L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Usuari discussió:Posmo

2018-12-18T14:52:55Z

Carruan: Nova secció: /* Fiches */

= Archius =
*[[Usuari Discussió:Posmo/2014-2015|Archiu anys 2014-2015]]
<div style="width: auto; background-color: #FFFACD; border-width: 1px 4px 4px 1px; border-style: solid; border-color: #CD853F; vertical-align: top; -moz-border-radius: 1.5em; font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: 10pt; text-align: justify; padding: 1.5em;">

== Cartell pelicula ==

¡Hola Posmo!: Segons he llegit en Wikipedia, en concret en l'articul en angles de la pelicula, el [https://en.wikipedia.org/wiki/File:Les-miserables-movie-poster1.jpg cartell de la pelicula] nomes te llicencia lliure per a estar estajat en els servidors de Wikipedia en Estats Units i en la versio en angles de Wikipedia i advertix al final que de no ser aixina, pot estar infringint els drets d'autor. Per lo tant, com molt be dius, l'archiu es millor borrar-ho de Uiquipedia en Valencià. L'[https://es.wikipedia.org/wiki/Los_miserables_%28pel%C3%ADcula_de_2012%29 articul en espanyol] utilisa un [https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Les_miserables_logo.png Logo de la pelicula] que si te llicencia completament lliure i està utilisant-se en varios idiomes de Wikipedia. Utilisa eixe logo, que no te problemes de llicencia. ¡Gracies pel teu treball aci!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:36, 18 gin 2016 (CET)

== In Tempo ==
Gracies per l'aclaracio. Tinc mées temps estos dies i per aço volia fer alguna coseta per aci. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:10, 15 jul 2016 (CEST)

== Plantilla ==

M'han enviat açò pero yo no se fer plantilles:

Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor, ¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo. Aquí esta el link de la plantilla mal hecha: http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Teorema
Saludos. Y gracias por tu atención. EirVal (discussió) 18:13, 27 ago 2016 (CEST)

Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:10, 29 ago 2016 (CEST)

O.K. Gràcies --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:49, 3 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:25, 15 set 2016 (CEST)

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:06, 18 set 2016 (CEST)

== Russafa ==
He canviat la teua edició en Russafa perque he afegit la taula en lloc de l'image que vares posar. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 00:28, 22 set 2016 (CEST)

== Hola... ==

...i moltes gràcies per la benvinguda.--[[Usuari:Sempere|Sempere]] ([[Usuari Discussió:Sempere|discussió]]) 15:14 17 abr 2017 (CEST)

== Creació de Plantilles ==

¡ Hola !

Carruan, un usuari nou, vol crear una plantilla per als militars i em va preguntar pero yo no tinc ni idea. També l'ha ficat açò a Xavier:

" Hola bon dia, m'agradaria saber com es creen les fiches en la wiki, vullc crear i actualisar algunes pàgines pero no es com colocar les fiches i si intente modificar la ficha d'actors no em deixa. "

Per si tu saps com es fa per poder-li contestar.
Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:44 16 dec 2018 (CET)

== Fiches ==

Hola bon dia, gràcies per contestar.
He intentat modificar la plantilla d'actors pero quan ho faig desapareix de la ficha, m'explique, canvi on posa "nom real" per "anys en servici" i quan mire la ficha no apareix res i en copiar-ho de l'espanyola m'ix per a crear la pagina i res mes.
¿Cóm vares fer tu per a modificar i crear les que vares fer? Gracies.
--[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 15:52 18 dec 2018 (CET)

Ibn Yubair

2018-12-17T20:22:07Z

Carruan: Pàgina de Ibn Yubair

Abu Al-Hassan Muhammad Ibn Ahmad Ibn Yubair Al-Kinani al-Andalusi Al-Balansi, '''Ibn Yubair''' o '''Yabar''' (1145-1217; en àrap ابن جبير), geógraf, viager, lliterat i poeta hispà-àrap medieval.

== Biografia ==
Va nàixer en [[Xàtiva]], llavors capital d'una taifa andalusí, fill d'un funcionari públic. Va estudiar en [[Xàtiva]], per a traslladar-se despuix a [[Granada]], on segons l'estil de l'época estudia el [[Corà]], els hadices, dret i lliteratura, i més vesprada es va convertir en secretari de cancelleria del governadors almohade d'eixa ciutat, Abu Said ‘Utman b. ‘Abd al-Munim, fill del califa almohade del-Ándalus. Durant esta estància va compondre molts poemes, pero en 1182 va prendre la decisió de portar a terme la seua deure el pelegrinage a la [[Meca]] en la finalitat de expiar un pecat, supostament obligat pel governador almohade de [[Valéncia]] o com a resultat d'una crisis religosa interior.

== Viages ==
=== El viaje por mar desde Ceuta a Alejandría ===
Ibn Yubair va eixir de [[Granada]] i va creuar [[Estret de Gibraltar|l'Estret de Gibraltar]] cap a [[Ceuta]]. Va abordar en [[Ceuta]] un barco genovés el 24 de febrer de 1183 i va salpar cap a [[Aleixandria]]. El seu viage per mar ho va portar més allà de les [[Illes Balears]] i, a continuació, a través de la costa occidental de [[Cerdenya]]. Entre [[Cerdenya]] i [[Sicília]] el buc es va trobar en una forta tormenta, sobre la que tant els italians com els musulmans a bordo que tenien experiència de la mar varen dir "estar d'acort en que mai en les seues vides havien vist tal tempestat". Despuix de la tormenta el buc va passar per [[Sicília]], [[Creta]] i després viró cap al sur i va creuar a lo llarc de la costa del nort [[Àfrica|d'Àfrica]], aplegant a [[Aleixandria]] el 26 de març.

=== Egipte ===
Totes les descripcions dels llocs que va visitar en [[Egipte]] estan plena d'elogis per al nou governant sunita, [[Saladí]]. Per eixemple, diu d'ell que: "No hi ha congregació ordinària o mesquita, ni mausoleu construït sobre una tomba, ni hospital, ni universitat teològica on l'abundància del Sultà no s'estenga a tots els que busquen vivenda o viuen en ells". Senyala aixina mateix que quan les inundacions de [[Nil|el Nil]] no són suficients, [[Saladí]] reduïx l'impost sobre la terra dels agricultors, o que "tanta és la justícia i seguritat que ha portat a les seues rutes que els hòmens en les seues terres poden dedicar-se als seus assunts de nit i no témer a l'obscuritat". Ibn Yubair, per un atre costat, no menciona als cristians *coptos, que formaven la gran majoria de la població egipcíaca de l'época, i denigra freqüentment a l'anterior dinastia chiíta, els fatimíes.

=== Aleixandria ===
A la seua arribada a [[Aleixandria]] Ibn Yubair va mostrar la seua molèstia en els funcionaris de aduana que insistien en la recaptació del zakat dels peregrins, independentment de si estaven obligats a pagar o no. En la ciutat va visitar el Far [[Aleixandria|d'Aleixandria]], que en eixe moment estava encara en peu, i es va sorprendre pel seu tamany i esplendor. També li varen impressionar la llibertat dels coleges, albercs per a estudiants estrangers, els banys i els hospitals de la ciutat, pagats per les fundacions religioses i els imposts sobre els dhimmis judeus i cristians de la ciutat. Ibn Yubair va mencionar que hi havia entre 8.000 i 12.000 mesquites en [[Aleixandria]], que va deixar despuix d'una estància de huit dies per a dirigir-se a [[El Caire]].

=== El Caire ===
Despuix d'un viage de tres dies Ibn Yubair va aplegar a [[El Caire]]. En la ciutat va visitar el cementeri del-Qarafah, que contenia les tombes de molts personages importants en l'història de l'Islam, com Husein, màrtir chiíta, i va senyalar que els esclaus cristians estrangers estaven ampliant els murs de la ciutadella en l'objecte de rodejar tota la ciutat. Una atra de les obres en construcció que va vore va ser un pont sobre [[Nil|el Nil]], que seria lo suficientment elevat com para no ser sumergit per l'inundació anual del riu. Va descriure aixina mateix un espaciós hospital gratuït que es dividia en tres seccions: per a hòmens, dònes i malalts mentals. Va vore les piràmides, sense explicar-se para qué s'havien construït, aixina com la [[Esfinge]], a la que els locals criden "Pare dels terrors".

''"les antigues piràmides, construccions maravelloses, espectàcul extraordinari, són de forma quadrada, com si anaren vàries tendes plantades, alçant-se en l'aire del cel i omplin en altura l'espai aéreu. L'esgambi d'una d'elles, des d'una dels seus cantons a l'atra, és de 366 passos. Han segut alçades en enormes pedres tallades, *ensambladas de forma impressionant en insòlita cohesió (...). Si les gents de la terra desijaren demolir la seua construcció els seria impossible (...) ningú sap lo que són, llevat Deu, poderós i gran".''

== Atres viages ==
Ibn Yubair va ascendir despuix [[Nil|el Nil]] fins a [[Asuán]] i va creuar la [[mar Roja]] cap a [[Jedda]] i d'ahí a [[Medina]] i [[La Meca]], on va residir huit mesos. Més vesprada es va dirigir al nort cap a [[Jerusalem]], [[Damasc]], [[Mossul]], [[Bagdad]] i [[Acre]], tornant en 1185 a través de [[Sicília]], de nou a bordo d'un barco genovés. La seua travessia no va estar falta de peripècies, inclós un naufragi, i Yubair va llegar una detallada i molt gràfica descripció dels llocs que va visitar durant els seus viages en el seu llibre Els viages ([[Rihla]]). A diferència dels seus contemporàneus, Yubair no escriu simplement una mera recopilació de topònims i descripcions de monuments, sino que mostra un anàlisis en profunditat per mig de l'observació de detalls geogràfics, aixina com culturals, religiosos i polítics. Especialment interessants són les seues notes sobre la disminució de la fe dels seus companyers musulmans en [[Palerm]] despuix de la recent conquista normanda, i lo que va percebre com l'influència musulmana sobre les costums de [[Guillermo II]], rei de [[Sicília]]. 1

== Importància ==
La rellevància de Ibn Yubair com a viager es deu principalment a que el seu llibre Viages és una de les fonts més importants en que es conta per a saber cóm es trobava el món mediterràneu en general, els paisos baix domini islàmic, la [[Sicília]] normanda, la navegació contemporànea i les relacions entre musulmans i cristians en el sigle XII. Yubair és el creador de tot un gènero en la lliteratura àrap: la [[rihla]] o relació de viage, que després es continua i reproduïx sistemàticament. Entre els seus imitadors destaca el famós viager de [[Tànger]] [[Ibn Batuta]], que es va inspirar i fins i tot va reproduir paràgrafs exactes del relat del viager valencià.

Una cita famosa de Yubair és la famosa descripció dels musulmans que viuen en el [[Regne de Jerusalem]] despuix de la [[creuada cristiana]]:

''Hem deixat Tibnin per una carretera passant granges on viuen els musulmans, que prosperen baix el domini creuat, que Alá nos preserve de tal tentació... Els musulmans són propietaris de les seues cases i s'administren al seu modo. Esta és la forma en que les grans granges i llogarets estan organisades en territori franc (creuat). Molts musulmans estan molt tentats a establir-se ací quan veuen les terribles condicions en que els seus germans viuen en els districtes baix el mandat musulmà. Per desgràcia per als musulmans, tenen sempre motius per a queixar-se sobre les injustícies dels seus caps en les terres regides pels seus correligionaris, mentres que no poden tindre més que elogis per al comportament dels creuats, en la justícia dels quals sempre poden confiar.''

Yubair va viajar cap al Llevant dos voltes més (1189-1191 i 1217), pero no va deixar constància escrita de tals viages, i va morir en [[Egipte]], on sembla que es va dedicar a l'ensenyança, durant el segon d'estos viages.

== Bibliografia ==
*Lisan Addin Ibn Al-Jatib, “Noticias completas sobre Granada”
*Daniel Grammatico, "Las peregrinaciones de Ibn Yubair", Granada.
*Ibn Yubair, A través del oriente, Madrid, Alianza.
*Ibn Yubair, A través del Oriente. El siglo XII ante los ojos. Rihla, Ed. del Serbal, Barcelona, 1988.
*Javier Gómez-Navarro, Viajeros españoles en Egipto, Sociedad Geográfica Española, 2002.

{{Traduït de|es|Ibn Yubair}}

[[Categoria:Xativins]]

Abú Masaifa

2018-12-17T20:02:05Z

Carruan: pagina per a Abú Masaifa

Es creu que seria un musulmà naixcut en [[Xàtiva]] al que se li atribuiria l'introducció del paper i la construcció del primer molí de paper en [[Europa]].

L'existència real de Abú esta qüestionada, va ser l'historiador [[Carlos Sarthou]] el primer en afirmar que el primer molí de paper, instalat en el sigle XI, estava en [[Xàtiva]].

L'existència del molí no és qüestionada, com si ho és l'existència de Abú. En l'actualitat un carrer i una falla de [[Xàtiva]] porten el seu nom.

== Bibliografia ==
*Velasco Berzosa, Ángel, i altres, Xàtiva, història breu, Quatre fulles, Xàtiva, 2004.

{{Traduït de|es|Abú Masaifa}}

[[Categoria:Xativins]]

Xàtiva

2018-12-17T19:47:45Z

Carruan: /* Geografia */

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Xàtiva.svg|150px|sinmarco|derecha]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}
'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

== Toponímia ==
Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>
''Localidades limítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
</center>

=== Climatologia ===
El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==
=== Prehistòria i Antiguetat ===
[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094 va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7 En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776 En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==
El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
<center>
{| class="wikitable"
!colspan=22|Evolució demogràfica de Xàtiva
|-
![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]]
|-
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148
|-
![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]
|-
|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095
|}
</center>
Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].

== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

== Política ==
Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[PSPV-PSOE]]
}}

=== Organisació territorial ===
El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]] i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el sigle XVI. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

=== Pedanies ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

=== Barris ===
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
*Les Santes (antic barri medieval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
*Raval de Sant Joan (antic barri medieval de la morería de la ciutat).
*Les Barreres (antic barri medieval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
*Carmen (barri del norest de la ciutat)
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Patrimoni ==
El caixco antic de Xàtiva es va declarar [[Conjunt Històric-Artístic]] en 1982, i en ell es troba la gran majoria del patrimoni de la ciutat.

=== Patrimoni militar ===
*[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va anar posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen començar la construcció del Castell Major. El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]]. Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]]. Va ser declarat [[Monument Nacional]] en 1931.
*[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven menuts trams de muralla urbana aixina com els situats en les lomes que dominen la ciutat, on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.

=== Patrimoni religiós ===
*[[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]] (Seu): també denominada [[Basílica]] o [[Sèu]], és un temple catedralici de tres naus, travessia i girola que es va començar a construir en 1596 sobre el solar de l'antiga [[mesquita]]. La seua construcció, no obstant, es va allargar fins al sigle XIX per problemes econòmics. En el Museu Colegial s'exhibixen numeroses peces de gran valor, entre les que es troben unes taules de [[Santa Elena]] i [[Sant Sebastià]], un retaule de [[Santa Ana]], la Creu Major del sigle XIV, el [[càliç]] de [[Calixt III]] i la Custòdia Major del Corpus.
*[[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|Iglésia de Sant Pedro]]: es va alçar en el sigle XIV sobre una antiga [[mesquita]] existent en la plaça del Mercat, on se solia celebrar la fira de ganado. Seguix puix el model dels temples de conquista. Té tres arcs diafragmàtics i es cobrix en un artesonat [[gòtic]]-[[mudéixar]], decorat en franges polícromes, pudentes, motius geomètrics i escuts.
*[[Iglésia de Sant Félix de Xàtiva|Iglésia de Sant Félix]]: data del sigle XIII, encara que va ser construïda sobre l'antiga sèu episcopal baiximperial. Destaca davant tot el seu porche, construït en columnes i sellars romans de diversa procedència. En l'interior es conserven vàries pintures dels sigles XIV al XVI.
*[[Iglésia de la Mercé de Xàtiva|Iglésia de la Mercé]]: Antiga iglésia de [[Sant Miguel]], anexa a l'antic convent dels mercedaris de la ciutat. Es va incendiar en 1707 durant la [[Guerra de successió espanyola|guerra de successió]] i la varen reconstruir posteriorment els propis flares.
*[[Iglésia dels Sants Juanes de Xàtiva|Iglésia dels Sants Juanes]]: data d'al voltant d'1535 i està construïda sobre una antiga mesquita. L'iglésia té planta de creu llatina en capelles laterals de volta de canó reconstruïda en 1707 despuix de la [[Crema de Xàtiva|crema de la ciutat per Felipe V]]. És de destacar la seua escala de marbre de Buxcarró.
*[[Iglésia de Santa Tecla de Xàtiva|Iglésia de Santa Tecla]]: datada en el sigle XIV, va resultar molt danyada durant els [[Sege de Xàtiva (1707)|bombardejos borbònics de 1707]] i es va vindre definitivament avall a causa d'un terremot en 1748,7 encara que encara es conserva la torre del campanar.
*[[Real Monasteri de l'Assumpció de Xàtiva|Real Monasteri de l'Assumpció]]: edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el sigle XIV i en posteriors reformes i ampliacions dels sigles XVI a XVIII.
*[[Covent de Sant Francisco de Xàtiva|Covent de Sant Francisco]]: es va començar a construir en el sigle XIV i la seua iglésia, actualment restaurada, servix de sala de concerts. Consta d'una sola nau en sèt capelles laterals de crucería. Prop de l'edifici se situa la [[Font de Sant Francisco de Xàtiva|font de Sant Francisco]], construïda en 1764 en elements ornamentals [[rococó]].
*[[Convent de Sant Dumenge de Xàtiva|Convent de Sant Dumenge]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refrectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.
*[[Convent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva|Convent de Sant Onofre el Nou]]: es va construir entre 1715 i 1721 enfront de [[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|l'iglésia de Sant Pedro]], al costat de l'antic Portal de [[Cocentaina]]. Les dependències més interessants són el claustre de dos plantes i l'iglésia, decorada en rajoletes i pintures a la fresca.
*[[Antic convent de la Trinitat de Xàtiva|Antic convent de la Trinitat]]: data del sigle XV, encara que en l'actualitat només es conserva la portada d'estil gòtic flamíger de l'iglésia, que alberga l'Archiu Municipal. Davant esta porta se situa la [[Font de la Trinitat de Xàtiva|font de la Trinitat]], del sigle XIV, la copa del qual està conformada per un prisma octogonal en el que alternen, casi borrats, els escuts de Xàtiva i del [[Regne de Valéncia]].
*[[Antic convent de Sant Agustín de Xàtiva|Antic convent de Sant Agustín]]: data del sigle XVII i conta en un magnífic claustre classiciste, sient actualment sèu de la [[Universitat Nacional d'Educació a Distància|UNED]], i l'iglésia de la qual, sense cult i parcialment sense torre del campanar per una solsida, va ser acondicionada i s'ampra actualment com a sala de concerts.
*[[Ermita de Sant Josep de Xàtiva|Ermita de Sant Josep]]: es va construir a principis del sigle XVIII segons plans de l'arquitecte [[Francisco Conca]]. L'interior és de planta de creu llatina, en àbsit semicircular i capelles laterals. Destaca la torre, que engloba l'antiga [[Ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva|ermita de Santa Bàrbara]] i una porta tapiada que, segons la tradició, és la de l'antiga aljama per on va entrar [[Jaume I d'Aragó]] despuix de conquistar la ciutat. Encara que esta afirmació és falsa i s'ha mantingut solament com a llegenda.
*[[Ermita de Santa Anna de Xàtiva|Ermita de Santa Anna]]: d'estil [[gòtic]], es va construir en la primera mitat del sigle XV. Consta d'una sola nau, en tres voltes de crucería i àbsit. En els capiteles, on arranquen els nervis de les voltes, apareixen els escuts de la [[Corona d'Aragó]], de Xàtiva i dels [[Borja]].

=== Patrimoni civil ===
*[[Almodí de Xàtiva|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre 1530 i 1548, del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a 1919, en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.
*[[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen començar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en 1707, pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconcillos en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Asunción. Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].
*[[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en 1758 i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el ''Museu de Belles arts'' de la ciutat.
*[[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, en on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.
*[[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre 1715 i 1730, alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.
*[[Palau dels Mahíques Sanç de Xàtiva|Palau dels Mahíques Sanç]]: es va començar a construir a principis del sigle XVII, encara que es va ampliar considerablement en els anys 1920. Actualment alberga la Casa de la Cultura de la ciutat.
*[[Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva|Palau del Marqués de Montortal]]: situat en el carrer noble i més senyorial de la ciutat, el ''carrer Moncada'' es tracta d'un palau urbà medieval del sigle XV, en portada de pedra en la seua frontera, en arc de llargues dovelas i balcons de forja en azulejería.
*[[Palau de l'Ardiaca de Xàtiva|Palau de l'Ardiaca]]: va ser construït en el sigle XV i era la sèu del arcediano de la [[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]]. Sobre la noble porta del palau, situat a escassos metros de la [[Colegiata de Xàtiva|Seu]], es troba l'escut de [[Calixt III]] i atres dos escuts de la branca [[Borja|Borja-Oms]], que es peinsa podrien pertànyer a [[Aleixandre VI|Rodrigo]] o [[Cèsar Borja]].
*[[Palau dels Senyors de Estubeny de Xàtiva|Palau dels Senyors de Estubeny]]: Palau urbà, que respon als criteris arquitectònics del sigle XVIII en afegitons ornamentals del sigle XIX, on va residir durant la seua breu estància en Xàtiva la [[Reina Isabel II]].
*[[Edifici Botella de Xàtiva|Edifici Botella]]: construcció residencial d'estil moderniste que data de 1906 situat just enfront de l'ajuntament.

=== Fonts històriques ===
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]
*[[Font del Lleó de Xàtiva|Font del Lleó]]: Font històrica i ornamental del sigle XIX situada en el centre de la [[ciutat]].
*[[Font dels vinticinc dolls de Xàtiva|Font dels vinticinc dolls]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en el Barri de [[Sant Pedro]].
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]: Font històrica i ornamental del sigle XV situada en la Plaça de la Trinitat.
*[[Font de d'Aldomar de Xàtiva|Font de d'Aldomar]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en la Plaça [[Aleixandre VI|d'Aleixandre VI]].
*[[Font Real de la plaça Roca de Xàtiva|Font Real de la plaça Roca]]: Construïda en 1841, és de planta central en una tassa allargada d'extrems semicirculars i un arbre de pedra de forma hexagonal, clarament gòtic, sense dubte aprofitat d'una font antiga de 1432.
*[[Font Real de Sant Francisco de Xàtiva|Font Real de Sant Francisco]]: Va ser reconstruïda d'en 1764 pel canter [[Marcos Piqueres]], en estil barroc. Sobre la copa hi ha una image de [[Sant Francisco]], que substituïx a l'original desapareguda a finals del sigle XIX.
*[[Font Real dels Peixos de Xàtiva|Font Real dels Peixos]]: Font de planta central, pensada per a que les bésties begueren en la tassa i les persones begueren dels quatre dolls. Data de mitan del sigle XIX, quan es va llaurar per a ser colocada en la plaça de la Bassa, des d'on es va traslladar a la seua ubicació actual, en la plaça del Trinquet, en 1972.
*[[Font de Sant Dumenge de Xàtiva|Font de Sant Dumenge]]: Menuda font de bassa quadrada de reduïdes dimensions i un senzill pilar arrematat en ornaments pel doll.

== Agermanament ==
La ciutat de Xàtiva està agermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]

==Xativins destacats==
* Militars
** [[Lluís Despuig]]
** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
** Hipólito Sans
* Religiosos
** [[Calixt III]]
** [[Aleixandre VI]]
** [[Ausias Despuig]]
** [[Margarita Agulló]]
** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
* Polítics
** [[Francesc Bosch i Morata]]
* Científics
* Meges
** [[Lluís Alcanyís]]
** [[Francisco Blasco Soto]]
** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
* Escritors
** [[Vicente Boix]]
* Juristes
* Artistes
* Atres

== Vore també ==
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Traduït de|es|Játiva}}
{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Orde de Montesa

2018-12-16T15:21:58Z

Carruan: /* Mestres de l'Orde */

{{Ficha d'unitat militar
|nom= Orde de Montesa
|image=Cross montessa.svg
|tamany image =200px
|peu image=Creu de l'Orde de Montesa.
|dates= [[1317]] - actualitat
|país= {{ESP}}
|fidelitat=
|branca=
|tipo= Orde [[religió|religiosa]] i [[milícia|militar]]
|funció=
|especialisació=
|tamany=
|estructura=
|aquarterament=
|equip=
|comandant_actual=
|cap_cerimonial=
|coronel_de_el_regiment=
|comandants_notables=
|símbol=
|símbol2=
|malnom=
|patró=
|lema=
|colors=
|marcha=
|mascota=
|batalles=
|aniversaris=
|medalles=
|honorar=
|image2 = [[Archiu:ESP Order of Montesa BAR.svg|100px]]}}

L''''Orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama''' és una [[Orde religiosa catòlica|orde religiosa]] i [[orde militar|militar]] fundada pel rei [[Jaume II d'Aragó]] en el [[sigle XIV]] ([[1317]]).

