<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Cox</id>
	<title>L&#039;Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l&amp;#039;usuari [vlc]</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Cox"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:Contribucions/Cox"/>
	<updated>2026-04-16T09:45:33Z</updated>
	<subtitle>Contribucions de l&amp;#039;usuari</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ontinyent&amp;diff=54839</id>
		<title>Ontinyent</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ontinyent&amp;diff=54839"/>
		<updated>2013-01-27T10:16:03Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Ontinyent to Hahahahahahahahahahhahaha&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Infobox_pobles&lt;br /&gt;
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]&lt;br /&gt;
|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|95px]]&lt;br /&gt;
|nom = Ontinyent&lt;br /&gt;
|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]&lt;br /&gt;
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]&lt;br /&gt;
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
|província = [[Província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
|comarca = [[Vall d&#039;Albaida]]&lt;br /&gt;
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]&lt;br /&gt;
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O&lt;br /&gt;
|superfície = 127 km2&lt;br /&gt;
|altitut = 359 m.&lt;br /&gt;
|població = 36368 hab.&lt;br /&gt;
|densitat = 290,02 hab./km²&lt;br /&gt;
|gentilici = ontinyentí/na&lt;br /&gt;
|llengua = [[Valencià]]&lt;br /&gt;
|còdic_postal = 46870&lt;br /&gt;
|festes = 3er dilluns d&#039;agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre&lt;br /&gt;
|alcalde = Lina Insa Rico&lt;br /&gt;
|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l&#039;ajuntament]&lt;br /&gt;
|notes = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Ontinyent&#039;&#039;&#039; (en [[castellà]] &#039;&#039;Onteniente&#039;&#039;) és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d&#039;Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Monuments== &lt;br /&gt;
*Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l&#039;Assunció de Santa Maria [[segle XIV]] a [[segle XVII|XVII]]. &lt;br /&gt;
*La Vila, conjunt històric-artístic nacional. &lt;br /&gt;
*Palaus i Cases Senyorials. &lt;br /&gt;
*Convent dels Pares Franciscans. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Museus == &lt;br /&gt;
*Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00). &lt;br /&gt;
*Museu Fester - (96 238 02 52). &lt;br /&gt;
*Museu Arqueològic d&#039;Ontinyent i de la Vall d&#039;Albaida MAOVA - (96 291 19 55). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Festes== &lt;br /&gt;
La tercera semana d&#039;[[agost]] Festes de [[Moros i Cristians]] al Santíssim Crist de l&#039;Agonia. &lt;br /&gt;
El tercer cap de semana de [[novembre]] la Fira d&#039;Ontinyent. &lt;br /&gt;
Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l&#039;[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].  &lt;br /&gt;
Durant tot l&#039;any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;[[Processó del Corpus Christi]]:&#039;&#039;&#039; Tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l&#039;acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s&#039;escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l&#039;Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l&#039;inici del primer dels balls provessionals, s&#039;inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d&#039;Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l&#039;inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l&#039;adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Fills ilustres ==&lt;br /&gt;
*[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], (Ontinyent lo [[6 de giner]] de [[1791]]) i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]]. El carrer major de la ciutat porta el seu nom desde la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.&lt;br /&gt;
*[[Lluís Fullana i Mira]]:  encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d&#039;Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.&lt;br /&gt;
*[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l&#039;èlit del tenis professional.&lt;br /&gt;
*[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de la [[Universitat de Valéncia]]. Te un carrer dedicat.&lt;br /&gt;
*[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.&lt;br /&gt;
*[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Història== &lt;br /&gt;
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;ocupació humana del seu territori està documentada des d&#039;época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.&lt;br /&gt;
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De l&#039;época romana es coneix l&#039;existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l&#039;época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d&#039;atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.&lt;br /&gt;
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d&#039;orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d&#039;ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dels primers segles de l&#039;época andalusa –d&#039;al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com  Yellas –Morera– o Benarrai. D&#039;esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de la Vall d&#039;Albaida}}&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
{{Capitals comarques}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alcoy&amp;diff=54835</id>
		<title>Alcoy</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alcoy&amp;diff=54835"/>
		<updated>2013-01-27T10:15:19Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Hahahahahahahahahahhahahahhaha to HahahahahahahahahahhahahahhahaHahahahahahahahahahhahahah&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Infobox_pobles&lt;br /&gt;
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]&lt;br /&gt;
|image_província = [[Impamboliage:Localització d&#039;Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]&lt;br /&gt;
|image_escut = [[Image:Escut_Alcoy.png|60px]]&lt;br /&gt;
|nom = Alcoy&lt;br /&gt;
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]&lt;br /&gt;
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
|província = [[Província d&#039;Alacant]]&lt;br /&gt;
|comarca = [[L&#039;Alcoyà]]&lt;br /&gt;
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valencianpamboli]]&lt;br /&gt;
|coor = 38°41′54″N 0°28′25″O﻿&lt;br /&gt;
|superfície = 129,86 km²&lt;br /&gt;
|altitut = 562 msnm&lt;br /&gt;
|població = 61.417 (INE 2010)&lt;br /&gt;
|densitat = 475,11 hab./km²&lt;br /&gt;
|gentilici pamboli&lt;br /&gt;
|còdic_postal = 03800&lt;br /&gt;
|festes = Del [[21 d&#039;abril|21]] al [[24 d&#039;abril]],&amp;lt;br /&amp;gt;[[Moros i Cristians]]&lt;br /&gt;
|alcalde = Jordi Sedano ([[PPCV]])&lt;br /&gt;
|uep = [http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
|notes = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;pamboli&#039;&#039;&#039; es un municipi situat en el nort de la [[província d&#039;Alacant]], en la [[ComunHahahahahahahahahahhahahahitat Valenciana]]. Es la capital de la comarca valenciana de [[L&#039;Alcoyà]]. Conta actualment en 61.417 habitants ([[INE]] 2010).&lt;br /&gt;
 pamboli&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
=== Localisatzió ===&lt;br /&gt;
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, &#039;&#039;Biscoy&#039;&#039;, &#039;&#039;L&#039;Ombria&#039;&#039;, la &#039;&#039;Serreta&#039;&#039;, el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i &#039;&#039;Els Plans&#039;&#039;. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del [[Serpis]], motiu pel que a voltes se li nomena com &#039;&#039;la ciutat dels tres rius&#039;&#039; o &#039;&#039;la ciutat dels ponts&#039;&#039; pels molts que te per a véncer-los.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les comunicacions han estat condicionades des de per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció d&#039;obres públiques. La carretera N-340 ([[Barcelona]]-[[Cadis]]), comunica la ciutat en [[Alacant]] pel Sur i en [[Xàtiva]]-[[Valéncia]] pel nort, en enllaços a l&#039;A-3. La ret viaria és complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Localitats llimítrofs ===&lt;br /&gt;
y llimita en les següents localitats: [[Banyeres]], [[Benifallim]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Penàguila]] i [[La Torre de les Maçanes]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Clima i vegetació ===&lt;br /&gt;
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un [[hivern]] fret (7,5°C de mija en [[giner]] i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En [[estiu]] es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Demografia ==&lt;br /&gt;
=== Població ===&lt;br /&gt;
El padró oficial de l&#039;any [[2010]] otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys [[1970]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Immigració ===&lt;br /&gt;
Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d&#039;equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Llengua ===&lt;br /&gt;
En els carrers d&#039;Alcoy compartixen primacia els idiomes [[valencià]] i [[castellà]], en certa preponderància d&#039;este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els [[segle XIX|segles XIX]] i gran part del [[segle XX]] ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que  la llengua valenciana. La política de Llei d&#039;us i ensenyança del valencià” en la [[Comunitat Valenciana]] des dels anys [[1980]] ha revitalisat l&#039;us del valencià també en Alcoy.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Atres indicadors ===&lt;br /&gt;
==== Parc de vehículs ====&lt;br /&gt;
En l&#039;any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0&#039;59.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cultura ==&lt;br /&gt;
=== Festes ===&lt;br /&gt;
[[Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg|thumb|250px|Alcoy, Capità Cristià de la Fila Vascs, any 1973]]&lt;br /&gt;
Els patrons d&#039;Alcoy son [[Sant Mauro]], [[Sant Jordi]] i la [[Mare de Deu dels Lliris]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==== [[Moros i Cristians]] ==== &lt;br /&gt;
En abril es celebren les seues festes de [[Moros i cristians]] d&#039;Alcoy, en honor a San Jordi, declarades d&#039;Interés Turístic Internacional. Es celebren del 21 al 24 d&#039;Abril. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Filaes:&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Bando Moro:&#039;&#039; Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Bando Cristià:&#039;&#039; Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==== [[Cavalcata dels Reixos]] ====&lt;br /&gt;
La &#039;&#039;&#039;Cavalcata dels Reis Macs&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Cavalcata dels Reixos Macs&#039;&#039;&#039;, és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d&#039;Alcoy, que es va estendre al rest del territori i posteriorment per tota [[Espanya]] i part de [[Mèxic]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Accessibilitat ===&lt;br /&gt;
L&#039;Ordenança Reguladora de l&#039;Accessibilitat en la ciutat d&#039;Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en [[octubre]] de l&#039;any [[1996]] i en vigor des de el dia [[9 de novembre]] del mateix any.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Alcoyans ilustres ==&lt;br /&gt;
=== Músics ===&lt;br /&gt;
*[[Amando Blanquer Ponsoda]], compositor.&lt;br /&gt;
*[[Camilo Sesto]], cantant.&lt;br /&gt;
*[[Francisco (cantant)|Francisco]], cantant.&lt;br /&gt;
*[[Carlos Palacio]], compositor,&lt;br /&gt;
*[[Víctor Espinós Moltó]], musicolec (1875-1948).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Pintors ===&lt;br /&gt;
*[[Antonio Gisbert Pérez]], pintor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Escritors i poetes ===&lt;br /&gt;
*[[Joan Gil-Albert]], poeta.&lt;br /&gt;
*[[Joan Valls i Jordà]], poeta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Deportistes ===&lt;br /&gt;
*[[Francisco José Carrasco|Francisco José &amp;quot;Lobo&amp;quot; Carrasco]], futboliste.&lt;br /&gt;
*[[Carlos Carbonell Pascual]], Seleccionador nacional de l&#039;equip de Judo de Malta.&lt;br /&gt;
*[[Nicolás Terol|Nico Terol]], Piloto de motociclisme.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
* Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1994): &amp;quot;El arte levantino o el &amp;quot;trasiego&amp;quot; cronológico de un arte prehistórico&amp;quot;, Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
*[[Moros i Cristians]]&lt;br /&gt;
*[[Castell de Barchell]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
*[http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03009&amp;amp;Submit.x=34&amp;amp;Submit.y=7 Índex d&#039;estadística municipal d&#039;Alcoy]. Unitat de Documentació de la Diputació d&#039;Alacant.&lt;br /&gt;
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03009 Alcoy en el Registre d&#039;Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/presup.asp?codipresup=9&amp;amp;Submit.x=33&amp;amp;Submit.y=7 Presupost municipal d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
*[http://alcoi.comunitatvalenciana.com/ Web de turisme d&#039;Alcoy en la Comunitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.alcoyturismo.com/ Tourist Info Alcoy]&lt;br /&gt;
*[http://www.alcoy.es Alcoy Ciutat Digital]&lt;br /&gt;
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/historia.htm Colectiu Aitana]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/enygrega.htm Denominacio d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{Traduït de|es|Alcoy}}&lt;br /&gt;
{{Municipis de L&#039;Alcoyà}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província d&#039;Alacant]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Alcoy]]&lt;br /&gt;
{{Capitals comarques}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alcoy&amp;diff=54833</id>
		<title>Alcoy</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alcoy&amp;diff=54833"/>
		<updated>2013-01-27T10:14:32Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Infobox_pobles&lt;br /&gt;
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]&lt;br /&gt;
|image_província = [[Impamboliage:Localització d&#039;Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]&lt;br /&gt;
|image_escut = [[Image:Escut_Alcoy.png|60px]]&lt;br /&gt;
|nom = Alcoy&lt;br /&gt;
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]&lt;br /&gt;
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
|província = [[Província d&#039;Alacant]]&lt;br /&gt;
|comarca = [[L&#039;Alcoyà]]&lt;br /&gt;
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valencianpamboli]]&lt;br /&gt;
|coor = 38°41′54″N 0°28′25″O﻿&lt;br /&gt;
|superfície = 129,86 km²&lt;br /&gt;
|altitut = 562 msnm&lt;br /&gt;
|població = 61.417 (INE 2010)&lt;br /&gt;
|densitat = 475,11 hab./km²&lt;br /&gt;
|gentilici pamboli&lt;br /&gt;
|còdic_postal = 03800&lt;br /&gt;
|festes = Del [[21 d&#039;abril|21]] al [[24 d&#039;abril]],&amp;lt;br /&amp;gt;[[Moros i Cristians]]&lt;br /&gt;
|alcalde = Jordi Sedano ([[PPCV]])&lt;br /&gt;
|uep = [http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
|notes = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;pamboli&#039;&#039;&#039; es un municipi situat en el nort de la [[província d&#039;Alacant]], en la [[ComunHahahahahahahahahahhahahahitat Valenciana]]. Es la capital de la comarca valenciana de [[L&#039;Alcoyà]]. Conta actualment en 61.417 habitants ([[INE]] 2010).&lt;br /&gt;
 pamboli&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
=== Localisatzió ===&lt;br /&gt;
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, &#039;&#039;Biscoy&#039;&#039;, &#039;&#039;L&#039;Ombria&#039;&#039;, la &#039;&#039;Serreta&#039;&#039;, el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i &#039;&#039;Els Plans&#039;&#039;. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del [[Serpis]], motiu pel que a voltes se li nomena com &#039;&#039;la ciutat dels tres rius&#039;&#039; o &#039;&#039;la ciutat dels ponts&#039;&#039; pels molts que te per a véncer-los.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les comunicacions han estat condicionades des de per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció d&#039;obres públiques. La carretera N-340 ([[Barcelona]]-[[Cadis]]), comunica la ciutat en [[Alacant]] pel Sur i en [[Xàtiva]]-[[Valéncia]] pel nort, en enllaços a l&#039;A-3. La ret viaria és complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Localitats llimítrofs ===&lt;br /&gt;
y llimita en les següents localitats: [[Banyeres]], [[Benifallim]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Penàguila]] i [[La Torre de les Maçanes]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Clima i vegetació ===&lt;br /&gt;
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un [[hivern]] fret (7,5°C de mija en [[giner]] i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En [[estiu]] es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Demografia ==&lt;br /&gt;
=== Població ===&lt;br /&gt;
El padró oficial de l&#039;any [[2010]] otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys [[1970]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Immigració ===&lt;br /&gt;
Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d&#039;equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Llengua ===&lt;br /&gt;
En els carrers d&#039;Alcoy compartixen primacia els idiomes [[valencià]] i [[castellà]], en certa preponderància d&#039;este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els [[segle XIX|segles XIX]] i gran part del [[segle XX]] ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que  la llengua valenciana. La política de Llei d&#039;us i ensenyança del valencià” en la [[Comunitat Valenciana]] des dels anys [[1980]] ha revitalisat l&#039;us del valencià també en Alcoy.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Atres indicadors ===&lt;br /&gt;
==== Parc de vehículs ====&lt;br /&gt;
En l&#039;any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0&#039;59.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cultura ==&lt;br /&gt;
=== Festes ===&lt;br /&gt;
[[Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg|thumb|250px|Alcoy, Capità Cristià de la Fila Vascs, any 1973]]&lt;br /&gt;
Els patrons d&#039;Alcoy son [[Sant Mauro]], [[Sant Jordi]] i la [[Mare de Deu dels Lliris]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==== [[Moros i Cristians]] ==== &lt;br /&gt;
En abril es celebren les seues festes de [[Moros i cristians]] d&#039;Alcoy, en honor a San Jordi, declarades d&#039;Interés Turístic Internacional. Es celebren del 21 al 24 d&#039;Abril. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Filaes:&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Bando Moro:&#039;&#039; Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Bando Cristià:&#039;&#039; Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==== [[Cavalcata dels Reixos]] ====&lt;br /&gt;
La &#039;&#039;&#039;Cavalcata dels Reis Macs&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Cavalcata dels Reixos Macs&#039;&#039;&#039;, és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d&#039;Alcoy, que es va estendre al rest del territori i posteriorment per tota [[Espanya]] i part de [[Mèxic]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Accessibilitat ===&lt;br /&gt;
L&#039;Ordenança Reguladora de l&#039;Accessibilitat en la ciutat d&#039;Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en [[octubre]] de l&#039;any [[1996]] i en vigor des de el dia [[9 de novembre]] del mateix any.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Alcoyans ilustres ==&lt;br /&gt;
=== Músics ===&lt;br /&gt;
*[[Amando Blanquer Ponsoda]], compositor.&lt;br /&gt;
*[[Camilo Sesto]], cantant.&lt;br /&gt;
*[[Francisco (cantant)|Francisco]], cantant.&lt;br /&gt;
*[[Carlos Palacio]], compositor,&lt;br /&gt;
*[[Víctor Espinós Moltó]], musicolec (1875-1948).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Pintors ===&lt;br /&gt;
*[[Antonio Gisbert Pérez]], pintor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Escritors i poetes ===&lt;br /&gt;
*[[Joan Gil-Albert]], poeta.&lt;br /&gt;
*[[Joan Valls i Jordà]], poeta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Deportistes ===&lt;br /&gt;
*[[Francisco José Carrasco|Francisco José &amp;quot;Lobo&amp;quot; Carrasco]], futboliste.&lt;br /&gt;
*[[Carlos Carbonell Pascual]], Seleccionador nacional de l&#039;equip de Judo de Malta.&lt;br /&gt;
*[[Nicolás Terol|Nico Terol]], Piloto de motociclisme.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
* Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1994): &amp;quot;El arte levantino o el &amp;quot;trasiego&amp;quot; cronológico de un arte prehistórico&amp;quot;, Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
*[[Moros i Cristians]]&lt;br /&gt;
*[[Castell de Barchell]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
*[http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03009&amp;amp;Submit.x=34&amp;amp;Submit.y=7 Índex d&#039;estadística municipal d&#039;Alcoy]. Unitat de Documentació de la Diputació d&#039;Alacant.&lt;br /&gt;
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03009 Alcoy en el Registre d&#039;Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/presup.asp?codipresup=9&amp;amp;Submit.x=33&amp;amp;Submit.y=7 Presupost municipal d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
*[http://alcoi.comunitatvalenciana.com/ Web de turisme d&#039;Alcoy en la Comunitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.alcoyturismo.com/ Tourist Info Alcoy]&lt;br /&gt;
*[http://www.alcoy.es Alcoy Ciutat Digital]&lt;br /&gt;
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/historia.htm Colectiu Aitana]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/enygrega.htm Denominacio d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{Traduït de|es|Alcoy}}&lt;br /&gt;
{{Municipis de L&#039;Alcoyà}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província d&#039;Alacant]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Alcoy]]&lt;br /&gt;
{{Capitals comarques}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alcoy&amp;diff=54831</id>
		<title>Alcoy</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alcoy&amp;diff=54831"/>
		<updated>2013-01-27T10:12:26Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Alcoy to Hahahahahahahahahahhahahahhaha: moja&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Infobox_pobles&lt;br /&gt;
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]&lt;br /&gt;
|image_província = [[Image:Localització d&#039;Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]&lt;br /&gt;
|image_escut = [[Image:Escut_Alcoy.png|60px]]&lt;br /&gt;
|nom = Alcoy&lt;br /&gt;
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]&lt;br /&gt;
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
|província = [[Província d&#039;Alacant]]&lt;br /&gt;
|comarca = [[L&#039;Alcoyà]]&lt;br /&gt;
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alcoy]]&lt;br /&gt;
|coor = 38°41′54″N 0°28′25″O﻿&lt;br /&gt;
|superfície = 129,86 km²&lt;br /&gt;
|altitut = 562 msnm&lt;br /&gt;
|població = 61.417 (INE 2010)&lt;br /&gt;
|densitat = 475,11 hab./km²&lt;br /&gt;
|gentilici = Alcoya/na&lt;br /&gt;
|llengua = [[Valencià]]&lt;br /&gt;
|còdic_postal = 03800&lt;br /&gt;
|festes = Del [[21 d&#039;abril|21]] al [[24 d&#039;abril]],&amp;lt;br /&amp;gt;[[Moros i Cristians]]&lt;br /&gt;
|alcalde = Jordi Sedano ([[PPCV]])&lt;br /&gt;
|uep = [http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
|notes = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Alcoy&#039;&#039;&#039; es un municipi situat en el nort de la [[província d&#039;Alacant]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Es la capital de la comarca valenciana de [[L&#039;Alcoyà]]. Conta actualment en 61.417 habitants ([[INE]] 2010).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
=== Localisació ===&lt;br /&gt;
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, &#039;&#039;Biscoy&#039;&#039;, &#039;&#039;L&#039;Ombria&#039;&#039;, la &#039;&#039;Serreta&#039;&#039;, el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i &#039;&#039;Els Plans&#039;&#039;. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del [[Serpis]], motiu pel que a voltes se li nomena com &#039;&#039;la ciutat dels tres rius&#039;&#039; o &#039;&#039;la ciutat dels ponts&#039;&#039; pels molts que te per a véncer-los.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les comunicacions han estat condicionades des de per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció d&#039;obres públiques. La carretera N-340 ([[Barcelona]]-[[Cadis]]), comunica la ciutat en [[Alacant]] pel Sur i en [[Xàtiva]]-[[Valéncia]] pel nort, en enllaços a l&#039;A-3. La ret viaria és complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Localitats llimítrofs ===&lt;br /&gt;
Alcoy llimita en les següents localitats: [[Banyeres]], [[Benifallim]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Penàguila]] i [[La Torre de les Maçanes]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Clima i vegetació ===&lt;br /&gt;
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un [[hivern]] fret (7,5°C de mija en [[giner]] i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En [[estiu]] es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Demografia ==&lt;br /&gt;
=== Població ===&lt;br /&gt;
El padró oficial de l&#039;any [[2010]] otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys [[1970]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Immigració ===&lt;br /&gt;
Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d&#039;equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Llengua ===&lt;br /&gt;
En els carrers d&#039;Alcoy compartixen primacia els idiomes [[valencià]] i [[castellà]], en certa preponderància d&#039;este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els [[segle XIX|segles XIX]] i gran part del [[segle XX]] ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que  la llengua valenciana. La política de Llei d&#039;us i ensenyança del valencià” en la [[Comunitat Valenciana]] des dels anys [[1980]] ha revitalisat l&#039;us del valencià també en Alcoy.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Atres indicadors ===&lt;br /&gt;
==== Parc de vehículs ====&lt;br /&gt;
En l&#039;any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0&#039;59.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cultura ==&lt;br /&gt;
=== Festes ===&lt;br /&gt;
[[Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg|thumb|250px|Alcoy, Capità Cristià de la Fila Vascs, any 1973]]&lt;br /&gt;
Els patrons d&#039;Alcoy son [[Sant Mauro]], [[Sant Jordi]] i la [[Mare de Deu dels Lliris]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==== [[Moros i Cristians]] ==== &lt;br /&gt;
En abril es celebren les seues festes de [[Moros i cristians]] d&#039;Alcoy, en honor a San Jordi, declarades d&#039;Interés Turístic Internacional. Es celebren del 21 al 24 d&#039;Abril. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Filaes:&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Bando Moro:&#039;&#039; Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Bando Cristià:&#039;&#039; Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==== [[Cavalcata dels Reixos]] ====&lt;br /&gt;
La &#039;&#039;&#039;Cavalcata dels Reis Macs&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Cavalcata dels Reixos Macs&#039;&#039;&#039;, és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d&#039;Alcoy, que es va estendre al rest del territori i posteriorment per tota [[Espanya]] i part de [[Mèxic]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Accessibilitat ===&lt;br /&gt;
L&#039;Ordenança Reguladora de l&#039;Accessibilitat en la ciutat d&#039;Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en [[octubre]] de l&#039;any [[1996]] i en vigor des de el dia [[9 de novembre]] del mateix any.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Alcoyans ilustres ==&lt;br /&gt;
=== Músics ===&lt;br /&gt;
*[[Amando Blanquer Ponsoda]], compositor.&lt;br /&gt;
*[[Camilo Sesto]], cantant.&lt;br /&gt;
*[[Francisco (cantant)|Francisco]], cantant.&lt;br /&gt;
*[[Carlos Palacio]], compositor,&lt;br /&gt;
*[[Víctor Espinós Moltó]], musicolec (1875-1948).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Pintors ===&lt;br /&gt;
*[[Antonio Gisbert Pérez]], pintor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Escritors i poetes ===&lt;br /&gt;
*[[Joan Gil-Albert]], poeta.&lt;br /&gt;
*[[Joan Valls i Jordà]], poeta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Deportistes ===&lt;br /&gt;
*[[Francisco José Carrasco|Francisco José &amp;quot;Lobo&amp;quot; Carrasco]], futboliste.&lt;br /&gt;
*[[Carlos Carbonell Pascual]], Seleccionador nacional de l&#039;equip de Judo de Malta.&lt;br /&gt;
*[[Nicolás Terol|Nico Terol]], Piloto de motociclisme.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
* Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1994): &amp;quot;El arte levantino o el &amp;quot;trasiego&amp;quot; cronológico de un arte prehistórico&amp;quot;, Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
*[[Moros i Cristians]]&lt;br /&gt;
*[[Castell de Barchell]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
*[http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03009&amp;amp;Submit.x=34&amp;amp;Submit.y=7 Índex d&#039;estadística municipal d&#039;Alcoy]. Unitat de Documentació de la Diputació d&#039;Alacant.&lt;br /&gt;
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03009 Alcoy en el Registre d&#039;Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/presup.asp?codipresup=9&amp;amp;Submit.x=33&amp;amp;Submit.y=7 Presupost municipal d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
