L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Discussió:Paella valenciana

2019-09-30T14:40:13Z

Fardacho: Pàgina nova, en el contingut: «la paella en l´horta no parta alls, yo he vist que de Almenara cap a munt si que li fiquen alls, pero ya no es paella. :-)»

la paella en l´horta no parta alls, yo he vist que de Almenara cap a munt si que li fiquen alls, pero ya no es paella. :-)

Paella valenciana

2019-09-30T14:38:36Z

Fardacho: /* Ingredients */

{{Infotaula Arros
| color =
| textcolor =
| nom = Paella d'arròs
| image = ValencianPaella.jpg
| image-width =
| llegenda = Una paella d'arròs
| orige = Postulat de la [[Ribera Baixa]] i de l'[[Horta Sur]]
| tipo cuina = [[Cuina valenciana]]
| ingredients destacats = [[Conill]], [[pollastre]], [[bajoca]], [[fesol]], [[safrà]]
| método = En [[paeller]] o foc de llenya
| on = [[Europa Occidental]], [[Amèrica]], [[Amèrica Llatina]], [[Filipines]]
}}
La '''Paella valenciana''' és un plat típic valencià originari del [[Regne de Valéncia]]. El seu nom prové del [[llatí]] ''patella'', una espècie de barco.

Molts són els que asseguren tindre l'autèntica recepta de la paella. Açò és impossible puix la característica fonamental d'este plat és precisament que s'usen els ingredients que hi ha en la zona, tenint com a denominador comú l'[[arròs]] i l'instrument a on se cuina, també denominat paella pero en dos anses i sense mànec.

La paella seguix sent el plat valencià més representatiu de la nostra gastronomia inclús fòra d'[[Espanya]], o a lo manco el que més se coneix. Pero també és un gran tema de debat sobretot entre els valencians i el restant d'espanyols que moltes voltes fan la seua pròpia versió de la paella. Pero per als valencians, este plat no deu ser font d'improvisació, puix hi ha diversos tipos de paella que conten en la seua pròpia recepta. Per això és difícil saber exactament quants tipos de paella existixen puix que per als més tradicionals la paella mixta és una invenció i no deuria considerar-se-la com a plat tradicional, en canvi, per a uns atres la paella porta aus i marisc. Per això podem trobar paelles tan diferents com la marinera, la de montanya, la de l'horta, etc.; totes bones de menjar i totes autèntiques.

== Orige ==

L'orige de la paella és accidental i per necessitat. Fon un llaurador de l'albufera el que va començar a cuinar l'arròs, els conills de mont i els ànets que caçava. És possible que fora l'[[Albufera de Valéncia]] pero albuferes va haver en tot el llitoral valencià.

= Tipos de Paella =

== Paella valenciana ==
[[Image:paellavalenciana.jpg|300px|thumb|right|<center>Paella [[Comunitat Valenciana|valenciana]]</center>]]

===Ingredients===
*400 gr. [[arròs]].
*1/2 litro d'[[aigua]].
*250 gr. de [[conill]].
*400 gr. de [[pollastre]].
*16 [[caragol|caragols]].
*120 gr. [[tomata]] rallada.
*120 gr. fesols de [[garrofó]].
*120 gr. fesols secs.
*100 gr. [[bajoquetes]].
*4 bris de [[safrà]].
*[[Romer]] fresc.
*1 culleradeta de colorant.
*1 cullerada de [[pimentò]].
*[[Oli]] d'[[oliva]].
*[[Sal]].

=== Elaboració ===
Se trosseja el conill, el pollastre i les verdures, se coloca la paella en el fòc, cobrim el fondo d'oli sense passar-se, puix si no pot quedar oliosa. Se frig el conill i el pollastre fins que es doren. S'adoba la carn i es tiren ara les verdures, que han de ser fresques, se les dona unes voltes i s'aparten cap als cantons de la paella, deixant el centre lliure. S'afig l'all picat, la tomata, se sofrig llaugerament i s'agrega el pimentó. S'aboca l'aigua i quan trenca el bull, se tira el safrà i el colorant. S'incorporen els caragols. Se deixa reduir l'aigua un poc a fòc viu i despuix se baixa el fòc. Ací es mira el punt de sal i s'afig l'arròs, procurant repartir-lo per tota la paella. Ha de coure cinc minuts a fòc fort i quinze a fòc mig. Se remena la paella de quan en quan i quan se veja l'arròs se li tira un miqueta de romer.

== Paella de l'horta ==
[[Image:ppilotes.jpg|300px|thumb|right|<center>Paella de l'horta</center>]]

===Ingredients===
*400 gr. [[arròs]].
*1/2 litro d'[[aigua]].
*250 gr. de [[conill]].
*400 gr. de [[pollastre]].
*16 [[caragol|caragols]].
*150 gr. [[pebrera verda]].
*120 gr. [[tomaca]] rallada.
*120 gr. fesols de [[garrofó]].
*120 gr. fesols secs.
*100 gr. [[bajoquetes]].
*4 bris de [[safrà]].
*[[Romer]] fresc.
*1 culleradeta de colorant.
*1 cullerada de [[pimentó]].
*[[Oli]] d'[[oliva]].
*[[Sal]].

'''Per a les pilotetes de carn:'''
*200 gr. de [[carn]] picada de [[porc]].
*15 gr. [[manteca]].
*20 gr. de [[pa]] rallat.
*1 ou.
*1 culleradeta de [[pinyons]].
*[[Canella]].
*Sal.

=== Elaboració ===
Se trosseja el conill, el pollastre i les verdures, se preparen les pilotetes mesclant els ingredients indicats, se passen per clara d'ou batuda i es reserven.
Se coloca la paella en el fòc, cobrim el fondo d'oli. Se frig el conill i el pollastre. S'adoba la carn i es tiren ara les verdures, que han de ser fresques, se les dona unes voltes i s'aparten cap als cantons de la paella, deixant el centre lliure. S'afig l'all picat, la tomaca, se sofrig llaugerament i s'agrega el pimentó. S'aboca l'aigua i quan trenca el bull, se tira el safrà i el colorant. S'incorporen les pilotetes i els caragols. Se deixa reduir l'aigua un poc a fòc viu i despuix es baixa el fòc. Ací es mira el punt de sal i s'afig l'arròs, procurant repartir-lo per tota la paella. Ha de coure cinc minuts a fòc fort i quinze a fòc mig. Se remena la paella de quan en quan i quan se veja l'arròs se li tira un miqueta de romer.

== Paella marinera ==
[[Image:Paelma2.jpg|thumb|right|300px|<center>Paella marinera</center>]]

=== Ingredients ===
*500 gr. [[arròs]].
*250 gr. de [[sépia]].
*250 gr. de [[rap]].
*250 gr. d'[[emperador]].
*8 [[gamba|gambes]].
*8 [[clòchina|clòchines]].
*4 [[cigala|cigales]].
*250 gr. de [[chirla|chirles]].
*1 [[pebrera verda]].
*[[Aigua]].
*1 dent d'[[all]].
*2 [[tomata|tomates]] madures.
*[[Safrà]].
*[[Oli]] d'[[oliva]].
*[[Sal]].

=== Elaboració ===
Se llava el marisc i el peix. S'obrin al vapor les clòchines i les chirles. Se trosseja la sépia, el rap i l'emperador. Se talla la pebrera a trossets i es pela i es pica l'all i les tomaques.
En una paella al fòc en un poc d'oli, se frig la pebrera, els alls i les tomaques. S'afig el peix i quan tot estiga casi fet se tira l'aigua calenta (el doble que d'arròs) i un poc de sal. Quan trenca el bull se tira l'arròs repartit per tota la paella i es deixa coure quinze minuts. A mitat de la cocció s'agrega el marisc.

== Paella mixta ==
[[Image:Paelmi3.jpg|thumb|right|300px|<center>Paella Mixta</center>]]

=== Ingredients ===
*400 gr. arròs.
*400 gr. pollastre.
*250 gr. conill.
*150 gr. magre de porc.
*4 blanquets.
*1 calamar gran.
*4 trossets de [[rap]].
*12 [[clòchina|clòchines]].
*12 pechines.
*8 [[llangostí|llangostins]].
*4 gambes,
*4 cullerades de pésols.
*1 pebrera verda.
*2 [[carchofa|carchofes]].
*4 tomates.
*2 dents d'all.
*Safrà.
*[[Llima]].
*1 culleradeta de pimentó.
*[[Jolivert]].
*Oli d'Oliva.
*Sal.

=== Elaboració ===
Se trosseja el pollastre, el conill, el magre, la pebrera, carchofes i les tomaques pelades. Se pica finament l'all i el jolivert. Se llaven les pechines, les clòchines i el calamar, tallant est últim en círculs. En la paella en oli, se frig tota la carn, quan estiga dorada s'afig la pebrera, els calamars, les carchofes i l'all picat, barrejant-ho tot. Despuix s'agrega la tomaca, el pimentó, els llangostins i les gambes. Se li tira l'arròs, els pésols, el rap, les pechines i les clòchines, se li peguen unes voltes i se li agrega l'aigua (doble de cantitat que l'arròs), se tira el safrà i es deixa coure vint minuts o fins que s'haja evaporat l'aigua. Se deixa reposar uns minuts i estarà presta per a menjar. Se servix acompanyada en uns trossos de llima i polsejat en jolivert.

== Paella de montanya ==
[[Image:Paelmo.jpg|thumb|right|300px|<center>Paella de Montanya</center>]]

=== Ingredients ===
*1/2 kg. de pollastre i conill.
*Bajoquetes.
*1 pebrera roja.
*4 [[carchofa|carchofes]].
*Pésols.
*400 grs. d'arròs.
*Sal.
*Safrà pur.

=== Elaboració ===
Se sofrig la carn i verdures en la paella. S'afig l'aigua fins a cobrir la carn i deixar bollir en sal i safrà. Despuix s'agrega l'arròs i quan comence a secar coloquem la verdura fins la seua total cocció.

== Paella en verdures ==
[[Image:Paelver.jpg|thumb|right|300px|<center>Paella de verdures</center>]]

=== Ingredients ===
*500 grs. d'[[arròs]].
*2 dl. d'[[oli]] d'[[oliva]].
*300 grs. de magre de [[porc]] trossejat en trossos chicotets.
*1 manoll d'[[all]]s.
*150 grs. de [[bajoqueta|bajoquetes]].
*[[Pebrera]] roja.
*[[Espinac|Espinacs]].
*2 [[carchofes]] grans.
*1/2 [[floricol]].
*100 grs. de [[pésol|pésols]].
*[[Pimentó]].
*Mallat d'[[all|alls]].
*[[Tomata]] i [[jolivert]].
*[[Safrà]].
*Colorant.
*[[Sal]].
*6 gots grans d'[[aigua]] calenta.

=== Elaboració ===

En la paella es coloca l'oli i a fòc llent, se sofrig be el magre i totes les verdures que prèviament s'hauran llavat i trossejat menudament. Quan estiga la verdura tendra, s'incorpora l'arròs remenant per a que també es sofrigga, s'afig el mallat i el pimentó i una cullerada de sal. Se remena. Se posa el safrà i el colorant. Se li incorpora l'aigua i a fòc viu se bull durant aproximadament 15 minuts fins que es consumixca totalment. A mig bollir se rectifica de sal al gust. Se deixa en repòs durant uns minuts i es servix.

== Concurs Internacional de Paella Valenciana ==

En la ciutat valenciana de [[Sueca]] es celebra des de l'any [[1961]] un Concurs Internacional de Paella Valenciana sent l'event gastronòmic més antic d'[[Espanya]] i un dels més antics d'[[Europa]].

En el marc de les festes patronals de celebració del 600 aniversari del descobriment de la Verge de Sales, patrona de Sueca, va començar a organisar-se el certamen. Primer fon un concurs provincial, despuix passà a ser nacional, i fa ya 30 anys que és un concurs internacional.

== Enllaços externs ==

* {{DGLV|Paella}}
* [https://www.lavanguardia.com/comer/al-dia/20180917/451850605887/mejor-paella-mundo-concurso-sueca-bon-aire-el-palmar.html Esta es la mejor paella del mundo - ''La Vanguardia'']

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Arrossos valencians]]

Paella valenciana

2019-09-30T14:37:02Z

Fardacho: /* Ingredients */

{{Infotaula Arros
| color =
| textcolor =
| nom = Paella d'arròs
| image = ValencianPaella.jpg
| image-width =
| llegenda = Una paella d'arròs
| orige = Postulat de la [[Ribera Baixa]] i de l'[[Horta Sur]]
| tipo cuina = [[Cuina valenciana]]
| ingredients destacats = [[Conill]], [[pollastre]], [[bajoca]], [[fesol]], [[safrà]]
| método = En [[paeller]] o foc de llenya
| on = [[Europa Occidental]], [[Amèrica]], [[Amèrica Llatina]], [[Filipines]]
}}
La '''Paella valenciana''' és un plat típic valencià originari del [[Regne de Valéncia]]. El seu nom prové del [[llatí]] ''patella'', una espècie de barco.

Molts són els que asseguren tindre l'autèntica recepta de la paella. Açò és impossible puix la característica fonamental d'este plat és precisament que s'usen els ingredients que hi ha en la zona, tenint com a denominador comú l'[[arròs]] i l'instrument a on se cuina, també denominat paella pero en dos anses i sense mànec.

La paella seguix sent el plat valencià més representatiu de la nostra gastronomia inclús fòra d'[[Espanya]], o a lo manco el que més se coneix. Pero també és un gran tema de debat sobretot entre els valencians i el restant d'espanyols que moltes voltes fan la seua pròpia versió de la paella. Pero per als valencians, este plat no deu ser font d'improvisació, puix hi ha diversos tipos de paella que conten en la seua pròpia recepta. Per això és difícil saber exactament quants tipos de paella existixen puix que per als més tradicionals la paella mixta és una invenció i no deuria considerar-se-la com a plat tradicional, en canvi, per a uns atres la paella porta aus i marisc. Per això podem trobar paelles tan diferents com la marinera, la de montanya, la de l'horta, etc.; totes bones de menjar i totes autèntiques.

== Orige ==

L'orige de la paella és accidental i per necessitat. Fon un llaurador de l'albufera el que va començar a cuinar l'arròs, els conills de mont i els ànets que caçava. És possible que fora l'[[Albufera de Valéncia]] pero albuferes va haver en tot el llitoral valencià.

= Tipos de Paella =

== Paella valenciana ==
[[Image:paellavalenciana.jpg|300px|thumb|right|<center>Paella [[Comunitat Valenciana|valenciana]]</center>]]

===Ingredients===
*400 gr. [[arròs]].
*1/2 litro d'[[aigua]].
*250 gr. de [[conill]].
*400 gr. de [[pollastre]].
*16 [[caragol|caragols]].
*120 gr. [[tomata]] rallada.
*120 gr. fesols de [[garrofó]].
*120 gr. fesols secs.
*100 gr. [[bajoquetes]].
*4 bris de [[safrà]].
*[[Romer]] fresc.
*1 culleradeta de colorant.
*1 cullerada de [[pimentò]].
*[[Oli]] d'[[oliva]].
*[[Sal]].

=== Elaboració ===
Se trosseja el conill, el pollastre i les verdures, se coloca la paella en el fòc, cobrim el fondo d'oli sense passar-se, puix si no pot quedar oliosa. Se frig el conill i el pollastre fins que es doren. S'adoba la carn i es tiren ara les verdures, que han de ser fresques, se les dona unes voltes i s'aparten cap als cantons de la paella, deixant el centre lliure. S'afig l'all picat, la tomata, se sofrig llaugerament i s'agrega el pimentó. S'aboca l'aigua i quan trenca el bull, se tira el safrà i el colorant. S'incorporen els caragols. Se deixa reduir l'aigua un poc a fòc viu i despuix se baixa el fòc. Ací es mira el punt de sal i s'afig l'arròs, procurant repartir-lo per tota la paella. Ha de coure cinc minuts a fòc fort i quinze a fòc mig. Se remena la paella de quan en quan i quan se veja l'arròs se li tira un miqueta de romer.