En l'actualitat sobreviu com una corporació de caràcter honorífic i nobiliari.

== Fundació ==
[[Archiu:Chaime II d'Aragón.jpg|thumb|200px|Retrat imaginari del rei [[Jaume II d'Aragó]], de [[Manuel Aguirre i Monsalbe]]. Ca. 1851-1854. ([[Diputació Provincial de Saragossa]]).]]
El rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] va cedir a l'orde el [[Castell de Montesa]], enclavat en territori [[Regne de Valéncia|valencià]], frontera en els [[sarraí|sarraïns]] d'eixa zona. Va ser aprovada pel [[Papa]] [[Joan XXII]] el [[10 de juny]] de [[1317]], per bula, aprovant i confirmant l'Orde de Montesa com ho havia propost el rei [[Jaume II d'Aragó]], invertint els bens de l'[[Orde del Temple|orde dels Templaris]] extinguida per [[Clement V]] en dotar una nova orde que pretenia fundar el susdit rei. La fundació es va verificar el dumenge [[22 de juliol]] de [[1319]], en la capella real del palau de [[Barcelona]], sent el cap i sacre convent d'ella el de la vila de [[Montesa (Valéncia)|Montesa]] de [[Província de Valéncia|Valéncia]], de la qual el rei va fer donació a l'orde, i va prendre d'ella el nom.

Per divisa va prendre una creu roja sense flors, i el mant capitular blanc que va aprovar [[Clement VII (antipapa)|Clement VII]] el [[5 d'agost]] de [[1397]]. Pero més avant, en motiu d'haver-se incorporat a esta orde en [[1399]] la de [[Sant Jordi d'Alfama]], va deixar aquella insígnia i va adoptar una creu de gules de color roig per concessió de [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]], otorgada en l'any [[1400]] i que [[Martí V]] va confirmar posteriorment.

L'orde va sofrir numeroses dificultats. Segons la [[bula]] de fundació, era el mestre de [[Orde de Calatrava|Calatrava]] a qui li corresponia la creació de la nova orde, aixina com la capacitat d'armar als cavallers<ref>Josep Cerdà i Ballester, ''Els cavallers i religiosos de l'Orde de Montesa en temps dels Àustries ([[1592]]-[[1700]])''. ISBN 978-84-00-09857-5</ref> i fer vestir les costums als cavallers montesans. Jaume II, en antelació, havia escrit al mestre de Calatrava per a que accelerara l'acció. El mestre, a qui no li agradava obedir órdens ni del seu propi rei, el de [[Corona de Castella|Castella]], ni tan sols va contestar a les missives. El rei es va dirigir llavors al Papa per a que donara l'orde al de Calatrava. El Pontífex va passar l'encàrrec a l'arquebisbe de [[Valéncia]], que tampoc va rebre resposta per part del Mestre de Calatrava.

L'arquebisbe de Valéncia va enviar finalment fins a Castella a l'abat del Monasteri de Nostra Senyora de Benifassà, pertanyent a l'[[Orde del Císter]]. El Mestre de Calatrava es va negar a acodir a Valéncia, alegant que les seues obligacions custodiant la frontera li ho impedien, encara que la raó real sembla ser que era la poca disposició per part de l'Orde de Calatrava a cedir les possessions d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] a una atra orde. Finalment, va cedir i va enviar a Valéncia a un procurador per a que obrara en el seu nom.

== Evolució ==
Es va nomenar com a primer Mestre de la nova Orde a [[Guillerm d'Eril]], un home vell, gran expert en les arts militars. El càrrec li va durar molt poc, ya que Eril fallia setanta dies despuix d'haver segut elegit.

El regne de Valéncia es trobava agitat pel tumult conegut com ''[[Guerra de l'Unió|de l'Unió]]'', per la qual alguns nobles valencians, recolzant-se en el poble, desijaven emancipar-se de la tutela del Regne d'Aragó i constituir-se en un regne independent. El rei d'Aragó va encarregar al Mestre de Montesa, Arnaldo de Ferriol, que controlara als sediciosos, convertint-se aixina els montesans en una basa molt important per a que el rei [[Pere IV d'Aragó]] derrotara als sublevats de Valéncia. L'Orde es va convertir en la principal força militar defensora del tro.

== Decliu ==
[[Archiu:Castell de Montesa 03.JPG|270px|thumb|Ruïnes del castell de Montesa, que va ser la sèu de l'Orde fins al sigle XVIII.]]
No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.

L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre|autor = Bruquetas de Castro, Fernando| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro|títul = Reyes que amaron como reinas|any = 2002| editorial = La Esfera de los Libros S.L.|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà (Argèlia)|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.

[[Felip II d'Espanya|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>

El convent de l'Orde es trobava en la vila de Montesa. Un terremot en [[1748]] va fer que es desplomara la roca en la qual se situava i va matar a molts dels seus membres. L'Orde va passar a tindre el seu centre en Valéncia, en la casa del Temple.

== Mestres de l'Orde ==
* [[Guillerm d'Eril]] (1317-1319)
* [[Arnaldo de Ferriol]] (1319-1327)
* [[Pere de Thous]] (1327-1374)
* [[Albert de Thous]] (1374-1382)
* [[Berenguer March]] (1382-1409)
* [[Romeu de Corbera|Romero de Corbera]] (1410-1445)
* [[Gilabert de Monsavin]] (1445-1453)
* [[Lluís Despuig]] (1453-1482)
* [[Felipe Vivas de Cañamanes i Boll]] (1482-1484)
* [[Felip d'Aragó i Navarra]] (1484-1488)
* [[Felipe Vivas de Cañamanes i Boll]] (1488-1492)
* [[Francisco Sanz]] (1493-1506)
* [[Francisco Bernardo Despuig]] (1506-1537)
* [[Francisco Llansol de Romaní]] (1537-1544)
* [[Pedro Luis Garcerán de Borja]] (1545-1587)
* '''Reis d'Espanya''' (1587-...)

== Vore també ==
*[[Orde de Santiago]]
*[[Orde de Calatrava]]
*[[Orde d'Alcántara]]
*[[Orde de Malta|Orde de Sant Joan]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* {{commonscat|Order of Montesa}}
* [http://www.ordenesmilitares.es Pàgina web Oficial de les Órdens Militars Espanyoles]
* [http://www.heraldaria.com/montesa.php L'Orde Militar de Montesa, en Heraldaria.com]
* [http://web.archive.org/web/http://www.castillosnet.org/valencia/v-cas-010.shtml El castell de Montesa]

{{control d'autoritats}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Orde de Montesa]]
{{Traduït de|es|Orden de Montesa}}

Lluís Despuig

2018-12-16T15:21:35Z

Carruan: Pàgina de Lluis Despuig

'''Lluís Despuig''' ([[Xàtiva]], c. 1410 - [[Valéncia]], 3 d'octubre 1482) va ser un noble [[valencià]], oriunt de [[Xàtiva]], que va alcançar el càrrec de [[Orde de Montesa|Maestre de l'Orde de Montesa]] i va collir una extensa llabor al servici dels reis de la [[Corona d'Aragó]].

Pertanyent a les files de la baixa noblea, Lluis Despuig és fill d'un oficial real, [[Bernat Despuig]], ball de Xàtiva. Des de jove es vincula a [[Orde de Santa María de Montesa|l'Orde de Santa María de Montesa]] on fa carrera i ostenta diferents càrrecs com els de [[Alferes]], [[Comendador]] de Perputxent i Clavero, fins que alcança la dignitat maestral en 1453. Al mateix temps, el cavaller [[Xàtiva|xativi]] entra a formar part de la Cort [[Alfons V El Magnànim|d'Alfons V el Magnànim]], gràcies als llaços de fidelitat que unixen als [[Familia Despuig|Despuig]] i la branca aragonesa dels [[Familia Trastámara|Trastámara]]. A partir d'ací, va a servir fidelment a la [[Corona d'Aragó]] durant 51 anys (1431-1482) i tres regnats diferents ([[Alfons V]], [[Juan II]] i [[Fernando el Catòlic]]).

== Orígens familiars ==
Luis pertany al llinage baixnobiliari dels [[Familia Despuig|Despuig]] de [[Xàtiva]]. El seu pare és [[Bernat Despuig]] i els seus germans Francesc i Bernat. Es coneix que no és el fill primogènit, sino que partix baix la condició de ''"segundón"'' o fill menor. Encara que l'informació que es posseïx no clarifica en seguritat si és el tercer dels germans o el segundogénit.

La [[Família Despuig|família Despuig]] està lligada al càrrec de la Bailía de Xàtiva, la qual ocupen durant tot el sigle XV (el càrrec és ostentat pel pare i els germans de Luis). En este sentit, la vinculació de càrrecs a llinages concrets és alguna cosa corrent en els sigles finals de [[Edat Mija|l'Edat Mija]], per un costat favorix l'ascensió social d'estes famílies i, per un atre costat, beneficia a la [[monarquia]] a l'hora de conseguir forts aliats en les ciutats.

No obstant, l'estreta relació que guarda el conjunt del llinage en la [[monarquia]] no es llimita exclusivament a l'administració del patrimoni real local per mig de la bailía sino que ademés presenta una àmplia trayectòria de servicis militars i polítics. A Bernat Despuig (pare) s'atribuïxen part de les negociacions entre [[Martín l'Humà]] i el pontífex [[Benedicte XIII]] per a l'incorporació de [[Orde de Sant Jorge de Alfama|l'Orde de Sant Jorge de Alfama]] a [[Orde de Montesa|l'Orde de Montesa]] en 1399. Mentres que els germans Francesc i Bernat, abdós cavallers, participen en diferents escenaris de les guerres [[Alfons el Magnànim|d'Alfons el Magnànim]], com l'expedició naval de 1420 o les campanyes hispàniques dels anys 20.

== Biografia ==
=== Els primers anys ===
La seua etapa de joventut està marcada per dos circumstàncies: la vinculació a [[Orde de Montesa|l'Orde de Montesa]] i el seu ingrés en la [[Cort Real]].

Comença la seua carrera com a cavaller de Montesa prenent l'hàbit de mans del maestre frey [[Romeu de Corbera]] (1410-1445). No hi ha molta informació sobre el seu paper dins de l'orde en estos primers anys de formació, únicament el seu nomenament com a alferes en 1430. Un càrrec més simbòlic que productiu que comportava ser l'encarregat de portar l'estandart de la milícia quan esta participava en un litigi armat. Més vesprada continuaria escalant dins de la jerarquia interna montesiana rebent el càrrec de ''Comendador de [[Perputxent]]''.

L'atre fet que caracterisa els primers anys de Luis Despuig és el seu ingrés en la Cort [[Alfons el Magnànim|d'Alfons el Magnànim]]. En 1431 entra a prestar servicis com lloctinent de senyaler, un dels oficis cortesans denominats menors, que li obri la via per a promocionar-se al servici de la monarquia. La raó d'este ingrés en la Cort l'explica J.L. Ortega Pérez en els següents térmens:

''Una circumstància que respon tant a l'elecció d'una via prometedora de promocionar-se a títul personal, com una iniciativa del cap de família de colocar a la seua parentela i afins dins de les esferes del poder. I és que durant el sigle XV és constant l'esforç de determinades famílies nobles per ocupar importants càrrecs en les institucions reals, tant en els aparats centrals o al servici directe del monarca com en els seus òrguens territorials. Una presència que no només ve propiciada des dels círculs aristocràtics, sino que conta en un segon agent fonamental: la monarquia. És la pròpia Corona la que, interessada en eixercir un control més efectiu sobre el país, impulsa una política d'acostament cap a la noblea i les oligarquies urbanes de cada territori. Puix hauríem de destacar la gran capacitat de maniobra i força de la que gogen, en este moment, unes oligarquies urbanes reforçades a conseqüència de les contínues lluites de bandos. L'inserció d'estos poderosos locals dins dels aparats burocràtics de l'Estat —somesos a l'autoritat del rei— constituïa puix, un pràctic modo de controlar-los.''

=== Les guerres de Nàpols: servici militar i maduració professional (1432-1442) ===
La campanya que en 1432 pren terra en Sicília per a convertir l'illa en base d'operacions per a la futura conquista de Nàpols veu ocórrer els primers passos armats del cavaller de Montesa. Eixercint l'ofici de [[lloctinent]] de senyaler del senyor rei frey Luis Despuig s'embarca en l'armada real junt al restant de cavallers cortesans i membres de la clientela militar del rei. Despuix d'esta primera expedició promociona a l'ofici de banderer o estandarder, i continua prestant els seus servicis com a militar durant tota la conquista del regne napolita.

És sobretot durant l'any 1441 quan va a mostrar una major activitat, tant en la campanya d'estiu com en la d'autumne. Campanyes que són definitives per a la victòria real sobre les tropes de [[Renat I|Renat d'Anjou]]. En la primera d'elles, el rei partix cap al noroest de [[Nàpols]] al front del gros de l'eixèrcit. L'objectiu: capturar varis castells i possessions de [[Francesco Sforza]] mentres en la capital el restant de les seues tropes mantenien el sege. En dita expedició Luis Despuig dirigix un grup de 12 combatents a cavall baix el ranc de [[capità]], i en un moment determinat, se li presenta una oportunitat de destacar: [[Batalla de Biccari|la batalla de Biccari]], en la [[Apulia]], on el montesi es coloca al front de les tropes reals per a comandar l'assalt a la ciutat. Sobre este acontenyiment existix una narració molt completa dels fets aportada per [[José Ametller i Vinyas]]:

''Un dels cavallers més principals del Regne de Valéncia cridat Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; *empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿Qué significava tal dificultat per a un home tan animos? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li *apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no *cejaron en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...''

La [[Batalla de Biccari|pren de Biccari]] generaria un gran prestigi a Luis Despuig, que passaria a tindre un lloc privilegiat dins de la disciplina castrense de l'eixèrcit aragonés.

=== Luis Despuig diplomàtic d'Alfonso V (1442-1458) ===
Despuix de la conquista de [[Nàpols]] en 1442, frey Luis Despuig va a convertir-se en un dels hòmens de confiança del Magnànim, actuant com a agent diplomàtic del rei [[Corona d'Aragó|d'Aragó]] davant els principals poders de l'Occident cristià.

Entre 1443 i 1446, [[Alfons V]] li confia vàries embaixades davant el rei de [[Castella]] per a tractar de solucionar els problemes entre este i els infants d'Aragó, germans d'Alfonso. També per estes mateixes dates, Luis Despuig és nomenat clavero de [[Orde de Montesa|l'Orde de Montesa]], càrrec que no aplegarà a eixercir massa lloc que els seus requeriments polítics li faran delegar les seues funcions en el subclavero de l'orde. No obstant, sí que li aportarà un valor nominal, ya que la documentació comença a referir-se a Despuig contínuament com el clavero de [[Montesa]].

En 1447 li va a ser encomanada lo que A. Javierre Mur definix com un dels més importants negocis diplomàtics que registra la Cancelleria [[Alfons V d'Aragó|d'Alfons V d'Aragó]]. El [[Ducat de Milà|duc de Milà]], [[Felipe María Visconti]], no havent engendrat fills varons a els que transmetre les seues possessions, decidix cedir al rei d'Aragó tots els seus dominis i el seu títul ducal en testament. Per a transmetre la seua disposició i portar a terme les negociacions pertinents, l'envellit duc va demanar al monarca aragonés que li enviara una persona de la seua major confiança per a tractar assunts privats i transcendentals. Una persona en la que poguera conversar i tractar determinades qüestions com si fora el rei en persona. En este moment entra en escena el clavero de Montesa, que és elegit per [[Alfons V]] per a dirigir-se a [[Milà]] i parlar en el duc. Una volta comunicades les seues intencions, i enterat el monarca aragonés d'elles, Lluis Despuig rep plena potestat per a rebre els estats milanesos de [[Felipe María Visconti]] en nom [[Alfons V|d'Alfonso V]] i prendre en possessió vàries de les fortalees. Pero finalment la mort del duc mesos despuix acabaria frustrant les negociacions.

Entre els anys 1448 i 1453 Lluis Despuig seguix eixercitant diferents llabors al servici del Magnànim: negociacions en la Comunitat de Milà i el seu representant la moradura de Aquileya, direcció militar de tropes en el nort [[Itàlia|d'Itàlia]], prestació d'homenages i jurament de fidelitat de nobles, negociacions en la [[República de Venècia]], etc.

En 1453, estant destinat en [[Venècia]] en llabors d'embaixador, el Capítul General de l'orde li designa per al càrrec de maestre. Càrrec que no podria prendre en possessió fins a dos anys despuix. En tot, cal senyalar que la llabor de Lluis Despuig al càrrec de [[Orde de Montesa|l'Orde de Montesa]] va a ser molt llimitada durant tota la seua vida, supeditada sempre als requeriments del noble [[Xàtiva|xativi]] per part dels monarques aragonesos.

=== Temps de Juan II i Fernando II (1458-1482) ===
Quan [[Alfons el Magnànim]] mor en 1458 i el [[Regne de Nàpols]] queda segregat de la [[Corona d'Aragó]], Lluis Despuig retorna a la [[Península Ibèrica]] i seguix prestant servicis al solio que ara ocupa [[Juan II]], germà del fallit rei. Els seus anys en [[Itàlia]] li faran postular-se inicialment com a especialiste i assessor de Juan en els assunts d'aquelles terres, pero des de pronte els seus grans dotes com a diplomàtic i la seua gran jerarquia dins de l'eixèrcit aragonés li reafirmaran en la posició que antany el rei Alfons li otorgara per mèrits propis.

A partir de llavors, el nom de frey Lluis Despuig va unit a totes les efemérides del regnat de [[Juan II]]: la discòrdia en el [[Carlos de Viana|príncip Carlos]], la sublevació catalana, les negociacions en [[Luis XI de França]] o els enfrontaments en el [[Condestable de Portugal|condestable de Portugal]] i el [[duc d'Anjou]]. Encara que és provablement la seua actuació en la [[Guerra Civil Catalana]] la més coneguda, sobretot pel succés de la [[Força de Girona]], on conseguix defendre la fortalea del sege al que l'havia somés el [[Hug Roger III de Pallars Sobirá|Comte Hugo Roger de Pallars]]. Una fortalea on es trobaven en eixe moment la reina donya [[Juana Enríquez]] i el príncip Fernando, futur [[Fernando II d'Aragó]], en 10 anys.

En el final de la [[Guerra Civil Catalana|guerra en Catalunya]], el mestre de Montesa enfunda l'espasa de forma definitiva per a dedicar-se a atres assunts de menor requeriment físic. L'edat ya no acompanyava al seu esperit combatiu, pero la seua experiència i les seues aptituts per a la política encara li permetien proseguir en la llínea de servicis a la monarquia que venia mantenint des de feya més de 40 anys. De la mateixa manera va haver de pensar el propi rei [[Juan II]] quan el 13 de novembre de 1472 nomenava al seu fidel conseller com a lloctinent general del [[Regne de Valéncia]]. A partir de llavors, frey Lluis Despuig pren les regnes dels territoris valencians com alter ego del monarca fins a l'any 1478.

Un any despuix, [[Juan II]] mor, i [[Fernando II]] és nomenat rei d'Aragó. Res més aplegar al tro, el nou monarca no dubta en ratificar els privilegis que els seus predecessors havia concedit a la persona del mestre, i li permet, segons la seua voluntat, donar-li espai per a dedicar-se a les seues responsabilitats dins de [[Orde de Montesa|l'Orde de Montesa]], cosa que havia postergat en gran manera pel compliment de les seues obligacions cortesanes.

No obstant, en 1482 es produïx una última demanda dels seus servicis per part del rei Fernando. L'inestabilitat política i econòmica que venia deteriorant la vida pública del [[Regne de Valéncia]] s'erigia com un sério inconvenient per als plans del monarca aragonés. La [[Artículo destacado Guerra de Granada|guerra en Granada]] estava prop i devia partir cap al sur al cap de l'eixèrcit, pero no convenia marchar deixant arrere els problemes sense resoldre. És per això que recorre a les mans del mestre de Montesa per a arreplegar les regnes del maltrecho carro valencià, @a fin de que la seua experiència i la seua mà esquerra conseguiren assossegar la situació. D'esta manera, el 28 de juny de 1482, [[Fernando el Catòlic]] expedia en [[Còrdova]] el segon nomenament de frey Lluis Despuig com a lloctinent general del [[Regne de Valéncia]].

No obstant, els plans del rei [[Fernando II]] es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, *frey Luis *Despuig moria en el Palau *maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el [[Regne de Valencia|regne del Turia]].

== Bibliografia ==
*Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la serie existente enn el AHN. Madrid.
*Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.
*Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valencia: Universidad de Valencia.
*Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 de octubre de 2017) ((en prensa)).

{{Traduït de|es|Luis Despuig}}
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Xativins]]
[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Orde de Montesa]]

Xàtiva

2018-12-16T14:38:17Z

Carruan:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Xàtiva.svg|150px|sinmarco|derecha]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}
'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

== Toponímia ==
Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|centro|Vista panoràmica de Xàtiva]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>
''Localidades limítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
</center>

=== Climatologia ===
El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==
=== Prehistòria i Antiguetat ===
[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094 va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7 En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776 En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==
El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
<center>
{| class="wikitable"
!colspan=22|Evolució demogràfica de Xàtiva
|-
![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]]
|-
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148
|-
![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]
|-
|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095
|}
</center>
Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].

== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

== Política ==
Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[PSPV-PSOE]]
}}

=== Organisació territorial ===
El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]] i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el sigle XVI. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

=== Pedanies ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

=== Barris ===
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
*Les Santes (antic barri medieval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
*Raval de Sant Joan (antic barri medieval de la morería de la ciutat).
*Les Barreres (antic barri medieval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
*Carmen (barri del norest de la ciutat)
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Patrimoni ==
El caixco antic de Xàtiva es va declarar [[Conjunt Històric-Artístic]] en 1982, i en ell es troba la gran majoria del patrimoni de la ciutat.

=== Patrimoni militar ===
*[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va anar posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen començar la construcció del Castell Major. El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]]. Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]]. Va ser declarat [[Monument Nacional]] en 1931.
*[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven menuts trams de muralla urbana aixina com els situats en les lomes que dominen la ciutat, on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.

