L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Utiel

2008-05-18T22:17:12Z

Giorgio: falta traduir al Valencià

{{esbos}}

Utiel és un municipi de la província de València (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del límit amb la província de Conca. Compta amb 12.012 habitants (INE 2006).

És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrid-València. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, línia Madrid-Conca-València i proximitats Utiel-València, Nacional-330 Alacant a França per Saragossa i una xarxa de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.

== Geografia ==
El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sud i l'est tancada per bords muntanyosos pel nord-est i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una xicoteta vall de fons pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarcas i Ranera. Pel costat nord-est s'alça la Sierra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca amb 1.306 metres d'altitud.

== Clima ==
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este període i les granissades i tempestats severes durant l'època estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.

{| class="wikitable"
! style="background: #99CCCC; color: #000080" height="17" | Mes
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Gen
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Feb
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Mar
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Abr
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Mai
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Jun
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Jul
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Ago
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Set
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Oct
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Nov
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Des
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Any
|-
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Promedi Máx °C
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 5,8
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 7,5
| style="background: #FFCC66; color:#000080;" | 9,9
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 14,3
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 18,0
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 25,2
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 28,2
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 30,8
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 27,9
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 21,4
| style="background: #FFCC66; color:#000080;" | 14,2
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 8,1
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 13,4
|-
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" height="16;" | Promedi Mín °C
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -5,2
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -3,5
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | 0,7
| style="background: #FFFF99; color: black;" | 9,9
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 11,2
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 13,5
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 15,1
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 16,0
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 13,9
| style="background: #FFFF99; color: black;" | 10,4
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | 4,7
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -2,6
| style="background: #FFFF99; color: black;" | 5,3
|-
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Pluges mm
| style="background: #2288BB;" | 58
| style="background: #2288BB;" | 46
| style="background: #44AADD;" | 29
| style="background: #44AADD;" | 50
| style="background: #44AADD;" | 58
| style="background: #66CCFF;" | 39
| style="background: #66CCFF;" | 28
| style="background: #66CCFF;" | 24
| style="background: #66CCFF;" | 29
| style="background: #44AADD;" | 56
| style="background: #2288BB;" | 58
| style="background: #2288BB;" | 70
| style="background: #2288BB;" | 541
|}

===Barris i pedanies===
En el terme d'Utiel, a més de la pròpia ciutat, s'ubiquen els següents nuclis de població:

*'''Las Casas'''.
*'''Los Corrales'''.
*'''Las Cuevas'''.
*'''Estenas'''.
*'''La Torre'''.
*'''El Remedio'''.
*'''Casas de Medina'''.
*'''El Hortanar'''.

===Localitats limítrofes===
'''Sinarcas, [[Camporrobles]], [[Fuenterrobles]], [[Aliaguilla]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Requena]], [[Benagéber]], y [[Chelva]]''' totes de la [[província de Valencia]], excepte Aliaguilla, que perteneix a la província de Conca

== Història ==

Els seus orígens es remunten al neolític, amb jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àrabs. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella "El Justicier" li va atorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títol de Ciutat l'any 1645, sent perquè una de les ciutats més antigues d'Espanya.

En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de València, de la que va passar a dependre.

La inauguració en 1885 del línia ferroviària València-Utiel (com a primer pas per a la línia València-Madrid) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de València per a ser exportada a tot Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la fil·loxera, però el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ja superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.

== Demografia ==

Utiel conta amb 12.012 habitants (INE 2006). El municipi és completament castellanoparlant.
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Utiel<ref>'''Fuente''': [[Población de fet]] segons l' [[Instituto Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions als municipios en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d' Espanya des de 1996.] </ref>
|-
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]]
|-
| align=center| 7.072|| align=center| 10.638||align=center| 11.642|| align=center| 11.777|| align=center| 13.137||align=center| 11.875||align=center|12.411||align=center|13.365|| align=center|12.542|| align=center|11.384|| align=center| 12.021|| align=center| 11.392|| align=center| 11.839 ||align=center| 12.012
|}

== Economia ==

L'autèntic flux socioeconòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excel·lents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com a Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i altres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia amb excel·lents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bóta i negres actuals com el tipus madurat en bóta.

El sector ramader compta amb diverses granges de porcí, avícoles, caps de de llana i de vaquí.
La indústria es va iniciar durant el segle XVIII amb diverses destil·leries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van malmetre en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver-hi necessitat cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.

== Monuments ==

=== Monuments religiosos ===
'''Iglesia de Santa María'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitjan del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut.També de mèrit eren la imatge de Crist amb la Cruz a costes, copatrono d'Utiel amb la Mare de Déu del Remei, i un esplèndid tern renaixentista, amb figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la

'''Capilla de la Comunió''', en pur art neogòtic.

'''Iglesia de San Francisco''' (segle XVIII) neoclàssica.

'''Iglesia de La Merced''' (segle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortització, en 1835.

'''Ermita del Remedio''' (segle XVI) gòtic barroc i neoclàssic.

=== Monuments civils ===
'''Casc Històric''' amb entramat de coves subterrànies, dividit en jueria, recinte cristià i musulmà.

'''Museo del Vino''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.

'''Plaça de Bous''' (segle XIX) de les més antigues de València.

'''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica.

'''Museo de la Miel y de la Cera'''.

== Oci i cultura ==

Actualment l'oci se centra al voltant del seu poliesportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mitjà. Històric Teatre Rambal amb agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.

== Festes locals ==

'''Falles'''. Utiel celebra les seues festes a Sant Josep, en el dia de les quals es cremen falles al model de València.

'''Sant Joan Baptista'''. Se celebra el 24 de juny.

'''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Déu del Remei del 6 al 15 de setembre amb processó des de l'ermitori fins a Utiel entre altres actes lúdics i religiosos.

'''Setmana Santa'''. Processons i actes religiosos.

'''Carnestoltes'''.

==Política==

Llista d' alcaldes
<center>
{| border=1 cellspacing=0 cellpadding=5
| '''Any'''
| '''Alcalde'''
| '''Força Política'''
|-
| 1979-1983
|
|
|-
| 1983-1987
|
|
|-
| 1987-1991
| Luis Pérez
| PSPV-PSOE
|-
| 1991-1995
| José Yague
| PSPV-PSOE
|-
| 1995-1999
| Vicente Sánchez
| PSPV-PSOE
|-
| 1999-2003
| Enrique Luján Castro
| PP
|-
| 2003-2007
| Enrique Luján Castro
| PP
|-
| 2007-2011
| José Luis Ramirez
| PP
|}
</center>

== Imatge de satèl·lit i mapa ==
[es.wikipedia.org/wikimapa Pla d'Utiel]

== Enllaços externs ==
*[http://www.gva.es/utiel/ Ayuntamiento de Utiel]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46249 Utiel al Registre d' entitats locals de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federación Valenciana de Municipios y Provincias - Guía Turística] D' on s' ha extragut informació sobre el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
[http://www.requenautiel.com/ Portal Noticias de Utiel y Requena] Portal de notícies Utiel i Requena

Extragut de Wikipedia castellano [es.wikipedia.org/wiki/Utiel Utiel]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Llibre del Repartiment de Valéncia

2008-04-16T21:05:22Z

Giorgio:

{{esbos}}
El '''Llibre del Repartiment de Valéncia''', que es conserva original en el [[Archiu de la Corona de Aragó]], es un [[protocol notarial]], en tres volums, en el que s'anaven anotant els oferiment de cases i terres que [[Jaume I]] va fer a tots els [["creuats"]] que van acodir a la [[conquista de Valéncia]]. Se va escomençar el dia 9 de juliol de 1237 i va continuar fins molt després de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars mes antics que tenim en [[Espanya]] de llibres en esta matèria.

En el segle passat se va escomençar a publicar la Colecció de documents inèdits de la [[Corona de Aragó]]. En el volum 9 ([[Barcelona]], 1856) se va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentariament per [[Prospero de Bofarull]]. Els erros i el desconcert originat per la edició de Bofarull es molt, gran i variat, i tardarà molt de temps per a que la historiografia els arregle. Des de la data de entrada de Jaume I en Valéncia fins la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com una distribució inexacta de procedències, son erros que han segut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i a pesar de que les investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap critica.

Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la [[Cancilleria Real]] fixen la data de capitulació de Valéncia el dia 28 de setembre i per la vesprada al caure la nit van entrar en la ciutat.

En el Repartiment original una nota diu: "Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie" no mes cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que cuan se parle del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de la entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que van ser els escribes del Repartiment els que van entrar el 9 d´octubre a Valéncia i no el rei de forma triumfal com nos diu Bofarull.

En l'edició original hi han llinees en noms tachades i atres que no. L'edició de Bofarull, elimina generalment les llinees que estan tachades per unes ralles en els codes i done les llectures que son fàcils. Al paréixer va pensar que en molts casos els tachons podrien ser errors dels autors del Llibre del Repartiment.

En el reconte sobre l´edició de Bofarull eixia que se van entregar 1018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d´Aragó. Quan se va comprovar que el cavaller aragonés [[Artal de Luna]], primer nom que consta en el Repartiment i que segons demostren els documents publicats per [[Huici]]-[[Cabanes]], documents, II nº 243, va rebre el títul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l´edició de Bofarull per estar tachada, aixina se va creure convenient fer una nova edició.

L´any 1979, Cabanes-Ferrer van publicar una nova edició del Llibre del Repartiment i van arrivar a la següent conclusió: el Repartiment era un protocol notarial en el que s´anotaven tots els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la conquista de Valéncia. quan la donació se fea efectiva s´estenia el títul de propietat (dels que se conserven molts) , al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donació ya s'havia fet.

El contrast del Llibre del Repartiment i els títul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que van vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se van anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, sent pues el seu reconte de donacions totalment erròneu.

Cabanes-Ferrer utilisant mètodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres de aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar no mes un 5% en la repoblació cristiana i de eixe percentage la aportació catalana va ser mínima, lo que nega totes les tesis catalanistes.

Al sorgir la [[Renaixença valenciana]], el seu gran impulsor [[Teodor Llorente]] fixant-se en el text de Bofarull el va utilisar en la seua colaboració de La colecció, Espanya. Sus monuments i arts. Sa naturalea e historia. Valéncia (Barcelona 1887,tomo I, p.88). Molts valencians se van decantar al catalanisme influïts del gran prestigi de Llorente.

==Enllaços externs==
*[http://www.idiomavalencia.com Idioma Valencià] AUTOR: DOMINGO GIMENO PEÑA (historiador)

El Libre del Repartiment de Valencia

2008-04-16T21:02:34Z

Giorgio: El Libre del Repartiment de Valencia s'ha renomenat com El Llibre del Repartiment de Valéncia

#REDIRECT [[El Llibre del Repartiment de Valéncia]]

Llibre del Repartiment de Valéncia

2008-04-16T21:02:34Z

Giorgio: El Libre del Repartiment de Valencia s'ha renomenat com El Llibre del Repartiment de Valéncia

{{esbos}}
El Libre del Repartiment de Valéncia, que se conserva original en el [[Archiu de la Corona de Aragó]], es un [[protocol notarial]], en tres volums, en el que s´anaven anotant els oferiment de cases i terres que [[Jaume I]] va fer a tots els [["creuats"]] que van acodir a la [[conquesta de Valéncia]]. Se va escomençar el dia 9 de juliol de 1237 i va continuar fins molt despres de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars mes antics que tenim en [[Espanya]] de llibres en esta materia.

En el segle passat se va escomençar a publicar la Colecció de documents inèdits de la [[Corona de Aragó]]. En el volum 9 ([[Barcelona]], 1856) se va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentariament per [[Prospero de Bofarull]]. Els erros i el desconcert originat per la edició de Bofarull es molt, gran i variat, i tardarà molt de temps per a que la historiografia els arregle. Des de la data de entrada de Jaume I en Valéncia fins la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com una distribució inexacta de procedències, son erros que han segut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i a pesar de que les investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap critica.

Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la [[Cancilleria Real]] fixen la data de capitulació de Valéncia el dia 28 de setembre i per la vesprada al caure la nit van entrar en la ciutat.

En el Repartiment original una nota diu: "Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie" no mes cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que cuan se parle del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de la entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que van ser els escribes del Repartiment els que van entrar el 9 d´octubre a Valéncia i no el rei de forma triumfal com nos diu Bofarull.

En l´edició original hi han llinees en noms tachades i atres que no. L´edició de Bofarull, elimina generalment les llinees que estan tachades per unes ralles en els codes i done les llectures que son fàcils. Al paréixer va pensar que en molts casos els tachons podrien ser errors dels autors del Libre del Repartiment.

En el reconte sobre l´edició de Bofarull eixia que se van entregar 1018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d´Aragó. Quan se va comprovar que el cavaller aragonés [[Artal de Luna]], primer nom que consta en el Repartiment i que segons demostren els documents publicats per [[Huici]]-[[Cabanes]], documents, II nº 243, va rebre el títul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l´edició de Bofarull per estar tachada, aixina se va creure convenient fer una nova edició.

L´any 1979, Cabanes-Ferrer van publicar una nova edició del Llibre del Repartiment i van arrivar a la següent conclusió: el Repartiment era un protocol notarial en el que s´anotaven tots els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la conquista de Valéncia. quan la donació se fea efectiva s´estenia el títul de propietat (dels que se conserven molts) , al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donació ya s'havia fet.

El contrast del Libre del Repartiment i els títul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que van vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se van anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, sent pues el seu reconte de donacions totalment erròneu.

Cabanes-Ferrer utilisant mètodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres de aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar no mes un 5% en la repoblació cristiana i de eixe percentage la aportació catalana va ser mínima, lo que nega totes les tesis catalanistes.

