Alzira

2017-02-14T13:05:29Z

Francmi08: /* Parcs, jardins i parages naturals */

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Untitled5.JPG|100px]]
|image_província = [[Image: Untitled6.JPG|160px]]
|nom = Alzira
|image_escut = [[Image: Untitled23.JPG|90px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Ribera Alta]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alzira]]
|coor = 39°9′00″N 0°26′6″O
|superfície = 110,40 km²
|altitut = 14 msnm
|població = 44.982 hab.
|densitat = 0,41 hab./km²
|gentilici = Alcireny/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46600
|festes = Setembre
|alcalde = Diego Gómez García ([[Compromís]])
|uep = [http://www.alzira.es/ Web Oficial d'Alzira]
|notes =
}}

'''Alzira''' (en [[castellà]] ''Alcira''), és una ciutat de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. És capital de la [[Ribera Alta]]. La [[conurbació]] que forma en l'actualitat en els municipis d'[[Algemesí]] i [[Carcaixent]] constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la [[província de Valéncia]], despuix de la capital i la seua àrea metropolitana.

== Geografia ==
[[Image: Untitled7.JPG|thumb|left|225px|<center>Entrada principal a Alzira ([[CV-50]]).</center>]]
La ciutat d'Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell del mar, entre els meridians 3º10' i 3º23' de llongitut oest i els paralels 39º4' i 39º11'. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la [[Comunitat Valenciana]]. La distancia a [[Valéncia]] és de 40 quilómetros.

Situat en la seua major part en la banda dreta del riu [[Xúquer]], el [[terme municipal]] està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i atre de 28,22 [[km²]], nomenat ''La Garrofera'', el qual se troba separat pes térmens municipals de [[Massalavés]], [[Benimuslem]], [[Alberich]] i [[Benimodo]], formant un enclavament.

La superfície del terme és molt irregular, següent completament plana en els màrgens del riu [[Xúquer]]; cap al surest s'estenen, paralelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i ''Les Agulles'', entre les que se desenrollen, els valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentres que el sector de La Garrofera està accidentat per les vertents orientals de la serra de Tous.
[[Image: Untitled8.JPG|thumb|right|225px|<center>Horts de tarongers, en la planura d'Alzira.</center>]]

El terme d'Alzira està travessat pel riu [[Xúquer]], al que afluixen el [[riu de los Ojos]] per la seua banda esquerra i el barranc de [[Barcheta]] per la dreta. El riu [[Xúquer]] fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al [[sigle XVI]].

El clima és de tipo mediterràneu, en una brusca transició de l'estiage estival a les abundants pluges autumnals, de tipo torrencial, que produïxen freqüents inundacions.

S'accedix a esta ciutat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[A-7]] i l'autopista [[AP-7]]. Conta en estació de ferrocarril ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]) de la llínea [[Valéncia]]-[[Almansa]] i integrada en la llínea de [[rodalies Valéncia|rodalies de Valéncia]] C2. Se pot accedir a Alzira en autobús interurbà des de [[Carcaixent]], [[Algemesí]], [[Cullera]] i [[Sueca]].

Per als desplaçaments dins de la ciutat, Alzira conta en un servici d'autobusos urbans (''AlziBus'') de titularitat municipal del qual les llínees unixen tots els barris en l'estació de ferrocarril, l'[[hospital de La Ribera]] i centres de salut, centres comercials, centres d'ensenyança, etc.
Alzira dona nom a la Fulla 770 del Mapa Topogràfic Nacional.

=== Barris i pedanies ===
[[Image: Untitled9.JPG|thumb||right|200px|<center>Vista general de la Plaça Major</center>]]
[[Image: Untitled10.JPG|thumb|right|200px|<center>El distrit de ''Venècia''.</center>]]
En el terme municipal d'Alzira se troben també els següents núcleus de població:

* ''La Barraca d'Aigües Vives'', Entitat Local Menor.
* ''El Torrecho''.
* ''La Garrofera'''.
* ''El Pla de Corbera''.
* ''San Bernat''.
* ''Vilella''.

