Vramon.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritor i professor
| data_naix = [[1942]]
| lloc_naix = [[Vallada]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Vicent Ramón Calatayud Tortosa''' ([[Vallada]] ([[Provincia de Valéncia|Valéncia]]), [[1942]]). Agent Comercial, escritor i professor de [[Llengua Valenciana]].

== Biografia ==

És Agent Comercial colegiat, sent Vocal Primer del Colege Oficial de Valéncia i responsable de Cultura. Està en la professió des de que abandonara els estudis de Graduat Social en l'[[Universitat de Valéncia]]. És diplomat en Vendes pel C.E.N. i en Control Mengal Sistema Silva.

Cofundador de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) i President d'Honor d'esta associació Lliterària. Secretari de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Membre de la Comissió Científica del Patronat de la Fundació [[Max Aub]]. Ex secretari de [[Lo Rat Penat]] i membre del Consistori de Mantenedors. Ex secretari general del Colege d'Agents Comercials de Valéncia i Colegiat Ilustre. Columniste semanal del periòdic ''Las Provincias''.

Prolífic autor que destaca per la seua riquea de vocabulari i la viva capacitat descriptiva, en una dotzena de llibres pròpis. Una cinquantena en coutoria, colectius o pròlecs. Cultiva fonamentalment la narrativa, fent incursions en la poesia, és autor de la lletra de l'Himne de la RACV i treballant camps tan diversos com el conte per a chiquets i també l'ensaig. En periodisme passen del miler els escrits seus.

Es forma al costat de [[Xavier Casp]], [[Miquel Adlert]], [[Emili Beüt]]... Des de la Secretaria del Rat Penat, entre unes atres empreses va mamprendre la de la cultura de la Pàtria, creant i animant la Gentilea Floral, acte hui ya tradicional. Com els Recitals Poètics de Primavera d'Estiu de l'Associació d'escritors, en principi dins de la programació de l'[[Ajuntament de Valéncia]], ara ya instaurats dins de la [[Fira del llibre valencià]] organisada per la Real Acadèmia. Igualment dirigí i anima les Jornades dels Escritors de la AELLVA. En l’any [[2000]], posà en marcha i participa activament en les Tertúlies Tallers de prosa. Ha organisat distintes Semanes Culturals i Jornades Tècniques per al Colege d'Agents Comercials de Valéncia. I campanyes en Ràdio i TV.

En la faceta del periodisme va començar a publicar en la revista ''Murta'', a on arribà a ser nomenat director. Dirigia el semanari ''Som'' en els anys [[1979]], [[1980]] i [[1981]]. Llançà ''l'Informatiu'', un bolletí del Rat Penat que més avant es va convertir en ''Lo Rat Revista''. Ha publicat artículs en distintes revistes de tot lo Regne, com també en tots els periòdics de les tres províncies, aixina com en l'edició valenciana del periòdic ABC. Colaborà en la revista ''Lo Rat'' i actualment en ''Cresol Lliterari'', coordinà la revista ''Acción Corporativa'' i té una colaboració semanal en el periòdic ''Las Provincias''. És coautor del Calendari de Lo Rat Penat, fins al l'any [[2015]]. Té a son càrrec l'edició del ''Cresolet'', el bolletí intern de la AELLVA.

És membre de l'Honorable Consistori de Mantenedors de Lo Rat Penat i ha exaltat les figures de distintes Reines, Festeres Majors, Falleres i Muses: [[Vallada]], [[Canals]], [[Vilamarchant]], [[Gandia]], [[Valéncia]]... aixina com el Dia de la Paraula Valenciana de 1994. Va ser mantenedor dels XXV Jocs Florals de [[Paterna]] i dels CXI de la Ciutat i Regne de Valéncia.

Ha impartit conferències sobre temàtica valenciana i cultura comercial. Ademés ha participat en distintes tertúlies radiofòniques i va ser contertuli habitual en el programa ''Este sábado tertulia'' i posteriorment ''El miércoles tertulia'' de la 97.7, charrada comercial bilingüe que va durar dos anys en antena. Tambe protagonisa, junt a [[Aureli López]], el programa de radio "Charrant, charrant" en Play Radio Valencia (107.7FM) per a difondre i defendre la cultura i la llengua valenciana en les Normes d'El Puig.

== Reconeiximents ==

Està en possessió de les medalles d'Or del Centenari de Lo Rat Penat i dels C [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]]. Del premi Vinatea, d'Amics de la RACV. Del [[Premis Fadrí|premi Fadrí]], de l'any 2000 de l'[[Associació Cultural Cardona Vives]] de [[Castelló]], per la seua trayectòria potenciant i divulgant la llengua valenciana. Igualment goja del titul ''Albuferenc'' de l'any 2012 en [[Catarroja]].

== Premis lliteraris ==

* [[Josep Pasqual Tirado]], l'any 1981, de la Revista [[Revista Murta|Murta]], premiant-li la narrativa per a chiquets.
* Primavera, l'any 1982 de l'Associació cultural El Crit del Palleter, en prosa poètica.
* Joanot Martorell, l'any 1982 de l'Ajuntament de Gandia, en narrativa curta.
* Primer Premi de Periodisme, l'any 1993 del Colege d'Agents Comercials.
* Premi de Microrrelats de l'Entitat Cultural Valenciana [[El Piló]] de [[Burjassot]], l'any 2003.
* Premi de la Conselleria de Cultura, Jocs Florals, any 2003. Ensaig.
* Torre de Paterna, l'any 2004. Poesia.
* Accésit a la Flor Natural, Jocs Florals de l'any 2005.
* Poesia Premi d'Ensaig de l'Ateneu Cultural de Paterna, l'any 2005.
* Botànic Cavanilles, l'any 2005, Jocs Florals. Narrativa costumista.
* [[Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana]], en març de l'any 2009, de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).
* Premi a la Millor Obra sobre Temàtica Valenciana, en juny de l'any 2009, de l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló.

== Obres ==

* ''Aixo era un rei''
* ''Premis Poetics Primavera 82''
* ''Estampes imprescindibles dels anys quaranta''
* ''La caixa de les maravelles''
* ''Contar i cantar''
* ''Histories d'un carreter'' (en capítuls en la [[Revista Murta|revista Murta]]).
* ''Volent arribar'' (Valéncia, 2005) Ed. Del Senia al Segura.

També ha segut coautor de diverses publicacions.

* ''Homenage a Miquel Adlert''
* ''I i II Jornades sobre la cultura en la Comunitat Valenciana'', treball publicat en el llibre "Lliggam".
* ''Clams de vida'', en el relat Fresquet del dia.

Ha prologat diversos llibres.

* ''La veu de Vallada en l'anima''
* ''Gavina Blava i uns atres contes'', de [[Josep Lluís Garcia Ferrada]].
* ''Pensaments Lliures'', d'[[Aureli López]].
* ''Recitals Poetica, Primavera d'estiu 94'', treball colectiu.
* ''50 Anys del 7 d'octubre'', de [[Xavier Casp]].
* ''Aquareles de la llar'', de [[Pere Delmonte]].