Al sorgir la [[Renaixença valenciana]], el seu gran impulsor [[Teodor Llorente]] fixant-se en el text de Bofarull el va utilisar en la seua colaboració de La colecció, Espanya. Sus monuments i arts. Sa naturalea e historia. Valéncia (Barcelona 1887,tomo I, p.88). Molts valencians se van decantar al catalanisme influïts del gran prestigi de Llorente.

[http://www.idiomavalencia.com Idioma Valencià]

AUTOR: DOMINGO GIMENO PEÑA (historiador)

Llibre del Repartiment de Valéncia

2008-04-16T18:27:26Z

Giorgio: faltes corregides + esbos

Estrelada valenciana

2008-04-16T18:21:20Z

Giorgio: Se desfà la revisió 2373 de 81.34.232.34 (Discussió)

L'estrelada és la bandera que representa el nacionalisme valencià. Es diu '''estrelada''' a les banderes valencianistes en estrela, ya que ve d'estrela, al contrari de les banderes [[pancatalanisme|pancatalanistes]] es diuen [[estelades catalanistes|estelades]], paraula que prové d'estel.

== Connotacions llingüístiques ==
Per regla general, els que gasten les banderes estrelades sempre han defés l'independència normativa de la [[llengua valenciana]]. Per contra, els que creuen en les unitats llingüístiques, des de les époques de transició, s'han caracterisat per l'utilisació de banderes quatribarrades, o invencions com quatribarrades en l'escut autonòmic en mig o en una "R" de república.

== Estrelada blanca ==
[[Image:Senyera_del_nacionalisme_blaver_valenci%C3%A0.svg|thumb|right|Estrelada blanca]]
Esta bandera és una bandera de lluita del nacionalisme valencià. Està feta a partir de la [[Real Senyera Valenciana]] que és la bandera nacional dels valencians. La diferència més evident és la pèrdua de la corona i que hi ha una estrela blanca en mig. L'estrela és un símbol que representa a una nació.

=== Orige ===
La estrelada blanca no es tracta d'una bandera nacional, sino nacionalista. La Real Senyera és la bandera nacional dels valencians, pero qualsevol pot fer us d'esta bandera. L'orige de la bandera de lluita data de principis del s.XX. Diferents partits nacionalistes de l'época republicana com [[Estat Valencià]] o [[Acció Nacionalista Valenciana]] son alguns dels que la utilisaven.

=== Ideologia ===
La seua ideologia és clara. Representa el nacionalisme valencià, pero no a la nació. És una bandera contraria a l'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]] dels [[Països Catalans]], ya que estos no contemplen a cap atra nació que no siga la catalana.

La bandera no simbolisa necessàriament el independentisme, depén de qui la porte. El [[Nacionalismes de la Comunitat Valenciana|nacionalisme valencià]] no és una ideologia homogénea. Simbolisa l'unió del poble valencià i la seua voluntat de ser una nació.

== Estrelada roja ==
[[Image:Senyera_d%27Esquerra_Valenciana_%281931%29.svg|thumb|right|Estrelada en una estrela de color roig]]
L'estrela roja representa el marxisme i té significació esquerrana. Es pot vore clarament en el cartell d'Esquerra Valenciana del pintor Dubon de la guerra civil espanyola. Hui en dia la tornen a gastar partits polítics com [[Esquerra Nacionalista Valenciana]]

Joan Olivares i Alfonso

2008-04-16T18:19:10Z

Giorgio: Se desfà la revisió 2371 de 81.34.232.34 (Discussió)

{{esbos}}
[[Image:JoanOlivares.jpg|thumb|right| L'Otosí Joan Olivares.]]Naixcut en [[Otos]], en la [[Vall d'Albaida]], '''Joan Olivares''' és professor d'educació secundaria en l'institut d'[[Albaida]], escritor (té varis premis lliteraris) i aficionat a la gnomòtica.
Ha estudiat els rellonges de sol per interés científic (sa construcció es fa tenint en conte l'astronomia), aixina com els elements del patrimoni cultural. Ha catalogat pràcticament la totalitat dels rellonges de la comarca de la [[Vall d'Albaida]] un treball al que dedicà anys i que es pot llegir el seu llibre: "Rellonges i calendaris solars de la Vall d'Albaida".
L'autor menciona el rellonge de la sacristia de l'Iglésia de Santa Maria d'Ontinyent, com el més antic de la comarca. Enumerant atres rellonges que encara es conserven en edificis emblemàtics (palaus, convents, iglésies, ajuntaments...) i inclou rellonges senzills i rudimentaris d'orige agrari. Provablement alguns d'ells han desaparegut hui.

El seu treball ha despertat la curiositat per ells i ha construït nous, tant en edificis com en places i carrers de molts pobles i ciutats.

[[Categoria: Biografies]]

Gandia

2008-04-16T18:18:17Z

Giorgio: corregides faltes d'ortografia

{{esbos}}

'''Gandia''' (en [[Castellà]], ''Gandía'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en el surest de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la comarca de [[La Safor]], de la que és capital. Conta con 74.827 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).

==Geografia==
Situat en el llitoral sur de la província de Valéncia, la superfície del terme es plana per tot el sector pròxim a la mar i montanyós per l'oest, lloc pel que penetren les estribacions de la serra del Montdúver, mentres que pel suroest es desenrolla la serra de la Falconera.

El riu Serpis penetra en el terme pel suroest, recorrent-lo cap al nordest fins desembocar en el Mediterraneu, al sur del Grau de Gandia.

Des de [[Valencia]], s'accedix a esta ciutat per carreteres a través de la N-332 o la AP-7. També conta en estació de ferrocarril en la llínea de Cercanies C-1 de Valéncia. Existixen conexions ferroviàries en Madrit, sobretot en época estival.

===Barris i pedanies===

En el terme municipal de Gandia se troben també els següents núcleus de població:
*'''L'Ermita'''.
*'''''Barranc Blanc'''''.
*'''''Corral del Moliner'''''.
*'''''Grau y Plaja'''''.
*'''''Marchuquera|Marchuquera Alta'''''.
*'''''Marchuquera|Marchuquera Baixa'''''.
*'''''Meravelles-Cova Negra'''''.
*'''''Molló de La Creu'''''.
*'''Mont-Pi'''.
*'''Mont-Sol'''.
*'''''Racó dels Frares'''''.
*'''Santa Marta'''.
*'''''Xauxa'''''.

Administrativament, l'Ajuntament de Gandia ha organisat la ciutat en els següents districtes municipals anomenats Juntes de Districtes:
*Grau, Venecia y Rafalcaít.
*Beniopa.
*Benipeixcar.
*Santa Ana (popularment conegut como Nasaret).
*Marchuquera.
*Corea.
*Raval.
*Centre històric.
*Plaja
*Plaça Elíptica, República Argentina.
*Roíç de Corella, Hospital.

== Enllaços externs ==
* http://es.wikipedia.org/wiki/Gandia Artícul original en Wikipedia en espanyol]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Coalició Valenciana

2008-03-27T22:47:53Z

Giorgio: Se desfà la revisió 2345 de 81.202.233.108 (Discussió)

{{Partit Polític |
| nom = Coalicio Valenciana - Coalición Valenciana (CVa)
| color = #FFA13F
| logo = [[Image:Loguito.jpg|Logo CV]]|
| president = Juan García Sentandreu
| fundació = 2004
| ideologia = [[foralisme]], [[constitucionalisme]], [[conservadurisme]] i [[valencianisme]]
| seu = Carrer Sorní, 17 1 (Valéncia)
|internacional = -|
| uep = http://www.coaliciovalenciana.com|
}}
'''Coalició Valenciana''' (Coalición Valenciana) és un partit polític valencianiste fundat en [[2004]] per [[Juan García Sentandreu]]. En ell s'integraren alguns ex dirigents d'[[Unió Valenciana]], com [[Dolores García Broch]], actual vicepresidenta del partit i que fon candidata en [[2007]] a la presidencia de la [[Generalitat Valenciana]], mentres que Sentandreu fon candidat a alcalde de la ciudad de [[Valéncia]]

Se definix com [[foralista]], [[constitucionalista]], [[conservador]], pero en un fort contingut de plantejaments polítics de caràcter social, i sobre tot, marcadament valencianiste destacant la seua rotunda defensa dels valors valencians, dels seus símbols, denominacions i cultura, dins de la lógica democràtica i respetant les institucions. Com a partit [[valencianisme|valencianiste]], defensa la [[Llengua Valenciana]] i aposta per un mayor inversió en infraestructures de la [[Comunitat Valenciana]].

Coalició Valenciana ha conseguit movilisar al poble valencià en varies ocasions, en manifestacions en defensa de les senyes d'identitat Valencianes, inclús en una de les manifestacions<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació per la defensa de la llengua valenciana]</ref> el número d'assistents fon de entre 100.000 i 1.500.000 persones ondejant [[Real Senyera Valenciana|Reals Senyeres Valencianes]].
També disponen d'un periòdic denominat El Palleter<ref>[http://www.elpalleter.com El Palleter]</ref>.

== Partits integrats en Coalició Valenciana ==
En la coalició s'integraren alguns chicotets partits polítics locals valencians, com el [[Partit Blasquista Autonomista]], i atres producte d'escisions d'[[Unió Valenciana]], com el [[Partit Regional de la Comunitat Valenciana]] o [[Renovació Valencianista]].

Ademés ha arrivat a acorts electorals en el [[Partido Demócrata Español]] (PADE), el [[Grupo Independiente Valenciano]] (Gival) i la [[Organización Independiente Valenciana]] (OIV)
[[Image:Mitinpbous.jpg|thumb|right| Mitin de CV en la plaça de bous de Valéncia]]
== Organisació ==
=== President ===
[[Juan García Sentandreu]]

=== El seu Consell Foral ===
Está integrat per persones de totes sensibilitats i en molta gent dels asociacions culturals valencianistes.

=== Vicepresidents ===
Anfos Ramón i García, Manuel Latorre Castillo i Enrique Alonso Amate

=== Secretari ===
José Vidagany Peláez

=== Tesorer ===
Antonio Rochina Fortea

=== Vocals ===
Francisco Javier Cervelló, María Alfonsa Vázquez, Antonio De Román Soler, Rosario Ballester Hurtado, Rosa Fuster Torres, Salvador Castellá Navarro, Pedro Román Zamorano, Hilario Martorell, Mercedes Giménez, María José Hernández, Gustavo Lluch Pérez, Carmen Ferrando Sisternes, José Signes Ferrer,Presentación Roca Tarazona, Asunción Gimeno Gimeno, Elena Muñoz Carpi, Juan Romero Pons, Susana Hernández, Susana González Anta, Javier Tomás Puchol, Caridad Botella Montes, Verónica Serrano Novella, José Manuel Bou, José Manuel Giner, Francisco Verdú Rocamora, Francisco Terencio, Vicente Boluda Crespo, José Luis Tadeo, Celestino Álvarez Cienfuegos, Alberto Pla Mora, Damián Lucas Romero, Víctor Zorilla Morales, José Manuel Igual, i Alfonso Doménech.

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
*[http://www.coaliciovalenciana.com/menuv/index.html Coalició Valenciana]
*[http://www.coaliciovalenciana.com/menue/comunicados/programageneral.html Programa Electoral]
*[http://www.youtube.com/watch?v=-cgj1MccMl4 Spot de Coalició Votades Generals 2008]

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Usuari:Ssurfer

2008-03-27T22:47:34Z

Giorgio: Se desfà la revisió 2344 de 81.202.233.108 (Discussió)

{{·Usuaris per idioma (va)}}
 

 
{{·Usuaris per idioma (es)}}
 

 
{{Contra PPCC}}
 

 
{{Pompeu}}

Normes d'El Puig

2008-03-27T22:47:02Z

Giorgio: Se desfà la revisió 2343 de 81.202.233.108 (Discussió)

Les '''Normes del Puig'''1 són les normes ortogràfiques creades per la RACV en la dècada del 1970.

== Normes Ortogràfiques ==

===El nom de les lletres===

'''L’ALFABET'''

En [[Llengua Valenciana|Valencià]] [[Alfabet|l’alfabet]] consonàntic és el següent:

b, be

c, ce

ch, che

ç, cedeta

d, de

f , efe

g, ge

h, haig

j, jota

k, ca

l, ele

ll, elle

m, eme

n, ene

ny, enye

p, pe

q, cu

r, ere

rr, erre

s, esse

t, te

v, ve

w, ve doble

x, xe o equis

y, i grega

z, zeta

En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:

a de "''[[Dacsa|dacsa]]''"

ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''"

ę oberta de "''[[Mel|mel]]''"

i de "''[[Melic|melic]]''"

ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''"

ǫ oberta de "''[[Por|por]]''"

u de "''[[Tramús|tramús]]''"

'''S'escriu B (batre)'''

1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.

2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte.

3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.

4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:

:::- arap, no arab, pero arabisar
:::- verp, no verb, pero verbal
:::- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme

'''S'escriu C'''

1. En so de [k] (colp)

::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
::1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.
::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:

:::- atac, no atag, pero ataca
:::- prolec, no proleg, pero prologa
:::- fanc, no fang, pero fangos

2. En so de [s] (cendra)

::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia.
::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
::2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:

:::- capaç, capacitat
:::- comerç, comerciar

::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia):

:::- bonaç, malaltuç, pastiç.

'''S'escriu Ç'''

(Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)

'''S'escriu CH'''

1. En so de [c] (chic)

::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:

:::- chufa, Chirivella, clochina, archiu.

::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).

2. En so de [k] (March)

::2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:

:::- Albuixech, Albiach.

'''S'escriu D (dit)'''

1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).

2. En el grup consonantic DR: drago, moldre.

3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:

:::- vert, no verd pero verdor.
:::- reverent, no reverend pero reverenda.

'''S'escriu F (farina)'''

1. Inicial, interior i fi de paraula:

:::- fer, corfa, bufa, baf.