En la ciutat trobem els següents barris:
[[La Vila d'Alzira]], ''Tulell'', ''Alborchí'', ''l'Avinguda'' i el ''Arraval de Sant Agustí'', ''Sant Joan'', ''Albuixarres'', ''Sants Patrons'', ''Sant Judes'' , ''Capuchins'', ''les Bases'', ''Venècia'' i l'''Alquerieta''.

===Localitats llimítrofs===
El [[terme municipal]] d'Alzira llimita en les localitats de'[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim sigle, els cascs urbans d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l'actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.

== Història ==
[[Image: Untitled11.JPG|thumb|left|200px|<center>[[Muralla d'Alzira]].</center>]]
A pesar de la cantitat de jaciments prehistòrics trobats -del [[paleolític]] les cases de ''Chicherá'' i la ''cova d'Alfons''; del [[neolític]] la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'[[edat de bronze]] la montanya ''Assolada'' i les cases de Moncada; de l'[[Antigua Roma|época romana]] el sequer de Sant Bernart i la [[necròpolis]] del camí d'[[Albalat]]- els orígens no estan clars.
Per alguns la ciutat és la successora de la ''Sucro'' ibèrica; atres busquen els seus precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i senyalen una concentració de la població en el núcleu de la vila; per últim estan els que, de la mateixa forma, senyalen eixa concentració pero a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme.

Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de ''Al-Yazirat Suquar'' (en valencià, ''L'Illa del Xúquer'').

Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, aixina com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.

[[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|<center>[[Jaume I d'Aragó|Jaume I d'Aragó ''el Conquistador'']].</center>]]
El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, aixina com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].

La vinculació del ''conquistador'' en la ciutat fon gran. [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de ''Casa real'' o ''del rei'' o ''Casa de l'Olivera''. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d'Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l'Orde cistercenca en [[1274]]<ref>''Geografía Histórica del Reino de Valencia'', Carlos Sartú Carreres.</ref> i que desaparegué despuix de la desamortisació de [[1820]].
Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d'Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d'Alzira (màrtir)|Sant Bernart d'Alzira]], patró de la vila. L'episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d'Alzira com lloc del decés, despuix del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat.

[[Alfons III d'Aragó|Alfons I]], en [[1286]], li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de L'Unió, participà en les Corts del Regne i eixercità un paper destacat en el [[Compromís de Casp]].
[[Image: Untitled13.JPG|200 px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]

Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, aixina com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, despuix de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].

Els sigles [[Sigle XVI|XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).

En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d'Espanya|Felip V]], despuix de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província.

En [[1820]] se crea el partit judicial d'Alzira. En [[1853]] aplega el [[ferrocarril]] a la vila. El [[8 d'agost]] de [[1876]], [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], en consideració a l'importància que per l'aument de la població i el desenroll de la seua industria i el seu comerç que havia conseguit la vila, li concedí el títul de ciutat. En [[1885]], Alzira se prestà a l'insigne doctor [[Jaume Ferrán Clua]] per a que experimentara la vacuna [[còlera|anticòlera]].
[[Image: Untitled14.JPG|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d'Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]

El desenroll de l'industria aixina com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l'economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]].
En este context se celebrà en [[1964]] el VII Centenari de la [[Sequia Real del Xúquer]] batejada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] en [[1264]] en el nom de ''Sequia Real d'Alzira''; actes que foren presidits per [[Cayetana Fitz-James Stuart]], [[duquesa d'Alba]], que tributà en l'[[Ajuntamentot d'Alzira|Ajuntamentot]] un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble.
En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l'''Hort de Rosales'' per a contemplar els tarongers.

