Ciència

2010-02-01T01:38:17Z

Guybrush:

{{artícul destacat}}
La '''ciència''' (del [[llatí]] ''scientia'' '[[coneiximent]]') és la recopilació i desenroll previ a l'experimentació metodològica (o accidental) del coneiximent.

És el coneixement sistematitzat, el·laborat per mig d'observacions, raonaments i proves metòdicament organitzades. La ciència utilisa diferents mètodes i tècniques per a l'adquisició i organisació de coneiximents sobre l'estructura d'un conjunt de fets [[Objectivitat|objectius]] i accessibles a diversos [[observador]]s, a més d'estar basada en un [[Criteris de veritat|criteri de veritat]] i una correcció permanents. L'aplicació d'estos mètodes i coneixements conduïx a la generació de més coneixement objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a fets observables passats, presents i futurs. Ben sovint estes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen compte del comportament d'un sistema i prediuen com actuarà el dit sistema en determinades circumstàncies.

== Descripció i classificació de les ciències ==

Dins de les ciències, la [[ciència experimental]] s'ocupa només de l'estudi de l'univers natural ja que, per definició, tot el que pot ser detectat o mesurat forma part d'ell. En la seua investigació els científics s'ajusten a un cert mètode, el [[mètode científic]], un procés per a l'adquisició de coneixement empíric. Al seu torn, la ciència pot diferenciar-se en ciència '''bàsica''' i '''aplicada''', sent esta última l'aplicació del coneiximent científic a les necessitats humanes i al desenvolupament [[tecnologia|tecnològic]].

Alguns descobriments científics poden resultar contraris al [[sentit comú]]. Exemples d'açò són la [[teoria atòmica]] o la [[mecànica quàntica]], que desafien nocions comunes sobre la [[matèria]]. Moltes concepcions [[intuïció|intuïtives]] de la [[naturalesa]] han sigut transformades a partir de troballes científics, com el [[Translació de la Terra|moviment de translació]] de la [[Terra]] al voltant del [[Sol]] o l'[[evolució biològica|teoria evolutiva]] de [[Charles Darwin]].

{| {{tablabonita}} align="center"
| + <big>Disciplines científiques</big>
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | ''Esquema de classificació plantejat pel [[epistemologia|epistemòlec]] [[Alemanya|alemà]] [[Rudolf Carnap]] qui fon el primer a dividir a la ciència en:''
|-
| '''[[Ciències formals]]''' || Estudien les formes [[validea|vàlides]] d'[[inferència]]: [[Lògica]] - [[Matemàtica]]. Per això no tenen contingut concret, és un contingut [[formal]] en contraposició a la resta de les ciències fàctiques o empíriques.
|-
| '''[[Ciències naturals]]''' || En elles s'enquadren les [[ciències naturals]] que tenen com a objecte l'estudi de la [[naturalesa]]. Seguixen el [[mètode científic]]: [[Astronomia]] - [[Biologia]] - [[Física]] - [[Química]] - [[Geologia]] - [[Geografia física]]
|-
| '''[[Ciències socials]]''' || Són totes les disciplines que s'ocupen dels aspectes del ser humà - [[cultura]] i [[societat]]- El mètode depén de cada disciplina particular: [[Antropologia]] - [[Ciència política]] - [[Demografia]]- [[Economia]] - [[Història]] - [[Sicologia]] - [[Sociologia]] - [[Geografia humana]] - [[Treball social]]
|}

[[Mario Bunge]] (1983) classifica la ciència en funció de l'enfocament que es dóna al coneixement científic sobre l'estudi dels processos naturals o socials (estudi de fets), o bé, a l'estudi de processos purament lògics i matemàtics (estudi d'idees), és a dir, ciència '''factual''' i ciència '''formal'''.