2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:

:::- serf, no serv, pero servir.
:::- tuf, no tuv, pero atufar.

'''S'escriu G'''

1. En so de [g] (gat)

::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):

:::- gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.

::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):

:::- guerra, guisar, figuera, esguita.

::1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia:

:::- aigües, llingüistic.

::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL:

:::- gracies, glop, agrana, regle.

::1.5. Davant de D, M, N:

::- Magdalena, fragmentar, insignificancia.

::Excepte en cultismes com:

:::- acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats.

::1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:

:::- amic, no amig, pero amigar.
:::- rec, no reg, pero regar.
:::- amarc, no amarg, pero amargar.
:::- sanc, no sang, pero sangonera.

2. En so de [g] (girar)

::2.1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I:

:::- argila, gel, giner.

::Excepte davant de -ecc-, -ect-:

:::- objeccio, objectiu i algunes mes

::i en uns atres noms de procedencia grega o biblica:

:::- Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.

::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir):

:::- afigga, rigga, frigga.

::2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:

:::- mig, pero miger.
:::- oreig, pero orejar.

::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:

:::- viage, no viatge.
:::- juge, no jutge.
:::- llenguage, no llenguatge.
:::- correja, no corretja.

3. En so de [c] (roig)

::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda:

:::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)

::3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica:

:::- desig, frig.

::3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):

:::- trepig, trepigen.
:::- mig, mija.
:::- despaig, despachar.

'''S'escriu H (heretar)'''

No te cap de so.

l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.

2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.

'''S'escriu J (jardi)'''

1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U:

:::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.

2. Davant de -ecc-, -ect-:

:::- objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).

3. Davant de E (vore G, 2.1.)

4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:

:::- plaja, no platja.
:::- mija, no mitja.

5.- Darrere del prefix AD: adjacent.

'''S'escriu K (York)'''

1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques:

:::- Kant, kilo.

'''S'escriu L (lenta)'''

1. En inicial de paraula:

:::- local, liquit.

2. En interior i fi de paraula:

:::- almagasen, dol.

3. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL:

:::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.

'''S'escriu LL (llanda)'''

1. En inicial, interior i final de paraula:

:::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.

'''S'escriu M (mana)'''

1. En inicial, interior i final de paraula:

:::- mar, mestre, flama, cami, fum, estem.

2. Davant de P, B, M:

:::- rompre, gamba, immortal.

::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial:

:::- enmig, granment.

3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:

:::- circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.

4. Mal davant de V ni F:

:::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).

5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.

:::- semana, no setmana.
:::- sometre, no sotmetre.

6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:

:::- atentar, no atemptar.
:::- pronte, no prompte.

'''S'escriu N (nas)'''

1. En inicial, interior i fi de paraula:

:::- niu, lluna, mon.

2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN:

:::- confiar, enfadar, inflamar.

::Excepte els cultismes:

:::- emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.

3. Davant de consonant, excepte B, M, P:

:::- enveja, confit, planta, gandul.

4. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial:

:::- enmig, granment.

'''S'escriu NY (pany)'''

1. En inicial, interior i fi de paraula:

:::- nyespla, pinyo, riny.

'''S'escriu P (posar)'''

1. En posicio inicial de paraula:

:::- puny.

2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:

:::- concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.

3. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:

:::- cap, no cab, pero cabut.
:::- llop, no llob, pero lloba.
:::- colp, no colb, pero colpejar.
:::- adop, no adob, pero adobar.

'''S'escriu Q (quinze)'''

1. En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I:

:::- queixa, quilat, alquería, sequía.

::Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3.

2. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc:

:::- quatre, quocient.

::Excepte:

:::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.

3. En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis:

:::- qüestio, obliqüitat.

'''S'escriu R'''

1. En so de [r] (carreter)

::1.1. En inicial de paraula:

:::- roda, rajola.

::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:

:::- somris, enriquir, israeli.

2. En so de [r] (cara)

::2.1. En interior i final de paraula:

:::- mira, cura, cor, dolor.

::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR:

:::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.

'''S'escriu RR (guerra)'''

1. En posicio intervocalica:

:::- carro, errar.

'''S'escriu S'''

1. En so de [s] (sap)

::1.1. En inicial de paraula:

:::- solt, sabut.

::1.2. Darrere de consonant:

:::- ansa, dacsa.

::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs:

:::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc.

::i de la A- en valor negatiu:

:::- asilabic.

::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:

:::- mes, mesos.
:::- nas, nassos.

2. En so de [z] (cosa)

::2.1. En posicio intervocalica:

:::- casa, promesa.

::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora:

:::- desaiguar, desheretar, desviure.

::2.3. En els participis:

:::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.

::2.4. En derivats de gentilicis:

:::- andalus, andalusos.
:::- frances, francesos.

::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.

:::- abat, abadesa.
:::- duc, duquesa.
:::- princip, princesa.
:::- mestre, mestresa.

'''S'escriu SS (passar)'''

1. En posicio intervocalica:

:::- posseir, massa.

2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal:

:::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil

::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía S sorda):

:::- asimetric.

3. En els sufixos -issim, -issima:

:::- bonissim, cregudissima.

4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.

:::- fracas, fracassos.
:::- castis, castissos.
:::- gos, gossos.
:::- tramus, tramussos.
:::- espes, espessos.

5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S:

:::- dessecat, dissoldre.

'''S'escriu T (tornar)'''

1. Inicial i interior de paraula:

:::- toca, costella, setze.

2. En el grup consonantic TR:

:::- truc, atraure.

3. En el prefix grec AT- :

:::- atmosfera (vore D, 1).

4. Davant de Z:

:::- dotze.

5. En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:

:::- fort, fortalea.
:::- cert, certea.
:::- calit, no calid pero caliditat.
:::- abat, no abad pero abadia.

'''S'escriu V (vindre)'''

1. En inicial i interior de paraula:

:::- velocitat, cavall.

2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu:

::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN

::De tots els verps acabats en -AR.

3. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V:

:::- serf, no serv, pero servir.

'''S'escriu X'''

1. En so de [s](eixida)

::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI:

:::- caixa, creixer, coixo, afluixar.

::1.2. Darrere de I:

:::- pixar, seguixen, vixca.
::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-):

:::- oferixca, servixques.

::1.4. En final de paraula:

:::- exigix, ix.

2. En so de [ks] (text)

::2.1. Entre vocals:

:::- reflexio, axial.

::2.2. En posicio final, en algunes paraules:

:::- perplex, prefix.

3. En so de [gz] (exacte)

::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora:

:::- examinar, exhortar, exlibris.

'''S'escriu Y (yo)'''

1. En posicio inicial de paraula davant de vocal:

:::- yuxtaposar.

2. Entre vocals:

:::- epopeya, apoyar.

3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i :

:::- pinya, puny.

4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions):

:::- inyeccio, abyeccio, proyecte.

5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:

:::- Alcoy, Montroy, Gay.

'''S'escriu Z (zero)'''

1. En inicial i interior de paraula:

:::- zona, atzucac.

2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-:

:::- zoologia.

3. En les terminacions -zoari, -zoic:

:::- protozoari, benzoic.

'''Apostrof'''

Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:

1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE.

::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:

:::- porta'm, penja'n

::1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig:

:::- s'enten, s'haguera.

::1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms:

:::- se'n va, se'ls hi menja.

2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:

:::- l'home, l'industrial, l'espiritista.

::Excepte:

:::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.
:::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
:::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
:::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.

:::Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.

3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:

:::- d'estar, d'ahir, d'haver.

::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant:

::- de hui.

'''Dieresi'''

Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.

Colocacio:

1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:

:::- veïnat, raïmer, aürtar.

2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:

:::- següent, llingüistica.

No la posarém en els següents casos.

1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:

:::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
:::- beneixca (be-ne-ix-ca)
:::- conduirem (con-du-i-rem)

2. Quan va darrere dels prefixos:

:::- coincidix (co-in-ci-dix)
:::- reimprimir (re-im-pri-mir)
:::- contraindicar (con-tra-in-di-car)

3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica:

:::- egoisme (e-go-is-me).
:::- altruista (al-tru-is-ta).
:::- altruiste (al-tru-is-te).
:::- conduible (con-du-i-ble).

4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:

:::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar).
:::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant).
:::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).

5. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um:

:::- simposium (sim-po-si-um).
:::- harmonium (har-mo-ni-um).

'''Accents''' 2 
1. '''Classificació de l'accent:''' 
L’accent és un signe ortografic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que,
segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella
vocal de la sílaba sobre la qual fecau la major intensitat de pronunciació (lo que es de-
nomina accent fonètic o prosòdic).

L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes,
quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes
s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e,(ę) , i, o, (ǫ), u. La a es considera
sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o
tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran
gràficament: tècnica, perla, tònica, porta.

2. '''Regles d'accentuació:''' 
a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u,
en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué,
perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les
acabades en diftonc, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc .
per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc.

b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions
anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem,
hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem,
cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc..

c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia,
sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava.

d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en,
les...

e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica:
monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en
-ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven:
contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament,
amplament.

f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren
una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una
cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-mos-la, sorprén-lo.

3. '''Accentuació diacrítica:''' 
La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de
les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu
diacrítica.

3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:''' 
a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran
els de major tonicitat:
M’agrada el més de maig, mes no el que més .
Te vol donar un té que té guardat.
Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.

b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal
tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta:
El forment no està molt ben mòlt .
No sòlc fer mai un solc dret.
Lo que aquella dòna li dona no és bo.

c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i
diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa
general.
Ell vol que el vol del colom siga més ràpit.
El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol .
Li roba la poca roba que té.
Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.

4. Antigues regles d'accentuació:3 

1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.

Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria.

2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:

::2.1. S'elimina l'accentuacio grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).

::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).

:::Atres eixemples:

:::a) pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio).
:::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio).

:::b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
:::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacio).

:::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
:::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio).

:::c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio).
:::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio).

:::d) está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio).
:::(é)sta (adjectiu pronominal)

3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:

:::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?
:::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?
:::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?
:::Dis-me de qué he parlat
:::Tu saps en qué penses.

'''Guió'''

El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los.

Usarém el guio:

1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.

2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp.

::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom:

::: mireu-les, penjar-se'n.

::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant:

::: menja-te'l, prengau-ne.

::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI:

::: mira-ho, porta-hi.

3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats:

::: critic-bibliografic, historic-cientific.

'''Interrogació i admiració'''

Els signes ortografics d'entrada en l'interrogacio i en l'admiracio no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressio du, en la majoria dels casos, a la confusio sobre a on comença l'interrogacio o l'admiracio.

El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.

La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonacio de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.

==Referències==
1 [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html Pàgina uep del corrector ortogràfic de la RACV], on s'utilisa la denominació ''Normes del Puig''. 
2 Aprovades en Junta General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana el dia 1 de juliol de 2003. 
3 Anteriors al canvi de normes fet per la RACV el 1 de juliol de 2003.

==Enllaços externs==
* [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica]

[[Categoria:Llengua Valenciana]]

Bloc Nacionalista Valencià

2008-03-25T18:47:30Z

Giorgio: Se desfà la revisió 2341 de 81.38.71.29 (Discussió)

{{Partit Polític |
nom = Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) |
color = red |
logo = |
president = [[Josep Maria Pañella]] (president) [[Enric Morera|Enric Morera i Català]] (secretari general) |
fundació = 12 de Decembre de [[1998]] |
seu = Sant Jacint 28, 46006 [[Valéncia]] |
ideologia = [[nacionalisme]] i [[progressisme]] |
internacional = [[Galeusca]] |
uep = [http://www.bloc.ws www.bloc.ws] |
}}
El '''Bloc Nacionalista Valencià''' ('''BLOC''') és un partit polític constituït l'any [[1998]] per l'unió d'[[Unitat del Poble Valencià]], el [[Partit Valencià Nacionalista]] i [[Nacionalistes d'Alcoi]], tots propencs al [[pancatalanisme]]. La seua ideologia, en tendències pancatalanistes, es centra en el [[nacionalisme]] i el [[progressisme]]

Ha segut calificat pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) i per [[Unió Valenciana]] (UV) com un partit [[catalanisme|catalaniste]]<ref>[http://www.lukor.com/not-esp/locales/0508/25175621.htm El PPCV asegura que el Bloc debería llamarse 'Bloc Nacionalista Català' por 'defender' los 'intereses' de esa autonomía]</ref> i ademés, este últim l'ha tachat de ser "un mero satélite de CiU"<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/UV/contrapone/defensa/valenciano/catalanismo/PSPV/Bloc/elpepuespval/20030520elpval_13/Tes UV contrapone su defensa de lo valenciano al "catalanismo" de PSPV y Bloc]</ref>

En les eleccions autonòmiques de [[2003]] i en les [[Eleccions Generals]] de [[2004]] se presentà formant coalició en [[Esquerra Verda]].

En [[2004]] se presentà dins de la coalició [[Galeusca]] en les eleccions europees, junt [[Convergència i Unió]] (CiU), [[Partit Nacionaliste Vasc]] (EAJ-PNV), el [[Bloc Nacionaliste Gallec]] (BNG) y el [[Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista]] (PSM-EN).

En 2007 es va presentar en la coalició [[Compromís pel País Valencià]], junt a [[Esquerra Unida del País Valencià|EUPV]] per les [[Corts Valencianes]].

==Referències==
<references/>

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Ontinyent

2008-03-12T18:58:13Z

Giorgio:

{{Esbos}}
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|95px]]
|nom = Ontinyent
|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O
|superfície Terme municipal= 127 km2
|altitut = 359 m.
|població = 36368 hab.
|densitat = 290,02 hab./km²
|gentilici = ontinyentí, ontinyentina
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46870
|festes = 3er dilluns d'Agost (embaixades moros y cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|alcalde = Lina Insa Rico
|uep = [ http://www.ontinyent.es Uep Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}
'''Ontinyent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de la [[Vall d'Abaida]] de la [[Província de Valéncia]].