El riu [[Xúquer]], assot de la població, ha provocat danys a la ciutat a lo llarc de la seua història. Les riuades de [[1320]], [[1473]], [[1779]], [[1864]], [[1982]] i [[1987]], entre atres, son bon eixemple, pero és el [[20 d'octubre]] de [[1982]] quant se produí una de les més tràgiques pàgines de l'història d'Alzira: la [[Pantanada de Tous]]. La presa de [[Tous]] rebentà i tota la comarca permaneixqué inundada baix les aigües del riu [[Xúquer]], en un episodi que en estos moments no està encara suficientment aclarit. Durant eixos dies se produí la visita dels reis [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] i del papa [[Juan Pablo II]] al ''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'', desplaçant-se en helicòpter fins a l'explanada de la ''montanyeta del Salvador'', on el sum pontífex de l'[[Iglésia Catòlica]] oficià una Missa.

Actualment la ciutat ve marcada per un caràcter tendent a la descentralisació respecte de la capital, [[Valéncia]]. Açò ha permés que s'hagen desenrollat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris i educatius) per a donar cobertura als alzirenys i demés habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.

== Demografia ==
Segons dades de l'Ajuntament a [[31 d'agost]] de [[2008]], Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[sigle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Alzira
|-
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !![[2008]] !!
|-
| align=center| 14.022|| align=center| 18.448 || align=center| 20.572 || align=center| 22.657 || align=center| 20.839 || align=center| 21.232 || align=center| 24518 || align=center| 24935 || align=center| 26.669 || align=center| 32.876 || align=center| 38.334 || align=center| 40.309 || align=center| 41.264 || align=center| 39.996 || align=center| 42.543|| align=center| 43.253 || align=center| 43.038 ||align=center|44.982
|}

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Francisco José Blasco Castany
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Francisco José Blasco Castany
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Francisco José Blasco Castany
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Fcº Blasco Cast. / Pedro Grande D.
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] moció censura 1992
| Alcalde_5 = Alfredo Javier Garés Núñez
| Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_6 = Pedro Grande Diago
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Elena María Bastidas Bono
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Elena María Bastidas Bono
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Elena María bastidas Bono
| Partit_9 = [[PPCV]]
}}

== Economia ==
[[Image: Untitled15.JPG|thumb|right|150px|<center>Central d'Ice Cream Factory Comaker.</center>]]
[[Image: Untitled16.JPG|thumb|left|200px|<center>Central de [[Grefusa]].</center>]]
[[Image: Untitled17.JPG|thumb|left|200px|<center>Central del Grup Blauverd.</center>]]
En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armela|armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronja|taronger]]. El cultiu de l'[[arròs]] ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d'horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.

La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d'embotits; és aixina mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.

En quant a l'industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[sigle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari [[Lluís Suñer]], creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].

Alzira s'ha consolidat com un important núcleu industrial i comercial. Alberga fàbriques de gelats, pensos, farines, fruts secs i aperitius, cartonages, tintes, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalages, empreses de transports, etc.
La creació de nous polígons industrials, l'eix comercial Alzira-[[Carcaixent]] en la nova avinguda de la Ribera i l'expansió de la ciutat a través del sector ''Tulell'' confirmen el caràcter dinàmic de l'urbs. Està considerada el motor econòmic de la comarca, acaparant la major part de l'oferta d'oci i servicis de la zona, generant gran cantitat de llocs de treball directes i indirectes. Segons dades de l'Ajuntament, el 94,7% dels visitants que acodixen a la ciutat ho fan per a realisar compres.

=== Turisme ===
[[Image: Untitled18.JPG|225px|thumb|[[Falles d'Alzira]], Festa d'Interés Turístic Nacional (''Cremà'' de la Falla Plaça Major 2008).]]
Tradicionalment Alzira no ha explotat la seua capacitat turística. Des de fa uns anys s'han dut a terme algunes iniciatives en esta matèria, promocionant l'image de la ciutat en [[FITUR]] i atres fires de turisme i a través de la creació de l'oficina ''Tourist Info''.

Els seus parages naturals i rutes de monasteris, els seus monuments BIC, les seues [[Falles de Valéncia|Falles]] i la [[Semana Santa]] (declarades festes d'interés turístic nacional) i la seua recent denominació com municipi turístic poden despertar a chicoteta escala este tipo d'industria en la ciutat en el futur.