*[http://alcoi.comunitatvalenciana.com/ Web de turisme d&#039;Alcoy en la Comunitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.alcoyturismo.com/ Tourist Info Alcoy]&lt;br /&gt;
*[http://www.alcoy.es Alcoy Ciutat Digital]&lt;br /&gt;
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/historia.htm Colectiu Aitana]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/enygrega.htm Denominacio d&#039;Alcoy]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{Traduït de|es|Alcoy}}&lt;br /&gt;
{{Municipis de L&#039;Alcoyà}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província d&#039;Alacant]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Alcoy]]&lt;br /&gt;
{{Capitals comarques}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Municipis_de_L%27Alt_Pal%C3%A0ncia&amp;diff=54825</id>
		<title>Plantilla:Municipis de L&#039;Alt Palància</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Municipis_de_L%27Alt_Pal%C3%A0ncia&amp;diff=54825"/>
		<updated>2013-01-27T10:10:18Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Plantilla:Municipis de L&amp;#039;Alt Palància to Plantilla:Municipis de L&amp;#039;Alt Puta&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&amp;lt;br clear=all&amp;gt;&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{| class=&amp;quot;toccolours&amp;quot; width=100%&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#CCCCFF&amp;quot; align=&amp;quot;center&amp;quot; width=&amp;quot;100%&amp;quot; |Municipis de l&#039;[[Alt Palància]]&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
| align=&amp;quot;center&amp;quot; style=&amp;quot;font-size: 90%;&amp;quot; colspan=&amp;quot;2&amp;quot; |[[Algímia d&#039;Almonesir]] {{·}} [[Almedíxer]] {{·}} [[Altura (Alt Palància)|Altura]] {{·}} [[AssuéHahahahahahahahahahhahahahvar]] {{·}} [[Barraques]] {{·}} [[Begís]] {{·}} [[Benafer]] {{·}} [[Castellnou]] {{·}} [[Caudiel]] {{·}} [[Chóvar]] {{·}} [[FigueHahahahahahahahahahhahahahres (Alt Palància)|Figueres]] {{·}} [[Gaibiel]] {{·}} [[Geldo]] {{·}} [[Matet]] {{·}} [[Navaixes]] {{·}} [[Pavies]] {{·}} [[Pina]] {{·}} [[Sacanyet]] {{·}} [[Sogorp]] {{·}} [[Soneja]] {{·}} [[Sot de Ferrer]] {{·}} [[Teresa (Alt Palància)|Teresa]] {{·}} [[Toràs]] {{·}} [[El Toro]] {{·}} [[La Vall d&#039;Almonesir]] {{·}} [[Viver]] {{·}} [[XéricHahahahahahahahahahhahahaha]]  &lt;br /&gt;
|}&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Municipis_de_L%27Alt_Maestrat&amp;diff=54823</id>
		<title>Plantilla:Municipis de L&#039;Alt Maestrat</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Municipis_de_L%27Alt_Maestrat&amp;diff=54823"/>
		<updated>2013-01-27T10:09:56Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Plantilla:Municipis de L&amp;#039;Alt Maestrat to Plantilla:On viu la mare de José?&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&amp;lt;br clear=all&amp;gt;&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{| class=&amp;quot;toccolours&amp;quot; width=100%&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#CCCCFF&amp;quot; align=&amp;quot;center&amp;quot; width=&amp;quot;100%&amp;quot; |Municipis de l&#039;[[Alt Maestrat]]&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
| align=&amp;quot;center&amp;quot; style=&amp;quot;font-size: 90%;&amp;quot; colspan=&amp;quot;2&amp;quot; |[[AlbocàsHahahahahahahahahahhahahahser]] {{·}} [[ArHahahahahahahahahahhahahahes del MaeHahahahahahahahahahhahahahstrat]] {{·}} [[BenaHahahahahahahahahahhahahahssal]] {{·}} [[Catí]] {{·}} [[Culla]] {{·}} [[Tírig]] {{·}} [[La Torre d&#039;En Besora]] {{·}} [[Vilafranca]] {{·}} [[Vilar de CaneHahahahahahahahahahhahahahs]]&lt;br /&gt;
|}&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sagunt&amp;diff=54821</id>
		<title>Sagunt</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sagunt&amp;diff=54821"/>
		<updated>2013-01-27T10:09:33Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Sagunt to HahahaHahahahahahahahahahhahahahaa&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:SaguHahahahahahahahahahhahahahnt.jpg|thumb|300px|&amp;lt;center&amp;gt;&#039;&#039;&#039;Teatre Romà&#039;&#039;&#039; de [[Morvedre]] o Sagunt&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Hahahahahahahahahahhahahah (en [[castllà]] &#039;&#039;&#039;Hahahahahahahahahahhahahah), (històricament coneguda com &#039;&#039;&#039;Morvedre&#039;&#039;&#039;) és una ciutat situada en el nort de la [[província de Valéncia]], sent la més important de la comarca d&#039;[[El Camp de Morvedre]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
*[http://www.levante-emv.com/comarcas/2009/10/04/sagunto-filipinas/637976.html Sagunt en Filipines]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
*[[Teatre Romà de Sagunt]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de El Camp&lt;br /&gt;
{{Capitals comarques}&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Municipis_de_L%27Alt_Pal%C3%A0ncia&amp;diff=54820</id>
		<title>Plantilla:Municipis de L&#039;Alt Palància</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Municipis_de_L%27Alt_Pal%C3%A0ncia&amp;diff=54820"/>
		<updated>2013-01-27T10:09:16Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&amp;lt;br clear=all&amp;gt;&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{| class=&amp;quot;toccolours&amp;quot; width=100%&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#CCCCFF&amp;quot; align=&amp;quot;center&amp;quot; width=&amp;quot;100%&amp;quot; |Municipis de l&#039;[[Alt Palància]]&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
| align=&amp;quot;center&amp;quot; style=&amp;quot;font-size: 90%;&amp;quot; colspan=&amp;quot;2&amp;quot; |[[Algímia d&#039;Almonesir]] {{·}} [[Almedíxer]] {{·}} [[Altura (Alt Palància)|Altura]] {{·}} [[AssuéHahahahahahahahahahhahahahvar]] {{·}} [[Barraques]] {{·}} [[Begís]] {{·}} [[Benafer]] {{·}} [[Castellnou]] {{·}} [[Caudiel]] {{·}} [[Chóvar]] {{·}} [[FigueHahahahahahahahahahhahahahres (Alt Palància)|Figueres]] {{·}} [[Gaibiel]] {{·}} [[Geldo]] {{·}} [[Matet]] {{·}} [[Navaixes]] {{·}} [[Pavies]] {{·}} [[Pina]] {{·}} [[Sacanyet]] {{·}} [[Sogorp]] {{·}} [[Soneja]] {{·}} [[Sot de Ferrer]] {{·}} [[Teresa (Alt Palància)|Teresa]] {{·}} [[Toràs]] {{·}} [[El Toro]] {{·}} [[La Vall d&#039;Almonesir]] {{·}} [[Viver]] {{·}} [[XéricHahahahahahahahahahhahahaha]]  &lt;br /&gt;
|}&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Municipis_de_L%27Alt_Maestrat&amp;diff=54819</id>
		<title>Plantilla:Municipis de L&#039;Alt Maestrat</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Municipis_de_L%27Alt_Maestrat&amp;diff=54819"/>
		<updated>2013-01-27T10:08:56Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&amp;lt;br clear=all&amp;gt;&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{| class=&amp;quot;toccolours&amp;quot; width=100%&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#CCCCFF&amp;quot; align=&amp;quot;center&amp;quot; width=&amp;quot;100%&amp;quot; |Municipis de l&#039;[[Alt Maestrat]]&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
| align=&amp;quot;center&amp;quot; style=&amp;quot;font-size: 90%;&amp;quot; colspan=&amp;quot;2&amp;quot; |[[AlbocàsHahahahahahahahahahhahahahser]] {{·}} [[ArHahahahahahahahahahhahahahes del MaeHahahahahahahahahahhahahahstrat]] {{·}} [[BenaHahahahahahahahahahhahahahssal]] {{·}} [[Catí]] {{·}} [[Culla]] {{·}} [[Tírig]] {{·}} [[La Torre d&#039;En Besora]] {{·}} [[Vilafranca]] {{·}} [[Vilar de CaneHahahahahahahahahahhahahahs]]&lt;br /&gt;
|}&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sagunt&amp;diff=54818</id>
		<title>Sagunt</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sagunt&amp;diff=54818"/>
		<updated>2013-01-27T10:07:22Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:SaguHahahahahahahahahahhahahahnt.jpg|thumb|300px|&amp;lt;center&amp;gt;&#039;&#039;&#039;Teatre Romà&#039;&#039;&#039; de [[Morvedre]] o Sagunt&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Hahahahahahahahahahhahahah (en [[castllà]] &#039;&#039;&#039;Hahahahahahahahahahhahahah), (històricament coneguda com &#039;&#039;&#039;Morvedre&#039;&#039;&#039;) és una ciutat situada en el nort de la [[província de Valéncia]], sent la més important de la comarca d&#039;[[El Camp de Morvedre]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
*[http://www.levante-emv.com/comarcas/2009/10/04/sagunto-filipinas/637976.html Sagunt en Filipines]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
*[[Teatre Romà de Sagunt]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de El Camp&lt;br /&gt;
{{Capitals comarques}&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sueca&amp;diff=54817</id>
		<title>Sueca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sueca&amp;diff=54817"/>
		<updated>2013-01-27T10:06:41Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;aHahahahahahahahahahhahahah&#039;&#039;&#039; és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de [[La Ribera Baixa]]; els seus orígens radiquen en una [[alqueria]] àrap. Com el seu enorme terme municipal se dedica en gran part al cultiu de l&#039;[[arròs]], se considera que esta zona podria ser l&#039;orige de la [[Paella]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ciutat alberga des de [[1961]] el prestigiós [[Concurs Internacional de Paella Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de La Ribera&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alzira&amp;diff=54816</id>
		<title>Alzira</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alzira&amp;diff=54816"/>
		<updated>2013-01-27T10:05:32Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Infobox pobles&lt;br /&gt;
|image_país = [[Image: Untitled5.JPG|100px]] &lt;br /&gt;
|image_província = [[Image: Untitled6.JPG|160px]] &lt;br /&gt;
|nom = Hahahahahahahahahahhahahah &lt;br /&gt;
|image_escut = [[Image: Untitled23.JPG|90px]] &lt;br /&gt;
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]&lt;br /&gt;
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
|província = [[Província de&lt;br /&gt;
|comarca = [[Ribera Baja&lt;br /&gt;
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|PPPVa]] &lt;br /&gt;
|coor =  39°9′00″N 0°26′6″O  &lt;br /&gt;
|superfície = 110,40 km²&lt;br /&gt;
|altitut = 14 msnm&lt;br /&gt;
|població = 44.982 hab.&lt;br /&gt;
|densitat = 0,41 hab./km²&lt;br /&gt;
|gentilici = AhHahahahahahahahahahhahahahny&lt;br /&gt;
|llengua = [[Valencià]]&lt;br /&gt;
|còdic_postal = 46600 &lt;br /&gt;
|festes = Setembre &lt;br /&gt;
|alcalde = Elena María Bastidas Bono ([[PPCV]]) &lt;br /&gt;
|uep = [http://www.alzira.es/ Web Oficial de Alcira]&lt;br /&gt;
|notes = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;&#039;Hahahahahahahahahahhahahah&#039;&#039; (en [[castellà]] &#039;&#039;la mare d&#039;en José està boníssima&#039;&#039;), és una ciutat de la [[província d&#039;Alacant]] repleta de moros, en la [[Comunitat Valenciana]], [[España]]. És capital de la [[Ribera Alta]]. La [[conurbació]] que forma en l&#039;actualitat en els municipis d&#039;[[Algemesí]] i [[Carcaixent]] constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la [[província de Valéncia]], després de la capital i la seua àrea metropolitana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled7.JPG|thumb|left|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Entrada principal a Alzira ([[CV-50]]).&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
La ciutat d&#039;Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell del mar, entre els meridians 3º10&#039; i 3º23&#039; de llongitut oest i els paralels 39º4&#039; i 39º11&#039;. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la [[Comunitat Valenciana]]. La distancia a [[Valéncia]] és de 40 quilómetros. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Situat en la seua major part en la banda dreta del riu [[Xúquer]], el [[terme municipal]] està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i atre de 28,22 [[km²]], nomenat &#039;&#039;La Garrofera&#039;&#039;, el qual se troba separat pes termes municipals de [[Massalavés]], [[Benimuslem]], [[Alberich]] i [[Benimodo]], formant un enclavament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La superfície del terme és molt irregular, següent completament plana en els màrgens del riu [[Xúquer]]; cap al surest s&#039;estenen, paralelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i &#039;&#039;Les Agulles&#039;&#039;, entre les que se desenrollen, els valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentres que el sector de La Garrofera està accidentat per les vertents orientals de la serra de Tous.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled8.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Horts de tarongers, en la planura d&#039;Alzira.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El terme d&#039;Alzira està travessat pel riu [[Xúquer]], al que afluixen el [[riu de los Ojos]] per la seua banda esquerra i el barranc de [[Barcheta]] per la dreta. El riu [[Xúquer]] fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al [[segle XVI]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El clima és de tipo mediterràneu, en una brusca transició de l&#039;estiage estival a les abundants pluges autumnals, de tipo torrencial, que produïxen freqüents inundacions.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
S&#039;accedix a esta ciutat, des de [[Valéncia]], a través de l&#039;autovia [[A-7]] i l&#039;autopista [[AP-7]]. Conta en estació de ferrocarril ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]) de la llínea [[Valéncia]]-[[Almansa]] i integrada en la llínea de [[rodalies Valéncia|rodalies de Valéncia]] C2. Se pot accedir a Alzira en autobús interurbà des de [[Carcaixent]], [[Algemesí]], [[Cullera]] i [[Sueca]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per als desplaçaments dins de la ciutat, AlHahahahahahahahahahhahahahzira conta en un servici d&#039;autobusos urbans  (&#039;&#039;AlziBus&#039;&#039;) de titularitat municipal del qual les llínees unixen tots els barris en l&#039;estació de ferrocarril, l&#039;[[hospital de La Ribera]] i centres de salut, centres comercials, centres d&#039;ensenyança, etc.&lt;br /&gt;
Alzira dona nom a la Fulla 770 del Mapa Topogràfic Nacional. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Barris i pedanies ===&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled9.JPG|thumb||right|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Vista general de la Plaça Major&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled10.JPG|thumb|right|200px|&amp;lt;center&amp;gt;El distrit de &#039;&#039;Venècia&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
En el terme municipal d&#039;Alzira se troben també els següents núcleus de població:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Barraca d&#039;Aigües Vives&#039;&#039;, Entitat Local Menor.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El Torrecho&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Garrofera&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El Pla de Corbera&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;San Bernat&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Vilella&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la ciutat trobem els següents barris: &lt;br /&gt;
[[La Vila d&#039;Alzira]], &#039;&#039;Tulell&#039;&#039;, &#039;&#039;Alborchí&#039;&#039;, &#039;&#039;l&#039;Avinguda&#039;&#039; i el &#039;&#039;Arraval de Sant Agustí&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Joan&#039;&#039;, &#039;&#039;Albuixarres&#039;&#039;, &#039;&#039;Sants   Patrons&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Judes&#039;&#039; , &#039;&#039;Capuchins&#039;&#039;, &#039;&#039;les Bases&#039;&#039;, &#039;&#039;Venècia&#039;&#039; i l&#039;&#039;&#039;Alquerieta&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Localitats llimítrofs===&lt;br /&gt;
El [[terme municipal]] d&#039;Alzira llimita en les localitats de&#039;[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l&#039;últim segle, els cascs urbans d&#039;Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l&#039;actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Història ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled11.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;[[Muralla d&#039;Alzira]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
A pesar de la cantitat de jaciments prehistòrics trobats -del [[paleolític]] les cases de &#039;&#039;Chicherá&#039;&#039; i la &#039;&#039;cova d&#039;Alfons&#039;&#039;; del [[neolític]] la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l&#039;[[edat de bronze]] la montanya &#039;&#039;Assolada&#039;&#039; i les cases de Moncada; de l&#039;[[Antigua Roma|época romana]] el sequer de Sant Bernart i la [[necròpolis]] del camí d&#039;[[Albalat]]- els orígens no estan clars. &lt;br /&gt;
Per alguns la ciutat és la successora de la &#039;&#039;Sucro&#039;&#039; ibèrica; atres busquen els seus precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i senyalen una concentració de la població en el núcleu de la vila; per últim estan els que, de la mateixa forma, senyalen eixa concentració pero a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de &#039;&#039;Al-Yazirat Suquar&#039;&#039; (en valencià, &#039;&#039;L&#039;Illa del Xúquer&#039;&#039;).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l&#039;intent d&#039;unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d&#039;estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l&#039;existència en Alzira d&#039;un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D&#039;entre els alzirenys de l&#039;época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l&#039;historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|&amp;lt;center&amp;gt;[[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I d&#039;Aragó &#039;&#039;el Conquistador&#039;&#039;]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d&#039;Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l&#039;única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d&#039;ahí el seu lema &#039;&#039;Claudo regnum et adaperio&#039;&#039; (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, així com el títul de &#039;&#039;Coronada i Fidelíssima Vila Real&#039;&#039;. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La vinculació del &#039;&#039;conquistador&#039;&#039; en la ciutat fon gran. [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de &#039;&#039;Casa real&#039;&#039; o &#039;&#039;del rei&#039;&#039; o &#039;&#039;Casa de l&#039;Olivera&#039;&#039;. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l&#039;edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d&#039;Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l&#039;Orde cistercenca en [[1274]]&amp;lt;ref&amp;gt;&#039;&#039;Geografía Histórica del Reino de Valencia&#039;&#039;, Carlos Sartú Carreres.&amp;lt;/ref&amp;gt; i que desaparegué després de la desamortisació de [[1820]].&lt;br /&gt;
Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d&#039;Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d&#039;Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d&#039;Alzira (màrtir)|Sant Bernart d&#039;Alzira]], patró de la vila. L&#039;episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d&#039;Alzira com lloc del decés, després del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Alfons III d&#039;Aragó|Alfons I]], en [[1286]], li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de L&#039;Unió, participà en les Corts del Regne i eixercità un paper destacat en el [[Compromís de Casp]]. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled13.JPG|200 px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d&#039;Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L&#039;Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d&#039;importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, així com importants personages de l&#039;alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d&#039;Espanya|Felip II]], [[Felip III d&#039;Espanya|príncip Felip]] i l&#039;infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els segles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l&#039;orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l&#039;[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d&#039;Espanya|Felip V]], després de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l&#039;Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En [[1820]] se crea el partit judicial d&#039;Alzira. En [[1853]] aplega el [[ferrocarril]] a la vila. El [[8 d&#039;agost]] de [[1876]], [[Alfons XII de Espanya|Alfons XII]], en consideració a l&#039;importància que per l&#039;aument de la població i el desenroll de la seua industria i el seu comerç que havia conseguit la vila, li concedí el títul de ciutat. En [[1885]], Alzira se prestà a l&#039;insigne doctor [[Jaume Ferrán Clua]] per a que experimentara la vacuna [[còlera|anticòlera]]. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled14.JPG|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d&#039;Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El desenroll de l&#039;industria així com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l&#039;economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d&#039;Espanya]]. &lt;br /&gt;
En este context se celebrà en [[1964]] el VII Centenari de la [[Sequia Real del Xúquer]] batejada per [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I]] en [[1264]] en el nom de &#039;&#039;Sequia Real d&#039;Alzira&#039;&#039;; actes que foren presidits per [[Cayetana Fitz-James Stuart]], [[duquesa d&#039;Alba]], que tributà en l&#039;[[Ajuntamentot d&#039;Alzira|Ajuntamentot]] un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble.&lt;br /&gt;
En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l&#039;&#039;&#039;Hort de Rosales&#039;&#039; per a contemplar els tarongers.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
El riu [[Xúquer]], assot de la població, ha provocat danys a la ciutat a lo llarc de la seua història. Les riuades de [[1320]], [[1473]], [[1779]], [[1864]], [[1982]] i [[1987]], entre atres, son bon eixemple, pero és el [[20 d&#039;octubre]] de [[1982]] quant se produí una de les més tràgiques pàgines de l&#039;història d&#039;Alzira: la [[Pantanada de Tous]]. La presa de [[Tous]] rebentà i tota la comarca permaneixqué inundada baix les aigües del riu [[Xúquer]], en un episodi que en estos moments no està encara suficientment aclarit. Durant eixos dies se produí la visita dels reis [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] i del papa [[Juan Pablo II]] al &#039;&#039;Santuari de Nostra Senyora del Lluch&#039;&#039;, desplaçant-se en helicòpter fins a l&#039;explanada de la &#039;&#039;montanyeta del Salvador&#039;&#039;, on el sum pontífex de l&#039;[[Iglésia Catòlica]] oficià una Missa. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment la ciutat ve marcada per un caràcter tendent a la descentralisació respecte de la capital, [[Valéncia]]. Açò ha permés que s&#039;hagen desenrollat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris i educatius) per a donar cobertura als alzirenys i demés habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Demografia ==&lt;br /&gt;
Segons dades de l&#039;Ajuntament a [[31 d&#039;agost]] de [[2008]], Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d&#039;Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[segle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| {{tablabonita}}&lt;br /&gt;
!bgcolor=black colspan=20 style=&amp;quot;color:white;&amp;quot;|Evolució demogràfica d&#039;Alzira&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !![[2008]] !!&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
| align=center| 14.022|| align=center| 18.448 || align=center| 20.572 || align=center| 22.657 || align=center| 20.839 || align=center| 21.232 || align=center| 24518 || align=center| 24935 || align=center| 26.669 || align=center| 32.876 || align=center| 38.334 || align=center| 40.309 || align=center| 41.264 || align=center| 39.996 || align=center| 42.543|| align=center| 43.253 || align=center| 43.038 ||align=center|44.982&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Política ==&lt;br /&gt;
{{Alcaldes_Espanya&lt;br /&gt;
  | Alcalde_1 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]  &lt;br /&gt;
  | Alcalde_2 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_3 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] &lt;br /&gt;
  | Alcalde_4 = Fcº Blasco Cast. / Pedro Grande D. &lt;br /&gt;
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] moció censura 1992&lt;br /&gt;
  | Alcalde_5 = Alfredo Javier Garés Núñez&lt;br /&gt;
  | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_6 = Pedro Grande Diago&lt;br /&gt;
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_7 = Elena María Bastidas Bono &lt;br /&gt;
  | Partit_7 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_8 = Elena María Bastidas Bono&lt;br /&gt;
  | Partit_8 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_9 = Elena María bastidas Bono&lt;br /&gt;
  | Partit_9 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Economia ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled15.JPG|thumb|right|150px|&amp;lt;center&amp;gt;Central d&#039;Ice Cream Factory Comaker.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled16.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Central de [[Grefusa]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled17.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Central del Grup Blauverd.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armela|armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronja|taronger]]. El cultiu de l&#039;[[arròs]] ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d&#039;horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d&#039;embotits; és així mateix important l&#039;avicuHahahahahahahahahahhahahahltura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En quant a l&#039;industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[segle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l&#039;empresari [[Lluís Suñer]], creador d&#039;un gran grup d&#039;empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alzira s&#039;ha consolidat com un important núcleu industrial i comercial. Alberga fàbriques de gelats, pensos, farines, fruts secs i aperitius, cartonages, tintes, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalages, empreses de transports, etc. &lt;br /&gt;
La creació de nous polígons industrials, l&#039;eix comercial Alzira-[[Carcaixent]] en la nova avinguda de la Ribera i l&#039;expansió de la ciutat a través del sector &#039;&#039;Tulell&#039;&#039; confirmen el caràcter dinàmic de l&#039;urbs. Està considerada el motor econòmic de la comarca, acaparant la major part de l&#039;oferta d&#039;oci i servicis de la zona, generant gran cantitat de llocs de treball directes i indirectes. Segons dades de l&#039;Ajuntament, el 94,7% dels visitants que acodixen a la ciutat ho fan per a realisar compres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Turisme ===&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled18.JPG|225px|thumb|[[Falles d&#039;Alzira]], Festa d&#039;Interés Turístic Nacional (&#039;&#039;Cremà&#039;&#039; de la Falla Plaça Major 2008).]]&lt;br /&gt;
Tradicionalment Alzira no ha explotat la seua capacitat turística. Des de fa uns anys s&#039;han dut a terme algunes iniciatives en esta matèria, promocionant l&#039;image de la ciutat en [[FITUR]] i atres fires de turisme i a través de la creació de l&#039;oficina &#039;&#039;Tourist Info&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els seus parages naturals i rutes de monasteris, els seus monuments BIC, les seues [[Falles de Valéncia|Falles]] i la [[Semana Santa]] (declarades festes d&#039;interés turístic nacional) i la seua recent denominació com municipi turístic poden despertar a chicoteta escala este tipo d&#039;industria en la ciutat en el futur.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ciutat conta en quatre establiments hotelers: &lt;br /&gt;
*Hotel Avinguda-Plaça. &lt;br /&gt;
*Hotel Lluna.&lt;br /&gt;
*Hotel La Masia.&lt;br /&gt;
*Hotel Reconquista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Monuments ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|&amp;lt;center&amp;gt;Casa Consistorial d&#039;Alzira]], seu de l&#039;Ajuntament.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l&#039;Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d&#039;Alzira|la Vila&#039;&#039; o centre històric]], hui personalisat, be d&#039;interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l&#039;archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d&#039;interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d&#039;Alzira]] el casc antic de la ciutat.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;La Creu Coberta&#039;&#039;&#039;. La llegenda de que [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s&#039;emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca. &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[Casa Consistorial d&#039;Alzira|Ajuntament]]&#039;&#039;&#039;. [[Segle XVI]]. Ocupa un palau  d&#039;estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L&#039;Archiu Municipal d&#039;Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana. &lt;br /&gt;
{{AP|Casa consistorial d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled21.JPG|thumb|left|225px|[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia Archiprestal de Santa Caterina]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia archiprestal de Santa Caterina]]&#039;&#039;&#039;. [[segle XIII]]. Construïda sobre la mesquita major, la seua actual arquitectura és d&#039;estil barroc. &lt;br /&gt;