== Cites ==

{{Cita|''Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l'adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l'Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l'accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns chicotets retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l'us dels texts escrits als castellaparlants que ara s´incorporen a l'ensenyança''.|''Dia de la llengua valenciana'' (''[[Las Provincias]]'', 3.3.2006). Vicent Ramón Calatayud.}}

== Enllaços externs ==

* [http://www.racv.es/es/academic-vicent-ramon-calatayud-tortosa-es Vicent Ramón Calatayud - RACV]
* [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/vicent_calatayud-c.htm Biografia de Vicent Ramón Calatayud - Ma Vida]
* [http://www.aellva.org/content/entrevista-vicent-ramon-calatayud-en-el-diari-las-provincias Entrevista a Vicent Ramón Calatayud - AELLVA]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20081112/cultura/vicent-ramon-calatayud-ingresa-20081112.html Vicent Ramón Calatayud ingresa esta tarde en la RACV - Las Provincias]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
[[Categoria:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana]]

Aureli López

2024-02-21T19:54:56Z

J10: He actualisat la radio en la que treballa: en Play Radio Valencia (107.7FM), emissora de Valéncia, a on tambe protagonisa el programa, junt en Vicent Ramon Calatayud, "Charrant, charrant" per a difondre i defendre la cultura i la llengua valenciana en les Normes d'El Puig.

{{Infobox escritor
| nom = Aureli López
| image = Aureli_Lopez.jpg
| grandària = 280px
| descripció =
| seudònim =
| naixcut = 30 de novembre de 1943
| nascuda =
| lloc_de_naiximent = Paterna, Valéncia
| mort =
| morta =
| lloc_de_mort =
| ocupació = Escritor
| país = [[Espanya]]
| periodo = [[Sigle XX]]
| gènero =
| temàtica =
| moviment =
| primeres_obres =
| obres_magnes = ''La Pilota Valenciana''
| influències =
| influenciat =
| influenciada =
| premis =
| lloc web =
| firma =
| notes a peu =
}}
'''Aureli López i Muñoz''' ([[Paterna]], [[30 de novembre]] de [[1943]]), és un professor i escritor [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Aureli López naixqué en la població valenciana de Paterna, en la comarca de [[L'Horta de Valéncia]].

De professió és Agent Comercial Colegiat. És professor de [[idioma valencià|llengua valenciana]] per [[Lo Rat Penat]] des de l'any [[1980]].

És fundador i pertany a l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]], d'a on és President en l'actualitat.

s'ha especialisat en el deport valencià per excelència, la [[Pilota valenciana]]. Té publicats, com a autor: "La Pilota Valenciana" (el deport d'un poble viu); "Pensaments Lliures"; "Pilota Valenciana" (Quaderns de divulgació nº6 de Lo Rat Penat); "Joc de Carrer I" (Nova modalitat de pilota valenciana, en reglaments per a la seua pràctica. A solicitut de la [[Junta Central Fallera]]); "Joc de Carrer II"; "Des de Dins" (2ª part de Pensaments Lliures).

I en obra de diversos autors: "Lliggam"; "Miquel Adlert, homenage"; "A espentes del silenci"; "Revista de la RACV-Al voltant de la Llengua nº 1-2"; "Cresol" (bolletí de l’Aellva); "Ausias des de la Valéncia dels 90"; "El pensament valencianiste de Miquel Adlert".

Ha dirigit "Lo Rat Revista" (del nº 5 al 33). És vicepresident de l'[[Ateneu Cultural de Paterna]]. És president del club [[Paterna]] de [[Pilota Valenciana]]. Creà i dirigix el programa diari de [[pilota valenciana]] "Cavallers, va de bo!", en Play Radio Valencia (107.7FM), emissora de [[Valéncia]], a on tambe protagonisa el programa, junt en [[Vicent Ramón Calatayud|Vicent Ramon Calatayud]], "Charrant, charrant" per a difondre i defendre la cultura i la llengua valenciana en les Normes d'El Puig.

== Premis i guardons ==

És premi "Vinatea" individual [[1997]] d'[[Amics de la RACV]]. És també premi "[[Premis Fadrí|Fadrí]]-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes" [[2012]] de l'[[Cardona i Vives|Associació Cardona Vives de Castelló]].

La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] el nomenà Corresponent per [[Paterna]] en l'any [[1998]]; ademés colabora com a Agregat de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la RACV.

Aureli López ha segut guardonat en el [[Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana]] per l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) en la seua sexta edició, any [[2018]].

==Obra==

* ''Quadern de pilota'' ([[Lo Rat Penat]], [[1995]]) ISBN: 978-84-89069-13-8.
* ''Des de dins'' ([[Editorial l'Oronella]], [[1999]]). ISBN: 978-84-89737-55-6.
* ''[[Brots. Aforismes]]'' (Valéncia, [[2003]]) ISBN: 978-84-89737-23-5.
* ''La pilota valenciana: Deport, cultura i llengua del nostre poble'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], [[2004]]). ISBN: 978-84-96068-65-0.
* ''[[Vicent Ramon Calatayud]]. Des de l'inerme fidelitat'' ([[2010]]) Biografia. En colaboració junt a [[Maria Jesús Coves]] i [[Obduli Jovaní]]. ISBN: 978-84-96472-32-7.
* ''Açò era...'' ([[2013]]) Conte infantil. ISBN: 978-84-616-4345-5.
* ''Als 25 anys de la AELLVA'' ([[2015]]). En colaboració junt a varis autors. ISBN: 978-84-943192-6-6.
* ''Pilota valenciana. Identitat'' ([[2015]]) ISBN: 978-84-15102-12-0.

==Cites==

{{Cita|''Una volta mes direm que no hi ha normativa mes ajustada a la parla viva i culta que l'estudiada, publicada i documentada per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|secció de Llengua i Lliteratura de la RACV]] ([[Normes d'El Puig]]), pero són molts anys de lluita fraticida i en “l'hora del compromis” (¡ara, mare!) pense que tots hem de cedir en algunes coses si el resultat es una normativa de consens per a la [[Llengua Valenciana]] in-de-pen-dent.''|Revista ''Cresolet'' d'AELLVA. Bolletí nº 18, octubre 2002. Aureli López. [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]]}}

{{Cita|''Les cases dels nostres pobles..." de [[Xavier Casp]] o "La casa vella" d'[[Anfos Ramon]] haurien d'anar en els poemaris jovenils escolars... per a lligar canvis generacionals i sentiments colectius.''|''Brots. Aforismes'', per Aureli López (Valéncia, 2003)}}

{{Cita|''Que mal se duen la veritat, la franquea i els diners''|''Brots. Aforismes'', per Aureli López (Valéncia, 2003)}}

{{Cita|''Si la quarta part dels autonomenats valencianistes actuaren en llògica conseqüència, els qui estan destruint-nos es dedicarien a fer pintades en us de les llibertats democràtiques, en lloc de manar.''|''Brots. Aforismes'', per Aureli López (Valéncia, 2003)}}

{{Cita|''Si la democràcia és la raó de la força dels vots, els valencians de nació, oberts i enriquits per un llarc mestiçage, estem veent cóm nos furten jorn a jorn la força de la raó de la pròpia llengua i cultura.''|''Brots. Aforismes'', per Aureli López (Valéncia, 2003)}}