La ciutat conta en quatre establiments hotelers:
*Hotel Avinguda-Plaça.
*Hotel Lluna.
*Hotel La Masia.
*Hotel Reconquista.

== Monuments ==
[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|<center>Casa Consistorial d'Alzira, seu de l'Ajuntament.</center>]]
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l'Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d'Alzira|la Vila'' o centre històric]], hui personalisat, be d'interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l'archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d'interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat.
[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d'Alzira]] el casc antic de la ciutat.]]

* '''La Creu Coberta'''. La llegenda de que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s'emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca.
* '''[[Casa Consistorial d'Alzira|Ajuntament]] '''. [[Sigle XVI]]. Ocupa un palau d'estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L'Archiu Municipal d'Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana.
{{AP|Casa consistorial d'Alzira}}
[[Image: Untitled21.JPG|thumb|left|225px|[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia Archiprestal de Santa Caterina]].]]

* '''[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia archiprestal de Santa Caterina]] '''. [[sigle XIII]]. Construïda sobre la mesquita major, la seua actual arquitectura és d'estil barroc.
{{AP|Iglésia de Santa Caterina (Alzira)}}
* '''Casalicis del Pont de Sant Bernart'''. Antic Pont de [[Sant Agustí]], [[sigle XIII]]. En [[1717]] s'instalen els casalicis en els patrons, passant a denominar-se Pont de [[Bernart Màrtir|Sant Bernart]]. En [[1967]], l'eliminació del braç del riu [[Xúquer]] que travessada la ciutat dugué la desaparició del mateix i l'urbanisació de l'actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument en mitat d'esta via.
[[Image: Untitled22.JPG|125px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]]

*''[[Círcul Alzireny]] '', denominat popularment ''La Gallera'' per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[sigle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local.
{{AP|Círcul Alzireny}}
* '''Gran Teatre'''. Edifici modernista d'interessant interior, construït en [[1921]]. S'ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l'últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.
* '''Les Escoles Pies''', hui ''Casa de la Cultura''. Imponent edifici del [[sigle XIX]], que acollí als pares [[escolapis]] fins als anys quaranta del [[sigle XX]]. Alberga una Sala d'Exposicions, Biblioteca, Centre d'Informació Jovenil, Tallers i l'emissora municipal ''Alzira Ràdio''.
[[Image: Untitled24.JPG|150px|thumb|Palauet Cucó-Gisbert d'Alzamora en [[la Vila d'Alzira]].]]

* '''[[La Vila d'Alzira]] ''' i la '''[[Muralla d'Alzira]] '''. [[La Vila d'Alzira]] és el barri més antic i correspon a l'antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[sigle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d'Aragó]] despuix de la [[Reconquista]]. En l'actualitat se conserven en ''la Vila'' l'[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d'Alzira|Casa Consistorial]] i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l'antiga ''Al-Yazira'' o ''Algezira'' (l'Illa), fon construït entre els sigles [[sigle IX|IX]] i [[sigle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].
[[Image: Untitled25.JPG|225px|thumb|left|Santuari de Nostra Senyora del Lluch.]]
{{AP|La Vila d'Alzira}}
{{AP|Muralla d'Alzira}}

* '''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'''. Se troba situat en la cima d'un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la ''Montanyeta del Salvador'', en el lloc que ocupà l'''Ermita del Salvador''. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en [[1966]].
*[[Monasteri de La Murta]]. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l'històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d'actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[sigle XIX]].
{{AP|Monasteri de La Murta}}

==Parcs, jardins i parages naturals==
[[Image: Untitled26.JPG|thumb|right|225px|<center>El parc de ''L'Alquenencia''.</center>]]
[[image: Untitled27.JPG|thumb|right|225px|<center>La ''Montanyeta del Salvador''.</center>]]
El municipi d'Alzira conta en gran diversitat de parcs urbans i espais verts, en la circumstància d'incloure en el entramat urbà una porció de mont baix, dit ''Montanyeta del Salvador'' que fa les funcions de gran parc de la ciutat.