== Paella de l'horta ==
[[Image:ppilotes.jpg|300px|thumb|right|<center>Paella de l'horta</center>]]

===Ingredients===
*400 gr. [[arròs]].
*1/2 litro d'[[aigua]].
*250 gr. de [[conill]].
*400 gr. de [[pollastre]].
*16 [[caragol|caragols]].
*150 gr. [[pebrera verda]].
*120 gr. [[tomaca]] rallada.
*120 gr. fesols de [[garrofó]].
*120 gr. fesols secs.
*100 gr. [[bajoquetes]].
*2 dents d'[[all]].
*4 bris de [[safrà]].
*[[Romer]] fresc.
*1 culleradeta de colorant.
*1 cullerada de [[pimentó]].
*[[Oli]] d'[[oliva]].
*[[Sal]].

'''Per a les pilotetes de carn:'''
*200 gr. de [[carn]] picada de [[porc]].
*15 gr. [[manteca]].
*20 gr. de [[pa]] rallat.
*1 ou.
*1 culleradeta de [[pinyons]].
*[[Canella]].
*Sal.

=== Elaboració ===
Se trosseja el conill, el pollastre i les verdures, se preparen les pilotetes mesclant els ingredients indicats, se passen per clara d'ou batuda i es reserven.
Se coloca la paella en el fòc, cobrim el fondo d'oli. Se frig el conill i el pollastre. S'adoba la carn i es tiren ara les verdures, que han de ser fresques, se les dona unes voltes i s'aparten cap als cantons de la paella, deixant el centre lliure. S'afig l'all picat, la tomaca, se sofrig llaugerament i s'agrega el pimentó. S'aboca l'aigua i quan trenca el bull, se tira el safrà i el colorant. S'incorporen les pilotetes i els caragols. Se deixa reduir l'aigua un poc a fòc viu i despuix es baixa el fòc. Ací es mira el punt de sal i s'afig l'arròs, procurant repartir-lo per tota la paella. Ha de coure cinc minuts a fòc fort i quinze a fòc mig. Se remena la paella de quan en quan i quan se veja l'arròs se li tira un miqueta de romer.

== Paella marinera ==
[[Image:Paelma2.jpg|thumb|right|300px|<center>Paella marinera</center>]]

=== Ingredients ===
*500 gr. [[arròs]].
*250 gr. de [[sépia]].
*250 gr. de [[rap]].
*250 gr. d'[[emperador]].
*8 [[gamba|gambes]].
*8 [[clòchina|clòchines]].
*4 [[cigala|cigales]].
*250 gr. de [[chirla|chirles]].
*1 [[pebrera verda]].
*[[Aigua]].
*1 dent d'[[all]].
*2 [[tomata|tomates]] madures.
*[[Safrà]].
*[[Oli]] d'[[oliva]].
*[[Sal]].

=== Elaboració ===
Se llava el marisc i el peix. S'obrin al vapor les clòchines i les chirles. Se trosseja la sépia, el rap i l'emperador. Se talla la pebrera a trossets i es pela i es pica l'all i les tomaques.
En una paella al fòc en un poc d'oli, se frig la pebrera, els alls i les tomaques. S'afig el peix i quan tot estiga casi fet se tira l'aigua calenta (el doble que d'arròs) i un poc de sal. Quan trenca el bull se tira l'arròs repartit per tota la paella i es deixa coure quinze minuts. A mitat de la cocció s'agrega el marisc.

== Paella mixta ==
[[Image:Paelmi3.jpg|thumb|right|300px|<center>Paella Mixta</center>]]

=== Ingredients ===
*400 gr. arròs.
*400 gr. pollastre.
*250 gr. conill.
*150 gr. magre de porc.
*4 blanquets.
*1 calamar gran.
*4 trossets de [[rap]].
*12 [[clòchina|clòchines]].
*12 pechines.
*8 [[llangostí|llangostins]].
*4 gambes,
*4 cullerades de pésols.
*1 pebrera verda.
*2 [[carchofa|carchofes]].
*4 tomates.
*2 dents d'all.
*Safrà.
*[[Llima]].
*1 culleradeta de pimentó.
*[[Jolivert]].
*Oli d'Oliva.
*Sal.

=== Elaboració ===
Se trosseja el pollastre, el conill, el magre, la pebrera, carchofes i les tomaques pelades. Se pica finament l'all i el jolivert. Se llaven les pechines, les clòchines i el calamar, tallant est últim en círculs. En la paella en oli, se frig tota la carn, quan estiga dorada s'afig la pebrera, els calamars, les carchofes i l'all picat, barrejant-ho tot. Despuix s'agrega la tomaca, el pimentó, els llangostins i les gambes. Se li tira l'arròs, els pésols, el rap, les pechines i les clòchines, se li peguen unes voltes i se li agrega l'aigua (doble de cantitat que l'arròs), se tira el safrà i es deixa coure vint minuts o fins que s'haja evaporat l'aigua. Se deixa reposar uns minuts i estarà presta per a menjar. Se servix acompanyada en uns trossos de llima i polsejat en jolivert.

== Paella de montanya ==
[[Image:Paelmo.jpg|thumb|right|300px|<center>Paella de Montanya</center>]]

=== Ingredients ===
*1/2 kg. de pollastre i conill.
*Bajoquetes.
*1 pebrera roja.
*4 [[carchofa|carchofes]].
*Pésols.
*400 grs. d'arròs.
*Sal.
*Safrà pur.

=== Elaboració ===
Se sofrig la carn i verdures en la paella. S'afig l'aigua fins a cobrir la carn i deixar bollir en sal i safrà. Despuix s'agrega l'arròs i quan comence a secar coloquem la verdura fins la seua total cocció.

== Paella en verdures ==
[[Image:Paelver.jpg|thumb|right|300px|<center>Paella de verdures</center>]]

=== Ingredients ===
*500 grs. d'[[arròs]].
*2 dl. d'[[oli]] d'[[oliva]].
*300 grs. de magre de [[porc]] trossejat en trossos chicotets.
*1 manoll d'[[all]]s.
*150 grs. de [[bajoqueta|bajoquetes]].
*[[Pebrera]] roja.
*[[Espinac|Espinacs]].
*2 [[carchofes]] grans.
*1/2 [[floricol]].
*100 grs. de [[pésol|pésols]].
*[[Pimentó]].
*Mallat d'[[all|alls]].
*[[Tomata]] i [[jolivert]].
*[[Safrà]].
*Colorant.
*[[Sal]].
*6 gots grans d'[[aigua]] calenta.

=== Elaboració ===

En la paella es coloca l'oli i a fòc llent, se sofrig be el magre i totes les verdures que prèviament s'hauran llavat i trossejat menudament. Quan estiga la verdura tendra, s'incorpora l'arròs remenant per a que també es sofrigga, s'afig el mallat i el pimentó i una cullerada de sal. Se remena. Se posa el safrà i el colorant. Se li incorpora l'aigua i a fòc viu se bull durant aproximadament 15 minuts fins que es consumixca totalment. A mig bollir se rectifica de sal al gust. Se deixa en repòs durant uns minuts i es servix.

== Concurs Internacional de Paella Valenciana ==

En la ciutat valenciana de [[Sueca]] es celebra des de l'any [[1961]] un Concurs Internacional de Paella Valenciana sent l'event gastronòmic més antic d'[[Espanya]] i un dels més antics d'[[Europa]].

En el marc de les festes patronals de celebració del 600 aniversari del descobriment de la Verge de Sales, patrona de Sueca, va començar a organisar-se el certamen. Primer fon un concurs provincial, despuix passà a ser nacional, i fa ya 30 anys que és un concurs internacional.

== Enllaços externs ==

* {{DGLV|Paella}}
* [https://www.lavanguardia.com/comer/al-dia/20180917/451850605887/mejor-paella-mundo-concurso-sueca-bon-aire-el-palmar.html Esta es la mejor paella del mundo - ''La Vanguardia'']

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Arrossos valencians]]

Alboraya

2019-04-12T12:01:21Z

Fardacho: /* Alboraya: "El breçol de l'orchata", "Manal d'orchata" */

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Localització d'Alboraya respecte de la comunitat.png|95px]]
|nom = Alboraya
|image_escut = [[Image:Escut_Alboraya.jpg|40px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
|coor = 39°30′2″N 0°21′2″O
|superfície = 8,3 km²
|altitut = 5 msnm
|població = 24.031 hab.
|densitat = 2.895,30 hab./km²
|gentilici = Alborayense/sa
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46120
|festes = 1º dumenge de juliol
|alcalde = Manuel Álvaro Manzano ([[PPCV]])
|uep = [http://www.alboraya.org Web Oficial d'Alboraya]
|notes =
}}

'''Alboraya''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertany a la comarca de l'[[Horta Nort]], que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'Horta valenciana, de fet se la definix com ''"El portal de l'horta"''. És, despuix de [[Burjassot]], la segona ciutat de la comarca de l'[[Horta Nort]], per població.

== Geografia ==
El terme municipal conserva àmplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tengut esta terra. A mida que passen els anys, l'extensió d'horta se va reduint, degut a la pressió urbanística. La designació de la ciutat de Valéncia com ciutat sèu de la [[Copa Amèrica 2007]], va supondre un desenroll important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, degut a la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i l'actual situació dels seus tres polígons industrials tingueren, com a conseqüència que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes fixaren les seues bases d'operacions per a l'event deportiu en esta població.

No obstant, i donat que n'hi han grans zones de regadiu, el terme es dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.
[[Image:Trenc_d'Alba_en_Port_Saplaya.jpg|right|thumb|Trenc d'alba en Port Saplaya]]
Se pot accedir ad esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Saplaya arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.

L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Saplaya els sèt dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.

=== Localitats limítrofs ===
[[Almàssera]] pel noroest, [[Meliana]] pel nort, [[Tavernes Blanques]] per l'oest i [[Valéncia]] pel sur. Totes de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
Alqueria musulmana que el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgà al bisbe d'[[Osca]], [[Vidal de Canelles]]. [[Teresa Gil de Vidaura]], conseguí la propietat, a través d'una permuta de terres en dit bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de [[Jaume de Xérica]], fill seu i del rei [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]]. En l'any [[1331]], passà a mans de [[Gilabert de Sanoguera]], qui fundà el senyoriu. Durant el [[sigle XV]], passà a poder de la Corona. Al seu terme, se troba el despoblat de [[Rafelterras]].

L'Iglésia fon construïda el [[sigle XV]] baix l'advocació de Santa Maria. Junt al [[barranc del Carraixet]] s'alçà una ermita dedicada a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]; el seu primer edifici data de l'any [[1414]] i el manà construir el Consell General de Valéncia en l'any [[1400]], per tal de consagrar els cementeris a on eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual és de nova planta.

[[File:Horta de Alboraia (9669070843).jpg|thumb|Horta de Alboraya]]

La principal activitat és l'agrícola, i el cultiu més important és el de la [[chufa]], que ha fet famosa l'[[orchata]] d'Alboraya.

El reconte poblacional de l'any [[1646]] oferix un còmput de 88 cases; [[Cavanilles]] sifra la població, l'any [[1794]], en 560 veïns; a mitat de [[sigle XIX]] Madoz apunta la cantitat de 3.301 habitants; [[Sanchis Sivera]], l'any [[1922]] dona noticia de 4.265.

== Administració ==
Les eleccions de maig de 2003 donaren l'alcaldia per majoria absoluta al [[PP]] (9 regidors); obtingueren també representació el [[PSOE]] (3), SIA (Sí Alboraya, 2), UV (1), BLOC-EV (1) i l'Entesa (1).

{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Enrique Ruiz Peris
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Joan Josep Barres Paulo
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Francisco Pastor Gimeno
| Partit_3 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_4 = Joan Josep Barres Paulo
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Joan Josep Barres Paulo
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Manuel Álvaro Manzano
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Manuel Álvaro Manzano
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Manuel Álvaro Manzano
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
La població ha creixcut molt en els últims anys; aixina, en l'any [[1986]] vivien 11.267 persones, l'any [[2002]] la sifra havia pujat fins als 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de [[2001]] que sabien parlar [[valencià]]. Conta en una població de 21.263 habitants en [[2006]].

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2017]]
|-
| align=center| 4.700 || align=center| 4.807 || align=center| 5.712 || align=center| 6.124 || align=center| 6.749 || align=center| 6.885 || align=center| 8.073 || align=center| 9.126 || align=center| 10.727 || align=center| 11.687 || align=center| 16.943 || align=center| 20.514 || align=center| 21.263 || align=center| 24.031

|}

== Economia ==
L'activitat econòmica de la població es distribuïx de la següent manera (senyes de [[1994]]): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'indústria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

== Patrimoni i Arquitectura ==
[[File:Club Náutico Port Saplaya.jpg|thumb|Port Saplaya]]

[[File:Platja de la Patacona d'Alboraia-Març2009.jpg|thumb|Plaja de la Patacona d'Alboraya]]

[[File:Alboraia. Església.JPG|thumb|Iglésia de l'Assunció de Nostra Senyora, en Alboraya]]

[[Image:Ermita_Els_Peixets.jpg|thumb|Ermita del Milacre dels Peixets]]

Alboraya conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar ademés, un front coster de quasi quatre quilómetros de llargària, en dos núcleus residencials o barris separats per la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]]: [[Port Saplaya]] i [[Patacona]]. El primer té un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels càlits ocres i sienes, els blaus i els roses pàlits, usats tradicionalment en la pintura de les vivendes. El segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residència, abdós barris en excelents plages.

Del seu patrimoni monumental destaca l'iglésia parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora ([[sigle XVIII]]) d'estil barroc i d'orige migeval, que junt en la casa abadia formen una illa de cases. La frontera és de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó, tenint la casa abadia darrere a l'esquerra. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites, com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la desapareguda masia de Vilanova. Cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Sant; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Rectoret), en la masia del Retor, sense cult; l'ermita de Santa Bàrbera (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'[[ermita de Sant Cristòfol]] pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]] l'[[ermita dels Peixets]], d'estil neogòtic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ogivals i sostre a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceràmic en l'alusió al milacre supostament ocorregut en juliol de l'any [[1348]] en eixe mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals de [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], aixina com per les alqueries morisques i cases d'horta, alqueries i barraques ([[Alqueria del Magistre|Alqueria del Magistre]], a on se troba el [[Museu de l'orchata i la chufa]]), testimoni d'un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceràmics d'orige devocional. Destaca el denominat "Pont del Moro" de cinc metros d'ample per huit de llarc, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó, la Casa del Comte de Sanoguera, en plena plaça del poble.

== Cultura ==
=== Persones célebres d'Alboraya ===
*En [[Joan Batiste Basset i Ramos]] (Alboraya, 1654 - Segòvia 1725). Militar que encapçalà la rebelió valenciana contra Felip V durant la guerra de successió al front dels "Maulets".

* [[Don Vicent Coret]], clarinetiste, que arribà a ser director del Conservatori de Música de Ginebra.

* [[Don Cristòfol Coret i Peris]] fon Doctor en teologia i sacerdot (1682-1760). Ensenyà llatí en [[Valéncia]] i fon beneficiat de la parròquia de Sant Martí. Deixà obres com Diàlecs del Docte Lluís Vives, etc.