{{AP|Iglésia de Santa Caterina (Alzira)}}&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Casalicis del Pont de Sant Bernart&#039;&#039;&#039;. Antic Pont de [[Sant Agustí]], [[segle XIII]]. En [[1717]] s&#039;instalen els casalicis en els patrons, passant a denominar-se Pont de [[Bernart Màrtir|Sant Bernart]]. En [[1967]], l&#039;eliminació del braç del riu [[Xúquer]] que travessada la ciutat dugué la desaparició del mateix i l&#039;urbanisació de l&#039;actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument en mitat d&#039;esta via.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled22.JPG|125px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;[[Círcul Alzireny]]&#039;&#039;, denominat popularment &#039;&#039;La Gallera&#039;&#039; per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[segle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local. &lt;br /&gt;
{{AP|Círcul Alzireny}}&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Gran Teatre&#039;&#039;&#039;. Edifici modernista d&#039;interessant interior, construït en [[1921]]. S&#039;ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l&#039;últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Les Escoles Pies&#039;&#039;&#039;, hui &#039;&#039;Casa de la Cultura&#039;&#039;. Imponent edifici del [[segle XIX]], que acollí als pares [[escolapis]] fins als anys quaranta del [[segle XX]]. Alberga una Sala d&#039;Exposicions, Biblioteca, Centre d&#039;Informació Jovenil, Tallers i l&#039;emissora municipal &#039;&#039;Alzira Ràdio&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled24.JPG|150px|thumb|Palauet Cucó-Gisbert d&#039;Alzamora en [[la Vila d&#039;Alzira]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[La Vila d&#039;Alzira]]&#039;&#039;&#039; i la &#039;&#039;&#039;[[Muralla d&#039;Alzira]]&#039;&#039;&#039;. [[La Vila d&#039;Alzira]] és el barri més antic i  correspon a l&#039;antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[segle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d&#039;Aragó]] després de la [[Reconquista]]. En l&#039;actualitat se conserven en &#039;&#039;la Vila&#039;&#039; l&#039;[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d&#039;Alzira|Casa Consistorial]] i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l&#039;antiga &#039;&#039;Al-Yazira&#039;&#039; o &#039;&#039;Algezira&#039;&#039; (l&#039;Illa), fon construït entre els segles [[segle IX|IX]] i [[segle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled25.JPG|225px|thumb|left|Santuari de Nostra Senyora del Lluch.]]&lt;br /&gt;
{{AP|La Vila d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
{{AP|Muralla d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Santuari de Nostra Senyora del Lluch&#039;&#039;&#039;. Se troba situat en la cima d&#039;un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;, en el lloc que ocupà l&#039;&#039;&#039;Ermita del Salvador&#039;&#039;. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en [[1966]].   &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;[[Monasteri de La Murta]]&#039;&#039;&#039;. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l&#039;històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d&#039;actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[segle XIX]]. &lt;br /&gt;
{{AP|Monasterio de La Murta}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Parcs, jardins i parages naturals==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled26.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;El parc de &#039;&#039;L&#039;Alquenencia&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[image: Untitled27.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;La &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
El municipi d&#039;Alzira conta en gran diversitat de parcs urbans i espais verts, en la circumstància d&#039;incloure en el entramat urbà una porció de mont baix, dit &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039; que fa les funcions de gran parc de la ciutat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els parcs urbans més destacats son:&lt;br /&gt;
*El parc de &#039;&#039;L&#039;Alquenencia&#039;&#039;: és el parc més extens, situat en el distrit de &#039;&#039;Venècia&#039;&#039;. Conté varios passejos i places, en abundància de pi i palmeres i zones d&#039;herba. Conté un monument al riu [[Xúquer]]. És habitual la pràctica de la [[petanca]]. &lt;br /&gt;
*El parc Pere Crespins: és un parc de menors dimensions que l&#039;anterior, del qual el seu nom se deu al jardiner major d&#039;[[Alfons el Magnànim]], natural d&#039;Alzira.&lt;br /&gt;
*El parc d&#039;Aràbia Saudí: rodeja el tram de la [[muralla de Alzira]] situat en la avinguda Lluís Suñer. El nom del parc constituïx una mostra d&#039;agraïment al [[Regne d&#039;Aràbia Saudí]] per les ajudes dispensades durant les greus inundacions que sofrí la ciutat en [[1982]].&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;&#039;: se tracta d&#039;un altet, cobert de [[bosc mediterràneu]], que ha quedat completament rodejada per l&#039;entramat urbà. En la seua cima s&#039;alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fora del casc urbà trobem interessants paisages i parages naturals. En la planura destaquen les cases de camp, les alqueries i els horts de tarongers, en una de les superfícies més extenses d&#039;[[Espanya]] dedicades al seu cultiu, immortalisats per [[Sorolla]] en la seua obra &#039;&#039;[[Valéncia]]&#039;&#039;, dins del conjunt &#039;&#039;Visió d&#039;Espanya&#039;&#039; per a l&#039;&#039;&#039;&#039;[[Hispanic Society of America]]&#039;&#039;&#039; de [[Nova York]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En les serres de Corbera, la Murta i Les Agulles se troben els valls de la Murta en el seu monasteri, abans mencionat, la vall de &#039;&#039;La Casella&#039;&#039; i la seua &#039;&#039;reserva de cérvols&#039;&#039; i la vall d&#039;&#039;&#039;Aigües Vives&#039;&#039;, que alberga el [[Convent d&#039;Aigües Vives|monasteri de Santa Maria d&#039;Aigües Vives]]. Les altures d&#039;estes serres son el &#039;&#039;Tallat Roig&#039;&#039; (394 m.), la &#039;&#039;Creu del Cardenal&#039;&#039; (543 m.), les &#039;&#039;Orelles de Ruc&#039;&#039; (592 m.) i la &#039;&#039;Ralla&#039;&#039; (625 m.).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alzira i el seu entorn també inspirà a [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la creació de la seua novela &#039;&#039;Entre Naranjos&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis Lliteraris &#039;&#039;Ciutat d&#039;Alzira&#039;&#039; ==&lt;br /&gt;
Els &#039;&#039;Premis Lliteraris Ciutat d&#039;Alzira&#039;&#039; (XX edicions), s&#039;han convertit en la cita cultural lliterària més important de la [[Comunitat Valenciana]]. El certamen consistix en una serie d&#039;actes i jornades, conferencies i llectures que culmina en una gala anual d&#039;entrega de guardons en assistència del mon lliterari, científic i polític. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Ciutat/d/Alzira/queda/desierto/primera/vez/historia/elpepiautval/20061111elpval_12/Tes/ El País]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.uv.es/obsast/es/divul/prensa144.pdf UV - Las Provincias] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Premis/Ciutat/d/Alzira/baten/record/188/obras/elpepuespval/20061012elpval_15/Tes El País 12/10/2006]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Festes ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled28.JPG|200px|thumb|&#039;&#039;Mascletà&#039;&#039; de les [[Falles d&#039;Alzira]] en la plaça del Regne.]]&lt;br /&gt;
*[[Falles d&#039;Alzira]],&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.falles-alzira.com/ Fallas de Alcira]&amp;lt;/ref&amp;gt; [[Festes d&#039;interés turístic nacional]] (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l&#039;any i constituïxen un important vehícul d&#039;integració social.&lt;br /&gt;
{{AP|Falles d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
*[[Semana Santa d&#039;Alzira]],&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.semanasanta-alzira.com/ Semana Santa de Alcira]&amp;lt;/ref&amp;gt; [[Festes d&#039;interés turístic nacional]]. Originaria del segle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc &#039;&#039;passos&#039;&#039; processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra. &lt;br /&gt;
{{AP|Semana Santa d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled29.JPG|thumb|150px|Monument a [[Sant Bernart Màrtir]], Maria i Gràcia, en la avinguda Sants Patrons.]]&lt;br /&gt;
*Romeria a la Murta. El primer dumenge de juny se celebra una romeria a la Vall de la Murta, per a visitar el [[Monasteri de La Murta]]. Molts romers acompanyen a Nostra Senyora de la Murta a peu en el seu trasllat des de  l&#039;Ajuntament fins al Vall.&lt;br /&gt;
* Festes patronals de Sant [[Bernart d&#039;Alzira (màrtir)]]. Tenen lloc en el mes de juliol,(el dia 23). Commemoren el martiri dels sants patrons de la ciutat [[Sant Bernart]] i les seues germanes Maria i Gràcia.&lt;br /&gt;
*En setembre, Alzira honra a la seua patrona, Nostra Senyora del Lluch. Les festes, en actes culturals i religiosos, alcancen el màxim esplendor el tercer dumenge de setembre, on se representa la trobada de l&#039;image en balls tradicionals.&lt;br /&gt;
*San Silvestre. Commemoració de la Conquista (30 de decembre). Des de l&#039;[[Casa consistorial d&#039;Alzira|Ajuntament]], les autoritats municipals presidixen una processió cívica que acompanya a la bandera de la ciutat.  &lt;br /&gt;
*Festes de barris. En juny se celebren les festes de Sant Bernabeu i Crist de &#039;&#039;l&#039;Alborgí&#039;&#039;; en juliol les de Sant Cristòfol; en agost les de la Verge dels Àngels, carrers Pau i Olivera, &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;, &#039;&#039;Vilella&#039;&#039;, &#039;&#039;Chavegó&#039;&#039;, &#039;&#039;La Graella&#039;&#039;, &#039;&#039;Racó de les Vinyes&#039;&#039;, &#039;&#039;urbanisació Sant Bernart&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Roc&#039;&#039;, &#039;&#039;Forn de Carrascosa&#039;&#039;, &#039;&#039;Colónia Santa Marina&#039;&#039;, &#039;&#039;pujades de Brú&#039;&#039;, &#039;&#039;Risneres-Chicherà&#039;&#039; i &#039;&#039;Vallvert-La Coma&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Mijos de comunicació ==&lt;br /&gt;
=== Radio y Televisión ===&lt;br /&gt;
Alzira ya contava en una emissora de [[ràdio]] d&#039;alcanç comarcal a mijan del [[segle XX]], que podria considerar-se com un interessant precedent de l&#039;emissora local coneguda com &amp;quot;Alzira Radio&amp;quot; fundada en [[1995]] per José Miguel Medes. Ademés, també conta en una delegació de l&#039;emissora de ràdio [[Onda Cero]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de [[1986]] conta en el seu propi canal de [[televisió]] d&#039;àmbit comarcal: &#039;&#039;Canal 6 - Ribera Televisió&#039;&#039;. El mig televisiu local se creà en l&#039;objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Prensa escrita===&lt;br /&gt;
Alzira conta en delegacions dels diaris [[Levante-EMV]] i [[Las Provincias]], abdós d&#039;àmbit autonòmic i en edició comarcal. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Prensa en Internet===&lt;br /&gt;
Per últim, també existix un diari digital, &#039;&#039;El Seis Doble&#039;&#039;, en tota l&#039;actualitat i personages de la ciutat.&lt;br /&gt;
*[http://www.elseisdoble.com/ El Seis Doble]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Educació==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled30.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Escola La Puríssima d&#039;Alzira.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled31.JPG|thumb|right|225px|Campus universitari de La Ribera, en Alzira.]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled32.JPG|thumb|right|175px|Centre de l&#039;&#039;&#039;Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir&#039;&#039;, en el campus d&#039;Alzira.]]&lt;br /&gt;
L&#039;educació en Alzira depén de la Conselleria d&#039;Educació de la [[Generalitat Valenciana]], titular de les competències en matèria d&#039;educació en l&#039;àmbit de la [[Comunitat Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educación infantil y primaria===&lt;br /&gt;
*Escola Pública Alborchí. Av. Luís Suñer, 27.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Àusias March. Av. Vicente Vidal, 16.  &lt;br /&gt;
*Escola Públic Federico García Sánchiz. Verge del Lluch, 2. &lt;br /&gt;
*Escola Pública Federico García Lorca. José M. LLopico, 12.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Lluís Vives. Canonge Bernart Blasco Carreres, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Pintor Teodoro Aandreu. Massalavés, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Santa Maria d&#039;Aigües Vivas. Milagros Veres Marín, 4.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Tirant Lo Blanc. Creu Roja, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Vicente Blasco Ibáñez. Mestre Moscardó, 34. &lt;br /&gt;
*Escola La Puríssima. Partida Tulell, s/n.&lt;br /&gt;
*Acadèmia Xúquer. Blasco, 17.&lt;br /&gt;
*Escola Sagrada Família, Cases Granados, 38 &lt;br /&gt;
*Escola Sants Patrons. Pérez Galdós, 52.&lt;br /&gt;
*Escola Britànica d&#039;Alzira. British School of Alcira. Vall d&#039;Aigües Vives.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educació Secundaria===&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria José María Parra. Dr.Francisco Bono, 3.  &lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Lluís Suñer Sanchis. Av. dels Deports.&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Rei Don Jaume. Carretera de Gandia, s/n.&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Tulell. Campus de la Ribera.&lt;br /&gt;
*Escola La Puríssima (Franciscanes). Partida Tulell, s/n.&lt;br /&gt;
*Escola Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Cases Granados, 38 &lt;br /&gt;
*Escola Britànica d&#039;Alzira. British School of Alcira. Vall d&#039;Aigües Vives.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educació universitària===&lt;br /&gt;
*Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir. Campus de la Ribera&lt;br /&gt;
*Universitat Nacional d&#039;Educació a Distancia. Carretera de Gandia, s/n.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Atra ensenyança===&lt;br /&gt;
*Escola d&#039;Educació especial Carmen Picó. Av. dels Deports.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Personages ilustres d&#039;Alzira ==&lt;br /&gt;
===Personalitats actuals===&lt;br /&gt;
Per orde alfabètic:&lt;br /&gt;
* [[Carles Alberola]], actor, director i dramaturc (Alzira, [[1964]]).&lt;br /&gt;
* Salvador Francisco Aliño (Alzira, [[1950]]), mege, catedràtic de farmacologia clínica, investigador i divulgador científic. Premi Nacional d&#039;Història de la Medicina ([[1972]]). &lt;br /&gt;
* [[Joan Amèric]], cantautor (Alzira, [[1964]])&lt;br /&gt;
* [[Josep Ballester i Roca]], poeta i filòlec (Alzira, [[1964]]).&lt;br /&gt;
* [[Lluís Vicente Barceló Vila]] (Alzira, [[1948]]), economista, ingenier agrònom i catedràtic d&#039;economia i política agrària.&lt;br /&gt;
* [[Adrián Campos]], pilot espanyol de Fòrmula 1 (Alzira, [[1960]]).&lt;br /&gt;
* Lorenzo Carrió (Alzira, [[1973]]), atleta olímpic ([[Jocs Olímpics de 1996|Atlanta 1996]]) i campeó d&#039;[[Espanya]] d&#039;[[Halterofília]] (fi carrera com deportista en [[2003]]).&lt;br /&gt;
* Mónica Carrió (Alzira [[1977]]), alçadora de peses. Campeona del mon júnior (1995). 5º lloc del mon en el total olímpic en [[1998]] (RAA).&lt;br /&gt;
* [[Juan J. Colomer]] (Juanjo Colomer; naixcut Juan José Revueltas Colomer), compositor (Alzira, [[1966]]).&lt;br /&gt;
* [[Jorge Martínez &amp;quot;Aspar&amp;quot;]], campeó del mon de [[motociclisme]] (Alzira, [[1962]]).&lt;br /&gt;
* [[Bernat Montagud]], escritor, historiador i acadèmic (Alzira, [[1947]]).&lt;br /&gt;
* [[Elena Negueroles]], pintora (Alzira, [[1949]]).&lt;br /&gt;
* [[Elisa Ramírez]], actriu (Alzira, [[1943]]).&lt;br /&gt;
* [[María del Carmen Suñer Picó]], empresària (Alzira, [[1941]]).&lt;br /&gt;
* [[Emilio Tortosa]], economista i financer (Alzira, [[1941]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Personalitats històriques===&lt;br /&gt;
Per orde cronològic:&lt;br /&gt;
* [[Ibn Jafaya]] (Alzira, [[1058]]-[[1137]]), poeta.&lt;br /&gt;
* Ibn Al Zaqqaq (Alzira, [[1096]]-[[1135]]), poeta. Nebot d&#039;[[Ibn Jafaya]].&lt;br /&gt;
* Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XI]]- Alzira o [[Múrcia]], [[1184]]/[[1185]]), poeta i visir.&lt;br /&gt;
* Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XII]]- primera mitat [[segle XIII]]), lliterat.&lt;br /&gt;
* Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona mitat [[segle XII]]-[[1235]]), lliterat, net d&#039;Abu Bakr.&lt;br /&gt;
* [[Ibn Tumlus]] (Alzira, [[1164]] - [[1223]]), mege i filòsof.&lt;br /&gt;
* [[Ibn Amira]] (Alzira, [[1186]] - [[Túnez]], [[1251]]), historiador, poeta i jurista.&lt;br /&gt;
* Johan Venrell, (Alzira, [[segle XIII]]), Síndic General del [[Regne de Valéncia]], diputat en Corts i conseller de la reina [[Maria de Montpellier]].&lt;br /&gt;
*Pere Crespí (Alzira, [[segle XV]]), jardiner major del rei [[Alfons el Magnànim]].&lt;br /&gt;
* Juan de Vera (Alzira, [[1453]] - [[Roma]], [[1507]]), [[cardenal]] de l&#039;Iglésia Catòlica ([[1500]]), administrador apostòlic del bisbat de Lleó i Bisbe de [[Salern]]. &lt;br /&gt;
* [[Juan Vich i Manrique de Lara]] (Alzira, [[1530]] - [[Tarragona]], [[1612]]), embaixador d&#039;[[Espanya]] en la [[Santa Sede]], [[Anexe:Bisbes de Mallorca]] ([[1573]]) i arquebisbe de [[Tarragona]] ([[1604]]).&lt;br /&gt;
* Antonio Just de Ridaura, ([[segle XVI]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila i cuiracer major de l&#039;emperador [[Carles I d&#039;Espanya|Carles I d&#039;Espanya i V d&#039;Alemanya]].&lt;br /&gt;
* Lorenzo Borrás (Alcira, ¿?-[[1682]]), escritor, eclesiàstic i catedràtic de teologia. Membre de l&#039;[[Acadèmia dels Sols]] en [[1658]].&lt;br /&gt;
* Nicolás Bas i Galcerán (Alzira, ¿?-[[1719]]), aristócrata i jurista. Autor de &#039;&#039;Theatrum iurisprudentiae forensis valentinae romanorum iuri mirifice accomodatae&#039;&#039; en [[1690]].&lt;br /&gt;
* Jaime Cervera (Alzira, ¿?-[[1722]]), filòsof, predicador i canonge magistral de la [[catedral de Valéncia]]. Autor de les obres filosòfiques &#039;&#039;Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae&#039;&#039; ([[1693]]) i &#039;&#039;Disputationes summulisticae seu Dialecticae institutiones&#039;&#039; ([[1697]]).&lt;br /&gt;
*José González (Alzira,¿?-1747), mege de càmara de [[Felip V d&#039;Espanya|Felip V]].&lt;br /&gt;
* Joaquín José Casasús (Alcira, [[1733]]-[[1822]]) poeta i acadèmic de belles arts. Quedà cego en la defensa de la ciutat davant l&#039;atac del mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]]. &lt;br /&gt;
* [[Francisco Palanca i Roca]] (Alzira, [[1834]]-[[1897]]), escritor.&lt;br /&gt;
* Bernardo Aliño Marrades (Alzira, [[1842]]-¿?), doctor i catedràtic en Farmàcia. Fundador de &#039;&#039;L&#039;Agricultura Espanyola&#039;&#039;, en [[1863]].&lt;br /&gt;
* Manuel Just-Genís de Ridaura i Aparicio (Alzira, [[1899]]-[[1964]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila, mege i poeta.&lt;br /&gt;
* [[Teodoro Andreu]] (Alzira, [[1870]]- [[Valéncia]], [[1935]]), pintor, discípul de [[Joaquim Sorolla]].&lt;br /&gt;
* [[Carlos Martí Feced]] (Alzira, [[1901]] - [[Barcelona]], [[1982]]), mege i polític.&lt;br /&gt;
* [[Lluís Suñer]] (Alzira, [[1910]]-[[1990]]), empresari i filàntrop.&lt;br /&gt;
* Enrique Casterá Masiá (Alzira, [[1911]] - [[Madrit]], [[1983]]), escultor.&lt;br /&gt;
* Vicent Aledón i Selfa (Alzira, [[1913]]- [[1997]]), actor, locutor, poeta i pintor.&lt;br /&gt;
* [[Luis Suñer Picó]] (Alzira, [[1943]]-[[1964]]), empresari.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ciutats agermanades ==&lt;br /&gt;
* {{flagicon|France}} [[Corbeil-Essonnes]], [[França]]&lt;br /&gt;
* {{flagicon|Spain}} [[Onda]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Veja&#039;s també ==&lt;br /&gt;
* [[Parage natural La Murta i la Casella]]&lt;br /&gt;
* [[La Vila d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Muralla d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Casa Consistorial d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Batalla d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Unió Deportiva Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Almagasén dels germans Peris Puig]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Notes ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
*[http://www.alzira.es Web oficial de l&#039;Ajuntament d&#039;Alzira]&lt;br /&gt;
*[http://perso.orange.es/s962490910 Web oficial del Marketing distribució de la Ribera] &lt;br /&gt;
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46017 Alzira en el Registre de Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D&#039;on s&#039;ha extret l&#039;información en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]&lt;br /&gt;
*[http://www.elpais.com/comunes/2007/elecciones/municipales/Alzira/46/017/ Eleccions Municipals de 2007 en Alzira]&lt;br /&gt;
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008062100_39_463163__Cultura-Alzira-pretende-reconstruir-casa-donde-murio-Jaume-partir-tres-muros| Levante (21/06/2008): &amp;quot;Alzira pretén reconstruir la casa on va morir Jaume I a partir de tres murs&amp;quot;.]&lt;br /&gt;
*[http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?id=16 Biblioteca de la Generalitat Valenciana. Dret Foral Valencià (s. XV-XVII)]&lt;br /&gt;
*[http://www.ibntufayl.org/modules.php?name=News&amp;amp;file=article&amp;amp;sid=213| Fundació Ibn Tufayl.]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{Traduït de|es|Alcira}}&lt;br /&gt;
	{{Municipis de La Ribera Alta}} &lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alzira&amp;diff=54815</id>
		<title>Alzira</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alzira&amp;diff=54815"/>
		<updated>2013-01-27T10:04:02Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Infobox pobles&lt;br /&gt;
|image_país = [[Image: Untitled5.JPG|100px]] &lt;br /&gt;
|image_província = [[Image: Untitled6.JPG|160px]] &lt;br /&gt;
|nom = Alzira &lt;br /&gt;
|image_escut = [[Image: Untitled23.JPG|90px]] &lt;br /&gt;
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]&lt;br /&gt;
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
|província = [[Província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
|comarca = [[Ribera Alta]]&lt;br /&gt;
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alzira]] &lt;br /&gt;
|coor =  39°9′00″N 0°26′6″O  &lt;br /&gt;
|superfície = 110,40 km²&lt;br /&gt;
|altitut = 14 msnm&lt;br /&gt;
|població = 44.982 hab.&lt;br /&gt;
|densitat = 0,41 hab./km²&lt;br /&gt;
|gentilici = Alcireny/a&lt;br /&gt;
|llengua = [[Valencià]]&lt;br /&gt;
|còdic_postal = 46600 &lt;br /&gt;
|festes = Setembre &lt;br /&gt;
|alcalde = Elena María Bastidas Bono ([[PPCV]]) &lt;br /&gt;
|uep = [http://www.alzira.es/ Web Oficial de Alcira]&lt;br /&gt;
|notes = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;&#039;Hahahahahahahahahahhahahah&#039;&#039; (en [[castellà]] &#039;&#039;la mare d&#039;en José està boníssima&#039;&#039;), és una ciutat de la [[província d&#039;Alacant]] repleta de moros, en la [[Comunitat Valenciana]], [[España]]. És capital de la [[Ribera Alta]]. La [[conurbació]] que forma en l&#039;actualitat en els municipis d&#039;[[Algemesí]] i [[Carcaixent]] constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la [[província de Valéncia]], després de la capital i la seua àrea metropolitana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled7.JPG|thumb|left|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Entrada principal a Alzira ([[CV-50]]).&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
La ciutat d&#039;Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell del mar, entre els meridians 3º10&#039; i 3º23&#039; de llongitut oest i els paralels 39º4&#039; i 39º11&#039;. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la [[Comunitat Valenciana]]. La distancia a [[Valéncia]] és de 40 quilómetros. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Situat en la seua major part en la banda dreta del riu [[Xúquer]], el [[terme municipal]] està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i atre de 28,22 [[km²]], nomenat &#039;&#039;La Garrofera&#039;&#039;, el qual se troba separat pes termes municipals de [[Massalavés]], [[Benimuslem]], [[Alberich]] i [[Benimodo]], formant un enclavament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La superfície del terme és molt irregular, següent completament plana en els màrgens del riu [[Xúquer]]; cap al surest s&#039;estenen, paralelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i &#039;&#039;Les Agulles&#039;&#039;, entre les que se desenrollen, els valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentres que el sector de La Garrofera està accidentat per les vertents orientals de la serra de Tous.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled8.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Horts de tarongers, en la planura d&#039;Alzira.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El terme d&#039;Alzira està travessat pel riu [[Xúquer]], al que afluixen el [[riu de los Ojos]] per la seua banda esquerra i el barranc de [[Barcheta]] per la dreta. El riu [[Xúquer]] fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al [[segle XVI]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El clima és de tipo mediterràneu, en una brusca transició de l&#039;estiage estival a les abundants pluges autumnals, de tipo torrencial, que produïxen freqüents inundacions.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
S&#039;accedix a esta ciutat, des de [[Valéncia]], a través de l&#039;autovia [[A-7]] i l&#039;autopista [[AP-7]]. Conta en estació de ferrocarril ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]) de la llínea [[Valéncia]]-[[Almansa]] i integrada en la llínea de [[rodalies Valéncia|rodalies de Valéncia]] C2. Se pot accedir a Alzira en autobús interurbà des de [[Carcaixent]], [[Algemesí]], [[Cullera]] i [[Sueca]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per als desplaçaments dins de la ciutat, AlHahahahahahahahahahhahahahzira conta en un servici d&#039;autobusos urbans  (&#039;&#039;AlziBus&#039;&#039;) de titularitat municipal del qual les llínees unixen tots els barris en l&#039;estació de ferrocarril, l&#039;[[hospital de La Ribera]] i centres de salut, centres comercials, centres d&#039;ensenyança, etc.&lt;br /&gt;
Alzira dona nom a la Fulla 770 del Mapa Topogràfic Nacional. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Barris i pedanies ===&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled9.JPG|thumb||right|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Vista general de la Plaça Major&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled10.JPG|thumb|right|200px|&amp;lt;center&amp;gt;El distrit de &#039;&#039;Venècia&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
En el terme municipal d&#039;Alzira se troben també els següents núcleus de població:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Barraca d&#039;Aigües Vives&#039;&#039;, Entitat Local Menor.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El Torrecho&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Garrofera&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El Pla de Corbera&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;San Bernat&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Vilella&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la ciutat trobem els següents barris: &lt;br /&gt;
[[La Vila d&#039;Alzira]], &#039;&#039;Tulell&#039;&#039;, &#039;&#039;Alborchí&#039;&#039;, &#039;&#039;l&#039;Avinguda&#039;&#039; i el &#039;&#039;Arraval de Sant Agustí&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Joan&#039;&#039;, &#039;&#039;Albuixarres&#039;&#039;, &#039;&#039;Sants   Patrons&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Judes&#039;&#039; , &#039;&#039;Capuchins&#039;&#039;, &#039;&#039;les Bases&#039;&#039;, &#039;&#039;Venècia&#039;&#039; i l&#039;&#039;&#039;Alquerieta&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Localitats llimítrofs===&lt;br /&gt;
El [[terme municipal]] d&#039;Alzira llimita en les localitats de&#039;[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l&#039;últim segle, els cascs urbans d&#039;Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l&#039;actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Història ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled11.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;[[Muralla d&#039;Alzira]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
A pesar de la cantitat de jaciments prehistòrics trobats -del [[paleolític]] les cases de &#039;&#039;Chicherá&#039;&#039; i la &#039;&#039;cova d&#039;Alfons&#039;&#039;; del [[neolític]] la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l&#039;[[edat de bronze]] la montanya &#039;&#039;Assolada&#039;&#039; i les cases de Moncada; de l&#039;[[Antigua Roma|época romana]] el sequer de Sant Bernart i la [[necròpolis]] del camí d&#039;[[Albalat]]- els orígens no estan clars. &lt;br /&gt;