{{Cita|''Sempre he cregut que s'ha de predicar en l'eixemple. Unes declaracions fetes en Setembre del 98 per J. L. Pérez Manglano asseguren que la divisió provincial ha fet més mal a Valéncia que la pèrdua dels Furs... Ara, Març de 2003, pot quallar un nou curs d'Història i Cultura Valencianes en el CEU Sant Pau d'a on ell és rector; en el cim de la raó, podria renàixer la Càtedra de Llengua Valenciana que va regentar el Pare [[Fullana]] en l'Universitat Lliterària de Valéncia - el 27/01/1918 fon la primera lliçó en l'aula nº 7, assistint el Rector En Rafael Pastor González i gran cantitat de catedràtics i alumnes -... Sempre és temps d'aventar les cendres vives.''|''Brots. Aforismes'', per Aureli López (Valéncia, 2003)}}

{{Cita|''Estudis i treballs sobre clàssics valencians, teories sobre ciència i idioma o documents fonamentals sobre la nostra història són ignorats o amagats per qui més hauria de mostrar-los - Generalitat, Universitats, Mijos de comunicació... -. Em referixc a publicacions d'Artur Ahuir, Voro López, Alícia Palazón, Joan Costa, Enric Pallàs, Gómez Bayarri, Toni Fontelles, Lleopolt Penyarroja... tractant d'Ausias March, Roïç de Corella, la Bíblia valenciana, Joanot Martorell... ¿Fins a quan i quan mane qui?''|''Brots. Aforismes'', per Aureli López (Valéncia, 2003)}}

== Vore també ==

* [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)
* [[Lo Rat Penat]]
* [[Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana]]

== Referències ==
* [https://www.todostuslibros.com/autor/aureli-lopez Obra d'Aureli López. Todostuslibros.com]

==Bibliografia==

* Martínez Roda, Federico. ''La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari'' ([[Valéncia]], [[2006]]). Arts Gràfiques Soler, ISBN 84-96068-81-1

== Enllaços externs ==

*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=1700983 Alguns llibres d'Aureli López]
*[http://larchiu.llenguavalencianasi.com/entrevistes/aureli/14-12-07.htm Entrevista a Aureli López]
*[http://www.aellva.org/content/l%C3%B3pez-i-mu%C3%B1oz-aureli Biografia d'Aureli López en l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]
*[http://www.aellva.org/content/paraules-dagra%C3%AFment-daureli-l%C3%B3pez-com-vi-premi-nacional-de-lliteratura-en-llengua-valenciana Paraules d'agraïment d'Aureli López com a VI Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana - AELLVA]
*[http://www.culturavalenciana.es/actualitat/aureli-lopez-vi-premi-nacional-de-lliteratura-en-llengua-valenciana/ Aureli López, VI Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana - Cultura Valenciana]

{{Plantilla:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana}}

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria: Escritors]]
[[Categoria: Escritors valencians]]
[[Categoria: Escritors en valencià]]
[[Categoria: Acadèmics RACV]]
[[Categoria:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2024-01-29T19:50:27Z

J10: /* Biografia */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santangel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], [[1438]] o [[1439]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), cortesà de [[Ferrando el Catòlic]] i protector de [[Cristòfol Colon|Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda.

== Biografia ==

Membre d'una família de [[convers]] d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), algunes fonts citen que va nàixer en [[Vilamarchant]] (Valéncia), atres en [[Daroca]] ([[Saragossa]]), i atres en una de les més pròsperes comunitats hebraiques d'[[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]].

Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a l'any [[1476]].

Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]].

== Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó ==

Lluís de Santàngel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Colon va guardar molt d'apreci al valencià, sent Santángel dels primers a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colom el 15 de febrer en les Illes Terceres i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món.

Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso dels caps (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2024-01-29T19:49:58Z

J10: /* Biografia */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santangel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], [[1438]] o [[1439]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), cortesà de [[Ferrando el Catòlic]] i protector de [[Cristòfol Colon|Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda.

== Biografia ==

Membre d'una família de [[convers]] d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), algunes fonts citen que va nàixer en [[Vilamarchant]] (Valéncia), atres en [[Daroca]] ([[Saragossa]]), i atres en una de les més pròsperes comunitats hebraiques d'[[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments''[[Llibre dels Aveïnaments]], es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]].

Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a l'any [[1476]].

Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]].

== Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó ==

Lluís de Santàngel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Colon va guardar molt d'apreci al valencià, sent Santángel dels primers a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colom el 15 de febrer en les Illes Terceres i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món.

Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso dels caps (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2024-01-29T19:49:23Z

J10:

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santangel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], [[1438]] o [[1439]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), cortesà de [[Ferrando el Catòlic]] i protector de [[Cristòfol Colon|Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda.

== Biografia ==

Membre d'una família de [[convers]] d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), algunes fonts citen que va nàixer en [[Vilamarchant]] (Valéncia), atres en [[Daroca]] ([[Saragossa]]), i atres en una de les més pròsperes comunitats hebraiques d'[[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments''<ref>Llibre dels Aveïnaments</ref>[[Llibre dels Aveïnaments]], es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]].

Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a l'any [[1476]].

Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]].

== Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó ==

Lluís de Santàngel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Colon va guardar molt d'apreci al valencià, sent Santángel dels primers a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colom el 15 de febrer en les Illes Terceres i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món.

Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso dels caps (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2024-01-29T19:47:13Z

J10: Enllaç intern a Llibre dels Aveïnaments

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santangel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], [[1438]] o [[1439]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), cortesà de [[Ferrando el Catòlic]] i protector de [[Cristòfol Colon|Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda.

== Biografia ==

Membre d'una família de [[convers]] d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), algunes fonts citen que va nàixer en [[Vilamarchant]] (Valéncia), atres en [[Daroca]] ([[Saragossa]]), i atres en una de les més pròsperes comunitats hebraiques d'[[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments''<ref>Llibre dels Aveïnaments</ref>, es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]].

Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a l'any [[1476]].

Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]].

== Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó ==

Lluís de Santàngel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Colon va guardar molt d'apreci al valencià, sent Santángel dels primers a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colom el 15 de febrer en les Illes Terceres i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món.

Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso dels caps (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Llibre dels Aveïnaments

2024-01-29T19:43:41Z

J10:

Si ademés del llibre en el qual estan arreplegats els nostres Furs, hi ha un llibre més important per als valencians que el Llibre del Repartiment, sense cap dubte és el Llibre dels Aveïnaments, en el qual s’explica d’una manera molt clara i senzilla lo que ocorregué darrere del repartiment que feu Jaume I en les terres conquistades al Regne Taifa de Valéncia.

En tots els volums que componen el Llibre del Repartiment, s’arreplega d’una manera clara, qué terres, cases o qualsevol atre tipo de propietats els foren entregades a cada noble o soldat que acompanyaren al conquistador Jaume I en la seua reconquista de les terres valencianes per al cristianisme i per al Regne d’Aragó.

Pero evidentment, a totes les persones que els foren assignades una propietat, fora esta la que fora, no se la quedà en propietat, puix moltes d’estes persones eres mercenaris, guerrers professionals que res tenien que vore en establir-se en un lloc determinat per a viure de la peixca, la ganaderia o l’agricultura, puix sa vida era el camp de batalla.