* [[Dominic Pare Lluís Navarro]] (1788-1846), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer capellà retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasió francesa fon desterrat per haver procurat alçar l'espirit nacional contra l'invasor. Societat Ateneu Musical del Port, un dels fundadors fon el Pare Lluís Navarro, primer capellà retor de Nostra Senyora del Rosari,

* El pintor [[Don Cristòfol Valero]], (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a [[Roma]] per estudis, fon un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocació de Santa Bàrbara, on arribà a ser director. En 1754 presentà la seua obra Mentor aconsellant a Telèmac abans de la seua lluita en Adrasto que es conserva en la Real Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i que constituïx una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'época, en esta acadèmia de Sant Ferrando fon membre honorari i en 1768 fon director de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.

* [[Don Juliol Just Gimeno]] Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976. Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II República fon Ministre d'Obres Públiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governació (1947? - 1949), Ministre d'Acció en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i d'Emigració (1960? - 1962) i Ministre d'Emigració i Interior (1962 - 1976). Exiliat en [[França]] durant l'ocupació alemana, va estar en presó i internat en un camp de concentració. Fon traductor en els organismes internacionals dependents de la ONU.

* [[Sr. Ferran Giner Gil]], “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la pedrera del [[Valéncia CF]] debutant en el primer equip uns dies abans de complir els díhuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Xixó a on jugà dos discretes temporades). Una vegada finalisat el seu compromís en el club asturià i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hèrcules CF de segona divisió a on tampoc oferí un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisió B. Allí es retirà com a jugador passant a formar part del cos tècnic, i internacional en la selecció espanyola en onze ocasions.

* [[Sra. Remeis Ros Frechina]] ha segut una figura important del teatre alborayer. En un llibre explica les seues vivències de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX.

* [[Els germans Josep i Enric Gimeno]], fundaren la primera orchateria d'Alboraya, la Chocolateria Gimeno, en lo carrer Cabanyal, hui desapareguda.

* [[Don Enric Mestre]] (1936 - ) és un artiste modern de reconeiximent mundial, i membre de l'International Academy of Ceramics, en sèu en [[Ginebra]], [[Suïssa]]. En el seu estudi, en mig de l'horta d'Alboraya, Valéncia, construïx escultures ceràmiques de forma ininterrompuda des de fa molts anys.

* La triple [[Sra. Clarita Panach]] se dedicà al teatre líric en gran èxit.

* [[Don Josep Peris i Aragó]], fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on va obtindre diversos premis acadèmics, en 1982 en [[Sogorp]] realisà una exposició, la ciutat li feu un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Círcul de Belles Arts li concedí la Medalla al Mèrit per la seua vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya el declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.

* El poeta [[Don Cristòfol Aguilar Hurtado]].

* [[Sr. Don Daniel Tortajada "l’orchater"]] fon el president del Gremi d’orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en l'any [[2001]], l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no n'hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en l'any [[2002]], esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obrí la seua primera botiga en l'any [[1960]] en sa casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dòna Carme per a despuix obrir l'actual en l'any [[1979]], en [[1982]] junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia es repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.

* Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Don Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibáñez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador del poble, al que amava. La seua senzillea i humanitat, el seu talent dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en la mateixa la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Sobreixent Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on permaneixqué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com a professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com a membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.

== Festes locals ==
Les festes d'Alboraya són conegudes en tota la comarca i ad elles acodixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Escomencen la primera fi de semana de juliol i s'estenen a lo llarc de tota la semana següent, celebrant-se varies activitats de gran interés religiós, cultural i lúdic.

Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festivitat del [[Corpus Christi]] fòra de l'Octava, concretament el dumenge anterior al [[10 de juliol]], festivitat de [[San Cristòfol]], patró de la localitat.

Entorn a les festes majors s'organisa una gran fira, en la presencia dels grups culturals de la població.

Pero això és a soles el principi. El calendari festiu d'Alboraya és un dels més complets de la comarca de l'[[Horta Nort]]. Són coneguts i admirats per tota la comarca les Processons de [[Semana Santa]] com la [[Processó de les Palmes]] del dumenge de Rams, els actes oficials del Dijous i [[Divendres Sant]], el Via Crucis de l'Horta, el Dilluns Sant, portant el Crist de les Ànimes des de la seua Ermita en plena [[Horta]] fins el Temple Parroquial i el Sant Encontre del Dumenge de Resurrecció.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristòfol" el primer dumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecostés en l'ermita del "[[Milacre dels Peixets]]”.

Les [[Fogueres de Sant Joan]] inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap a les Festes Majors d'Alboraya, que té lloc vora el [[10 de juliol]], en honor al patró Sant Cristòfol i al [[Corpus Christi]].

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de vàries festes locals en una semana lúdic-festiva, a on els actes religiosos, processons del [[Corpus Christi]], Sant Roc (en la bendició del rollo i el ciri), Verge de l'Assunció, Sant Cristòfol (bendició de coches), festa a Sant Isidre Llaurador (en bendició d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'[[orchata]], desfilades de [[moros i cristians]], exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos del barri mariner de [[Port Saplaya]] a Nostra Senyora del Monte Carmel i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanca el cicle estival.

L'últim dumenge d'octubre es celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parròquia i repartiment d'orchata, des de 2006, eixa última fi de semana d'octubre, l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (migeval), actes de carrer i culturals.

Les festes de l'autumne, com les del barri plager de [[La Patacona]], "quints" en Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre atres, reòbrin el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenca i el canvi d'any.

== Gastronomia ==
=== Alboraya: "El breçol de l'orchata", "Manal d'orchata" ===
Alboraya és coneguda en qualsevol part del món per ser la població a on s'elabora la millor [[orchata]] de chufes de tot lo món.

[[Cyperus esculentus]], nomenada comunament junça avellanada, és una planta herbàcea que produïx el tubèrcul comestible conegut com [[chufa]], del qual, despuix de ser triturat i escorregut, s'obté el líquit blanc conegut com a orchata.

Hi ha que resenyar la paella o el arros en fesols i naps o el famos arròs al forn, el arros en bledes aixina com la paella de fege de bou o els famosos caragols picants anomenats avellanecs. Per a lo referent als dolsos, tenim els fartons, les tortes cristines o escudellaes, les pilotes de nadal dolç tipic d'Alboraya que es prepara asoles els dies de nadal, porta sagí, armela, pa rallat i ou.

Destaca, ademes, la coca de pibe roig, que es una especilitat fornera en forma rectangular i en pimentó, aixina com la corona, especialitat fornera, en forma de circunferencia (corona), elaborada en fines capes de bescuit, en una crema d'armela entrellaçada entre les distintes capes i recuberta de clara d'ou batuda (merengue), per a terminar es decora en la sua part superior en fruites confitades, se pren com a postre en el cafe.

== Accessos ==
Esta localitat està pràcticament unida a Valéncia. S'accedix a la mateixa a través del carrer Emili Baró continuant per l'Avinguda de l'Orchata. També conta en dos estacions de ferrocarril (llínea 3 de Metro) de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana|FGV]].

== Deports ==
===Fútbol===
Alboraya conta en una escola de fútbol. Actualment l'escola conta en un total de 30 equips estant fins la categoria de cadet al màxim nivell.

L'Alboraya UD sol aportar jugadors a la Selecció Valenciana tots els anys i inclús alguns d'ells han tengut l'oportunitat de fichar per equips de 1ª divisió com el RCD Espanyol de Barcelona, Vilarreal CF i Valéncia CF.

Per atra banda, conta en unes instalacions de calitat en un camp de fútbol 11 i atres dos de fútbol 7, tots ells d'herba artificial.

El primer equip disputa els seus encontres en la Regional Preferent Grup II de la Comunitat Valenciana. Este equip està entrenat per Carles Roman i té com a objectiu superar l'octava posició que alcançà la passada temporada.
L'equip jovenil, entrenat per Pep Hurtado, ha conseguit recentment el campeonat i l'ascens a Lliga Nacional Jovenil.

===Escacs===
L'Escola Deportiva Municipal d'Escacs d'Alboraya (regida pel Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya) és una de les més prestigioses a nivell autonòmic.

===Fútbol Sala===
El Club Fútbol Sala Alboraya és un dels clubs deportius del poble en major seguiment. Els majors èxits se centren en la temporada 2004, a on el primer equip quedà sub-campeó de Nacional A, a una sola posició de conseguir l'ascens a la divisió de Plata. L'entrenador era Josep Escrich.

Per atra banda, eixe mateix any, el jovenil dirigit per Ricart Iñiguez Calabuig quedà tercer classificat en lliga Nacional Jovenil. Conseguí ser el millor equip Valencià de l'any.

A l'any següent, les dificultats econòmiques motivades per l'escàs recolzament de l'Ajuntament ad este deport, varen fer que desaparegueren els dos equips més representatius: el primer equip descendí a Provincial B i el Jovenil a primera Provincial.

== Enllaços externs ==
*[http://www.alboraya-online.com/ Web no oficial sobre Alboraya]
*[http://www.alboraya.org/ Pàgina oficial de l'Ajuntament d'Alboraya]
*[http://www.parroquiaalboraya.com/ Pàgina oficial de la parròquia d'Alboraya]
*[http://www.elmachistre.es/ Web del Museu de la Chufa i de l'Orchata]

==Referències==
{{Traduït de|es|Alboraya}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Alboraya

2019-04-12T11:55:45Z

Fardacho: /* Alboraya: "El breçol de l'orchata", "Manal d'orchata" */

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Localització d'Alboraya respecte de la comunitat.png|95px]]
|nom = Alboraya
|image_escut = [[Image:Escut_Alboraya.jpg|40px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
|coor = 39°30′2″N 0°21′2″O
|superfície = 8,3 km²
|altitut = 5 msnm
|població = 24.031 hab.
|densitat = 2.895,30 hab./km²
|gentilici = Alborayense/sa
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46120
|festes = 1º dumenge de juliol
|alcalde = Manuel Álvaro Manzano ([[PPCV]])
|uep = [http://www.alboraya.org Web Oficial d'Alboraya]
|notes =
}}

'''Alboraya''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertany a la comarca de l'[[Horta Nort]], que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'Horta valenciana, de fet se la definix com ''"El portal de l'horta"''. És, despuix de [[Burjassot]], la segona ciutat de la comarca de l'[[Horta Nort]], per població.

== Geografia ==
El terme municipal conserva àmplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tengut esta terra. A mida que passen els anys, l'extensió d'horta se va reduint, degut a la pressió urbanística. La designació de la ciutat de Valéncia com ciutat sèu de la [[Copa Amèrica 2007]], va supondre un desenroll important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, degut a la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i l'actual situació dels seus tres polígons industrials tingueren, com a conseqüència que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes fixaren les seues bases d'operacions per a l'event deportiu en esta població.

No obstant, i donat que n'hi han grans zones de regadiu, el terme es dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.
[[Image:Trenc_d'Alba_en_Port_Saplaya.jpg|right|thumb|Trenc d'alba en Port Saplaya]]
Se pot accedir ad esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Saplaya arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.

L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Saplaya els sèt dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.

=== Localitats limítrofs ===
[[Almàssera]] pel noroest, [[Meliana]] pel nort, [[Tavernes Blanques]] per l'oest i [[Valéncia]] pel sur. Totes de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
Alqueria musulmana que el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgà al bisbe d'[[Osca]], [[Vidal de Canelles]]. [[Teresa Gil de Vidaura]], conseguí la propietat, a través d'una permuta de terres en dit bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de [[Jaume de Xérica]], fill seu i del rei [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]]. En l'any [[1331]], passà a mans de [[Gilabert de Sanoguera]], qui fundà el senyoriu. Durant el [[sigle XV]], passà a poder de la Corona. Al seu terme, se troba el despoblat de [[Rafelterras]].

L'Iglésia fon construïda el [[sigle XV]] baix l'advocació de Santa Maria. Junt al [[barranc del Carraixet]] s'alçà una ermita dedicada a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]; el seu primer edifici data de l'any [[1414]] i el manà construir el Consell General de Valéncia en l'any [[1400]], per tal de consagrar els cementeris a on eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual és de nova planta.

[[File:Horta de Alboraia (9669070843).jpg|thumb|Horta de Alboraya]]

La principal activitat és l'agrícola, i el cultiu més important és el de la [[chufa]], que ha fet famosa l'[[orchata]] d'Alboraya.

El reconte poblacional de l'any [[1646]] oferix un còmput de 88 cases; [[Cavanilles]] sifra la població, l'any [[1794]], en 560 veïns; a mitat de [[sigle XIX]] Madoz apunta la cantitat de 3.301 habitants; [[Sanchis Sivera]], l'any [[1922]] dona noticia de 4.265.

== Administració ==
Les eleccions de maig de 2003 donaren l'alcaldia per majoria absoluta al [[PP]] (9 regidors); obtingueren també representació el [[PSOE]] (3), SIA (Sí Alboraya, 2), UV (1), BLOC-EV (1) i l'Entesa (1).

{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Enrique Ruiz Peris
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Joan Josep Barres Paulo
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Francisco Pastor Gimeno
| Partit_3 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_4 = Joan Josep Barres Paulo
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Joan Josep Barres Paulo
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Manuel Álvaro Manzano
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Manuel Álvaro Manzano
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Manuel Álvaro Manzano
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
La població ha creixcut molt en els últims anys; aixina, en l'any [[1986]] vivien 11.267 persones, l'any [[2002]] la sifra havia pujat fins als 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de [[2001]] que sabien parlar [[valencià]]. Conta en una població de 21.263 habitants en [[2006]].

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2017]]
|-
| align=center| 4.700 || align=center| 4.807 || align=center| 5.712 || align=center| 6.124 || align=center| 6.749 || align=center| 6.885 || align=center| 8.073 || align=center| 9.126 || align=center| 10.727 || align=center| 11.687 || align=center| 16.943 || align=center| 20.514 || align=center| 21.263 || align=center| 24.031

|}

== Economia ==
L'activitat econòmica de la població es distribuïx de la següent manera (senyes de [[1994]]): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'indústria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

== Patrimoni i Arquitectura ==
[[File:Club Náutico Port Saplaya.jpg|thumb|Port Saplaya]]

[[File:Platja de la Patacona d'Alboraia-Març2009.jpg|thumb|Plaja de la Patacona d'Alboraya]]

[[File:Alboraia. Església.JPG|thumb|Iglésia de l'Assunció de Nostra Senyora, en Alboraya]]

[[Image:Ermita_Els_Peixets.jpg|thumb|Ermita del Milacre dels Peixets]]

Alboraya conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar ademés, un front coster de quasi quatre quilómetros de llargària, en dos núcleus residencials o barris separats per la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]]: [[Port Saplaya]] i [[Patacona]]. El primer té un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels càlits ocres i sienes, els blaus i els roses pàlits, usats tradicionalment en la pintura de les vivendes. El segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residència, abdós barris en excelents plages.

Del seu patrimoni monumental destaca l'iglésia parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora ([[sigle XVIII]]) d'estil barroc i d'orige migeval, que junt en la casa abadia formen una illa de cases. La frontera és de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó, tenint la casa abadia darrere a l'esquerra. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites, com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la desapareguda masia de Vilanova. Cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Sant; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Rectoret), en la masia del Retor, sense cult; l'ermita de Santa Bàrbera (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'[[ermita de Sant Cristòfol]] pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]] l'[[ermita dels Peixets]], d'estil neogòtic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ogivals i sostre a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceràmic en l'alusió al milacre supostament ocorregut en juliol de l'any [[1348]] en eixe mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals de [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], aixina com per les alqueries morisques i cases d'horta, alqueries i barraques ([[Alqueria del Magistre|Alqueria del Magistre]], a on se troba el [[Museu de l'orchata i la chufa]]), testimoni d'un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceràmics d'orige devocional. Destaca el denominat "Pont del Moro" de cinc metros d'ample per huit de llarc, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó, la Casa del Comte de Sanoguera, en plena plaça del poble.