La [[ciència factual]] s'encarrega d'estudiar fets auxiliant-se de l'observació i l'experimentació. Per exemple la física i la psicologia són ciències factuals perquè es referixen a fets que es suposa que ocorren en la realitat i, per consegüent, han d'apelar a l'examen de l'evidència empírica per a comprovar-los. En conclusió, l'[[objecte]] d'estudi de la [[ciència formal]] no són les coses ni els processos, sino les relacions abstractes entre signes, és a dir, s'estudien idees. Són ciències formals la [[llògica]] i les [[matemàtiques]].

== Terminologies usades en ciències ==

Els termes model, hipòtesi, llei i teoria tenen significats distints en la ciència que en el discurs col·loquial. Els científics utilitzen el terme [[Model científic|model]] per a referir-se a una descripció d'alguna cosa, especialment una que puga ser usada per a realitzar prediccions que puguen ser sotmeses a prova per [[experiment|experimentació]] o observació. Una [[hipòtesi]] és una afirmació que (encara) no ha sigut ben abonada o bé no ha sigut descartada. Una [[llei científica|llei física o llei natural]] és una generalització científica basada en observacions empíriques.

La paraula [[teoria]] és incompresa particularment pel comú de la gent. L'ús vulgar de la paraula "teoria" es referix, equivocadament, a idees que no posseïxen demostracions fermes. En contraposició, els científics generalment utilitzen esta paraula per a referir-se a cossos de lleis que realitzen prediccions sobre fenòmens específics. Formalment una teoria és un sistema conceptual, comprensiu i explicatiu; racional, objectiu i empíric, sobre fets o algun aspecte de la realitat.{{cita requerida}}

=== Mètodo científic ===
{{AP|Mètodo científic}}

Cada ciència, i inclús cada investigació concreta genera el seu propi mètode d'investigació. Com a mètode de forma general s'entén el procés per mig del qual una [[teoria]] científica és validada o bé descartada. La forma clàssica del mètode de la ciència ha sigut la inducció (formalitzada per [[Francis Bacon]] en la ciència moderna), pero que ha sigut fortament qüestionada com el mètode de la ciència, especialment per [[Karl Popper]], qui sosté que el mètode de la ciència és l'hipoteticodeductiu.{{cita requerida}}

En tot cas qualsevol mètode científic requerix estos [[criteris]]:

* La [[reproductibilitat]], és dir, la capacitat de repetir un determinat [[experiment]] en qualsevol lloc i per qualsevol persona. Açò es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts. En l'actualitat estos són publicats generalment en [[reviste científica|revistes científiques]] i [[revisió per parells|revisades per parells]].
* La [[falsabilitat]], és dir, la capacitat d'una [[teoria]] de ser sotmesa a potencials proves que la contradiguen. Davall este criteri es delimita l'àmbit del que és ciència de qualsevol altre coneixement que no ho siga: Criteri de Demarcació de [[Karl Popper]]. La [[corroboració]] experimental d'una teoria científicament "provada" —Inclús la més fonamental d'elles— Es manté sempre oberta a escrutini (vore [[falsacionismo]]).
* En les ciències empíriques no és possible la [[verificació]]; no hi ha el "coneiximent perfecte", és a dir, "provat". En les ciències formals les [[deducció|deduccions]] llògiques o [[demostració matemàtica|demostracions matemàtiques]], [[prova]]n només dins del marc del [[sistema]] definit per uns [[axioma|axiomes]] i unes [[regla d'inferència|regles d'inferència]]; el sistema lògic perfecte, que seria [[consistent]], [[decidible]] i [[complet]] no és possible d'acort al [[Teorema de Gödel]].

Hi ha una série de passos inherents al procés científic, els quals són generalment respectats en la construcció i desenrollament de noves teories. Estos són:

[[Image:Model de Bohr.png|thumb||El [[model atòmic de Bohr]], un eixemple d'una idea alguna vegada acceptada i després refutada per mig de l'[[experimentació]].]]