Per alguns la ciutat és la successora de la &#039;&#039;Sucro&#039;&#039; ibèrica; atres busquen els seus precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i senyalen una concentració de la població en el núcleu de la vila; per últim estan els que, de la mateixa forma, senyalen eixa concentració pero a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de &#039;&#039;Al-Yazirat Suquar&#039;&#039; (en valencià, &#039;&#039;L&#039;Illa del Xúquer&#039;&#039;).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l&#039;intent d&#039;unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d&#039;estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l&#039;existència en Alzira d&#039;un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D&#039;entre els alzirenys de l&#039;época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l&#039;historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|&amp;lt;center&amp;gt;[[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I d&#039;Aragó &#039;&#039;el Conquistador&#039;&#039;]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d&#039;Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l&#039;única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d&#039;ahí el seu lema &#039;&#039;Claudo regnum et adaperio&#039;&#039; (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, així com el títul de &#039;&#039;Coronada i Fidelíssima Vila Real&#039;&#039;. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La vinculació del &#039;&#039;conquistador&#039;&#039; en la ciutat fon gran. [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de &#039;&#039;Casa real&#039;&#039; o &#039;&#039;del rei&#039;&#039; o &#039;&#039;Casa de l&#039;Olivera&#039;&#039;. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l&#039;edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d&#039;Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l&#039;Orde cistercenca en [[1274]]&amp;lt;ref&amp;gt;&#039;&#039;Geografía Histórica del Reino de Valencia&#039;&#039;, Carlos Sartú Carreres.&amp;lt;/ref&amp;gt; i que desaparegué després de la desamortisació de [[1820]].&lt;br /&gt;
Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d&#039;Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d&#039;Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d&#039;Alzira (màrtir)|Sant Bernart d&#039;Alzira]], patró de la vila. L&#039;episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d&#039;Alzira com lloc del decés, després del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Alfons III d&#039;Aragó|Alfons I]], en [[1286]], li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de L&#039;Unió, participà en les Corts del Regne i eixercità un paper destacat en el [[Compromís de Casp]]. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled13.JPG|200 px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d&#039;Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L&#039;Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d&#039;importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, així com importants personages de l&#039;alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d&#039;Espanya|Felip II]], [[Felip III d&#039;Espanya|príncip Felip]] i l&#039;infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els segles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l&#039;orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l&#039;[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d&#039;Espanya|Felip V]], després de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l&#039;Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En [[1820]] se crea el partit judicial d&#039;Alzira. En [[1853]] aplega el [[ferrocarril]] a la vila. El [[8 d&#039;agost]] de [[1876]], [[Alfons XII de Espanya|Alfons XII]], en consideració a l&#039;importància que per l&#039;aument de la població i el desenroll de la seua industria i el seu comerç que havia conseguit la vila, li concedí el títul de ciutat. En [[1885]], Alzira se prestà a l&#039;insigne doctor [[Jaume Ferrán Clua]] per a que experimentara la vacuna [[còlera|anticòlera]]. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled14.JPG|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d&#039;Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El desenroll de l&#039;industria així com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l&#039;economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d&#039;Espanya]]. &lt;br /&gt;
En este context se celebrà en [[1964]] el VII Centenari de la [[Sequia Real del Xúquer]] batejada per [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I]] en [[1264]] en el nom de &#039;&#039;Sequia Real d&#039;Alzira&#039;&#039;; actes que foren presidits per [[Cayetana Fitz-James Stuart]], [[duquesa d&#039;Alba]], que tributà en l&#039;[[Ajuntamentot d&#039;Alzira|Ajuntamentot]] un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble.&lt;br /&gt;
En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l&#039;&#039;&#039;Hort de Rosales&#039;&#039; per a contemplar els tarongers.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
El riu [[Xúquer]], assot de la població, ha provocat danys a la ciutat a lo llarc de la seua història. Les riuades de [[1320]], [[1473]], [[1779]], [[1864]], [[1982]] i [[1987]], entre atres, son bon eixemple, pero és el [[20 d&#039;octubre]] de [[1982]] quant se produí una de les més tràgiques pàgines de l&#039;història d&#039;Alzira: la [[Pantanada de Tous]]. La presa de [[Tous]] rebentà i tota la comarca permaneixqué inundada baix les aigües del riu [[Xúquer]], en un episodi que en estos moments no està encara suficientment aclarit. Durant eixos dies se produí la visita dels reis [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] i del papa [[Juan Pablo II]] al &#039;&#039;Santuari de Nostra Senyora del Lluch&#039;&#039;, desplaçant-se en helicòpter fins a l&#039;explanada de la &#039;&#039;montanyeta del Salvador&#039;&#039;, on el sum pontífex de l&#039;[[Iglésia Catòlica]] oficià una Missa. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment la ciutat ve marcada per un caràcter tendent a la descentralisació respecte de la capital, [[Valéncia]]. Açò ha permés que s&#039;hagen desenrollat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris i educatius) per a donar cobertura als alzirenys i demés habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Demografia ==&lt;br /&gt;
Segons dades de l&#039;Ajuntament a [[31 d&#039;agost]] de [[2008]], Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d&#039;Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[segle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| {{tablabonita}}&lt;br /&gt;
!bgcolor=black colspan=20 style=&amp;quot;color:white;&amp;quot;|Evolució demogràfica d&#039;Alzira&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !![[2008]] !!&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
| align=center| 14.022|| align=center| 18.448 || align=center| 20.572 || align=center| 22.657 || align=center| 20.839 || align=center| 21.232 || align=center| 24518 || align=center| 24935 || align=center| 26.669 || align=center| 32.876 || align=center| 38.334 || align=center| 40.309 || align=center| 41.264 || align=center| 39.996 || align=center| 42.543|| align=center| 43.253 || align=center| 43.038 ||align=center|44.982&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Política ==&lt;br /&gt;
{{Alcaldes_Espanya&lt;br /&gt;
  | Alcalde_1 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]  &lt;br /&gt;
  | Alcalde_2 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_3 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] &lt;br /&gt;
  | Alcalde_4 = Fcº Blasco Cast. / Pedro Grande D. &lt;br /&gt;
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] moció censura 1992&lt;br /&gt;
  | Alcalde_5 = Alfredo Javier Garés Núñez&lt;br /&gt;
  | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_6 = Pedro Grande Diago&lt;br /&gt;
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_7 = Elena María Bastidas Bono &lt;br /&gt;
  | Partit_7 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_8 = Elena María Bastidas Bono&lt;br /&gt;
  | Partit_8 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_9 = Elena María bastidas Bono&lt;br /&gt;
  | Partit_9 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Economia ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled15.JPG|thumb|right|150px|&amp;lt;center&amp;gt;Central d&#039;Ice Cream Factory Comaker.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled16.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Central de [[Grefusa]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled17.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Central del Grup Blauverd.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armela|armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronja|taronger]]. El cultiu de l&#039;[[arròs]] ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d&#039;horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d&#039;embotits; és així mateix important l&#039;avicuHahahahahahahahahahhahahahltura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En quant a l&#039;industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[segle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l&#039;empresari [[Lluís Suñer]], creador d&#039;un gran grup d&#039;empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alzira s&#039;ha consolidat com un important núcleu industrial i comercial. Alberga fàbriques de gelats, pensos, farines, fruts secs i aperitius, cartonages, tintes, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalages, empreses de transports, etc. &lt;br /&gt;
La creació de nous polígons industrials, l&#039;eix comercial Alzira-[[Carcaixent]] en la nova avinguda de la Ribera i l&#039;expansió de la ciutat a través del sector &#039;&#039;Tulell&#039;&#039; confirmen el caràcter dinàmic de l&#039;urbs. Està considerada el motor econòmic de la comarca, acaparant la major part de l&#039;oferta d&#039;oci i servicis de la zona, generant gran cantitat de llocs de treball directes i indirectes. Segons dades de l&#039;Ajuntament, el 94,7% dels visitants que acodixen a la ciutat ho fan per a realisar compres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Turisme ===&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled18.JPG|225px|thumb|[[Falles d&#039;Alzira]], Festa d&#039;Interés Turístic Nacional (&#039;&#039;Cremà&#039;&#039; de la Falla Plaça Major 2008).]]&lt;br /&gt;
Tradicionalment Alzira no ha explotat la seua capacitat turística. Des de fa uns anys s&#039;han dut a terme algunes iniciatives en esta matèria, promocionant l&#039;image de la ciutat en [[FITUR]] i atres fires de turisme i a través de la creació de l&#039;oficina &#039;&#039;Tourist Info&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els seus parages naturals i rutes de monasteris, els seus monuments BIC, les seues [[Falles de Valéncia|Falles]] i la [[Semana Santa]] (declarades festes d&#039;interés turístic nacional) i la seua recent denominació com municipi turístic poden despertar a chicoteta escala este tipo d&#039;industria en la ciutat en el futur.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ciutat conta en quatre establiments hotelers: &lt;br /&gt;
*Hotel Avinguda-Plaça. &lt;br /&gt;
*Hotel Lluna.&lt;br /&gt;
*Hotel La Masia.&lt;br /&gt;
*Hotel Reconquista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Monuments ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|&amp;lt;center&amp;gt;Casa Consistorial d&#039;Alzira]], seu de l&#039;Ajuntament.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l&#039;Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d&#039;Alzira|la Vila&#039;&#039; o centre històric]], hui personalisat, be d&#039;interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l&#039;archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d&#039;interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d&#039;Alzira]] el casc antic de la ciutat.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;La Creu Coberta&#039;&#039;&#039;. La llegenda de que [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s&#039;emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca. &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[Casa Consistorial d&#039;Alzira|Ajuntament]]&#039;&#039;&#039;. [[Segle XVI]]. Ocupa un palau  d&#039;estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L&#039;Archiu Municipal d&#039;Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana. &lt;br /&gt;
{{AP|Casa consistorial d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled21.JPG|thumb|left|225px|[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia Archiprestal de Santa Caterina]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia archiprestal de Santa Caterina]]&#039;&#039;&#039;. [[segle XIII]]. Construïda sobre la mesquita major, la seua actual arquitectura és d&#039;estil barroc. &lt;br /&gt;
{{AP|Iglésia de Santa Caterina (Alzira)}}&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Casalicis del Pont de Sant Bernart&#039;&#039;&#039;. Antic Pont de [[Sant Agustí]], [[segle XIII]]. En [[1717]] s&#039;instalen els casalicis en els patrons, passant a denominar-se Pont de [[Bernart Màrtir|Sant Bernart]]. En [[1967]], l&#039;eliminació del braç del riu [[Xúquer]] que travessada la ciutat dugué la desaparició del mateix i l&#039;urbanisació de l&#039;actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument en mitat d&#039;esta via.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled22.JPG|125px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;[[Círcul Alzireny]]&#039;&#039;, denominat popularment &#039;&#039;La Gallera&#039;&#039; per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[segle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local. &lt;br /&gt;
{{AP|Círcul Alzireny}}&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Gran Teatre&#039;&#039;&#039;. Edifici modernista d&#039;interessant interior, construït en [[1921]]. S&#039;ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l&#039;últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Les Escoles Pies&#039;&#039;&#039;, hui &#039;&#039;Casa de la Cultura&#039;&#039;. Imponent edifici del [[segle XIX]], que acollí als pares [[escolapis]] fins als anys quaranta del [[segle XX]]. Alberga una Sala d&#039;Exposicions, Biblioteca, Centre d&#039;Informació Jovenil, Tallers i l&#039;emissora municipal &#039;&#039;Alzira Ràdio&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled24.JPG|150px|thumb|Palauet Cucó-Gisbert d&#039;Alzamora en [[la Vila d&#039;Alzira]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[La Vila d&#039;Alzira]]&#039;&#039;&#039; i la &#039;&#039;&#039;[[Muralla d&#039;Alzira]]&#039;&#039;&#039;. [[La Vila d&#039;Alzira]] és el barri més antic i  correspon a l&#039;antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[segle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d&#039;Aragó]] després de la [[Reconquista]]. En l&#039;actualitat se conserven en &#039;&#039;la Vila&#039;&#039; l&#039;[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d&#039;Alzira|Casa Consistorial]] i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l&#039;antiga &#039;&#039;Al-Yazira&#039;&#039; o &#039;&#039;Algezira&#039;&#039; (l&#039;Illa), fon construït entre els segles [[segle IX|IX]] i [[segle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled25.JPG|225px|thumb|left|Santuari de Nostra Senyora del Lluch.]]&lt;br /&gt;
{{AP|La Vila d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
{{AP|Muralla d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Santuari de Nostra Senyora del Lluch&#039;&#039;&#039;. Se troba situat en la cima d&#039;un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;, en el lloc que ocupà l&#039;&#039;&#039;Ermita del Salvador&#039;&#039;. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en [[1966]].   &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;[[Monasteri de La Murta]]&#039;&#039;&#039;. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l&#039;històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d&#039;actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[segle XIX]]. &lt;br /&gt;
{{AP|Monasterio de La Murta}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Parcs, jardins i parages naturals==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled26.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;El parc de &#039;&#039;L&#039;Alquenencia&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[image: Untitled27.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;La &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
El municipi d&#039;Alzira conta en gran diversitat de parcs urbans i espais verts, en la circumstància d&#039;incloure en el entramat urbà una porció de mont baix, dit &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039; que fa les funcions de gran parc de la ciutat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els parcs urbans més destacats son:&lt;br /&gt;
*El parc de &#039;&#039;L&#039;Alquenencia&#039;&#039;: és el parc més extens, situat en el distrit de &#039;&#039;Venècia&#039;&#039;. Conté varios passejos i places, en abundància de pi i palmeres i zones d&#039;herba. Conté un monument al riu [[Xúquer]]. És habitual la pràctica de la [[petanca]]. &lt;br /&gt;
*El parc Pere Crespins: és un parc de menors dimensions que l&#039;anterior, del qual el seu nom se deu al jardiner major d&#039;[[Alfons el Magnànim]], natural d&#039;Alzira.&lt;br /&gt;
*El parc d&#039;Aràbia Saudí: rodeja el tram de la [[muralla de Alzira]] situat en la avinguda Lluís Suñer. El nom del parc constituïx una mostra d&#039;agraïment al [[Regne d&#039;Aràbia Saudí]] per les ajudes dispensades durant les greus inundacions que sofrí la ciutat en [[1982]].&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;&#039;: se tracta d&#039;un altet, cobert de [[bosc mediterràneu]], que ha quedat completament rodejada per l&#039;entramat urbà. En la seua cima s&#039;alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fora del casc urbà trobem interessants paisages i parages naturals. En la planura destaquen les cases de camp, les alqueries i els horts de tarongers, en una de les superfícies més extenses d&#039;[[Espanya]] dedicades al seu cultiu, immortalisats per [[Sorolla]] en la seua obra &#039;&#039;[[Valéncia]]&#039;&#039;, dins del conjunt &#039;&#039;Visió d&#039;Espanya&#039;&#039; per a l&#039;&#039;&#039;&#039;[[Hispanic Society of America]]&#039;&#039;&#039; de [[Nova York]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En les serres de Corbera, la Murta i Les Agulles se troben els valls de la Murta en el seu monasteri, abans mencionat, la vall de &#039;&#039;La Casella&#039;&#039; i la seua &#039;&#039;reserva de cérvols&#039;&#039; i la vall d&#039;&#039;&#039;Aigües Vives&#039;&#039;, que alberga el [[Convent d&#039;Aigües Vives|monasteri de Santa Maria d&#039;Aigües Vives]]. Les altures d&#039;estes serres son el &#039;&#039;Tallat Roig&#039;&#039; (394 m.), la &#039;&#039;Creu del Cardenal&#039;&#039; (543 m.), les &#039;&#039;Orelles de Ruc&#039;&#039; (592 m.) i la &#039;&#039;Ralla&#039;&#039; (625 m.).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alzira i el seu entorn també inspirà a [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la creació de la seua novela &#039;&#039;Entre Naranjos&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis Lliteraris &#039;&#039;Ciutat d&#039;Alzira&#039;&#039; ==&lt;br /&gt;
Els &#039;&#039;Premis Lliteraris Ciutat d&#039;Alzira&#039;&#039; (XX edicions), s&#039;han convertit en la cita cultural lliterària més important de la [[Comunitat Valenciana]]. El certamen consistix en una serie d&#039;actes i jornades, conferencies i llectures que culmina en una gala anual d&#039;entrega de guardons en assistència del mon lliterari, científic i polític. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Ciutat/d/Alzira/queda/desierto/primera/vez/historia/elpepiautval/20061111elpval_12/Tes/ El País]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.uv.es/obsast/es/divul/prensa144.pdf UV - Las Provincias] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Premis/Ciutat/d/Alzira/baten/record/188/obras/elpepuespval/20061012elpval_15/Tes El País 12/10/2006]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Festes ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled28.JPG|200px|thumb|&#039;&#039;Mascletà&#039;&#039; de les [[Falles d&#039;Alzira]] en la plaça del Regne.]]&lt;br /&gt;
*[[Falles d&#039;Alzira]],&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.falles-alzira.com/ Fallas de Alcira]&amp;lt;/ref&amp;gt; [[Festes d&#039;interés turístic nacional]] (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l&#039;any i constituïxen un important vehícul d&#039;integració social.&lt;br /&gt;
{{AP|Falles d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
*[[Semana Santa d&#039;Alzira]],&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.semanasanta-alzira.com/ Semana Santa de Alcira]&amp;lt;/ref&amp;gt; [[Festes d&#039;interés turístic nacional]]. Originaria del segle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc &#039;&#039;passos&#039;&#039; processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra. &lt;br /&gt;
{{AP|Semana Santa d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled29.JPG|thumb|150px|Monument a [[Sant Bernart Màrtir]], Maria i Gràcia, en la avinguda Sants Patrons.]]&lt;br /&gt;
*Romeria a la Murta. El primer dumenge de juny se celebra una romeria a la Vall de la Murta, per a visitar el [[Monasteri de La Murta]]. Molts romers acompanyen a Nostra Senyora de la Murta a peu en el seu trasllat des de  l&#039;Ajuntament fins al Vall.&lt;br /&gt;
* Festes patronals de Sant [[Bernart d&#039;Alzira (màrtir)]]. Tenen lloc en el mes de juliol,(el dia 23). Commemoren el martiri dels sants patrons de la ciutat [[Sant Bernart]] i les seues germanes Maria i Gràcia.&lt;br /&gt;
*En setembre, Alzira honra a la seua patrona, Nostra Senyora del Lluch. Les festes, en actes culturals i religiosos, alcancen el màxim esplendor el tercer dumenge de setembre, on se representa la trobada de l&#039;image en balls tradicionals.&lt;br /&gt;
*San Silvestre. Commemoració de la Conquista (30 de decembre). Des de l&#039;[[Casa consistorial d&#039;Alzira|Ajuntament]], les autoritats municipals presidixen una processió cívica que acompanya a la bandera de la ciutat.  &lt;br /&gt;
*Festes de barris. En juny se celebren les festes de Sant Bernabeu i Crist de &#039;&#039;l&#039;Alborgí&#039;&#039;; en juliol les de Sant Cristòfol; en agost les de la Verge dels Àngels, carrers Pau i Olivera, &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;, &#039;&#039;Vilella&#039;&#039;, &#039;&#039;Chavegó&#039;&#039;, &#039;&#039;La Graella&#039;&#039;, &#039;&#039;Racó de les Vinyes&#039;&#039;, &#039;&#039;urbanisació Sant Bernart&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Roc&#039;&#039;, &#039;&#039;Forn de Carrascosa&#039;&#039;, &#039;&#039;Colónia Santa Marina&#039;&#039;, &#039;&#039;pujades de Brú&#039;&#039;, &#039;&#039;Risneres-Chicherà&#039;&#039; i &#039;&#039;Vallvert-La Coma&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Mijos de comunicació ==&lt;br /&gt;
=== Radio y Televisión ===&lt;br /&gt;
Alzira ya contava en una emissora de [[ràdio]] d&#039;alcanç comarcal a mijan del [[segle XX]], que podria considerar-se com un interessant precedent de l&#039;emissora local coneguda com &amp;quot;Alzira Radio&amp;quot; fundada en [[1995]] per José Miguel Medes. Ademés, també conta en una delegació de l&#039;emissora de ràdio [[Onda Cero]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de [[1986]] conta en el seu propi canal de [[televisió]] d&#039;àmbit comarcal: &#039;&#039;Canal 6 - Ribera Televisió&#039;&#039;. El mig televisiu local se creà en l&#039;objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Prensa escrita===&lt;br /&gt;
Alzira conta en delegacions dels diaris [[Levante-EMV]] i [[Las Provincias]], abdós d&#039;àmbit autonòmic i en edició comarcal. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Prensa en Internet===&lt;br /&gt;
Per últim, també existix un diari digital, &#039;&#039;El Seis Doble&#039;&#039;, en tota l&#039;actualitat i personages de la ciutat.&lt;br /&gt;
*[http://www.elseisdoble.com/ El Seis Doble]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Educació==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled30.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Escola La Puríssima d&#039;Alzira.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled31.JPG|thumb|right|225px|Campus universitari de La Ribera, en Alzira.]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled32.JPG|thumb|right|175px|Centre de l&#039;&#039;&#039;Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir&#039;&#039;, en el campus d&#039;Alzira.]]&lt;br /&gt;
L&#039;educació en Alzira depén de la Conselleria d&#039;Educació de la [[Generalitat Valenciana]], titular de les competències en matèria d&#039;educació en l&#039;àmbit de la [[Comunitat Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educación infantil y primaria===&lt;br /&gt;
*Escola Pública Alborchí. Av. Luís Suñer, 27.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Àusias March. Av. Vicente Vidal, 16.  &lt;br /&gt;
*Escola Públic Federico García Sánchiz. Verge del Lluch, 2. &lt;br /&gt;
*Escola Pública Federico García Lorca. José M. LLopico, 12.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Lluís Vives. Canonge Bernart Blasco Carreres, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Pintor Teodoro Aandreu. Massalavés, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Santa Maria d&#039;Aigües Vivas. Milagros Veres Marín, 4.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Tirant Lo Blanc. Creu Roja, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Vicente Blasco Ibáñez. Mestre Moscardó, 34. &lt;br /&gt;
*Escola La Puríssima. Partida Tulell, s/n.&lt;br /&gt;
*Acadèmia Xúquer. Blasco, 17.&lt;br /&gt;
*Escola Sagrada Família, Cases Granados, 38 &lt;br /&gt;
*Escola Sants Patrons. Pérez Galdós, 52.&lt;br /&gt;
*Escola Britànica d&#039;Alzira. British School of Alcira. Vall d&#039;Aigües Vives.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educació Secundaria===&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria José María Parra. Dr.Francisco Bono, 3.  &lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Lluís Suñer Sanchis. Av. dels Deports.&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Rei Don Jaume. Carretera de Gandia, s/n.&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Tulell. Campus de la Ribera.&lt;br /&gt;
*Escola La Puríssima (Franciscanes). Partida Tulell, s/n.&lt;br /&gt;
*Escola Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Cases Granados, 38 &lt;br /&gt;
*Escola Britànica d&#039;Alzira. British School of Alcira. Vall d&#039;Aigües Vives.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educació universitària===&lt;br /&gt;
*Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir. Campus de la Ribera&lt;br /&gt;
*Universitat Nacional d&#039;Educació a Distancia. Carretera de Gandia, s/n.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Atra ensenyança===&lt;br /&gt;
*Escola d&#039;Educació especial Carmen Picó. Av. dels Deports.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Personages ilustres d&#039;Alzira ==&lt;br /&gt;
===Personalitats actuals===&lt;br /&gt;
Per orde alfabètic:&lt;br /&gt;
* [[Carles Alberola]], actor, director i dramaturc (Alzira, [[1964]]).&lt;br /&gt;
* Salvador Francisco Aliño (Alzira, [[1950]]), mege, catedràtic de farmacologia clínica, investigador i divulgador científic. Premi Nacional d&#039;Història de la Medicina ([[1972]]). &lt;br /&gt;
* [[Joan Amèric]], cantautor (Alzira, [[1964]])&lt;br /&gt;
* [[Josep Ballester i Roca]], poeta i filòlec (Alzira, [[1964]]).&lt;br /&gt;
* [[Lluís Vicente Barceló Vila]] (Alzira, [[1948]]), economista, ingenier agrònom i catedràtic d&#039;economia i política agrària.&lt;br /&gt;
* [[Adrián Campos]], pilot espanyol de Fòrmula 1 (Alzira, [[1960]]).&lt;br /&gt;
* Lorenzo Carrió (Alzira, [[1973]]), atleta olímpic ([[Jocs Olímpics de 1996|Atlanta 1996]]) i campeó d&#039;[[Espanya]] d&#039;[[Halterofília]] (fi carrera com deportista en [[2003]]).&lt;br /&gt;
* Mónica Carrió (Alzira [[1977]]), alçadora de peses. Campeona del mon júnior (1995). 5º lloc del mon en el total olímpic en [[1998]] (RAA).&lt;br /&gt;
* [[Juan J. Colomer]] (Juanjo Colomer; naixcut Juan José Revueltas Colomer), compositor (Alzira, [[1966]]).&lt;br /&gt;
* [[Jorge Martínez &amp;quot;Aspar&amp;quot;]], campeó del mon de [[motociclisme]] (Alzira, [[1962]]).&lt;br /&gt;
* [[Bernat Montagud]], escritor, historiador i acadèmic (Alzira, [[1947]]).&lt;br /&gt;
* [[Elena Negueroles]], pintora (Alzira, [[1949]]).&lt;br /&gt;
* [[Elisa Ramírez]], actriu (Alzira, [[1943]]).&lt;br /&gt;
* [[María del Carmen Suñer Picó]], empresària (Alzira, [[1941]]).&lt;br /&gt;
* [[Emilio Tortosa]], economista i financer (Alzira, [[1941]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Personalitats històriques===&lt;br /&gt;
Per orde cronològic:&lt;br /&gt;
* [[Ibn Jafaya]] (Alzira, [[1058]]-[[1137]]), poeta.&lt;br /&gt;
* Ibn Al Zaqqaq (Alzira, [[1096]]-[[1135]]), poeta. Nebot d&#039;[[Ibn Jafaya]].&lt;br /&gt;
* Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XI]]- Alzira o [[Múrcia]], [[1184]]/[[1185]]), poeta i visir.&lt;br /&gt;
* Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XII]]- primera mitat [[segle XIII]]), lliterat.&lt;br /&gt;
* Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona mitat [[segle XII]]-[[1235]]), lliterat, net d&#039;Abu Bakr.&lt;br /&gt;
* [[Ibn Tumlus]] (Alzira, [[1164]] - [[1223]]), mege i filòsof.&lt;br /&gt;
* [[Ibn Amira]] (Alzira, [[1186]] - [[Túnez]], [[1251]]), historiador, poeta i jurista.&lt;br /&gt;
* Johan Venrell, (Alzira, [[segle XIII]]), Síndic General del [[Regne de Valéncia]], diputat en Corts i conseller de la reina [[Maria de Montpellier]].&lt;br /&gt;
*Pere Crespí (Alzira, [[segle XV]]), jardiner major del rei [[Alfons el Magnànim]].&lt;br /&gt;
* Juan de Vera (Alzira, [[1453]] - [[Roma]], [[1507]]), [[cardenal]] de l&#039;Iglésia Catòlica ([[1500]]), administrador apostòlic del bisbat de Lleó i Bisbe de [[Salern]]. &lt;br /&gt;
* [[Juan Vich i Manrique de Lara]] (Alzira, [[1530]] - [[Tarragona]], [[1612]]), embaixador d&#039;[[Espanya]] en la [[Santa Sede]], [[Anexe:Bisbes de Mallorca]] ([[1573]]) i arquebisbe de [[Tarragona]] ([[1604]]).&lt;br /&gt;