== Cultura ==
=== Persones célebres d'Alboraya ===
*En [[Joan Batiste Basset i Ramos]] (Alboraya, 1654 - Segòvia 1725). Militar que encapçalà la rebelió valenciana contra Felip V durant la guerra de successió al front dels "Maulets".

* [[Don Vicent Coret]], clarinetiste, que arribà a ser director del Conservatori de Música de Ginebra.

* [[Don Cristòfol Coret i Peris]] fon Doctor en teologia i sacerdot (1682-1760). Ensenyà llatí en [[Valéncia]] i fon beneficiat de la parròquia de Sant Martí. Deixà obres com Diàlecs del Docte Lluís Vives, etc.

* [[Dominic Pare Lluís Navarro]] (1788-1846), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer capellà retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasió francesa fon desterrat per haver procurat alçar l'espirit nacional contra l'invasor. Societat Ateneu Musical del Port, un dels fundadors fon el Pare Lluís Navarro, primer capellà retor de Nostra Senyora del Rosari,

* El pintor [[Don Cristòfol Valero]], (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a [[Roma]] per estudis, fon un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocació de Santa Bàrbara, on arribà a ser director. En 1754 presentà la seua obra Mentor aconsellant a Telèmac abans de la seua lluita en Adrasto que es conserva en la Real Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i que constituïx una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'época, en esta acadèmia de Sant Ferrando fon membre honorari i en 1768 fon director de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.

* [[Don Juliol Just Gimeno]] Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976. Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II República fon Ministre d'Obres Públiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governació (1947? - 1949), Ministre d'Acció en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i d'Emigració (1960? - 1962) i Ministre d'Emigració i Interior (1962 - 1976). Exiliat en [[França]] durant l'ocupació alemana, va estar en presó i internat en un camp de concentració. Fon traductor en els organismes internacionals dependents de la ONU.

* [[Sr. Ferran Giner Gil]], “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la pedrera del [[Valéncia CF]] debutant en el primer equip uns dies abans de complir els díhuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Xixó a on jugà dos discretes temporades). Una vegada finalisat el seu compromís en el club asturià i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hèrcules CF de segona divisió a on tampoc oferí un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisió B. Allí es retirà com a jugador passant a formar part del cos tècnic, i internacional en la selecció espanyola en onze ocasions.

* [[Sra. Remeis Ros Frechina]] ha segut una figura important del teatre alborayer. En un llibre explica les seues vivències de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX.

* [[Els germans Josep i Enric Gimeno]], fundaren la primera orchateria d'Alboraya, la Chocolateria Gimeno, en lo carrer Cabanyal, hui desapareguda.

* [[Don Enric Mestre]] (1936 - ) és un artiste modern de reconeiximent mundial, i membre de l'International Academy of Ceramics, en sèu en [[Ginebra]], [[Suïssa]]. En el seu estudi, en mig de l'horta d'Alboraya, Valéncia, construïx escultures ceràmiques de forma ininterrompuda des de fa molts anys.

* La triple [[Sra. Clarita Panach]] se dedicà al teatre líric en gran èxit.

* [[Don Josep Peris i Aragó]], fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on va obtindre diversos premis acadèmics, en 1982 en [[Sogorp]] realisà una exposició, la ciutat li feu un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Círcul de Belles Arts li concedí la Medalla al Mèrit per la seua vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya el declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.

* El poeta [[Don Cristòfol Aguilar Hurtado]].

* [[Sr. Don Daniel Tortajada "l’orchater"]] fon el president del Gremi d’orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en l'any [[2001]], l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no n'hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en l'any [[2002]], esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obrí la seua primera botiga en l'any [[1960]] en sa casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dòna Carme per a despuix obrir l'actual en l'any [[1979]], en [[1982]] junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia es repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.

* Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Don Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibáñez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador del poble, al que amava. La seua senzillea i humanitat, el seu talent dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en la mateixa la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Sobreixent Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on permaneixqué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com a professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com a membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.

== Festes locals ==
Les festes d'Alboraya són conegudes en tota la comarca i ad elles acodixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Escomencen la primera fi de semana de juliol i s'estenen a lo llarc de tota la semana següent, celebrant-se varies activitats de gran interés religiós, cultural i lúdic.

Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festivitat del [[Corpus Christi]] fòra de l'Octava, concretament el dumenge anterior al [[10 de juliol]], festivitat de [[San Cristòfol]], patró de la localitat.

Entorn a les festes majors s'organisa una gran fira, en la presencia dels grups culturals de la població.

Pero això és a soles el principi. El calendari festiu d'Alboraya és un dels més complets de la comarca de l'[[Horta Nort]]. Són coneguts i admirats per tota la comarca les Processons de [[Semana Santa]] com la [[Processó de les Palmes]] del dumenge de Rams, els actes oficials del Dijous i [[Divendres Sant]], el Via Crucis de l'Horta, el Dilluns Sant, portant el Crist de les Ànimes des de la seua Ermita en plena [[Horta]] fins el Temple Parroquial i el Sant Encontre del Dumenge de Resurrecció.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristòfol" el primer dumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecostés en l'ermita del "[[Milacre dels Peixets]]”.

Les [[Fogueres de Sant Joan]] inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap a les Festes Majors d'Alboraya, que té lloc vora el [[10 de juliol]], en honor al patró Sant Cristòfol i al [[Corpus Christi]].

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de vàries festes locals en una semana lúdic-festiva, a on els actes religiosos, processons del [[Corpus Christi]], Sant Roc (en la bendició del rollo i el ciri), Verge de l'Assunció, Sant Cristòfol (bendició de coches), festa a Sant Isidre Llaurador (en bendició d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'[[orchata]], desfilades de [[moros i cristians]], exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos del barri mariner de [[Port Saplaya]] a Nostra Senyora del Monte Carmel i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanca el cicle estival.

L'últim dumenge d'octubre es celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parròquia i repartiment d'orchata, des de 2006, eixa última fi de semana d'octubre, l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (migeval), actes de carrer i culturals.

Les festes de l'autumne, com les del barri plager de [[La Patacona]], "quints" en Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre atres, reòbrin el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenca i el canvi d'any.

== Gastronomia ==
=== Alboraya: "El breçol de l'orchata", "Manal d'orchata" ===
Alboraya és coneguda en qualsevol part del món per ser la població a on s'elabora la millor [[orchata]] de chufes de tot lo món.

[[Cyperus esculentus]], nomenada comunament junça avellanada, és una planta herbàcea que produïx el tubèrcul comestible conegut com [[chufa]], del qual, despuix de ser triturat i escorregut, s'obté el líquit blanc conegut com a orchata.

Hi ha que resenyar la paella o el arros en fesols i naps o el famos arròs al forn, el arros en bledes aixina com la paella de fege de bou o els famosos caragols picants anomenats avellanecs. Per a lo referent als dolsos, tenim els fartons, les tortes cristines o escudellaes, les pilotes de nadal dolç tipic d'Alboraya que porta sagí, armela, pa rallat i ou.

Destaca, ademes, la coca de pibe roig, que es una especilitat fornera en forma rectangular i en pimentó, aixina com la corona, especialitat fornera, en forma de circunferencia (corona), elaborada en fines capes de bescuit, en una crema d'armela entrellaçada entre les distintes capes i recuberta de clara d'ou batuda (merengue), per terminar es decora en la sua part superior en fruites confitades, se pren com a postre en el cafe.

== Accessos ==
Esta localitat està pràcticament unida a Valéncia. S'accedix a la mateixa a través del carrer Emili Baró continuant per l'Avinguda de l'Orchata. També conta en dos estacions de ferrocarril (llínea 3 de Metro) de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana|FGV]].

== Deports ==
===Fútbol===
Alboraya conta en una escola de fútbol. Actualment l'escola conta en un total de 30 equips estant fins la categoria de cadet al màxim nivell.

L'Alboraya UD sol aportar jugadors a la Selecció Valenciana tots els anys i inclús alguns d'ells han tengut l'oportunitat de fichar per equips de 1ª divisió com el RCD Espanyol de Barcelona, Vilarreal CF i Valéncia CF.

Per atra banda, conta en unes instalacions de calitat en un camp de fútbol 11 i atres dos de fútbol 7, tots ells d'herba artificial.

El primer equip disputa els seus encontres en la Regional Preferent Grup II de la Comunitat Valenciana. Este equip està entrenat per Carles Roman i té com a objectiu superar l'octava posició que alcançà la passada temporada.
L'equip jovenil, entrenat per Pep Hurtado, ha conseguit recentment el campeonat i l'ascens a Lliga Nacional Jovenil.

===Escacs===
L'Escola Deportiva Municipal d'Escacs d'Alboraya (regida pel Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya) és una de les més prestigioses a nivell autonòmic.

===Fútbol Sala===
El Club Fútbol Sala Alboraya és un dels clubs deportius del poble en major seguiment. Els majors èxits se centren en la temporada 2004, a on el primer equip quedà sub-campeó de Nacional A, a una sola posició de conseguir l'ascens a la divisió de Plata. L'entrenador era Josep Escrich.

Per atra banda, eixe mateix any, el jovenil dirigit per Ricart Iñiguez Calabuig quedà tercer classificat en lliga Nacional Jovenil. Conseguí ser el millor equip Valencià de l'any.

A l'any següent, les dificultats econòmiques motivades per l'escàs recolzament de l'Ajuntament ad este deport, varen fer que desaparegueren els dos equips més representatius: el primer equip descendí a Provincial B i el Jovenil a primera Provincial.

== Enllaços externs ==
*[http://www.alboraya-online.com/ Web no oficial sobre Alboraya]
*[http://www.alboraya.org/ Pàgina oficial de l'Ajuntament d'Alboraya]
*[http://www.parroquiaalboraya.com/ Pàgina oficial de la parròquia d'Alboraya]
*[http://www.elmachistre.es/ Web del Museu de la Chufa i de l'Orchata]

==Referències==
{{Traduït de|es|Alboraya}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Alboraya

2019-04-12T11:51:38Z

Fardacho: /* Gastronomia */

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Localització d'Alboraya respecte de la comunitat.png|95px]]
|nom = Alboraya
|image_escut = [[Image:Escut_Alboraya.jpg|40px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
|coor = 39°30′2″N 0°21′2″O
|superfície = 8,3 km²
|altitut = 5 msnm
|població = 24.031 hab.
|densitat = 2.895,30 hab./km²
|gentilici = Alborayense/sa
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46120
|festes = 1º dumenge de juliol
|alcalde = Manuel Álvaro Manzano ([[PPCV]])
|uep = [http://www.alboraya.org Web Oficial d'Alboraya]
|notes =
}}

'''Alboraya''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertany a la comarca de l'[[Horta Nort]], que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'Horta valenciana, de fet se la definix com ''"El portal de l'horta"''. És, despuix de [[Burjassot]], la segona ciutat de la comarca de l'[[Horta Nort]], per població.

== Geografia ==
El terme municipal conserva àmplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tengut esta terra. A mida que passen els anys, l'extensió d'horta se va reduint, degut a la pressió urbanística. La designació de la ciutat de Valéncia com ciutat sèu de la [[Copa Amèrica 2007]], va supondre un desenroll important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, degut a la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i l'actual situació dels seus tres polígons industrials tingueren, com a conseqüència que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes fixaren les seues bases d'operacions per a l'event deportiu en esta població.

No obstant, i donat que n'hi han grans zones de regadiu, el terme es dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.
[[Image:Trenc_d'Alba_en_Port_Saplaya.jpg|right|thumb|Trenc d'alba en Port Saplaya]]
Se pot accedir ad esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Saplaya arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.

L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Saplaya els sèt dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.

=== Localitats limítrofs ===
[[Almàssera]] pel noroest, [[Meliana]] pel nort, [[Tavernes Blanques]] per l'oest i [[Valéncia]] pel sur. Totes de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
Alqueria musulmana que el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgà al bisbe d'[[Osca]], [[Vidal de Canelles]]. [[Teresa Gil de Vidaura]], conseguí la propietat, a través d'una permuta de terres en dit bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de [[Jaume de Xérica]], fill seu i del rei [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]]. En l'any [[1331]], passà a mans de [[Gilabert de Sanoguera]], qui fundà el senyoriu. Durant el [[sigle XV]], passà a poder de la Corona. Al seu terme, se troba el despoblat de [[Rafelterras]].

L'Iglésia fon construïda el [[sigle XV]] baix l'advocació de Santa Maria. Junt al [[barranc del Carraixet]] s'alçà una ermita dedicada a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]; el seu primer edifici data de l'any [[1414]] i el manà construir el Consell General de Valéncia en l'any [[1400]], per tal de consagrar els cementeris a on eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual és de nova planta.

[[File:Horta de Alboraia (9669070843).jpg|thumb|Horta de Alboraya]]

La principal activitat és l'agrícola, i el cultiu més important és el de la [[chufa]], que ha fet famosa l'[[orchata]] d'Alboraya.

El reconte poblacional de l'any [[1646]] oferix un còmput de 88 cases; [[Cavanilles]] sifra la població, l'any [[1794]], en 560 veïns; a mitat de [[sigle XIX]] Madoz apunta la cantitat de 3.301 habitants; [[Sanchis Sivera]], l'any [[1922]] dona noticia de 4.265.

== Administració ==
Les eleccions de maig de 2003 donaren l'alcaldia per majoria absoluta al [[PP]] (9 regidors); obtingueren també representació el [[PSOE]] (3), SIA (Sí Alboraya, 2), UV (1), BLOC-EV (1) i l'Entesa (1).

{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Enrique Ruiz Peris
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Joan Josep Barres Paulo
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Francisco Pastor Gimeno
| Partit_3 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_4 = Joan Josep Barres Paulo
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Joan Josep Barres Paulo
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Manuel Álvaro Manzano
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Manuel Álvaro Manzano
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Manuel Álvaro Manzano
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
La població ha creixcut molt en els últims anys; aixina, en l'any [[1986]] vivien 11.267 persones, l'any [[2002]] la sifra havia pujat fins als 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de [[2001]] que sabien parlar [[valencià]]. Conta en una població de 21.263 habitants en [[2006]].

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2017]]
|-
| align=center| 4.700 || align=center| 4.807 || align=center| 5.712 || align=center| 6.124 || align=center| 6.749 || align=center| 6.885 || align=center| 8.073 || align=center| 9.126 || align=center| 10.727 || align=center| 11.687 || align=center| 16.943 || align=center| 20.514 || align=center| 21.263 || align=center| 24.031

|}

== Economia ==
L'activitat econòmica de la població es distribuïx de la següent manera (senyes de [[1994]]): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'indústria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

== Patrimoni i Arquitectura ==
[[File:Club Náutico Port Saplaya.jpg|thumb|Port Saplaya]]

[[File:Platja de la Patacona d'Alboraia-Març2009.jpg|thumb|Plaja de la Patacona d'Alboraya]]

[[File:Alboraia. Església.JPG|thumb|Iglésia de l'Assunció de Nostra Senyora, en Alboraya]]

[[Image:Ermita_Els_Peixets.jpg|thumb|Ermita del Milacre dels Peixets]]

Alboraya conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar ademés, un front coster de quasi quatre quilómetros de llargària, en dos núcleus residencials o barris separats per la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]]: [[Port Saplaya]] i [[Patacona]]. El primer té un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels càlits ocres i sienes, els blaus i els roses pàlits, usats tradicionalment en la pintura de les vivendes. El segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residència, abdós barris en excelents plages.