=== Patrimoni religiós ===
*[[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]] (Seu): també denominada [[Basílica]] o [[Sèu]], és un temple catedralici de tres naus, travessia i girola que es va començar a construir en 1596 sobre el solar de l'antiga [[mesquita]]. La seua construcció, no obstant, es va allargar fins al sigle XIX per problemes econòmics. En el Museu Colegial s'exhibixen numeroses peces de gran valor, entre les que es troben unes taules de [[Santa Elena]] i [[Sant Sebastià]], un retaule de [[Santa Ana]], la Creu Major del sigle XIV, el [[càliç]] de [[Calixt III]] i la Custòdia Major del Corpus.
*[[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|Iglésia de Sant Pedro]]: es va alçar en el sigle XIV sobre una antiga [[mesquita]] existent en la plaça del Mercat, on se solia celebrar la fira de ganado. Seguix puix el model dels temples de conquista. Té tres arcs diafragmàtics i es cobrix en un artesonat [[gòtic]]-[[mudéixar]], decorat en franges polícromes, pudentes, motius geomètrics i escuts.
*[[Iglésia de Sant Félix de Xàtiva|Iglésia de Sant Félix]]: data del sigle XIII, encara que va ser construïda sobre l'antiga sèu episcopal baiximperial. Destaca davant tot el seu porche, construït en columnes i sellars romans de diversa procedència. En l'interior es conserven vàries pintures dels sigles XIV al XVI.
*[[Iglésia de la Mercé de Xàtiva|Iglésia de la Mercé]]: Antiga iglésia de [[Sant Miguel]], anexa a l'antic convent dels mercedaris de la ciutat. Es va incendiar en 1707 durant la [[Guerra de successió espanyola|guerra de successió]] i la varen reconstruir posteriorment els propis flares.
*[[Iglésia dels Sants Juanes de Xàtiva|Iglésia dels Sants Juanes]]: data d'al voltant d'1535 i està construïda sobre una antiga mesquita. L'iglésia té planta de creu llatina en capelles laterals de volta de canó reconstruïda en 1707 despuix de la [[Crema de Xàtiva|crema de la ciutat per Felipe V]]. És de destacar la seua escala de marbre de Buxcarró.
*[[Iglésia de Santa Tecla de Xàtiva|Iglésia de Santa Tecla]]: datada en el sigle XIV, va resultar molt danyada durant els [[Sege de Xàtiva (1707)|bombardejos borbònics de 1707]] i es va vindre definitivament avall a causa d'un terremot en 1748,7 encara que encara es conserva la torre del campanar.
*[[Real Monasteri de l'Assumpció de Xàtiva|Real Monasteri de l'Assumpció]]: edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el sigle XIV i en posteriors reformes i ampliacions dels sigles XVI a XVIII.
*[[Covent de Sant Francisco de Xàtiva|Covent de Sant Francisco]]: es va començar a construir en el sigle XIV i la seua iglésia, actualment restaurada, servix de sala de concerts. Consta d'una sola nau en sèt capelles laterals de crucería. Prop de l'edifici se situa la [[Font de Sant Francisco de Xàtiva|font de Sant Francisco]], construïda en 1764 en elements ornamentals [[rococó]].
*[[Convent de Sant Dumenge de Xàtiva|Convent de Sant Dumenge]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refrectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.
*[[Convent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva|Convent de Sant Onofre el Nou]]: es va construir entre 1715 i 1721 enfront de [[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|l'iglésia de Sant Pedro]], al costat de l'antic Portal de [[Cocentaina]]. Les dependències més interessants són el claustre de dos plantes i l'iglésia, decorada en rajoletes i pintures a la fresca.
*[[Antic convent de la Trinitat de Xàtiva|Antic convent de la Trinitat]]: data del sigle XV, encara que en l'actualitat només es conserva la portada d'estil gòtic flamíger de l'iglésia, que alberga l'Archiu Municipal. Davant esta porta se situa la [[Font de la Trinitat de Xàtiva|font de la Trinitat]], del sigle XIV, la copa del qual està conformada per un prisma octogonal en el que alternen, casi borrats, els escuts de Xàtiva i del [[Regne de Valéncia]].
*[[Antic convent de Sant Agustín de Xàtiva|Antic convent de Sant Agustín]]: data del sigle XVII i conta en un magnífic claustre classiciste, sient actualment sèu de la [[Universitat Nacional d'Educació a Distància|UNED]], i l'iglésia de la qual, sense cult i parcialment sense torre del campanar per una solsida, va ser acondicionada i s'ampra actualment com a sala de concerts.
*[[Ermita de Sant Josep de Xàtiva|Ermita de Sant Josep]]: es va construir a principis del sigle XVIII segons plans de l'arquitecte [[Francisco Conca]]. L'interior és de planta de creu llatina, en àbsit semicircular i capelles laterals. Destaca la torre, que engloba l'antiga [[Ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva|ermita de Santa Bàrbara]] i una porta tapiada que, segons la tradició, és la de l'antiga aljama per on va entrar [[Jaume I d'Aragó]] despuix de conquistar la ciutat. Encara que esta afirmació és falsa i s'ha mantingut solament com a llegenda.
*[[Ermita de Santa Anna de Xàtiva|Ermita de Santa Anna]]: d'estil [[gòtic]], es va construir en la primera mitat del sigle XV. Consta d'una sola nau, en tres voltes de crucería i àbsit. En els capiteles, on arranquen els nervis de les voltes, apareixen els escuts de la [[Corona d'Aragó]], de Xàtiva i dels [[Borja]].

=== Patrimoni civil ===
*[[Almodí de Xàtiva|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre 1530 i 1548, del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a 1919, en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.
*[[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen començar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en 1707, pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconcillos en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Asunción. Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].
*[[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en 1758 i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el ''Museu de Belles arts'' de la ciutat.
*[[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, en on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.
*[[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre 1715 i 1730, alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.
*[[Palau dels Mahíques Sanç de Xàtiva|Palau dels Mahíques Sanç]]: es va començar a construir a principis del sigle XVII, encara que es va ampliar considerablement en els anys 1920. Actualment alberga la Casa de la Cultura de la ciutat.
*[[Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva|Palau del Marqués de Montortal]]: situat en el carrer noble i més senyorial de la ciutat, el ''carrer Moncada'' es tracta d'un palau urbà medieval del sigle XV, en portada de pedra en la seua frontera, en arc de llargues dovelas i balcons de forja en azulejería.
*[[Palau de l'Ardiaca de Xàtiva|Palau de l'Ardiaca]]: va ser construït en el sigle XV i era la sèu del arcediano de la [[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]]. Sobre la noble porta del palau, situat a escassos metros de la [[Colegiata de Xàtiva|Seu]], es troba l'escut de [[Calixt III]] i atres dos escuts de la branca [[Borja|Borja-Oms]], que es peinsa podrien pertànyer a [[Aleixandre VI|Rodrigo]] o [[Cèsar Borja]].
*[[Palau dels Senyors de Estubeny de Xàtiva|Palau dels Senyors de Estubeny]]: Palau urbà, que respon als criteris arquitectònics del sigle XVIII en afegitons ornamentals del sigle XIX, on va residir durant la seua breu estància en Xàtiva la [[Reina Isabel II]].
*[[Edifici Botella de Xàtiva|Edifici Botella]]: construcció residencial d'estil moderniste que data de 1906 situat just enfront de l'ajuntament.

=== Fonts històriques ===
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]
*[[Font del Lleó de Xàtiva|Font del Lleó]]: Font històrica i ornamental del sigle XIX situada en el centre de la [[ciutat]].
*[[Font dels vinticinc dolls de Xàtiva|Font dels vinticinc dolls]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en el Barri de [[Sant Pedro]].
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]: Font històrica i ornamental del sigle XV situada en la Plaça de la Trinitat.
*[[Font de d'Aldomar de Xàtiva|Font de d'Aldomar]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en la Plaça [[Aleixandre VI|d'Aleixandre VI]].
*[[Font Real de la plaça Roca de Xàtiva|Font Real de la plaça Roca]]: Construïda en 1841, és de planta central en una tassa allargada d'extrems semicirculars i un arbre de pedra de forma hexagonal, clarament gòtic, sense dubte aprofitat d'una font antiga de 1432.
*[[Font Real de Sant Francisco de Xàtiva|Font Real de Sant Francisco]]: Va ser reconstruïda d'en 1764 pel canter [[Marcos Piqueres]], en estil barroc. Sobre la copa hi ha una image de [[Sant Francisco]], que substituïx a l'original desapareguda a finals del sigle XIX.
*[[Font Real dels Peixos de Xàtiva|Font Real dels Peixos]]: Font de planta central, pensada per a que les bésties begueren en la tassa i les persones begueren dels quatre dolls. Data de mitan del sigle XIX, quan es va llaurar per a ser colocada en la plaça de la Bassa, des d'on es va traslladar a la seua ubicació actual, en la plaça del Trinquet, en 1972.
*[[Font de Sant Dumenge de Xàtiva|Font de Sant Dumenge]]: Menuda font de bassa quadrada de reduïdes dimensions i un senzill pilar arrematat en ornaments pel doll.

== Agermanament ==
La ciutat de Xàtiva està agermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]

==Xativins destacats==
* Militars
** [[Lluís Despuig]]
** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
** Hipólito Sans
* Religiosos
** [[Calixt III]]
** [[Aleixandre VI]]
** [[Ausias Despuig]]
** [[Margarita Agulló]]
** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
* Polítics
** [[Francesc Bosch i Morata]]
* Científics
* Meges
** [[Lluís Alcanyís]]
** [[Francisco Blasco Soto]]
** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
* Escritors
** [[Vicente Boix]]
* Juristes
* Artistes
* Atres

== Vore també ==
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Traduït de|es|Játiva}}
{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Usuari discussió:Xavier

2018-12-16T11:13:08Z

Carruan: Nova secció: /* Fiches */

{{Benvingut}} [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 19:25, 10 jul 2015 (CEST)

== Nominacio com a Administrador de Uiquipedia i Normes ==

¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. Ara podràs editar en Uiquipèdia en valencià molt mes facilment. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]
--[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:55, 5 gin 2016 (CET)

== Pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] ==
He creat la teua pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] que encara no estava creada. Per a ser administrador en Uiquipèdia es imprescindible tindre la teua pagina d'usuari creada. Ya la canviaras al teu gust com cregues oportu. ¡Moltes gracies pel teu treball aci!. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:05, 5 gin 2016 (CET)
------------------------------------------------------------------------------------
Enhorabona pel teu nomenament com a Administrador de la Uiqui. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:01, 5 gin 2016 (CET)
-------------------------------------------------------------------------------
¡ Hola ! Ya hi ha una pàgina en la Uiqui com Allioli tot junt, per favor revisa-la per si hi ha que juntar-les les dos la teua de All i oli i la ya existent de All i oli. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23, 16 abr 2016 (CEST)
------------------------------------------------------------------------------
No m´havia donat conter. Puc mirar-lo per a juntar-los pero veig que son molt diferents. Xavier.
-------------------------------------------------------------------------------
He vist que lo correcte es "Allioli", se poden juntar les pàgines utilisant la primera com la base. Xavier
-------------------------------------------------------------------------------

== Artícul Política i Llengua Valenciana ==

Hola, he vist que has copiat un artícul d'una pàgina web i això pot supondre una violació de copyright. Ademés l'artícul no està redactat de forma enciclopèdica. Podem utilisar la discussió d'eixe artícul per a millorar-lo. Gràcies. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 22:09, 31 maig 2016 (CEST)
-------------------------------------------------------------------
Estic treballant en ell, tinc el permís de CCV. Voldria començar per 1932 pero estic buscant documentació. Xavier
:Sobre est artícul la redacció continua sense ser enciclopèdica. mai pots parlar en primera persona de "nostra llengua" "Els valencians sempre hem tingut". Les afirmacions categoriques deurien ser reescrites tambe, estem parlant de política i d'estudis. L'artícul no té cap referència. En [[Ajuda:Índex|Ajuda]] n'hi ha molta més informació sobre plantilles, polítiques i un manual d'estil. Quan tinga un ratet me fique a ajudar-te. Gràcies! --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 19:00, 7 jun 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Moltes gràcies, estic arreplegant informació. Intentaré revisar-lo i mantindre l´estil enciclopèdic. No estic molt ficat en el tema.

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:25, 15 set 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Vaig a vore, gràcies. Ho he vist pero no se com votar pero allò que destaqueu me pareix correcte.
--------------------------------------------------------------------

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:01, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tindré que agarrar una relació de paíssos del món per orde alfabètic i mirar la plantilla teua per a copiar-la en els nous. Poc a poc se pot anar fent. Xavier --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:47, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tan sols mos falten els d'[[Oceania]] i els d'[[Àsia]]. Aparixen en la plantilla en eixos artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:54, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Lo que passe és que no tinc molta idea de plantilles pero ho miraré a vore. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:27, 18 set 2016 (CEST)

== Bibliografia ==
Sabes cual es la editorial, la fecha y el lugar de publicacion de ''GASCÓ, Antonio. Bernardo Mundina, un veí oblidat''? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:30, 29 set 2016 (CEST)
-----------------------------------------------
Sí, lo voy a poner. Antonio Gascó es el actual Cronista de Castellón. ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:27, 29 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 19:16, 8 oct 2016 (CEST)

No tinc ni idea com votar pero me pareix be tot allò que destaqueu. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:16, 8 oct 2016 (CEST)

Tan sol tens que posar la teua firma baix de la meua si estàs d'acort en que siga destacat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:27, 8 oct 2016 (CEST)

== Ossos de sant ==

Esta pàgina ya existix com a [[Ossos de Tots Sants]] Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:40, 31 oct 2016 (CET)
--------------------------------------
Puix no l´havia trobat i l´he creat este matí. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:08, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
Val, puix la borre perque són casi iguals. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:43, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
He arreglat un poc l´artícul per a que quede més vistós i he afegit la referència. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:23, 31 oct 2016 (CET)

== Vullc ajudar ==

Hola Xavier,

Vullc ajudar en Uiquipèdia. He vist l'artícul https://www.lenciclopedia.org/Pacte_de_Reus i he trobat algunes coses per a corregir pero no he pogut fer-ho perque em diu que no tinc els permissos necessaris.
No disponc de massa temps pero aixina i tot m'agradaria poder contribuir. El meu nivell de valencià és prou alt i una de les coses que podria fer és revisar els artículs que hi han ya escrits i tractar de millorar-los tant ortogràficament com gramaticalment. També m'agradaria saber si es dispon d'un manual d'estil en el qual se recomanen coses com per eixemple l'us de determinades formes verbals (yo m'estime més l'us del pretèrit perfecte que el del perifràstic perque aporta una major riquea).

També voldria canviar el nom del meu conte i que fora AmparGiner (en lloc d'Amparginer)

Salutacions i espere la teua resposta.

Ampar.

== Hola Ampar ==

Gràcies pel teu interés, tota ajuda és bona. Yo porte un temps colaborant en la Uiquipèdia. Més tart, me nomenaren administrador. Pero no tinc ni idea com donar-te els permisos. Quan vaig començar a colaborar editava el text i despuix responia a una pregunta molt simple que te preguntava la pàgina. Pense, que deuras de dirigir-te a Jose2 o a Chabi, per eixemple, i que se posen en contacte en tu. Tampoc tinc molt clar si la meua resposta t´arribarà. Un abraç.[[Usuari:Xavier|Xavier]] Afegixc ad atres usuaris en este tema per si podeu llegir el comentari d´Ampar. [[Usuari:Jose2|Jose2]] [[Usuari:Chabi|Chabi]]

O.K. Crec que ya està solucionat. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:34 15 maig 2017 (CEST)

== Preposició "En" ==

Hola Xavier, la preposició “en” que indica situació, lloc o temps, segons la RACV és convenient ficar-la davant del nom propi i de les expressions que indiquen lloc o temps com per eixemple “ En l'any 1245” i no ficar a soles “L'any 1245” que encara que es pot considerar correcte, recomanen ficar davant “En”, aixina puix en el teu permís, ho fique aixina en l'artícul de José Luis Torro d'ahir. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:32 2 jul 2018 (CEST)

== Conforme ==

Completament d'acort. [[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:37 2 jul 2018 (CEST)

== Fiches ==

Hola bon dia, m'agradaria saber com es creen les fiches en la wiki, vullc crear i actualisar algunes pàgines pero no es com colocar les fiches i si intente modificar la ficha d'actors no em deixa. (https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_d%27actors)
Moltes gràcies. --[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 12:13 16 dec 2018 (CET)

Xàtiva

2018-12-16T10:51:34Z

Carruan: /* Xativins destacats */

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Xàtiva.svg|150px|sinmarco|derecha]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}
'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

== Toponímia ==
Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|centro|Vista panoràmica de Xàtiva]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>
''Localidades limítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
</center>

=== Climatologia ===
El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==
=== Prehistòria i Antiguetat ===
[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094 va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7 En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776 En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==
El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
<center>
{| class="wikitable"
!colspan=22|Evolució demogràfica de Xàtiva
|-
![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]]
|-
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148
|-
![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]
|-
|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095
|}
</center>
Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].

== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

== Política ==
Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[PSPV-PSOE]]
}}

=== Organisació territorial ===
El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]] i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el sigle XVI. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

=== Pedanies ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

=== Barris ===
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
*Les Santes (antic barri medieval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
*Raval de Sant Joan (antic barri medieval de la morería de la ciutat).
*Les Barreres (antic barri medieval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
*Carmen (barri del norest de la ciutat)
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Patrimoni ==
El caixco antic de Xàtiva es va declarar [[Conjunt Històric-Artístic]] en 1982, i en ell es troba la gran majoria del patrimoni de la ciutat.

=== Patrimoni militar ===
*[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va anar posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen començar la construcció del Castell Major. El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]]. Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]]. Va ser declarat [[Monument Nacional]] en 1931.
*[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven menuts trams de muralla urbana aixina com els situats en les lomes que dominen la ciutat, on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.

=== Patrimoni religiós ===
*[[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]] (Seu): també denominada [[Basílica]] o [[Sèu]], és un temple catedralici de tres naus, travessia i girola que es va començar a construir en 1596 sobre el solar de l'antiga [[mesquita]]. La seua construcció, no obstant, es va allargar fins al sigle XIX per problemes econòmics. En el Museu Colegial s'exhibixen numeroses peces de gran valor, entre les que es troben unes taules de [[Santa Elena]] i [[Sant Sebastià]], un retaule de [[Santa Ana]], la Creu Major del sigle XIV, el [[càliç]] de [[Calixt III]] i la Custòdia Major del Corpus.
*[[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|Iglésia de Sant Pedro]]: es va alçar en el sigle XIV sobre una antiga [[mesquita]] existent en la plaça del Mercat, on se solia celebrar la fira de ganado. Seguix puix el model dels temples de conquista. Té tres arcs diafragmàtics i es cobrix en un artesonat [[gòtic]]-[[mudéixar]], decorat en franges polícromes, pudentes, motius geomètrics i escuts.
*[[Iglésia de Sant Félix de Xàtiva|Iglésia de Sant Félix]]: data del sigle XIII, encara que va ser construïda sobre l'antiga sèu episcopal baiximperial. Destaca davant tot el seu porche, construït en columnes i sellars romans de diversa procedència. En l'interior es conserven vàries pintures dels sigles XIV al XVI.
*[[Iglésia de la Mercé de Xàtiva|Iglésia de la Mercé]]: Antiga iglésia de [[Sant Miguel]], anexa a l'antic convent dels mercedaris de la ciutat. Es va incendiar en 1707 durant la [[Guerra de successió espanyola|guerra de successió]] i la varen reconstruir posteriorment els propis flares.
*[[Iglésia dels Sants Juanes de Xàtiva|Iglésia dels Sants Juanes]]: data d'al voltant d'1535 i està construïda sobre una antiga mesquita. L'iglésia té planta de creu llatina en capelles laterals de volta de canó reconstruïda en 1707 despuix de la [[Crema de Xàtiva|crema de la ciutat per Felipe V]]. És de destacar la seua escala de marbre de Buxcarró.
*[[Iglésia de Santa Tecla de Xàtiva|Iglésia de Santa Tecla]]: datada en el sigle XIV, va resultar molt danyada durant els [[Sege de Xàtiva (1707)|bombardejos borbònics de 1707]] i es va vindre definitivament avall a causa d'un terremot en 1748,7 encara que encara es conserva la torre del campanar.
*[[Real Monasteri de l'Assumpció de Xàtiva|Real Monasteri de l'Assumpció]]: edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el sigle XIV i en posteriors reformes i ampliacions dels sigles XVI a XVIII.
*[[Covent de Sant Francisco de Xàtiva|Covent de Sant Francisco]]: es va començar a construir en el sigle XIV i la seua iglésia, actualment restaurada, servix de sala de concerts. Consta d'una sola nau en sèt capelles laterals de crucería. Prop de l'edifici se situa la [[Font de Sant Francisco de Xàtiva|font de Sant Francisco]], construïda en 1764 en elements ornamentals [[rococó]].
*[[Convent de Sant Dumenge de Xàtiva|Convent de Sant Dumenge]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refrectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.
*[[Convent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva|Convent de Sant Onofre el Nou]]: es va construir entre 1715 i 1721 enfront de [[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|l'iglésia de Sant Pedro]], al costat de l'antic Portal de [[Cocentaina]]. Les dependències més interessants són el claustre de dos plantes i l'iglésia, decorada en rajoletes i pintures a la fresca.
*[[Antic convent de la Trinitat de Xàtiva|Antic convent de la Trinitat]]: data del sigle XV, encara que en l'actualitat només es conserva la portada d'estil gòtic flamíger de l'iglésia, que alberga l'Archiu Municipal. Davant esta porta se situa la [[Font de la Trinitat de Xàtiva|font de la Trinitat]], del sigle XIV, la copa del qual està conformada per un prisma octogonal en el que alternen, casi borrats, els escuts de Xàtiva i del [[Regne de Valéncia]].
*[[Antic convent de Sant Agustín de Xàtiva|Antic convent de Sant Agustín]]: data del sigle XVII i conta en un magnífic claustre classiciste, sient actualment sèu de la [[Universitat Nacional d'Educació a Distància|UNED]], i l'iglésia de la qual, sense cult i parcialment sense torre del campanar per una solsida, va ser acondicionada i s'ampra actualment com a sala de concerts.
*[[Ermita de Sant Josep de Xàtiva|Ermita de Sant Josep]]: es va construir a principis del sigle XVIII segons plans de l'arquitecte [[Francisco Conca]]. L'interior és de planta de creu llatina, en àbsit semicircular i capelles laterals. Destaca la torre, que engloba l'antiga [[Ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva|ermita de Santa Bàrbara]] i una porta tapiada que, segons la tradició, és la de l'antiga aljama per on va entrar [[Jaume I d'Aragó]] despuix de conquistar la ciutat. Encara que esta afirmació és falsa i s'ha mantingut solament com a llegenda.
*[[Ermita de Santa Anna de Xàtiva|Ermita de Santa Anna]]: d'estil [[gòtic]], es va construir en la primera mitat del sigle XV. Consta d'una sola nau, en tres voltes de crucería i àbsit. En els capiteles, on arranquen els nervis de les voltes, apareixen els escuts de la [[Corona d'Aragó]], de Xàtiva i dels [[Borja]].

=== Patrimoni civil ===
*[[Almodí de Xàtiva|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre 1530 i 1548, del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a 1919, en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.
*[[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen començar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en 1707, pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconcillos en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Asunción. Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].
*[[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en 1758 i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el ''Museu de Belles arts'' de la ciutat.
*[[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, en on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.
*[[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre 1715 i 1730, alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.
*[[Palau dels Mahíques Sanç de Xàtiva|Palau dels Mahíques Sanç]]: es va començar a construir a principis del sigle XVII, encara que es va ampliar considerablement en els anys 1920. Actualment alberga la Casa de la Cultura de la ciutat.
*[[Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva|Palau del Marqués de Montortal]]: situat en el carrer noble i més senyorial de la ciutat, el ''carrer Moncada'' es tracta d'un palau urbà medieval del sigle XV, en portada de pedra en la seua frontera, en arc de llargues dovelas i balcons de forja en azulejería.
*[[Palau de l'Ardiaca de Xàtiva|Palau de l'Ardiaca]]: va ser construït en el sigle XV i era la sèu del arcediano de la [[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]]. Sobre la noble porta del palau, situat a escassos metros de la [[Colegiata de Xàtiva|Seu]], es troba l'escut de [[Calixt III]] i atres dos escuts de la branca [[Borja|Borja-Oms]], que es peinsa podrien pertànyer a [[Aleixandre VI|Rodrigo]] o [[Cèsar Borja]].
*[[Palau dels Senyors de Estubeny de Xàtiva|Palau dels Senyors de Estubeny]]: Palau urbà, que respon als criteris arquitectònics del sigle XVIII en afegitons ornamentals del sigle XIX, on va residir durant la seua breu estància en Xàtiva la [[Reina Isabel II]].
*[[Edifici Botella de Xàtiva|Edifici Botella]]: construcció residencial d'estil moderniste que data de 1906 situat just enfront de l'ajuntament.

=== Fonts històriques ===
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]
*[[Font del Lleó de Xàtiva|Font del Lleó]]: Font històrica i ornamental del sigle XIX situada en el centre de la [[ciutat]].
*[[Font dels vinticinc dolls de Xàtiva|Font dels vinticinc dolls]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en el Barri de [[Sant Pedro]].
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]: Font històrica i ornamental del sigle XV situada en la Plaça de la Trinitat.
*[[Font de d'Aldomar de Xàtiva|Font de d'Aldomar]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en la Plaça [[Aleixandre VI|d'Aleixandre VI]].
*[[Font Real de la plaça Roca de Xàtiva|Font Real de la plaça Roca]]: Construïda en 1841, és de planta central en una tassa allargada d'extrems semicirculars i un arbre de pedra de forma hexagonal, clarament gòtic, sense dubte aprofitat d'una font antiga de 1432.
*[[Font Real de Sant Francisco de Xàtiva|Font Real de Sant Francisco]]: Va ser reconstruïda d'en 1764 pel canter [[Marcos Piqueres]], en estil barroc. Sobre la copa hi ha una image de [[Sant Francisco]], que substituïx a l'original desapareguda a finals del sigle XIX.
*[[Font Real dels Peixos de Xàtiva|Font Real dels Peixos]]: Font de planta central, pensada per a que les bésties begueren en la tassa i les persones begueren dels quatre dolls. Data de mitan del sigle XIX, quan es va llaurar per a ser colocada en la plaça de la Bassa, des d'on es va traslladar a la seua ubicació actual, en la plaça del Trinquet, en 1972.
*[[Font de Sant Dumenge de Xàtiva|Font de Sant Dumenge]]: Menuda font de bassa quadrada de reduïdes dimensions i un senzill pilar arrematat en ornaments pel doll.