* Antonio Just de Ridaura, ([[segle XVI]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila i cuiracer major de l&#039;emperador [[Carles I d&#039;Espanya|Carles I d&#039;Espanya i V d&#039;Alemanya]].&lt;br /&gt;
* Lorenzo Borrás (Alcira, ¿?-[[1682]]), escritor, eclesiàstic i catedràtic de teologia. Membre de l&#039;[[Acadèmia dels Sols]] en [[1658]].&lt;br /&gt;
* Nicolás Bas i Galcerán (Alzira, ¿?-[[1719]]), aristócrata i jurista. Autor de &#039;&#039;Theatrum iurisprudentiae forensis valentinae romanorum iuri mirifice accomodatae&#039;&#039; en [[1690]].&lt;br /&gt;
* Jaime Cervera (Alzira, ¿?-[[1722]]), filòsof, predicador i canonge magistral de la [[catedral de Valéncia]]. Autor de les obres filosòfiques &#039;&#039;Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae&#039;&#039; ([[1693]]) i &#039;&#039;Disputationes summulisticae seu Dialecticae institutiones&#039;&#039; ([[1697]]).&lt;br /&gt;
*José González (Alzira,¿?-1747), mege de càmara de [[Felip V d&#039;Espanya|Felip V]].&lt;br /&gt;
* Joaquín José Casasús (Alcira, [[1733]]-[[1822]]) poeta i acadèmic de belles arts. Quedà cego en la defensa de la ciutat davant l&#039;atac del mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]]. &lt;br /&gt;
* [[Francisco Palanca i Roca]] (Alzira, [[1834]]-[[1897]]), escritor.&lt;br /&gt;
* Bernardo Aliño Marrades (Alzira, [[1842]]-¿?), doctor i catedràtic en Farmàcia. Fundador de &#039;&#039;L&#039;Agricultura Espanyola&#039;&#039;, en [[1863]].&lt;br /&gt;
* Manuel Just-Genís de Ridaura i Aparicio (Alzira, [[1899]]-[[1964]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila, mege i poeta.&lt;br /&gt;
* [[Teodoro Andreu]] (Alzira, [[1870]]- [[Valéncia]], [[1935]]), pintor, discípul de [[Joaquim Sorolla]].&lt;br /&gt;
* [[Carlos Martí Feced]] (Alzira, [[1901]] - [[Barcelona]], [[1982]]), mege i polític.&lt;br /&gt;
* [[Lluís Suñer]] (Alzira, [[1910]]-[[1990]]), empresari i filàntrop.&lt;br /&gt;
* Enrique Casterá Masiá (Alzira, [[1911]] - [[Madrit]], [[1983]]), escultor.&lt;br /&gt;
* Vicent Aledón i Selfa (Alzira, [[1913]]- [[1997]]), actor, locutor, poeta i pintor.&lt;br /&gt;
* [[Luis Suñer Picó]] (Alzira, [[1943]]-[[1964]]), empresari.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ciutats agermanades ==&lt;br /&gt;
* {{flagicon|France}} [[Corbeil-Essonnes]], [[França]]&lt;br /&gt;
* {{flagicon|Spain}} [[Onda]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Veja&#039;s també ==&lt;br /&gt;
* [[Parage natural La Murta i la Casella]]&lt;br /&gt;
* [[La Vila d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Muralla d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Casa Consistorial d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Batalla d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Unió Deportiva Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Almagasén dels germans Peris Puig]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Notes ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
*[http://www.alzira.es Web oficial de l&#039;Ajuntament d&#039;Alzira]&lt;br /&gt;
*[http://perso.orange.es/s962490910 Web oficial del Marketing distribució de la Ribera] &lt;br /&gt;
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46017 Alzira en el Registre de Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D&#039;on s&#039;ha extret l&#039;información en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]&lt;br /&gt;
*[http://www.elpais.com/comunes/2007/elecciones/municipales/Alzira/46/017/ Eleccions Municipals de 2007 en Alzira]&lt;br /&gt;
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008062100_39_463163__Cultura-Alzira-pretende-reconstruir-casa-donde-murio-Jaume-partir-tres-muros| Levante (21/06/2008): &amp;quot;Alzira pretén reconstruir la casa on va morir Jaume I a partir de tres murs&amp;quot;.]&lt;br /&gt;
*[http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?id=16 Biblioteca de la Generalitat Valenciana. Dret Foral Valencià (s. XV-XVII)]&lt;br /&gt;
*[http://www.ibntufayl.org/modules.php?name=News&amp;amp;file=article&amp;amp;sid=213| Fundació Ibn Tufayl.]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{Traduït de|es|Alcira}}&lt;br /&gt;
	{{Municipis de La Ribera Alta}} &lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alzira&amp;diff=54813</id>
		<title>Alzira</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alzira&amp;diff=54813"/>
		<updated>2013-01-27T10:01:53Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Infobox pobles&lt;br /&gt;
|image_país = [[Image: Untitled5.JPG|100px]] &lt;br /&gt;
|image_província = [[Image: Untitled6.JPG|160px]] &lt;br /&gt;
|nom = Alzira &lt;br /&gt;
|image_escut = [[Image: Untitled23.JPG|90px]] &lt;br /&gt;
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]&lt;br /&gt;
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
|província = [[Província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
|comarca = [[Ribera Alta]]&lt;br /&gt;
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alzira]] &lt;br /&gt;
|coor =  39°9′00″N 0°26′6″O  &lt;br /&gt;
|superfície = 110,40 km²&lt;br /&gt;
|altitut = 14 msnm&lt;br /&gt;
|població = 44.982 hab.&lt;br /&gt;
|densitat = 0,41 hab./km²&lt;br /&gt;
|gentilici = Alcireny/a&lt;br /&gt;
|llengua = [[Valencià]]&lt;br /&gt;
|còdic_postal = 46600 &lt;br /&gt;
|festes = Setembre &lt;br /&gt;
|alcalde = Elena María Bastidas Bono ([[PPCV]]) &lt;br /&gt;
|uep = [http://www.alzira.es/ Web Oficial de Alcira]&lt;br /&gt;
|notes = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;&#039;Hahahahahahahahahahhahahah&#039;&#039; (en [[castellà]] &#039;&#039;Alcira&#039;&#039;), és una ciutat de la [[província d&#039;Alacant]] repleta de moros, en la [[Comunitat Valenciana]], [[España]]. És capital de la [[Ribera Alta]]. La [[conurbació]] que forma en l&#039;actualitat en els municipis d&#039;[[Algemesí]] i [[Carcaixent]] constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la [[província de Valéncia]], després de la capital i la seua àrea metropolitana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled7.JPG|thumb|left|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Entrada principal a Alzira ([[CV-50]]).&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
La ciutat d&#039;Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell del mar, entre els meridians 3º10&#039; i 3º23&#039; de llongitut oest i els paralels 39º4&#039; i 39º11&#039;. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la [[Comunitat Valenciana]]. La distancia a [[Valéncia]] és de 40 quilómetros. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Situat en la seua major part en la banda dreta del riu [[Xúquer]], el [[terme municipal]] està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i atre de 28,22 [[km²]], nomenat &#039;&#039;La Garrofera&#039;&#039;, el qual se troba separat pes termes municipals de [[Massalavés]], [[Benimuslem]], [[Alberich]] i [[Benimodo]], formant un enclavament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La superfície del terme és molt irregular, següent completament plana en els màrgens del riu [[Xúquer]]; cap al surest s&#039;estenen, paralelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i &#039;&#039;Les Agulles&#039;&#039;, entre les que se desenrollen, els valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentres que el sector de La Garrofera està accidentat per les vertents orientals de la serra de Tous.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled8.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Horts de tarongers, en la planura d&#039;Alzira.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El terme d&#039;Alzira està travessat pel riu [[Xúquer]], al que afluixen el [[riu de los Ojos]] per la seua banda esquerra i el barranc de [[Barcheta]] per la dreta. El riu [[Xúquer]] fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al [[segle XVI]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El clima és de tipo mediterràneu, en una brusca transició de l&#039;estiage estival a les abundants pluges autumnals, de tipo torrencial, que produïxen freqüents inundacions.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
S&#039;accedix a esta ciutat, des de [[Valéncia]], a través de l&#039;autovia [[A-7]] i l&#039;autopista [[AP-7]]. Conta en estació de ferrocarril ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]) de la llínea [[Valéncia]]-[[Almansa]] i integrada en la llínea de [[rodalies Valéncia|rodalies de Valéncia]] C2. Se pot accedir a Alzira en autobús interurbà des de [[Carcaixent]], [[Algemesí]], [[Cullera]] i [[Sueca]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per als desplaçaments dins de la ciutat, Alzira conta en un servici d&#039;autobusos urbans  (&#039;&#039;AlziBus&#039;&#039;) de titularitat municipal del qual les llínees unixen tots els barris en l&#039;estació de ferrocarril, l&#039;[[hospital de La Ribera]] i centres de salut, centres comercials, centres d&#039;ensenyança, etc.&lt;br /&gt;
Alzira dona nom a la Fulla 770 del Mapa Topogràfic Nacional. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Barris i pedanies ===&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled9.JPG|thumb||right|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Vista general de la Plaça Major&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled10.JPG|thumb|right|200px|&amp;lt;center&amp;gt;El distrit de &#039;&#039;Venècia&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
En el terme municipal d&#039;Alzira se troben també els següents núcleus de població:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Barraca d&#039;Aigües Vives&#039;&#039;, Entitat Local Menor.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El Torrecho&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Garrofera&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El Pla de Corbera&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;San Bernat&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Vilella&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la ciutat trobem els següents barris: &lt;br /&gt;
[[La Vila d&#039;Alzira]], &#039;&#039;Tulell&#039;&#039;, &#039;&#039;Alborchí&#039;&#039;, &#039;&#039;l&#039;Avinguda&#039;&#039; i el &#039;&#039;Arraval de Sant Agustí&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Joan&#039;&#039;, &#039;&#039;Albuixarres&#039;&#039;, &#039;&#039;Sants   Patrons&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Judes&#039;&#039; , &#039;&#039;Capuchins&#039;&#039;, &#039;&#039;les Bases&#039;&#039;, &#039;&#039;Venècia&#039;&#039; i l&#039;&#039;&#039;Alquerieta&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Localitats llimítrofs===&lt;br /&gt;
El [[terme municipal]] d&#039;Alzira llimita en les localitats de&#039;[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l&#039;últim segle, els cascs urbans d&#039;Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l&#039;actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Història ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled11.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;[[Muralla d&#039;Alzira]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
A pesar de la cantitat de jaciments prehistòrics trobats -del [[paleolític]] les cases de &#039;&#039;Chicherá&#039;&#039; i la &#039;&#039;cova d&#039;Alfons&#039;&#039;; del [[neolític]] la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l&#039;[[edat de bronze]] la montanya &#039;&#039;Assolada&#039;&#039; i les cases de Moncada; de l&#039;[[Antigua Roma|época romana]] el sequer de Sant Bernart i la [[necròpolis]] del camí d&#039;[[Albalat]]- els orígens no estan clars. &lt;br /&gt;
Per alguns la ciutat és la successora de la &#039;&#039;Sucro&#039;&#039; ibèrica; atres busquen els seus precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i senyalen una concentració de la població en el núcleu de la vila; per últim estan els que, de la mateixa forma, senyalen eixa concentració pero a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de &#039;&#039;Al-Yazirat Suquar&#039;&#039; (en valencià, &#039;&#039;L&#039;Illa del Xúquer&#039;&#039;).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l&#039;intent d&#039;unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d&#039;estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l&#039;existència en Alzira d&#039;un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D&#039;entre els alzirenys de l&#039;época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l&#039;historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|&amp;lt;center&amp;gt;[[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I d&#039;Aragó &#039;&#039;el Conquistador&#039;&#039;]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d&#039;Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l&#039;única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d&#039;ahí el seu lema &#039;&#039;Claudo regnum et adaperio&#039;&#039; (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, així com el títul de &#039;&#039;Coronada i Fidelíssima Vila Real&#039;&#039;. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La vinculació del &#039;&#039;conquistador&#039;&#039; en la ciutat fon gran. [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de &#039;&#039;Casa real&#039;&#039; o &#039;&#039;del rei&#039;&#039; o &#039;&#039;Casa de l&#039;Olivera&#039;&#039;. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l&#039;edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d&#039;Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l&#039;Orde cistercenca en [[1274]]&amp;lt;ref&amp;gt;&#039;&#039;Geografía Histórica del Reino de Valencia&#039;&#039;, Carlos Sartú Carreres.&amp;lt;/ref&amp;gt; i que desaparegué després de la desamortisació de [[1820]].&lt;br /&gt;
Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d&#039;Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d&#039;Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d&#039;Alzira (màrtir)|Sant Bernart d&#039;Alzira]], patró de la vila. L&#039;episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d&#039;Alzira com lloc del decés, després del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Alfons III d&#039;Aragó|Alfons I]], en [[1286]], li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de L&#039;Unió, participà en les Corts del Regne i eixercità un paper destacat en el [[Compromís de Casp]]. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled13.JPG|200 px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d&#039;Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L&#039;Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d&#039;importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, així com importants personages de l&#039;alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d&#039;Espanya|Felip II]], [[Felip III d&#039;Espanya|príncip Felip]] i l&#039;infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els segles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l&#039;orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l&#039;[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d&#039;Espanya|Felip V]], després de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l&#039;Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En [[1820]] se crea el partit judicial d&#039;Alzira. En [[1853]] aplega el [[ferrocarril]] a la vila. El [[8 d&#039;agost]] de [[1876]], [[Alfons XII de Espanya|Alfons XII]], en consideració a l&#039;importància que per l&#039;aument de la població i el desenroll de la seua industria i el seu comerç que havia conseguit la vila, li concedí el títul de ciutat. En [[1885]], Alzira se prestà a l&#039;insigne doctor [[Jaume Ferrán Clua]] per a que experimentara la vacuna [[còlera|anticòlera]]. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled14.JPG|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d&#039;Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El desenroll de l&#039;industria així com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l&#039;economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d&#039;Espanya]]. &lt;br /&gt;
En este context se celebrà en [[1964]] el VII Centenari de la [[Sequia Real del Xúquer]] batejada per [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I]] en [[1264]] en el nom de &#039;&#039;Sequia Real d&#039;Alzira&#039;&#039;; actes que foren presidits per [[Cayetana Fitz-James Stuart]], [[duquesa d&#039;Alba]], que tributà en l&#039;[[Ajuntamentot d&#039;Alzira|Ajuntamentot]] un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble.&lt;br /&gt;
En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l&#039;&#039;&#039;Hort de Rosales&#039;&#039; per a contemplar els tarongers.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
El riu [[Xúquer]], assot de la població, ha provocat danys a la ciutat a lo llarc de la seua història. Les riuades de [[1320]], [[1473]], [[1779]], [[1864]], [[1982]] i [[1987]], entre atres, son bon eixemple, pero és el [[20 d&#039;octubre]] de [[1982]] quant se produí una de les més tràgiques pàgines de l&#039;història d&#039;Alzira: la [[Pantanada de Tous]]. La presa de [[Tous]] rebentà i tota la comarca permaneixqué inundada baix les aigües del riu [[Xúquer]], en un episodi que en estos moments no està encara suficientment aclarit. Durant eixos dies se produí la visita dels reis [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] i del papa [[Juan Pablo II]] al &#039;&#039;Santuari de Nostra Senyora del Lluch&#039;&#039;, desplaçant-se en helicòpter fins a l&#039;explanada de la &#039;&#039;montanyeta del Salvador&#039;&#039;, on el sum pontífex de l&#039;[[Iglésia Catòlica]] oficià una Missa. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment la ciutat ve marcada per un caràcter tendent a la descentralisació respecte de la capital, [[Valéncia]]. Açò ha permés que s&#039;hagen desenrollat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris i educatius) per a donar cobertura als alzirenys i demés habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Demografia ==&lt;br /&gt;
Segons dades de l&#039;Ajuntament a [[31 d&#039;agost]] de [[2008]], Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d&#039;Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[segle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| {{tablabonita}}&lt;br /&gt;
!bgcolor=black colspan=20 style=&amp;quot;color:white;&amp;quot;|Evolució demogràfica d&#039;Alzira&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !![[2008]] !!&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
| align=center| 14.022|| align=center| 18.448 || align=center| 20.572 || align=center| 22.657 || align=center| 20.839 || align=center| 21.232 || align=center| 24518 || align=center| 24935 || align=center| 26.669 || align=center| 32.876 || align=center| 38.334 || align=center| 40.309 || align=center| 41.264 || align=center| 39.996 || align=center| 42.543|| align=center| 43.253 || align=center| 43.038 ||align=center|44.982&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Política ==&lt;br /&gt;
{{Alcaldes_Espanya&lt;br /&gt;
  | Alcalde_1 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]  &lt;br /&gt;
  | Alcalde_2 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_3 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] &lt;br /&gt;
  | Alcalde_4 = Fcº Blasco Cast. / Pedro Grande D. &lt;br /&gt;
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] moció censura 1992&lt;br /&gt;
  | Alcalde_5 = Alfredo Javier Garés Núñez&lt;br /&gt;
  | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_6 = Pedro Grande Diago&lt;br /&gt;
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_7 = Elena María Bastidas Bono &lt;br /&gt;
  | Partit_7 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_8 = Elena María Bastidas Bono&lt;br /&gt;
  | Partit_8 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_9 = Elena María bastidas Bono&lt;br /&gt;
  | Partit_9 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Economia ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled15.JPG|thumb|right|150px|&amp;lt;center&amp;gt;Central d&#039;Ice Cream Factory Comaker.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled16.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Central de [[Grefusa]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled17.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Central del Grup Blauverd.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armela|armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronja|taronger]]. El cultiu de l&#039;[[arròs]] ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d&#039;horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d&#039;embotits; és així mateix important l&#039;avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En quant a l&#039;industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[segle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l&#039;empresari [[Lluís Suñer]], creador d&#039;un gran grup d&#039;empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alzira s&#039;ha consolidat com un important núcleu industrial i comercial. Alberga fàbriques de gelats, pensos, farines, fruts secs i aperitius, cartonages, tintes, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalages, empreses de transports, etc. &lt;br /&gt;
La creació de nous polígons industrials, l&#039;eix comercial Alzira-[[Carcaixent]] en la nova avinguda de la Ribera i l&#039;expansió de la ciutat a través del sector &#039;&#039;Tulell&#039;&#039; confirmen el caràcter dinàmic de l&#039;urbs. Està considerada el motor econòmic de la comarca, acaparant la major part de l&#039;oferta d&#039;oci i servicis de la zona, generant gran cantitat de llocs de treball directes i indirectes. Segons dades de l&#039;Ajuntament, el 94,7% dels visitants que acodixen a la ciutat ho fan per a realisar compres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Turisme ===&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled18.JPG|225px|thumb|[[Falles d&#039;Alzira]], Festa d&#039;Interés Turístic Nacional (&#039;&#039;Cremà&#039;&#039; de la Falla Plaça Major 2008).]]&lt;br /&gt;
Tradicionalment Alzira no ha explotat la seua capacitat turística. Des de fa uns anys s&#039;han dut a terme algunes iniciatives en esta matèria, promocionant l&#039;image de la ciutat en [[FITUR]] i atres fires de turisme i a través de la creació de l&#039;oficina &#039;&#039;Tourist Info&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els seus parages naturals i rutes de monasteris, els seus monuments BIC, les seues [[Falles de Valéncia|Falles]] i la [[Semana Santa]] (declarades festes d&#039;interés turístic nacional) i la seua recent denominació com municipi turístic poden despertar a chicoteta escala este tipo d&#039;industria en la ciutat en el futur.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ciutat conta en quatre establiments hotelers: &lt;br /&gt;
*Hotel Avinguda-Plaça. &lt;br /&gt;
*Hotel Lluna.&lt;br /&gt;
*Hotel La Masia.&lt;br /&gt;
*Hotel Reconquista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Monuments ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|&amp;lt;center&amp;gt;Casa Consistorial d&#039;Alzira]], seu de l&#039;Ajuntament.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l&#039;Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d&#039;Alzira|la Vila&#039;&#039; o centre històric]], hui personalisat, be d&#039;interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l&#039;archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d&#039;interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d&#039;Alzira]] el casc antic de la ciutat.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;La Creu Coberta&#039;&#039;&#039;. La llegenda de que [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s&#039;emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca. &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[Casa Consistorial d&#039;Alzira|Ajuntament]]&#039;&#039;&#039;. [[Segle XVI]]. Ocupa un palau  d&#039;estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L&#039;Archiu Municipal d&#039;Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana. &lt;br /&gt;
{{AP|Casa consistorial d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled21.JPG|thumb|left|225px|[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia Archiprestal de Santa Caterina]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia archiprestal de Santa Caterina]]&#039;&#039;&#039;. [[segle XIII]]. Construïda sobre la mesquita major, la seua actual arquitectura és d&#039;estil barroc. &lt;br /&gt;
{{AP|Iglésia de Santa Caterina (Alzira)}}&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Casalicis del Pont de Sant Bernart&#039;&#039;&#039;. Antic Pont de [[Sant Agustí]], [[segle XIII]]. En [[1717]] s&#039;instalen els casalicis en els patrons, passant a denominar-se Pont de [[Bernart Màrtir|Sant Bernart]]. En [[1967]], l&#039;eliminació del braç del riu [[Xúquer]] que travessada la ciutat dugué la desaparició del mateix i l&#039;urbanisació de l&#039;actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument en mitat d&#039;esta via.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled22.JPG|125px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;[[Círcul Alzireny]]&#039;&#039;, denominat popularment &#039;&#039;La Gallera&#039;&#039; per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[segle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local. &lt;br /&gt;
{{AP|Círcul Alzireny}}&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Gran Teatre&#039;&#039;&#039;. Edifici modernista d&#039;interessant interior, construït en [[1921]]. S&#039;ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l&#039;últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Les Escoles Pies&#039;&#039;&#039;, hui &#039;&#039;Casa de la Cultura&#039;&#039;. Imponent edifici del [[segle XIX]], que acollí als pares [[escolapis]] fins als anys quaranta del [[segle XX]]. Alberga una Sala d&#039;Exposicions, Biblioteca, Centre d&#039;Informació Jovenil, Tallers i l&#039;emissora municipal &#039;&#039;Alzira Ràdio&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled24.JPG|150px|thumb|Palauet Cucó-Gisbert d&#039;Alzamora en [[la Vila d&#039;Alzira]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[La Vila d&#039;Alzira]]&#039;&#039;&#039; i la &#039;&#039;&#039;[[Muralla d&#039;Alzira]]&#039;&#039;&#039;. [[La Vila d&#039;Alzira]] és el barri més antic i  correspon a l&#039;antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[segle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d&#039;Aragó]] després de la [[Reconquista]]. En l&#039;actualitat se conserven en &#039;&#039;la Vila&#039;&#039; l&#039;[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d&#039;Alzira|Casa Consistorial]] i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l&#039;antiga &#039;&#039;Al-Yazira&#039;&#039; o &#039;&#039;Algezira&#039;&#039; (l&#039;Illa), fon construït entre els segles [[segle IX|IX]] i [[segle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled25.JPG|225px|thumb|left|Santuari de Nostra Senyora del Lluch.]]&lt;br /&gt;
{{AP|La Vila d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
{{AP|Muralla d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Santuari de Nostra Senyora del Lluch&#039;&#039;&#039;. Se troba situat en la cima d&#039;un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;, en el lloc que ocupà l&#039;&#039;&#039;Ermita del Salvador&#039;&#039;. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en [[1966]].   &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;[[Monasteri de La Murta]]&#039;&#039;&#039;. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l&#039;històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d&#039;actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[segle XIX]]. &lt;br /&gt;
{{AP|Monasterio de La Murta}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Parcs, jardins i parages naturals==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled26.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;El parc de &#039;&#039;L&#039;Alquenencia&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[image: Untitled27.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;La &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
El municipi d&#039;Alzira conta en gran diversitat de parcs urbans i espais verts, en la circumstància d&#039;incloure en el entramat urbà una porció de mont baix, dit &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039; que fa les funcions de gran parc de la ciutat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els parcs urbans més destacats son:&lt;br /&gt;
*El parc de &#039;&#039;L&#039;Alquenencia&#039;&#039;: és el parc més extens, situat en el distrit de &#039;&#039;Venècia&#039;&#039;. Conté varios passejos i places, en abundància de pi i palmeres i zones d&#039;herba. Conté un monument al riu [[Xúquer]]. És habitual la pràctica de la [[petanca]]. &lt;br /&gt;
*El parc Pere Crespins: és un parc de menors dimensions que l&#039;anterior, del qual el seu nom se deu al jardiner major d&#039;[[Alfons el Magnànim]], natural d&#039;Alzira.&lt;br /&gt;