Del seu patrimoni monumental destaca l'iglésia parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora ([[sigle XVIII]]) d'estil barroc i d'orige migeval, que junt en la casa abadia formen una illa de cases. La frontera és de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó, tenint la casa abadia darrere a l'esquerra. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites, com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la desapareguda masia de Vilanova. Cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Sant; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Rectoret), en la masia del Retor, sense cult; l'ermita de Santa Bàrbera (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'[[ermita de Sant Cristòfol]] pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]] l'[[ermita dels Peixets]], d'estil neogòtic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ogivals i sostre a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceràmic en l'alusió al milacre supostament ocorregut en juliol de l'any [[1348]] en eixe mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals de [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], aixina com per les alqueries morisques i cases d'horta, alqueries i barraques ([[Alqueria del Magistre|Alqueria del Magistre]], a on se troba el [[Museu de l'orchata i la chufa]]), testimoni d'un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceràmics d'orige devocional. Destaca el denominat "Pont del Moro" de cinc metros d'ample per huit de llarc, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó, la Casa del Comte de Sanoguera, en plena plaça del poble.

== Cultura ==
=== Persones célebres d'Alboraya ===
*En [[Joan Batiste Basset i Ramos]] (Alboraya, 1654 - Segòvia 1725). Militar que encapçalà la rebelió valenciana contra Felip V durant la guerra de successió al front dels "Maulets".

* [[Don Vicent Coret]], clarinetiste, que arribà a ser director del Conservatori de Música de Ginebra.

* [[Don Cristòfol Coret i Peris]] fon Doctor en teologia i sacerdot (1682-1760). Ensenyà llatí en [[Valéncia]] i fon beneficiat de la parròquia de Sant Martí. Deixà obres com Diàlecs del Docte Lluís Vives, etc.

* [[Dominic Pare Lluís Navarro]] (1788-1846), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer capellà retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasió francesa fon desterrat per haver procurat alçar l'espirit nacional contra l'invasor. Societat Ateneu Musical del Port, un dels fundadors fon el Pare Lluís Navarro, primer capellà retor de Nostra Senyora del Rosari,

* El pintor [[Don Cristòfol Valero]], (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a [[Roma]] per estudis, fon un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocació de Santa Bàrbara, on arribà a ser director. En 1754 presentà la seua obra Mentor aconsellant a Telèmac abans de la seua lluita en Adrasto que es conserva en la Real Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i que constituïx una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'época, en esta acadèmia de Sant Ferrando fon membre honorari i en 1768 fon director de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.

* [[Don Juliol Just Gimeno]] Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976. Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II República fon Ministre d'Obres Públiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governació (1947? - 1949), Ministre d'Acció en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i d'Emigració (1960? - 1962) i Ministre d'Emigració i Interior (1962 - 1976). Exiliat en [[França]] durant l'ocupació alemana, va estar en presó i internat en un camp de concentració. Fon traductor en els organismes internacionals dependents de la ONU.

* [[Sr. Ferran Giner Gil]], “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la pedrera del [[Valéncia CF]] debutant en el primer equip uns dies abans de complir els díhuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Xixó a on jugà dos discretes temporades). Una vegada finalisat el seu compromís en el club asturià i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hèrcules CF de segona divisió a on tampoc oferí un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisió B. Allí es retirà com a jugador passant a formar part del cos tècnic, i internacional en la selecció espanyola en onze ocasions.

* [[Sra. Remeis Ros Frechina]] ha segut una figura important del teatre alborayer. En un llibre explica les seues vivències de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX.

* [[Els germans Josep i Enric Gimeno]], fundaren la primera orchateria d'Alboraya, la Chocolateria Gimeno, en lo carrer Cabanyal, hui desapareguda.

* [[Don Enric Mestre]] (1936 - ) és un artiste modern de reconeiximent mundial, i membre de l'International Academy of Ceramics, en sèu en [[Ginebra]], [[Suïssa]]. En el seu estudi, en mig de l'horta d'Alboraya, Valéncia, construïx escultures ceràmiques de forma ininterrompuda des de fa molts anys.

* La triple [[Sra. Clarita Panach]] se dedicà al teatre líric en gran èxit.

* [[Don Josep Peris i Aragó]], fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on va obtindre diversos premis acadèmics, en 1982 en [[Sogorp]] realisà una exposició, la ciutat li feu un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Círcul de Belles Arts li concedí la Medalla al Mèrit per la seua vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya el declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.

* El poeta [[Don Cristòfol Aguilar Hurtado]].

* [[Sr. Don Daniel Tortajada "l’orchater"]] fon el president del Gremi d’orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en l'any [[2001]], l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no n'hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en l'any [[2002]], esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obrí la seua primera botiga en l'any [[1960]] en sa casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dòna Carme per a despuix obrir l'actual en l'any [[1979]], en [[1982]] junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia es repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.

* Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Don Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibáñez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador del poble, al que amava. La seua senzillea i humanitat, el seu talent dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en la mateixa la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Sobreixent Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on permaneixqué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com a professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com a membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.

== Festes locals ==
Les festes d'Alboraya són conegudes en tota la comarca i ad elles acodixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Escomencen la primera fi de semana de juliol i s'estenen a lo llarc de tota la semana següent, celebrant-se varies activitats de gran interés religiós, cultural i lúdic.

Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festivitat del [[Corpus Christi]] fòra de l'Octava, concretament el dumenge anterior al [[10 de juliol]], festivitat de [[San Cristòfol]], patró de la localitat.

Entorn a les festes majors s'organisa una gran fira, en la presencia dels grups culturals de la població.

Pero això és a soles el principi. El calendari festiu d'Alboraya és un dels més complets de la comarca de l'[[Horta Nort]]. Són coneguts i admirats per tota la comarca les Processons de [[Semana Santa]] com la [[Processó de les Palmes]] del dumenge de Rams, els actes oficials del Dijous i [[Divendres Sant]], el Via Crucis de l'Horta, el Dilluns Sant, portant el Crist de les Ànimes des de la seua Ermita en plena [[Horta]] fins el Temple Parroquial i el Sant Encontre del Dumenge de Resurrecció.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristòfol" el primer dumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecostés en l'ermita del "[[Milacre dels Peixets]]”.

Les [[Fogueres de Sant Joan]] inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap a les Festes Majors d'Alboraya, que té lloc vora el [[10 de juliol]], en honor al patró Sant Cristòfol i al [[Corpus Christi]].

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de vàries festes locals en una semana lúdic-festiva, a on els actes religiosos, processons del [[Corpus Christi]], Sant Roc (en la bendició del rollo i el ciri), Verge de l'Assunció, Sant Cristòfol (bendició de coches), festa a Sant Isidre Llaurador (en bendició d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'[[orchata]], desfilades de [[moros i cristians]], exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos del barri mariner de [[Port Saplaya]] a Nostra Senyora del Monte Carmel i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanca el cicle estival.

L'últim dumenge d'octubre es celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parròquia i repartiment d'orchata, des de 2006, eixa última fi de semana d'octubre, l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (migeval), actes de carrer i culturals.

Les festes de l'autumne, com les del barri plager de [[La Patacona]], "quints" en Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre atres, reòbrin el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenca i el canvi d'any.

== Gastronomia ==
=== Alboraya: "El breçol de l'orchata", "Manal d'orchata" ===
Alboraya és coneguda en qualsevol part del món per ser la població a on s'elabora la millor [[orchata]] de chufes de tot lo món.

[[Cyperus esculentus]], nomenada comunament junça avellanada, és una planta herbàcea que produïx el tubèrcul comestible conegut com [[chufa]], del qual, despuix de ser triturat i escorregut, s'obté el líquit blanc conegut com a orchata.

Hi ha que resenyar la paella o el arros en fesols i naps o el famos arròs al forn, el arros en bledes aixina com la paella de fege de bou o els famosos caragols picants anomenats avellanecs. Per a lo referent als dolsos, tenim els fartons, les tortes cristines o escudellaes, les pilotes de nadal dolç tipic que porta sagí, armela, pa rallat i ou.

Destaca, ademes, la coca de pibe roig, que es una especilitat fornera en forma rectangular i en pimentó, aixina com la corona, especialitat fornera, en forma de circunferencia (corona), elaborada en fines capes de bescuit, en una crema d'armela entrellaçada entre les distintes capes i recuberta de clara d'ou batuda (merengue), per terminar es decora en la sua part superior en fruites confitades, se pren com a postre en el cafe.

== Accessos ==
Esta localitat està pràcticament unida a Valéncia. S'accedix a la mateixa a través del carrer Emili Baró continuant per l'Avinguda de l'Orchata. També conta en dos estacions de ferrocarril (llínea 3 de Metro) de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana|FGV]].

== Deports ==
===Fútbol===
Alboraya conta en una escola de fútbol. Actualment l'escola conta en un total de 30 equips estant fins la categoria de cadet al màxim nivell.

L'Alboraya UD sol aportar jugadors a la Selecció Valenciana tots els anys i inclús alguns d'ells han tengut l'oportunitat de fichar per equips de 1ª divisió com el RCD Espanyol de Barcelona, Vilarreal CF i Valéncia CF.

Per atra banda, conta en unes instalacions de calitat en un camp de fútbol 11 i atres dos de fútbol 7, tots ells d'herba artificial.

El primer equip disputa els seus encontres en la Regional Preferent Grup II de la Comunitat Valenciana. Este equip està entrenat per Carles Roman i té com a objectiu superar l'octava posició que alcançà la passada temporada.
L'equip jovenil, entrenat per Pep Hurtado, ha conseguit recentment el campeonat i l'ascens a Lliga Nacional Jovenil.

===Escacs===
L'Escola Deportiva Municipal d'Escacs d'Alboraya (regida pel Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya) és una de les més prestigioses a nivell autonòmic.

===Fútbol Sala===
El Club Fútbol Sala Alboraya és un dels clubs deportius del poble en major seguiment. Els majors èxits se centren en la temporada 2004, a on el primer equip quedà sub-campeó de Nacional A, a una sola posició de conseguir l'ascens a la divisió de Plata. L'entrenador era Josep Escrich.

Per atra banda, eixe mateix any, el jovenil dirigit per Ricart Iñiguez Calabuig quedà tercer classificat en lliga Nacional Jovenil. Conseguí ser el millor equip Valencià de l'any.

A l'any següent, les dificultats econòmiques motivades per l'escàs recolzament de l'Ajuntament ad este deport, varen fer que desaparegueren els dos equips més representatius: el primer equip descendí a Provincial B i el Jovenil a primera Provincial.

== Enllaços externs ==
*[http://www.alboraya-online.com/ Web no oficial sobre Alboraya]
*[http://www.alboraya.org/ Pàgina oficial de l'Ajuntament d'Alboraya]
*[http://www.parroquiaalboraya.com/ Pàgina oficial de la parròquia d'Alboraya]
*[http://www.elmachistre.es/ Web del Museu de la Chufa i de l'Orchata]

==Referències==
{{Traduït de|es|Alboraya}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Família de protocols d'Internet

2008-11-12T18:34:56Z

Fardacho:

La “'''família de protocols d'Internet'''” es un conjunt de protocols de ret en el que se basa Internet i que permet la transmissió de dades de computadors.
En ocasions se'l denomina 'conjunt de protocols “TCP/IP””, en referencia als dos protocols mes importants que la componen: Protocol de Control de Transmissions (TCP) i Protocol d'Internet (IP), que foren els dos primers en definir-se, i que son els mes utilisats de la família. Existixen tants protocols en este conjunt que apleguen a ser mes de 100 diferents, entre ells s'encontren el popular HTTP (HyperText Transfer Protocol), que es el que s'utilisa per accedir a fulles web, ademés d'atres com el Protocol de resolució de direccions ARP (Address Resolution Protocol) per a la resolució de direccions, el File Transfer Protocol FTP (File Transfer Protocol) per a transferència d'archius, i el SMTP (Simple Mail Protocol) o el POP (Post Office Protocol) Per a correu electrònic, TELNET per accedir a equips remots, entre atres.

El TCP/IP es la base d'Internet, i servix per enllaçar computadores que utilisen diferents sistemes operatius, incloent PC, minicomputadores i computadores centrals sobre rets d'àrea local (LAN) i àrea extensa (WAN). TCP/IP fon desenrollat i demostrat per primera volta en 1972 per el Departament de Defensa dels Estats Units, eixecutant-lo en ARPANET, una ret d'àrea extensa de dit departament.

La família de protocols d'Internet se poden descriure per analogia ab el model OSI (Open System Interconnection), que descriu els nivells o capes de la pila de protocols, encara que en la pràctica no correspon exactament en el model d'Internet.
En una pila de protocols, cada nivell soluciona una serie de problemes relacionats ab la transmissió de dades, i proporciona un servici ben definit als nivells mes alts.
Els nivells superiors son els mes propencs al usuari i tracten ab dades mes abstractes, deixant als nivells mes baixos la tasca de traduir les dades de forma que siguen físicament manipulades.

El model d'Internet fon dissenyat com la solució a un problema pràctic d'ingenieria.
El model OSI, en canvi, fon propost com una aproximació teòrica i també com una primera fase en la evolució de las rets d'ordenadors.
Per lo tant, el model OSI, es el mes fàcil d'entendre, pero el model TCP/IP es el que realment s'utilisa.
Servix d'ajuda entendre el model OSI, abans de conéixer TCP/IP, ya que s'apliquen el mateixos principis, pero son mes fàcils d'entendre en el model OSI.

El 1 de Giner del 2008 el protocol TCP/IP va complir vinticinc anys.

== Nivells en la pila TCP/IP ==
Hi han algunes discussions sobre com encaixa el model TCP/IP dins del model OSI. Com TCP/IP i model OSI no estan delimitats ab precisió no hi han una resposta que siga les correcta.

El model TCP/IP no esta lo suficientment dotat en els nivells inferiors com per a detallar l'autentica estratificació en nivells: necessitaria tindre una capa extra (el nivell de Ret) entre els nivells de transport i Internet. Protocols específics d'un tipo concret de ret, que se situa per damunt del marc de hardware bàsic, pertany al nivell de ret, pero sense ser-ho. Eixemples d'estos protocols son el Protocol de resolució de direccions ARP (Protocol de resolució de direccions) i el Spanning tree STP (Spaninning Tree Protocol). De totes formes, estos son protocols locals, i treballen per baix de les capes d'Internet. Cert es que situar abdós grups (sense mencionar els protocols que formen part del nivell d'Internet pero se situen per damunt del protocols d'Internet, com ICMP) tots en la mateixa capa poden produir confusió, pero el model OSI no aplega a eixe nivell de complexitat per a ser mes útil com model de referencia.