Un atre dels colectius als que els foren repartides, concedides algunes propietats, foren els nobles que acompanyaven a Jaume I, pero estos, tenien sa vida en els seus respectius llocs a on vivien, i allí els esperaven per a poder fruir del botí conquistat en les guerres en les que participaven, motiu pel qual, poc o res els importaven les possessions que els foren concedides com a recompensa pels servicis prestats en les diferents lluites, puix com tots, lo que volien eren diners.

Aixina puix, ni a un colectiu ni a un atre, els importava en absolut les possessions rebudes, i l’immensa majoria d’ells optaren per vendre-les al millor postor per a poder continuar en les seues respectives vides, i eixos “millors postors”, foren les persones que ya vivien en el Regne de Valéncia, en la seua llengua pròpia i les seues costums pròpies.

A soles un chicotet grup de guerrers que acompanyaren al rei conquistador Jaume I, optaren per quedar-se en les terres conquistades prenent possessió de les propietats que els foren concedides.

Ara procedix comentar que, quan Jaume I es decidí a conquistar Valéncia, ya havia conquistat Mallorca, a on les seues tropes sofriren unes molt considerables baixes, tant en la pròpia guerra per la conquista de les illes, com per l’epidèmia de pesta que es produí al no poder enterrar als innumerables morts.

Motiu pel qual quan decidí vindre a conquistar Valéncia, els soldats que reclutà ya no podien ser de les terres que hui conformen Catalunya, en aquell llavors comtats del Regne d’Aragó, puix els soldats útils havien mort la majoria en la conquista de Mallorca. Pero lo mateix passà en les tropes provinents d’Aragó i unes atres territoris de la península ibèrica.

Aixina, les tropes que conformaren l’eixèrcit de Jaume I en la conquista de Valéncia, la majoria eren mercenaris a sou que provenien de diferents països com Itàlia, i que la conquista de Valéncia a soles els importava en la mida que de ella pogueren traure un bon botí econòmic, per això, com citava adés, no els importaven les possessions que pogueren rebre, sino els diners que pogueren conseguir en la seua participació. La conquista de Valéncia era una cosa totalment aliena ad ells.

Podem afirmar, com aixina ho fa el catedràtic d’història Antonio Ubieto Arteta, en el seu ensaig “Orígens del Regne de Valéncia”, a on detalla minuciosament la composició de les tropes que vingueren en Jaume I en la seua conquista de les terres valencianes, i que estima a soles en un 2% de les citades tropes, les que procedien de terres que en l’actualitat conformen Catalunya. Uns atres autors, com Hussein Mones, catedràtic d’Estudis Hispànics Al-Àndalus, de l’Universitat d’El Cairo, en el seu llibre, “Andalucía, Algarabía and Al Sharky”, no pugen este percentage més d’un 1,5%.

Aixina tenim que d’eixe 2%…

El 0,8% eren persones provinents del clero dels comtats, especialment del de Barcelona, a on Jaume I era Senyor.

I el 1,2% restant, eren soldats, mercenaris i nobles, que com he citat adés, regressaren majoritàriament a les seus terres d’orige.

En lo que podem entendre que el percentage del total de l’eixèrcit que vingué en Jaume I i es quedà en terres valencianes, era mínim front a una població del Regne de Valéncia, que contava ya en varis sigles d’existència, de més de 65.000 cristians, 2.000 judeus i 120.000 moros, que sumen un total de 187.000 habitants del Regne de Valéncia, que segurament, com apunten uns atres autors, arribaria fins als 200.000 habitants.

En el seu conjunt, no com podem comprovar en el Llibre del Repartiment, sino com podem comprovar en el Llibre dels Aveïnaments, que és el que indica la cantitat de soldats que es quedaren a viure en les terres conquistades, la població en el Regne de Valéncia, no arribà a incrementar-se ni en un 5%, ficant de manifest la vital importància d’este llibre per a l’història del nostre Regne de Valéncia.

Ara cal realisar algunes consideracions.

Primera. De nou segons Antoniu Ubieto Arteta, i cite textualment, “Considerem que la llengua romanç parlada en el sigle XII en Valéncia persistí durant el sigle XII i XIII, desembocant en el ‘Valencià migeval’.”

Segona. Els soldats que es quedaren a viure en el Regne de Valéncia, eren en la seua major part illetrats, eren persones d’un perfil cultural molt baix, que malament podien transmetre a ningú cap cultura, i menys encara una llengua que parlaven de forma vulgar.

Tercera. Les tropes que venien en Jaume I estaven constituïdes en la seua totalitat per hòmens, i els que optaren per quedar-se a viure en Valéncia, es casaren en dònes valencianes que parlaven el valencià migeval que cita Ubieto, com a llengua materna i vehicular.

Quarta. En aquell moment històric, era l’home qui anava a treballar fòra de casa i la dòna la que assumia el rol d’estar cuidant dels fills, motiu pel qual, lo que li transmetien als seus fills, era la seua llengua valenciana, la seua cultura i tradicions valencianes, i la seua forma valenciana de ser i d’actuar.

Quinta. Els pocs soldats que es quedaren a viure en terres valencianes, parlaven diverses llengües, i en el Regne de Valéncia ya es parlava de forma natural i vehicular el valencià migeval, cosa que mos du a entendre de manera clara, que fon impossible que uns pocs soldats multillingües, ensenyaren a parlar a vora 200.000 valenciaparlants, aixina puix serien eixos pocs soldats els que degueren de deprendre valencià per a poder relacionar-se en les seues dònes i en tota la societat que els rodejava.

En este artícul vullc deixar ausades demostrat l’importància del Llibre dels Aveïnaments, puix en ell es detallen la mínima cantitat de soldats que vingueren en Jaume I, i que es quedaren a viure en terres valencianes i la multiculturalitat dels mateixos.

I açò sumat al perfil de baix nivell cultural que lluïen els soldats d’aquella época, i el fort arraïlament de la llengua valenciana en Valéncia, en totes les seues tradicions i cultura, deixa palés que no pogueren ensenyar al poble valencià una llengua que ademés, no existia, puix Catalunya com entitat territorial no existia, sent a soles uns comtats pertanyents al Regne d’Aragó, i que per a ser exactes, més be serien diversos dialectes parlats en terres aragoneses, un patois, sense cap futur que uns oportunistes polítics en l’actualitat han volgut elevar a un ranc que no li pertany.

== Enllaços externs ==

* [https://patronatracv.org/el-llibre-dels-aveinaments/ Juan Benito Rodríguez Manzanares, 2018]

[[Categoria:Llibres]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Llibre dels Aveïnaments

2024-01-29T19:42:27Z

J10:

Llibre dels Aveïnaments

2024-01-29T19:41:00Z

J10: Format.

Llibre dels Aveïnaments

2024-01-29T19:38:03Z

J10: El Llibre dels Aveïnaments va servir a Antonio Ubieto per a demostrar que els catalans no varen portar el catala al Regne de Valencia en la conquista de Jaime I. Que ya se parlava la Llengua Valenciana i se va seguir parlant.

Si ademés del llibre en el qual estan arreplegats els nostres Furs, hi ha un llibre més important per als valencians que el Llibre del Repartiment, sense cap dubte és el Llibre dels Aveïnaments, en el qual s’explica d’una manera molt clara i senzilla lo que ocorregué darrere del repartiment que feu Jaume I en les terres conquistades al Regne Taifa de Valéncia.