*El parc d&#039;Aràbia Saudí: rodeja el tram de la [[muralla de Alzira]] situat en la avinguda Lluís Suñer. El nom del parc constituïx una mostra d&#039;agraïment al [[Regne d&#039;Aràbia Saudí]] per les ajudes dispensades durant les greus inundacions que sofrí la ciutat en [[1982]].&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;&#039;: se tracta d&#039;un altet, cobert de [[bosc mediterràneu]], que ha quedat completament rodejada per l&#039;entramat urbà. En la seua cima s&#039;alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fora del casc urbà trobem interessants paisages i parages naturals. En la planura destaquen les cases de camp, les alqueries i els horts de tarongers, en una de les superfícies més extenses d&#039;[[Espanya]] dedicades al seu cultiu, immortalisats per [[Sorolla]] en la seua obra &#039;&#039;[[Valéncia]]&#039;&#039;, dins del conjunt &#039;&#039;Visió d&#039;Espanya&#039;&#039; per a l&#039;&#039;&#039;&#039;[[Hispanic Society of America]]&#039;&#039;&#039; de [[Nova York]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En les serres de Corbera, la Murta i Les Agulles se troben els valls de la Murta en el seu monasteri, abans mencionat, la vall de &#039;&#039;La Casella&#039;&#039; i la seua &#039;&#039;reserva de cérvols&#039;&#039; i la vall d&#039;&#039;&#039;Aigües Vives&#039;&#039;, que alberga el [[Convent d&#039;Aigües Vives|monasteri de Santa Maria d&#039;Aigües Vives]]. Les altures d&#039;estes serres son el &#039;&#039;Tallat Roig&#039;&#039; (394 m.), la &#039;&#039;Creu del Cardenal&#039;&#039; (543 m.), les &#039;&#039;Orelles de Ruc&#039;&#039; (592 m.) i la &#039;&#039;Ralla&#039;&#039; (625 m.).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alzira i el seu entorn també inspirà a [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la creació de la seua novela &#039;&#039;Entre Naranjos&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis Lliteraris &#039;&#039;Ciutat d&#039;Alzira&#039;&#039; ==&lt;br /&gt;
Els &#039;&#039;Premis Lliteraris Ciutat d&#039;Alzira&#039;&#039; (XX edicions), s&#039;han convertit en la cita cultural lliterària més important de la [[Comunitat Valenciana]]. El certamen consistix en una serie d&#039;actes i jornades, conferencies i llectures que culmina en una gala anual d&#039;entrega de guardons en assistència del mon lliterari, científic i polític. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Ciutat/d/Alzira/queda/desierto/primera/vez/historia/elpepiautval/20061111elpval_12/Tes/ El País]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.uv.es/obsast/es/divul/prensa144.pdf UV - Las Provincias] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Premis/Ciutat/d/Alzira/baten/record/188/obras/elpepuespval/20061012elpval_15/Tes El País 12/10/2006]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Festes ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled28.JPG|200px|thumb|&#039;&#039;Mascletà&#039;&#039; de les [[Falles d&#039;Alzira]] en la plaça del Regne.]]&lt;br /&gt;
*[[Falles d&#039;Alzira]],&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.falles-alzira.com/ Fallas de Alcira]&amp;lt;/ref&amp;gt; [[Festes d&#039;interés turístic nacional]] (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l&#039;any i constituïxen un important vehícul d&#039;integració social.&lt;br /&gt;
{{AP|Falles d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
*[[Semana Santa d&#039;Alzira]],&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.semanasanta-alzira.com/ Semana Santa de Alcira]&amp;lt;/ref&amp;gt; [[Festes d&#039;interés turístic nacional]]. Originaria del segle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc &#039;&#039;passos&#039;&#039; processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra. &lt;br /&gt;
{{AP|Semana Santa d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled29.JPG|thumb|150px|Monument a [[Sant Bernart Màrtir]], Maria i Gràcia, en la avinguda Sants Patrons.]]&lt;br /&gt;
*Romeria a la Murta. El primer dumenge de juny se celebra una romeria a la Vall de la Murta, per a visitar el [[Monasteri de La Murta]]. Molts romers acompanyen a Nostra Senyora de la Murta a peu en el seu trasllat des de  l&#039;Ajuntament fins al Vall.&lt;br /&gt;
* Festes patronals de Sant [[Bernart d&#039;Alzira (màrtir)]]. Tenen lloc en el mes de juliol,(el dia 23). Commemoren el martiri dels sants patrons de la ciutat [[Sant Bernart]] i les seues germanes Maria i Gràcia.&lt;br /&gt;
*En setembre, Alzira honra a la seua patrona, Nostra Senyora del Lluch. Les festes, en actes culturals i religiosos, alcancen el màxim esplendor el tercer dumenge de setembre, on se representa la trobada de l&#039;image en balls tradicionals.&lt;br /&gt;
*San Silvestre. Commemoració de la Conquista (30 de decembre). Des de l&#039;[[Casa consistorial d&#039;Alzira|Ajuntament]], les autoritats municipals presidixen una processió cívica que acompanya a la bandera de la ciutat.  &lt;br /&gt;
*Festes de barris. En juny se celebren les festes de Sant Bernabeu i Crist de &#039;&#039;l&#039;Alborgí&#039;&#039;; en juliol les de Sant Cristòfol; en agost les de la Verge dels Àngels, carrers Pau i Olivera, &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;, &#039;&#039;Vilella&#039;&#039;, &#039;&#039;Chavegó&#039;&#039;, &#039;&#039;La Graella&#039;&#039;, &#039;&#039;Racó de les Vinyes&#039;&#039;, &#039;&#039;urbanisació Sant Bernart&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Roc&#039;&#039;, &#039;&#039;Forn de Carrascosa&#039;&#039;, &#039;&#039;Colónia Santa Marina&#039;&#039;, &#039;&#039;pujades de Brú&#039;&#039;, &#039;&#039;Risneres-Chicherà&#039;&#039; i &#039;&#039;Vallvert-La Coma&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Mijos de comunicació ==&lt;br /&gt;
=== Radio y Televisión ===&lt;br /&gt;
Alzira ya contava en una emissora de [[ràdio]] d&#039;alcanç comarcal a mijan del [[segle XX]], que podria considerar-se com un interessant precedent de l&#039;emissora local coneguda com &amp;quot;Alzira Radio&amp;quot; fundada en [[1995]] per José Miguel Medes. Ademés, també conta en una delegació de l&#039;emissora de ràdio [[Onda Cero]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de [[1986]] conta en el seu propi canal de [[televisió]] d&#039;àmbit comarcal: &#039;&#039;Canal 6 - Ribera Televisió&#039;&#039;. El mig televisiu local se creà en l&#039;objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Prensa escrita===&lt;br /&gt;
Alzira conta en delegacions dels diaris [[Levante-EMV]] i [[Las Provincias]], abdós d&#039;àmbit autonòmic i en edició comarcal. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Prensa en Internet===&lt;br /&gt;
Per últim, també existix un diari digital, &#039;&#039;El Seis Doble&#039;&#039;, en tota l&#039;actualitat i personages de la ciutat.&lt;br /&gt;
*[http://www.elseisdoble.com/ El Seis Doble]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Educació==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled30.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Escola La Puríssima d&#039;Alzira.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled31.JPG|thumb|right|225px|Campus universitari de La Ribera, en Alzira.]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled32.JPG|thumb|right|175px|Centre de l&#039;&#039;&#039;Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir&#039;&#039;, en el campus d&#039;Alzira.]]&lt;br /&gt;
L&#039;educació en Alzira depén de la Conselleria d&#039;Educació de la [[Generalitat Valenciana]], titular de les competències en matèria d&#039;educació en l&#039;àmbit de la [[Comunitat Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educación infantil y primaria===&lt;br /&gt;
*Escola Pública Alborchí. Av. Luís Suñer, 27.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Àusias March. Av. Vicente Vidal, 16.  &lt;br /&gt;
*Escola Públic Federico García Sánchiz. Verge del Lluch, 2. &lt;br /&gt;
*Escola Pública Federico García Lorca. José M. LLopico, 12.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Lluís Vives. Canonge Bernart Blasco Carreres, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Pintor Teodoro Aandreu. Massalavés, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Santa Maria d&#039;Aigües Vivas. Milagros Veres Marín, 4.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Tirant Lo Blanc. Creu Roja, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Vicente Blasco Ibáñez. Mestre Moscardó, 34. &lt;br /&gt;
*Escola La Puríssima. Partida Tulell, s/n.&lt;br /&gt;
*Acadèmia Xúquer. Blasco, 17.&lt;br /&gt;
*Escola Sagrada Família, Cases Granados, 38 &lt;br /&gt;
*Escola Sants Patrons. Pérez Galdós, 52.&lt;br /&gt;
*Escola Britànica d&#039;Alzira. British School of Alcira. Vall d&#039;Aigües Vives.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educació Secundaria===&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria José María Parra. Dr.Francisco Bono, 3.  &lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Lluís Suñer Sanchis. Av. dels Deports.&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Rei Don Jaume. Carretera de Gandia, s/n.&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Tulell. Campus de la Ribera.&lt;br /&gt;
*Escola La Puríssima (Franciscanes). Partida Tulell, s/n.&lt;br /&gt;
*Escola Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Cases Granados, 38 &lt;br /&gt;
*Escola Britànica d&#039;Alzira. British School of Alcira. Vall d&#039;Aigües Vives.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educació universitària===&lt;br /&gt;
*Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir. Campus de la Ribera&lt;br /&gt;
*Universitat Nacional d&#039;Educació a Distancia. Carretera de Gandia, s/n.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Atra ensenyança===&lt;br /&gt;
*Escola d&#039;Educació especial Carmen Picó. Av. dels Deports.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Personages ilustres d&#039;Alzira ==&lt;br /&gt;
===Personalitats actuals===&lt;br /&gt;
Per orde alfabètic:&lt;br /&gt;
* [[Carles Alberola]], actor, director i dramaturc (Alzira, [[1964]]).&lt;br /&gt;
* Salvador Francisco Aliño (Alzira, [[1950]]), mege, catedràtic de farmacologia clínica, investigador i divulgador científic. Premi Nacional d&#039;Història de la Medicina ([[1972]]). &lt;br /&gt;
* [[Joan Amèric]], cantautor (Alzira, [[1964]])&lt;br /&gt;
* [[Josep Ballester i Roca]], poeta i filòlec (Alzira, [[1964]]).&lt;br /&gt;
* [[Lluís Vicente Barceló Vila]] (Alzira, [[1948]]), economista, ingenier agrònom i catedràtic d&#039;economia i política agrària.&lt;br /&gt;
* [[Adrián Campos]], pilot espanyol de Fòrmula 1 (Alzira, [[1960]]).&lt;br /&gt;
* Lorenzo Carrió (Alzira, [[1973]]), atleta olímpic ([[Jocs Olímpics de 1996|Atlanta 1996]]) i campeó d&#039;[[Espanya]] d&#039;[[Halterofília]] (fi carrera com deportista en [[2003]]).&lt;br /&gt;
* Mónica Carrió (Alzira [[1977]]), alçadora de peses. Campeona del mon júnior (1995). 5º lloc del mon en el total olímpic en [[1998]] (RAA).&lt;br /&gt;
* [[Juan J. Colomer]] (Juanjo Colomer; naixcut Juan José Revueltas Colomer), compositor (Alzira, [[1966]]).&lt;br /&gt;
* [[Jorge Martínez &amp;quot;Aspar&amp;quot;]], campeó del mon de [[motociclisme]] (Alzira, [[1962]]).&lt;br /&gt;
* [[Bernat Montagud]], escritor, historiador i acadèmic (Alzira, [[1947]]).&lt;br /&gt;
* [[Elena Negueroles]], pintora (Alzira, [[1949]]).&lt;br /&gt;
* [[Elisa Ramírez]], actriu (Alzira, [[1943]]).&lt;br /&gt;
* [[María del Carmen Suñer Picó]], empresària (Alzira, [[1941]]).&lt;br /&gt;
* [[Emilio Tortosa]], economista i financer (Alzira, [[1941]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Personalitats històriques===&lt;br /&gt;
Per orde cronològic:&lt;br /&gt;
* [[Ibn Jafaya]] (Alzira, [[1058]]-[[1137]]), poeta.&lt;br /&gt;
* Ibn Al Zaqqaq (Alzira, [[1096]]-[[1135]]), poeta. Nebot d&#039;[[Ibn Jafaya]].&lt;br /&gt;
* Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XI]]- Alzira o [[Múrcia]], [[1184]]/[[1185]]), poeta i visir.&lt;br /&gt;
* Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XII]]- primera mitat [[segle XIII]]), lliterat.&lt;br /&gt;
* Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona mitat [[segle XII]]-[[1235]]), lliterat, net d&#039;Abu Bakr.&lt;br /&gt;
* [[Ibn Tumlus]] (Alzira, [[1164]] - [[1223]]), mege i filòsof.&lt;br /&gt;
* [[Ibn Amira]] (Alzira, [[1186]] - [[Túnez]], [[1251]]), historiador, poeta i jurista.&lt;br /&gt;
* Johan Venrell, (Alzira, [[segle XIII]]), Síndic General del [[Regne de Valéncia]], diputat en Corts i conseller de la reina [[Maria de Montpellier]].&lt;br /&gt;
*Pere Crespí (Alzira, [[segle XV]]), jardiner major del rei [[Alfons el Magnànim]].&lt;br /&gt;
* Juan de Vera (Alzira, [[1453]] - [[Roma]], [[1507]]), [[cardenal]] de l&#039;Iglésia Catòlica ([[1500]]), administrador apostòlic del bisbat de Lleó i Bisbe de [[Salern]]. &lt;br /&gt;
* [[Juan Vich i Manrique de Lara]] (Alzira, [[1530]] - [[Tarragona]], [[1612]]), embaixador d&#039;[[Espanya]] en la [[Santa Sede]], [[Anexe:Bisbes de Mallorca]] ([[1573]]) i arquebisbe de [[Tarragona]] ([[1604]]).&lt;br /&gt;
* Antonio Just de Ridaura, ([[segle XVI]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila i cuiracer major de l&#039;emperador [[Carles I d&#039;Espanya|Carles I d&#039;Espanya i V d&#039;Alemanya]].&lt;br /&gt;
* Lorenzo Borrás (Alcira, ¿?-[[1682]]), escritor, eclesiàstic i catedràtic de teologia. Membre de l&#039;[[Acadèmia dels Sols]] en [[1658]].&lt;br /&gt;
* Nicolás Bas i Galcerán (Alzira, ¿?-[[1719]]), aristócrata i jurista. Autor de &#039;&#039;Theatrum iurisprudentiae forensis valentinae romanorum iuri mirifice accomodatae&#039;&#039; en [[1690]].&lt;br /&gt;
* Jaime Cervera (Alzira, ¿?-[[1722]]), filòsof, predicador i canonge magistral de la [[catedral de Valéncia]]. Autor de les obres filosòfiques &#039;&#039;Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae&#039;&#039; ([[1693]]) i &#039;&#039;Disputationes summulisticae seu Dialecticae institutiones&#039;&#039; ([[1697]]).&lt;br /&gt;
*José González (Alzira,¿?-1747), mege de càmara de [[Felip V d&#039;Espanya|Felip V]].&lt;br /&gt;
* Joaquín José Casasús (Alcira, [[1733]]-[[1822]]) poeta i acadèmic de belles arts. Quedà cego en la defensa de la ciutat davant l&#039;atac del mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]]. &lt;br /&gt;
* [[Francisco Palanca i Roca]] (Alzira, [[1834]]-[[1897]]), escritor.&lt;br /&gt;
* Bernardo Aliño Marrades (Alzira, [[1842]]-¿?), doctor i catedràtic en Farmàcia. Fundador de &#039;&#039;L&#039;Agricultura Espanyola&#039;&#039;, en [[1863]].&lt;br /&gt;
* Manuel Just-Genís de Ridaura i Aparicio (Alzira, [[1899]]-[[1964]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila, mege i poeta.&lt;br /&gt;
* [[Teodoro Andreu]] (Alzira, [[1870]]- [[Valéncia]], [[1935]]), pintor, discípul de [[Joaquim Sorolla]].&lt;br /&gt;
* [[Carlos Martí Feced]] (Alzira, [[1901]] - [[Barcelona]], [[1982]]), mege i polític.&lt;br /&gt;
* [[Lluís Suñer]] (Alzira, [[1910]]-[[1990]]), empresari i filàntrop.&lt;br /&gt;
* Enrique Casterá Masiá (Alzira, [[1911]] - [[Madrit]], [[1983]]), escultor.&lt;br /&gt;
* Vicent Aledón i Selfa (Alzira, [[1913]]- [[1997]]), actor, locutor, poeta i pintor.&lt;br /&gt;
* [[Luis Suñer Picó]] (Alzira, [[1943]]-[[1964]]), empresari.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ciutats agermanades ==&lt;br /&gt;
* {{flagicon|France}} [[Corbeil-Essonnes]], [[França]]&lt;br /&gt;
* {{flagicon|Spain}} [[Onda]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Veja&#039;s també ==&lt;br /&gt;
* [[Parage natural La Murta i la Casella]]&lt;br /&gt;
* [[La Vila d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Muralla d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Casa Consistorial d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Batalla d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Unió Deportiva Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Almagasén dels germans Peris Puig]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Notes ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
*[http://www.alzira.es Web oficial de l&#039;Ajuntament d&#039;Alzira]&lt;br /&gt;
*[http://perso.orange.es/s962490910 Web oficial del Marketing distribució de la Ribera] &lt;br /&gt;
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46017 Alzira en el Registre de Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D&#039;on s&#039;ha extret l&#039;información en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]&lt;br /&gt;
*[http://www.elpais.com/comunes/2007/elecciones/municipales/Alzira/46/017/ Eleccions Municipals de 2007 en Alzira]&lt;br /&gt;
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008062100_39_463163__Cultura-Alzira-pretende-reconstruir-casa-donde-murio-Jaume-partir-tres-muros| Levante (21/06/2008): &amp;quot;Alzira pretén reconstruir la casa on va morir Jaume I a partir de tres murs&amp;quot;.]&lt;br /&gt;
*[http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?id=16 Biblioteca de la Generalitat Valenciana. Dret Foral Valencià (s. XV-XVII)]&lt;br /&gt;
*[http://www.ibntufayl.org/modules.php?name=News&amp;amp;file=article&amp;amp;sid=213| Fundació Ibn Tufayl.]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{Traduït de|es|Alcira}}&lt;br /&gt;
	{{Municipis de La Ribera Alta}} &lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C3%89nguera&amp;diff=54812</id>
		<title>Énguera</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C3%89nguera&amp;diff=54812"/>
		<updated>2013-01-27T10:00:45Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Alzira&#039;&#039;&#039; és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Pertanyent a la comarca del [[Canal del Navarrés]]. Conta en 5.762 habitants.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Celebritats de la localitat == &lt;br /&gt;
* [[Fray Francisco Cabezas]], arquitecte i religiós.&lt;br /&gt;
* [[Manuel Ciges Aparicio]], escritor i polític.&lt;br /&gt;
* [[Manuel Tolsá]], arquitecte i escultor.&lt;br /&gt;
* [[Eduardo López Palop]], advocat, notari i escritor. Membre del Consell del Regne.&lt;br /&gt;
* [[Emili Granero]], escritor.&lt;br /&gt;
* [[José Garnelo y Alda]], pintor i erudit.&lt;br /&gt;
* [[José Ibáñez Marín]], militar, escritor i historiador-&lt;br /&gt;
* [[José Palop Gómez]], dibuixant de còmics.&lt;br /&gt;
* [[José María Albiñana Sanz]], especialiste en malalties nervioses i mentals i polític.&lt;br /&gt;
* [[Nacho Vidal]], actor de cine pornogràfic i actualment productor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de El Canal de Navarrés}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alzira&amp;diff=54810</id>
		<title>Alzira</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alzira&amp;diff=54810"/>
		<updated>2013-01-27T10:00:02Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Alzira to Hahahahahahahahahahhahahahahahaha&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Infobox pobles&lt;br /&gt;
|image_país = [[Image: Untitled5.JPG|100px]] &lt;br /&gt;
|image_província = [[Image: Untitled6.JPG|160px]] &lt;br /&gt;
|nom = Alzira &lt;br /&gt;
|image_escut = [[Image: Untitled23.JPG|90px]] &lt;br /&gt;
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]&lt;br /&gt;
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
|província = [[Província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
|comarca = [[Ribera Alta]]&lt;br /&gt;
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alzira]] &lt;br /&gt;
|coor =  39°9′00″N 0°26′6″O  &lt;br /&gt;
|superfície = 110,40 km²&lt;br /&gt;
|altitut = 14 msnm&lt;br /&gt;
|població = 44.982 hab.&lt;br /&gt;
|densitat = 0,41 hab./km²&lt;br /&gt;
|gentilici = Alcireny/a&lt;br /&gt;
|llengua = [[Valencià]]&lt;br /&gt;
|còdic_postal = 46600 &lt;br /&gt;
|festes = Setembre &lt;br /&gt;
|alcalde = Elena María Bastidas Bono ([[PPCV]]) &lt;br /&gt;
|uep = [http://www.alzira.es/ Web Oficial de Alcira]&lt;br /&gt;
|notes = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Alzira&#039;&#039;&#039; (en [[castellà]] &#039;&#039;Alcira&#039;&#039;), és una ciutat de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[España]]. És capital de la [[Ribera Alta]]. La [[conurbació]] que forma en l&#039;actualitat en els municipis d&#039;[[Algemesí]] i [[Carcaixent]] constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la [[província de Valéncia]], després de la capital i la seua àrea metropolitana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled7.JPG|thumb|left|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Entrada principal a Alzira ([[CV-50]]).&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
La ciutat d&#039;Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell del mar, entre els meridians 3º10&#039; i 3º23&#039; de llongitut oest i els paralels 39º4&#039; i 39º11&#039;. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la [[Comunitat Valenciana]]. La distancia a [[Valéncia]] és de 40 quilómetros. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Situat en la seua major part en la banda dreta del riu [[Xúquer]], el [[terme municipal]] està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i atre de 28,22 [[km²]], nomenat &#039;&#039;La Garrofera&#039;&#039;, el qual se troba separat pes termes municipals de [[Massalavés]], [[Benimuslem]], [[Alberich]] i [[Benimodo]], formant un enclavament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La superfície del terme és molt irregular, següent completament plana en els màrgens del riu [[Xúquer]]; cap al surest s&#039;estenen, paralelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i &#039;&#039;Les Agulles&#039;&#039;, entre les que se desenrollen, els valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentres que el sector de La Garrofera està accidentat per les vertents orientals de la serra de Tous.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled8.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Horts de tarongers, en la planura d&#039;Alzira.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El terme d&#039;Alzira està travessat pel riu [[Xúquer]], al que afluixen el [[riu de los Ojos]] per la seua banda esquerra i el barranc de [[Barcheta]] per la dreta. El riu [[Xúquer]] fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al [[segle XVI]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El clima és de tipo mediterràneu, en una brusca transició de l&#039;estiage estival a les abundants pluges autumnals, de tipo torrencial, que produïxen freqüents inundacions.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
S&#039;accedix a esta ciutat, des de [[Valéncia]], a través de l&#039;autovia [[A-7]] i l&#039;autopista [[AP-7]]. Conta en estació de ferrocarril ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]) de la llínea [[Valéncia]]-[[Almansa]] i integrada en la llínea de [[rodalies Valéncia|rodalies de Valéncia]] C2. Se pot accedir a Alzira en autobús interurbà des de [[Carcaixent]], [[Algemesí]], [[Cullera]] i [[Sueca]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per als desplaçaments dins de la ciutat, Alzira conta en un servici d&#039;autobusos urbans  (&#039;&#039;AlziBus&#039;&#039;) de titularitat municipal del qual les llínees unixen tots els barris en l&#039;estació de ferrocarril, l&#039;[[hospital de La Ribera]] i centres de salut, centres comercials, centres d&#039;ensenyança, etc.&lt;br /&gt;
Alzira dona nom a la Fulla 770 del Mapa Topogràfic Nacional. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Barris i pedanies ===&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled9.JPG|thumb||right|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Vista general de la Plaça Major&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled10.JPG|thumb|right|200px|&amp;lt;center&amp;gt;El distrit de &#039;&#039;Venècia&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
En el terme municipal d&#039;Alzira se troben també els següents núcleus de població:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Barraca d&#039;Aigües Vives&#039;&#039;, Entitat Local Menor.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El Torrecho&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Garrofera&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El Pla de Corbera&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;San Bernat&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Vilella&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la ciutat trobem els següents barris: &lt;br /&gt;
[[La Vila d&#039;Alzira]], &#039;&#039;Tulell&#039;&#039;, &#039;&#039;Alborchí&#039;&#039;, &#039;&#039;l&#039;Avinguda&#039;&#039; i el &#039;&#039;Arraval de Sant Agustí&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Joan&#039;&#039;, &#039;&#039;Albuixarres&#039;&#039;, &#039;&#039;Sants   Patrons&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Judes&#039;&#039; , &#039;&#039;Capuchins&#039;&#039;, &#039;&#039;les Bases&#039;&#039;, &#039;&#039;Venècia&#039;&#039; i l&#039;&#039;&#039;Alquerieta&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Localitats llimítrofs===&lt;br /&gt;
El [[terme municipal]] d&#039;Alzira llimita en les localitats de&#039;[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l&#039;últim segle, els cascs urbans d&#039;Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l&#039;actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Història ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled11.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;[[Muralla d&#039;Alzira]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
A pesar de la cantitat de jaciments prehistòrics trobats -del [[paleolític]] les cases de &#039;&#039;Chicherá&#039;&#039; i la &#039;&#039;cova d&#039;Alfons&#039;&#039;; del [[neolític]] la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l&#039;[[edat de bronze]] la montanya &#039;&#039;Assolada&#039;&#039; i les cases de Moncada; de l&#039;[[Antigua Roma|época romana]] el sequer de Sant Bernart i la [[necròpolis]] del camí d&#039;[[Albalat]]- els orígens no estan clars. &lt;br /&gt;
Per alguns la ciutat és la successora de la &#039;&#039;Sucro&#039;&#039; ibèrica; atres busquen els seus precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i senyalen una concentració de la població en el núcleu de la vila; per últim estan els que, de la mateixa forma, senyalen eixa concentració pero a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de &#039;&#039;Al-Yazirat Suquar&#039;&#039; (en valencià, &#039;&#039;L&#039;Illa del Xúquer&#039;&#039;).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l&#039;intent d&#039;unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d&#039;estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l&#039;existència en Alzira d&#039;un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D&#039;entre els alzirenys de l&#039;época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l&#039;historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|&amp;lt;center&amp;gt;[[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I d&#039;Aragó &#039;&#039;el Conquistador&#039;&#039;]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d&#039;Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l&#039;única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d&#039;ahí el seu lema &#039;&#039;Claudo regnum et adaperio&#039;&#039; (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, així com el títul de &#039;&#039;Coronada i Fidelíssima Vila Real&#039;&#039;. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La vinculació del &#039;&#039;conquistador&#039;&#039; en la ciutat fon gran. [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de &#039;&#039;Casa real&#039;&#039; o &#039;&#039;del rei&#039;&#039; o &#039;&#039;Casa de l&#039;Olivera&#039;&#039;. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l&#039;edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d&#039;Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l&#039;Orde cistercenca en [[1274]]&amp;lt;ref&amp;gt;&#039;&#039;Geografía Histórica del Reino de Valencia&#039;&#039;, Carlos Sartú Carreres.&amp;lt;/ref&amp;gt; i que desaparegué després de la desamortisació de [[1820]].&lt;br /&gt;
Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d&#039;Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d&#039;Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d&#039;Alzira (màrtir)|Sant Bernart d&#039;Alzira]], patró de la vila. L&#039;episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d&#039;Alzira com lloc del decés, després del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Alfons III d&#039;Aragó|Alfons I]], en [[1286]], li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de L&#039;Unió, participà en les Corts del Regne i eixercità un paper destacat en el [[Compromís de Casp]]. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled13.JPG|200 px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d&#039;Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L&#039;Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d&#039;importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, així com importants personages de l&#039;alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d&#039;Espanya|Felip II]], [[Felip III d&#039;Espanya|príncip Felip]] i l&#039;infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els segles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l&#039;orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l&#039;[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d&#039;Espanya|Felip V]], després de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l&#039;Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En [[1820]] se crea el partit judicial d&#039;Alzira. En [[1853]] aplega el [[ferrocarril]] a la vila. El [[8 d&#039;agost]] de [[1876]], [[Alfons XII de Espanya|Alfons XII]], en consideració a l&#039;importància que per l&#039;aument de la població i el desenroll de la seua industria i el seu comerç que havia conseguit la vila, li concedí el títul de ciutat. En [[1885]], Alzira se prestà a l&#039;insigne doctor [[Jaume Ferrán Clua]] per a que experimentara la vacuna [[còlera|anticòlera]]. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled14.JPG|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d&#039;Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El desenroll de l&#039;industria així com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l&#039;economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d&#039;Espanya]]. &lt;br /&gt;