El seguente diagrama intenta mostrar la pila OSI i atres protocols relacionats ab el model OSI original:

{| cellpadding="5" cellspacing="1"
|-----
| 7
| style="border:1px solid black;" | '''Aplicació'''
<td>ej. [[HTTP]], [[DNS]], [[SMTP]], [[SNMP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[Telnet]], [[SSH]] y [[SCP]], [[NFS]], [[RTSP]], [[Feed]], [[Webcal]] , [[POP3]]
|-----
| 6
| style="border:1px solid black;" | '''Presentació'''
<td>ej. [[XDR]], [[ASN.1]], [[SMB]], [[Apple Filing Protocol|AFP]]
|-----
| 5
| style="border:1px solid black;" | '''Sessió'''
<td>ej. [[TLS]], [[SSH]], ISO 8327 / CCITT X.225, [[RPC]], [[NetBIOS]]
|-----
| 4
| style="border:1px solid black;" | '''Transport''''
<td>ej. [[TCP]], [[UDP]], [[Real-time Transport Protocol|RTP]], [[SCTP]], [[SPX]]
|-----
| 3
| style="border:1px solid black;" | '''Ret'''
<td>ej. [[IP]], [[ICMP]], [[IGMP]], [[X.25]], [[CLNP]], [[Protocol de resolució de direccions|ARP]], [[RARP]], [[BGP]], [[OSPF]], [[protocol de encaminament|RIP]], [[IGRP]], [[EIGRP]], [[IPX]], DDP
|-----
| 2
| style="border:1px solid black;" | '''Enllaç de dades'''
<td>ej. [[Ethernet]], [[Token Ring]], [[Point-to-Point Protocol|PPP]], [[HDLC]], [[Frame Relay]], [[RDSI]], [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]], [[IEEE 802.11]], [[FDDI]]
|-----
| 1
| style="border:1px solid black;" | '''Físic'''
<td>ej. [[cable]], [[ràdio]], [[fibra òptica]]
|}

Normalment, els tres nivells superiors del model OSI (Aplicació, Presentació i Sessió) son considerats simplement com el nivell de aplicació en el conjunt TCP/IP. Com TCP/IP no te un nivell de sessió unificat sobre el que els nivells superiors se sostinguen, estes funcions son típicament desempenyorades (o ignorades) per les aplicacions de usuari. La diferencia mes notable entre els models de TCP/IP i OSI es el nivell d'Aplicació, en TCP/IP s'integren alguns nivells del model OSI en el seu nivell d'Aplicació. Una interpretació simplificada de la pila TCP/IP es mostra baix:

{| cellpadding="5" cellspacing="1"
|-----
| 5
| style="border:1px solid black;" | '''Aplicació'''
1.<td>ej. [[HTTP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[DNS]] ''(protocols d'enrutament com [[BGP]] y [[RIP (protocol)|RIP]], que por varies raons funcionen sobre TCP y UDP respectivament son considerats part del nivell de ret)''
|-----
| 4
| style="border:1px solid black;" | '''Transport'''
<td>ej. [[TCP]], [[UDP]], [[Real-time Transport Protocol|RTP]], [[SCTP]] ''(protocols d'enrutament com [[OSPF]], que funcionen sobre IP, son considerats part del nivell d'Internet)''
|-----
| 3
| style="border:1px solid black;" | '''Internet'''
<td> Per a TCP/IP este es el [[Protocol d'Internet]] (IP) ''(protocols requerits com [[ICMP]] e [[IGMP]] funcionen sobre IP, pero encara se poden considerar part del nivell de ret; [[Protocol de resolució de direccions|ARP]] no funciona sobre IP)''
|----- style="border:1px solid black;"
| 2
| style="border:1px solid black;" | '''Enllç'''
| ej. [[Ethernet]], [[Token Ring]], [[Point-to-Point Protocol|PPP]], [[HDLC]], [[Frame Relay]], [[RDSI]], [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]], [[IEEE 802.11]], [[FDDI]]
|-----
| 1
| style="border:1px solid black;" | '''Físic'''
| ej. Mig físic, i tècniques de [[codificació]], [[T1]], [[E1]]
|}

=== El nivell Físic ===
El [[nivell físic]] descriu las '''característiques físiques''' de la comunicació, com les convencions sobre la naturalea del mig utilisat per a la comunicació (com les comunicacions por cable, [[fibra òptica]] o [[ràdio]]), i tot lo relatiu als detalls com els conectors, [[còdic de canal]]s i [[modulació]], potencies de senyals, [[llongitut de ona|llongituts de ona]], sincronisació i temporisació i distancies màximes.

=== El nivell de Enllaç de dades ===
El [[nivell de enllaç de dades]] especifica '''cóm son transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret|trama]]). [[Ethernet]], por eixemple, incloent camps en la cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret son les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell de enllaç de dades son [[Ethernet]], [[IEEE 802.11|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] y [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]].

[[Point-to-Point Protocol|PPP]] es un poc mes complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].

Este nivell es a voltes subdividit en [[Control d'enllaç llògic]] (''Logical Link Control'') i Control d'accés al mig (''Media Access Control'').

=== El nivell d'Internet ===

Com fon definit originalment, el [[nivell de ret]] soluciona el problema de conseguir transportar [[paquets de ret|paquets]] a través de una ret senzilla. Eixemples de protocols son [[X.25]] i ''Host/IMP Protocol'' de [[ARPANET]].

En la arribada del concepte de [[Internet]], noves funcionalitats foren afegides ad este nivell, basades en el intercanvi de dades entre una ret orige i una ret destí. Generalment açò inclou un enrutament de paquets a través de una ret de rets, coneguda com [[Internet]].

En la família de protocols d'Internet, [[IP]] realisa les tasques bàsiques per a '''conseguir transportar dades des de un orige a un destí'''. IP pot passar los dades a una serie de protocols superiors; cada un d'eixos protocols es identificat ab un únic "Número de protocol IP". ICMP i IGMP son els protocols 1 i 2, respectivament.

Alguns de los protocols per damunt de IP com [[ICMP]] (usats per a transmetre informació de diagnòstic sobre transmissions IP) i [[IGMP]] (utilisant per a dirigir tràfic [[multicast]]) van en nivells superiors a IP pero realisen funcions del nivell de ret i ilustren una incompatibilitat entre els models d'Internet i OSI. Tots els protocols d'enrutament, com [[BGP]], [[OSPF]], i [[RIP (protocol)|RIP]] son realment també part del nivell de ret, encara que ells pareguen pertànyer a nivells mes alts en la pila.

=== El nivell de Transport ===

Els protocols del [[nivell de transport]] poden solucionar problemes com la '''fiabilitat''' ("apleguen les dades al seu destí?") i la seguritat de que les '''dades apleguen en el orde correcte'''. En el conjunt de protocols TCP/IP, els protocols de transport també '''determinen a qué aplicació van destinats les dades'''.

Els protocols d'enrutament dinàmic que tècnicament encaixen en el conjunt de protocols TCP/IP (ya que funcionen sobre IP) son generalment considerats part del nivell de ret; un eixemple es [[OSPF]] (protocol IP número 89).

[[TCP]] (protocol IP número 6) es un mecanisme de transport fiable i orientat a conexió, que proporciona un fluix fiable de bytes, que assegura que les dades apleguen complets, sense danys i en orde TCP realisa contínuament mesures sobre el estat de la ret par a evitar sobrecarregar-la ab massa tràfic. Ademés, TCP tracta d'enviar totes les dades correctament en la seqüencia especificada. Esta es una de les principals diferencies con UDP, i pot convertir-se en una desventaja en fluixos en temps real (molt sensibles a la variació del retart) o aplicacions d'enrutament ab percentages alts de pèrdua en el nivell de Internet.

Mes recientment es [[SCTP]], també un mecanisme fiable i orientat a conexió. Està relacionat en la orientació a byte, i proporciona múltiples sub-fluixos multiplexats sobre la mateixa conexió. També proporciona suport de ''multihoming'', a on una conexió pot ser representada por múltiples direccions IP (representant múltiples interfaces físiques), aixina si n'hi a una falla la conexió no se interrompre. Fon desenrollat inicialment per a aplicacions telefóniques (per a transportar [[SS7]] sobre [[IP]]), pero també fon utilisat per a atres aplicacions.

[[UDP]] (protocol IP número 17) es un protocol de datagrames sense conexió. Es un protocol no fiable (''best effort'' al igual que IP) - no perque siga particularment roïn , sino por que no verifica que els paquets apleguen al seu destí, i no dona garanties de que aplegue en orde. Si una aplicació requerix estes característiques, deu de portar-les a cap per si mateixa o utilisar [[TCP]].

UDP es utilisat normalment para aplicacions de [[streaming]] (àudio, vídeo, etc.) a on la arribada a temps dels paquets es mes important que la fiabilitat, o per aplicacions simples de tipo petició/resposta com el servici [[DNS]], a on la sobrecarrega de las capçaleres que aporten la fiabilitat es desproporcionada para el tamany dels paquets.

[[DCCP]] esta actualment baix desenroll por el IETF. Proporciona semàntica de control para fluixos TCP, mentres de cara al usuari se da un servici de datagrames UDP..

TCP y UDP: son utilisats per a donar servici a una serie de aplicacions de alt nivell. Les aplicacions con una dirección de ret dada son distinguibles entre sí per la seu [[Port de ret|número de Port]] TCP o UDP. Por convenció, els ports ben coneguts (''well-known ports'') son associats ab aplicacions específics.

[[Real-time Transport Protocol|RTP]] es un protocol de datagrames que han sigut dissenyats per a dades en temps real com el [[streaming]] de àudio y vídeo que se monta damunt UDP.

=== El nivell de Aplicació ===

El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes mes comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret ab atres programes. Els processos que acontenyen en este nivell son '''aplicacions específiques que passen les dades al nivell de aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort ab un protocol estàndart'''.

Alguns programes específics se consideren que se eixecuten en este nivell. Proporcionant servicis que directament treballen ab les aplicacions d'usuari. Estos programes i els seus corresponents protocols inclouen a [[HTTP]] (''HyperText Transfer Protocol''), [[File Transfer Protocol|FTP]] (Transferència d'archius), [[SMTP]] (correu electrònic), [[SSH]] (login remot segur), [[DNS]] (Resolució de noms de domini) i molt atres.
Una volta que les dades de la aplicació han sigut codificats en un protocol estàndart del nivell de aplicació son passats ''cap avall'' al següent nivell de la pila de protocols TCP/IP.

En el nivell de transport, las aplicacions normalment fan us de TCP y UDP, i son habitualment associats a un número de port ben conegut (''well-known port''). Els ports foren assignats originalment por la [[IANA]].

== Ventages i inconvenients ==

El conjunt TCP/IP esta dissenyat par a enrutar i tenen un grau molt elevat de fiabilitat, es adequat para rets grans i miganes, aixina com en rets empresarials. S'utilisa a nivell mundial para conectar-se a [[Internet]] i als servidors web. Es compatible ab les ferramentes estàndart par a analisar el funcionament de la ret.

Un inconvenient de TCP/IP es que es mes difícil de configurar i de mantindre que [[NetBEUI]] o [[IPX/SPX]]; ademés es mes lent en rets en un volum de tràfic mig baix. Sin embargo, poden ser mes ràpit en rets ab un volum de tràfic gran a on tinga que enrutar un gran cantitat de trames.

El conjunt TCP/IP se utilisa tant en rets empresarials com por eixemple en camps universitaris o en complexos empresarials, a on utilisen molts enrutadors i conexions a mainframe o a ordenadors [[UNIX]], com aixina també en rets chicotetes o domestiques, i fins en [[telefonia mòvil|teléfons mòvils]] i en [[domótica]].

[[Categoria:Protocols d'Internet|Família de protocols d'Internet]]

[[ar:حزمة بروتوكولات الإنترنت]]
[[br:TCP/IP]]
[[bs:TCP/IP]]
[[ca:Pila TCP/IP]]
[[cs:TCP/IP]]
[[da:Internetprotokol (protokolfamilie)]]
[[de:Internetprotokollfamilie]]
[[el:TCP/IP]]
[[en:Internet Protocol Suite]]
[[eo:TCP-IP]]
[[eu:TCP/IP eredu]]
[[fa:مدل تی‌سی‌پی/آی‌پی]]
[[fi:TCP/IP]]
[[fr:Suite des protocoles Internet]]
[[ga:TCP/IP]]
[[gl:TCP/IP]]
[[he:TCP/IP]]
[[hr:TCP/IP]]
[[hu:TCPIP]]
[[id:Transmission Control Protocol/Internet Protocol]]
[[is:TCP/IP]]
[[it:Suite di protocolli Internet]]
[[ja:インターネット・プロトコル・スイート]]
[[ko:인터넷 프로토콜 스위트]]
[[ku:TCP/IP]]
[[lb:TCP/IP-Protokollstapel]]
[[lt:TCP/IP]]
[[lv:TCP/IP]]
[[ml:ടി.സി.പി./ഐ.പി. മാതൃക]]
[[nl:TCP/IP]]
[[nn:Internett-protokollfamilien]]
[[no:TCP/IP]]
[[pl:TCP/IP]]
[[pt:TCP/IP]]
[[ro:TCP/IP]]
[[ru:TCP/IP]]
[[simple:Internet protocol suite]]
[[sk:Balík internetových protokolov]]
[[sl:TCP/IP]]
[[sq:Protokolli TCP/IP]]
[[sv:TCP/IP]]
[[th:Internet protocol suite]]
[[tr:İnternet iletişim kuralları dizisi]]
[[uk:TCP/IP]]
[[ur:دستور شبکی حزمہ]]
[[vi:TCP/IP]]
[[zh:TCP/IP协议]]

TCP/IP

2008-11-12T18:31:05Z

Fardacho: TCP/IP s'ha renomenat com Família de protocols d'Internet

#REDIRECT [[Família de protocols d'Internet]]

Família de protocols d'Internet

2008-11-12T18:31:05Z

Fardacho: TCP/IP s'ha renomenat com Família de protocols d'Internet

La “família de protocols d'Internet” es un conjunt de protocols de ret en el que se basa Internet i que permet la transmissió de dades de computadors.
En ocasions se'l denomina 'conjunt de protocols “TCP/IP””, en referencia als dos protocols mes importants que la componen: Protocol de Control de Transmissions (TCP) i Protocol d'Internet (IP), que foren els dos primers en definir-se, i que son els mes utilisats de la família. Existixen tants protocols en este conjunt que apleguen a ser mes de 100 diferents, entre ells s'encontren el popular HTTP (HyperText Transfer Protocol), que es el que s'utilisa per accedir a fulles web, ademés d'atres com el Protocol de resolució de direccions ARP (Address Resolution Protocol) per a la resolució de direccions, el File Transfer Protocol FTP (File Transfer Protocol) per a transferència d'archius, i el SMTP (Simple Mail Protocol) o el POP (Post Office Protocol) Per a correu electrònic, TELNET per accedir a equips remots, entre atres.

El TCP/IP es la base d'Internet, i servix per enllaçar computadores que utilisen diferents sistemes operatius, incloent PC, minicomputadores i computadores centrals sobre rets d'àrea local (LAN) i àrea extensa (WAN). TCP/IP fon desenrollat i demostrat per primera volta en 1972 per el Departament de Defensa dels Estats Units, eixecutant-lo en ARPANET, una ret d'àrea extensa de dit departament.

La família de protocols d'Internet se poden descriure per analogia ab el model OSI (Open System Interconnection), que descriu els nivells o capes de la pila de protocols, encara que en la pràctica no correspon exactament en el model d'Internet.
En una pila de protocols, cada nivell soluciona una serie de problemes relacionats ab la transmissió de dades, i proporciona un servici ben definit als nivells mes alts.
Els nivells superiors son els mes propencs al usuari i tracten ab dades mes abstractes, deixant als nivells mes baixos la tasca de traduir les dades de forma que siguen físicament manipulades.

El model d'Internet fon dissenyat com la solució a un problema pràctic d'ingenieria.
El model OSI, en canvi, fon propost com una aproximació teòrica i també com una primera fase en la evolució de las rets d'ordenadors.
Per lo tant, el model OSI, es el mes fàcil d'entendre, pero el model TCP/IP es el que realment s'utilisa.
Servix d'ajuda entendre el model OSI, abans de conéixer TCP/IP, ya que s'apliquen el mateixos principis, pero son mes fàcils d'entendre en el model OSI.

El 1 de Giner del 2008 el protocol TCP/IP va complir vinticinc anys.

== Nivells en la pila TCP/IP ==
Hi han algunes discussions sobre com encaixa el model TCP/IP dins del model OSI. Com TCP/IP i model OSI no estan delimitats ab precisió no hi han una resposta que siga les correcta.

El model TCP/IP no esta lo suficientment dotat en els nivells inferiors com per a detallar l'autentica estratificació en nivells: necessitaria tindre una capa extra (el nivell de Ret) entre els nivells de transport i Internet. Protocols específics d'un tipo concret de ret, que se situa per damunt del marc de hardware bàsic, pertany al nivell de ret, pero sense ser-ho. Eixemples d'estos protocols son el Protocol de resolució de direccions ARP (Protocol de resolució de direccions) i el Spanning tree STP (Spaninning Tree Protocol). De totes formes, estos son protocols locals, i treballen per baix de les capes d'Internet. Cert es que situar abdós grups (sense mencionar els protocols que formen part del nivell d'Internet pero se situen per damunt del protocols d'Internet, com ICMP) tots en la mateixa capa poden produir confusió, pero el model OSI no aplega a eixe nivell de complexitat per a ser mes útil com model de referencia.