Els parcs urbans més destacats son:
*El parc de ''L'Alquenencia'': és el parc més extens, situat en el distrit de ''Venècia''. Conté varios passejos i places, en abundància de pi i palmeres i zones d'herba. Conté un monument al riu [[Xúquer]]. És habitual la pràctica de la [[petanca]].
*El parc Pere Crespí: és un parc de menors dimensions que l'anterior, del qual el seu nom se deu al jardiner major d'[[Alfons el Magnànim]], natural d'Alzira.
*El parc d'Aràbia Saudí: rodeja el tram de la [[muralla de Alzira]] situat en la avinguda Lluís Suñer. El nom del parc constituïx una mostra d'agraïment al [[Regne d'Aràbia Saudí]] per les ajudes dispensades durant les greus inundacions que sofrí la ciutat en [[1982]].
*'''Montanyeta del Salvador''': se tracta d'un altet, cobert de [[bosc mediterràneu]], que ha quedat completament rodejada per l'entramat urbà. En la seua cima s'alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch.

Fora del casc urbà trobem interessants paisages i parages naturals. En la planura destaquen les cases de camp, les alqueries i els horts de tarongers, en una de les superfícies més extenses d'[[Espanya]] dedicades al seu cultiu, immortalisats per [[Sorolla]] en la seua obra ''[[Valéncia]] '', dins del conjunt ''Visió d'Espanya'' per a l''''[[Hispanic Society of America]] ''' de [[Nova York]].

En les serres de Corbera, la Murta i Les Agulles se troben els valls de la Murta en el seu monasteri, abans mencionat, la vall de ''La Casella'' i la seua ''reserva de cérvols'' i la vall d'''Aigües Vives'', que alberga el [[Convent d'Aigües Vives|monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives]]. Les altures d'estes serres son el ''Tallat Roig'' (394 m.), la ''Creu del Cardenal'' (543 m.), les ''Orelles de Ruc'' (592 m.) i la ''Ralla'' (625 m.).

Alzira i el seu entorn també inspirà a [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la creació de la seua novela ''Entre Naranjos''.

== Premis Lliteraris ''Ciutat d'Alzira'' ==
Els ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira'' (XX edicions), s'han convertit en la cita cultural lliterària més important de la [[Comunitat Valenciana]]. El certamen consistix en una serie d'actes i jornades, conferencies i llectures que culmina en una gala anual d'entrega de guardons en assistència del mon lliterari, científic i polític.

[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Ciutat/d/Alzira/queda/desierto/primera/vez/historia/elpepiautval/20061111elpval_12/Tes/ El País]

[http://www.uv.es/obsast/es/divul/prensa144.pdf UV - Las Provincias]

[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Premis/Ciutat/d/Alzira/baten/record/188/obras/elpepuespval/20061012elpval_15/Tes El País 12/10/2006]