En este context se celebrà en [[1964]] el VII Centenari de la [[Sequia Real del Xúquer]] batejada per [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I]] en [[1264]] en el nom de &#039;&#039;Sequia Real d&#039;Alzira&#039;&#039;; actes que foren presidits per [[Cayetana Fitz-James Stuart]], [[duquesa d&#039;Alba]], que tributà en l&#039;[[Ajuntamentot d&#039;Alzira|Ajuntamentot]] un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble.&lt;br /&gt;
En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l&#039;&#039;&#039;Hort de Rosales&#039;&#039; per a contemplar els tarongers.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
El riu [[Xúquer]], assot de la població, ha provocat danys a la ciutat a lo llarc de la seua història. Les riuades de [[1320]], [[1473]], [[1779]], [[1864]], [[1982]] i [[1987]], entre atres, son bon eixemple, pero és el [[20 d&#039;octubre]] de [[1982]] quant se produí una de les més tràgiques pàgines de l&#039;història d&#039;Alzira: la [[Pantanada de Tous]]. La presa de [[Tous]] rebentà i tota la comarca permaneixqué inundada baix les aigües del riu [[Xúquer]], en un episodi que en estos moments no està encara suficientment aclarit. Durant eixos dies se produí la visita dels reis [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] i del papa [[Juan Pablo II]] al &#039;&#039;Santuari de Nostra Senyora del Lluch&#039;&#039;, desplaçant-se en helicòpter fins a l&#039;explanada de la &#039;&#039;montanyeta del Salvador&#039;&#039;, on el sum pontífex de l&#039;[[Iglésia Catòlica]] oficià una Missa. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment la ciutat ve marcada per un caràcter tendent a la descentralisació respecte de la capital, [[Valéncia]]. Açò ha permés que s&#039;hagen desenrollat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris i educatius) per a donar cobertura als alzirenys i demés habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Demografia ==&lt;br /&gt;
Segons dades de l&#039;Ajuntament a [[31 d&#039;agost]] de [[2008]], Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d&#039;Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[segle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| {{tablabonita}}&lt;br /&gt;
!bgcolor=black colspan=20 style=&amp;quot;color:white;&amp;quot;|Evolució demogràfica d&#039;Alzira&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !![[2008]] !!&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
| align=center| 14.022|| align=center| 18.448 || align=center| 20.572 || align=center| 22.657 || align=center| 20.839 || align=center| 21.232 || align=center| 24518 || align=center| 24935 || align=center| 26.669 || align=center| 32.876 || align=center| 38.334 || align=center| 40.309 || align=center| 41.264 || align=center| 39.996 || align=center| 42.543|| align=center| 43.253 || align=center| 43.038 ||align=center|44.982&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Política ==&lt;br /&gt;
{{Alcaldes_Espanya&lt;br /&gt;
  | Alcalde_1 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]  &lt;br /&gt;
  | Alcalde_2 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_3 = Francisco José Blasco Castany&lt;br /&gt;
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] &lt;br /&gt;
  | Alcalde_4 = Fcº Blasco Cast. / Pedro Grande D. &lt;br /&gt;
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] moció censura 1992&lt;br /&gt;
  | Alcalde_5 = Alfredo Javier Garés Núñez&lt;br /&gt;
  | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_6 = Pedro Grande Diago&lt;br /&gt;
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_7 = Elena María Bastidas Bono &lt;br /&gt;
  | Partit_7 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_8 = Elena María Bastidas Bono&lt;br /&gt;
  | Partit_8 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
  | Alcalde_9 = Elena María bastidas Bono&lt;br /&gt;
  | Partit_9 = [[PPCV]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Economia ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled15.JPG|thumb|right|150px|&amp;lt;center&amp;gt;Central d&#039;Ice Cream Factory Comaker.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled16.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Central de [[Grefusa]].&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled17.JPG|thumb|left|200px|&amp;lt;center&amp;gt;Central del Grup Blauverd.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armela|armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronja|taronger]]. El cultiu de l&#039;[[arròs]] ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d&#039;horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d&#039;embotits; és així mateix important l&#039;avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En quant a l&#039;industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[segle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l&#039;empresari [[Lluís Suñer]], creador d&#039;un gran grup d&#039;empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alzira s&#039;ha consolidat com un important núcleu industrial i comercial. Alberga fàbriques de gelats, pensos, farines, fruts secs i aperitius, cartonages, tintes, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalages, empreses de transports, etc. &lt;br /&gt;
La creació de nous polígons industrials, l&#039;eix comercial Alzira-[[Carcaixent]] en la nova avinguda de la Ribera i l&#039;expansió de la ciutat a través del sector &#039;&#039;Tulell&#039;&#039; confirmen el caràcter dinàmic de l&#039;urbs. Està considerada el motor econòmic de la comarca, acaparant la major part de l&#039;oferta d&#039;oci i servicis de la zona, generant gran cantitat de llocs de treball directes i indirectes. Segons dades de l&#039;Ajuntament, el 94,7% dels visitants que acodixen a la ciutat ho fan per a realisar compres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Turisme ===&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled18.JPG|225px|thumb|[[Falles d&#039;Alzira]], Festa d&#039;Interés Turístic Nacional (&#039;&#039;Cremà&#039;&#039; de la Falla Plaça Major 2008).]]&lt;br /&gt;
Tradicionalment Alzira no ha explotat la seua capacitat turística. Des de fa uns anys s&#039;han dut a terme algunes iniciatives en esta matèria, promocionant l&#039;image de la ciutat en [[FITUR]] i atres fires de turisme i a través de la creació de l&#039;oficina &#039;&#039;Tourist Info&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els seus parages naturals i rutes de monasteris, els seus monuments BIC, les seues [[Falles de Valéncia|Falles]] i la [[Semana Santa]] (declarades festes d&#039;interés turístic nacional) i la seua recent denominació com municipi turístic poden despertar a chicoteta escala este tipo d&#039;industria en la ciutat en el futur.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ciutat conta en quatre establiments hotelers: &lt;br /&gt;
*Hotel Avinguda-Plaça. &lt;br /&gt;
*Hotel Lluna.&lt;br /&gt;
*Hotel La Masia.&lt;br /&gt;
*Hotel Reconquista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Monuments ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|&amp;lt;center&amp;gt;Casa Consistorial d&#039;Alzira]], seu de l&#039;Ajuntament.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l&#039;Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d&#039;Alzira|la Vila&#039;&#039; o centre històric]], hui personalisat, be d&#039;interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l&#039;archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d&#039;interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat. &lt;br /&gt;
[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d&#039;Alzira]] el casc antic de la ciutat.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;La Creu Coberta&#039;&#039;&#039;. La llegenda de que [[Jaume I d&#039;Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s&#039;emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca. &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[Casa Consistorial d&#039;Alzira|Ajuntament]]&#039;&#039;&#039;. [[Segle XVI]]. Ocupa un palau  d&#039;estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L&#039;Archiu Municipal d&#039;Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana. &lt;br /&gt;
{{AP|Casa consistorial d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled21.JPG|thumb|left|225px|[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia Archiprestal de Santa Caterina]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia archiprestal de Santa Caterina]]&#039;&#039;&#039;. [[segle XIII]]. Construïda sobre la mesquita major, la seua actual arquitectura és d&#039;estil barroc. &lt;br /&gt;
{{AP|Iglésia de Santa Caterina (Alzira)}}&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Casalicis del Pont de Sant Bernart&#039;&#039;&#039;. Antic Pont de [[Sant Agustí]], [[segle XIII]]. En [[1717]] s&#039;instalen els casalicis en els patrons, passant a denominar-se Pont de [[Bernart Màrtir|Sant Bernart]]. En [[1967]], l&#039;eliminació del braç del riu [[Xúquer]] que travessada la ciutat dugué la desaparició del mateix i l&#039;urbanisació de l&#039;actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument en mitat d&#039;esta via.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled22.JPG|125px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;[[Círcul Alzireny]]&#039;&#039;, denominat popularment &#039;&#039;La Gallera&#039;&#039; per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[segle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local. &lt;br /&gt;
{{AP|Círcul Alzireny}}&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Gran Teatre&#039;&#039;&#039;. Edifici modernista d&#039;interessant interior, construït en [[1921]]. S&#039;ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l&#039;últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Les Escoles Pies&#039;&#039;&#039;, hui &#039;&#039;Casa de la Cultura&#039;&#039;. Imponent edifici del [[segle XIX]], que acollí als pares [[escolapis]] fins als anys quaranta del [[segle XX]]. Alberga una Sala d&#039;Exposicions, Biblioteca, Centre d&#039;Informació Jovenil, Tallers i l&#039;emissora municipal &#039;&#039;Alzira Ràdio&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled24.JPG|150px|thumb|Palauet Cucó-Gisbert d&#039;Alzamora en [[la Vila d&#039;Alzira]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;[[La Vila d&#039;Alzira]]&#039;&#039;&#039; i la &#039;&#039;&#039;[[Muralla d&#039;Alzira]]&#039;&#039;&#039;. [[La Vila d&#039;Alzira]] és el barri més antic i  correspon a l&#039;antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[segle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d&#039;Aragó]] després de la [[Reconquista]]. En l&#039;actualitat se conserven en &#039;&#039;la Vila&#039;&#039; l&#039;[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d&#039;Alzira|Casa Consistorial]] i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l&#039;antiga &#039;&#039;Al-Yazira&#039;&#039; o &#039;&#039;Algezira&#039;&#039; (l&#039;Illa), fon construït entre els segles [[segle IX|IX]] i [[segle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled25.JPG|225px|thumb|left|Santuari de Nostra Senyora del Lluch.]]&lt;br /&gt;
{{AP|La Vila d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
{{AP|Muralla d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;&#039;Santuari de Nostra Senyora del Lluch&#039;&#039;&#039;. Se troba situat en la cima d&#039;un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;, en el lloc que ocupà l&#039;&#039;&#039;Ermita del Salvador&#039;&#039;. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en [[1966]].   &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;[[Monasteri de La Murta]]&#039;&#039;&#039;. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l&#039;històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d&#039;actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[segle XIX]]. &lt;br /&gt;
{{AP|Monasterio de La Murta}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Parcs, jardins i parages naturals==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled26.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;El parc de &#039;&#039;L&#039;Alquenencia&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[image: Untitled27.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;La &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
El municipi d&#039;Alzira conta en gran diversitat de parcs urbans i espais verts, en la circumstància d&#039;incloure en el entramat urbà una porció de mont baix, dit &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039; que fa les funcions de gran parc de la ciutat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els parcs urbans més destacats son:&lt;br /&gt;
*El parc de &#039;&#039;L&#039;Alquenencia&#039;&#039;: és el parc més extens, situat en el distrit de &#039;&#039;Venècia&#039;&#039;. Conté varios passejos i places, en abundància de pi i palmeres i zones d&#039;herba. Conté un monument al riu [[Xúquer]]. És habitual la pràctica de la [[petanca]]. &lt;br /&gt;
*El parc Pere Crespins: és un parc de menors dimensions que l&#039;anterior, del qual el seu nom se deu al jardiner major d&#039;[[Alfons el Magnànim]], natural d&#039;Alzira.&lt;br /&gt;
*El parc d&#039;Aràbia Saudí: rodeja el tram de la [[muralla de Alzira]] situat en la avinguda Lluís Suñer. El nom del parc constituïx una mostra d&#039;agraïment al [[Regne d&#039;Aràbia Saudí]] per les ajudes dispensades durant les greus inundacions que sofrí la ciutat en [[1982]].&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;&#039;: se tracta d&#039;un altet, cobert de [[bosc mediterràneu]], que ha quedat completament rodejada per l&#039;entramat urbà. En la seua cima s&#039;alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fora del casc urbà trobem interessants paisages i parages naturals. En la planura destaquen les cases de camp, les alqueries i els horts de tarongers, en una de les superfícies més extenses d&#039;[[Espanya]] dedicades al seu cultiu, immortalisats per [[Sorolla]] en la seua obra &#039;&#039;[[Valéncia]]&#039;&#039;, dins del conjunt &#039;&#039;Visió d&#039;Espanya&#039;&#039; per a l&#039;&#039;&#039;&#039;[[Hispanic Society of America]]&#039;&#039;&#039; de [[Nova York]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En les serres de Corbera, la Murta i Les Agulles se troben els valls de la Murta en el seu monasteri, abans mencionat, la vall de &#039;&#039;La Casella&#039;&#039; i la seua &#039;&#039;reserva de cérvols&#039;&#039; i la vall d&#039;&#039;&#039;Aigües Vives&#039;&#039;, que alberga el [[Convent d&#039;Aigües Vives|monasteri de Santa Maria d&#039;Aigües Vives]]. Les altures d&#039;estes serres son el &#039;&#039;Tallat Roig&#039;&#039; (394 m.), la &#039;&#039;Creu del Cardenal&#039;&#039; (543 m.), les &#039;&#039;Orelles de Ruc&#039;&#039; (592 m.) i la &#039;&#039;Ralla&#039;&#039; (625 m.).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alzira i el seu entorn també inspirà a [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la creació de la seua novela &#039;&#039;Entre Naranjos&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis Lliteraris &#039;&#039;Ciutat d&#039;Alzira&#039;&#039; ==&lt;br /&gt;
Els &#039;&#039;Premis Lliteraris Ciutat d&#039;Alzira&#039;&#039; (XX edicions), s&#039;han convertit en la cita cultural lliterària més important de la [[Comunitat Valenciana]]. El certamen consistix en una serie d&#039;actes i jornades, conferencies i llectures que culmina en una gala anual d&#039;entrega de guardons en assistència del mon lliterari, científic i polític. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Ciutat/d/Alzira/queda/desierto/primera/vez/historia/elpepiautval/20061111elpval_12/Tes/ El País]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.uv.es/obsast/es/divul/prensa144.pdf UV - Las Provincias] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Premis/Ciutat/d/Alzira/baten/record/188/obras/elpepuespval/20061012elpval_15/Tes El País 12/10/2006]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Festes ==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled28.JPG|200px|thumb|&#039;&#039;Mascletà&#039;&#039; de les [[Falles d&#039;Alzira]] en la plaça del Regne.]]&lt;br /&gt;
*[[Falles d&#039;Alzira]],&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.falles-alzira.com/ Fallas de Alcira]&amp;lt;/ref&amp;gt; [[Festes d&#039;interés turístic nacional]] (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l&#039;any i constituïxen un important vehícul d&#039;integració social.&lt;br /&gt;
{{AP|Falles d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
*[[Semana Santa d&#039;Alzira]],&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.semanasanta-alzira.com/ Semana Santa de Alcira]&amp;lt;/ref&amp;gt; [[Festes d&#039;interés turístic nacional]]. Originaria del segle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc &#039;&#039;passos&#039;&#039; processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra. &lt;br /&gt;
{{AP|Semana Santa d&#039;Alzira}}&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled29.JPG|thumb|150px|Monument a [[Sant Bernart Màrtir]], Maria i Gràcia, en la avinguda Sants Patrons.]]&lt;br /&gt;
*Romeria a la Murta. El primer dumenge de juny se celebra una romeria a la Vall de la Murta, per a visitar el [[Monasteri de La Murta]]. Molts romers acompanyen a Nostra Senyora de la Murta a peu en el seu trasllat des de  l&#039;Ajuntament fins al Vall.&lt;br /&gt;
* Festes patronals de Sant [[Bernart d&#039;Alzira (màrtir)]]. Tenen lloc en el mes de juliol,(el dia 23). Commemoren el martiri dels sants patrons de la ciutat [[Sant Bernart]] i les seues germanes Maria i Gràcia.&lt;br /&gt;
*En setembre, Alzira honra a la seua patrona, Nostra Senyora del Lluch. Les festes, en actes culturals i religiosos, alcancen el màxim esplendor el tercer dumenge de setembre, on se representa la trobada de l&#039;image en balls tradicionals.&lt;br /&gt;
*San Silvestre. Commemoració de la Conquista (30 de decembre). Des de l&#039;[[Casa consistorial d&#039;Alzira|Ajuntament]], les autoritats municipals presidixen una processió cívica que acompanya a la bandera de la ciutat.  &lt;br /&gt;
*Festes de barris. En juny se celebren les festes de Sant Bernabeu i Crist de &#039;&#039;l&#039;Alborgí&#039;&#039;; en juliol les de Sant Cristòfol; en agost les de la Verge dels Àngels, carrers Pau i Olivera, &#039;&#039;Montanyeta del Salvador&#039;&#039;, &#039;&#039;Vilella&#039;&#039;, &#039;&#039;Chavegó&#039;&#039;, &#039;&#039;La Graella&#039;&#039;, &#039;&#039;Racó de les Vinyes&#039;&#039;, &#039;&#039;urbanisació Sant Bernart&#039;&#039;, &#039;&#039;Sant Roc&#039;&#039;, &#039;&#039;Forn de Carrascosa&#039;&#039;, &#039;&#039;Colónia Santa Marina&#039;&#039;, &#039;&#039;pujades de Brú&#039;&#039;, &#039;&#039;Risneres-Chicherà&#039;&#039; i &#039;&#039;Vallvert-La Coma&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Mijos de comunicació ==&lt;br /&gt;
=== Radio y Televisión ===&lt;br /&gt;
Alzira ya contava en una emissora de [[ràdio]] d&#039;alcanç comarcal a mijan del [[segle XX]], que podria considerar-se com un interessant precedent de l&#039;emissora local coneguda com &amp;quot;Alzira Radio&amp;quot; fundada en [[1995]] per José Miguel Medes. Ademés, també conta en una delegació de l&#039;emissora de ràdio [[Onda Cero]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de [[1986]] conta en el seu propi canal de [[televisió]] d&#039;àmbit comarcal: &#039;&#039;Canal 6 - Ribera Televisió&#039;&#039;. El mig televisiu local se creà en l&#039;objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Prensa escrita===&lt;br /&gt;
Alzira conta en delegacions dels diaris [[Levante-EMV]] i [[Las Provincias]], abdós d&#039;àmbit autonòmic i en edició comarcal. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Prensa en Internet===&lt;br /&gt;
Per últim, també existix un diari digital, &#039;&#039;El Seis Doble&#039;&#039;, en tota l&#039;actualitat i personages de la ciutat.&lt;br /&gt;
*[http://www.elseisdoble.com/ El Seis Doble]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Educació==&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled30.JPG|thumb|right|225px|&amp;lt;center&amp;gt;Escola La Puríssima d&#039;Alzira.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled31.JPG|thumb|right|225px|Campus universitari de La Ribera, en Alzira.]]&lt;br /&gt;
[[Image: Untitled32.JPG|thumb|right|175px|Centre de l&#039;&#039;&#039;Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir&#039;&#039;, en el campus d&#039;Alzira.]]&lt;br /&gt;
L&#039;educació en Alzira depén de la Conselleria d&#039;Educació de la [[Generalitat Valenciana]], titular de les competències en matèria d&#039;educació en l&#039;àmbit de la [[Comunitat Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educación infantil y primaria===&lt;br /&gt;
*Escola Pública Alborchí. Av. Luís Suñer, 27.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Àusias March. Av. Vicente Vidal, 16.  &lt;br /&gt;
*Escola Públic Federico García Sánchiz. Verge del Lluch, 2. &lt;br /&gt;
*Escola Pública Federico García Lorca. José M. LLopico, 12.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Lluís Vives. Canonge Bernart Blasco Carreres, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Pintor Teodoro Aandreu. Massalavés, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Santa Maria d&#039;Aigües Vivas. Milagros Veres Marín, 4.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Tirant Lo Blanc. Creu Roja, s/n.  &lt;br /&gt;
*Escola Pública Vicente Blasco Ibáñez. Mestre Moscardó, 34. &lt;br /&gt;
*Escola La Puríssima. Partida Tulell, s/n.&lt;br /&gt;
*Acadèmia Xúquer. Blasco, 17.&lt;br /&gt;
*Escola Sagrada Família, Cases Granados, 38 &lt;br /&gt;
*Escola Sants Patrons. Pérez Galdós, 52.&lt;br /&gt;
*Escola Britànica d&#039;Alzira. British School of Alcira. Vall d&#039;Aigües Vives.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educació Secundaria===&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria José María Parra. Dr.Francisco Bono, 3.  &lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Lluís Suñer Sanchis. Av. dels Deports.&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Rei Don Jaume. Carretera de Gandia, s/n.&lt;br /&gt;
*Institut d&#039;Educació Secundaria Tulell. Campus de la Ribera.&lt;br /&gt;
*Escola La Puríssima (Franciscanes). Partida Tulell, s/n.&lt;br /&gt;
*Escola Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Cases Granados, 38 &lt;br /&gt;
*Escola Britànica d&#039;Alzira. British School of Alcira. Vall d&#039;Aigües Vives.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Educació universitària===&lt;br /&gt;
*Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir. Campus de la Ribera&lt;br /&gt;
*Universitat Nacional d&#039;Educació a Distancia. Carretera de Gandia, s/n.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Atra ensenyança===&lt;br /&gt;
*Escola d&#039;Educació especial Carmen Picó. Av. dels Deports.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Personages ilustres d&#039;Alzira ==&lt;br /&gt;
===Personalitats actuals===&lt;br /&gt;
Per orde alfabètic:&lt;br /&gt;
* [[Carles Alberola]], actor, director i dramaturc (Alzira, [[1964]]).&lt;br /&gt;
* Salvador Francisco Aliño (Alzira, [[1950]]), mege, catedràtic de farmacologia clínica, investigador i divulgador científic. Premi Nacional d&#039;Història de la Medicina ([[1972]]). &lt;br /&gt;
* [[Joan Amèric]], cantautor (Alzira, [[1964]])&lt;br /&gt;
* [[Josep Ballester i Roca]], poeta i filòlec (Alzira, [[1964]]).&lt;br /&gt;
* [[Lluís Vicente Barceló Vila]] (Alzira, [[1948]]), economista, ingenier agrònom i catedràtic d&#039;economia i política agrària.&lt;br /&gt;
* [[Adrián Campos]], pilot espanyol de Fòrmula 1 (Alzira, [[1960]]).&lt;br /&gt;
* Lorenzo Carrió (Alzira, [[1973]]), atleta olímpic ([[Jocs Olímpics de 1996|Atlanta 1996]]) i campeó d&#039;[[Espanya]] d&#039;[[Halterofília]] (fi carrera com deportista en [[2003]]).&lt;br /&gt;
* Mónica Carrió (Alzira [[1977]]), alçadora de peses. Campeona del mon júnior (1995). 5º lloc del mon en el total olímpic en [[1998]] (RAA).&lt;br /&gt;
* [[Juan J. Colomer]] (Juanjo Colomer; naixcut Juan José Revueltas Colomer), compositor (Alzira, [[1966]]).&lt;br /&gt;
* [[Jorge Martínez &amp;quot;Aspar&amp;quot;]], campeó del mon de [[motociclisme]] (Alzira, [[1962]]).&lt;br /&gt;
* [[Bernat Montagud]], escritor, historiador i acadèmic (Alzira, [[1947]]).&lt;br /&gt;
* [[Elena Negueroles]], pintora (Alzira, [[1949]]).&lt;br /&gt;
* [[Elisa Ramírez]], actriu (Alzira, [[1943]]).&lt;br /&gt;
* [[María del Carmen Suñer Picó]], empresària (Alzira, [[1941]]).&lt;br /&gt;
* [[Emilio Tortosa]], economista i financer (Alzira, [[1941]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Personalitats històriques===&lt;br /&gt;
Per orde cronològic:&lt;br /&gt;
* [[Ibn Jafaya]] (Alzira, [[1058]]-[[1137]]), poeta.&lt;br /&gt;
* Ibn Al Zaqqaq (Alzira, [[1096]]-[[1135]]), poeta. Nebot d&#039;[[Ibn Jafaya]].&lt;br /&gt;
* Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XI]]- Alzira o [[Múrcia]], [[1184]]/[[1185]]), poeta i visir.&lt;br /&gt;
* Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XII]]- primera mitat [[segle XIII]]), lliterat.&lt;br /&gt;
* Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona mitat [[segle XII]]-[[1235]]), lliterat, net d&#039;Abu Bakr.&lt;br /&gt;
* [[Ibn Tumlus]] (Alzira, [[1164]] - [[1223]]), mege i filòsof.&lt;br /&gt;
* [[Ibn Amira]] (Alzira, [[1186]] - [[Túnez]], [[1251]]), historiador, poeta i jurista.&lt;br /&gt;
* Johan Venrell, (Alzira, [[segle XIII]]), Síndic General del [[Regne de Valéncia]], diputat en Corts i conseller de la reina [[Maria de Montpellier]].&lt;br /&gt;
*Pere Crespí (Alzira, [[segle XV]]), jardiner major del rei [[Alfons el Magnànim]].&lt;br /&gt;
* Juan de Vera (Alzira, [[1453]] - [[Roma]], [[1507]]), [[cardenal]] de l&#039;Iglésia Catòlica ([[1500]]), administrador apostòlic del bisbat de Lleó i Bisbe de [[Salern]]. &lt;br /&gt;
* [[Juan Vich i Manrique de Lara]] (Alzira, [[1530]] - [[Tarragona]], [[1612]]), embaixador d&#039;[[Espanya]] en la [[Santa Sede]], [[Anexe:Bisbes de Mallorca]] ([[1573]]) i arquebisbe de [[Tarragona]] ([[1604]]).&lt;br /&gt;
* Antonio Just de Ridaura, ([[segle XVI]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila i cuiracer major de l&#039;emperador [[Carles I d&#039;Espanya|Carles I d&#039;Espanya i V d&#039;Alemanya]].&lt;br /&gt;
* Lorenzo Borrás (Alcira, ¿?-[[1682]]), escritor, eclesiàstic i catedràtic de teologia. Membre de l&#039;[[Acadèmia dels Sols]] en [[1658]].&lt;br /&gt;
* Nicolás Bas i Galcerán (Alzira, ¿?-[[1719]]), aristócrata i jurista. Autor de &#039;&#039;Theatrum iurisprudentiae forensis valentinae romanorum iuri mirifice accomodatae&#039;&#039; en [[1690]].&lt;br /&gt;
* Jaime Cervera (Alzira, ¿?-[[1722]]), filòsof, predicador i canonge magistral de la [[catedral de Valéncia]]. Autor de les obres filosòfiques &#039;&#039;Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae&#039;&#039; ([[1693]]) i &#039;&#039;Disputationes summulisticae seu Dialecticae institutiones&#039;&#039; ([[1697]]).&lt;br /&gt;
*José González (Alzira,¿?-1747), mege de càmara de [[Felip V d&#039;Espanya|Felip V]].&lt;br /&gt;
* Joaquín José Casasús (Alcira, [[1733]]-[[1822]]) poeta i acadèmic de belles arts. Quedà cego en la defensa de la ciutat davant l&#039;atac del mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]]. &lt;br /&gt;
* [[Francisco Palanca i Roca]] (Alzira, [[1834]]-[[1897]]), escritor.&lt;br /&gt;
* Bernardo Aliño Marrades (Alzira, [[1842]]-¿?), doctor i catedràtic en Farmàcia. Fundador de &#039;&#039;L&#039;Agricultura Espanyola&#039;&#039;, en [[1863]].&lt;br /&gt;
* Manuel Just-Genís de Ridaura i Aparicio (Alzira, [[1899]]-[[1964]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila, mege i poeta.&lt;br /&gt;
* [[Teodoro Andreu]] (Alzira, [[1870]]- [[Valéncia]], [[1935]]), pintor, discípul de [[Joaquim Sorolla]].&lt;br /&gt;
* [[Carlos Martí Feced]] (Alzira, [[1901]] - [[Barcelona]], [[1982]]), mege i polític.&lt;br /&gt;
* [[Lluís Suñer]] (Alzira, [[1910]]-[[1990]]), empresari i filàntrop.&lt;br /&gt;
* Enrique Casterá Masiá (Alzira, [[1911]] - [[Madrit]], [[1983]]), escultor.&lt;br /&gt;
* Vicent Aledón i Selfa (Alzira, [[1913]]- [[1997]]), actor, locutor, poeta i pintor.&lt;br /&gt;
* [[Luis Suñer Picó]] (Alzira, [[1943]]-[[1964]]), empresari.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ciutats agermanades ==&lt;br /&gt;
* {{flagicon|France}} [[Corbeil-Essonnes]], [[França]]&lt;br /&gt;
* {{flagicon|Spain}} [[Onda]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Veja&#039;s també ==&lt;br /&gt;
* [[Parage natural La Murta i la Casella]]&lt;br /&gt;
* [[La Vila d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Muralla d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Casa Consistorial d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Batalla d&#039;Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Unió Deportiva Alzira]]&lt;br /&gt;
* [[Almagasén dels germans Peris Puig]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Notes ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
*[http://www.alzira.es Web oficial de l&#039;Ajuntament d&#039;Alzira]&lt;br /&gt;
*[http://perso.orange.es/s962490910 Web oficial del Marketing distribució de la Ribera] &lt;br /&gt;
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46017 Alzira en el Registre de Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D&#039;on s&#039;ha extret l&#039;información en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]&lt;br /&gt;
*[http://www.elpais.com/comunes/2007/elecciones/municipales/Alzira/46/017/ Eleccions Municipals de 2007 en Alzira]&lt;br /&gt;
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008062100_39_463163__Cultura-Alzira-pretende-reconstruir-casa-donde-murio-Jaume-partir-tres-muros| Levante (21/06/2008): &amp;quot;Alzira pretén reconstruir la casa on va morir Jaume I a partir de tres murs&amp;quot;.]&lt;br /&gt;