== Monuments==

Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria s. XIV a XVII.
La Vila conjunt històric-artístic nacional.
Palaus i Cases Senyorials.
Convent dels Pares Franciscans.

== Museus ==

Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
Museu Fester - (96 238 02 52).
Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).
== Festes==
La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia.
El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent.
Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el Cant dels Angelets, la Processó religiosa i cívica.
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.

== Fills ilustres ==

[[Jose_Melchor_Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX,(Ontinyent lo 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI.

[[Lluís_Fullana_i_Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.

== Història==

La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu Clariano.

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers segles de l'época andalusí –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des de lo sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià

2008-03-12T18:48:21Z

Giorgio: Se desfà la revisió 2290 de 84.126.8.201 (Discussió)

'''Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià''' (JERPV) és una organisació ultra, proterrorisme, separatista i [[pancatalanisme|pancatalanista]], son el braç jovenil del grup polític [[Esquerra Republicana del País Valencià|ERPV]]. Es dedica a actes vandàlics de carrer i ha estat involucrada en numerosos atentats [[antiespanyolisme|antiespanyolistes]] i antivalencianistes.

La organisació conta és la filial de les [[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya]] (JERC).

== Ideologia ==

El principal objectiu de l'organisació és conseguir l'anexió de la [[Comunitat Valenciana]] com a part d'un utòpic proyecte polític denominat [[Països catalans]]. Ademés reivindica la imposició total del [[Català]] borrant tots els trets de la [[Llengua Valenciana]].

Recolza a la [[Acció Cultural del País Valencià]], associació en ideologia pròxima a JERPV, per a conseguir que els valencians s'acostumen a escoltar [[Llengua Catalana]]´.

[[Categoria:Pancatalanisme]]

Valenciafreedom

2008-03-07T18:55:41Z

Giorgio:

[[Image:Valenciafreedom.gif|thumb|right|Logo de la uep]]
'''ValenciaFreedom''' (ValenciaFreedom.com) és una uep [[valencianisme|valencianista]] que naixqué en l'any 2005, principalment de la necessitat dels Valencians i Valencianes (encara que també participen usuaris d'atres Comunitats Autònomes i del restant del món) de denunciar el seu rebuig al voltant de la opressió del [[catalanisme]] i tot lo que rodeja la idea d'uns hipotètics “[[Països Catalans]]”. D'este fet naix el seu nom. Primer el nom de la [[Comunitat Valenciana|Comunitat]] (Valéncia) seguit de la paraula “llibertat” (Freedom) en anglés.

El nom fa referència a la lluita que des de fa anys porten en marcha els numerosos ciutadans valencians, i qué té com a únic objectiu conseguir que els nacionalistes catalans reconeguen la forta identitat cultural i social del Poble Valencià, clarament separada i diferenciada de la catalana. En els dos anys que porta el proyecte en marcha, s'han sumat a la web usuaris que lluiten per lo mateix en les seues terres.

La uep se construïx en tres llengües: [[Llengua Valenciana|Valencià]](seguint les [[Normes del Puig]] regides per la [[RACV]]), Castellà i Anglés.

==Enllaços externs==
[http://www.valenciafreedom.com Valéncia Freedom]

Valenciafreedom

2008-03-07T18:54:46Z

Giorgio:

Beniajar

2008-03-05T13:44:17Z

Giorgio:

{{esbos}}
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:mapa-8beniatjar.jpg|95px]]
|nom = Beniatjar|image_escut = [[Image:Escut_beniatjar.jpg|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
|coor = 38º 50' Nort 00º 25' Oest|
|superfície =11'53 km2
|altitut = 396 m.
|població = 249 hab.
|densitat =
|gentilici = baniagí, beniagina
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46844|
|festes = L'última semana d'agost
|alcalde = Francisco Giner Monzó
|uep = [http://www.Beniatjar.es Uep Oficial de l'ajuntament]
|notes = }}
'''Beniajar''' (oficialment Beniatjar) és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

==Geografia==
Situat al nort de la Serra del [[Benicadell]], al sector sur de lacomarca de la vall d'Albaida. El riu [[Micena]] travessa el terme.
===Localitat fitades===

El terme municipal de Terrateig fita en les següents localitats: [[Castello de Rugat]], [[Otos]], [[La Pobla del Duc]], [[Ráfol de Salem]], [[Salem]], totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] aixina com en [[Beniarres]] i [[Gaianes]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].

==Història==
Reste de l'época de bronze, pero l'orige es una alqueria mulsumana.

==Administració==

==Demografia==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
|-
| align=center| 253 || align=center| 258 || align=center| 262 || align=center| 245 || align=center| 240 || align=center| 231 || align=center| 229 || align=center| 240 || align=center| 235
|}

==Economia==
L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut l'agricultura de secà: L'oli d'oliva és de gran qualitat.

==Monuments==
Parròquia de Nostra Senyora de l'Encarnació del s. XVII. Al interior trobem obra del pintor Joan de Joanes.

==Festes locals==
El segon dia de Pasqua s'arreplega l'Oli per al Pare Predicador.
L'última semana d'agost se celebren les festes Patronals en honor a Sant Roc, el Crist del Consol, l'Assunció i la Divina Aurora.
El 26 de decembre la Festa de l'Aguinaldo.

==Gastronomia==
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, carns...).

==Enllaços externs==
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Beniatjar Text original de la Wikipedia en espanyol]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46056 Informació generalitat valenciana]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Beniajar

2008-03-05T13:38:14Z

Giorgio: Beniatjar s'ha renomenat com Beniajar: nom en valencià

{{esbos}}
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:mapa-8beniatjar.jpg|95px]]
|nom = Beniatjar|image_escut = [[Image:Escut_beniatjar.jpg|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
|coor = 38º 50' Nort 00º 25' Oest|
|superfície =11'53 km2
|altitut = 396 m.
|població = 249 hab.
|densitat =
|gentilici = baniatgí, beniatgina
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46844|
|festes = L'última setmana d'agost
|alcalde = Francisco Giner Monzó
|uep = [http://www.Beniatjar.es Uep Oficial de l'ajuntament]
|notes = }}
'''Beniatjar''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

==Geografia==
Situat al nort de la Serra del [[Benicadell]], al sector sur de lacomarca de la vall d'Albaida. El riu [[Micena]] travessa el terme.
===Localitat fitades===

El terme municipal de Terrateig fita en les següents localitats: [[Castello de Rugat]], [[Otos]], [[La Pobla del Duc]], [[Ráfol de Salem]], [[Salem]], totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] aixina com en [[Beniarres]] i [[Gaianes]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].

==Història==
Reste de l'epoca de bronce, pero l'origen es una alqueria mulsumana.
==Administració==

==Demografia==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
|-
| align=center| 253 || align=center| 258 || align=center| 262 || align=center| 245 || align=center| 240 || align=center| 231 || align=center| 229 || align=center| 240 || align=center| 235
|}

==Economia==
L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut l'agricultura de secà: L'oli d'oliva és de gran qualitat.

==Monuments==
Parròquia de Nostra Senyora de l'Encarnació del s. XVII. Al interior trobem obra del pintor Joan de Joanes.
==Festes locals==
El segon dia de Pascua s'arreplega l'Oli per al Pare Predicador.
L'última setmana d'agost se celebren les festes Patronals en honor a Sant Roc, el Crist del Consol, l'Assumpció i la Divina Aurora.
El 26 de desembre la Festa de l'Asguinaldo.
==Gastronomia==
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, carns...).

==Enllaços externs==
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Beniatjar en Wikipedia en espanyol]
*[http://en.wikipedia.org/wiki/Beniatjar en uiquipedia en Angles]
*[http://pt.wikipedia.org/wiki/Beniatjar en uiquipedia en Portugues]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46056 Informacio generalitat valenciana]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Bloc Nacionalista Valencià

2008-02-24T18:01:28Z

Giorgio: Pàgina nova, en el contingut: «{{Partit Polític | nom = Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) | color = red | logo = | president = Josep Maria Pañella<...».

{{Partit Polític |
nom = Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) |
color = red |
logo = |
president = [[Josep Maria Pañella]] (president) [[Enric Morera|Enric Morera i Català]] (secretari general) |
fundació = 12 de Decembre de [[1998]] |
seu = Sant Jacint 28, 46006 [[Valéncia]] |
ideologia = [[nacionalisme]] i [[progressisme]] |
internacional = [[Galeusca]] |
uep = [http://www.bloc.ws www.bloc.ws] |
}}
El '''Bloc Nacionalista Valencià''' ('''BLOC''') és un partit polític constituït l'any [[1998]] per l'unió d'[[Unitat del Poble Valencià]], el [[Partit Valencià Nacionalista]] i [[Nacionalistes d'Alcoi]]. La seua ideologia, en tendències [[pancatalanisme|pancatalanistes]], es centra en el [[nacionalisme]] i el [[progressisme]]

Ha segut calificat pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) i per [[Unió Valenciana]] (UV) com un partit [[catalanisme|catalaniste]]<ref>[http://www.lukor.com/not-esp/locales/0508/25175621.htm El PPCV asegura que el Bloc debería llamarse 'Bloc Nacionalista Català' por 'defender' los 'intereses' de esa autonomía]</ref> i ademés, este últim l'ha tachat de ser "un mero satélite de CiU"<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/UV/contrapone/defensa/valenciano/catalanismo/PSPV/Bloc/elpepuespval/20030520elpval_13/Tes UV contrapone su defensa de lo valenciano al "catalanismo" de PSPV y Bloc]</ref>

En les eleccions autonòmiques de [[2003]] i en les [[Eleccions Generals]] de [[2004]] se presentà formant coalició en [[Esquerra Verda]].

En [[2004]] se presentà dins de la coalició [[Galeusca]] en les eleccions europees, junt [[Convergència i Unió]] (CiU), [[Partit Nacionaliste Vasc]] (EAJ-PNV), el [[Bloc Nacionaliste Gallec]] (BNG) y el [[Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista]] (PSM-EN).

En 2007 es va presentar en la coalició [[Compromís pel País Valencià]], junt a [[Esquerra Unida del País Valencià|EUPV]] per les [[Corts Valencianes]].

==Referències==
<references/>

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Bloc-Iniciativa-Verds

2008-02-24T17:31:45Z

Giorgio: Pàgina nova, en el contingut: «'''Bloc-Iniciativa-Verds''' és una marca electoral fundada en 2008 fruit de la coalició entre Bloc Nacionalista Valencià (BLOC), [[Iniciativa del Poble Val...».

'''Bloc-Iniciativa-Verds''' és una marca electoral fundada en 2008 fruit de la coalició entre [[Bloc Nacionalista Valencià]] (BLOC), [[Iniciativa del Poble Valencià]] (IdPV) i [[Els Verds Esquerra Ecologista]]. Alguns dels partits extraparlamentaris ha rebut recolzament de partits nacionalistes catalans com [[Convergència i Unió]] i [[Iniciativa per Catalunya]]. La ideologia d'esta coalició està marcada pel [[nacionalisme català]], l'[[antiespanyolisme]], l'[[ecologisme]] i el [[progressisme]] que correspon a l'unió de les ideologies dels partits que la integren.

La cap de llista de esta coalició catalanista és [[Isaura Navarro]], la qual va escindir-se de [[Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV), al igual que la escissió Iniciativa del Poble Valencià per a integrar-se com a cap de llista de Bloc-Iniciativa-Verds.

[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Identitat Regne de Valéncia

2008-02-24T12:15:21Z

Giorgio:

{{Partit Polític |
| nom = Identitat Regne de Valéncia (IRV)
| color = #009BCA
| logo = |
| president = Miguel Saragossà
| fundació = [[2000]]
| ideologia = [[progressisme]] i [[valencianisme]]
| seu = Carrer Moratin 14 (Valéncia)
|internacional = |
| uep = |
}}
'''Identitat Regne de Valéncia''' es definix com un partit polític autonomiste, democràtic, participatiu, plural i de caràcter progressiste, i [[valencianisme|valencianiste]]. El partit fon fundat en l'any 2000 producte d'una escissió d'[[Unió Valenciana]]. En les eleccions generals de 2004 va obtindre 2.111 vots. I va fusionar-se a principis de 2005 en [[Coalición Valenciana]].

El seu president i cap de llista és Miguel Saragossà, expresident de L’associació d’amics de [[Vicente González Lizondo]] i ex membre de Coalició Valenciana.

El seu programa es centra en la defensa del valencià genuí de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], la potenciació de les infraestructures en el [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]] i en potenciar les senyes d’identitat valencianes

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Identitat Regne de Valéncia

2008-02-24T12:14:22Z

Giorgio: Pàgina nova, en el contingut: «{{Partit Polític | | nom = Identitat Regne de Valéncia (IRV) | color = #009BCA | logo = | | president = Miguel Saragossà | fundació ...».

Valencianisme

2008-02-24T11:56:50Z

Giorgio:

{{esbos}}
[[Image:Senyera_en_llibertat.jpg|right||thumb|220px|Senyera valencianista, símbol de llibertat]]
El '''Valencianisme''' és un sentiment d'amor i defensa de la [[Llengua Valenciana]], la [[cultura valenciana]], el poble valencià i a la [[Comunitat Valenciana|terra valenciana]].

== Història ==

El valencianisme ha estat present en la societat valenciana des de els inicis d'esta. Pero durant la democràcia espanyola, ha estat representat per algunes associacions culturals com el [[Grup d'Acció Valencianista]] i per alguns partits polítics tras la desaparició de [[UCD]], entre ells destaca [[Unió Valenciana]], fundat en 1982, que arribà a condicionar governs locals, autonòmics i que va obtindre per al valencianisme representació parlamentaria en [[Vicent Gonzàlez Lizondo]].