En tots els volums que componen el Llibre del Repartiment, s’arreplega d’una manera clara, qué terres, cases o qualsevol atre tipo de propietats els foren entregades a cada noble o soldat que acompanyaren al conquistador Jaume I en la seua reconquista de les terres valencianes per al cristianisme i per al Regne d’Aragó.

Pero evidentment, a totes les persones que els foren assignades una propietat, fora esta la que fora, no se la quedà en propietat, puix moltes d’estes persones eres mercenaris, guerrers professionals que res tenien que vore en establir-se en un lloc determinat per a viure de la peixca, la ganaderia o l’agricultura, puix sa vida era el camp de batalla.

Un atre dels colectius als que els foren repartides, concedides algunes propietats, foren els nobles que acompanyaven a Jaume I, pero estos, tenien sa vida en els seus respectius llocs a on vivien, i allí els esperaven per a poder fruir del botí conquistat en les guerres en les que participaven, motiu pel qual, poc o res els importaven les possessions que els foren concedides com a recompensa pels servicis prestats en les diferents lluites, puix com tots, lo que volien eren diners.

Aixina puix, ni a un colectiu ni a un atre, els importava en absolut les possessions rebudes, i l’immensa majoria d’ells optaren per vendre-les al millor postor per a poder continuar en les seues respectives vides, i eixos “millors postors”, foren les persones que ya vivien en el Regne de Valéncia, en la seua llengua pròpia i les seues costums pròpies.

A soles un chicotet grup de guerrers que acompanyaren al rei conquistador Jaume I, optaren per quedar-se en les terres conquistades prenent possessió de les propietats que els foren concedides.

Ara procedix comentar que, quan Jaume I es decidí a conquistar Valéncia, ya havia conquistat Mallorca, a on les seues tropes sofriren unes molt considerables baixes, tant en la pròpia guerra per la conquista de les illes, com per l’epidèmia de pesta que es produí al no poder enterrar als innumerables morts.

Motiu pel qual quan decidí vindre a conquistar Valéncia, els soldats que reclutà ya no podien ser de les terres que hui conformen Catalunya, en aquell llavors comtats del Regne d’Aragó, puix els soldats útils havien mort la majoria en la conquista de Mallorca. Pero lo mateix passà en les tropes provinents d’Aragó i unes atres territoris de la península ibèrica.

Aixina, les tropes que conformaren l’eixèrcit de Jaume I en la conquista de Valéncia, la majoria eren mercenaris a sou que provenien de diferents països com Itàlia, i que la conquista de Valéncia a soles els importava en la mida que de ella pogueren traure un bon botí econòmic, per això, com citava adés, no els importaven les possessions que pogueren rebre, sino els diners que pogueren conseguir en la seua participació. La conquista de Valéncia era una cosa totalment aliena ad ells.

Podem afirmar, com aixina ho fa el catedràtic d’història Antonio Ubieto Arteta, en el seu ensaig “Orígens del Regne de Valéncia”, a on detalla minuciosament la composició de les tropes que vingueren en Jaume I en la seua conquista de les terres valencianes, i que estima a soles en un 2% de les citades tropes, les que procedien de terres que en l’actualitat conformen Catalunya. Uns atres autors, com Hussein Mones, catedràtic d’Estudis Hispànics Al-Àndalus, de l’Universitat d’El Cairo, en el seu llibre, “Andalucía, Algarabía and Al Sharky”, no pugen este percentage més d’un 1,5%.

Aixina tenim que d’eixe 2%…

El 0,8% eren persones provinents del clero dels comtats, especialment del de Barcelona, a on Jaume I era Senyor.

I el 1,2% restant, eren soldats, mercenaris i nobles, que com he citat adés, regressaren majoritàriament a les seus terres d’orige.

En lo que podem entendre que el percentage del total de l’eixèrcit que vingué en Jaume I i es quedà en terres valencianes, era mínim front a una població del Regne de Valéncia, que contava ya en varis sigles d’existència, de més de 65.000 cristians, 2.000 judeus i 120.000 moros, que sumen un total de 187.000 habitants del Regne de Valéncia, que segurament, com apunten uns atres autors, arribaria fins als 200.000 habitants.

En el seu conjunt, no com podem comprovar en el Llibre del Repartiment, sino com podem comprovar en el Llibre dels Aveïnaments, que és el que indica la cantitat de soldats que es quedaren a viure en les terres conquistades, la població en el Regne de Valéncia, no arribà a incrementar-se ni en un 5%, ficant de manifest la vital importància d’este llibre per a l’història del nostre Regne de Valéncia.

Ara cal realisar algunes consideracions.

Primera. De nou segons Antoniu Ubieto Arteta, i cite textualment, “Considerem que la llengua romanç parlada en el sigle XII en Valéncia persistí durant el sigle XII i XIII, desembocant en el ‘Valencià migeval’.”

Segona. Els soldats que es quedaren a viure en el Regne de Valéncia, eren en la seua major part illetrats, eren persones d’un perfil cultural molt baix, que malament podien transmetre a ningú cap cultura, i menys encara una llengua que parlaven de forma vulgar.

Tercera. Les tropes que venien en Jaume I estaven constituïdes en la seua totalitat per hòmens, i els que optaren per quedar-se a viure en Valéncia, es casaren en dònes valencianes que parlaven el valencià migeval que cita Ubieto, com a llengua materna i vehicular.

Quarta. En aquell moment històric, era l’home qui anava a treballar fòra de casa i la dòna la que assumia el rol d’estar cuidant dels fills, motiu pel qual, lo que li transmetien als seus fills, era la seua llengua valenciana, la seua cultura i tradicions valencianes, i la seua forma valenciana de ser i d’actuar.

Quinta. Els pocs soldats que es quedaren a viure en terres valencianes, parlaven diverses llengües, i en el Regne de Valéncia ya es parlava de forma natural i vehicular el valencià migeval, cosa que mos du a entendre de manera clara, que fon impossible que uns pocs soldats multillingües, ensenyaren a parlar a vora 200.000 valenciaparlants, aixina puix serien eixos pocs soldats els que degueren de deprendre valencià per a poder relacionar-se en les seues dònes i en tota la societat que els rodejava.

En este artícul vullc deixar ausades demostrat l’importància del Llibre dels Aveïnaments, puix en ell es detallen la mínima cantitat de soldats que vingueren en Jaume I, i que es quedaren a viure en terres valencianes i la multiculturalitat dels mateixos.

I açò sumat al perfil de baix nivell cultural que lluïen els soldats d’aquella época, i el fort arraïlament de la llengua valenciana en Valéncia, en totes les seues tradicions i cultura, deixa palés que no pogueren ensenyar al poble valencià una llengua que ademés, no existia, puix Catalunya com entitat territorial no existia, sent a soles uns comtats pertanyents al Regne d’Aragó, i que per a ser exactes, més be serien diversos dialectes parlats en terres aragoneses, un patois, sense cap futur que uns oportunistes polítics en l’actualitat han volgut elevar a un ranc que no li pertany.