# [[Observació]]: el primer pas consistix en l'observació de fenòmens davall una [[mostra]].
# [[Descripció]]: el segon pas tracta d'una detallada descripció del fenomen.
# [[Inducció]]: l'extracció del principi general implícit en els resultats observats.
# [[Hipòtesis]]: plantejament de les hipòtesis que expliquen els dits resultats i la seua relació [[causa]]-[[efecte]].
# [[Experimentació]]: comprovació de les hipòtesis per mig de l'experimentació controlada.
# [[Demostració]] o [[refutació]] de les hipòtesis.
# [[Comparació universal]]: constant contrastació d'hipòtesis en la realitat.

L'experimentació no és aplicable a totes les branques de la ciència; la seua exigència no és necessària generalment en àrees del coneiximent com la [[vulcanologia]], la [[astronomia]], la [[física teòrica]], etc. No obstant, la repetibilitat de l'observació dels fenòmens naturals és un requisit fonamental de tota ciència establint les condicions que, de produir-se, farien falsa [[falsación]] la teoria o hipòtessi investigada.

D'atra banda, hi ha ciències, especialment en el cas de les [[ciències humanes]] i [[ciències socials|socials]], on els fenòmens no sols no es poden repetir controlada i artificialment (que és en el que consistix un experiment), sino que són, per la seua essència, irrepetibles, v.G. la [[història]]. De manera que el concepte de mètodo científic aplicat a estes ciències hauria de ser repensat, acostant-se més a una definició com la següent: "''procés de coneiximent caracterisat per l'us constant i irrestricte de la capacitat crítica de la raó, que busca establir l'explicació d'un fenomen atenint-se al prèviament conegut, resultant una explicació plenament congruent en les senyes de l'observació''".

== Aplicacions de la llògica i de les matemàtiques en la ciència ==
{{AP|Càlcul}}

La [[llògica]] i la [[matemàtica]] són essencials per a totes les ciències perqué sempre són exactes. La funció més important de les dos és la creació de [[sistemes]] [[forma]]ls d'[[inferència]] i la concreció en l'expressió de [[models]] científics. L'observació i colecció de mesures, així com la creació d'hipòtesis i la predicció requerixen sovint models [[logicomatemàtic]]s i l'us extensiu del [[càlcul]], sent d'especial rellevància en l'actualitat la creació de [[models]] [[càlcul numèric|numèrics]], per les enormes possibilitats de càlcul que oferixen els [[ordenadors]] (veja [[computació]]).

Les branques de la matemàtica més comunament empleades en la ciència inclouen el [[anàlisis matemàtica]], el [[càlcul matemàtic]] i les [[estadística]]s, encara que virtualment tota branca de la matemàtica té aplicacions en la ciència, inclús àrees "pures" com la [[teoria de números]] i la [[topologia]]. L'us de matemàtica és particularment freqüent en física, i en menor grau en [[química]], [[biologia]] i algunes [[ciències socials]] (per eixemple, els constants càlculs [[estadístic]]s necessaris en les investigacions de la [[sicologia]]).

Alguns pensadors veuen la matemàtica com una ciència, considerant que l'experimentació física no és essencial a la ciència o que la [[demostració matemàtica]] equival a l'experimentació. Atres opinen lo contrari, ya que en matemàtica no es requerix evaluació experimental de les teories i hipòtesis. En tot cas, la utilitat de la matemàtica per a descriure el [[univers]] és un tema central de la [[filosofia de la matemàtica]].

== Filosofia de la ciència ==
{{AP|Filosofia de la ciència}}

L'efectivitat de la ciència com a modo d'adquisició de coneiximent ha constituït un notable camp d'estudi per a la [[filosofia]]. La filosofia de la ciència intenta comprendre el caràcter i justificació del coneiximent científic i les seues implicacions ètiques. Hi ha resultat particularment difícil proveir una definició del mètodo científic que puga servir per a distinguir en forma clara la ciència de la no ciència.