== Agermanament ==
La ciutat de Xàtiva està agermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]

==Xativins destacats==
* Militars
** [[Lluís Despuig]]
** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
** Hipólito Sans
* Religiosos
** [[Calixt III]]
** [[Aleixandre VI]]
** [[Ausias Despuig]]
** [[Margarita Agulló]]
** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
* Polítics
** [[Francesc Bosch i Morata]]
* Científics
* Meges
** [[Lluís Alcanyís]]
** [[Francisco Blasco Soto]]
** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
* Escritors
** [[Vicente Boix]]
* Juristes
* Artistes
* Atres

== Vore també ==
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Traduït de|es|Játiva}}
{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Xàtiva

2018-12-16T10:49:47Z

Carruan:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Xàtiva.svg|150px|sinmarco|derecha]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}
'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

== Toponímia ==
Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|centro|Vista panoràmica de Xàtiva]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>
''Localidades limítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
</center>

=== Climatologia ===
El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==
=== Prehistòria i Antiguetat ===
[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094 va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7 En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776 En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==
El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
<center>
{| class="wikitable"
!colspan=22|Evolució demogràfica de Xàtiva
|-
![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]]
|-
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148
|-
![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]
|-
|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095
|}
</center>
Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].

== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

== Política ==
Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[PSPV-PSOE]]
}}

=== Organisació territorial ===
El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]] i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el sigle XVI. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

=== Pedanies ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

=== Barris ===
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
*Les Santes (antic barri medieval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
*Raval de Sant Joan (antic barri medieval de la morería de la ciutat).
*Les Barreres (antic barri medieval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
*Carmen (barri del norest de la ciutat)
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Patrimoni ==
El caixco antic de Xàtiva es va declarar [[Conjunt Històric-Artístic]] en 1982, i en ell es troba la gran majoria del patrimoni de la ciutat.

=== Patrimoni militar ===
*[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va anar posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen començar la construcció del Castell Major. El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]]. Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]]. Va ser declarat [[Monument Nacional]] en 1931.
*[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven menuts trams de muralla urbana aixina com els situats en les lomes que dominen la ciutat, on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.

=== Patrimoni religiós ===
*[[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]] (Seu): també denominada [[Basílica]] o [[Sèu]], és un temple catedralici de tres naus, travessia i girola que es va començar a construir en 1596 sobre el solar de l'antiga [[mesquita]]. La seua construcció, no obstant, es va allargar fins al sigle XIX per problemes econòmics. En el Museu Colegial s'exhibixen numeroses peces de gran valor, entre les que es troben unes taules de [[Santa Elena]] i [[Sant Sebastià]], un retaule de [[Santa Ana]], la Creu Major del sigle XIV, el [[càliç]] de [[Calixt III]] i la Custòdia Major del Corpus.
*[[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|Iglésia de Sant Pedro]]: es va alçar en el sigle XIV sobre una antiga [[mesquita]] existent en la plaça del Mercat, on se solia celebrar la fira de ganado. Seguix puix el model dels temples de conquista. Té tres arcs diafragmàtics i es cobrix en un artesonat [[gòtic]]-[[mudéixar]], decorat en franges polícromes, pudentes, motius geomètrics i escuts.
*[[Iglésia de Sant Félix de Xàtiva|Iglésia de Sant Félix]]: data del sigle XIII, encara que va ser construïda sobre l'antiga sèu episcopal baiximperial. Destaca davant tot el seu porche, construït en columnes i sellars romans de diversa procedència. En l'interior es conserven vàries pintures dels sigles XIV al XVI.
*[[Iglésia de la Mercé de Xàtiva|Iglésia de la Mercé]]: Antiga iglésia de [[Sant Miguel]], anexa a l'antic convent dels mercedaris de la ciutat. Es va incendiar en 1707 durant la [[Guerra de successió espanyola|guerra de successió]] i la varen reconstruir posteriorment els propis flares.
*[[Iglésia dels Sants Juanes de Xàtiva|Iglésia dels Sants Juanes]]: data d'al voltant d'1535 i està construïda sobre una antiga mesquita. L'iglésia té planta de creu llatina en capelles laterals de volta de canó reconstruïda en 1707 despuix de la [[Crema de Xàtiva|crema de la ciutat per Felipe V]]. És de destacar la seua escala de marbre de Buxcarró.
*[[Iglésia de Santa Tecla de Xàtiva|Iglésia de Santa Tecla]]: datada en el sigle XIV, va resultar molt danyada durant els [[Sege de Xàtiva (1707)|bombardejos borbònics de 1707]] i es va vindre definitivament avall a causa d'un terremot en 1748,7 encara que encara es conserva la torre del campanar.
*[[Real Monasteri de l'Assumpció de Xàtiva|Real Monasteri de l'Assumpció]]: edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el sigle XIV i en posteriors reformes i ampliacions dels sigles XVI a XVIII.
*[[Covent de Sant Francisco de Xàtiva|Covent de Sant Francisco]]: es va començar a construir en el sigle XIV i la seua iglésia, actualment restaurada, servix de sala de concerts. Consta d'una sola nau en sèt capelles laterals de crucería. Prop de l'edifici se situa la [[Font de Sant Francisco de Xàtiva|font de Sant Francisco]], construïda en 1764 en elements ornamentals [[rococó]].
*[[Convent de Sant Dumenge de Xàtiva|Convent de Sant Dumenge]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refrectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.
*[[Convent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva|Convent de Sant Onofre el Nou]]: es va construir entre 1715 i 1721 enfront de [[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|l'iglésia de Sant Pedro]], al costat de l'antic Portal de [[Cocentaina]]. Les dependències més interessants són el claustre de dos plantes i l'iglésia, decorada en rajoletes i pintures a la fresca.
*[[Antic convent de la Trinitat de Xàtiva|Antic convent de la Trinitat]]: data del sigle XV, encara que en l'actualitat només es conserva la portada d'estil gòtic flamíger de l'iglésia, que alberga l'Archiu Municipal. Davant esta porta se situa la [[Font de la Trinitat de Xàtiva|font de la Trinitat]], del sigle XIV, la copa del qual està conformada per un prisma octogonal en el que alternen, casi borrats, els escuts de Xàtiva i del [[Regne de Valéncia]].
*[[Antic convent de Sant Agustín de Xàtiva|Antic convent de Sant Agustín]]: data del sigle XVII i conta en un magnífic claustre classiciste, sient actualment sèu de la [[Universitat Nacional d'Educació a Distància|UNED]], i l'iglésia de la qual, sense cult i parcialment sense torre del campanar per una solsida, va ser acondicionada i s'ampra actualment com a sala de concerts.
*[[Ermita de Sant Josep de Xàtiva|Ermita de Sant Josep]]: es va construir a principis del sigle XVIII segons plans de l'arquitecte [[Francisco Conca]]. L'interior és de planta de creu llatina, en àbsit semicircular i capelles laterals. Destaca la torre, que engloba l'antiga [[Ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva|ermita de Santa Bàrbara]] i una porta tapiada que, segons la tradició, és la de l'antiga aljama per on va entrar [[Jaume I d'Aragó]] despuix de conquistar la ciutat. Encara que esta afirmació és falsa i s'ha mantingut solament com a llegenda.
*[[Ermita de Santa Anna de Xàtiva|Ermita de Santa Anna]]: d'estil [[gòtic]], es va construir en la primera mitat del sigle XV. Consta d'una sola nau, en tres voltes de crucería i àbsit. En els capiteles, on arranquen els nervis de les voltes, apareixen els escuts de la [[Corona d'Aragó]], de Xàtiva i dels [[Borja]].

=== Patrimoni civil ===
*[[Almodí de Xàtiva|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre 1530 i 1548, del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a 1919, en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.
*[[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen començar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en 1707, pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconcillos en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Asunción. Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].
*[[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en 1758 i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el ''Museu de Belles arts'' de la ciutat.
*[[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, en on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.
*[[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre 1715 i 1730, alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.
*[[Palau dels Mahíques Sanç de Xàtiva|Palau dels Mahíques Sanç]]: es va començar a construir a principis del sigle XVII, encara que es va ampliar considerablement en els anys 1920. Actualment alberga la Casa de la Cultura de la ciutat.
*[[Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva|Palau del Marqués de Montortal]]: situat en el carrer noble i més senyorial de la ciutat, el ''carrer Moncada'' es tracta d'un palau urbà medieval del sigle XV, en portada de pedra en la seua frontera, en arc de llargues dovelas i balcons de forja en azulejería.
*[[Palau de l'Ardiaca de Xàtiva|Palau de l'Ardiaca]]: va ser construït en el sigle XV i era la sèu del arcediano de la [[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]]. Sobre la noble porta del palau, situat a escassos metros de la [[Colegiata de Xàtiva|Seu]], es troba l'escut de [[Calixt III]] i atres dos escuts de la branca [[Borja|Borja-Oms]], que es peinsa podrien pertànyer a [[Aleixandre VI|Rodrigo]] o [[Cèsar Borja]].
*[[Palau dels Senyors de Estubeny de Xàtiva|Palau dels Senyors de Estubeny]]: Palau urbà, que respon als criteris arquitectònics del sigle XVIII en afegitons ornamentals del sigle XIX, on va residir durant la seua breu estància en Xàtiva la [[Reina Isabel II]].
*[[Edifici Botella de Xàtiva|Edifici Botella]]: construcció residencial d'estil moderniste que data de 1906 situat just enfront de l'ajuntament.

=== Fonts històriques ===
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]
*[[Font del Lleó de Xàtiva|Font del Lleó]]: Font històrica i ornamental del sigle XIX situada en el centre de la [[ciutat]].
*[[Font dels vinticinc dolls de Xàtiva|Font dels vinticinc dolls]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en el Barri de [[Sant Pedro]].
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]: Font històrica i ornamental del sigle XV situada en la Plaça de la Trinitat.
*[[Font de d'Aldomar de Xàtiva|Font de d'Aldomar]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en la Plaça [[Aleixandre VI|d'Aleixandre VI]].
*[[Font Real de la plaça Roca de Xàtiva|Font Real de la plaça Roca]]: Construïda en 1841, és de planta central en una tassa allargada d'extrems semicirculars i un arbre de pedra de forma hexagonal, clarament gòtic, sense dubte aprofitat d'una font antiga de 1432.
*[[Font Real de Sant Francisco de Xàtiva|Font Real de Sant Francisco]]: Va ser reconstruïda d'en 1764 pel canter [[Marcos Piqueres]], en estil barroc. Sobre la copa hi ha una image de [[Sant Francisco]], que substituïx a l'original desapareguda a finals del sigle XIX.
*[[Font Real dels Peixos de Xàtiva|Font Real dels Peixos]]: Font de planta central, pensada per a que les bésties begueren en la tassa i les persones begueren dels quatre dolls. Data de mitan del sigle XIX, quan es va llaurar per a ser colocada en la plaça de la Bassa, des d'on es va traslladar a la seua ubicació actual, en la plaça del Trinquet, en 1972.
*[[Font de Sant Dumenge de Xàtiva|Font de Sant Dumenge]]: Menuda font de bassa quadrada de reduïdes dimensions i un senzill pilar arrematat en ornaments pel doll.

== Agermanament ==
La ciutat de Xàtiva està agermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]

==Xativins destacats==
* Militars
** [[Lluís Despuig]]
** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
** Hipólito Sans
* Religiosos
** [[Calixt III]]
** [[Aleixandre VI]]
** [[Ausias Despuig]]
** [[Margarita Agulló]]
** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
* Polítics
** [[Francesc Bosch i Morata]]
* Científics
* Meges
** [[Lluis Alcanyis]]
** [[Francisco Blasco Soto]]
** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
* Escritors
** [[Vicente Boix]]
* Juristes
* Artistes
* Atres

== Vore també ==
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Traduït de|es|Játiva}}
{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Xàtiva

2018-12-16T10:48:45Z

Carruan: traducció terminada

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Xàtiva.svg|150px|sinmarco|derecha]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}
{{en desenroll|Carruan|Dia|Mes}}
'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

== Toponímia ==
Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|centro|Vista panoràmica de Xàtiva]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>
''Localidades limítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
</center>

=== Climatologia ===
El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==
=== Prehistòria i Antiguetat ===
[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094 va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7 En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776 En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==
El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
<center>
{| class="wikitable"
!colspan=22|Evolució demogràfica de Xàtiva
|-
![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]]
|-
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148
|-
![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]
|-
|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095
|}
</center>
Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].

== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

== Política ==
Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[PSPV-PSOE]]
}}

=== Organisació territorial ===
El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]] i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el sigle XVI. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

=== Pedanies ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

=== Barris ===
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
*Les Santes (antic barri medieval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
*Raval de Sant Joan (antic barri medieval de la morería de la ciutat).
*Les Barreres (antic barri medieval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
*Carmen (barri del norest de la ciutat)
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Patrimoni ==
El caixco antic de Xàtiva es va declarar [[Conjunt Històric-Artístic]] en 1982, i en ell es troba la gran majoria del patrimoni de la ciutat.

=== Patrimoni militar ===
*[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va anar posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen començar la construcció del Castell Major. El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]]. Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]]. Va ser declarat [[Monument Nacional]] en 1931.
*[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven menuts trams de muralla urbana aixina com els situats en les lomes que dominen la ciutat, on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.

=== Patrimoni religiós ===
*[[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]] (Seu): també denominada [[Basílica]] o [[Sèu]], és un temple catedralici de tres naus, travessia i girola que es va començar a construir en 1596 sobre el solar de l'antiga [[mesquita]]. La seua construcció, no obstant, es va allargar fins al sigle XIX per problemes econòmics. En el Museu Colegial s'exhibixen numeroses peces de gran valor, entre les que es troben unes taules de [[Santa Elena]] i [[Sant Sebastià]], un retaule de [[Santa Ana]], la Creu Major del sigle XIV, el [[càliç]] de [[Calixt III]] i la Custòdia Major del Corpus.
*[[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|Iglésia de Sant Pedro]]: es va alçar en el sigle XIV sobre una antiga [[mesquita]] existent en la plaça del Mercat, on se solia celebrar la fira de ganado. Seguix puix el model dels temples de conquista. Té tres arcs diafragmàtics i es cobrix en un artesonat [[gòtic]]-[[mudéixar]], decorat en franges polícromes, pudentes, motius geomètrics i escuts.
*[[Iglésia de Sant Félix de Xàtiva|Iglésia de Sant Félix]]: data del sigle XIII, encara que va ser construïda sobre l'antiga sèu episcopal baiximperial. Destaca davant tot el seu porche, construït en columnes i sellars romans de diversa procedència. En l'interior es conserven vàries pintures dels sigles XIV al XVI.
*[[Iglésia de la Mercé de Xàtiva|Iglésia de la Mercé]]: Antiga iglésia de [[Sant Miguel]], anexa a l'antic convent dels mercedaris de la ciutat. Es va incendiar en 1707 durant la [[Guerra de successió espanyola|guerra de successió]] i la varen reconstruir posteriorment els propis flares.
*[[Iglésia dels Sants Juanes de Xàtiva|Iglésia dels Sants Juanes]]: data d'al voltant d'1535 i està construïda sobre una antiga mesquita. L'iglésia té planta de creu llatina en capelles laterals de volta de canó reconstruïda en 1707 despuix de la [[Crema de Xàtiva|crema de la ciutat per Felipe V]]. És de destacar la seua escala de marbre de Buxcarró.
*[[Iglésia de Santa Tecla de Xàtiva|Iglésia de Santa Tecla]]: datada en el sigle XIV, va resultar molt danyada durant els [[Sege de Xàtiva (1707)|bombardejos borbònics de 1707]] i es va vindre definitivament avall a causa d'un terremot en 1748,7 encara que encara es conserva la torre del campanar.
*[[Real Monasteri de l'Assumpció de Xàtiva|Real Monasteri de l'Assumpció]]: edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el sigle XIV i en posteriors reformes i ampliacions dels sigles XVI a XVIII.
*[[Covent de Sant Francisco de Xàtiva|Covent de Sant Francisco]]: es va començar a construir en el sigle XIV i la seua iglésia, actualment restaurada, servix de sala de concerts. Consta d'una sola nau en sèt capelles laterals de crucería. Prop de l'edifici se situa la [[Font de Sant Francisco de Xàtiva|font de Sant Francisco]], construïda en 1764 en elements ornamentals [[rococó]].
*[[Convent de Sant Dumenge de Xàtiva|Convent de Sant Dumenge]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refrectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.
*[[Convent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva|Convent de Sant Onofre el Nou]]: es va construir entre 1715 i 1721 enfront de [[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|l'iglésia de Sant Pedro]], al costat de l'antic Portal de [[Cocentaina]]. Les dependències més interessants són el claustre de dos plantes i l'iglésia, decorada en rajoletes i pintures a la fresca.
*[[Antic convent de la Trinitat de Xàtiva|Antic convent de la Trinitat]]: data del sigle XV, encara que en l'actualitat només es conserva la portada d'estil gòtic flamíger de l'iglésia, que alberga l'Archiu Municipal. Davant esta porta se situa la [[Font de la Trinitat de Xàtiva|font de la Trinitat]], del sigle XIV, la copa del qual està conformada per un prisma octogonal en el que alternen, casi borrats, els escuts de Xàtiva i del [[Regne de Valéncia]].
*[[Antic convent de Sant Agustín de Xàtiva|Antic convent de Sant Agustín]]: data del sigle XVII i conta en un magnífic claustre classiciste, sient actualment sèu de la [[Universitat Nacional d'Educació a Distància|UNED]], i l'iglésia de la qual, sense cult i parcialment sense torre del campanar per una solsida, va ser acondicionada i s'ampra actualment com a sala de concerts.
*[[Ermita de Sant Josep de Xàtiva|Ermita de Sant Josep]]: es va construir a principis del sigle XVIII segons plans de l'arquitecte [[Francisco Conca]]. L'interior és de planta de creu llatina, en àbsit semicircular i capelles laterals. Destaca la torre, que engloba l'antiga [[Ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva|ermita de Santa Bàrbara]] i una porta tapiada que, segons la tradició, és la de l'antiga aljama per on va entrar [[Jaume I d'Aragó]] despuix de conquistar la ciutat. Encara que esta afirmació és falsa i s'ha mantingut solament com a llegenda.
*[[Ermita de Santa Anna de Xàtiva|Ermita de Santa Anna]]: d'estil [[gòtic]], es va construir en la primera mitat del sigle XV. Consta d'una sola nau, en tres voltes de crucería i àbsit. En els capiteles, on arranquen els nervis de les voltes, apareixen els escuts de la [[Corona d'Aragó]], de Xàtiva i dels [[Borja]].

=== Patrimoni civil ===
*[[Almodí de Xàtiva|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre 1530 i 1548, del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a 1919, en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.
*[[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen començar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en 1707, pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconcillos en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Asunción. Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].
*[[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en 1758 i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el ''Museu de Belles arts'' de la ciutat.
*[[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, en on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.
*[[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre 1715 i 1730, alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.
*[[Palau dels Mahíques Sanç de Xàtiva|Palau dels Mahíques Sanç]]: es va començar a construir a principis del sigle XVII, encara que es va ampliar considerablement en els anys 1920. Actualment alberga la Casa de la Cultura de la ciutat.
*[[Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva|Palau del Marqués de Montortal]]: situat en el carrer noble i més senyorial de la ciutat, el ''carrer Moncada'' es tracta d'un palau urbà medieval del sigle XV, en portada de pedra en la seua frontera, en arc de llargues dovelas i balcons de forja en azulejería.
*[[Palau de l'Ardiaca de Xàtiva|Palau de l'Ardiaca]]: va ser construït en el sigle XV i era la sèu del arcediano de la [[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]]. Sobre la noble porta del palau, situat a escassos metros de la [[Colegiata de Xàtiva|Seu]], es troba l'escut de [[Calixt III]] i atres dos escuts de la branca [[Borja|Borja-Oms]], que es peinsa podrien pertànyer a [[Aleixandre VI|Rodrigo]] o [[Cèsar Borja]].
*[[Palau dels Senyors de Estubeny de Xàtiva|Palau dels Senyors de Estubeny]]: Palau urbà, que respon als criteris arquitectònics del sigle XVIII en afegitons ornamentals del sigle XIX, on va residir durant la seua breu estància en Xàtiva la [[Reina Isabel II]].
*[[Edifici Botella de Xàtiva|Edifici Botella]]: construcció residencial d'estil moderniste que data de 1906 situat just enfront de l'ajuntament.

=== Fonts històriques ===
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]
*[[Font del Lleó de Xàtiva|Font del Lleó]]: Font històrica i ornamental del sigle XIX situada en el centre de la [[ciutat]].
*[[Font dels vinticinc dolls de Xàtiva|Font dels vinticinc dolls]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en el Barri de [[Sant Pedro]].
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]: Font històrica i ornamental del sigle XV situada en la Plaça de la Trinitat.
*[[Font de d'Aldomar de Xàtiva|Font de d'Aldomar]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en la Plaça [[Aleixandre VI|d'Aleixandre VI]].
*[[Font Real de la plaça Roca de Xàtiva|Font Real de la plaça Roca]]: Construïda en 1841, és de planta central en una tassa allargada d'extrems semicirculars i un arbre de pedra de forma hexagonal, clarament gòtic, sense dubte aprofitat d'una font antiga de 1432.
*[[Font Real de Sant Francisco de Xàtiva|Font Real de Sant Francisco]]: Va ser reconstruïda d'en 1764 pel canter [[Marcos Piqueres]], en estil barroc. Sobre la copa hi ha una image de [[Sant Francisco]], que substituïx a l'original desapareguda a finals del sigle XIX.
*[[Font Real dels Peixos de Xàtiva|Font Real dels Peixos]]: Font de planta central, pensada per a que les bésties begueren en la tassa i les persones begueren dels quatre dolls. Data de mitan del sigle XIX, quan es va llaurar per a ser colocada en la plaça de la Bassa, des d'on es va traslladar a la seua ubicació actual, en la plaça del Trinquet, en 1972.
*[[Font de Sant Dumenge de Xàtiva|Font de Sant Dumenge]]: Menuda font de bassa quadrada de reduïdes dimensions i un senzill pilar arrematat en ornaments pel doll.

== Agermanament ==
La ciutat de Xàtiva està agermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]

==Xativins destacats==
* Militars
** [[Lluís Despuig]]
** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
** Hipólito Sans
* Religiosos
** [[Calixt III]]
** [[Aleixandre VI]]
** [[Ausias Despuig]]
** [[Margarita Agulló]]
** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
* Polítics
** [[Francesc Bosch i Morata]]
* Científics
* Meges
** [[Lluis Alcanyis]]
** [[Francisco Blasco Soto]]
** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
* Escritors
** [[Vicente Boix]]
* Juristes
* Artistes
* Atres

== Vore també ==
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Traduït de|es|Játiva}}
{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Xàtiva

2018-12-16T09:54:31Z

Carruan: /* Geografia */

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Image:Escutxativa.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}
{{en desenroll|Carruan|Dia|Mes}}
'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

== Toponímia ==
Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|centro|Vista panoràmica de Xàtiva]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>
''Localidades limítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
</center>

=== Climatologia ===
El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==
=== Prehistòria i Antiguetat ===
[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094 va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7 En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776 En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==
El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
<center>
{| class="wikitable"
!colspan=22|Evolució demogràfica de Xàtiva
|-
![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]]
|-
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148
|-
![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]
|-
|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095
|}
</center>
Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].

== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

== Política ==
Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
}}

=== Organisació territorial ===
El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]] i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el sigle XVI. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

=== Pedanies ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

=== Barris ===
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
*Les Santes (antic barri medieval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
*Raval de Sant Joan (antic barri medieval de la morería de la ciutat).
*Les Barreres (antic barri medieval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
*Carmen (barri del norest de la ciutat)
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Agermanament ==
La ciutat de Xàtiva està agermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]

==Xativins destacats==
* Militars
** [[Lluís Despuig]]
** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
** Hipólito Sans
* Religiosos
** [[Calixt III]]
** [[Aleixandre VI]]
** [[Ausias Despuig]]
** [[Margarita Agulló]]
** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
* Polítics
** [[Francesc Bosch i Morata]]
* Científics
* Meges
** [[Lluis Alcanyis]]
** [[Francisco Blasco Soto]]
** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
* Escritors
** [[Vicente Boix]]
* Juristes
* Artistes
* Atres

== Vore també ==
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Traduït de|es|Játiva}}
{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Lluis Alcanyis

2018-12-16T09:51:28Z

Carruan: Redirecció

#REDIRECCIÓN [[Lluís Alcanyís]]
'''Lluis Alcanyis''' ([[Xàtiva]], 1440 - [[València]], 1506) va ser un [[mege]] i [[poeta]] valencià.

== Biografia ==

Naixcut en [[Xàtiva]] en 1440, era fill de Jaume Alcanyis, notari de professió. Membre d'una família de [[judeus]] conversos.

El 23 d'abril de 1467 otorga poders, en favor del seu germà Bernat, comerciant de professió i resident en [[Xàtiva]]. El 1470 es va casar en '''Elionor Esparça''', de família conversa, com ell. El matrimoni, establit en [[Valéncia]], en el carrer de la Taverna del Gall, veïns de la família de [[Luis Vives]], va tindre quatre filles: Violante, Aldonça, Jerónima i Ángela, i un fill, Francisco, naixcut al voltant de 1477.