Per la heterogeneïtat d'este moviment (de dretes, de esquerres, republicans...) existixen grups que evolucionaren cap a posicionaments [[nacionalisme|nacionalistes]] o [[independentisme|independentistes]] com la [[Plataforma Jovenil Valencianista]].

No obstant, per la intromissió del [[pancatalanisme]] minoritari, actualment alguns vinculen al valencianisme en el [[antipancatalanisme]], corrent que vol destrossar les senyes que defenen els valencianistes.

== Defensa de la Llengua ==

La defensa de la independència llingüística de la [[Llengua valenciana]] és la seua caracterisació per excelència.
La corrent valencianista està en contra de la imposició llinguística rebujant les catalanistes [[Normes de Castelló]] de 1932 per a optar per les [[Normes del Puig]], propostes per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], que reflectixen la forma de parlar dels valencians.

== Valencianisme Polític==
El valencianisme polític està representat històricament per [[Unió Valenciana]] i té diferents concepcions sobre Valéncia com a [[nacionalisme|nació]] o [[regionalisme|regió]]. En l'actualitat, els partits valencianistes regionalistes son: [[Coalició Valenciana]], Unió Valenciana i [[Identitat Regne de Valéncia]], d'atra banda, els partits valencianistes nacionalistes son [[Esquerra Nacionalista Valenciana]] i [[Opció Nacionalista Valenciana]], que se solen presentar en la coalició [[Unit x Valéncia]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.uniovalenciana.com Unió Valenciana]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Conflicte llingüístic valencià

2008-02-22T22:58:22Z

Giorgio: Pàgina nova, en el contingut: «El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre la afirmació de la Llengua Valenciana com a llengua en un orige, història, llit...».

El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre la afirmació de la [[Llengua Valenciana]] com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació de que és tracta d'una [[dialecto|varietat dialectal]] del [[Llengua Catalana|català]].

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o “llengua valenciana” en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[segle XV]].

==Teories sobre l'orige del Valencià==
La '''teoria [[dialecte|dialectal]]''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el numero de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada pel [[Institut d'Estudis Catalans]].

'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romance|romanços]]) que es parlava en Valéncia tal com va afirmar [[Jaume I]] després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels furs ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].

== Història del conflicte ==

=== Ans del segle XIX ===

Històricament els valencians han parlat i així ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal cridat, actualment, català. Des de les primeres [[Jarches mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus texts en llengua valenciana com [[Antonio Canals]] en 1352, [[Luis de Fenollet]] en 1481 o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], inclús catalans com el gironí [[Onofre Pou]] ho distinguien del català, inclús que es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (note's la coma que separa català i valencià que aclarix que es referix), i no sols això, en texts llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre atres, de distintes époques, es poden trobar referències.

Després va arribar el nacionalisme [[pancatalanisme|pancatalaniste]] del XIX i l'intent d'anexió de la llengua valenciana, per a malograr anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]].

=== Primera discussió: valencià o llemosí ===

Cap al [[segle XVIII]] es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, així el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere (1727-1799), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1739, i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este segle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho (1760-1827).

Esta llabor es prolongarà en [[segle XIX|XIX]]. L'any 1828 es publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En 1867 Josep Escrig i Martínez publica el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] ho van modificar substancialment, a què seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de 1891, obra de Joaquim Martí Gadea, que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].

Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era valencià, i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.

L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publica una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en el qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermedia de les normes ortogràfiques del [[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; este autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.

Diversos van ser els factors que va portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina|llemosí]] autèntic.

=== Segona discussió: valencià o català ===

Van haver-hi distintes normatives no oficials fins a després del [[franquisme]], ya en la transició, es van adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].
[[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]
Entre elles les d'Escrig-Llombard, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de 1888. Des de 1913 les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) van ser també meridianament populars. Des de 1932 fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també després, han disfrutat de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la RAE i Catedràtic de la Llengua Valenciana [Lluís Fullana i Mira].

Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any 1966 publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', on propon una normativa basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.

No obstant això no va ser fins a la [[transició espanyola]] quan va cobrar força el debat sobre el nom i la normativa ortogràfica a utilisar per a la llengua: [[valencià]] o [[català]]. Les baralles entre partits polítics, intelectuals i ciutadans valencians van ser contínues, sent toscament els bandos participants els cridats [[valencianisme|valencianistes]] i pancatalanistes.

Les primeres declaracions valencianistes procediren de la [[UCD]], cap a decembre de 1977. En 1978, l'escritor Vicent Andrés i Estellés, identificat com pancatalaniste pels seus oponents fon despedit com redactor cap del diari [[Las províncias]] i al juny del mateix any es publica en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradotes de les idees [antipancatalanisme|antipancatalanistes]].

En 1978 la UCD integra com a militants, a destacats membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior.

Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en 1915, denominada Centre de Cultura Valenciana fins a 1978 en el que canvia el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, a qué s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per la unitat de llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste així com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]].

En 1978 es creà a fi de dirigir els primers esforços per normalisar la llengua el ''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de la Universitat de Valéncia; la iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]].

Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català no és en aquell moment discutida en cap àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'ús i ensenyança del valencià, es declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials a la Comunitat Valenciana»''.

Acordada la transformació de l'IUFV, que Romania semiactivà, en el ''Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV]'' (1987), es creà com a tal per Orde de la [[Generalitat Valenciana]] del 22 de novembre de l'any 1994, reactivant d'esta manera breument les tensions en el [[valencianisme]], que en aquell moment es trobà en retrocés davant de la particular debacle que patix el seu partit polític més representatiu, [[Unió Valenciana]].

Després del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu apoyo al govern de [[José Maria Aznar]] a canvi de la “unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en 2001 va aprovar una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del 16 de setembre: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.

== Enllaços externs ==

*[http://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_ling%C3%BC%C3%ADstico_valenciano Part del text ha segut extret de Wikipedia en Espanyol baix una llicència GNU FDL]
* [http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana], associada al [Institut d'Espanya].
*[http://www.peramosatros.es/index.php?name=News&file=article&sid=1716 Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana][http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1235 La realitat de les normes de Castelló]
* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.Pdf Estudi detallat sobre la definició de la RAE]
* [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01316108600682054644802/index.Htm Versió escanejada de l'original de les ''Normes de Castelló''.]
* [http://www.ciemen.org/mercator/pdf/wp18-def-ang.Pdf].

[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Política d'Espanya]]
[[Categoria:Valencià]]

Bufalí

2008-02-22T21:49:01Z

Giorgio:

{{esbos}}
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Mapa-14bufali.jpg|95px]]
|nom = Bufali
|image_escut = [[Image:65px-escut_desconegut.png|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
|coor = 38º 52' Nort 00º 30' Oest|
|superfície = 3'26 km²
|altitut = 239 m.
|població = 202 hab.
|densitat = 63,44 hab./km²
|gentilici = bufalità, bufalitana
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46891
|festes = Del 15 al 20 d'agost
|alcalde = Juan Salvador Jordá Olcina
|uep = [http://www.bufali.es Uep Oficial de l'ajuntament]
|notes = }}
'''Bufali''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

==Geografia==

===Localitat fitades===

El terme municipal de Bufli fita en las següents localitats:
[[Albaida]], [[Bélgida]], [[Carrícola]], [[L'Ollería]] y [[El Palomar]], totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] y [[Muro del Comtat]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].

==Història==
Fon una alqueria àrap com indica el seu propi nom Bufali que, segons Sanchís Sivera ("Nomenclàtor geogràfic-estadístic de los pobles de la Diòcesis de Valéncia", Valéncia 1922), lo denominà Bohali.

Pero els primers testimonis escrits els trobem al "Llibre del Repartiment" del rei Jaime I on es registra el lloc de Bufali de distintes formes: Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich.

==Administració==

==Demografia==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
|-
| align=center| 220 || align=center| 216 || align=center| 218 || align=center| 220 || align=center| 216 || align=center| 206 || align=center| 197 || align=center| 199 || align=center| 199
|}

==Economia==
L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut l'agricultura de secà.

==Monuments==
Parròquia de la Mare de Dèu de L'Oreto.

==Festes locals==
Per giner se celebra Sant Antoni Abat.
En agost, del 15 al 20, Festes Patronals a la Mare de Dèu de l'Oreto i al Crist de la Pobrea.

==Gastronomia==

==Enllaços externs==
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Bufali en Wikipedia en espanyol]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Bufalí

2008-02-22T21:46:51Z

Giorgio:

{{esbos}}
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Mapa-14bufali.jpg|95px]]
|nom = Bufali
|image_escut = [[Image:65px-escut_desconegut.png|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
|coor = |
|superfície Terme municipal= 3'26 km2
|altitut = 239 m.
|població = 202 hab.
|densitat =
|gentilici = bufalità, bufalitana
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46891
|festes = Del 15 al 20 d'agost
|alcalde = Juan Salvador Jordá Olcina
|uep = [http://www.bufali.es Uep Oficial de l'ajuntament]
|notes = }}
'''Bufali''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

==Geografia==

===Localitat fitades===

El terme municipal de Bufli fita en las següents localitats:
[[Albaida]], [[Bélgida]], [[Carrícola]], [[L'Ollería]] y [[El Palomar]], totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] y [[Muro del Comtat]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].

==Història==
Fon una alqueria àrap com indica el seu propi nom Bufali que, segons Sanchís Sivera ("Nomenclàtor geogràfic-estadístic de los pobles de la Diòcesis de Valéncia", Valéncia 1922), lo denominà Bohali.

Pero els primers testimonis escrits els trobem al "Llibre del Repartiment" del rei Jaime I on es registra el lloc de Bufali de distintes formes: Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich.

==Administració==

==Demografia==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
|-
| align=center| 220 || align=center| 216 || align=center| 218 || align=center| 220 || align=center| 216 || align=center| 206 || align=center| 197 || align=center| 199 || align=center| 199
|}

==Economia==
L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut l'agricultura de secà.

==Monuments==
Parròquia de la Mare de Dèu de L'Oreto.

==Festes locals==
Per giner se celebra Sant Antoni Abat.
En agost, del 15 al 20, Festes Patronals a la Mare de Dèu de l'Oreto i al Crist de la Pobrea.

==Gastronomia==

==Enllaços externs==
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Bufali en Wikipedia en espanyol]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Bufalí

2008-02-22T21:45:12Z

Giorgio: faltes

{{esbos}}
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Mapa-14bufali.jpg|95px]]
|nom = Bufali
|image_escut = [[Image:65px-escut_desconegut.png|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
|coor = |
|superfície Terme municipal= 3'26 km2
|altitut = 239 m.
|població = 202 hab.
|densitat =
|gentilici = bufalità, bufalitana
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46891
|festes = Del 15 al 20 d'agost
|alcalde =
|uep = [ http://www.bufali.esUep Oficial de l'ajuntament]
|notes = }}
'''Bufali''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

==Geografia==

===Localitat fitades===

El terme municipal de Bufli fita en las següents localitats:
[[Albaida]], [[Bélgida]], [[Carrícola]], [[L'Ollería]] y [[El Palomar]], totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] y [[Muro del Comtat]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].

==Història==
Fon una alqueria àrap com indica el seu propi nom Bufali que, segons Sanchís Sivera ("Nomenclàtor geogràfic-estadístic de los pobles de la Diòcesis de Valéncia", Valéncia 1922), lo denominà Bohali.

Pero els primers testimonis escrits els trobem al "Llibre del Repartiment" del rei Jaime I on es registra el lloc de Bufali de distintes formes: Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich.

==Administració==

==Demografia==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
|-
| align=center| 220 || align=center| 216 || align=center| 218 || align=center| 220 || align=center| 216 || align=center| 206 || align=center| 197 || align=center| 199 || align=center| 199
|}

==Economia==
L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut l'agricultura de secà.

==Monuments==
Parròquia de la Mare de Dèu de L'Oreto.

==Festes locals==
Per giner se celebra Sant Antoni Abat.
En agost, del 15 al 20, Festes Patronals a la Mare de Dèu de l'Oreto i al Crist de la Pobrea.

==Gastronomia==

==Enllaços externs==
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Bufali en Wikipedia en espanyol]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

ONV

2008-02-19T19:42:45Z

Giorgio: S'està redirigint a Opció Nacionalista Valenciana

#REDIRECT [[Opció Nacionalista Valenciana]]

Opció Nacionalista Valenciana

2008-02-19T19:41:52Z

Giorgio: Pàgina nova, en el contingut: «{{Partit Polític | | nom = Opció Nacionalista Valenciana (ONV) | color = #00579F | logo = | | president = Carles Choví | fundació = ...».

{{Partit Polític |
| nom = Opció Nacionalista Valenciana (ONV)
| color = #00579F
| logo = |
| president = Carles Choví
| fundació = [[2005]]
| ideologia = [[nacionalisme]], [[progressisme]] i [[valencianisme]]
| seu = Guillem de Castro, 165 (Valéncia)
|internacional = -|
| uep = http://www.opcio.nv.org|
}}
'''Opció Nacionalista Valenciana''' (ONV) és un partit polític valencianiste de la [[Comunitat Valenciana]] fundat en [[2005]] per [[Carles Choví]] de caràcter nacionaliste valencià i progressiste. En ell s'integraren ex-membres d'[[Unió Valenciana]], com el seu propi fundador i president.

Segons els seus estatuts, defén la independència normativa de la [[llengua valenciana]] i la constitució de la [[Nació Valenciana]] dins d'una [[Espanya]] constituïda com a [[estat federat]].

En les eleccions autonòmiques de 2007 va obtindre un 0,11%, 2560 vots, en la coalició [[Units per Valéncia]] (UxV) formada per [[Esquerra Nacionalista]] i Opció Nacionalista Valenciana.