{{cita|La més bella i profunda emoció que mos és Donat sentir és la sensació del místic. Ella és la que genera tota verdadera ciència. L'home que desconeix eixa emoció, que és incapaç de maravellar-se i sentir l'encant i la sorpresa, està pràcticament mort. Saber que allò que per a mosatros és impenetrable realment existix, que es manifesta com la més alta saviea i la més radiant bellea, sobre la qual les nostres atordides facultats només poden comprendre en les seues formes més primitives. Eixe coneiximent, eixa sensació, és la verdadera religió.|Albert Einstein}}

En l'actualitat, la posició generalisada és la [[naturaliste]], enfront del [[fundacionalisme]] predominant en tota la tradició. Tant és aixina que inclús podria considerar-se una moda filosòfica, desdibuixant el sentit originari del naturalisme. Les característiques bàsiques del naturalisme original són, com va senyalar [[Quine]] en ''La naturalisació de l'epistemologia'', una posició no fundacionaliste i multidisciplinària. Mentres que l'objectiu tradicional de la filosofia de la ciència ha sigut el de justificar i llegitimar el coneiximent científic, l'objectiu posterior és el d'entendre com es dòna tal [[coneiximent científic]], entés com a activitat i empresa humana, utilisant per a això tots els recursos pertinents, és a dir, totes les disciplines rellevants: biologia, sicologia, antropologia, sociologia,... i inclús economia i tecnologia.

== Història de la ciència ==
{{AP|Historia de la ciència}}

[[Image:Copernicus.jpg||thumb|120px|[[Nicolau Copèrnic]]]]

A pesar de ser relativament recent el [[mètodo científic]] (concebut en la [[revolució científica]]), la història de la ciència no s'interessa únicament pels fets posteriors a la dita ruptura. Al contrari, esta intenta rastrejar els precursors a la ciència moderna fins a temps prehistòrics.

La ciència moderna té els seus orígens en civilisacions antigues, com la babilònica, la chinenca i l'egípcia. No obstant, van ser els grecs els que van deixar més escrits científics en l'Antiguetat.
Tant en les cultures orientals com en les precolombines van evolucionar les idees científiques i, durant sigles, van ser molt superiors a les occidentals, sobretot en matemàtiques i astronomia.

Durant molts anys les idees científiques van conviure en mits, llegendes i pseudociències (falses ciències). Aixina, per eixemple, l'astrologia i l'alquímia en la química. L'astrologia sosté que els astres eixercixen influència sobre la nostra personalitat. L'alquímia, per la seua banda, té per objectiu trobar la fòrmula per a convertir qualsevol metal en or i descobrir l'elixir de l'eterna joventut. Cap d'estes dos disciplines aplica el mètodo científic de forma rigorosa i, per tant, no poden cridar-se ciències.

Després de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] ([[476]] dC) gran part de [[Europa]] va perdre contacte en el coneiximent escrit i es va iniciar la [[Edat Mijana]]. En l'actualitat, és més comú considerar el desenrollament de la ciència com un procés continuat i gradual, en els seus antecedents també medievals.

El [[Renaiximent]] ([[sigle XIV]] en [[Itàlia]]), cridat aixina pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar el fi de la [[Edat Mijana]] i va fundar fonaments sòlits per al desenrollament de nous coneiximents. Dels científics d'esta época es destaca [[Nicolau Copèrnic]], a qui se li atribuïx haver iniciat la revolució científica en el seu [[teoria heliocèntrica]].

Entre els moltíssims pensadors més prominents que van donar forma al mètodo científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] (1214 - 1294) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] (1596 - 1650) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] (1564 - 1642) en [[Itàlia]]. Este últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el mètodo científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes.

Des de llavors fins hui la ciència ha alvançat a passos enjagantits. La ciència s'ha convertit en part de la nostra cultura i va lligada a l'alvanç tecnològic. És important que la divulgació científica arribe a tota la societat. Per a això, ademés dels científics, els mijans de comunicació i els museus tenen un paper de vital importància.