Alcanyís va ser una de les figures mèdiques més notables en la [[Valéncia]] de l'últim quarto de sigle XV. Juntament en [[Lluís Dalmau]] i [[Pere Pintor]], tambe de [[Xàtiva]], va conseguir que la ciutat fundara en l'any 1462 una escola per a cirugians, a la qual [[Juan II]] va concedir en 1477 privilegi per a dissecar cadàvers humans. Va ensenyar ací durant alguns anys i, a partir de 1480, va formar part del claustre permanent. Quan, en 1499, a proposta del municipi i en l'acceptació del papa [[Aleixandre VI]], es va crear [[Universitat de Valéncia|l'Universitat de Valéncia]], es va convertir en el seu primer professor de medicina, ocupant fins a 1504 la càtedra fonamental o “cadira per als principis”, que tenia com a objectiu oferir una exposició sistemàtica dels fonaments doctrinals de la medicina.

Dins del procés de renovació científica, viu, llavors, el procés d'institucionalisació acadèmica oficial de la medicina en [[Valéncia]], superant la tradició arabigojudea, caracterisada pel lliure accés a l'eixercici de la professió del mege.

També va ser autor del primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]]: [[''Regiment preservatiu i *curativo de la pestilència'']] (1490), escrit en motiu de l'epidèmia que va arrasar la ciutat des de novembre de 1489 fins a la mitat de l'any següent. El llibre té dos parts: la primera està dedicada a la prevenció, i la segona a la curació de la pesta, precedides d'una introducció sobre la seua naturalea i procedència.

El pensament científic de Alcanyís està en la llínea de la corrent coneguda com “escolasticisme arabisat“, resultat de l'assimilació del saber mege grec, helenístic i islàmic per a les universitats en la baixa Edat Mija, a partir de les traduccions de l'àrap.

El clima [[antisemitisme|d'antisemitisme]] que va ser estenent-se a lo llarc dels sigles XIV i XV es va materialisar, a petició dels [[Reis Catòlics]], en la creació dels tribunals de [[Inquisició espanyola|l'Inquisició]] (1480), expressió del radicalisme religiós (contra judeus i convers) i mig de control de l'orde polític i social. En 1506, despuix de casi tres anys d'encarcerament i poc més d'un de l'eixecució de la seua dòna, va anar també condenat per judaizant i cremat en la foguera.

== Obres lliteràries ==
* [[Regimiento preservativo y curativo de la pestilencia|''Regimiento preservativo y curativo de la pestilencia (1490)'']], primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]].
* [[Les trobes en lahors de la Verge María|''Les trobes en lahors de la Verge María (1474)'']], primera obra lliterària impresa en [[Espanya]], que inclou dos poemes seus.

== Bibliografia ==
* [http://biblioteca.ayto-xativa.es/node/62 Biografia de Lluis Alcanyis en la pagina de la biblioteca municipal de Xàtiva.]

[[Categoria:Xativins]]

Usuari discussió:Jose2

2018-12-16T09:49:00Z

Carruan: Nova secció: /* Resposta */

{{benvingut}} --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 17:41, 19 gin 2010 (UTC)

Moltes gràcies

== Artícul [[Fallera Major]] ==
Ya ho tens redirecccionat. De totes formes he renomenat l'articul en singular "Fallera Major" i "Falleres Majors" redirecciona a "Fallera Major", que es lo correcte. Abans de la Llista de Falleres, he clavat l'informacio que faltava. Revisa-ho i si veus que li falta algo, afiges o modifiques. Moltes gracies.

== Per a redireccionar ==
Per a redireccionar un articul, per eixemple "Falleres Majors" a "Fallera Major"...es fa creant per eixemple "Falleres Majors" com si fora un articul nou diferent i abans d'editar i guardar l'articul, quan esta tot en blanc, trobaras baix del tot, baix de "Guardar la pagina" una barra en caracters i botons. En tot en blanc, escriu l'articul al que vols que redireccione, selecciona en blau el text (=el articul al que va redireccionat) en el ratoli i puncha el boto "REDIRECT" que voras en la barra de baix de "guardar la pagina" i despres guardes ya la pagina. Pareix complicat pero poc a poc aniras familiarisant-te en el funcionament de Uiquipedia i te sera tot molt mes facil. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:52, 21 gin 2010 (UTC)

Per favor, pega-li una ullada a estes seccions. Podran ser-te molt utils:

*[[Ajuda:Guia per a crear artículs]]
*[[Ajuda:Casos pràctics]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Proyecte:Manual d'estil]]
*[[Proyecte:Polítiques]]

== Sobre l'ortografia i correctors ==
¡Hola!. Te dic un poc algo paregut a lo que li he dit a [[Usuari:Peterguason‎|Peterguason]] i a [[Usuari:Jorge14|Jorge14]]. La teua colaboracio en Uiquipedia i els articuls que elabores i en els que treballes son interessants, pero es important el tema de l'ortografia dels articuls i la gran importancia d'usar correctors i diccionaris on-line de valencià a l'hora d'editar i treballar en Uiquipedia.

Per favor, revisa les poques correccions que he fet en el teu articul de: [[Cridà]] i fixat en els canvis d'ortografia. Si utilises el corrector de valencià per a Firefox, t'indicarara si una paraula no existix en valencià i si tens dubte sobre una paraula en concret, es pot mirar en els diccionaris on-line de valencià.

Seria molt bo que t'instalares alguns dels correctors que trobaras en [[Proyecte:Escriure en valencià]]. El corrector de Firefox no es molt util a tots.

Ya saps que en Uiquipedia en valencià es pot utilisar les Normes d'El Puig sense l'ultima reforma d'accentuacio de la RACV o en els accents, pero es gaste lo que es gaste, ha d'estar be i l'ortografia cuidada. Si tots utilisarem els correctors, s'evitaríem els temps que perdrem en corregir els articuls dels demés i que es pot amprar en fer articuls nous.

Tots fem erros, tots s'equivoquem, yo el primer, pero si no utilisem els correctors i els diccionaris el nivell d'erros es dispara i donaria molt mala image de Uiquipedia. Els erros ortografics i tipografics, verbals, etc..han d'entrar dins de lo raonable i lo llogic. Per favor, prengam-se este tema molt en serio tots. Moltes gracies pel teu bon treball en Uiquipèdia i el teu esforç. Si necessites qualsevol ajuda, no tens mes que dir-me-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:02, 21 gin 2010 (UTC)

:De res. Gracies a tu. Puix si proves el Corrector de valencià per a Firefox per a editar aci, es la canya. Es lo millor en molta diferencia. Abans editava en Uiquipedia en el Open Office de la RACV, pero el de Firefox es molt practic i es el mateix diccionari de la RACV, lo bo es que t'ho indica tot mentres edites, "in situ". Prova-ho i voras quin canvi. Aixo si, has d'instalar-te i entrar en el navegador Firefox. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)

== Ara eres administrador ==

En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[L'Enciclopèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:33, 25 gin 2010 (UTC)
:Principalment és per a evitar que escrigau el captcha, els privilegis que dona els pots vore en [[Proyecte:Administradors]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 23:51, 26 gin 2010 (UTC)

== Enhorabona i Normes Administradors ==
¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de L'Enciclopèdia!. ¡T'ho mereixies!. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de L'Enciclopèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de L'Enciclopèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de L'Enciclopèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]

¡Enhorabona i avant!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:15, 27 gin 2010 (UTC)

:Un chicotet detall mes, per favor, edita en quan pugues la teua pagina d'usuari. Queda un poc raro que un administrador no tinga editada la seua pagina d'usuari. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:28, 27 gin 2010 (UTC)

== Categoria Pobles de Valencia ==
La categoria "Municipis de Valencia" no estava creada pero si n'hi havien 3 articuls que usaven eixa categoria, que encara no estava editada. Ya els he passat a on toca que es: "Categoria:Pobles de la Província de Valéncia" i "Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana". Gracies per avisar. Ya està solucionat. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 16:52, 29 gin 2010 (UTC)

== Categoria Museus Valencians ==
Els museus de Valencia Ciutat ya estan inclosos en la categoria de "Museus Valencians". Solucionat. Gracies per avisar, perque solucionar este coses ajuden a que Uiquipedia funcione millor. No te preocupes, poc a poc aniras familiarisant-te en el llenguage wiki i podras resoldre este cosetes facilment. Salutacions.--[[Usuari:Valencian|Valencian]] 22:28, 1 febr 2010 (UTC)

== Anglaterra i Gran Bretanya ==

Ni Anglaterra, ni Gran Bretanya són sinònims del Regne Unit. El Regne Unit és un estat sobirà, format pels països constitutius (o algo aixina) de [[Irlanda del Nort]], [[Anglaterra]], [[Escòcia]] i el [[País de Gales]]. Anglaterra és un país constitutiu del Regne Unit, i [[Gran Bretanya]] és la principal illa del estat, formada pels països de Gales, Anglaterra i Escòcia. Ara mateixa m'encarregaré de corregir els erros, salutacions ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:21, 15 febr 2010 (UTC)
:Puix la veritat és que si queda molt be, començaré a fer-ho yo també :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 febr 2010 (UTC)

== Mercat de Colom/Colón ==

El corrector diu que "Colón" és erròneu, ademés l'equivalent valencià al nom castellà "Colón" és Colom, per tant, redirigir "Mercado de Colón" a "Mercat de Colom" és admisible, pero el nom en si és "Mercat de Colom". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:06, 26 febr 2010 (UTC)
:Home yo sempre he conegut este mercat com mercat de Colom, en els llibres d'història he estudiat Colom (en catlencià, pero s'acosta) i que yo sàpia Colón en valencià és de sempre Colom, independentment de que Colón siga o no un nom propi, Joan també ho és i no me dona error, igual que Jordi, Joana, Ampar o Antoni. Per això ho he canviat per Colom, perque en valencià yo tinc entés que és Colom (a part de que Colom també és el mascle de la coloma), pero bueno al mateix temps està el nom "Rosa" que pot ser un nom propi o el nom d'una flor ¿No? i en castellà també està el nom de "Paloma", aixina que com he dit abans, yo tinc entés que en valencià lo correcte és Colom, i Colón es castellà. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:15, 26 febr 2010 (UTC)
::Ademés en els mapes del Cap i Casal i en les senyalisacions, si no m'enganye posa o "Mercado de Colón" o "Mercat de Colom" pero no "Mercat de Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:17, 26 febr 2010 (UTC)
:Jose pero tenim dos problemes, el primer és que no sabem qui era el llinage de Cristòfol Colom, ni tan si vol el nom, sabem que en castellà diuen Cristóbal Colón, en valencià Cristòfol Colom, i en polac crec que diuen Kristofol Colom o algo aixina, és molt relatiu, no se sap ni l'orige d'este home.. ¿Com anem a saber com és el seu llinage original? De fet ad este home se li coneixia molt com "Columbus" (Colom en llatí) per això dic que.. ¿Quí fa la traducció? ¿Quin és l'original?, per tant deuriem deixar lo de "Colom" ya que és el nom oficial del Mercat i ya que no sabem el seu llinage original, només coneixem com se dia en Valéncia i com se dia en Castella. ¿Entens a lo que me referixc? El segon problema és que ningú ha dit que Mercat de Colom se referixca a Cristòfol Colom, Mercat de Colom pot referir-se a "Mercado de Palomo" pero al castellà se va traduir "Mercado de Colón" cosa molt normal, ya que per eixemple en valencià diem "Alcàsser" que vé de l'àrap "al-qasr" (la fortalea) i només hem traduit el nom àrap al que gastem, Alcàsser, podriem haver-ho traduit i dir "La fortalea" pero me pareix a mi que no. Per això dic que "Mercado de Colón" pot ser no siga una traducció, sino una castellanisació. Llavors eixos son els dos problemes, el primer és que no sabem quin era el llinage de Cristòfol Colom (no sempre tenim que pensar que es diu pel seu nom en castellà, cas de Pere el Ceremoniós per eixemple) i tampoc sabem si este mercat fa referència a este home o simplement al mascle de la coloma, per això insistixc, deuríem deixar "Mercat de Colom" que és el nom oficial i tant el llinage d'este home en valencià és colom com que colom és el mascle de la coloma, i fer una redirecció de "Mercat de Colon" per si on cas. ¿Qué te pareix? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:57, 3 març 2010 (UTC)
::He mirat en atres wikipèdies, en la wikipedia en gallec diu que en gallec és "Mercado de Colom" i que en valencià és "Mercat de Colom", he buscat també en atres wiklipèdies per Cristòfol Colom, i la majoria d'idiomes utilisen "Colom", "Colomb" (francés) o "Columbus", Colon ho gasta el castellà, extremeny i euskera (Kolon), per tant yo crec que està més que clar que hem de dir Mercat de Colom i Cristòfol Colom (a falta del nom original) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:09, 3 març 2010 (UTC)
::: Per cert, Colom > Colòmbia. Només en castellà se gasta "Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:21, 3 març 2010 (UTC)

== Erros en Valencià ==
Hola Jose2, he estat llegint alguns dels artículs de la uiqui i he trobat alguns erros en l'utilisació del nostre idioma, per eixemple he vist que la gent utilisa "la resta" en lloc de dir "el restant": no es diu "Açò ho sap el restant de la gent", s'ha de dir "Açò ho sap el restant de la gent", la primera expressió no es de la nostra normativa.
¿Qué s'ha de fer si se detecta este tipo d'erros o atres pareguts?
Moltes gràcies.
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 20:03, 22 març 2010 (UTC)

== D'aixo, res de res ==
No, aixo es que "Vixca Valencia" s'ha embolicat en atra cosa al llegir un correu. Estigues tranquil que d'aixo res de res. En correu privat t'acabe d'enviar en que consistix lo que le comentava ad ell, ¿val?. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 18:33, 31 març 2010 (UTC)
: Si ya ho he vist, han eliminat l'artícul sense mes, ¡en tot el morro!. Deuríem de demanar la restauració de l'artícul tant en castellà com en anglés, que també l'han eliminat farà uns 10 dies en el mateix procediment, pero esta volta no s'enterà ningú. Si algú demana la reversió de l'artícul, que avise. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 01:38, 6 abr 2010 (UTC)

== ¿Repoblacions castellanes? ==

I d'a on ha tret això? Eixes teories són pancatalanistes, sense cap fonament històric, he utilisat la font de la Chronica y fets de Iaume I de Ramon Muntaner en l'artícul [[Repoblació del Regne de Valéncia]] per a informar-me sobre l'assunt i la Vall de Cofrents no consta entre les regions valencianes que varen rebre inmigrants. Per tant eixa primera etapa és una mentira, la segona no ho sé, la veritat ho dubte, no té molt de fonament tampoc això de que se expulsaren els moriscs i se va repoblar tot, per una banda perque mos cuestionem el "¿I en els atres dos terços de la població valenciana que eren cristians que va passar en ells? ¿Desapagueren o se'n anaren en els moriscs?" i per atra "El Regne de Valéncia no era l'únic que tenia moriscs, els demés regnes peninsulars també van patir la despoblació morisca.. Llavors ¿tots se llancaren a despoblar-se encara més a sí mateixos per a repoblar Valéncia sancera?". Quan se mostren fonts fiables al respecte parlem de si esta comarca va ser sancera repoblada o no, pero yo he fet un bon treball sobre la repoblació en el que tire les teories pancatalanistes de les repoblacions i talls culturals pel piso. Eixa suposta segona etapa estic pendent d'averiguar algo, pero per lògica podem traure lo que te vaig dir abans, que els moriscs no eren tots els habitants valencians i que els demés també varen patir certa des-població. Saluts. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:13, 27 abr 2010 (UTC)
PD: Jose, l'artícul de la Vall de Cofrents és una traducció de l'artícul de la wikipedia en castellà, ya sabem perfectament que fonts i "fonaments" tenen en eixa "enciclopèdia". En estes coses n'hi ha que anar molt espayet. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:17, 27 abr 2010 (UTC)

== Categories ==
Perdona, que se que fa dies que m'has deixat el mensage, pero no t'havia contestat encara. El tema de les Categories en una wiki, a priori, se supon que s'ha de classificar en la categoria mes especifica i concreta de totes. I si eixa categoria mes especifica es una subcategoria d'atra categoria mes gran i general, no s'ha de ficar la mes gran. Te serà molt útil este enllaç de la Wiki en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Categorisacio]. Te fique l'apartat que parla d'açò concretament.

'''Categorización redundante''': ''"En general, se considera una mala práctica categorizar un artículo en dos categorías X e Y, cuando X es una subcategoría de Y. Dado el caso, es mejor buscar la categorización más específica (la de X, en este caso), salvo casos excepcionales, como cuando la categoría Y aporta información adicional al artículo, que no se incluye en X"''.

Eixa es la teoria. ¿Peque açò? Puix perque ajuda a tindre tots els artículs ben classificats i no repetits en varis puestos o categories. Ara, si n'hi ha alguns artículs que per lo que siga, es vol ficar la mes gran i la mes especifica, puix val. No obstant, en la categoria "Valencians"..si es un escritor deuria d'anar a "Escritors valencians" o a "Toreros Valencians", perque les 2 categories estan dins de "Valencians". Es la manera de tindre-ho ben classificat.

Atra cosa son els artículs que tinguen que estar i tindre varies categories diferents perque afectes a varis temes o disciplines i que no son subcategories una d'un atra mes gran, vaja, que no estan relacionades. Eixemple: [[Jaume I]] >> "Categoria Historia Valenciana" i "Categoria Corona d'Arago", per eixemple. Això es 100 % correcte. No se si m'explique be. Si tens algun dubte mes, m'ho dius. I avant, que estàs fent un fum de faena ací. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:19, 6 maig 2010 (UTC)

:Tens rao en aixo. Si algu vol vore tots els "valencians" en la Categoria, no podria vore'ls tots de colp. No te preocupes, fes-lo com tu dius i ya està, aixina està be tambe. En realitat, lo realment fonamental es que tinguen la categoria mes especifica ficada. Es dir, Sorolla es imprescindible que estiga en "Pintors Valencians", si també està en "Valencians", no passa res, està be tambe. Lo que si es roïn es al contrari, que estiga a soles en la general "Valencians" i res mes, perque al final seria un "totum revolutum" a on no es quedarien classificats per la seua activitat professional, etc.

:Per cert, disculpa que revertira l'artícul de [[Joan Fuster]], que revertires tu a un usuari anonim, pero a voltes, encara que entre algu en visions contraries a les nostres, aporten informacio valida, que simplement es torna a redactar d'una forma mes neutral i l'informacio acaba aprofitant. Es per aixo. Tenia que haver-te avisat. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:59, 7 maig 2010 (UTC)

== ¿Qué fas? ==

Estic des de fa dos hores intentant completar l'artícul dels nacionalismes en Espanya, llevant les frases poc riguroses (quan es copia un articul de la "wikipanca" moltes voltes cal revisar el fondos, per les posibles manipulacions que puga contindre, i no solament pegar i canviar la forma), recarregant l'image de la Ikurriña (que apenes es podía vore) i corregint les faltes d'ortografía. No em revertixques la faena sense més ché, que ya ho tenía a punt d'acabar i ne tens per ahí molts més artículs que pots editar. En el teu permís vaig a recuperar lo fet.

Un salut. --[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:19, 7 maig 2010 (UTC)

== Corrector i faltes d'ortografia ==
Per favor, torne a insistir-vos als dos una volta mes en l'utilisació del corrector, sobretot el de Firefox. [[Proyecte:Escriure en valencià]]. Particularment útil es el corrector de valencià per al navegador '''Firefox''', que te corrig tot directament quan edites en la pròpia Uiquipedia. A banda, una de les normes bàsiques i imprescindibles per a ser Administrador de Uiquipedia en valencià [[Proyecte:Guia per a administradors]] es utilisar els correctors a l'editar i intentar evitar les faltes d'ortografia. Per favor, intenteu fer un esforç i instaleu-vos el corrector, ya se que estes coses son llandoses, pero val la pena. Moltes gràcies per colaborar ací i avant, que estàs fent un gran treball. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 14:27, 7 maig 2010 (UTC)

:¿Has provat en el corrector per al navegador Firefox?. L'instalació es 1 minut, (pràcticament es pot dir que no te instalacio, es baixar un archiu chicotet i ya està) i possiblement podràs treballar en els 2 puestos sense problemes. Per si te servix d'ajuda. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:54, 8 maig 2010 (UTC)

==Hola==

Lo he possat per descart, la veritat no se de qual se tracta. ¿Qué posaríes? ¿Por ser Tinitat?--[[Especial:Contributions/213.96.68.210|213.96.68.210]] 12:37, 22 maig 2010 (UTC)

== Llicència de les imàgens ==

Recorde que esta enciclopèdia està publicada en una [[Llicència de documentació lliure GNU]] i les imàgens que no especifiquen llicència o son sospitoses d'incumplir-la seran borrades pels administradors de [[L'Enciclopèdia]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:47, 10 juny 2010 (UTC)
:Si la foto l'has fet tu, en el comentari pots ficar "treball propi" o "own work". Al pujar l'image en uiquipèdia acceptes que estiga en la mateixa llicència que uiquipèdia. Si l'has copiat d'una web externa, copia l'enllaç en el comentari per a que se puga comprovar que efectivamente té llicència GNU o compatible. Més informació: [[Proyecte:Drets d'autor]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 15:06, 10 juny 2010 (UTC)
El comentari aniria ací: http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Image:DSC07101.JPG&action=edit --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:15, 10 juny 2010 (UTC)

==Sant Vicent==

Hola, ya tinc fet este artícul [[Milacres de Sant Vicent]]. Salutacions.

Ok. Posaré un 'vore també'.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 06:26, 17 juny 2010 (PDT)

== Gracies ==
Moltes gracies per l'ajuda per a revertir les tonteries de l'impresentable eixe. Tinc que comentar-li a "Admin" de restringir les intervencions de IP anònimes per un temps. Ya se va fer l'any passat uns mesos per a evitar vandalismes i va de maravella. A vore si tinc un ratet i s'ho dic. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 07:14, 16 juny 2010 (PDT)

== Articul i enhorabona ==
Moltes gracies per lo de l'articul de Malaga. Tinc que repassar-ho sancer. No es que tu no sàpies prou de valencià, tot lo contrari. Es culpa meua, que ho he pres d'atra wiki en atre idioma i n'hi han paraules que no sabia el significat i tinc que acabar d'arrematar-ho comparant-lo en alguna atra versio en atra llengua. Al fer varis articuls la mateixa nit, botí a un atre articul i se m'havia passat, gracies. Per cert, '''enhorabona i bon treball''' el que has fet este estiu i en Setembre en el vandalisme. Han estat molt llandosos. ¡T'has pegat una bona currada!. Gracies per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:31, 5 oct 2010 (PDT)

:Ya esta arreglat lo de l'articul de [[Màlaga]], gracies per recordar-me-ho. Si, tindríem que donar-li mes difusio a la Uiquipedia, tens tota la rao. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 07:25, 11 oct 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:54, 21 oct 2010 (PDT)

== Direccions IP, etc ==
Perdona la tardança en contestar-te. Des d'ací no es pot comprovar si varis contes estant gastant la mateixa IP ni es poden vore les IP, (a no ser que entre algu que estiga registrat com passava abans). Tal volta Admin" puga vore-ho, pero per ací no es pot vore.

La tropa esta que entra en noms raros i es registren 5 o 6 en unes hores, es un rollo tipo spam. Ho vaig vore fa un temps en atra wiki que estava mig abandonada. Imagine que funciona de la següent manera: Una maquina registra de 5-10 usuaris cada dia. Si te distraus i en 1 mes ningu els bloqueja, ya tens dins de la wiki entre 150-300 usuaris descontrolats. No te dic si te distraus 3-4 mesos...pots tindre 1.000 usuaris descontrolats que ya son practicament impossibles de bloquejar. Estos usuaris mes en avant, escomençaran a clavar spam i borrar contingut substituint-lo per spam, enllaços pagines rares i tonteries d'eixes. Per aixo es important bloquejar a tota eixa tropa que es registra en noms estranys. Quan els bloqueges, fixa't en el registre d'usuaris bloquejats, si algú compartix IP en els usuaris que acabes de bloquejar. Si algu compartix la mateixa IP, el sistema el bloquejara automàticament tambe, pero nomes per '''1''' dia. Has d'agarrar ad eixe usuari que compartix IP i canviar-li el bloqueig per "infinit". Si veus ara el registre he desbloquejat a l'usuari "300" i l'he tornat a bloquejar-ho pero en "infinit".