== Festes ==
[[Image: Untitled28.JPG|200px|thumb|''Mascletà'' de les [[Falles d'Alzira]] en la plaça del Regne.]]
*[[Falles d'Alzira]],<ref>[http://www.falles-alzira.com/ Fallas de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]] (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l'any i constituïxen un important vehícul d'integració social.
{{AP|Falles d'Alzira}}
*[[Semana Santa d'Alzira]],<ref>[http://www.semanasanta-alzira.com/ Semana Santa de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]]. Originaria del sigle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc ''passos'' processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra.
{{AP|Semana Santa d'Alzira}}
[[Image: Untitled29.JPG|thumb|150px|Monument a [[Sant Bernart Màrtir]], Maria i Gràcia, en la avinguda Sants Patrons.]]
*Romeria a la Murta. El primer dumenge de juny se celebra una romeria a la Vall de la Murta, per a visitar el [[Monasteri de La Murta]]. Molts romers acompanyen a Nostra Senyora de la Murta a peu en el seu trasllat des de l'Ajuntament fins al Vall.
* Festes patronals de Sant [[Bernart d'Alzira (màrtir)]]. Tenen lloc en el més de juliol,(el dia 23). Commemoren el martiri dels sants patrons de la ciutat [[Sant Bernart]] i les seues germanes Maria i Gràcia.
*En setembre, Alzira honra a la seua patrona, Nostra Senyora del Lluch. Les festes, en actes culturals i religiosos, alcancen el màxim esplendor el tercer dumenge de setembre, on se representa la trobada de l'image en balls tradicionals.
*San Silvestre. Commemoració de la Conquista (30 de decembre). Des de l'[[Casa consistorial d'Alzira|Ajuntament]], les autoritats municipals presidixen una processió cívica que acompanya a la bandera de la ciutat.
*Festes de barris. En juny se celebren les festes de Sant Bernabeu i Crist de ''l'Alborgí''; en juliol les de Sant Cristòfol; en agost les de la Verge dels Àngels, carrers Pau i Olivera, ''Montanyeta del Salvador'', ''Vilella'', ''Chavegó'', ''La Graella'', ''Racó de les Vinyes'', ''urbanisació Sant Bernart'', ''Sant Roc'', ''Forn de Carrascosa'', ''Colónia Santa Marina'', ''pujades de Brú'', ''Risneres-Chicherà'' i ''Vallvert-La Coma''.

== Mijos de comunicació ==
=== Radio y Televisión ===
Alzira ya contava en una emissora de [[ràdio]] d'alcanç comarcal a mijan del [[sigle XX]], que podria considerar-se com un interessant precedent de l'emissora local coneguda com "Alzira Radio" fundada en [[1995]] per José Miguel Medes. Ademés, també conta en una delegació de l'emissora de ràdio [[Onda Cero]].

Des de [[1986]] conta en el seu propi canal de [[televisió]] d'àmbit comarcal: ''Canal 6 - Ribera Televisió''. El mig televisiu local se creà en l'objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.

===Prensa escrita===
Alzira conta en delegacions dels diaris [[Levante-EMV]] i [[Las Provincias]], abdós d'àmbit autonòmic i en edició comarcal.

===Prensa en Internet===
Per últim, també existix un diari digital, ''El Seis Doble'', en tota l'actualitat i personages de la ciutat.
*[http://www.elseisdoble.com/ El Seis Doble]

==Educació==
[[Image: Untitled30.JPG|thumb|right|225px|<center>Escola La Puríssima d'Alzira.</center>]]
[[Image: Untitled31.JPG|thumb|right|225px|Campus universitari de La Ribera, en Alzira.]]
[[Image: Untitled32.JPG|thumb|right|175px|Centre de l'''Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir'', en el campus d'Alzira.]]
L'educació en Alzira depén de la Conselleria d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]], titular de les competències en matèria d'educació en l'àmbit de la [[Comunitat Valenciana]].

===Educación infantil y primaria===
*Escola Pública Alborchí. Av. Luís Suñer, 27.
*Escola Pública Àusias March. Av. Vicente Vidal, 16.
*Escola Públic Federico García Sánchiz. Verge del Lluch, 2.
*Escola Pública Federico García Lorca. José M. LLopico, 12.
*Escola Pública Lluís Vives. Canonge Bernart Blasco Carreres, s/n.
*Escola Pública Pintor Teodoro Aandreu. Massalavés, s/n.
*Escola Pública Santa Maria d'Aigües Vivas. Milagros Veres Marín, 4.
*Escola Pública Tirant Lo Blanc. Creu Roja, s/n.
*Escola Pública Vicente Blasco Ibáñez. Mestre Moscardó, 34.
*Escola La Puríssima. Partida Tulell, s/n.
*Acadèmia Xúquer. Blasco, 17.
*Escola Sagrada Família, Cases Granados, 38
*Escola Sants Patrons. Pérez Galdós, 52.
*Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.