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Unió Valenciana

2008-02-19T19:24:15Z

Giorgio:

{{Partit Polític |
| nom = Unió Valenciana (UV)
| color = #0089CE
| logo = |
| president = José Manuel Miralles
| fundació = 1982
| ideologia = [[regionalisme]], [[conservadurisme]] i [[valencianisme]]
| seu = Plaça de l'Ajuntament 13-2A (Valéncia)
|internacional = |
| uep = http://www.uniovalenciana.org|
}}
'''Unió Valenciana''' (UV) es un partit polític de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) d'ideologia [[regionalisme|regionalista]] i [[valencianisme|valencianista]] fundat per [[Vicente González Lizondo]].

== Història ==
El partit es creà en [[1982]] per a reivindicar l'identitat valenciana. El seu àmbit polític és la [[Comunitat Valenciana]], no obstant, tradicionalment ha rebut més apoyo en la província de Valéncia, en resultats discrets en [[Castelló]] i sense èxit en [[Alacant]].

La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de [[1982]] integrada en la coalició [[Aliança Popular]]. Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions [[Generalitat Valenciana|autonómicas]] celebrades en [[1983]].

Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] on va conseguir una acta de diputat en [[Vicente González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots.

El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular|PP]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte amb este partit.

Esta situació va ser aprofitada pel [[Partit Popular]] que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mijà del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes [[Héctor Villalba]], el regidor de l'[[Ajuntament de València]], Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació Salvador Ortells.

Com resultat de tot això els resultats electorals van baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per davall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.

A esta derrota electoral li van succeir atres no tornant a tindre representació més que a nivell local des de llavors. Per a millorar els resultats electorals en les eleccions de 2003 es van agrupar en partits cantonalistes encara que tampoc van conseguir superar el llindar del 5% de vots necessaris per a obtindre representació en les [[Corts Valencianes]].

Finalment, en les eleccions generals de [[2004]] van renunciar a presentar llista al congrés a canvi de la inclusió de [[José María Chiquillo]] com a independent en les llistes per al senat del PP.

A causa d'unes traumàtiques eleccions internes [[José María Chiquillo]] va abandonar el partit emportant-se l'acta de senador generant una profunda crisis institucional dins de Unió Valenciana, que va quedar sota la direcció de [[Joaquín Ballester Sanz]] regidor per la localitat valenciana de [[Paterna]]. A finals d'abril del 2006 Joaquín Ballester dimitia i després d'una assamblea celebrada al maig del mateix any, resultava triat com nou president nacional del partit el regidor de [[Nàquera]], [[José Manuel Miralles]].

El partit ha rebujat una [[coalició electoral]] en [[Coalició Valenciana]] de cara a les eleccions autonòmiques de [[2007]], on ha obtingut només un 0'9% dels vots (22.615), molt per davall del 3% (72.594) collit en les eleccions de 2003. I no es presentarà a les [[eleccions generals]] de 2008.

==Escissions==
UV destaca per la gran quantitat de crisis internes a partir de [[1994]] que s'han solucionat en molts casos en l'escissió del sector discrepant, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit [[Renovació Valencianista]] i [[Partit Regional de la Comunitat Valenciana]], integrats en [[Coalició Valenciana]], [[Opció Nacionalista Valenciana]], [[Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana]] i [[Unió de Progres]], integrats en el [[PP]].

A pesar de totes estes escissions, [[Jose Manuel Miralles]], actual president d'UV, ha conseguit calmar les crisis internes del partit regionalista, rescatant-lo de les cendres en què es trobava després dels molts intents del PP, d'apropiar-se del valencianisme polític.

==Enllaços externs==
*[http://www.uniovalenciana.org/ Unió Valenciana], pàgina oficial del partit.
*[http://es.wikipedia.org/Unión_Valenciana Artícul original en castellà]

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Unió Valenciana

2008-02-19T19:19:07Z

Giorgio:

{{Partit Polític |
| nom = Unió Valenciana (UV)
| color = #0089CE
| logo = |
| president = José Manuel Miralles
| fundació = 1982
| ideologia =
| seu = Plaça de l'Ajuntament 13-2A (Valéncia)
|internacional = [[regionalisme]], [[conservadurisme]] i [[valencianisme]]|
| uep = http://www.uniovalenciana.org|
}}
'''Unió Valenciana''' (UV) es un partit polític de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) d'ideologia [[regionalisme|regionalista]] i [[valencianisme|valencianista]] fundat per [[Vicente González Lizondo]].

== Història ==
El partit es creà en [[1982]] per a reivindicar l'identitat valenciana. El seu àmbit polític és la [[Comunitat Valenciana]], no obstant, tradicionalment ha rebut més apoyo en la província de Valéncia, en resultats discrets en [[Castelló]] i sense èxit en [[Alacant]].

La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de [[1982]] integrada en la coalició [[Aliança Popular]]. Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions [[Generalitat Valenciana|autonómicas]] celebrades en [[1983]].

Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] on va conseguir una acta de diputat en [[Vicente González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots.

El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular|PP]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte amb este partit.

Esta situació va ser aprofitada pel [[Partit Popular]] que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mijà del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes [[Héctor Villalba]], el regidor de l'[[Ajuntament de València]], Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació Salvador Ortells.

Com resultat de tot això els resultats electorals van baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per davall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.

A esta derrota electoral li van succeir atres no tornant a tindre representació més que a nivell local des de llavors. Per a millorar els resultats electorals en les eleccions de 2003 es van agrupar en partits cantonalistes encara que tampoc van conseguir superar el llindar del 5% de vots necessaris per a obtindre representació en les [[Corts Valencianes]].

Finalment, en les eleccions generals de [[2004]] van renunciar a presentar llista al congrés a canvi de la inclusió de [[José María Chiquillo]] com a independent en les llistes per al senat del PP.

A causa d'unes traumàtiques eleccions internes [[José María Chiquillo]] va abandonar el partit emportant-se l'acta de senador generant una profunda crisis institucional dins de Unió Valenciana, que va quedar sota la direcció de [[Joaquín Ballester Sanz]] regidor per la localitat valenciana de [[Paterna]]. A finals d'abril del 2006 Joaquín Ballester dimitia i després d'una assamblea celebrada al maig del mateix any, resultava triat com nou president nacional del partit el regidor de [[Nàquera]], [[José Manuel Miralles]].

El partit ha rebujat una [[coalició electoral]] en [[Coalició Valenciana]] de cara a les eleccions autonòmiques de [[2007]], on ha obtingut només un 0'9% dels vots (22.615), molt per davall del 3% (72.594) collit en les eleccions de 2003. I no es presentarà a les [[eleccions generals]] de 2008.

==Escissions==
UV destaca per la gran quantitat de crisis internes a partir de [[1994]] que s'han solucionat en molts casos en l'escissió del sector discrepant, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit [[Renovació Valencianista]] i [[Partit Regional de la Comunitat Valenciana]], integrats en [[Coalició Valenciana]], [[Opció Nacionalista Valenciana]], [[Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana]] i [[Unió de Progres]], integrats en el [[PP]].

A pesar de totes estes escissions, [[Jose Manuel Miralles]], actual president d'UV, ha conseguit calmar les crisis internes del partit regionalista, rescatant-lo de les cendres en què es trobava després dels molts intents del PP, d'apropiar-se del valencianisme polític.

==Enllaços externs==
*[http://www.uniovalenciana.org/ Unió Valenciana], pàgina oficial del partit.
*[http://es.wikipedia.org/Unión_Valenciana Artícul original en castellà]

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Coalició Valenciana

2008-02-19T19:15:51Z

Giorgio:

Coalició Valenciana

2008-02-19T19:14:39Z

Giorgio:

{{Partit Polític |
| nom = Coalicio Valenciana - Coalición Valenciana (CVa)
| color = #FFA13F
| logo = [[Image:Loguito.jpg|Logo CV]]|
| president = Juan García Sentandreu
| fundació = 2004
| ideologia = [[foralisme]], [[constitucionalisme]], [[conservadurisme]] i [[valencianisme]]
| seu = Carrer Sorní, 17 1 (Valéncia)
|internacional = -|
| uep = http://www.coaliciovalenciana.com|
}}

'''Coalició Valenciana''' (Coalición Valenciana) és un partit polític valencianiste fundat en [[2004]] per [[Juan García Sentandreu]]. En ell s'integraren alguns ex dirigents d'[[Unió Valenciana]], com [[Dolores García Broch]], actual vicepresidenta del partit i que fon candidata en [[2007]] a la presidencia de la [[Generalitat Valenciana]], mentres que Sentandreu fon candidat a alcalde de la ciudad de [[Valéncia]]

Se definix com [[foralista]], [[constitucionalista]], [[conservador]], pero en un fort contingut de plantejaments polítics de caràcter social, i sobre tot, marcadament valencianiste destacant la seua rotunda defensa dels valors valencians, dels seus símbols, denominacions i cultura, dins de la lógica democràtica i respetant les institucions. Com a partit [[valencianisme|valencianiste]], defensa la [[Llengua Valenciana]] i aposta per un mayor inversió en infraestructures de la [[Comunitat Valenciana]].

Coalició Valenciana ha conseguit movilisar al poble valencià en varies ocasions, en manifestacions en defensa de les senyes d'identitat Valencianes, inclús en una de les manifestacions<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació per la defensa de la llengua valenciana]</ref> el número d'assistents fon de entre 100.000 i 1.500.000 persones ondejant [[Real Senyera Valenciana|Reals Senyeres Valencianes]].
També disponen d'un periòdic denominat El Palleter<ref>[http://www.elpalleter.com El Palleter]</ref>.

== Partits integrats en Coalició Valenciana ==
En la coalició s'integraren alguns chicotets partits polítics locals valencians, com el [[Partit Blasquista Autonomista]], i atres producte d'escisions d'[[Unió Valenciana]], com el [[Partit Regional de la Comunitat Valenciana]] o [[Renovació Valencianista]].

Ademés ha arrivat a acorts electorals en el [[Partido Demócrata Español]] (PADE), el [[Grupo Independiente Valenciano]] (Gival) i la [[Organización Independiente Valenciana]] (OIV)
[[Image:Mitinpbous.jpg|thumb|right| Mitin de CV en la plaça de bous de Valéncia]]
== Organisació ==
=== President ===
[[Juan García Sentandreu]]

=== El seu Consell Foral ===
Está integrat per persones de totes sensibilitats i en molta gent dels asociacions culturals valencianistes.

=== Vicepresidents ===
Anfos Ramón i García, Manuel Latorre Castillo i Enrique Alonso Amate

=== Secretari ===
José Vidagany Peláez

=== Tesorer ===
Antonio Rochina Fortea

=== Vocals ===
Francisco Javier Cervelló, María Alfonsa Vázquez, Antonio De Román Soler, Rosario Ballester Hurtado, Rosa Fuster Torres, Salvador Castellá Navarro, Pedro Román Zamorano, Hilario Martorell, Mercedes Giménez, María José Hernández, Gustavo Lluch Pérez, Carmen Ferrando Sisternes, José Signes Ferrer,Presentación Roca Tarazona, Asunción Gimeno Gimeno, Elena Muñoz Carpi, Juan Romero Pons, Susana Hernández, Susana González Anta, Javier Tomás Puchol, Caridad Botella Montes, Verónica Serrano Novella, José Manuel Bou, José Manuel Giner, Francisco Verdú Rocamora, Francisco Terencio, Vicente Boluda Crespo, José Luis Tadeo, Celestino Álvarez Cienfuegos, Alberto Pla Mora, Damián Lucas Romero, Víctor Zorilla Morales, José Manuel Igual, i Alfonso Doménech.

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
*[http://www.coaliciovalenciana.com/menuv/index.html Coalició Valenciana]
*[http://www.coaliciovalenciana.com/menue/comunicados/programageneral.html Programa Electoral]
*[http://www.youtube.com/watch?v=-cgj1MccMl4 Spot de Coalició Votades Generals 2008]

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Història de la Comunitat Valenciana

2008-02-04T18:14:35Z

Giorgio: /* L'esplendor de lo Regne de Valéncia */

{{esbos}}

Trayectòria històrica del Poble Valencià des dels seus orígens fins als nostres dies.

''(Este artícul conté gran part de l'obra "Història de la Comunitat Autònoma de Valéncia" de Carles Recio, en el consentiment de l'autor.)''

== Prehistòria i Protohistòria ==
'''''Els orígens de la civilisació valenciana en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les nostres terres, fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis:
'''''De l'Edat de Pedra a l'Edat del Bronze.'''''

=== [[Tavernes de la Valldigna]],[[Vilafamés]] i [[Oropesa]] ===

Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en la [[Cova de Bolomor]] ([[Tavernes de la Valldigna]]), el [[Tossal de La Font]] ([[Vilafamés]]) i la [[Cova de Borràs]] ([[Oropesa]]).

D'estos habitants se conec molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com ''J. Aparicio Pérez''.
Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los per ells mateixos.
Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada. La seua dieta principal eren fruits i raïms silvestres.

Si comparem els descobriments d'estes troballes en atres del restant del món, veem que es tractava de “''Pitecàntrops''”, hominits que ya anaven a peu i també posseïen un semblant humà.

=== De [[Xàtiva]] a [[Gandia]] ===

Paleolític Mig:

És en esta época quan ya ha aparegut la caça i l'us del foc, com es comprovà en la [[Cova Negra]] de [[Xàtiva]].
Dins d'esta [[Cova Negra|cova]] s'han trobat ossos d'animals, clares víctimes dels caçadors, aixina com puntes de sílex i raspadors de múltiples usos. També un famós parietal que correspon a un chiquet Neanderthal de sis ans. Pero lo més significatiu de tot és l'irrupció de l'art en terres valencianes.