Si vols enviar a qualsevol usuari un correu electrònic i que no ixca ací...pot fer-ho anant a la Discussio de l'usuari en concret o a la seua pagina d'usuari. Si estàs en qualsevol d'estes 2 pagines, voras com t'ix una opció nova en el Menu general de l'esquerra, en "Ferramentes", voràs com la 6º opció fica "Envia un mensage de correu electronic a este usuari". Puncha ahi i t'eixira un formulari per a enviar-li un correu electronic privat. No es pot fer si l'usuari no ha donat d'alta el seu correu electronic, pero la majoria d'usuaris si que ho tenen registrat. Tambe es interessant quan n'hi han problemes o conflictes, perque a priori sempre resultara un poc mes de "fiar" un usuari que si te un correu electronic registrat, que un atre que no el te registrat. Espere haver pogut aclarir-te tot aço. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:57, 15 nov 2010 (PST)

:Perfecte. Si, es util per a parlar en els demes. Li comentare a "Admin" lo del problema que tenim en els registres massius estos de spam. He intentat vore alguna solucio, pero de moment no veig un atra que bloquejar a tots els que entren i vigilar be si compartixen IP en atres usuaris. Te que haver alguna solucio.

Per cert, quan crees una discussio d'un usuari nou que acabe de registrar-se, tens una forma mes rapida i senzilla de donar-li la benvinguda sense tindre que escriure res. Fica la plantilla "benvingut" i a continuació la teua firma d'usuari i ya esta. Voras la plantilla per eixemple editant, al principi del tot, en la teua o la meua pagina de discussio, en la capçalera de la pagina. Fica benvingut entre 4 "parentesis arquejats" o "parentesis de plantilla". Guardes i ya esta. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:06, 15 nov 2010 (PST)

== Historial de l'articul ==
Si, la forma de com ho fas per a comprovar l'historial i les diferents edicions d'un articul es totalment correcta. Tots ho fem aixina. Si ya no t'apareix, mira a vore si s'haguera canviat alguna cosa en les [[Especial:Preferences|teues preferencies]] (menu en el canto superior esquerre de la pantalla, al costat de la teua pagina de discussio). Pots ser que no t'apareguen perque hi ha marcada alguna casella que no deuria d'estar marcada o al contrari. Mira a vore si es aixo. Si entres en l'historial d'un articul sense haver-te registrat encara en Uiquipèdia (login), i veus correctament l'historial i les comparacions entre edicions d'un articul, es segur que es alguna opcio de les preferencies lo que està mal. Espere que pugues solucionar-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 09:22, 24 nov 2010 (PST)

De res, a manar. M'alegre que ho hages pogut solucionar. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 08:21, 25 nov 2010 (PST)

==Ya vore,va dir el cego==

Jeje. A vore si tin 10 minutets al dia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 04:14, 26 abr 2011 (PDT)

== 1 articul per als 7.000 ==
He vist que faltava molt poc per a arribar als 7.000 articuls i he creat 5 nous artículs hui, per lo que nomes queda 1 articul per a arribar als 7.000. El merit d'arribar als 7.000 ha segut practicament exclusiu teu, aixina que ho deixe en 6.999 i l'unic articul que falta, tria un articul que t'agrade a tu i ya està, perque este chicotet honor d'arribar als 7.000 articuls ha de ser teu sense cap dubte. En l'apartat d'[[Proyecte:Actualitat|Actualitat]] trobaras en la subseccio "Dates històriques de Uiquipèdia" tot preparat per a que fiques el nom de l'articul que fa el numero 7.000 i el dia en que ho has creat.

La meua sincera enhorabona per tot el teu excelent i gran treball aci en Uiquipedia. ¡Eres el guardià en solitari de Uiquipedia esta ultima temporada!. Disculpa que no haja contestat algun correu que m'has enviat i que no puga dedicar-me a Uiquipedia com ho feya abans i com m'agradaria. Enguany estic clavat en atres histories i desgraciadament no tinc molt de temps real per a res mes. M'agradaria colaborar com toca i ajudar-te, pero en estos moments no tinc mes temps. ¡Enhorabona pels 7.000 i gracies per tot el teu treball!.

Quan crees l'articul que fa 7.000 estaria be el ficar un chicotet mensage en la Discussio de per lo manco tots els Administradors de Uiquipedia per a que sapien que hem arribat als 7.000 i de pas, a vore si despertem un poquiu a la gent. Si vols fer-ho tu, avant...si no ho fare yo, com tu vullgues. Gracies per tot. Un abraç --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:11, 23 jul 2011 (PDT)

== 7.000 articuls i pagina en facebook de L'Enciclopèdia ==

Nomes comentar-vos 2 coses:
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que esta fent [[Usuari:Jose2|Jose2]].
*He creat una pàgina en facebook de L'Enciclopèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)
--------------
:De res, al contrari, gracies a tu pel teu gran treball aci. Nomes volia comentar-te que la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de L'Enciclopèdia] no ixen les teues senyes personals ni el teu perfil ya que si te faig Administrador de la pagina nomes podran vore el teu perfil els administradors, o siga yo i algu mes de tota confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el teu perfil o que eres administrador o res de res. I quan publiques ix com a "Uiquipedia en valencià", no ix per a res les teues senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot.

Lo mateix te dic de Twitter [http://www.twitter.com/l_enciclopedia Perfil en Twitter de L'Enciclopèdia]. Si te passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. Vaig a comentar-se-ho a tots els demes Administradors de Uiquipedia a vore si s'animeu. Si te pareix be lo de facebook i twitter, envia'm un correu i ho fem en un segon. Gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)

=={{ #ifeq: plagi | plagi | Violació | Possible violació }} de drets d'autor {{ #if: ungla | en [[ungla]] | }}==

Hola, {{PAGENAME}}.

Gràcies per colaborar en Uiquipèdia. Te donem la benvinguda al proyecte; no obstant això, hi ha un problema en {{ #if: ungla | les teues colaboracions en l'artícul [[ungla]] | algunes de les teues contribucions }}, que han consistit en la còpia lliteral del contingut d'atres pàgines web, o d'atres mijos que {{ #ifeq: plagi | plagi | estan | podrien estar }} protegits per drets d'autor. Com s'explica en [[Proyecte:Copyrights]], esta classe d'aportacions no són acceptables, perqué {{ #ifeq: plagi | plagi | impliquen | poden implicar}} una violació als drets dels autors del mateix. Per eixa raó, el text ha sigut retirat {{ #ifeq: plagi | plagi | | i un avís de possible violació de copyright s'ha colocat en el seu lloc}}.

Tens que saber que, d'acort en la Convenció de Berna, que regula la propietat intelectual a nivell internacional, totes les obres estan protegides i els seus autors es reserven tots els drets de reproducció, llevat que el contrari s'especifique clarament i explícitament. Encara si la pàgina de qué has copiat el text no indica que tots els drets estan reservats, això no vol dir que estiguen disponibles per al seu us en Uiquipèdia.

Per a poder admetre material en Uiquipèdia es necessita que la llicència davall la qual es publiquen en les dites pàgines siga compatible en la [[GFDL]], que és baix la que es publica Uiquipèdia i que exigix dispondre del dret a ''copiar'', ''modificar'' i ''comercialisar'' els seus continguts, ''sense restriccions adicionals'' (com, per eixemple, que es restringixca l'us a tercers o siga obligatori citar l'autor original dins del text).

Si una pàgina no indica la llicència en qué està disponible, pots demanar autorisació als propietaris del lloc per a reproduir els seus continguts per mijà dels models de solicitut que trobaràs en [[Proyecte:Autorisacions]]. Si eres tu mateix l'autor dels texts, envia l'autorisació pertinent des de la direcció associada al webmaster del lloc, tal com s'explica en l'enllaç anterior.

Recorda que la política sobre drets d'autor és innegociable; si bé atres persones poden estar dispostes a violar la llei, la responsabilitat del proyecte Uiquipèdia és massa gran per a permetre'ns-ho. Per a més informació sobre les normes, visita [[Proyecte:Polítiques]]. [[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 02:20, 3 nov 2011 (PDT)
: No és questió d'ampliar o no ampliar. En Uiquipèdia no se poden copiar continguts (o parts) que tinguen copyright. Totes les definicions de la RACV tenen copyright per lo tant no tenen cabuda en Uiquipèdia ni parcialment. L'unica forma és conseguir que el diccionari de la RACV tinga una llicencia compatible en la [[Llicencia de documentació lliure GNU]]. Per favor, retira tot el contingut en copyright que has afegit. La reincidencia provocarà el bloqueig del teu conte d'usuari per violació de les normes de Uiquipèdia.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:37, 3 nov 2011 (PDT)
::Totes les imàgens pujades també tenen que ser borrades per la mateixa raó. Pots trobar imàgens de llicència compatible en wikipedia.org —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:41, 3 nov 2011 (PDT)

==ARTICUL D'ALACANT==
hi ha coses que no estan be fetes la ciutat d'alacant ja te mes de 334000 habitants en el INE de 2010 ademes l'hercules chub de futbol esta 20 temporades en primera divisio no 19 com posa aixi hi ha mes coses mal pero no puc editarles perque la pagina esta bloqueada sort si tu pots fer-lo

== Moviment rastafari ==

Hola, escolta estic fent l'artícul "[[moviment rastafari]]", si entres pots vore el quadre del principi, el problema és que m'agradaria que estiguera igual que en l'artícul en castellà de la wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_rastafari), és a dir, a la banda dreta deixant espai al text al seu costat, pero no sé com fer-lo.
Per atra part en l'artícul en castellà pots vore un apartat al que li diuen "Notas", com puc fer l'apartat equivalent?

Un salut.

----
Hola

Es mijor que parles en Valencian o Sempreval, perque yo ya no entre molt per açí i per a fer lo que tu dius farien falta plantilles que no se si estan creades.

Un saludet--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:39, 26 maig 2012 (PDT)

== [[Alacant]] ==
¡Hola Jose!: ¿Com va tot? Espere que be. Mira, volia comentar-te que en la teua edicio, al canviar la maquetacio de l'articul [[Alacant]], s'han desmaquetat varios quadros i part de la maquetacio al final de l'articul. Per favor, mira a vore si pots arreglar-ho d'atra forma per a que no passe aixo o revertir l'edicio per a que aixo no passe. No volia molestar-te per una tonteria pero tampoc vullc yo revertir la teua edicio. Moltes gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:11, 20 set 2012 (CEST)

Hola, lo dire en Español porque soy nuevo en esto y no se utilizarlo bien.
Me gustaria sugerirle crear un articulo que se denomine
GAB (Grupo d´acció Baléà)
Somos el grupo que lucha en baleares contra el catalanismo y su imposicion.

Le dejo la pagina principal nuestra:

http://www.grupodacciobalea.com/

Esta escrita en balear, pero se entiende.

Saludos desde Baleares y juntos luchando contra el catalanismo.

== filtre ==

Hola, ya està solucionat, si veus alguna cosa més, avisa'm. Gràcies per avisar.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:53, 23 gin 2013 (CET)

== Error antispam ==
El filtre estava mal configurat. Solucionat. Gràcies per avisar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:30, 9 maig 2013 (CEST)

== Ferramentes per a facilitar les edicions ==

Hola Jose2, acabe d'instalar una extensió per a reemplaçar text de tota l'enciclopèdia o per grups d'artículs. Pot facilitar i automatisar moltes de les edicions. Pots trobarla ací: http://www.lenciclopedia.org/Especial:ReplaceText

Qualsevol ferramenta que penses que t'ajudaria en les teues edicions, demana-la, n'hi han més de 2000 extensions per a MediaWiki!. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 15:01, 6 juny 2013 (CEST)

== Gràcies ==
Amunt en l'enciclopèdia en valencià! Per la llengua del valencians! --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:27, 12 juny 2013 (CEST)

== Canvis en articuls ==

Vaig parlar ahir en [[Usuari:Admin|Admin]] sobre el tema de canviar paraules no accentuades per a posar-li els accents. Com L'Enciclopèdia accepta tant les Normes de la RACV sense accentuar com la posterior accentuacio, de moment, hem quedat que seria bo respectar aquelles paraules/articuls que no estiguen accentuades per a centrar-nos mes en canviar tots els erros d'ortografia i d'escritura, catalanismes, castellanismes, etc. Atra cosa es que en un articul que estiga accentuat, es claven els accents que li falten, això ya es diferent i entenc que si deuriem de continuar fent-lo. També continuem en la regla no escrita de que tant els tituls com les categories dels articuls son sempre en accents per a no fer-nos un embolic, tractant, aixo si, que porten redireccions sense accents, per a facilitar el funcionament de Uiquipedia.

Has fet molt be en canviar la paraula "mida" per "mesura", perque moltes voltes la gent a l'escriure utilisa "mesura" per a tot i no es correcte. Segons la RACV en valencià "mida" es per a tot en general i "mesura" es nomes per a mides de capacitat. Aixo si, seria bo que ho revisares en els pocs articuls a on ho has canviat i que fan referencia a ciencia o aspectes relacionats en la medició de capacitat, per a cenyir-nos a lo que diu la RACV. Moltes gracies pel teu treball i per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 23:47, 12 juny 2013 (CEST)

== Centrat del text ==

Hola Jose2, ya no serà necessari centrar el text de baix de les imàgens, ho he centrat en totes per CSS. Salutacions. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:44, 14 juny 2013 (CEST)
:Solucionat--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:54, 5 jul 2013 (CEST)

== Modificación ==
Siéntete libre de modificar lo que creas conveniente en cuanto a la ortografía porque yo no estoy siempre seguro de usar el valenciano correctamente. Gracias por tu ayuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:30, 8 ag 2013 (CEST)

== Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==
Hola, te escribo porque acabo de ver la noticia sobre la independencia de Cataluña, al parecer ya tienen fecha y pregunta. No es que me importe mucho eso, pero en vistas a que hay una clara intención de unir a Valencia en este proyecto y para lo cual usan la lengua como factor, me gustaría comentarte mis ideas respecto a ello.

Como supongo que habrás visto a través de mis comentarios en el foro, mi idea sobre Uiquipedia es que puede ser de ayuda para la expansión de textos/cultura/conocimiento en valenciano, lo cual implicaría una independencia respecto al catalán puesto que cuanto más se edite en valenciano, por valencianos, más posibilidades hay de no depender de textos que vienen de fuera con otras ideas que ya conocemos. Por ello, la Uiquipèdia para mí es clave, puesto que es gratuita y todos podemos editar en ella. Sin embargo, aquí no edita casi nadie.

La '''cultura''' es una batalla que los catalanes han ganado desde hace mucho tiempo y algo que los valencianos (al menos ese es mi parecer, no sé si me equivoco o no) no han sabido hacer. Con una "academia" más preocupada de unificarlo con el catalán y una universidad que hace lo mismo, los hablantes son los únicos que pueden hacer algo y más bien creo que poco hacen.

Por ello creo que como se suele decir "por nosotros que no se diga", y que deberíamos intentar mejorar tanto la calidad como la cantidad de artículos.

Mi idea es ir acabando los artículos imprescindibles y luego los artículos valencianos. Una vez que tengamos eso, sería interesante añadir más información a los ya existentes, para que no sean artículos de dos lineas.

No sé cómo será la industria editorial en valenciano, no sé los libros que hay escritos en valenciano (no catlenciano) por eso pedí en el foro una lista para ir conociendo el estado de las cosas. Pero al menos lo que se puede hacer es ayudar a que el valenciano tenga más presencia en internet con esta enciclopedia.

Te escribo a ti porque eres el único que me ayuda aquí ya que pacientemente corriges mis faltas. Te agradezco tu trabajo y tu paciencia.

En fin, la supuesta independencia de Cataluña es algo que a nuestra enciclopedia le da igual, pero las consecuencias sobre la lengua y cultura valencianas son claras: más catalanización del valenciano de la que ya hay entre otras cosas. Por ello creo que habría que "ponerse las pilas", en este sitio, porque me parece que la Uiquipèdia es casi el único bastión que queda de apoyo a la lengua aparte de la RACV.

Un saludo y perdona el discurso. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:04, 12 dec 2013 (CET)

Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he unificat les categories dels museus de lo Regne. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:09, 21 abr 2014 (CEST)

== Alquímia ==
Hola, voldria presentar els artículs [[alquímia]], [[física]] i [[química analítica]] a artículs destacats. ¿Podries corregir-lo per a vore si n'hi ha qualsevol falta ortogràfica i aixina deixar-lo acabat? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:46, 3 maig 2014 (CEST)
: De fet yo utilise el corrector de la RACV per a Mozilla. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:44, 3 maig 2014 (CEST)

:: He vist que has traslladat l'artícul d'alquímia (en accent) a alquimia sense accent. En el diccionari de la RACV lo [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=alqu%C3%ADmia&l=1 posa en accent]. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:46, 3 maig 2014 (CEST)

¿Qué tinc que fer per a presentar eixos artículs a destacats? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:31, 4 maig 2014 (CEST)

== Vot ==
Hola, ¿podries votar els artículs destacats, [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats per favor]? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 5 maig 2014 (CEST)

== Catedral de Jaén ==
He visto que has corregido "Macs" por "Mags", sin embargo, en el diccionario de la RACV, pone [http://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/consulta?t=mac mac].

Voy a presentar ese artículo a destacado. Así vamos teniendo más. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:22, 7 maig 2014 (CEST)

: Gràcies. En uns dies ya tenim dos artículs destacats nous. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:52, 7 maig 2014 (CEST)

== Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎ ==

Hola, Jose2. Fa uns dies que he creat una plantilla en un erro en el titul, lo que la fa inservible, es el següent: [[Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎]]. Li afegí la plantilla de destruir, pero encara no ha segut destruida. Te ho comente perque veig que eres administrador i un dels pocs usuaris actius actualment. Ademes, acabe de vore un articul en, també, un erro en el seu titul, se titula [[Uabali de Grey]], quan lo correcte seria Ualabi de Grey. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:32, 13 juny 2014 (CEST)

:Moltes gràcies a tu per arreglar-ho. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:21, 13 juny 2014 (CEST)

::Hola, Jose2. He trobat atre articul en erro en el seu titul. Se tracta de l'articul [[Guerra de troya]], deuria titular-se Guerra de Troya. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 00:44, 14 juny 2014 (CEST)

== Mytilidae ==

Hola, Jose2. He trobat atre artícul en el títul enganyat. Se titula [[Mytildae]], pero deuria titular-se Mytilidae. ¿Podries apanyar-ho? Moltes gracies, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:00, 21 juny 2014 (CEST)

-----------------------------
Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 19:54, 2 jul 2014 (CEST)

== Història de l'electricitat ==
¿Podries corregir est artícul, per favor? Voldria presentar-ho a artícul destacat. Gràcies per la teua ajuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 08:20, 15 ag 2014 (CEST)

== Canviar títul ==

Hola, Jose2. ¿Podries canviar el títul de "Categoria:Mètodo científic"? El correcte deuria ser "Categoria:Método científic", ya que "mètodo" es un catalanisme. No sé per quina raó yo no puc fer-ho. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:37, 29 set 2014 (CEST)

== Fa falta la subcategoria de Mitologia grega ==

Esta subcategoria no está, soles está la de Deus olímpics i la Deus grecs que deurien de ser subcategories d´esta. També es podria anyadir subcategories de mitologies d´atres llocs del món. Gràcies.

== Artícul corregit ==
Moltes gràcies per la teua ajuda. Ara mateix lo afigc a la pagina per fer la votació. Un abraç. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:26, 7 oct 2014 (CEST)

== Varias cosas ==
Te escribo porque te quería comentar algunas cosas en relación con la Proyecte:
* Como puedes ver he creado el artículo sobre Història d'Andorra, el problema que tengo es que cada vez que corrijo algo y le doy a guardar, el ordenador se me bloquea y no puedo modificar el artículo.
* He visto que la Lista de artículos imprescindibles no está ni siquiera traducida al valenciano (casi todos los nombres propios están en castellano). ¿Podrías echarle un vistazo por favor?
* Tenemos cincuenta artículos destacados, por lo que hemos mejorado en calidad.
* Sin embargo, creo que tendríamos que mirar a ver qué artículos nos corre prisa el tenerlos en valenciano (artículos esenciales, artículos relacionados con la Comunidad Valenciana, artículos que presenten la verdad en relación a los artículos catalanistas de la Viquipèdia...) y hacer una lista para saber qué tenemos y qué no tenemos. Quizás un proyecto. en el cual se intente que los editores se pongan de acuerdo en, por ejemplo, un fin de semana nos pongamos todos juntos a editar con el objetivo de añadir 10 artículos cada uno.
* En la mayoría de los municipios faltan plantillas.
* Creé Uiquilliteratura para que nos sirva de Wikisource, para ir poniendo textos en la normativa de la RACV.

Un saludo --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:07, 19 oct 2014 (CEST)

¿I qué podríem fer per que més gent s'unixca ad este proyecte? ¿Potser una campanya en valenciafreedom? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:00, 20 oct 2014 (CEST)

Yo estic pensant en una Uiquitrobada o un Uiquimarató a on tots s'unixen un dia que lis vaja be i fan molts artículs d'una llista preparada ''ad hoc''. La Uiquitrobada consistix en unir-se tots en un lloc per parlar sobre la Uiquipèdia i dissenyar un pla d'acció. Yo preferixc la Uiquimarató on tots s'unixen, per eixemple en un biblioteca (o cascun des de la seua casa), per fer artículs. Es crea una llista i l'objectiu és completar-la (també por ser convertir alguns artículs en destacats). M'has dit que hi ha persones del GAV i de Lo Rat Penat que hi han colaborat. D'acort, ¿perqué no unir a tots en un trobada per fer artículs un dissabte per eixemple? En una biblioteca o lo que siga. Te deixe un eixemple [http://an.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Trobadas ací]. Està en aragonés pero no crec que tingues cap problema per entendre-lo. A mí se m'ocorre informar a la gent de totes les associacions valencianistes:
* GAV
* VFreedom
* Lo Rat Penat
* AELLVA
* Associacions culturals

Quants més siguen millor i pondre a tots d'acort. Ya me diràs qué en penses. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:56, 20 oct 2014 (CEST)

== Foto ==

Per favor podries anyadir-li fotos als artículs de [[núcleu]] i [[meiosis]]. Gràcies, un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:40, 20 oct 2014 (CEST)

== Artícul: [[L'Enciclopèdia]] ==

He estat mirant el artícul de [[L'Enciclopèdia]] i he vist que posa '''un''' dels portals més visitats en llengua valenciana quan deuria de posar u en llengua valenciana i no el catalanisme "un". En el text també apareix. Un salut. Yo no puc canviar-ho. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 15:01, 24 oct 2014 (CEST)
Ya lo he canviat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:11, 24 oct 2014 (CEST)

== Artícul duplicat ==
He vist que hi han dos artículs duplicats, [[Revolució francesa]] i [[Revolució Francesa]], el segon està més complet. Yo pensant que s'en aniria he borrat el primer pero no s'en ha anat. Podries llevar-lo tu? Gracies per tot. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:13, 25 oct 2014 (CEST)

== Tornell ==
Fet. No sabia que que ya teníem eixe artícul. Ara l'atre ya està més complet. Gràcies per l'avís. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:12, 26 oct 2014 (CET)

== Debat ==
Per favor, participa en el [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Portal#Proyectes debat] conjunt. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:03, 28 oct 2014 (CET)

== Té/te ==

Gràcies per aclarar-me-ho.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:29, 16 nov 2014 (CET)

== Artiste faller ==

En valencià crec que deuria de ser artiste faller i no artista igual que taxiste. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 11:33, 7 dec 2014 (CET)
---------------------------------------------------------------------------------
Hola. Segons el corrector de la RACV es vàlit tant artista, com artiste i artistes. Segons el diccionari de la RACV de Voro López també dona com a vàlit artista i artiste per al singular i artistes per al plural per a definir a la persona que es dedica a un art, per lo tant dona com a correctes les dos maneres. I a modo de comentari personal, en la meua falla la gent major que parla valencià de tota la vida sempre diu: "Anem al taller de l'artista" Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:43, 7 dec 2014 (CET)
------
Gràcies i disculpa'm. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 00:42, 8 dec 2014 (CET)

== Debat ==

Per favor continua en el [[debat]]. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:43, 30 dec 2014 (CET)
Te funciona el [[debat]]? A mi no, espere que ho arreglen pronte. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:24, 31 dec 2014 (CET)

== Falleres ==
He vist que estès fent artícul sobre falleres, però no n'hi ha cap informació, tan sols la fotografia. ¿Per qué no n'hi ha res escrit? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:45, 1 gin 2015 (CET)
:Perdona mi incultura pero no tengo ni idea de cómo funciona lo de las fallas. Quería añadir información de [http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1971/lourdes-pascual-navarro esta] página a su artículo correspondiente pero no entiendo párrafos como "Así pues, entre saques de honor, inauguraciones de casales, cenas de gala en Agricultura o Paradores, actos culturales, bienvenida a los viajeros del barco fallero, etc. Lourdes apenas tiene tiempo para acudir a los lugares en los que se requiere su presencia." ¿Qué hacen las falleras? ¿Es como Miss España que luego salen en la televisión y en las revistas o hacen algo más?
* En otra entrevista a la última fallera dicen "El verde jade de tu espolín oficial, ¿te costó mucho escogerlo? ¿En qué te basaste?" ¿Qué signifac eso de "espolín"?
* En otra dice "Además yo '''vengo de una falla''' que es muy familiar y no solemos participar en muchas actividades, ni somos una falla que hagamos cosas grandes, al igual que '''mi sector''', por tanto como fallera también me he enriquecido. Para mí "falla" es la estatua que se quema durante las fiestas. ¿Qué quiere decir en esa frase? ¿A qué se refiere con sector?
* ¿Qué es la "Nit de la Punchà?