===Educació Secundaria===
*Institut d'Educació Secundaria José María Parra. Dr.Francisco Bono, 3.
*Institut d'Educació Secundaria Lluís Suñer Sanchis. Av. dels Deports.
*Institut d'Educació Secundaria Rei Don Jaume. Carretera de Gandia, s/n.
*Institut d'Educació Secundaria Tulell. Campus de la Ribera.
*Escola La Puríssima (Franciscanes). Partida Tulell, s/n.
*Escola Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Cases Granados, 38
*Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.

===Educació universitària===
*Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir. Campus de la Ribera
*Universitat Nacional d'Educació a Distancia. Carretera de Gandia, s/n.

===Atra ensenyança===
*Escola d'Educació especial Carmen Picó. Av. dels Deports.

== Personages ilustres d'Alzira ==
===Personalitats actuals===
Per orde alfabètic:
* [[Carles Alberola]], actor, director i dramaturc (Alzira, [[1964]]).
* Salvador Francisco Aliño (Alzira, [[1950]]), mege, catedràtic de farmacologia clínica, investigador i divulgador científic. Premi Nacional d'Història de la Medicina ([[1972]]).
* [[Joan Amèric]], cantautor (Alzira, [[1964]])
* [[Josep Ballester i Roca]], poeta i filòlec (Alzira, [[1964]]).
* [[Lluís Vicente Barceló Vila]] (Alzira, [[1948]]), economista, ingenier agrònom i catedràtic d'economia i política agrària.
* [[Adrián Campos]], pilot espanyol de Fòrmula 1 (Alzira, [[1960]]).
* Lorenzo Carrió (Alzira, [[1973]]), atleta olímpic ([[Jocs Olímpics de 1996|Atlanta 1996]]) i campeó d'[[Espanya]] d'[[Halterofília]] (fi carrera com deportista en [[2003]]).
* Mónica Carrió (Alzira [[1977]]), alçadora de peses. Campeona del mon júnior (1995). 5º lloc del mon en el total olímpic en [[1998]] (RAA).
* [[Juan J. Colomer]] (Juanjo Colomer; naixcut Juan José Revueltas Colomer), compositor (Alzira, [[1966]]).
* [[Jorge Martínez "Aspar"]], campeó del mon de [[motociclisme]] (Alzira, [[1962]]).
* [[Bernat Montagud]], escritor, historiador i acadèmic (Alzira, [[1947]]).
* [[Elena Negueroles]], pintora (Alzira, [[1949]]).
* [[Elisa Ramírez]], actriu (Alzira, [[1943]]).
* [[María del Carmen Suñer Picó]], empresària (Alzira, [[1941]]).
* [[Emilio Tortosa]], economista i financer (Alzira, [[1941]]).