Font: https://patronatracv.org/el-llibre-dels-aveinaments/

Autor: Juan Benito Rodríguez Manzanares, 2018.

Batalla d'Almenara

2024-01-28T04:32:08Z

J10: Espais entre certs paragrafs.

En el dia del 18 de juliol de 1521, un eixèrcit de la Germanía, presidit per la Real Senyera, custodiada pel Centenar de la Ploma, va partir de Morvedre cap a Almenara, marcant un episodi crucial en l'història de Valéncia.

En Almenara, les tropes valencianes, en la seua majoria artesans i llauros, varen enfrontar a forces imperials de Carlos I mercenàries junt a moros contractats per la noblea imperial. “vol l'Emperador que li juren en Valéncia, i els valencians no volen”.

Despuix d'hores de lluita baix un sol abrasador, els valencians estaven al llímit de les seues forces, agotats i assedegats. Pero ni la cavalleria imperial ni els moros varen poder véncer-los. Els valencians resistien d'una forma heròica.

Lo que els valencians no sabien era que un numerós contingent català dirigit per Mossen Oliver, esperava per a atacar per la retaguàrdia. La traïció estava al regrés del cantó.<blockquote>''«…Por la retaguardia; y fue a tiempo que los Catalanes que venían en ella (..) todos venían con la cruz de San Jorge en los pechos (..) envistieron en el esquadron de Plebeyos de Valencia, que andaban ya desalentados, y perdidos de la sed »''

''«dijous, XVIII de Juliol 1521 (..) trobaren lo Duch de Sogorp en camp ab obra de quatre milia homens, entre catalans y moros, e dosents de cavall»''

(Soria, Jeroni; Dietario, Valencia, 1960, p.)</blockquote>La retaguàrdia catalana va atacar als extenuats valencians, causant una verdadera massacre. L'historiador Escolano va descriure la degollina que varen sofrir.

¿Qué va succeir en la Real Senyera durant les sèt hores de combat?
En mig de la batalla, l'emblema de Valéncia, era l'objectiu més ansiat pels moros i els catalans. Ningú va poder prendre-la, pero molts valencians varen perdre la vida per la seua defensa.

La lluita en Almenara va durar tres hores contra nobles i moros, més quatre hores d'agonia en l'incorporació dels catalans. La matança fon aborronadora.<blockquote>''«... en el centro, los moriscos; detrás, los catalanes (...) tal fue la matanza de valencianos que, según un testigo presencial, había en aquellas viñas tantos cadáveres como cepas»''

(Llorente, Teodoro: Valencia, año 1887, p.226)

''«Para recuerdo del triunfo de la causa real (de los Nobles), púsose en la carretera entre Almenara y Murviedro, una cruz de piedra labrada, que se le llamó de la Victoria, y aún se mantiene en pie»''

(Llorente, T.: op. cit. p. 264)</blockquote>El poble català a lo llarc de l'història ha mostrat esta tendència, si el poder central és poderós ells s'arrastren i obedixen sense tindre escrúpuls en combatre als més dèbils, com aquells valencians en 1521.

Esta és la crua realitat històrica d'un supost proyecte comú entre Valéncia i Catalunya, tan anhelat per alguns. Els catalans varen atacar als valencians en nom del poder centraliste de Carlos I. Molt llunt d'eixa frase que diu: catalans i valencians, cosins germans.

El victimisme català s'ha transmés com un dogma de fe als estudiants valencians, pero la realitat és que Catalunya ha saquejat culturalment a Valéncia a lo llarc dels sigles.

En 1521, l'idioma no era la preocupació dels catalans observant la lluita en Almenara. La seua obsessió era el poder i la llealtat a l'Emperador. Molt diferent als germans aragonesos que varen impedir el rearmament de les tropes imperials en la frontera del regne.

No hi ha Memòria Històrica per als valencians que varen lluitar baix la Real Senyera en Almenara. Els historiadors catalanistes en l'actualitat tracten d'obviar la presència de catalans en la batalla. És important recordar estos events silenciats en els nostres texts.

Font: https://twitter.com/Punt_Val/status/1740402895206649932 - @Punt_Val.

2023-09-10T08:12:34Z

J10: /* Enllaços externs */

Soldats dels quals s'escomença a parlar durant el sege de Valencia del rei En Jaume I. Se dia d'ells que eren guerrers gorssers i valents que se barallaven sempre en les alvançades de l'eixercit critia. Naixcuts i criats esots soldats entre les asprees dels monts, se vestien en pells d'animals i portaven sempre descobert el cap, els monyos del qual, aixina com la barba, no se tallaven mai.

Anaven armats de punyal, espasa i llança i defenien el seu cos en un escut de cuiro, que batien furiosament a l'entrar en batalla al crit de "¡desperta ferro!". Estos salvages, la patria dels quals s'ignora i l’aparicio dels quals a les ordens d’En Jaume I va ser com un remoli que arrasava quant trobava al seu pas, figuraren ya de sempre en les alvançades dels eixercits d'Arago, i aplegaren a infondre tanta por, que els francesos, que posteriorment els coneixqueren en Sicilia, dien tindre por mes a un almogaver que a deu aragonesos armats de punta en blanc.

== Enllaços externs ==

* [Http://www.accionacionalistavalenciana.com/jaume-i-esboc-biografic-emili-lluch-arnal-1953 Emili Lluch Arnal. Jaume I, esboç biografic]

Almogaver

2023-09-10T08:08:34Z

J10: /* Enllaços externs */

Almogaver

2023-09-10T08:07:51Z

J10:

Almogaver

2023-09-10T08:06:02Z

J10: Pàgina nova, en el contingut: «Soldats dels quals s'escomença a parlar durant el sege de Valencia del rei En Jaume I. Se dia d'ells que eren guerrers gorssers i valents que se barallaven sem…»

Soldats dels quals s'escomença a parlar durant el sege de Valencia del rei En Jaume I. Se dia d'ells que eren guerrers gorssers i valents que se barallaven sempre en les alvançades de l'eixercit critia. Naixcuts i criats esots soldats entre les asprees dels monts, se vestien en pells d'animals i portaven sempre descobert el cap, els monyos del qual, aixina com la barba, no se tallaven mai.

Anaven armats de punyal, espasa i llança i defenien el seu cos en un escut de cuiro, que batien furiosament a l'entrar en batalla al crit de "¡desperta ferro!". Estos salvages, la patria dels quals s'ignora i l’aparicio dels quals a les ordens d’En Jaume I va ser com un remoli que arrasava quant trobava al seu pas, figuraren ya de sempre en les alvançades dels eixercits d'Arago, i aplegaren a infondre tanta por, que els francesos, que posteriorment els coneixqueren en Sicilia, dien tindre por mes a un almogaver que a deu aragonesos armats de punta en blanc.

== Enllaços externs ==

* Jaume I, esboç biografic (2019) / Emili Lluch Arnal (1953). [Http://www.accionacionalistavalenciana.com/jaume-i-esboc-biografic-emili-lluch-arnal-1953 Http://www.accionacionalistavalenciana.com/jaume-i-esboc-biografic-emili-lluch-arnal-1953]

[[Categoria:Historia valenciana]]

Santuari de Santa Maria Magdalena

2023-09-10T08:04:02Z

J10: /* Enllaços externs */

[[Image:Castillo Mola 02.jpg|thumb|250px|Castell de la Mola i Santuari de Santa Maria Magdalena.]]