[[Comunitat Valenciana|Valéncia]] és terra d'artistes de d'époques prehistòriques. L'investigador ''Fullola Pericot'', afirma que la [[Cultura Valenciana]] d'aquells temps tenia “'''''una personalitat pròpia fortíssima'''''”.

En [[Gandia]] se donà un pas transcendental en lo devindre històric: s'inventà una punta de flecha d'aletes i pedúnculs, en contraposició de l'antiga flecha de puntes de cara plana.

=== Lo primer Art Valencià ===

Lo primer art valencià compren un periodo d'aproximadament 23.000 anys.

Inclou:

*'''L'[[Art Parpallonenc]] (o del Paleolític Superior)'''

*'''L'[[Art del Mesolític Inicial]]'''

*'''L'[[Art Rupestre Valencià]]'''

*'''L'[[Art Esquemàtic]] (o del Neolític i Enolític)'''

Els arts ''[[Art Parpallonenc|Parpallonenc]]'' i el del ''[[Art del Mesolític Inicial|Mesolític Inicial]]'', tenen com a soport peces de pedra chicotetes i de fàcil transport (plaquetes o lloses calcàrees).

''L'[[Art Rupestre Valencià]]'' i ''l'[[Art Esquemàtic]]'' tenen com a soport parets en coves o abrics rupestres. També ossos i ceràmiques.

A banda d'estos quatre arts, existixen també un par de formes artístiques diferents dels estils grans del moment en que s'inclou cadascú:

*'''Els gravats rupestres fusiformes.'''

*'''L'art llineal geomètric de la [[Cova de la Cuina]].'''

==== '''L'[[Art Parpallonec]]''' ====

''L'[[Art Parpallonenc]]'' es correspon en el Paleolític superior.

En la [[Cova del Parpalló]] de [[Barig]] (molt prop de [[Gandia]]) és a on s'ha trobat tot el material conegut. 20.000 plaquetes calcàrees, de tonalitats ocre en dibuixos i gravats d'animals.

Es creu que els dibuixos en les plaquetes se feen per a simbolisar el triumfo dels caçadors. Els macs de la tribu dibuixaven l'animalet que volien atrapar i després trencaven la plaqueta en l'intenció simbòlica de representar la seua mort.

Els animals representats són cérvols, cabres, gamuces, bous, cavalls, porcs salvages i aus. S'han trobat plaques sanceres i trencades.

==== '''L'[[Art Rupestre Valencià]]''' ====

''L'[[Art Rupestre Valencià]]'' mos oferix una documentació excepcional dels antics pobladors d'estes terres. En les roques mos deixaren un llegat que mos obri les portes d'un univers humà fascinant.

Escenes de caçadors, de batalles entre les tribus, desfilades de guerrers, i també testimonis de la famosíssima recolecció de la mel, (única en tota la Prehistòria del planeta), que mos permet conéixer que els nostres antepassats ya aprofitaven els treballs de les abelles.

Ad este art, també se li ha donat un significat religiós, de tipo màgic per a sometre a la Naturalea.

Alguns també lo interpreten com un art històric en el que els humans reflexen els acontenyiments per a, aixina, commemorar-los.
Atres també lis donen un valor totèmic o diví, encara que potser foren representacions en fins educatius, iniciàtiques o, simplement, per a diferenciar les classes socials, donant prestigi als que tingueren les coves decorades en estes obres d'art.

== La Romanisació ==
''El desenrroll de la cultura íbera i l'arribada dels romans a terres valencianes. La fundació de '''Valentia''' i els primers núcleus romans.''

== Bàrbars i Musulmans ==
''La '''Valéncia''' romana és atacada per les tribus del nort d'Europa: els visigots. Després arribaran els primers invasors del nort d'Àfrica. '''Valéncia''' se convertix en un cresol de cultures.''

== La Valéncia Musulmana ==
''Integració de '''Valéncia''' en l'Islam i constitució de lo '''Regne de Valéncia'''. Grans aportacions culturals i socials. '''El Sit''' i els atacs cristians.''
== Lo Rei En Jaume ==
''Aparició d'un personage providencial que posarà les bases de l'institucionalisació moderna de lo '''Regne''' en els seus '''Furs''' i autogovern. Obra jurídica d'un conquistador universal.''
== L'esplendor de lo Regne de Valéncia ==

[[Image:Lmina10sxiiiwc8.jpg|thumb|right|Mapa d'Europa en el segle XIII on es pot vore l'extenció del [[Regne de Valéncia]]]]
''En plena autonomia dins de la '''Corona d'Aragó''', lo '''Regne de Valéncia''' es convertix en el territori més pròsper de tot el '''Mediterràneu'''. Gran creiximent cultural i comercial. '''Valéncia''' allumena i és eixemple del món.''

== L'integració peninsular ==
''En '''Carles I''' lo '''Regne de Valéncia''' s'integra en l''''Imperi dels Àustries''', conseguint l'unitat peninsular d''''Espanya'''. Proseguix lo gran desenroll intelectual i humà d'un territori singular i de gran personalitat.''
== Guerra de Successió i Ilustració ==
''En la mort de '''Carles II''' lo '''Regne de Valéncia''' es veu immers en la guerra civil entre austracistes i borbonistes. Finalment, '''Felip''' V anula l'autonomia valenciana i devé una etapa difícil que no serà mitigada fins a l'irrupció de l''''Ilustració'''.''
== Lo Sigle XIX ==
'''''Valéncia''' durant l'invasió napoleònica i posteriors guerres carlistes. Revolucions, primera república i primera reinstauració borbònica. '''Valéncia''' posa les bases del seu desenroll agrícola i social.''
== Lo Sigle XX ==
'''''Valéncia''' sofrix les convulsions naturals de l'història d''''Espanya''' fins a la segona reinstauració. La '''Constitució''' espanyola de 1978 i l''''Estatut d'Autonomia''' en el definitiu reconeiximent de l''''identitat valenciana''' i sa '''Comunitat Autònoma'''.''

[[Categoria:Història Valenciana]]

Idioma català

2008-02-01T23:56:19Z

Giorgio: per uiquificar per tindre moltes faltes

{{esbos}}
{{uiquificar}}
El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.

== Orige de la Llengua Catalana ==

El Català prové del Provençal

== Extensió del Català ==

Segon quines fonts s'utilizen, el catalá seria una llengua que es parlaria només a [[Catalunya]], o també s'utilizaría a lo [[Regne de Valéncia]] i a les [[Illes Balears]].

===Les dos postures===

====Postura valencianista====

Els moviments [[valencianiste]]s defensen amb molta pasió i força que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, sustentats, dins altres arguments, per les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i les [[Normes del Puig]].

Els partits politics que amb mes força afirmen l'independencia de la [[llengua valenciana]] son, entre altres, [[Coalició Valenciana]], el [[Grupo de Acción Valencianista]], [[Unió Valenciana]], etc.

El [[Partit Popular]] te una posició prou mes ambigua, perque per una banda diuen estar en contra del concepte pancatalanista d'unidat de la llengua, pero per altra banda sostenen institucions com l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] que es marcadament pancatalanista.

====Postura pancatalanista====

Les fonts académiques, normalment, son unanimes en la conclusió que el catalá es la mateixa llengua que el [[valenciá]] i el [[balear]]. Esta postura es sostinguda per institucions com l'[[Universitat de València]], per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] i per intelectuals mes i mens polemics, sent el cas mes conegut el de [[Joan Fuster]], autor del llibre [[pancatalanista]] ''[[Nosaltres els Valencians]]. Se basen, tambe, en les [[Normes de Castelló]].

Els partits que defenen la postura pancatalanista son basicamente tots els partits d'esquerres, com [[Esquerra Unida]], [[Esquerra Republicana del País Valencià]], etc. La posició del [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE]], te una posició similar a la del PP perque tambe es ambigua; per una banda sostenen el concepte pancatalanista de l'unitat de la llengua, pero per altra banda van apareixer importants carrecs politics del partit declarant coses com que "es la mateixa llengua, pero al valencians no mos agrada que la defineixin així".

== Característiques del Català ==

===Vocalisme===

===Consonantisme===

===Morfologia===

===Sistema d'escritura===

== Dialectes de Català ==

=== Català septentrional, o rossellonés ===

=== Català central ===

=== Català nort-occidental ===

=== Català de transició o Tortosí ===

== Vore també ==

== Enllaços Externs ==

[[Categoria: Català]]

Real Acadèmia de Cultura Valenciana

2008-02-01T23:43:41Z

Giorgio: diccionari de valencià

La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)''' és una fundació [[Espanya|espanyola]] creada baix el patrocini la [[Diputació Provincial de Valéncia]]. El seu orige es remonta a l'any 1915, quan se va crear l'entitat "Centre de Cultura Valenciana" per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV es una acadèmia asocià a [http://www.insde.es l'Institut d'Espanya]i ès l'unica de tot l'Institut, en capacitat pera temes ralacionats en la Llengua Valenciana, segon reconeix la mateixa RAE en escrit del anys huitanta y que pots vore aci [http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf]

Ha propost diverses ortografies i gramàtiques del [[valencià]] diferents de les del [[idioma català|català]]. Al juliol del 2003 va reformar les [[Normes del Puig]] (que la mateixa entitat va propondre en 1981 i va reformar en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com l'[[Ajuntament de Valéncia]], la [[Diputació de Valéncia]] i la [[Conselleria de Cultura]] de la [[Generalitat Valenciana]]. A més té convenis de colaboració en atres entitats, com la [[Universitat Cardenal Herrera-Ceu Sant Pau de Valéncia]], [[Universitat Politècnica de Valéncia]] i l'[[Escola Internacional de Protocol de Valéncia]].

==Historia==
El 15 de giner de 1915, de la mà del llavors president de la Diputació Provincial de Valéncia, es va fundar el Centre de Cultura Valenciana. Encara que té el seu orige en la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de Valéncia pronte se va sumar a este proyecte. L'ajuntament va cedir en 1917 el Saló del Consolat de Mar de la [[Llonja de Valéncia]] per a seu social de l'entitat. Este edifici és joya única del gòtic civil valencià i ha sigut declarat [[Patrimoni de la Humanitat]]. En l'actualitat este saló s'utilisa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.

Des de 1926 l'estructura interna va quedar configurada en les seccions següents:
*Llengua i Lliteratura
*Etnografia i Folclor
*Història i Arqueologia
*Prehistòria i Antropologia

Estes seccions van ser la base de treball d'investigació del centre, estaven dirigides per un director de Número. Se podien nomenar també colaboradors agregats que serien coordinats per a la realisació de diversos treballs.

Després de la Guerra Civil se van agregar tres seccions més:
*Ciències Naturals
*Geografia del Regne de Valéncia
*Filologia Valenciana

I en 1951, 1955 i 1959 es van afegir atres tres, respectivament:
*Conferència Club
*Cronistes del Regne de Valéncia
*Protectors de les Encreuaments i dels ermitoris del Regne de Valéncia

D'esta manera, el Centre de Cultura Valenciana se presentava com un centre valencià d'investigació en diverses àrees. En 1946 va ingressar en el Patronat José Maria Quadrado, pertanyent al [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]].

En 1978 va passar a denominar-se '''Acadèmia de Cultura Valenciana'''. En 1986, l'acadèmia va ser acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.

En 1991, el rei [[Joan Carles I]], li va concedir el títul de Real, per la qual cosa l'entitat va ser reconeguda i denominada a partir de llavors Real Acadèmia de Cultura Valenciana, nom en que consta actualment en el [[Institut d'Espanya]].

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana va propondre en 1981 unes normes conegudes com a Normes del Puig, davant de numeroses entitats i intelectuals. Estes normes arribaren tindre reconeiximent oficial, al ser publicat l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en les dites normes, i ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del valencià.

==Els acadèmics==
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana està integrada per quatre tipos d'acadèmics, cada un d'ells en unes obligacions especificades en els estatuts de l'entitat.

Els Acadèmics de Número, els Acadèmics Electes, els Acadèmics d'Honor i els Acadèmics Corresponents. Cada un té estipulats uns drets i unes obligacions, en la cerimònia d'entrada com a tals en la RACV, reben una medalla, representativa del número que li corresponga segons la vacant que vaja a ocupar.

== Enllaços externs ==
* [http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari online de Valencià]
* [http://www.racv.es/ Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [http://es.wikipedia.org/wiki/RACV Artícul original en Wikipedia en espanyol]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]
{{Internacional}}

Diccionari català-valencià-balear

2008-02-01T23:39:42Z

Giorgio: és un llibre reivindicat pel pancatalanisme+artícul original GNU

El '''Diccionari català-valencià-balear''' (també conegut com ''Diccionario Alcover-Moll'') és un [[diccionari]] editat per la [[editorial Alcover-Moll-Riutort]]. Els autors d'esta obra son [[Antoni Maria Alcover]] i [[Francesc de Borja Moll]].

Tenia com a pretensió més important, ser una obra comprensiva de la llengua que, supostament, es parla als suposts [[Països Catalans]].

==Historia==

El proyecte es va iniciar l'any 1900 quan Antoni M. Alcover va publicar, des de Mallorca, la Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana, convidant tot lo mon a colaborar a la recopilació de vocabulari.
El diccionari va ser editat per primera vegada al 1926, quant se va publicar el primer volum. El segon volum se va publicar al 1930.

L'edició en el uep no se va publicar fins al 2002.

*''Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la [[Llengua Catalana]] en totes les seues formes lliteràries i dialectals'', obra iniciada per Antoni Maria Alcover, redactat per Francesc de B. Moll, en la colaboració de Manuel Sanchis Guarner i d'Anna Moll Marqués, 10 vols., Palma, Moll, 1993.