El seguente diagrama intenta mostrar la pila OSI i atres protocols relacionats ab el model OSI original:

{| cellpadding="5" cellspacing="1"
|-----
| 7
| style="border:1px solid black;" | '''Aplicació'''
<td>ej. [[HTTP]], [[DNS]], [[SMTP]], [[SNMP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[Telnet]], [[SSH]] y [[SCP]], [[NFS]], [[RTSP]], [[Feed]], [[Webcal]] , [[POP3]]
|-----
| 6
| style="border:1px solid black;" | '''Presentació'''
<td>ej. [[XDR]], [[ASN.1]], [[SMB]], [[Apple Filing Protocol|AFP]]
|-----
| 5
| style="border:1px solid black;" | '''Sessió'''
<td>ej. [[TLS]], [[SSH]], ISO 8327 / CCITT X.225, [[RPC]], [[NetBIOS]]
|-----
| 4
| style="border:1px solid black;" | '''Transport''''
<td>ej. [[TCP]], [[UDP]], [[Real-time Transport Protocol|RTP]], [[SCTP]], [[SPX]]
|-----
| 3
| style="border:1px solid black;" | '''Ret'''
<td>ej. [[IP]], [[ICMP]], [[IGMP]], [[X.25]], [[CLNP]], [[Protocol de resolució de direccions|ARP]], [[RARP]], [[BGP]], [[OSPF]], [[protocol de encaminament|RIP]], [[IGRP]], [[EIGRP]], [[IPX]], DDP
|-----
| 2
| style="border:1px solid black;" | '''Enllaç de dades'''
<td>ej. [[Ethernet]], [[Token Ring]], [[Point-to-Point Protocol|PPP]], [[HDLC]], [[Frame Relay]], [[RDSI]], [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]], [[IEEE 802.11]], [[FDDI]]
|-----
| 1
| style="border:1px solid black;" | '''Físic'''
<td>ej. [[cable]], [[ràdio]], [[fibra òptica]]
|}

Normalment, els tres nivells superiors del model OSI (Aplicació, Presentació i Sessió) son considerats simplement com el nivell de aplicació en el conjunt TCP/IP. Com TCP/IP no te un nivell de sessió unificat sobre el que els nivells superiors se sostinguen, estes funcions son típicament desempenyorades (o ignorades) per les aplicacions de usuari. La diferencia mes notable entre els models de TCP/IP i OSI es el nivell d'Aplicació, en TCP/IP s'integren alguns nivells del model OSI en el seu nivell d'Aplicació. Una interpretació simplificada de la pila TCP/IP es mostra baix:

{| cellpadding="5" cellspacing="1"
|-----
| 5
| style="border:1px solid black;" | '''Aplicació'''
1.<td>ej. [[HTTP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[DNS]] ''(protocols d'enrutament com [[BGP]] y [[RIP (protocol)|RIP]], que por varies raons funcionen sobre TCP y UDP respectivament son considerats part del nivell de ret)''
|-----
| 4
| style="border:1px solid black;" | '''Transport'''
<td>ej. [[TCP]], [[UDP]], [[Real-time Transport Protocol|RTP]], [[SCTP]] ''(protocols d'enrutament com [[OSPF]], que funcionen sobre IP, son considerats part del nivell d'Internet)''
|-----
| 3
| style="border:1px solid black;" | '''Internet'''
<td> Per a TCP/IP este es el [[Protocol d'Internet]] (IP) ''(protocols requerits com [[ICMP]] e [[IGMP]] funcionen sobre IP, pero encara se poden considerar part del nivell de ret; [[Protocol de resolució de direccions|ARP]] no funciona sobre IP)''
|----- style="border:1px solid black;"
| 2
| style="border:1px solid black;" | '''Enllç'''
| ej. [[Ethernet]], [[Token Ring]], [[Point-to-Point Protocol|PPP]], [[HDLC]], [[Frame Relay]], [[RDSI]], [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]], [[IEEE 802.11]], [[FDDI]]
|-----
| 1
| style="border:1px solid black;" | '''Físic'''
| ej. Mig físic, i tècniques de [[codificació]], [[T1]], [[E1]]
|}

=== El nivell Físic ===
El [[nivell físic]] descriu las '''característiques físiques''' de la comunicació, com les convencions sobre la naturalea del mig utilisat per a la comunicació (com les comunicacions por cable, [[fibra òptica]] o [[ràdio]]), i tot lo relatiu als detalls com els conectors, [[còdic de canal]]s i [[modulació]], potencies de senyals, [[llongitut de ona|llongituts de ona]], sincronisació i temporisació i distancies màximes.

=== El nivell de Enllaç de dades ===
El [[nivell de enllaç de dades]] especifica '''cóm son transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret|trama]]). [[Ethernet]], por eixemple, incloent camps en la cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret son les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell de enllaç de dades son [[Ethernet]], [[IEEE 802.11|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] y [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]].

[[Point-to-Point Protocol|PPP]] es un poc mes complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].

Este nivell es a voltes subdividit en [[Control d'enllaç llògic]] (''Logical Link Control'') i Control d'accés al mig (''Media Access Control'').

=== El nivell d'Internet ===

Com fon definit originalment, el [[nivell de ret]] soluciona el problema de conseguir transportar [[paquets de ret|paquets]] a través de una ret senzilla. Eixemples de protocols son [[X.25]] i ''Host/IMP Protocol'' de [[ARPANET]].

En la arribada del concepte de [[Internet]], noves funcionalitats foren afegides ad este nivell, basades en el intercanvi de dades entre una ret orige i una ret destí. Generalment açò inclou un enrutament de paquets a través de una ret de rets, coneguda com [[Internet]].

En la família de protocols d'Internet, [[IP]] realisa les tasques bàsiques per a '''conseguir transportar dades des de un orige a un destí'''. IP pot passar los dades a una serie de protocols superiors; cada un d'eixos protocols es identificat ab un únic "Número de protocol IP". ICMP i IGMP son els protocols 1 i 2, respectivament.

Alguns de los protocols per damunt de IP com [[ICMP]] (usats per a transmetre informació de diagnòstic sobre transmissions IP) i [[IGMP]] (utilisant per a dirigir tràfic [[multicast]]) van en nivells superiors a IP pero realisen funcions del nivell de ret i ilustren una incompatibilitat entre els models d'Internet i OSI. Tots els protocols d'enrutament, com [[BGP]], [[OSPF]], i [[RIP (protocol)|RIP]] son realment també part del nivell de ret, encara que ells pareguen pertànyer a nivells mes alts en la pila.

=== El nivell de Transport ===

Els protocols del [[nivell de transport]] poden solucionar problemes com la '''fiabilitat''' ("apleguen les dades al seu destí?") i la seguritat de que les '''dades apleguen en el orde correcte'''. En el conjunt de protocols TCP/IP, els protocols de transport també '''determinen a qué aplicació van destinats les dades'''.

Els protocols d'enrutament dinàmic que tècnicament encaixen en el conjunt de protocols TCP/IP (ya que funcionen sobre IP) son generalment considerats part del nivell de ret; un eixemple es [[OSPF]] (protocol IP número 89).

[[TCP]] (protocol IP número 6) es un mecanisme de transport fiable i orientat a conexió, que proporciona un fluix fiable de bytes, que assegura que les dades apleguen complets, sense danys i en orde TCP realisa contínuament mesures sobre el estat de la ret par a evitar sobrecarregar-la ab massa tràfic. Ademés, TCP tracta d'enviar totes les dades correctament en la seqüencia especificada. Esta es una de les principals diferencies con UDP, i pot convertir-se en una desventaja en fluixos en temps real (molt sensibles a la variació del retart) o aplicacions d'enrutament ab percentages alts de pèrdua en el nivell de Internet.

Mes recientment es [[SCTP]], també un mecanisme fiable i orientat a conexió. Està relacionat en la orientació a byte, i proporciona múltiples sub-fluixos multiplexats sobre la mateixa conexió. També proporciona suport de ''multihoming'', a on una conexió pot ser representada por múltiples direccions IP (representant múltiples interfaces físiques), aixina si n'hi a una falla la conexió no se interrompre. Fon desenrollat inicialment per a aplicacions telefóniques (per a transportar [[SS7]] sobre [[IP]]), pero també fon utilisat per a atres aplicacions.

[[UDP]] (protocol IP número 17) es un protocol de datagrames sense conexió. Es un protocol no fiable (''best effort'' al igual que IP) - no perque siga particularment roïn , sino por que no verifica que els paquets apleguen al seu destí, i no dona garanties de que aplegue en orde. Si una aplicació requerix estes característiques, deu de portar-les a cap per si mateixa o utilisar [[TCP]].

UDP es utilisat normalment para aplicacions de [[streaming]] (àudio, vídeo, etc.) a on la arribada a temps dels paquets es mes important que la fiabilitat, o per aplicacions simples de tipo petició/resposta com el servici [[DNS]], a on la sobrecarrega de las capçaleres que aporten la fiabilitat es desproporcionada para el tamany dels paquets.

[[DCCP]] esta actualment baix desenroll por el IETF. Proporciona semàntica de control para fluixos TCP, mentres de cara al usuari se da un servici de datagrames UDP..

TCP y UDP: son utilisats per a donar servici a una serie de aplicacions de alt nivell. Les aplicacions con una dirección de ret dada son distinguibles entre sí per la seu [[Port de ret|número de Port]] TCP o UDP. Por convenció, els ports ben coneguts (''well-known ports'') son associats ab aplicacions específics.

[[Real-time Transport Protocol|RTP]] es un protocol de datagrames que han sigut dissenyats per a dades en temps real com el [[streaming]] de àudio y vídeo que se monta damunt UDP.

=== El nivell de Aplicació ===

El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes mes comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret ab atres programes. Els processos que acontenyen en este nivell son '''aplicacions específiques que passen les dades al nivell de aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort ab un protocol estàndart'''.

Alguns programes específics se consideren que se eixecuten en este nivell. Proporcionant servicis que directament treballen ab les aplicacions d'usuari. Estos programes i els seus corresponents protocols inclouen a [[HTTP]] (''HyperText Transfer Protocol''), [[File Transfer Protocol|FTP]] (Transferència d'archius), [[SMTP]] (correu electrònic), [[SSH]] (login remot segur), [[DNS]] (Resolució de noms de domini) i molt atres.
Una volta que les dades de la aplicació han sigut codificats en un protocol estàndart del nivell de aplicació son passats ''cap avall'' al següent nivell de la pila de protocols TCP/IP.

En el nivell de transport, las aplicacions normalment fan us de TCP y UDP, i son habitualment associats a un número de port ben conegut (''well-known port''). Els ports foren assignats originalment por la [[IANA]].

== Ventages i inconvenients ==

El conjunt TCP/IP esta dissenyat par a enrutar i tenen un grau molt elevat de fiabilitat, es adequat para rets grans i miganes, aixina com en rets empresarials. S'utilisa a nivell mundial para conectar-se a [[Internet]] i als servidors web. Es compatible ab les ferramentes estàndart par a analisar el funcionament de la ret.

Un inconvenient de TCP/IP es que es mes difícil de configurar i de mantindre que [[NetBEUI]] o [[IPX/SPX]]; ademés es mes lent en rets en un volum de tràfic mig baix. Sin embargo, poden ser mes ràpit en rets ab un volum de tràfic gran a on tinga que enrutar un gran cantitat de trames.

El conjunt TCP/IP se utilisa tant en rets empresarials com por eixemple en camps universitaris o en complexos empresarials, a on utilisen molts enrutadors i conexions a mainframe o a ordenadors [[UNIX]], com aixina també en rets chicotetes o domestiques, i fins en [[telefonia mòvil|teléfons mòvils]] i en [[domótica]].

[[Categoria:Protocols d'Internet|Família de protocols d'Internet]]

[[ar:حزمة بروتوكولات الإنترنت]]
[[br:TCP/IP]]
[[bs:TCP/IP]]
[[ca:Pila TCP/IP]]
[[cs:TCP/IP]]
[[da:Internetprotokol (protokolfamilie)]]
[[de:Internetprotokollfamilie]]
[[el:TCP/IP]]
[[en:Internet Protocol Suite]]
[[eo:TCP-IP]]
[[eu:TCP/IP eredu]]
[[fa:مدل تی‌سی‌پی/آی‌پی]]
[[fi:TCP/IP]]
[[fr:Suite des protocoles Internet]]
[[ga:TCP/IP]]
[[gl:TCP/IP]]
[[he:TCP/IP]]
[[hr:TCP/IP]]
[[hu:TCPIP]]
[[id:Transmission Control Protocol/Internet Protocol]]
[[is:TCP/IP]]
[[it:Suite di protocolli Internet]]
[[ja:インターネット・プロトコル・スイート]]
[[ko:인터넷 프로토콜 스위트]]
[[ku:TCP/IP]]
[[lb:TCP/IP-Protokollstapel]]
[[lt:TCP/IP]]
[[lv:TCP/IP]]
[[ml:ടി.സി.പി./ഐ.പി. മാതൃക]]
[[nl:TCP/IP]]
[[nn:Internett-protokollfamilien]]
[[no:TCP/IP]]
[[pl:TCP/IP]]
[[pt:TCP/IP]]
[[ro:TCP/IP]]
[[ru:TCP/IP]]
[[simple:Internet protocol suite]]
[[sk:Balík internetových protokolov]]
[[sl:TCP/IP]]
[[sq:Protokolli TCP/IP]]
[[sv:TCP/IP]]
[[th:Internet protocol suite]]
[[tr:İnternet iletişim kuralları dizisi]]
[[uk:TCP/IP]]
[[ur:دستور شبکی حزمہ]]
[[vi:TCP/IP]]
[[zh:TCP/IP协议]]

Família de protocols d'Internet

2008-11-12T18:27:48Z

Fardacho: /* El nivell d'Internet */

Família de protocols d'Internet

2008-11-12T18:23:14Z

Fardacho: Pàgina nova, en el contingut: «La “família de protocols d'Internet” es un conjunt de protocols de ret en el que se basa Internet i que permet la transmissió de dades de computadors. En oc...».

La “família de protocols d'Internet” es un conjunt de protocols de ret en el que se basa Internet i que permet la transmissió de dades de computadors.
En ocasions se'l denomina 'conjunt de protocols “TCP/IP””, en referencia als dos protocols mes importants que la componen: Protocol de Control de Transmissions (TCP) i Protocol d'Internet (IP), que foren els dos primers en definir-se, i que son els mes utilisats de la família. Existixen tants protocols en este conjunt que apleguen a ser mes de 100 diferents, entre ells s'encontren el popular HTTP (HyperText Transfer Protocol), que es el que s'utilisa per accedir a fulles web, ademés d'atres com el Protocol de resolució de direccions ARP (Address Resolution Protocol) per a la resolució de direccions, el File Transfer Protocol FTP (File Transfer Protocol) per a transferència d'archius, i el SMTP (Simple Mail Protocol) o el POP (Post Office Protocol) Per a correu electrònic, TELNET per accedir a equips remots, entre atres.

El TCP/IP es la base d'Internet, i servix per enllaçar computadores que utilisen diferents sistemes operatius, incloent PC, minicomputadores i computadores centrals sobre rets d'àrea local (LAN) i àrea extensa (WAN). TCP/IP fon desenrollat i demostrat per primera volta en 1972 per el Departament de Defensa dels Estats Units, eixecutant-lo en ARPANET, una ret d'àrea extensa de dit departament.