El '''Santuari de Santa Maria Magdalena''' està situat a 3 km de la població de [[Novelda]], davant del [[castell]] de la Mola i està dedicat a la patrona de la localitat.

És una de les maravelles arquitectòniques de de la [[Comunitat Valenciana]], en la localitat de Novelda en la comarca del [[Vinalopó Mig]].

Novelda des de l'any [[1296]] pertany al [[Regne de Valéncia]] per anexió de [[Jaume II]] i esta a la seua volta perteneixia a la Governació d'Oriola, junt al santuari esta el castell de la Llosa castell almohade del [[sigle XI]] i en a on es troba l'única torre en el món de tres cares. Va ser construït a partir d'un proyecte dissenyat per l'ingenier noveldense José Sala Sala, en certa inspiració en l'estil moderniste d'Antonio Gaudí. L'edificació guarda una lluntana semblança en la Sagrada Família de [[Barcelona]] d'Antonio Gaudí. Té forma de gerro, simbolisant el gerro que la Santa va portar de bàlsem a [[Jesús]]. Esta forma original és també única en el món i la seua construcció va ser començada en l'any [[1918]] i acabada en l'any [[1946]].

L'interior del santuari està compost per una nau central rectangular en dos espais laterals adossats; al fondo, en l'àbsit, es troba el camarín de Santa María Magdalena, patrona de Novelda, i darrere de l'altar es pot admirar un bell quadro atribuït a Gastón Castelló. Des de finals del [[sigle XX]] es planifica i es va procedint llentament a l'incorporació d'un orgue construït enterament en [[marbre]], obra de l'innovador organer i artiste Iván Larrea, que es convertirà en l'únic en el món d'estes característiques.

== Enllaços externs ==

* [https://www.facebook.com/photo/?fbid=1362959710796011&set=a.183776768714317 Enrique NL. Santuari de Santa Maria Magdalena]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Albal

2023-06-29T14:28:48Z

J10: Alcalde i Llengua Valenciana en les Normes d'El Puig

{{Infobox pobles
|image_país = [[File:Localització d'Albal respecte del País Valencià.png|115px]]
|image_província = [[File:Localització d'Albal respecte de l'Horta Sud.png|160px]]
|nom = Albal
|image_escut = [[File:Escut d'Albal.svg|90px]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Catarroja]]
|coor = 39°23′53″N 0°24′50″O
|superfície = 7,4 km²
|altitut = 15 msnm
|població = 16,646 hab. (2021)
|densitat = 2195,13 hab./km²
|gentilici = Albalenc/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 4670
|festes = 3 de febrer i 26 de juliol
|alcalde = José Miguel Ferris Estrems ([[PP]])
|web = [https://www.albal.es Web oficial d'Albal]
|notes =
}}
[[Archiu:Torre árabe de Albal 2.jpg|240px|miniaturadeimagen|Torre àrap d'Albal]]
'''Albal''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].
Actualment promou la Llengua Valenciana en les Normes d'El Puig.

== Geografia ==
Situat entre [[l'Albufera]] i les últimes elevacions de la [[Serra Perenchisa]].

El terreny en que s'ubica és la planura d'aluvió que conforma tota la '''comarca de l'Horta'''. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del [[Xúquer]] per mig de la Sequia Real i del [[Túria]] per la [[Sequia de Favara]], que té el seu fi en el terme; les seues aigües són repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el [[Parc Natural de l'Albufera]]

El [[clima mediterràneu]] en temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera i en la primavera d'hivern. Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la [[gota freda]]. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.

S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]] prenent la [[V-31]] i posteriorment la [[CV-33]].

=== Localitats llimítrofs ===
Albal llimita en les següents localitats: [[Catarroja]], [[Beniparrell]], [[Silla]] i [[Alcàsser]] totes de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria [[àrap]] o casa de camp de l'época, que rebé el nom de '''Alboayal''' i que, en l'any [[1238]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Agustín Zacarés Vila
| Partit_1 = [[Agrupació Independent per a l'Unió i el Progrés d'Albal|AIUPA]]
| Alcalde_2 = n/d
| Partit_2 = n/d
| Alcalde_3 = Agustín Zacarés Vila
| Partit_3 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_4 = Agustín Zacarés Vila
| Partit_4 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_5 = Agustín Zacarés Vila
| Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]] - Independents - Centristes
| Alcalde_6 = Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila
| Partit_6 = Alternativa Comunitat Valenciana - [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Ramón Marí Vila
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Ramón Marí Vila
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
La seua població era de 16.646 habitants en l'any [[2021]], encara que en tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'està edificant. La major part dels recent aplegats són de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: [[magreb]]í, [[Llatinoamèrica|llatinoamericà]], [[Àsia|oriental]] i d'[[Europa]] de l'est.

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2021]]
|-
| align=center| 2.293 || align=center| 2.373 || align=center| 2.673 || align=center| 3.100 || align=center| 3.547 || align=center| 4.069 || align=center| 4.784 || align=center| 7.203 || align=center| 8.101 || align=center| 9.109 || align=center| 11.973 || align=center| 14.061 || align=center| 14.840 || align=center| 16.204 || align=center| 16,646
|}

== Economia ==
La seua economia se basa principalment en l'agricultura ([[arròs]], [[taronja|taronges]], [[Mandarina|mandarines]], [[hortaliça|hortalices]]), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.

En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats, plàstics, automoció, agroalimentaria i per supost la construcció.

A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que té, a saber; el més dotat i major junt a la [[pista de Silla]] i llimitant en els polígons de [[Catarroja]] i [[Beniparrell]]; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la cooperativa mesclant-se ya en la zona residencial.

El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de la ciutat.

En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació, etc.

== Monuments ==
[[File:Albal 15.JPG|thumb|250px|Ermita de Santa Ana]]
*'''Ermita de Santa Ana'''. Edificada sobre un chicotet montícul, on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; és patrona d'Albal. L'edifici és ample en arcades ogivals, en atri i cor alt, havent segut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí Sant Blai, patró del poble. El parage esta cobert de pins, en una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "''porrat''".
*'''Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels'''. Construïda en [[1697]].
*'''Torre àrap'''.

== Festes ==
Les principals festes son:
*'''[[Sant Blai]] '''. Se celebra el 3 de febrer.
*'''Les [[Falles]] '''. En març.
*'''Santa Ana'''. Té lloc el 26 de juliol.

Son típics en festes els [[fòcs artificials]], les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Albal}}
* [https://www.albal.es Ajuntament d'Albal]

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

25 d'Abril (data)

2023-04-22T07:08:27Z

J10: "mobilisació" per "movilisació".

[[Archiu:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG|thumb|right|300px|Placa en [[Xàtiva]] dedicada als [[Maulets]] per la seua defensa de la ciutat en l'any 1707.]]
[[File:Monument en memòria dels maulets, València.JPG|thumb|right|300px|Monument en [[Valencia]] dedicat als [[Maulets]], per la seua defensa de les llibertats dels valencians.]]
El '''25 d'abril''', es commemora en la [[Comunitat Valenciana]] la derrota de la [[Batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de l'any [[1707]], i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de movilisació del [[nacionalisme valencià]]. Encara en l'actualitat perdura el dit valencià ''Quan el mal ve d'[[Almansa]], a tots alcança'', rememorant esta derrota historica.