=== Actualitat ===

La història recent de la ciència està marcada pel continu refinat del coneiximent adquirit i el desenrollament [[tecnològic]], accelerat des de l'aparició del mètodo científic.

Si be les revolucions científiques de principis del [[sigle XX]] van estar lligades al camp de la [[física]] a través del desenrollament de la [[mecànica quàntica]] i la [[relativitat general]], en el [[sigle XXI]] la ciència s'enfronta a la [[revolució biotecnològica]].

El desenrollament modern de la ciència avança en paralel en el desenrollament tecnològic, impulsant-se abdós camps mútuament.

{{VT|Revolució científica|alvanços científics recents}}

== Divulgació científica ==
{{AP|Divulgació científica}}

La divulgació científica pretén fer assequible el coneiximent científic a la societat més allà del món purament acadèmic. La divulgació pot referir-se als descobriments científics del moment com la determinació de la massa del [[neutrí]], de teories ben establides com la [[teoria de l'evolució]] o de camps sancers del coneiximent científic. La divulgació científica és una tasca abordada per escritors, científics, [[museu]]s i [[mig de comunicació|mijos de comunicació]].

Alguns científics notables han contribuït especialment a la divulgació del coneiximent científic més allà del món estrictament acadèmic. Entre els més coneguts citarem ací a [[Stephen Hawking]], [[Carl Sagan]], [[Richard Dawkins]], [[Stephen Jay Gould]], [[Martin Gardner]] i a autors de [[ciència-ficció]] com [[Isaac Asimov]]. Atres científics han realisat les seues tasques de divulgació tant en llibres divulgatius com en noveles de ciència-ficció, com [[Fred Hoyle]]. La major part de les agències o instituts científics destacats als Estats Units en un departament de divulgació (''Education and Outreach''), si be esta no és una situació comuna en la majoria dels països. Finalment, no hem d'oblidar mencionar el fet que molts artistes, encara que no siga la seua activitat formal la divulgació científica, han realisat esta tasca a través de les seues obres d'art: gran número de noveles i contes i atres tipos d'obres de ficció narren històries directament o indirectament relacionades en descobriments científics diversos.

== Influència en la societat ==

Donat el caràcter universal de la ciència, la seua influència s'estén a tots els camps de la [[societat]]. Des del desenrollament tecnològic als moderns problemes de tipos [[dret|jurídic]] relacionats en camps de la [[medicina]] o la [[genètica]]. De vegades la investigació científica permet abordar temes de gran calat social com el [[Proyecte Genoma Humà]] i d'implicacions morals com el desenrollament del [[armes nuclears|armament nuclear]] i la [[clonació]].

Així mateix, la investigació científica moderna requerix de vegades importants inversions en grans instalacions com grans [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]] ([[CERN]]), la [[Exploració del Sistema Solar|exploració espacial]] o la investigació de la [[fusió]] nuclear en proyectes com [[ITER]]. En tots estos cassos és desijable que els èxits científics conseguits arriben a la societat.

== Veja també ==

* [http://www.ecss.De Ciències del Deport/ECSS]
* [[Ciències de la Terra]]
* [[Ciència-ficció]]
* [[Ciència popular]]
* [[Cientifisme]]
* [[Criteri de demarcació]]
* [[Divulgació científica]]
* [[Llei científica]]
* [[Materialisme]]
* [[Materialisme dialèctic]]
* [[Objectivitat]]
* [[Karl Popper]]
* [[Positivisme]]
* [[Protociència]]
* [[Pseudociència]]
* [[Religió]]
* [[Bertrand Russell]]
* [[Tecnologia]]
* [[Mètodo científic]]
* [[MC-14|MC-14, mètodo científic en 14 etapes]]
* [[Llògica empírica]]

== Referències ==
{{traduït de|es|Ciencia}}

[[Categoria:Ciències|Ciències]]
[[Categoria:Ciència]]

L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Ciència