La família de protocols d'Internet se poden descriure per analogia ab el model OSI (Open System Interconnection), que descriu els nivells o capes de la pila de protocols, encara que en la pràctica no correspon exactament en el model d'Internet.
En una pila de protocols, cada nivell soluciona una serie de problemes relacionats ab la transmissió de dades, i proporciona un servici ben definit als nivells mes alts.
Els nivells superiors son els mes propencs al usuari i tracten ab dades mes abstractes, deixant als nivells mes baixos la tasca de traduir les dades de forma que siguen físicament manipulades.

El model d'Internet fon dissenyat com la solució a un problema pràctic d'ingenieria.
El model OSI, en canvi, fon propost com una aproximació teòrica i també com una primera fase en la evolució de las rets d'ordenadors.
Per lo tant, el model OSI, es el mes fàcil d'entendre, pero el model TCP/IP es el que realment s'utilisa.
Servix d'ajuda entendre el model OSI, abans de conéixer TCP/IP, ya que s'apliquen el mateixos principis, pero son mes fàcils d'entendre en el model OSI.

El 1 de Giner del 2008 el protocol TCP/IP va complir vinticinc anys.

== Nivells en la pila TCP/IP ==
Hi han algunes discussions sobre com encaixa el model TCP/IP dins del model OSI. Com TCP/IP i model OSI no estan delimitats ab precisió no hi han una resposta que siga les correcta.

El model TCP/IP no esta lo suficientment dotat en els nivells inferiors com per a detallar l'autentica estratificació en nivells: necessitaria tindre una capa extra (el nivell de Ret) entre els nivells de transport i Internet. Protocols específics d'un tipo concret de ret, que se situa per damunt del marc de hardware bàsic, pertany al nivell de ret, pero sense ser-ho. Eixemples d'estos protocols son el Protocol de resolució de direccions ARP (Protocol de resolució de direccions) i el Spanning tree STP (Spaninning Tree Protocol). De totes formes, estos son protocols locals, i treballen per baix de les capes d'Internet. Cert es que situar abdós grups (sense mencionar els protocols que formen part del nivell d'Internet pero se situen per damunt del protocols d'Internet, com ICMP) tots en la mateixa capa poden produir confusió, pero el model OSI no aplega a eixe nivell de complexitat per a ser mes útil com model de referencia.

El seguente diagrama intenta mostrar la pila OSI i atres protocols relacionats ab el model OSI original:

{| cellpadding="5" cellspacing="1"
|-----
| 7
| style="border:1px solid black;" | '''Aplicació'''
<td>ej. [[HTTP]], [[DNS]], [[SMTP]], [[SNMP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[Telnet]], [[SSH]] y [[SCP]], [[NFS]], [[RTSP]], [[Feed]], [[Webcal]] , [[POP3]]
|-----
| 6
| style="border:1px solid black;" | '''Presentació'''
<td>ej. [[XDR]], [[ASN.1]], [[SMB]], [[Apple Filing Protocol|AFP]]
|-----
| 5
| style="border:1px solid black;" | '''Sessió'''
<td>ej. [[TLS]], [[SSH]], ISO 8327 / CCITT X.225, [[RPC]], [[NetBIOS]]
|-----
| 4
| style="border:1px solid black;" | '''Transport''''
<td>ej. [[TCP]], [[UDP]], [[Real-time Transport Protocol|RTP]], [[SCTP]], [[SPX]]
|-----
| 3
| style="border:1px solid black;" | '''Ret'''
<td>ej. [[IP]], [[ICMP]], [[IGMP]], [[X.25]], [[CLNP]], [[Protocol de resolució de direccions|ARP]], [[RARP]], [[BGP]], [[OSPF]], [[protocol de encaminament|RIP]], [[IGRP]], [[EIGRP]], [[IPX]], DDP
|-----
| 2
| style="border:1px solid black;" | '''Enllaç de dades'''
<td>ej. [[Ethernet]], [[Token Ring]], [[Point-to-Point Protocol|PPP]], [[HDLC]], [[Frame Relay]], [[RDSI]], [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]], [[IEEE 802.11]], [[FDDI]]
|-----
| 1
| style="border:1px solid black;" | '''Físic'''
<td>ej. [[cable]], [[ràdio]], [[fibra òptica]]
|}

Normalment, els tres nivells superiors del model OSI (Aplicació, Presentació i Sessió) son considerats simplement com el nivell de aplicació en el conjunt TCP/IP. Com TCP/IP no te un nivell de sessió unificat sobre el que els nivells superiors se sostinguen, estes funcions son típicament desempenyorades (o ignorades) per les aplicacions de usuari. La diferencia mes notable entre els models de TCP/IP i OSI es el nivell d'Aplicació, en TCP/IP s'integren alguns nivells del model OSI en el seu nivell d'Aplicació. Una interpretació simplificada de la pila TCP/IP es mostra baix:

{| cellpadding="5" cellspacing="1"
|-----
| 5
| style="border:1px solid black;" | '''Aplicació'''
1.<td>ej. [[HTTP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[DNS]] ''(protocols d'enrutament com [[BGP]] y [[RIP (protocol)|RIP]], que por varies raons funcionen sobre TCP y UDP respectivament son considerats part del nivell de ret)''
|-----
| 4
| style="border:1px solid black;" | '''Transport'''
<td>ej. [[TCP]], [[UDP]], [[Real-time Transport Protocol|RTP]], [[SCTP]] ''(protocols d'enrutament com [[OSPF]], que funcionen sobre IP, son considerats part del nivell d'Internet)''
|-----
| 3
| style="border:1px solid black;" | '''Internet'''
<td> Per a TCP/IP este es el [[Protocol d'Internet]] (IP) ''(protocols requerits com [[ICMP]] e [[IGMP]] funcionen sobre IP, pero encara se poden considerar part del nivell de ret; [[Protocol de resolució de direccions|ARP]] no funciona sobre IP)''
|----- style="border:1px solid black;"
| 2
| style="border:1px solid black;" | '''Enllç'''
| ej. [[Ethernet]], [[Token Ring]], [[Point-to-Point Protocol|PPP]], [[HDLC]], [[Frame Relay]], [[RDSI]], [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]], [[IEEE 802.11]], [[FDDI]]
|-----
| 1
| style="border:1px solid black;" | '''Físic'''
| ej. Mig físic, i tècniques de [[codificació]], [[T1]], [[E1]]
|}

=== El nivell Físic ===
El [[nivell físic]] descriu las '''característiques físiques''' de la comunicació, com les convencions sobre la naturalea del mig utilisat per a la comunicació (com les comunicacions por cable, [[fibra òptica]] o [[ràdio]]), i tot lo relatiu als detalls com els conectors, [[còdic de canal]]s i [[modulació]], potencies de senyals, [[llongitut de ona|llongituts de ona]], sincronisació i temporisació i distancies màximes.

=== El nivell de Enllaç de dades ===
El [[nivell de enllaç de dades]] especifica '''cóm son transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret|trama]]). [[Ethernet]], por eixemple, incloent camps en la cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret son les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell de enllaç de dades son [[Ethernet]], [[IEEE 802.11|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] y [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]].

[[Point-to-Point Protocol|PPP]] es un poc mes complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].

Este nivell es a voltes subdividit en [[Control d'enllaç llògic]] (''Logical Link Control'') i Control d'accés al mig (''Media Access Control'').

=== El nivell d'Internet ===

Com fon definit originalment, el [[nivell de ret]] soluciona el problema de conseguir transportar [[paquets de ret|paquets]] a través de una ret senzilla. Eixemples de protocols son [[X.25]] i ''Host/IMP Protocol'' de [[ARPANET]].

En la arribada del concepte de [[Internet]], noves funcionalitats foren afegides ad este nivell, basades en el intercanvi de dades entre una ret orige i una ret destí. Generalment açò inclou un enrutament de paquets a través de una ret de rets, coneguda com [[Internet]].

En la família de protocols d'Internet, [[IP]] realisa les tasques bàsiques per a '''conseguir transportar dades des de un orige a un destí'''. IP pot passar los dades a una serie de protocols superiors; cada un d'eixos protocols es identificat ab un únic "Número de protocol IP". ICMP i IGMP son els protocols 1 i 2, respectivament.

Alguns de los protocols per damunt de IP com [[ICMP]] (usats per a transmetre informació de diagnòstic sobre transmissions IP) i [[IGMP]] (utilisant per a dirigir tràfic [[multicast]]) van en nivells superiors a IP pero realisen funcions del nivell de ret i ilustren una incompatibilitat entre els models d'Internet i OSI. Tots els protocols d'enrutament, com [[BGP]], [[OSPF]], y [[RIP (protocol)|RIP]] son realment també part del nivell de ret, encara que ells pareguen pertànyer a nivells mes alts en la pila.

=== El nivell de Transport ===

Els protocols del [[nivell de transport]] poden solucionar problemes com la '''fiabilitat''' ("apleguen les dades al seu destí?") i la seguritat de que les '''dades apleguen en el orde correcte'''. En el conjunt de protocols TCP/IP, els protocols de transport també '''determinen a qué aplicació van destinats les dades'''.

Els protocols d'enrutament dinàmic que tècnicament encaixen en el conjunt de protocols TCP/IP (ya que funcionen sobre IP) son generalment considerats part del nivell de ret; un eixemple es [[OSPF]] (protocol IP número 89).

[[TCP]] (protocol IP número 6) es un mecanisme de transport fiable i orientat a conexió, que proporciona un fluix fiable de bytes, que assegura que les dades apleguen complets, sense danys i en orde TCP realisa contínuament mesures sobre el estat de la ret par a evitar sobrecarregar-la ab massa tràfic. Ademés, TCP tracta d'enviar totes les dades correctament en la seqüencia especificada. Esta es una de les principals diferencies con UDP, i pot convertir-se en una desventaja en fluixos en temps real (molt sensibles a la variació del retart) o aplicacions d'enrutament ab percentages alts de pèrdua en el nivell de Internet.

Mes recientment es [[SCTP]], també un mecanisme fiable i orientat a conexió. Està relacionat en la orientació a byte, i proporciona múltiples sub-fluixos multiplexats sobre la mateixa conexió. També proporciona suport de ''multihoming'', a on una conexió pot ser representada por múltiples direccions IP (representant múltiples interfaces físiques), aixina si n'hi a una falla la conexió no se interrompre. Fon desenrollat inicialment per a aplicacions telefóniques (per a transportar [[SS7]] sobre [[IP]]), pero també fon utilisat per a atres aplicacions.

[[UDP]] (protocol IP número 17) es un protocol de datagrames sense conexió. Es un protocol no fiable (''best effort'' al igual que IP) - no perque siga particularment roïn , sino por que no verifica que els paquets apleguen al seu destí, i no dona garanties de que aplegue en orde. Si una aplicació requerix estes característiques, deu de portar-les a cap per si mateixa o utilisar [[TCP]].

UDP es utilisat normalment para aplicacions de [[streaming]] (àudio, vídeo, etc.) a on la arribada a temps dels paquets es mes important que la fiabilitat, o per aplicacions simples de tipo petició/resposta com el servici [[DNS]], a on la sobrecarrega de las capçaleres que aporten la fiabilitat es desproporcionada para el tamany dels paquets.

[[DCCP]] esta actualment baix desenroll por el IETF. Proporciona semàntica de control para fluixos TCP, mentres de cara al usuari se da un servici de datagrames UDP..

TCP y UDP: son utilisats per a donar servici a una serie de aplicacions de alt nivell. Les aplicacions con una dirección de ret dada son distinguibles entre sí per la seu [[Port de ret|número de Port]] TCP o UDP. Por convenció, els ports ben coneguts (''well-known ports'') son associats ab aplicacions específics.

[[Real-time Transport Protocol|RTP]] es un protocol de datagrames que han sigut dissenyats per a dades en temps real com el [[streaming]] de àudio y vídeo que se monta damunt UDP.

=== El nivell de Aplicació ===

El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes mes comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret ab atres programes. Els processos que acontenyen en este nivell son '''aplicacions específiques que passen les dades al nivell de aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort ab un protocol estàndart'''.

Alguns programes específics se consideren que se eixecuten en este nivell. Proporcionant servicis que directament treballen ab les aplicacions d'usuari. Estos programes i els seus corresponents protocols inclouen a [[HTTP]] (''HyperText Transfer Protocol''), [[File Transfer Protocol|FTP]] (Transferència d'archius), [[SMTP]] (correu electrònic), [[SSH]] (login remot segur), [[DNS]] (Resolució de noms de domini) i molt atres.
Una volta que les dades de la aplicació han sigut codificats en un protocol estàndart del nivell de aplicació son passats ''cap avall'' al següent nivell de la pila de protocols TCP/IP.

En el nivell de transport, las aplicacions normalment fan us de TCP y UDP, i son habitualment associats a un número de port ben conegut (''well-known port''). Els ports foren assignats originalment por la [[IANA]].

== Ventages i inconvenients ==

El conjunt TCP/IP esta dissenyat par a enrutar i tenen un grau molt elevat de fiabilitat, es adequat para rets grans i miganes, aixina com en rets empresarials. S'utilisa a nivell mundial para conectar-se a [[Internet]] i als servidors web. Es compatible ab les ferramentes estàndart par a analisar el funcionament de la ret.

Un inconvenient de TCP/IP es que es mes difícil de configurar i de mantindre que [[NetBEUI]] o [[IPX/SPX]]; ademés es mes lent en rets en un volum de tràfic mig baix. Sin embargo, poden ser mes ràpit en rets ab un volum de tràfic gran a on tinga que enrutar un gran cantitat de trames.

El conjunt TCP/IP se utilisa tant en rets empresarials com por eixemple en camps universitaris o en complexos empresarials, a on utilisen molts enrutadors i conexions a mainframe o a ordenadors [[UNIX]], com aixina també en rets chicotetes o domestiques, i fins en [[telefonia mòvil|teléfons mòvils]] i en [[domótica]].

[[Categoria:Protocols d'Internet|Família de protocols d'Internet]]

[[ar:حزمة بروتوكولات الإنترنت]]
[[br:TCP/IP]]
[[bs:TCP/IP]]
[[ca:Pila TCP/IP]]
[[cs:TCP/IP]]
[[da:Internetprotokol (protokolfamilie)]]
[[de:Internetprotokollfamilie]]
[[el:TCP/IP]]
[[en:Internet Protocol Suite]]
[[eo:TCP-IP]]
[[eu:TCP/IP eredu]]
[[fa:مدل تی‌سی‌پی/آی‌پی]]
[[fi:TCP/IP]]
[[fr:Suite des protocoles Internet]]
[[ga:TCP/IP]]
[[gl:TCP/IP]]
[[he:TCP/IP]]
[[hr:TCP/IP]]
[[hu:TCPIP]]
[[id:Transmission Control Protocol/Internet Protocol]]
[[is:TCP/IP]]
[[it:Suite di protocolli Internet]]
[[ja:インターネット・プロトコル・スイート]]
[[ko:인터넷 프로토콜 스위트]]
[[ku:TCP/IP]]
[[lb:TCP/IP-Protokollstapel]]
[[lt:TCP/IP]]
[[lv:TCP/IP]]
[[ml:ടി.സി.പി./ഐ.പി. മാതൃക]]
[[nl:TCP/IP]]
[[nn:Internett-protokollfamilien]]
[[no:TCP/IP]]
[[pl:TCP/IP]]
[[pt:TCP/IP]]
[[ro:TCP/IP]]
[[ru:TCP/IP]]
[[simple:Internet protocol suite]]
[[sk:Balík internetových protokolov]]
[[sl:TCP/IP]]
[[sq:Protokolli TCP/IP]]
[[sv:TCP/IP]]
[[th:Internet protocol suite]]
[[tr:İnternet iletişim kuralları dizisi]]
[[uk:TCP/IP]]
[[ur:دستور شبکی حزمہ]]
[[vi:TCP/IP]]
[[zh:TCP/IP协议]]