*[http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?id=16 Biblioteca de la Generalitat Valenciana. Dret Foral Valencià (s. XV-XVII)]&lt;br /&gt;
*[http://www.ibntufayl.org/modules.php?name=News&amp;amp;file=article&amp;amp;sid=213| Fundació Ibn Tufayl.]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{Traduït de|es|Alcira}}&lt;br /&gt;
	{{Municipis de La Ribera Alta}} &lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C3%89nguera&amp;diff=54807</id>
		<title>Énguera</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C3%89nguera&amp;diff=54807"/>
		<updated>2013-01-27T09:59:09Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Énguera to Hahahahahahahahahahhahahahhah&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Énguera&#039;&#039;&#039; és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Pertanyent a la comarca del [[Canal del Navarrés]]. Conta en 5.762 habitants.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Celebritats de la localitat == &lt;br /&gt;
* [[Fray Francisco Cabezas]], arquitecte i religiós.&lt;br /&gt;
* [[Manuel Ciges Aparicio]], escritor i polític.&lt;br /&gt;
* [[Manuel Tolsá]], arquitecte i escultor.&lt;br /&gt;
* [[Eduardo López Palop]], advocat, notari i escritor. Membre del Consell del Regne.&lt;br /&gt;
* [[Emili Granero]], escritor.&lt;br /&gt;
* [[José Garnelo y Alda]], pintor i erudit.&lt;br /&gt;
* [[José Ibáñez Marín]], militar, escritor i historiador-&lt;br /&gt;
* [[José Palop Gómez]], dibuixant de còmics.&lt;br /&gt;
* [[José María Albiñana Sanz]], especialiste en malalties nervioses i mentals i polític.&lt;br /&gt;
* [[Nacho Vidal]], actor de cine pornogràfic i actualment productor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de El Canal de Navarrés}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catarroja&amp;diff=54805</id>
		<title>Catarroja</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catarroja&amp;diff=54805"/>
		<updated>2013-01-27T09:58:50Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Albocàsserw to HahahahahahahahahahhahahahAlbocàsserw&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Albocàsser&#039;&#039;&#039; és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L&#039;Horta Sur]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
Situat en la [[comarca]] de [[L&#039;Horta Sur]], es troba a 8 quilómetros de la capital de la [[Comunitat Valenciana]], [[Valéncia]], i a la vora del llac valencià per excelència, l&#039;[[Albufera de Valéncia]]. El seu port d&#039;Albufera és famós, i gràcies a ell s&#039;ha convertit en el breçol de l&#039;[[all i pebre]] (plat típic valencià la base principal del qual és l&#039;[[anguila]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Catarroja s&#039;estén per una àmplia plana aluvial, afonada des del [[miocé]], que s&#039;eleva des del [[mar Mediterràneu]] cap als cerros de l&#039;oest de la comarca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;horta i la [[marjal]] són els elements més definitoris del paisage, on l&#039;Albufera en les seues barques, la peixca, el port i el cultiu del [[arròs]] configuren la seua essència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els camps d&#039;arròs en les chicotetes construccions que alberguen els motors d&#039;[[aigua]] i els horts de tarongers conformen el paisage agrari en l&#039;actualitat. El clima és mediterrani.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de les Barraques&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri del Toll&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la Rambleta&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la Raval&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Port de Catarroja&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la regió&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Localitats llimítrofs ===&lt;br /&gt;
Catarroja llimita en les següents localitats:&lt;br /&gt;
[[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Picanya]], [[Massanassa]], [[Albal]] i  [[Valéncia]]. Totes elles dins de la [[província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de L&#039;Horta Sur}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cocentaina&amp;diff=54804</id>
		<title>Cocentaina</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cocentaina&amp;diff=54804"/>
		<updated>2013-01-27T09:58:29Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;València&#039;&#039;&#039; és una ciutat situada en el nort de la [[província d&#039;Alacant]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Capital de la [[comarca]] d&#039;[[El Comtat]]. Durant un temps el seu nom oficial fon Co&#039;&#039;&#039;n&#039;&#039;&#039;centaina, passant posteriorment al nom actual &#039;&#039;&#039;Cocentaina&#039;&#039;&#039;. Conta en 11.408 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
Cocentaina està situada en las riberes del [[riu Serpis]], en la vertent est de la [[Serra de Mariola]]-Pic del Montcabrer (1.390 m). Capital de la comarca de El Comtat, en 24 municipis i una extensió de 378,9 Km2. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Posseïx un clima de transició entre el mediterràneu i el continental. El major índex de precipitacions es registra en els mesos de [[setembre]], [[octubre]] i [[novembre]] i en els mesos de [[març]] i [[abril]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Es comunica en [[Alacant]] i [[Valéncia]] per mig de la [[N-340]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Barris i pedanies ===&lt;br /&gt;
En el terme municipal de Cocentaina se troben els següents barris i pedanies:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barris&#039;&#039;&#039;:&lt;br /&gt;
*[[Urbanisació Gormaig]]&lt;br /&gt;
*[[Residencial Entrepinos]]&lt;br /&gt;
*[[L&#039;Altet (en construcció)]]&lt;br /&gt;
*[[Beniasent (en construcció)]]&lt;br /&gt;
*[[Mas de Moltó]]&lt;br /&gt;
*[[Ferrocarril - Barri Roig]]&lt;br /&gt;
*[[Eixample (Xixona)|Eixample]]&lt;br /&gt;
*[[Riera - Sant Hipòlit]]&lt;br /&gt;
*[[Real Blanc]]&lt;br /&gt;
*[[Llauradors]]&lt;br /&gt;
*[[Sant Jaume (Xixona)|Sant Jaume]]&lt;br /&gt;
*[[La Goma]]&lt;br /&gt;
*[[Fraga (Alacant)|Fraga]] (Centre Històric Antiga Juderia)&lt;br /&gt;
*[[Vila Vella]] (Centre Històric Antic barri cristià)&lt;br /&gt;
*[[El Raval (Xixona)|El Raval]] (Centre Històric Antic barri morisc)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Pedanies&#039;&#039;&#039;:&lt;br /&gt;
*[[Alcudia (Cocentaina)|Alcudia]]&lt;br /&gt;
*[[Algars (Xixona)|Algars]]&lt;br /&gt;
*[[Penella]]&lt;br /&gt;
*[[Poble Nou de Sant Rafel]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Localitats limítrofs ===&lt;br /&gt;
Llimita en els térmens municipals d&#039;[[Agres]], [[Alcosser]], [[Alcoy]], [[L&#039;Alqueria d&#039;Asnar]], [[Benilloba]], [[Benillup]], [[Benimarfull]], [[Gorga]], [[Millena]], [[Muro]], [[Penàguila]] i [[Bocairent]]. Este últim pertany a la [[província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Demografia ==&lt;br /&gt;
Cocentaina conta en 11.408 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Contestans ilustres ==&lt;br /&gt;
*[[Francisco Nicolás Borrás]], [[Pintura artística|pintor]], [[retor]].&lt;br /&gt;
*[[Jerónimo Jacinto Espinosa]], pintor.&lt;br /&gt;
*[[Agustín Arques Jover]], [[franciscà]], [[escritor]] i [[historiador]].&lt;br /&gt;
*[[Antonio Torró Sansalvador]], franciscà, [[filòsof]] i [[teòlec]] catòlic.&lt;br /&gt;
*[[Gustavo Pascual Falcó]], [músic i autor del passodoble [[Paquito el Chocolatero]].&lt;br /&gt;
*[[Justo Sansalvador Cortés]], músic.&lt;br /&gt;
*[[José Pérez Vilaplana]], músic.&lt;br /&gt;
*[[José Luis Moltó]], jugador internacional de voleibol.&lt;br /&gt;
*[[Vicente Belda]], ciclista internacional.&lt;br /&gt;
*[[Vicente Paul Agulló Sanchis]], (&amp;quot;Agulló de Cocentaina&amp;quot;), escultor.&lt;br /&gt;
*[[Carolina Ferre Amat]], periodiste.&lt;br /&gt;
*[[Antonio Ferrándiz Montava]],músic&lt;br /&gt;
*[[Octavio Cerdá]],futboliste.&lt;br /&gt;
*[[Eduardo Pérez Ferre]],futboliste.&lt;br /&gt;
*[[Francisco Valor Llorens]],músic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Grups i associacions culturals constestanes ==&lt;br /&gt;
*Ateneu Musical de Cocentaina.&lt;br /&gt;
*Centre d&#039;Estudis Contestans.&lt;br /&gt;
*Centre Excursioniste Contestà.&lt;br /&gt;
*[[Cor de Càmara]] &amp;quot;[[discanto|Discantus]]&amp;quot;.&lt;br /&gt;
*[[Cor]] &amp;quot;Just Sansalvador&amp;quot;.&lt;br /&gt;
*Grup de Danses Cocentaina.&lt;br /&gt;
*Grup de Danses el Convent.&lt;br /&gt;
*Grup de Danses Real Blanc.&lt;br /&gt;
*Orquesta de Pulso Púa &amp;quot;La Paloma&amp;quot;.&lt;br /&gt;
*Grup de teatre &amp;quot;Teló Teatre&amp;quot;.&lt;br /&gt;
*Unió Musical Contestana.&lt;br /&gt;
*Colla de Dolçaines i Tabals &amp;quot;Mal Passet&amp;quot;&lt;br /&gt;
*Club Ye Faky Fútbol Sala&lt;br /&gt;
*Riders team&lt;br /&gt;
*Club Deportiu Contestà&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs relacionats en Cocentaina ==&lt;br /&gt;
*[http://www.cocentaina.es Ajuntament de Cocentaina]&lt;br /&gt;
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03056&amp;amp;Submit.x=16&amp;amp;Submit.y=8 Índex estadístic municipal de Cocentaina.] Unitat de Documentació de la Diputació d&#039;Alacant&lt;br /&gt;
*[http://www.firadecocentaina.org Web Fira de Tots Els Sants]&lt;br /&gt;
*[http://www.jfcocentaina.org Web Federació Junta de Festes de Moros i Cristians]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/ Colectiu Aitana]&lt;br /&gt;
*[http://cocentaina.comunitatvalenciana.com Web de turisme de Cocentaina realisada per l&#039;Oficina de Turisme per al portal turístic de la Comunitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D&#039;on s&#039; ha extret l&#039;informació en el seu consentiment.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província d&#039;Alacant]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Localitats d&#039;El Comtat}}&lt;br /&gt;
{{Capitals comarques}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catarroja&amp;diff=54803</id>
		<title>Catarroja</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catarroja&amp;diff=54803"/>
		<updated>2013-01-27T09:57:48Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Albocàsser&#039;&#039;&#039; és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L&#039;Horta Sur]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
Situat en la [[comarca]] de [[L&#039;Horta Sur]], es troba a 8 quilómetros de la capital de la [[Comunitat Valenciana]], [[Valéncia]], i a la vora del llac valencià per excelència, l&#039;[[Albufera de Valéncia]]. El seu port d&#039;Albufera és famós, i gràcies a ell s&#039;ha convertit en el breçol de l&#039;[[all i pebre]] (plat típic valencià la base principal del qual és l&#039;[[anguila]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Catarroja s&#039;estén per una àmplia plana aluvial, afonada des del [[miocé]], que s&#039;eleva des del [[mar Mediterràneu]] cap als cerros de l&#039;oest de la comarca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;horta i la [[marjal]] són els elements més definitoris del paisage, on l&#039;Albufera en les seues barques, la peixca, el port i el cultiu del [[arròs]] configuren la seua essència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els camps d&#039;arròs en les chicotetes construccions que alberguen els motors d&#039;[[aigua]] i els horts de tarongers conformen el paisage agrari en l&#039;actualitat. El clima és mediterrani.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de les Barraques&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri del Toll&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la Rambleta&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la Raval&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Port de Catarroja&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la regió&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Localitats llimítrofs ===&lt;br /&gt;
Catarroja llimita en les següents localitats:&lt;br /&gt;
[[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Picanya]], [[Massanassa]], [[Albal]] i  [[Valéncia]]. Totes elles dins de la [[província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de L&#039;Horta Sur}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cocentaina&amp;diff=54801</id>
		<title>Cocentaina</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cocentaina&amp;diff=54801"/>
		<updated>2013-01-27T09:57:06Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Cocentaina to Hahahahahahahahahahhahahahs&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Cocentaina&#039;&#039;&#039; és una ciutat situada en el nort de la [[província d&#039;Alacant]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Capital de la [[comarca]] d&#039;[[El Comtat]]. Durant un temps el seu nom oficial fon Co&#039;&#039;&#039;n&#039;&#039;&#039;centaina, passant posteriorment al nom actual &#039;&#039;&#039;Cocentaina&#039;&#039;&#039;. Conta en 11.408 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
Cocentaina està situada en las riberes del [[riu Serpis]], en la vertent est de la [[Serra de Mariola]]-Pic del Montcabrer (1.390 m). Capital de la comarca de El Comtat, en 24 municipis i una extensió de 378,9 Km2. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Posseïx un clima de transició entre el mediterràneu i el continental. El major índex de precipitacions es registra en els mesos de [[setembre]], [[octubre]] i [[novembre]] i en els mesos de [[març]] i [[abril]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Es comunica en [[Alacant]] i [[Valéncia]] per mig de la [[N-340]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Barris i pedanies ===&lt;br /&gt;
En el terme municipal de Cocentaina se troben els següents barris i pedanies:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barris&#039;&#039;&#039;:&lt;br /&gt;
*[[Urbanisació Gormaig]]&lt;br /&gt;
*[[Residencial Entrepinos]]&lt;br /&gt;
*[[L&#039;Altet (en construcció)]]&lt;br /&gt;
*[[Beniasent (en construcció)]]&lt;br /&gt;
*[[Mas de Moltó]]&lt;br /&gt;
*[[Ferrocarril - Barri Roig]]&lt;br /&gt;
*[[Eixample (Xixona)|Eixample]]&lt;br /&gt;
*[[Riera - Sant Hipòlit]]&lt;br /&gt;
*[[Real Blanc]]&lt;br /&gt;
*[[Llauradors]]&lt;br /&gt;
*[[Sant Jaume (Xixona)|Sant Jaume]]&lt;br /&gt;
*[[La Goma]]&lt;br /&gt;
*[[Fraga (Alacant)|Fraga]] (Centre Històric Antiga Juderia)&lt;br /&gt;
*[[Vila Vella]] (Centre Històric Antic barri cristià)&lt;br /&gt;
*[[El Raval (Xixona)|El Raval]] (Centre Històric Antic barri morisc)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Pedanies&#039;&#039;&#039;:&lt;br /&gt;
*[[Alcudia (Cocentaina)|Alcudia]]&lt;br /&gt;
*[[Algars (Xixona)|Algars]]&lt;br /&gt;
*[[Penella]]&lt;br /&gt;
*[[Poble Nou de Sant Rafel]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Localitats limítrofs ===&lt;br /&gt;
Llimita en els térmens municipals d&#039;[[Agres]], [[Alcosser]], [[Alcoy]], [[L&#039;Alqueria d&#039;Asnar]], [[Benilloba]], [[Benillup]], [[Benimarfull]], [[Gorga]], [[Millena]], [[Muro]], [[Penàguila]] i [[Bocairent]]. Este últim pertany a la [[província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Demografia ==&lt;br /&gt;
Cocentaina conta en 11.408 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Contestans ilustres ==&lt;br /&gt;
*[[Francisco Nicolás Borrás]], [[Pintura artística|pintor]], [[retor]].&lt;br /&gt;
*[[Jerónimo Jacinto Espinosa]], pintor.&lt;br /&gt;
*[[Agustín Arques Jover]], [[franciscà]], [[escritor]] i [[historiador]].&lt;br /&gt;
*[[Antonio Torró Sansalvador]], franciscà, [[filòsof]] i [[teòlec]] catòlic.&lt;br /&gt;
*[[Gustavo Pascual Falcó]], [músic i autor del passodoble [[Paquito el Chocolatero]].&lt;br /&gt;
*[[Justo Sansalvador Cortés]], músic.&lt;br /&gt;
*[[José Pérez Vilaplana]], músic.&lt;br /&gt;
*[[José Luis Moltó]], jugador internacional de voleibol.&lt;br /&gt;
*[[Vicente Belda]], ciclista internacional.&lt;br /&gt;
*[[Vicente Paul Agulló Sanchis]], (&amp;quot;Agulló de Cocentaina&amp;quot;), escultor.&lt;br /&gt;
*[[Carolina Ferre Amat]], periodiste.&lt;br /&gt;
*[[Antonio Ferrándiz Montava]],músic&lt;br /&gt;
*[[Octavio Cerdá]],futboliste.&lt;br /&gt;
*[[Eduardo Pérez Ferre]],futboliste.&lt;br /&gt;
*[[Francisco Valor Llorens]],músic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Grups i associacions culturals constestanes ==&lt;br /&gt;
*Ateneu Musical de Cocentaina.&lt;br /&gt;
*Centre d&#039;Estudis Contestans.&lt;br /&gt;
*Centre Excursioniste Contestà.&lt;br /&gt;
*[[Cor de Càmara]] &amp;quot;[[discanto|Discantus]]&amp;quot;.&lt;br /&gt;
*[[Cor]] &amp;quot;Just Sansalvador&amp;quot;.&lt;br /&gt;
*Grup de Danses Cocentaina.&lt;br /&gt;
*Grup de Danses el Convent.&lt;br /&gt;
*Grup de Danses Real Blanc.&lt;br /&gt;
*Orquesta de Pulso Púa &amp;quot;La Paloma&amp;quot;.&lt;br /&gt;
*Grup de teatre &amp;quot;Teló Teatre&amp;quot;.&lt;br /&gt;
*Unió Musical Contestana.&lt;br /&gt;
*Colla de Dolçaines i Tabals &amp;quot;Mal Passet&amp;quot;&lt;br /&gt;
*Club Ye Faky Fútbol Sala&lt;br /&gt;
*Riders team&lt;br /&gt;
*Club Deportiu Contestà&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs relacionats en Cocentaina ==&lt;br /&gt;
*[http://www.cocentaina.es Ajuntament de Cocentaina]&lt;br /&gt;
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03056&amp;amp;Submit.x=16&amp;amp;Submit.y=8 Índex estadístic municipal de Cocentaina.] Unitat de Documentació de la Diputació d&#039;Alacant&lt;br /&gt;
*[http://www.firadecocentaina.org Web Fira de Tots Els Sants]&lt;br /&gt;
*[http://www.jfcocentaina.org Web Federació Junta de Festes de Moros i Cristians]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/ Colectiu Aitana]&lt;br /&gt;
*[http://cocentaina.comunitatvalenciana.com Web de turisme de Cocentaina realisada per l&#039;Oficina de Turisme per al portal turístic de la Comunitat Valenciana]&lt;br /&gt;
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D&#039;on s&#039; ha extret l&#039;informació en el seu consentiment.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província d&#039;Alacant]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Localitats d&#039;El Comtat}}&lt;br /&gt;
{{Capitals comarques}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alboc%C3%A0sser&amp;diff=54800</id>
		<title>Albocàsser</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alboc%C3%A0sser&amp;diff=54800"/>
		<updated>2013-01-27T09:57:01Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Catarroja&#039;&#039;&#039; es un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[provincia de Castello]], en la [[comarca]] de [[L&#039;Alt Maestrat]] i capital de la mateixa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de L&#039;Alt Maestrat}}&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catarroja&amp;diff=54798</id>
		<title>Catarroja</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catarroja&amp;diff=54798"/>
		<updated>2013-01-27T09:56:17Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada CatarrojaHahahahahahahahahahhahahah to Albocàsserw&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Catarroja&#039;&#039;&#039; és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L&#039;Horta Sur]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
Situat en la [[comarca]] de [[L&#039;Horta Sur]], es troba a 8 quilómetros de la capital de la [[Comunitat Valenciana]], [[Valéncia]], i a la vora del llac valencià per excelència, l&#039;[[Albufera de Valéncia]]. El seu port d&#039;Albufera és famós, i gràcies a ell s&#039;ha convertit en el breçol de l&#039;[[all i pebre]] (plat típic valencià la base principal del qual és l&#039;[[anguila]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Catarroja s&#039;estén per una àmplia plana aluvial, afonada des del [[miocé]], que s&#039;eleva des del [[mar Mediterràneu]] cap als cerros de l&#039;oest de la comarca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;horta i la [[marjal]] són els elements més definitoris del paisage, on l&#039;Albufera en les seues barques, la peixca, el port i el cultiu del [[arròs]] configuren la seua essència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els camps d&#039;arròs en les chicotetes construccions que alberguen els motors d&#039;[[aigua]] i els horts de tarongers conformen el paisage agrari en l&#039;actualitat. El clima és mediterrani.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de les Barraques&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri del Toll&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la Rambleta&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la Raval&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Port de Catarroja&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la regió&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Localitats llimítrofs ===&lt;br /&gt;
Catarroja llimita en les següents localitats:&lt;br /&gt;
[[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Picanya]], [[Massanassa]], [[Albal]] i  [[Valéncia]]. Totes elles dins de la [[província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de L&#039;Horta Sur}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alboc%C3%A0sser&amp;diff=54796</id>
		<title>Albocàsser</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alboc%C3%A0sser&amp;diff=54796"/>
		<updated>2013-01-27T09:55:34Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Albocàsser to Hahahahahahahahahahhahahahaa&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Albocàsser&#039;&#039;&#039; es un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[provincia de Castello]], en la [[comarca]] de [[L&#039;Alt Maestrat]] i capital de la mateixa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de L&#039;Alt Maestrat}}&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catarroja&amp;diff=54793</id>
		<title>Catarroja</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catarroja&amp;diff=54793"/>
		<updated>2013-01-27T09:54:21Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Catarroja to CatarrojaHahahahahahahahahahhahahah&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Catarroja&#039;&#039;&#039; és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L&#039;Horta Sur]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Geografia ==&lt;br /&gt;
Situat en la [[comarca]] de [[L&#039;Horta Sur]], es troba a 8 quilómetros de la capital de la [[Comunitat Valenciana]], [[Valéncia]], i a la vora del llac valencià per excelència, l&#039;[[Albufera de Valéncia]]. El seu port d&#039;Albufera és famós, i gràcies a ell s&#039;ha convertit en el breçol de l&#039;[[all i pebre]] (plat típic valencià la base principal del qual és l&#039;[[anguila]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Catarroja s&#039;estén per una àmplia plana aluvial, afonada des del [[miocé]], que s&#039;eleva des del [[mar Mediterràneu]] cap als cerros de l&#039;oest de la comarca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;horta i la [[marjal]] són els elements més definitoris del paisage, on l&#039;Albufera en les seues barques, la peixca, el port i el cultiu del [[arròs]] configuren la seua essència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els camps d&#039;arròs en les chicotetes construccions que alberguen els motors d&#039;[[aigua]] i els horts de tarongers conformen el paisage agrari en l&#039;actualitat. El clima és mediterrani.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de les Barraques&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri del Toll&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la Rambleta&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la Raval&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Port de Catarroja&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;&#039;Barri de la regió&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Localitats llimítrofs ===&lt;br /&gt;
Catarroja llimita en les següents localitats:&lt;br /&gt;
[[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Picanya]], [[Massanassa]], [[Albal]] i  [[Valéncia]]. Totes elles dins de la [[província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Municipis de L&#039;Horta Sur}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estacio_del_Nort&amp;diff=54789</id>
		<title>Estacio del Nort</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estacio_del_Nort&amp;diff=54789"/>
		<updated>2013-01-27T09:52:05Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Estacio del Nort to Hahahahahahahahahahhahahaha&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;#REDIRECT [[Hahahahahahahahahahhahahaha]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Renovacio_Politica&amp;diff=54786</id>
		<title>Renovacio Politica</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Renovacio_Politica&amp;diff=54786"/>
		<updated>2013-01-27T09:51:33Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Renovacioun Politica to Hahahahahahahahahahhahahah&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Renovacio Politica&#039;&#039;&#039; (&#039;&#039;&#039;RePo&#039;&#039;&#039;) és un [[partit polític]] de la [[Comunitat Valencia]] d&#039;ideologia [[blaverista]] fundat en [[2012]]. El seu president és [[Mi querido José]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ideologia ==&lt;br /&gt;
Segons s&#039;extrau del seu programa &amp;quot;Renovacio Politica busca aportar canvis a la forma de governar per mig de l&#039;implantació un sistema eficaç en la gestió de l&#039;[[economia]], aixina com conseguir un major autogovern de la [[comunitat autònoma]] i la defensa del [[valencià]] i la [[cultura valenciana]]. Donar-li l&#039;importància a la salut, l&#039;educació, el treball, les infraestructures, el camp, la peixca tradicional valenciana que en el seu dia va tindre, reviscolar en ilusió, en ganes la riquea del poble valencià.  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Una política social que done solucions als problemes que patix el poble valencià, que defenga als parats i als empresaris, que lluite pels interessos dels valencians per tot lo [[Terra|mon]], que defenga les raïls valencianes, el dret a l&#039;educació , sanitat i una justícia del poble i per al poble&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
*[http://www.renovaciopolitica.com Portal de Renovacio Politica]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Blaveriana]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Renovacio_Politica&amp;diff=54784</id>
		<title>Renovacio Politica</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Renovacio_Politica&amp;diff=54784"/>
		<updated>2013-01-27T09:50:54Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: Cox pàgina tralladada Renovacio Politica to Renovacioun Politica&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Renovacio Politica&#039;&#039;&#039; (&#039;&#039;&#039;RePo&#039;&#039;&#039;) és un [[partit polític]] de la [[Comunitat Valencia]] d&#039;ideologia [[blaverista]] fundat en [[2012]]. El seu president és [[Mi querido José]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ideologia ==&lt;br /&gt;
Segons s&#039;extrau del seu programa &amp;quot;Renovacio Politica busca aportar canvis a la forma de governar per mig de l&#039;implantació un sistema eficaç en la gestió de l&#039;[[economia]], aixina com conseguir un major autogovern de la [[comunitat autònoma]] i la defensa del [[valencià]] i la [[cultura valenciana]]. Donar-li l&#039;importància a la salut, l&#039;educació, el treball, les infraestructures, el camp, la peixca tradicional valenciana que en el seu dia va tindre, reviscolar en ilusió, en ganes la riquea del poble valencià.  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Una política social que done solucions als problemes que patix el poble valencià, que defenga als parats i als empresaris, que lluite pels interessos dels valencians per tot lo [[Terra|mon]], que defenga les raïls valencianes, el dret a l&#039;educació , sanitat i una justícia del poble i per al poble&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
*[http://www.renovaciopolitica.com Portal de Renovacio Politica]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Blaveriana]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Renovacio_Politica&amp;diff=54783</id>
		<title>Renovacio Politica</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Renovacio_Politica&amp;diff=54783"/>
		<updated>2013-01-27T09:50:21Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Cox: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Renovacio Politica&#039;&#039;&#039; (&#039;&#039;&#039;RePo&#039;&#039;&#039;) és un [[partit polític]] de la [[Comunitat Valencia]] d&#039;ideologia [[blaverista]] fundat en [[2012]]. El seu president és [[Mi querido José]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ideologia ==&lt;br /&gt;
Segons s&#039;extrau del seu programa &amp;quot;Renovacio Politica busca aportar canvis a la forma de governar per mig de l&#039;implantació un sistema eficaç en la gestió de l&#039;[[economia]], aixina com conseguir un major autogovern de la [[comunitat autònoma]] i la defensa del [[valencià]] i la [[cultura valenciana]]. Donar-li l&#039;importància a la salut, l&#039;educació, el treball, les infraestructures, el camp, la peixca tradicional valenciana que en el seu dia va tindre, reviscolar en ilusió, en ganes la riquea del poble valencià.  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Una política social que done solucions als problemes que patix el poble valencià, que defenga als parats i als empresaris, que lluite pels interessos dels valencians per tot lo [[Terra|mon]], que defenga les raïls valencianes, el dret a l&#039;educació , sanitat i una justícia del poble i per al poble&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
*[http://www.renovaciopolitica.com Portal de Renovacio Politica]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Blaveriana]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Cox</name></author>
	</entry>
</feed>