==Enllaços Externs==

*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Diccionari_catal%C3%A0-valenci%C3%A0-balear Part del text ha segut extret de Wikipedia]
*[http://dcvb.iecat.net/ Edició electrònica del diccionari]

[[Categoria:Pancatalanisme]]

Discussió:Diccionari català-valencià-balear

2008-02-01T23:38:32Z

Giorgio:

Home, dos cosetes:

En primer lloc, lo diccionari no es pancatalanista. El pancatalanisme es una doctrina politica que no existia al 1900. No com la hi coneix ara, en tot cas.

En segon lloc, '''[[http://www.uiquipedia.org/Diccionari_catal%C3%A0-valenci%C3%A0-balear?title=Diccionari_catal%C3%A0-valenci%C3%A0-balear&diff=2041&oldid=2035 esta edició]]''' no respeta drets d'autor. Si s'utilizen textes de Wikipedia n'hi ha que dir-lo al article, i no ho has fet.

Que fem? [[Usuari:Juancarpintero|Juancarpintero]] 15:09, 1 febr 2008 (PST)
:Si no m'equivoque, està reivindicat pel pancatalanisme. He trobat l'artícul original, hi he afegit l'enllaç.

Acció Cultural del País Valencià

2008-02-01T16:41:13Z

Giorgio: Se desfà la revisió 2039 de 84.126.207.211 (Discussió)

'''Acció Cultural del Pais Valencià''' (ACPV) és una associació [[pancatalanisme|pancatalanista]] que fon fundada en [[1978]] per [[Joan Fuster]]. El seu actual president és [[Eliseu Climent]]. L'associació té com a únic objectiu emetre ilegalment els canals autonómics de catalunya [[TV3]], [[K3/33]], 3|24, 300 i [[Catalunya Radio]] per a lograr que els valencians, mallorquins i aragonesos s'acostumen a escoltar [[català]]. Va emetre ilegalment estes cadenes durant més de 20 anys i en la actualitat continua emetent per [[Televisió Digital Terrestre]]

Eliseu Climent es el ídeoleg del pancatalanisme valencià, entitats afins a ell han obtingut subvencions per import de millons de euros de la Generalitat Catalana. Nomes en 2004 y 2005, entitats de Eliseu Climent han obtingut 1,2 millons de euros del Govern Català.

Esta associació ha rebut subvencions de la [[Generalitat Catalana]] i una multa de la [[Generalitat Valenciana]] de 300.000 euros per les seues emisions ilegals i la seua desobediència al no cumplir l'ordre de tancament dels seus repetidors ilegals. Els repetidors de la Carrasqueta, en Alacant, y el de El Monduver, en Valéncia, han segut tancats i precintats per funcionaris de la Generalitat Valenciana autorisats per una orde judicial. El Repetidor del Bartolo, en Castelló, encara continue emitint perque el jusgat de Castelló ha denegat la entrà hasta que es resolga el recurs que ACPV ha interposat davant del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana.

=Referències=

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-10-04-2006/abc/Nacional/maragall-otorga-12-millones-de-euros-al-ideologo-del-pancatalanismo-valenciano_1421100438024.html

http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=print&sid=141

[[Categoria:Pancatalanisme]]

Plantilla:Referencies

2008-02-01T15:58:52Z

Giorgio: Pàgina nova, en el contingut: «<div class="messagebox cleanup plainlinks"> '''Este artícul o secció necessita '''[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Referencias fonts o referències]''' ...».

<div class="messagebox cleanup plainlinks">
'''Este artícul o secció necessita '''[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Referencias fonts o referències]''' que apareguen en una '''[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Verificabilidad publicació acreditada]''', com llibres de text o atres publicacions especialisades en el tema. </div>
[[Categoria:Proyecte:Sense Referències]]
<noinclude>
[[Categoria:Proyecte:Plantilles d'avís]]
</noinclude>

Plantilla:Wikificar

2008-02-01T15:51:26Z

Giorgio:

<div class="messagebox cleanup plainlinks">
'''Este artícul o secció necessita ser [http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:Glosario#W uiquificat] en un format adecuat als [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Manual_de_estilo manual d'estil] de [[Wikipedia]] Per favor, [{{SERVER}}{{localurl:{{NAMESPACE}}:{{PAGENAME}}|action=edit}} edítal] pera complir en elles. No elimines este avís fins que lo hages fet. ¡Colabora [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikiproyecto:Wikificar uiquificant]!</div>
[[Categoria:Proyecte:Per Uiquificar]]
<noinclude>
[[Categoria:Proyecte:Plantilles d'avís]]
</noinclude>

Plantilla:Wikificar

2008-02-01T15:48:01Z

Giorgio: Pàgina nova, en el contingut: «<div class="messagebox cleanup plainlinks"> '''Este artícul o secció necessita ser [http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:Glosario#W uiquificat] en un format adecu...».

Països catalans

2008-02-01T11:48:55Z

Giorgio:

[[Image:Pa%C3%AFsos_catalans.png|thumb|L'imperi utòpic catalanista.|350px|right]]
[[Image:Val%C3%A9ncia_no_als_pa%C3%AFsos_catalans.jpg|thumb|La mayoria dels valencians està en contra dels [[Països Catalans]].|200px|right]]
[[Image:No_mos_fareu_catalans.gif|thumb|Campanya '''[[No mos fareu catalans]]'''|200px|right]]
'''Països Catalans''' (també coneguts com ''Pallassos Catalans'' en la [[Comunitat Valenciana]]) és una invenció política del nacionalisme pancatalaniste de [[Catalunya]] i dels polítics catalanistes per a designar als territoris que ells volen incloure en el seu proyecte imperialiste i nacionaliste i aixina ampliar la seua hipotètica i utòpica [[nació]].

== Història ==

Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que alguns diuen que és la menció dels territoris en els que se parla [[Llengua Catalana|Català]], [[Llengua Balear|Balear]] o [[Llengua Valenciana|Valencià]], pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans[http://www.peramosatros.es/images/Mis%20Imagenes/fotoslibros/llvlspf1179.jpg] diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte de una de les mateixes. En realitat, no fa falta recórrer a cap filòlec, ya que el Valencià i el Mallorquí estan prou documentats[http://www.regnedevalencia.com/historia.htm]
[http://www.sallengobalear.com//index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=28]encara que els polítics interessats en la fictícia nació independent, reunixen forces i gasten grans quantitats de diners, per a borrar, maquillar i “fer desaparéixer” qualsevol evidència d'eixos
documents[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-15_1.jpg]
[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-14_2.jpg]. És evident que no ho conseguixen.

== Imposició Cultural ==

Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el “normalizado”(normalisat), conegut en la Comunitat Valenciana com “subnormalisat”, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i se familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions es senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països. Per a fer d'esta invenció una realitat també s'utilisen mètodos similars als dels [[nazisme|nazis]] en el seu temps, com el “marketing” consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una historia falsa en les escoles, comisaris llingüístes en les escoles i més invents propis d'un genocidi que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte ple d'ambició per a enriquir a uns quants polítics sense escrúpuls.

== Política ==

Per atra banda el terme pren un aire polític en la ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una comunitat llingüística (falsa) i la seua autodeterminació, com pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu [[pancatalanisme]] i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa vegada que un somi delirant, propi d'atres temps o d'una dictadura.

Els partits polítics que están a favor d'esta imperialisme [[nazisme|nacional socialista]] son:[[ERC|Esquerra Republicana de Catalunya]], [[BNV|Bloc Nacionalista "Valencià"]], [[PSPV]], [[EU|Esquerra Unida]] i [[CIU|Convergencia i Unió]].

Pel contrari, lluiten en contra: [[Coalició Valenciana]], [[PPCV|Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], [[ONV|Opció Nacionalista Valenciana]] i [[Unió Valenciana]].

== Conflicte ==
Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.[http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-8.html]

Ademés s'han produit numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del [[Països Catalans]], en les quals hi han hagut entre 100.000 i 1.500.000 manifestants [http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html]

== Territoris ==
El conjunt territorial que inclou esta denominació imperialista és:
*[[Catalunya]]
*[[Illes Balears]]
*[[Andorra]]
*[[Comunitat Valenciana]]
* La regió francesa del [[Roselló (França)|Roselló]]
*Una zona d'[[Aragó]] llimítrof en Catalunya a la que els imperialistes catalans denominen [[La Franja de Ponent]]
* La ciutat d'[[Alguer]]
*La chicoteta regió [[Regió de Múrcia|murciana]] d[[el Carche]]

== Referències ==

1.- [http://www.peramosatros.es/images/Mis%20Imagenes/fotoslibros/llvlspf1179.jpg/ Declaracions del Pare Batllorí, eminent historiador català]

2.- [http://www.regnedevalencia.com/historia.htm/ Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana]

3.- [http://www.sallengobalear.com//index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=28/ Arguments reals i provats al voltat de Sa Llengo Balear]

4.- [http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-15_1.jpg/ Falsificació de Sanchis Guarner de 1959 en la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, la primera traduccio de la Biblia a una llengua romanica (en este cas: Llengua valenciana)en el sigle XIV]

5.- [http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-14_2.jpg/ Original de la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, De l'original solament es conserva un foli incunable, hui expost en el museu "Hispanic Society of America" en New York City]

6.- [http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-8.html/ El govern català desvelà que Zaplana i Jordi Pujol estaven negociant la creació de l'AVL]

7.- [http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html/ Manifestaciò multitudinària del Poble Valencià lo 27 de novembre de 2005]

[[Categoria:Política]]

Idioma Català

2008-02-01T11:48:08Z

Giorgio: S'està redirigint a Llengua Catalana

#REDIRECT [[Llengua Catalana]]

Idioma Valencià

2008-02-01T11:46:59Z

Giorgio: S'està redirigint a Llengua Valenciana

#REDIRECT [[Llengua Valenciana]]

Idioma balear

2008-02-01T11:21:06Z

Giorgio:

{{esbos}}

El '''Balear''' es la llengua pròpia de les [[Illes Balears]] que conta en 0'7 millons de parlants. Conta en gramàtica pròpia des de 1694.

Els dialectes del Idioma Balear son: el [[Mallorquí]] en [[Mallorca]], l'[[Eivissenc]] en les [[Illes Pitiuses]] formades per [[Eivissa]] i [[Formentera]] i el [[Menorquí]] en l'[[illa de Menorca]].

== Orige de la Llengua Balear ==

== Extensió del Balear ==

== Característiques del Balear ==

== Dialectes del Balear ==

===Mallorquí===

===Menorquí===

===Eivissenc===

== Enllaços externs ==

*[http://www.sallengobalear.com/ Plataforma cívica dedicada a la defensa i conservació de '''Sa Llengo Balear''' i la cultura tradicional i autòctona.]

Balear

2008-02-01T11:07:36Z

Giorgio: Balear s'ha renomenat com Llengua Balear

#REDIRECT [[Llengua Balear]]

Idioma balear

2008-02-01T11:07:36Z

Giorgio: Balear s'ha renomenat com Llengua Balear

{{esbos}}

El '''Balear''' es la llengua pròpia de les [[Illes Balears]]. Conta en gramàtica pròpia des de 1694.

Els dialectes del Idioma Balear son: el [[Mallorquí]] en [[Mallorca]], l'[[Eivissenc]] en les [[Illes Pitiuses]] formades per [[Eivissa]] i [[Formentera]] i el [[Menorquí]] en l'[[illa de Menorca]].

== Enllaços externs ==

*[http://www.sallengobalear.com/ Plataforma cívica dedicada a la defensa i conservació de '''Sa Llengo Balear''' i la cultura tradicional i autòctona.]

Idioma valencià

2008-02-01T11:05:37Z

Giorgio:

{{esbos}}

El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]].

== Orige de la Llengua Valenciana ==
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]
El valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romance|romanços]]) que es parlava en l'Antic Regne de Valéncia, tal i com afirmà [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels furs ("''Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los''" ordenà que es traduïxqueren a la llengua que el poble parlava: el [[romanç]]). La teoria de la repoblació (o dialectal) no es sustenta por no tindre, el [[contat d'Urgel]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], per esta raó existix una gran diferenciació respecte al lèxic i la semàntica respecte d'atres llengües romàniques.

== Extensió del Valencià ==

La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carché|Carche murcià]].

La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.

== Història del Valencià ==

El valencià evolucionà en l'antic Regne de Valéncia a partir de la llengua romanç parlada pels valencians ans de la conquista de [[Jaume I]], llengua que continuaren parlant els valencians ademés dels mossàraps que vivien en getos de la ciutat i a partir de la llengua que parlaven el poc percentage pobladors catalans provinent del [[Contat d'Urgel]] tras la conquista.

=== Denominació ===

=== Lliteratura ===

=== Política ===

== Característiques del Valencià ==

== Dialectes del Valencià ==
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]
=== Valencià de Transició ===
El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: jo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.

=== Valencià Septentrional ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:

* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
* -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').

=== Valencià Apichat ===
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].

* Manteniment dels artículs lo/los.
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
* Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.

=== Valencià Meridional ===
El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en las que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:

* Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.

=== Valencià Alicantí ===
L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques:

* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

== Vore també ==
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
*[[Normes del Puig]]
*[[Segle d'Or Valencià]]

== Enllaços Externs ==
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana]
*[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]
*[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de la Llengua Valenciana]

[[Categoria: Valencià]]

Idioma català

2008-02-01T11:03:23Z

Giorgio: Pàgina nova, en el contingut: «{{esbos}} El '''Català''' és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones. == Orige de la Llengua Catalana == El Català prové del Provençal ...».

{{esbos}}
El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.

== Orige de la Llengua Catalana ==

El Català prové del Provençal

== Extensió del Català ==

== Característiques del Català ==

===Vocalisme===

===Consonantisme===

===Morfologia===

===Sistema d'escritura===

== Dialectes de Català ==

=== Català septentrional, o rossellonés ===

=== Català central ===

=== Català nort-occidental ===

=== Català de transició o Tortosí ===

== Vore també ==

== Enllaços Externs ==

[[Categoria: Català]]