===Personalitats històriques===
Per orde cronològic:
* [[Ibn Jafaya]] (Alzira, [[1058]]-[[1137]]), poeta.
* Ibn Al Zaqqaq (Alzira, [[1096]]-[[1135]]), poeta. Nebot d'[[Ibn Jafaya]].
* Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[sigle XI]]- Alzira o [[Múrcia]], [[1184]]/[[1185]]), poeta i visir.
* Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[sigle XII]]- primera mitat [[sigle XIII]]), lliterat.
* Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona mitat [[sigle XII]]-[[1235]]), lliterat, net d'Abu Bakr.
* [[Ibn Tumlus]] (Alzira, [[1164]] - [[1223]]), mege i filòsof.
* [[Ibn Amira]] (Alzira, [[1186]] - [[Túnez]], [[1251]]), historiador, poeta i jurista.
* Johan Venrell, (Alzira, [[sigle XIII]]), Síndic General del [[Regne de Valéncia]], diputat en Corts i conseller de la reina [[Maria de Montpellier]].
*Pere Crespí (Alzira, [[sigle XV]]), jardiner major del rei [[Alfons el Magnànim]].
* Juan de Vera (Alzira, [[1453]] - [[Roma]], [[1507]]), [[cardenal]] de l'Iglésia Catòlica ([[1500]]), administrador apostòlic del bisbat de Lleó i Bisbe de [[Salern]].
* [[Juan Vich i Manrique de Lara]] (Alzira, [[1530]] - [[Tarragona]], [[1612]]), embaixador d'[[Espanya]] en la [[Santa Sede]], [[Anexe:Bisbes de Mallorca]] ([[1573]]) i arquebisbe de [[Tarragona]] ([[1604]]).
* Antonio Just de Ridaura, ([[sigle XVI]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila i cuiracer major de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I d'Espanya i V d'Alemanya]].
* Lorenzo Borrás (Alcira, ¿?-[[1682]]), escritor, eclesiàstic i catedràtic de teologia. Membre de l'[[Acadèmia dels Sols]] en [[1658]].
* Nicolás Bas i Galcerán (Alzira, ¿?-[[1719]]), aristócrata i jurista. Autor de ''Theatrum iurisprudentiae forensis valentinae romanorum iuri mirifice accomodatae'' en [[1690]].
* Jaime Cervera (Alzira, ¿?-[[1722]]), filòsof, predicador i canonge magistral de la [[catedral de Valéncia]]. Autor de les obres filosòfiques ''Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae'' ([[1693]]) i ''Disputationes summulisticae seu Dialecticae institutiones'' ([[1697]]).
*José González (Alzira,¿?-1747), mege de càmara de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
* Joaquín José Casasús (Alcira, [[1733]]-[[1822]]) poeta i acadèmic de belles arts. Quedà cego en la defensa de la ciutat davant l'atac del mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]].
* [[Francisco Palanca i Roca]] (Alzira, [[1834]]-[[1897]]), escritor.
* Bernardo Aliño Marrades (Alzira, [[1842]]-¿?), doctor i catedràtic en Farmàcia. Fundador de ''L'Agricultura Espanyola'', en [[1863]].
* Manuel Just-Genís de Ridaura i Aparicio (Alzira, [[1899]]-[[1964]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila, mege i poeta.
* [[Teodoro Andreu]] (Alzira, [[1870]]- [[Valéncia]], [[1935]]), pintor, discípul de [[Joaquim Sorolla]].
* [[Carlos Martí Feced]] (Alzira, [[1901]] - [[Barcelona]], [[1982]]), mege i polític.
* [[Lluís Suñer]] (Alzira, [[1910]]-[[1990]]), empresari i filàntrop.
* Enrique Casterá Masiá (Alzira, [[1911]] - [[Madrit]], [[1983]]), escultor.
* Vicent Aledón i Selfa (Alzira, [[1913]]- [[1997]]), actor, locutor, poeta i pintor.
* [[Luis Suñer Picó]] (Alzira, [[1943]]-[[1964]]), empresari.

== Ciutats agermanades ==
* {{flagicon|France}} [[Corbeil-Essonnes]], [[França]]
* {{flagicon|Spain}} [[Onda]], [[Espanya]]

== Vore també ==
* [[Parage natural La Murta i la Casella]]
* [[La Vila d'Alzira]]
* [[Muralla d'Alzira]]
* [[Casa Consistorial d'Alzira]]
* [[Batalla d'Alzira]]
* [[Unió Deportiva Alzira]]
* [[Almagasén dels germans Peris Puig]]

== Notes ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.alzira.es Web oficial de l'Ajuntament d'Alzira]
*[http://perso.orange.es/s962490910 Web oficial del Marketing distribució de la Ribera]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46017 Alzira en el Registre de Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'información en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.elpais.com/comunes/2007/elecciones/municipales/Alzira/46/017/ Eleccions Municipals de 2007 en Alzira]
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008062100_39_463163__Cultura-Alzira-pretende-reconstruir-casa-donde-murio-Jaume-partir-tres-muros| Levante (21/06/2008): "Alzira pretén reconstruir la casa on va morir Jaume I a partir de tres murs".]
*[http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?id=16 Biblioteca de la Generalitat Valenciana. Dret Foral Valencià (s. XV-XVII)]
*[http://www.ibntufayl.org/modules.php?name=News&file=article&sid=213| Fundació Ibn Tufayl.]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Alcira}}
{{Municipis de La Ribera Alta}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Alzira]]

L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Alzira