== Història i antecedents ==
{{AP|Batalla d'Almansa}}
Dins el marc de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] en la corona espanyola, la desfeta d'[[Almansa]] significà la fi de la derrota del [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|bando austríacista]], entre ells els [[Maulets]] i això comportarà que [[Castella]] ocupe el [[Regne de Valéncia]] per [[dret de conquista]], i aixina este pergué tots els seus [[Furs de Valéncia|furs]] concedits historicament i li són imposts els [[Decrets de Nova Planta]].

La consideració del [[25 d'abril]] com a ''Dia de Dol Nacional'' naix d'una campanya del partit [[Acció Nacionalista Valenciana]] en l'any [[1934]]. [[Antoni Senent Micó]], president d'ANV, presentà aquell any una instància a l'[[Ajuntament de Valéncia]] perqué considerara aquella data com a Dia de Dol, i en conseqüència, fera onejar la [[Real Senyera]] a mija asta en tots els edificis municipals. L'instància fon ben rebuda per l'Ajuntament, que va posar la Senyera en els edificis a on encara no onejava, i va fer onejar-les a mija asta el dia indicat. Aquella iniciativa fon un èxit, quallant entre totes les entitats [[valencianistes]] que a l'any vinent ya es sumaren a la commemoració. Entre les activitats que [[Acció Nacionalista Valenciana|ANV]] realisava el 25 d'abril, trobem misses i recitals poètics.

== Orige ==
El [[25 d'abril]] és per tant una data de dol i reivindicativa per al [[valencianisme]], que realisa anualment homenages i actes reivindicatius per recordar esta data històrica.

Per atra banda, oficialment, en este dia es celebra el dia de les [[Corts Valencianes]], com a motiu i recort del nostre autogovern.

==Vore també==
* [[Batalla d'Almansa]]
* [[Guerra de Successió]]
* [[Maulets]]
* [[Austracisme]]

==Bibliografia==
* Agustí Colomer Ferràndiz ''Temps d'acció, Acció Nacionalista Valenciana (1933-1936)''. Editorial Denes, 2007.

[[Categoria:Guerra de Successió en el Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Sant Joan de l'Hospital

2023-02-23T19:25:28Z

J10: Sant Joan de l'Hospital

SANT JOAN DE L'HOSPITAL (L'iglésia més antiga de Valéncia)

El temple de Sant Joan de l'Hospital està situat en el cor de la ciutat, és un edifici que combina principalment els estils romànic, gòtic valencià i barroc. Construït en el sigle XIII en uns terrenys donats per Jaume I a l'Orde Militar dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem (hui Orde de Malta). L'escut primitiu de l'Orde de Sant Joan es troba en la frontera nort de l'iglésia i en la clau de volta del presbiteri.
Quan el rei D. Jaume va prendre Valéncia en 1238, els Cavallers de l'Orde de l'Hospital de Jerusalem ho varen acompanyar i es varen instalar junt a la juderia, a partir de la Porta de Xerea, ocupant espai àrap (palau) del primer gran emir de la ciutat, Azach Abunbedel en les seues eres adjacents. Allí varen erigir una primera iglésia construïda segons la tradició romànica, convertida en ermitori (la primera iglésia de la reconquista), la zona d'alberc-hospital per als cavallers de la mateixa orde i el cementeri. A excepció de l'iglésia, que es troba totalment restaurada, de les atres construccions han aplegat fins als nostres dies solament restants arquitectònics.
Poc despuix, abans de 1255, va començar l'edificació de l'actual iglésia. Arnau de Romaní, va alçar en el pati sur del conjunt de Sant Joan de l'Hospital una menuda capella funerària d'estil romànic (recentment oberta al públic) (vore foto), i en la qual segons la tradició va sentir missa el rei D.Jaume. Estava rodejada d'un claustre d'arcosolis funeraris, romànics en la seua majoria que han segut lliberats en no poc esforç i estudi de les construccions que des de fa sigle i mig les havien rebegut i que amenaçaven en tornar a fer-ho.
L'iglésia està precedida per un pati decorat (d'una casa barroca) en quadros ceràmics del Via Crucis, a on es conserven estos restants arquitectònics i elements solts dels edificis que componien la fundació. En Sant Joan de l'Hospital té la seua sepultura l'emperatriu Constanza de Grècia filla de l'emperador Federico II. L'emperatriu va dur des de Nicea vàries relíquies, les de Santa Barbara i un Lignum Crucis de considerable tamany. La columna i restants òsseus de Santa Barbara els va llegar a la seua mort en 1307 a l'iglésia.
El conjunt de Sant Joan de l'Hospital, temple i dependències, va ser declarat Museu de Lloc per la Conselleria de Cultura Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana en febrer de 1997. Est Museu té com comés investigar i donar a conéixer el valor extraordinari, artístic i històric d'este singular i venerable enclavament sanjuaniste de Valéncia. Un atre dels seus objectius és promoure la restauració del conjunt, dels ambients deteriorats i de les peces espoliades a lo llarc del temps.
Fotos de la meua colecció; Google, Facebook etc... i comentari resumit i adaptat de wikipedia.

Font d'Enrique Cardona

Font: Enrique NL - https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=pfbid0wF813J2C5txZjSLoWxDdM4UuvB8X68pbUUCUbSVJ5kez3sT1zwdkKQEMRGySdtCDl&id=100012459843206

Santuari de Santa Maria Magdalena

2023-02-19T13:42:31Z

J10: Font

Una de les maravelles arquitectòniques de nostra volguda terreta és sense dubte el santuari de Maria Magdalena en la valenciana localitat de Novelda en la comarca del Vinalopó Mijá.
Novelda des de l'any 1296 pertany al Regne Valéncia per anexió de Jaume II i esta a la seua volta perteneixia a la Governació d'Oriola, junt al santuari esta el castell de la Llosa castell almohade del sigle XI i en on es troba l'única torre en el món de tres cares.
Va ser construït a partir d'un proyecte dissenyat per l'ingenier noveldense José Sala Sala, en certa inspiració en l'estil moderniste d'Antonio Gaudí.
L'edificació guarda una lluntana semblança en la Sagrada Família de Barcelona d'Antonio Gaudí. Té forma de gerro, simbolisant el gerro que la Santa va portar de bàlsem a Jesús. Esta forma original és també única en el món.
El seua construcció va ser començada en 1918 i acabada en 1946.
L'interior del santuari està compost per una nau central rectangular en dos espais laterals adossats; al fondo, en l'àbsit, es troba el camarín de Santa María Magdalena, patrona de Novelda, i darrere de l'altar es pot admirar un bell quadro atribuït a Gastón Castelló. Des de finals del sigle XX es planifica i es va procedint llentament a l'incorporació d'un orgue construït enterament en marbre, obra de l'innovador organer i artiste Iván Larrea, que es convertirà en l'únic en el món d'estes característiques.
Una joya del modernisme valencià que has de visitar.

Font: Enrique NL - https://www.facebook.com/photo/?fbid=1362959710796011&set=a.183776768714317