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:48, 2 gin 2015 (CET)

== Plantilles ==
¿Que no existix una taula per als reis i reines en L'Enciclopèdia? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:16, 11 gin 2015 (CET)
: Ok, millor els deixe com estàn ara mateix. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:26, 3 gin 2015 (CET)

== Dubte ==
Hola, te volia demanar si esta frase és correcta.
: Es van editar dos vegades unes Obres completes de Gabriel Miró; '''a''' Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i '''a''' Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.

¿No deuria usar-se la preposició ''en''?

Un salut --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 18 gin 2015 (CET)

== Chabi ==
Hola, te escribo para aclarar que soy Chabi. He creado una cuenta nueva porque cada vez que entro con la otra se me bloquea y no me deja editar. Un saludo --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 18:50, 2 maig 2015 (CEST)
: Encara no l'havia traduit. Gracies per avisar-me. Estic reunint informacio primer i despuix traduire tot. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:36, 9 jun 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Podrias ayudarme a anadir la plantilla de persona a los articulos que les haga falta? Se que son muchos los que estan sin ella pero creo que mejoraria su calidad. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:13, 30 jun 2015 (CEST)
: Tan sols copia el model i completa-lo segons l'articul. Te lo deixe aci (puncha en editar discussio per a copir-lo):

<nowiki>{{Infobox persona
| nom =
| image =
| peu =
| data_naix =
| lloc_naix =
| data_mort =
| lloc_mort =
| títul =
| mandat =
| partit =
| nacionalitat =
| atres_noms =
| conegut_per =
| ocupació =
}}</nowiki>

--[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:23, 30 jun 2015 (CEST)

Esta perfecte. aixina anirem millorant L'Enciclopèdia. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:59, 1 jul 2015 (CEST)

== Reconeiximent ==

{| style="background-color: Turquoise; border: 1px solid blue;"
|rowspan="2" style="vertical-align: middle; padding: 5px;" | [[Image:GoldBarnstar.png|100px]]
|style="font-size: x-large; padding: 3px 3px 0 3px; height: 1.5em;" |'''Estrela d'Or'''
|-
|style="vertical-align: middle; padding: 3px;" | El teu esforç corregint artículs és vital per a L'Enciclopèdia, per això, yo et regale esta estrela. Moltes gràcies pel teu treball. Salutacions, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:44, 30 jul 2015 (CEST)
|}

== Urbs ==
La veritat és que a mi també em va semblar rar quan ho vaig vore, pero si ho diu la RACV aixina serà. Gràcies a tu. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 15:30, 14 set 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Perfecte, esta tart la faig. Si hi ha necessitat de mes plantilles, diu-m'ho que yo fa temps que no ajude aci. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:30, 29 set 2015 (CEST)
: Ya lo he fet. Mira a vore si troves la comissio fallera a la qual pertanygue. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:54, 29 set 2015 (CEST)
:: Si creus que aixina fica be, lo deixem com esta. Pero deuriem afegir alguna cosa al articul i no tal sols la plantilla. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:04, 29 set 2015 (CEST)
::: Mira a vore ara. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:35, 29 set 2015 (CEST)
:::: Ya he fet lo de la comissió fallera. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:31, 30 set 2015 (CEST)

== Nacionalisme valencià ==
Hola, ¿com va tot? T'escric perque te volia demanar sobre l'artícul [[Nacionalisme valencià]]. Havia pensat afegir més informació a l'apartat d'història, pero com que no tinc informació m'he posat a buscar i la trobo una mica complicada d'entendre. La majoria dels artículs, quan parlen de "valencianisme" o de "nacionalisme valencià" lo unixen en el pancatalanisme (per eixemple, quan parlen del fusterianisme). Yo havia pensat fer dos artículs (o u en dos seccions: el nacionalisme "propiamente dicho" i el pancatalanisme dins el nacionalisme valencià). ¿Com creus que estaria millor? L'objectiu és tindre una llínea molt clara que indique qué es valencianisme i qué no lo és. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:39, 12 oct 2015 (CEST)
: Estava llegint l'artícul sobre valencianisme i em vaig demanar lo següent. Dins del valencianisme podem trobar tant el nacionalisme con el regionalisme ¿no? tot i que siguen diferents --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 10:50, 19 oct 2015 (CEST)

== Antàrtic ==

Hola, Jose2. T'he respost en el Portal. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 23:27, 8 nov 2015 (CET)

== Software valencia ==
Hola, Com va tot? Et volia demanar si coneixes a qualcu de SoftwareValencia. He escrit en el seu foro i tambe en el de VF i ningu m'ha dit res. Chabi

== Plantillas de los paises ==
¿Podrías ayudarme con las plantillas de los países de América, por favor? Aún me faltan unos pocos y para una sola persona son muchos. También faltan otros países pero al menos habríamos acabado con los de ese continente. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:26, 16 dec 2015 (CET)

== Hola ==

Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor,
¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo.
Aquí esta el link de la plantilla mal hecha:
http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Teorema

Saludos.
Y gracias por tu atención.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 18:13, 27 ago 2016 (CEST)

== Plantilles ==

Hola, Jose. Crec que els més entesos en plantilles són Valencian i Chabi. Yo tampoc se fer-les, mai he intentat fer una, pero si tinc temps, li faré una ullada a lo que em comentes. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:43, 3 set 2016 (CEST)

== Jacobo en valenciano ==
Hola, te queria preguntar como se dice Jacobo en valenciano. En catalan dicen "Jaume" y he visto que Jacob [http://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica se traduce como Jacop]. En valenciano seria Jaume, Jacop o Jacobo? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:27, 13 set 2016 (CEST)
: Gracies. Ara estic conectant-me en la conta de Chabi. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:51, 13 set 2016 (CEST)

Gràcies, és que no tinc tildes en el teclat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:15, 14 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:31, 15 set 2016 (CEST)

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:04, 18 set 2016 (CEST)

== Gràcies ==
T'escric per a agrair-te tot el treball que estès fent en corregir els meus artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:37, 27 set 2016 (CEST)
: Això és lo que em fa por, que lo poc que li queda al valencianisme és esta enciclopèdia i alguna cosa més. Ademés, és lo únic que puc fer i per això intente contribuir lo màxim possible. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:06, 28 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:25, 8 oct 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit Joseph Mallord William Turner a la [Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:05, 17 oct 2016 (CEST)
: Ok, ho deixe en les teues mans. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:10, 17 oct 2016 (CEST)

== Borrat de la meua edició ==

Hola, volia saber per qué s'ha borrat el meu treball en la pàgina categoría gramatical. ¿Incomplix algun dels requisits de Uiquipèdia?
Gràcies.

== Bona Vesprà! ==

Hola Jose2, acabe de arribar al projecte i volía presentarme, em diuen Manu, sóc nou, emperò, em farè vell per açí si tot va bè.

Sòc Advocat i pensava demandar en gener a Wikipedia per no admetre una viquipedia en valencia, però vaig recordar-me del projecte vostre i ara me planteje deixar la demanda i escriure per este canal...

O si puc les dues coses!!!

Per últim donarte les gracies per que he comprobat que eres un membre molt actiu, gracies pel teu treball per als valencians i la nostra llengua.

Saluts!

== Pujar image ==

Hola Jose2, m'agradaria saber com puc pujar una image quan puje un articul. Moltes gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:55, 8 feb 2017 (CET)

¡Moltes gracies!

== Castell de Cabres ==

He intentat pujar una foto en Castell de Cabres pero no me ix l'articul ¿Que he pogut fer mal? Gracies

Jose2, no m'aclare. Es una llastima ya que tinc varies fotos meues de tot els articuls que he pujat, pero bo. Intentare ferlo mes avant. Gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:34, 9 feb 2017 (CET)

== Camp d'Algirós ==

M'he enganyat en el titul de l'articul "Algiros", ya que devia ser "Camp d'Algirós". Si te sembla, ho rectifiques. Gracies.

== Foto dels Banys de l'almirant ==

Hola José, una de les fotos sobre l'articul dels Banys de l'almirant esta donada la volta, per si vols posar-la correctament. Salutacions. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:55, 28 feb 2017 (CET)

== Articul de Soternes ==

Hola, m'he enganyat al posar el nom al peu de la foto de l'ermita de Sant Miquel de Soternes, ya que he posat Sant Vicent de Soternes ¿Podries rectificar-ho? Gracies --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:41, 3 març 2017 (CET)

== Actualisació de MediaWiki ==

Hola Jose, Pots dir-me quin navegador utilises? el problema del conexió no segura te pasa sempre al entrar per "https"? --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:42, 14 març 2017 (CET)

== Luboslav Penev/Barri de l'Agulla ==

Hola José, en l'articul que he fet de Luboslav Penev, en el peu de foto fica Lyuboslav Penev, mira a vore si pots rectificarlo per a que quede com toca. Per cert, en les fotos de l'articul del Barri de l'Agulla si vols tambe pots llevar la numeracio que esta en el peu de foto.

GRACIES

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 11:21 5 abr 2017 (CEST)

== Hola ==

Hola, volía saber si és possible arreglar esta taula que he intentat fer en esta pàgina [[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut]]
[[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut/doc]]

per als estats històrics d'els que hi ha moltes senyes disponibles, puix és un tema en el que m'agradaria contribuir àmpliament.
Gràcies.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 20:47 19 abr 2017 (CEST)

== Banys i Palau de l'Almirant ==

¡Hola Jose!: La forma principal recomanada per la RACV en els articuls [[Banys de l'Almirant]] i [[Palau de l'Almirant]] es "Almirant". No es un castellanisme. Vore:
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirall
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirant
Gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:50 19 abr 2017 (CEST)

== Artícul Os Belenenses ==

Hola José, era per a vore si podies rectificar els títuls de les fotos d'este artícul. En la que ix l'estadi llevar el número i en la que ix l'equipacio dixar solament lo de Equipacio Os Belenenses ¡Gràcies!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:25 28 abr 2017 (CEST)

== Últims artículs ==

Hola José, la capçalera de les fotos dels meus últims artículs ixen en els títuls un poquet "bruts i desordenats". Si t'apetix pots rectificar-los per a que queden millor. Una salutació i gràcies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:09 9 jun 2017 (CEST)

== Canvi en la capçalera de les fotos ==

Hola José, estos són els artículs en els que pots canviar la capçalera de les fotos ¡Salutacions!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:01 12 jun 2017 (CEST)

Jaraguas
Ferencváros TC
Quentin Tarantino

== Enllaços ==

He creat l'artícul d'Antoni Gilabert (per cert, si és precís que el segon llinage entre en el títul, lo que vullgau, pero yo trobe que aixina és millor) i els enllaços a L'Alcúdia de Carlet i a Callosa d'En Sarrià no "funcionen", no entenc perqué, i eixes pàgines existixen. Ya me dius algo. ¡Un salut! --[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 17:49 19 jun 2017 (CEST)

¡GRÀCIES!--[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 18:45 19 jun 2017 (CEST)

== Error i canvis en artículs ==

Hola José, se m'ha anat el cap i en l'encapçalat de l'artícul he posat Fernando Gómer Colomer i no Fernando Gómez Colomer. Per cert, si te sembla canvia els títuls de les fotos de l'artícul sobre la plaja del l'almardá. Gràcies. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 10:35 18 jul 2017 (CEST)

== Alta nova ==

Hola Jose2,

M'he donat d'alta per contribuir al creiximent de '''L'Enciclopèdia''' pero alguna cosa ha passat perque no puc confirmar el meu conte de correu.

La majoria de les meues contribucions poden ser per a detectar i corregir els erros que puga trobar ya que no disponc de massa temps pero sí de la capacitat necessària per a fer-ho.

¿Podries revisar el meu conte i comprovar que tot està be?

Gràcies de bestreta.

--[[Usuari:Amparginer|Amparginer]] ([[Usuari Discussió:Amparginer|discussió]]) 12:25 8 ago 2017 (CEST)

== Certificat ==

Y està solucionat, miraré per a que no torne a caducarse el certificat i açò no torne a passar. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 23:08 21 ago 2017 (CEST)

== Erro a l'editar ==
Acabe d'avisar a [[Usuari:Admin|Admin]] del problema. Si, a mi tambe m'ha dotat alguns problemes a l'editar. Esperem que quede solucionat pronte. Gracies per avisar. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 18:07 31 oct 2017 (CET)
:Crec que ya ho he solucionat, avisa'm si torna a passar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 20:52 31 oct 2017 (CET)

== Contengut ==

Val, canvia-ho, vaig mirar en el diccionari online de la RACV i només estava contingut, pero si la recomanació és contengut, perfecte. Pensava que s'havien escapat al reemplaçar "tingut" per "tengut" --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 13:44 27 feb 2018 (CET)

== L'artícul masculí "lo" ==

L'artícul masculí "lo" és, ademés de ser la forma clàssica de l'artícul i la forma viva en les comarques del nort (d'on yo soc), és normatiu segons la RACV, en cas de dubtes, se pot consultar perfectament a la Gramàtica de la RACV. Se tracta d'una característica dialectal que no té res de roïn i no afecta a l'enteniment, aixina que no entenc la motivació de substituir-lo per l'artícul "el" propi d'atres zones quan la pàgina originalment usava "lo". L'unic moment en que els del nort usem l'artícul "el" és darrere de paraules acabades en vocal, igual que feyen los nostres clàssics. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:01 12 jun 2018 (CEST)

== Esta i aquesta ==

En quant a si l'AVL accepta "esta", sí, l'accepte d'igual forma que "aquesta" i, de fet, promou lo seu us, ademés que usa la forma "esta" molt més que "aquesta". No estem parlant d'una forma que l'AVL té com a secundària, sino d'una forma que té com a '''principal'''. Sí, la forma "esta" és la forma principal juntament ab "aquesta" (que l'AVl només recomana en texts molt formals) aixina que no té gens de sentit eliminar la forma "esta" com si l'AVL no l'acceptara i més en una frase com "Esta/aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles" que no pareix ni de llunt una frase molt formal, més bé pareix una frase que diria quansevol de forma espontànea (casos per als quals l'AVL recomana la forma "esta"). Intentar ocultar que l'AVL accepta la forma "esta" no té cap rigor i molt manco en una encilopèdia que, en conte d'amagar, ilustra. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:39 25 jul 2018 (CEST)

== Bloqueig de pàgines ==

¿Per quins motius se suposa que ha bloquejat les pàgines de Els Ports i del dialecte Tortosí? Perque lo únic que s'ha fet ha segut seguir lo dit en ''Proyecte:Escriure en valencià''.

== Doncs, paraula valenciana ==

No es pot dir que "doncs" no siga una paraula valenciana o que no s'haja sentit mai en valencià, [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=doncs la mateixa RACV ho afirma]. En valencià antic "puix" només s'usava com a sinonim de "ya que" o "perque", per a tots los demés casos s'usava "doncs" (escrit "donchs"), encara que ahuí en dia haja segut substituït per "puix". La normativa catalana moderna coincidix en l'us antic que es feya de "doncs" i "puix" (que també és normatiu segons l'IEC i l'AVL), pero això no vol dir que siga una paraula catalana i no valenciana. Solicite que es desbloquege la pàgina de "catlencià" o que a lo manco es canvie això de "mai s'ha sentit en valencià", puix és una mentira. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 10:32 7 set 2018 (CEST)

== Ficha per a militars ==

M'agradaria saber si hi ha alguna plantilla per a fer una ficha de militars, com les que hi ha en la Wikipedia en espanyol (https://es.wikipedia.org/wiki/Blas_de_Lezo), i si no hi ha si hi ha alguna forma de fer-ho.--[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 21:53 15 dec 2018 (CET)

== Resposta ==

Bon dia, respecte a la pàgina de Lluis A, és un fallo meu de no posar els accents, com borre la pàgina que vaig fer yo? ya he afegit l'informació en la que ya estava creada.
I respecte a la ficha intentara vore com crear una.

Lluís Alcanyís

2018-12-16T09:44:51Z

Carruan: Cambi de la pagina

{{Infobox escritor
| nom = Lluís Alcanyís
| image =
| grandària =
| descripció =
| seudònim =
| naixcut = [[1440]]
| nascuda =
| lloc_de_naiximent = [[Xàtiva]], ([[Valéncia]])
| mort = [[1506]]
| morta =
| lloc_de_mort =
| ocupació = Mege i escritor
| país = [[Espanya]]
| periodo = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])
| gènero =
| temàtica =
| moviment =
| primeres_obres =
| obres_magnes = ''Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia''
| influències =
| influenciat =
| influenciada =
| premis =
| lloc web =
| signatura =
| notes a peu =
}}
'''Lluis Alcanyis''' ([[Xàtiva]], 1440 - [[València]], 1506) va ser un [[mege]] i [[poeta]] valencià.

== Biografia ==

Naixcut en [[Xàtiva]] en 1440, era fill de Jaume Alcanyis, notari de professió. Membre d'una família de [[judeus]] conversos.

El 23 d'abril de 1467 otorga poders, en favor del seu germà Bernat, comerciant de professió i resident en [[Xàtiva]]. El 1470 es va casar en '''Elionor Esparça''', de família conversa, com ell. El matrimoni, establit en [[Valéncia]], en el carrer de la Taverna del Gall, veïns de la família de [[Luis Vives]], va tindre quatre filles: Violante, Aldonça, Jerónima i Ángela, i un fill, Francisco, naixcut al voltant de 1477.

Alcanyís va ser una de les figures mèdiques més notables en la [[Valéncia]] de l'últim quarto de sigle XV. Juntament en [[Lluís Dalmau]] i [[Pere Pintor]], tambe de [[Xàtiva]], va conseguir que la ciutat fundara en l'any 1462 una escola per a cirugians, a la qual [[Juan II]] va concedir en 1477 privilegi per a dissecar cadàvers humans. Va ensenyar ací durant alguns anys i, a partir de 1480, va formar part del claustre permanent. Quan, en 1499, a proposta del municipi i en l'acceptació del papa [[Aleixandre VI]], es va crear [[Universitat de Valéncia|l'Universitat de Valéncia]], es va convertir en el seu primer professor de medicina, ocupant fins a 1504 la càtedra fonamental o “cadira per als principis”, que tenia com a objectiu oferir una exposició sistemàtica dels fonaments doctrinals de la medicina.

Dins del procés de renovació científica, viu, llavors, el procés d'institucionalisació acadèmica oficial de la medicina en [[Valéncia]], superant la tradició arabigojudea, caracterisada pel lliure accés a l'eixercici de la professió del mege.

També va ser autor del primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]]: [[''Regiment preservatiu i *curativo de la pestilència'']] (1490), escrit en motiu de l'epidèmia que va arrasar la ciutat des de novembre de 1489 fins a la mitat de l'any següent. El llibre té dos parts: la primera està dedicada a la prevenció, i la segona a la curació de la pesta, precedides d'una introducció sobre la seua naturalea i procedència.

El pensament científic de Alcanyís està en la llínea de la corrent coneguda com “escolasticisme arabisat“, resultat de l'assimilació del saber mege grec, helenístic i islàmic per a les universitats en la baixa Edat Mija, a partir de les traduccions de l'àrap.

El clima [[antisemitisme|d'antisemitisme]] que va ser estenent-se a lo llarc dels sigles XIV i XV es va materialisar, a petició dels [[Reis Catòlics]], en la creació dels tribunals de [[Inquisició espanyola|l'Inquisició]] (1480), expressió del radicalisme religiós (contra judeus i convers) i mig de control de l'orde polític i social. En 1506, despuix de casi tres anys d'encarcerament i poc més d'un de l'eixecució de la seua dòna, va anar també condenat per judaizant i cremat en la foguera.

Actualment l'hospital de [[Xàtiva]] porta el seu nom.

== Obres lliteràries ==
* [[Regimiento preservativo y curativo de la pestilencia|''Regimiento preservativo y curativo de la pestilencia (1490)'']], primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]].
* [[Les trobes en lahors de la Verge María|''Les trobes en lahors de la Verge María (1474)'']], primera obra lliterària impresa en [[Espanya]], que inclou dos poemes seus.

== Bibliografia ==
* [http://biblioteca.ayto-xativa.es/node/62 Biografia de Lluis Alcanyis en la pagina de la biblioteca municipal de Xàtiva.]

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Xativins]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]

Xàtiva

2018-12-15T23:53:13Z

Carruan: afegit enllaç

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Image:Escutxativa.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}
{{en desenroll|Carruan|Dia|Mes}}
'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

== Toponímia ==
Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|centro|Vista panoràmica de Xàtiva]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bisquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bisquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>
''Localidades limítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
</center>

=== Climatologia ===
El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==
=== Prehistòria i Antiguetat ===
[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094 va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7 En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776 En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==
El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
<center>
{| class="wikitable"
!colspan=22|Evolució demogràfica de Xàtiva
|-
![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]]
|-
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148
|-
![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]
|-
|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095
|}
</center>
Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].

== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

== Política ==
Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
}}

=== Organisació territorial ===
El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]] i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el sigle XVI. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

=== Pedanies ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

=== Barris ===
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
*Les Santes (antic barri medieval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
*Raval de Sant Joan (antic barri medieval de la morería de la ciutat).
*Les Barreres (antic barri medieval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
*Carmen (barri del norest de la ciutat)
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Agermanament ==
La ciutat de Xàtiva està agermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]

==Xativins destacats==
* Militars
** [[Lluís Despuig]]
** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
** Hipólito Sans
* Religiosos
** [[Calixt III]]
** [[Aleixandre VI]]
** [[Ausias Despuig]]
** [[Margarita Agulló]]
** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
* Polítics
** [[Francesc Bosch i Morata]]
* Científics
* Meges
** [[Lluis Alcanyis]]
** [[Francisco Blasco Soto]]
** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
* Escritors
** [[Vicente Boix]]
* Juristes
* Artistes
* Atres

== Vore també ==
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Traduït de|es|Játiva}}
{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Xàtiva

2018-12-15T23:51:40Z

Carruan: /* Organisació territorial */

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Image:Escutxativa.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}
{{en desenroll|Carruan|Dia|Mes}}
'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Familia Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

== Toponímia ==
Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|centro|Vista panoràmica de Xàtiva]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bisquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bisquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>
''Localidades limítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
</center>

=== Climatologia ===
El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==
=== Prehistòria i Antiguetat ===
[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094 va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7 En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776 En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==
El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
<center>
{| class="wikitable"
!colspan=22|Evolució demogràfica de Xàtiva
|-
![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]]
|-
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148
|-
![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]
|-
|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095
|}
</center>
Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].

== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

== Política ==
Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
}}

=== Organisació territorial ===
El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]] i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el sigle XVI. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

=== Pedanies ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

=== Barris ===
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
*Les Santes (antic barri medieval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
*Raval de Sant Joan (antic barri medieval de la morería de la ciutat).
*Les Barreres (antic barri medieval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
*Carmen (barri del norest de la ciutat)
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Agermanament ==
La ciutat de Xàtiva està agermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]

==Xativins destacats==
* Militars
** [[Lluís Despuig]]
** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
** Hipólito Sans
* Religiosos
** [[Calixt III]]
** [[Aleixandre VI]]
** [[Ausias Despuig]]
** [[Margarita Agulló]]
** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
* Polítics
** [[Francesc Bosch i Morata]]
* Científics
* Meges
** [[Lluis Alcanyis]]
** [[Francisco Blasco Soto]]
** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
* Escritors
** [[Vicente Boix]]
* Juristes
* Artistes
* Atres

== Vore també ==
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Traduït de|es|Játiva}}
{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Xàtiva

2018-12-15T23:49:29Z

Carruan: /* Agermanament */ Fallo corregit

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Image:Escutxativa.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}
{{en desenroll|Carruan|Dia|Mes}}
'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Familia Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

== Toponímia ==
Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|centro|Vista panoràmica de Xàtiva]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bisquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bisquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>
''Localidades limítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
</center>

=== Climatologia ===
El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==
=== Prehistòria i Antiguetat ===
[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094 va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7 En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776 En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==
El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
<center>
{| class="wikitable"
!colspan=22|Evolució demogràfica de Xàtiva
|-
![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]]
|-
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148
|-
![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]
|-
|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095
|}
</center>
Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].

== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

== Política ==
Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
}}

=== Organisació territorial ===
El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]]i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el sigle XVI. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

=== Pedanies ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

=== Barris ===
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
*Les Santes (antic barri medieval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
*Raval de Sant Joan (antic barri medieval de la morería de la ciutat).
*Les Barreres (antic barri medieval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
*Carmen (barri del norest de la ciutat)
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Agermanament ==
La ciutat de Xàtiva està agermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]

==Xativins destacats==
* Militars
** [[Lluís Despuig]]
** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
** Hipólito Sans
* Religiosos
** [[Calixt III]]
** [[Aleixandre VI]]
** [[Ausias Despuig]]
** [[Margarita Agulló]]
** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
* Polítics
** [[Francesc Bosch i Morata]]
* Científics
* Meges
** [[Lluis Alcanyis]]
** [[Francisco Blasco Soto]]
** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
* Escritors
** [[Vicente Boix]]
* Juristes
* Artistes
* Atres

== Vore també ==
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Traduït de|es|Játiva}}
{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Xàtiva

2018-12-15T23:48:34Z

Carruan: /* Barris */ Afegida llista

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Image:Escutxativa.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}
{{en desenroll|Carruan|Dia|Mes}}
'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Familia Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

== Toponímia ==
Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|centro|Vista panoràmica de Xàtiva]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bisquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bisquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>
''Localidades limítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
</center>

=== Climatologia ===
El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==
=== Prehistòria i Antiguetat ===
[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094 va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7 En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776 En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==
El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
<center>
{| class="wikitable"
!colspan=22|Evolució demogràfica de Xàtiva
|-
![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]]
|-
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148
|-
![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]
|-
|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095
|}
</center>
Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].

== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

== Política ==
Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
}}

=== Organisació territorial ===
El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]]i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el sigle XVI. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

=== Pedanies ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

=== Barris ===
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
*Les Santes (antic barri medieval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
*Raval de Sant Joan (antic barri medieval de la morería de la ciutat).
*Les Barreres (antic barri medieval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
*Carmen (barri del norest de la ciutat)
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Agermanament ==
La ciutat de Xàtiva està hermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]

==Xativins destacats==
* Militars
** [[Lluís Despuig]]
** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
** Hipólito Sans
* Religiosos
** [[Calixt III]]
** [[Aleixandre VI]]
** [[Ausias Despuig]]
** [[Margarita Agulló]]
** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
* Polítics
** [[Francesc Bosch i Morata]]
* Científics
* Meges
** [[Lluis Alcanyis]]
** [[Francisco Blasco Soto]]
** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
* Escritors
** [[Vicente Boix]]
* Juristes
* Artistes
* Atres

== Vore també ==
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Traduït de|es|Játiva}}
{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Xàtiva

2018-12-15T23:47:18Z

Carruan: Afegida molta informació relacionada en la ciutat.

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Image:Escutxativa.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}
{{en desenroll|Carruan|Dia|Mes}}
'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Familia Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

== Toponímia ==
Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|centro|Vista panoràmica de Xàtiva]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bisquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bisquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>
''Localidades limítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
</center>

=== Climatologia ===
El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==
=== Prehistòria i Antiguetat ===
[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094 va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7 En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776 En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==
El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
<center>
{| class="wikitable"
!colspan=22|Evolució demogràfica de Xàtiva
|-
![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]]
|-
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148
|-
![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]
|-
|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095
|}
</center>
Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].

== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

== Política ==
Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
}}

=== Organisació territorial ===
El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]]i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el sigle XVI. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

=== Pedanies ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

=== Barris ===
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
Les Santes (antic barri medieval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
Raval de Sant Joan (antic barri medieval de la morería de la ciutat).
Les Barreres (antic barri medieval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
Carmen (barri del norest de la ciutat)
La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Agermanament ==
La ciutat de Xàtiva està hermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]

==Xativins destacats==
* Militars
** [[Lluís Despuig]]
** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
** Hipólito Sans
* Religiosos
** [[Calixt III]]
** [[Aleixandre VI]]
** [[Ausias Despuig]]
** [[Margarita Agulló]]
** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
* Polítics
** [[Francesc Bosch i Morata]]
* Científics
* Meges
** [[Lluis Alcanyis]]
** [[Francisco Blasco Soto]]
** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
* Escritors
** [[Vicente Boix]]
* Juristes
* Artistes
* Atres

== Vore també ==
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Traduït de|es|Játiva}}
{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Jacinto Castañeda Pujazons

2018-12-15T22:11:23Z

Carruan: Pàgina de Jacinto Castañeda

[[Archiu:Castaneda web.preview.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Sant Jacinto Castañeda]]
'''Jacinto Castañeda Pujazons''' ([[Xàtiva]], 13 de giner de 1743 - [[Hanói]], [[Vietnam]]; 7 de novembre de 1773) va ser un religiós i misioner espanyol en l'Extrem Oriente on, finalment, va ser martirisat i eixecutat.

== Biografia ==
Va nàixer en 1743 a [[Xàtiva]], en el carrer que hui porta el seu nom (entre els carrers Botigues i Corretgeria). Era el més menut de sis germans d'una família molt religiosa. D'ells, dos més també varen ser religiosos: Vicente, sacerdot de la [[Colegiata de Játiva|Sèu]], i Carlos, membre de [[Orde del Carmen|l'Orde del Carmen]], prior del [[Convent de Xàtiva]] i historiador ([[''Història del Convent del Carmen de Xàtiva'']], obra fonamental per al coneiximent de l'història de [[Xàtiva]] durant la [[Guerra de Successió]]).

Sabem pels seus escrits i els de atres testimonis coetànus, que era una persona atractiva, simpàtica i de tracte obert, i que tenia unes fermes conviccions i decisions. Va ingressar en [[l'Orde de Predicadors]] en el Convent de [[Sant Doménec]] de [[Xàtiva]] (1579), i va continuar els seus estudis en [[Oriola]]. En 1761 va ser acceptat com a misioner en l'Extrem Orient, embarcant rumbo a [[Filipines]], i va aplegar —casi dos anys despuix— a [[Manila]], en un viage ple de dificultats, de perills i de malalties, una autèntica “aventura transoceànica”, pròpia únicament de persones inquietes i plenes d'ideals.

En la capital filipina va finalisar els seus estudis, va ser ordenat sacerdot i ho varen destinar a les missions de [[China]]. En [[Macau]] va estudiar l'idioma [[mandarí]] i, poc despuix, va iniciar la seua tasca evangelisadora, socorrent als pobres i als malalts en un país hostil i que perseguia als cristians. En 1769 va ser fet presoner, cruelment interrogat i, finalment, desterrat. Va tornar a les missions i es va marchar a [[Vietnam|Tonkín]] (actualment [[Vietnam]]), país en unes condicions ambientals duríssimes per a un europeu i culturalment molt distant. Va realisar la seua tasca pastoral de nit, amagant-se, i —com ell mateixa diu en gràcia— fugint per cames per a no ser capturat.

En 1773 va ser fet novament presoner i ho varen ficar en una gàbia de castic —en on necessàriament tenia que estar acachat—, i allí va passar dos mesos. Va ser decapitat —en el somriure en el rostre i donant gràcies a Deu pel benefici que li havia otorgat— el 7 de novembre, dia en el que l'Iglésia celebra la festivitat de Sant Jacinto Castañeda, [[Sant|canonisat]] en 1988 pel papa [[Juan Pablo II]].

Tenim escrits seus en els que parla del desig d'estar en [[Xàtiva]], en el seu convent i en els seus familiars i amics, pero explica que és més gran el seu ideal d'ajuda i vocació misioner. Esta actitut altruïsta i de fidelitat de l'únic sant de l'Iglésia de Xàtiva, es recorda en un altar en la [[Colegiata de Játiva|Colegiata]].

== Bibliografia ==
* [http://biblioteca.ayto-xativa.es/node/80 Biografia de Jacinto Castañeda en la pagina de la biblioteca municipal de Xàtiva].

[[Categoria:Xativins]]
[[Categoria:Sants]]

Francesc Bosch i Morata

2018-12-15T21:51:06Z

Carruan: Afegides imàgens i un enllaç.

[[Archiu:Bosch-i-morata web.preview.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Francesc Bosch i Morata]]
'''Francesc Bosch i Morata''' ([[Xàtiva]], [[1901]] - [[Mexicali]]-[[Mèxic]], [[1950]]) fon un mestre, mege i polític.

En la política, arribà a ostentar els càrrecs de Conseller de Sanitat ([[1936]]) i posteriorment de Cultura ([[1937]]) en el Comité Eixecutiu Popular de Valéncia, sent militant del [[Partit Valencianista d'Esquerra]], resultant d'una evolució de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]](fundada entre atres per ell en [[1930]]) que promogué l'unió de l'esquerra baix eixes sigles. AVR inicià una campanya pro-estatut d'autonomia sense èxit. Bosch Morata va ser president també del [[Centre d'Actuacio Valencianista]](fundat en [[1931]], i en el que també fon president [[Joaquim Reig]],) una entitat cívic-cultural que no tingué l'èxit que esperaven els seus membres degut a l'intent d'amparar tot el valencianisme i a una excessiva vinculació en el catalanisme de la Lliga Catalana).

Colaborà en el diari El Mercantil Valenciano (ara, [[Levante-EMV]]), les revistes "El Camí" i "La Republica de les Lletres" i fon signatari de les [[Bases d'Ortografia Valenciana de 1932]] per AVR.

Bosch Morata es considerat un admirador de [[Constantí Llombart]] i un dels personages més destacats del valencianisme d'esquerres de l'época; descolla especialment la seua llabor com a Conseller de Cultura (nomenat el [[7 de giner]] de 1937) en el Consell Provincial de Valéncia (organisme que venia a substituir a l'antiga [[Diputació]]). Durant el govern republicà eixa ampla tasca cultural es manifestà en la promoció, des del seu càrrec, de la [[llengua valenciana]] per mig de cursos, i per a la que solicità la cooficialitat, en la creacio de premis lliteraris i musicals i sobre tot per ser el responsable directe de la creació de l'[[Institut d'Estudis Valencians]], institució fundada el [[9 de febrer]] de 1937 "per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença". Dins del IEV s'integraven la Biblioteca del PV i del Museu de Prehistòria.

El fet de que fora cessat i el procés de la guerra faran que el proyecte del IEV no quallara i que l'aparell de l'Estat, traslladat a Valéncia, fora tot un impediment per al desenroll del valencianisme en general.

Alvançada la guerra, en l'any [[1938]], Bosch Morata es movilisat com a mege i arriba a participar en la Batalla de l’Ebre, en la qual fon ferit greument, havent de ser hospitalisat en [[Barcelona]]. Ya recuperat, i des d'esta ciutat fugiria cap a [[França]] a on va estar en diferents camps de refugiats (Argelers i Aude) separant-se de la seua família. Més tart, ocupada França pels alemans, ixqué via [[Orà]] cap a l'exili a [[Mèxic]], establint-se en l'estat de Mexicali (la California mexicana), a on eixerciria la medicina i més tart moriria a conseqüencia de les seqüeles de les ferides de la guerra. Les seues despulles reposen actualment en el [[cementeri general de Valéncia]] ciutat.

[[Archiu:Signatura Bosch i Morata.png|miniaturadeimagen|centro|Firma de Francesc]]

==Enllaços externs==
* http://www.rogleconstantillombart.com/TOTS%20ELS%20DIES%209/Tots%20els%20dies%209%20-%208.%20Francesc%20Bosch%20i%20Morata.pdf
* [http://biblioteca.ayto-xativa.es/node/73 Biografia en la en la pagina de la biblioteca municipal de Xàtiva.]

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Xativins]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Polítics Valencians]]

Archiu:Signatura Bosch i Morata.png

2018-12-15T21:48:48Z

Carruan: firma de Francesc Bosch i Morata

firma de Francesc Bosch i Morata

Margarita Agulló

2018-12-15T21:46:32Z

Carruan: Posat el nom en negreta

[[Archiu:Agullo.preview.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Retrat de Margarita]]
'''Margarita Agulló''' ([[Xàtiva]], 1536 - València, 9 de decembre de 1600) va ser una religiosa pertanyent a la [[Tercera orde de Sant Francisco]].

== Biografia ==
Als vint anys va fer vot de castitat i va ingressar en [[l'Orde Tercera de Sant Francisco]]. Va residir durant algun temps en el [[Convent de Sant Francesc de Xàtiva|Convent de Sant Francesc]] de [[Xàtiva]], d'on va adquirir fama de santa per les seues experiències místiques, els seus estigmes i la seua atenció als pobres.

Això va portar a sant [[Juan de Ribera]], arquebisbe de [[Valéncia]], a mantindre-la vigilada, per lo que va dispondre que vixquera en una casa propenca al seu Colege de [[Corpus Christi]], encara en obres, on va aumentar la seua celebritat, enaltida per religiosos tals com a fra [[Luis de Granada]], [[Nicolás Factor]] o el propi [[arquebisbe]] [[Juan de Ribera]].

Per encàrrec d'este va escriure tractats ascéticos, que varen ser publicats pel seu professor, [[Jaime Sanchis]], junt a un resum biogràfic: ''Relació breu de la vida, virtuts i milacres de la humil serva del Senyor Sor Margarita Agulló'', [[Beata]] professa de l'Orde del seràfic pare [[S. Francisco]], impresa en [[Valéncia]] en 1607 per [[Juan Crisóstomo Garriz]].

Va morir el 9 de decembre de 1600 als 64 anys d'edat, estant presente sant [[Juan de Ribera]]. Els seus restants varen ser inhumats en el convent de la [[Sanc de Crist dels Capuchinos de Valéncia]], fundat pel mateix [[Juan de Ribera]]. En 1605 es va traslladar el seu cos incorrupte a l'iglésia del [[Real Colege Seminari del Corpus Christi]]. En ell es conserven també varis retrats de Margarita, obres de [[Juan Sariñena]] i [[Francisco Ribalta]].
Es varen fer intents d'iniciar el procés de canonisació pero no es va aplegar a introduir la causa.

== Bibliografia ==
* [http://biblioteca.ayto-xativa.es/node/58 Biografia de Margarita Agulló en la pagina de la biblioteca municipal de Xàtiva]
{{Traduït de|es|Margarita Agullona}}

[[Categoria:Xativins]]

Lluis Alcanyis

2018-12-15T21:46:27Z

Carruan: Posat el nom en negreta

'''Lluis Alcanyis''' ([[Xàtiva]], 1440 - [[València]], 1506) va ser un [[mege]] i [[poeta]] valencià.

== Biografia ==

Naixcut en [[Xàtiva]] en 1440, era fill de Jaume Alcanyis, notari de professió. Membre d'una família de [[judeus]] conversos.

El 23 d'abril de 1467 otorga poders, en favor del seu germà Bernat, comerciant de professió i resident en [[Xàtiva]]. El 1470 es va casar en '''Elionor Esparça''', de família conversa, com ell. El matrimoni, establit en [[Valéncia]], en el carrer de la Taverna del Gall, veïns de la família de [[Luis Vives]], va tindre quatre filles: Violante, Aldonça, Jerónima i Ángela, i un fill, Francisco, naixcut al voltant de 1477.

Alcanyís va ser una de les figures mèdiques més notables en la [[Valéncia]] de l'últim quarto de sigle XV. Juntament en [[Lluís Dalmau]] i [[Pere Pintor]], tambe de [[Xàtiva]], va conseguir que la ciutat fundara en l'any 1462 una escola per a cirugians, a la qual [[Juan II]] va concedir en 1477 privilegi per a dissecar cadàvers humans. Va ensenyar ací durant alguns anys i, a partir de 1480, va formar part del claustre permanent. Quan, en 1499, a proposta del municipi i en l'acceptació del papa [[Aleixandre VI]], es va crear [[Universitat de Valéncia|l'Universitat de Valéncia]], es va convertir en el seu primer professor de medicina, ocupant fins a 1504 la càtedra fonamental o “cadira per als principis”, que tenia com a objectiu oferir una exposició sistemàtica dels fonaments doctrinals de la medicina.

Dins del procés de renovació científica, viu, llavors, el procés d'institucionalisació acadèmica oficial de la medicina en [[Valéncia]], superant la tradició arabigojudea, caracterisada pel lliure accés a l'eixercici de la professió del mege.

També va ser autor del primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]]: [[''Regiment preservatiu i *curativo de la pestilència'']] (1490), escrit en motiu de l'epidèmia que va arrasar la ciutat des de novembre de 1489 fins a la mitat de l'any següent. El llibre té dos parts: la primera està dedicada a la prevenció, i la segona a la curació de la pesta, precedides d'una introducció sobre la seua naturalea i procedència.

El pensament científic de Alcanyís està en la llínea de la corrent coneguda com “escolasticisme arabisat“, resultat de l'assimilació del saber mege grec, helenístic i islàmic per a les universitats en la baixa Edat Mija, a partir de les traduccions de l'àrap.

El clima [[antisemitisme|d'antisemitisme]] que va ser estenent-se a lo llarc dels sigles XIV i XV es va materialisar, a petició dels [[Reis Catòlics]], en la creació dels tribunals de [[Inquisició espanyola|l'Inquisició]] (1480), expressió del radicalisme religiós (contra judeus i convers) i mig de control de l'orde polític i social. En 1506, despuix de casi tres anys d'encarcerament i poc més d'un de l'eixecució de la seua dòna, va anar també condenat per judaizant i cremat en la foguera.

== Obres lliteràries ==
* [[Regimiento preservativo y curativo de la pestilencia|''Regimiento preservativo y curativo de la pestilencia (1490)'']], primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]].
* [[Les trobes en lahors de la Verge María|''Les trobes en lahors de la Verge María (1474)'']], primera obra lliterària impresa en [[Espanya]], que inclou dos poemes seus.

== Bibliografia ==
* [http://biblioteca.ayto-xativa.es/node/62 Biografia de Lluis Alcanyis en la pagina de la biblioteca municipal de Xàtiva.]

[[Categoria:Xativins]]

Xàtiva

2018-12-15T21:44:11Z

Carruan: /* Xativins destacats */ enllaç afegit

Lluis Alcanyis

2018-12-15T21:42:56Z

Carruan: Pàgina de Lluis Alcanyis

Lluis Alcanyis ([[Xàtiva]], 1440 - [[València]], 1506) va ser un [[mege]] i [[poeta]] valencià.

== Biografia ==

Naixcut en [[Xàtiva]] en 1440, era fill de Jaume Alcanyis, notari de professió. Membre d'una família de [[judeus]] conversos.

El 23 d'abril de 1467 otorga poders, en favor del seu germà Bernat, comerciant de professió i resident en [[Xàtiva]]. El 1470 es va casar en '''Elionor Esparça''', de família conversa, com ell. El matrimoni, establit en [[Valéncia]], en el carrer de la Taverna del Gall, veïns de la família de [[Luis Vives]], va tindre quatre filles: Violante, Aldonça, Jerónima i Ángela, i un fill, Francisco, naixcut al voltant de 1477.

Alcanyís va ser una de les figures mèdiques més notables en la [[Valéncia]] de l'últim quarto de sigle XV. Juntament en [[Lluís Dalmau]] i [[Pere Pintor]], tambe de [[Xàtiva]], va conseguir que la ciutat fundara en l'any 1462 una escola per a cirugians, a la qual [[Juan II]] va concedir en 1477 privilegi per a dissecar cadàvers humans. Va ensenyar ací durant alguns anys i, a partir de 1480, va formar part del claustre permanent. Quan, en 1499, a proposta del municipi i en l'acceptació del papa [[Aleixandre VI]], es va crear [[Universitat de Valéncia|l'Universitat de Valéncia]], es va convertir en el seu primer professor de medicina, ocupant fins a 1504 la càtedra fonamental o “cadira per als principis”, que tenia com a objectiu oferir una exposició sistemàtica dels fonaments doctrinals de la medicina.

Dins del procés de renovació científica, viu, llavors, el procés d'institucionalisació acadèmica oficial de la medicina en [[Valéncia]], superant la tradició arabigojudea, caracterisada pel lliure accés a l'eixercici de la professió del mege.

També va ser autor del primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]]: [[''Regiment preservatiu i *curativo de la pestilència'']] (1490), escrit en motiu de l'epidèmia que va arrasar la ciutat des de novembre de 1489 fins a la mitat de l'any següent. El llibre té dos parts: la primera està dedicada a la prevenció, i la segona a la curació de la pesta, precedides d'una introducció sobre la seua naturalea i procedència.

El pensament científic de Alcanyís està en la llínea de la corrent coneguda com “escolasticisme arabisat“, resultat de l'assimilació del saber mege grec, helenístic i islàmic per a les universitats en la baixa Edat Mija, a partir de les traduccions de l'àrap.

El clima [[antisemitisme|d'antisemitisme]] que va ser estenent-se a lo llarc dels sigles XIV i XV es va materialisar, a petició dels [[Reis Catòlics]], en la creació dels tribunals de [[Inquisició espanyola|l'Inquisició]] (1480), expressió del radicalisme religiós (contra judeus i convers) i mig de control de l'orde polític i social. En 1506, despuix de casi tres anys d'encarcerament i poc més d'un de l'eixecució de la seua dòna, va anar també condenat per judaizant i cremat en la foguera.

== Obres lliteràries ==
* [[Regimiento preservativo y curativo de la pestilencia|''Regimiento preservativo y curativo de la pestilencia (1490)'']], primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]].
* [[Les trobes en lahors de la Verge María|''Les trobes en lahors de la Verge María (1474)'']], primera obra lliterària impresa en [[Espanya]], que inclou dos poemes seus.

== Bibliografia ==
* [http://biblioteca.ayto-xativa.es/node/62 Biografia de Lluis Alcanyis en la pagina de la biblioteca municipal de Xàtiva.]

[[Categoria:Xativins]]

Xàtiva

2018-12-15T21:22:29Z

Carruan: /* Xativins destacats */ Mes noms

Margarita Agulló

2018-12-15T21:14:16Z

Carruan: afegida enllaç a categoria

[[Archiu:Agullo.preview.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Retrat de Margarita]]
Margarita Agulló ([[Xàtiva]], 1536 - València, 9 de decembre de 1600) va ser una religiosa pertanyent a la [[Tercera orde de Sant Francisco]].

== Biografia ==
Als vint anys va fer vot de castitat i va ingressar en [[l'Orde Tercera de Sant Francisco]]. Va residir durant algun temps en el [[Convent de Sant Francesc de Xàtiva|Convent de Sant Francesc]] de [[Xàtiva]], d'on va adquirir fama de santa per les seues experiències místiques, els seus estigmes i la seua atenció als pobres.

Això va portar a sant [[Juan de Ribera]], arquebisbe de [[Valéncia]], a mantindre-la vigilada, per lo que va dispondre que vixquera en una casa propenca al seu Colege de [[Corpus Christi]], encara en obres, on va aumentar la seua celebritat, enaltida per religiosos tals com a fra [[Luis de Granada]], [[Nicolás Factor]] o el propi [[arquebisbe]] [[Juan de Ribera]].

Per encàrrec d'este va escriure tractats ascéticos, que varen ser publicats pel seu professor, [[Jaime Sanchis]], junt a un resum biogràfic: ''Relació breu de la vida, virtuts i milacres de la humil serva del Senyor Sor Margarita Agulló'', [[Beata]] professa de l'Orde del seràfic pare [[S. Francisco]], impresa en [[Valéncia]] en 1607 per [[Juan Crisóstomo Garriz]].

Va morir el 9 de decembre de 1600 als 64 anys d'edat, estant presente sant [[Juan de Ribera]]. Els seus restants varen ser inhumats en el convent de la [[Sanc de Crist dels Capuchinos de Valéncia]], fundat pel mateix [[Juan de Ribera]]. En 1605 es va traslladar el seu cos incorrupte a l'iglésia del [[Real Colege Seminari del Corpus Christi]]. En ell es conserven també varis retrats de Margarita, obres de [[Juan Sariñena]] i [[Francisco Ribalta]].
Es varen fer intents d'iniciar el procés de canonisació pero no es va aplegar a introduir la causa.

== Bibliografia ==
* [http://biblioteca.ayto-xativa.es/node/58 Biografia de Margarita Agulló en la pagina de la biblioteca municipal de Xàtiva]
{{Traduït de|es|Margarita Agullona}}

[[Categoria:Xativins]]

Margarita Agulló

2018-12-15T21:10:49Z

Carruan: pagina de margarita agulló

Usuari discussió:Jose2

2018-12-15T20:53:17Z

Carruan: Nova secció: /* Ficha per a militars */

Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba

2018-12-09T16:54:45Z

Carruan: afegit enllaç

48 [[Xàtiva|xativins]] van morir durant la [[Guerra de Cuba]] y altres [[39 van ser repatriats]].

*Antonio Barbera Castro. Mort el 23/09/1895 per vòmit en Nuevitas, Puerto Príncipe.
*Antonio Blesa Tomás, soldat del regiment d'infanteria Habana Nº 66. Mort el 24/10/1896 per malaltia en Holguín, Santiago de Cuba.
*Bernardino Tortosa Bernat, soldat del regiment d'infanteria San Quintín Nº 47. Mort el 29/09/1897 per vòmit en Sabalo, Pinar del Río.
*Cristóbal Perpiñán López, metge de sanitat militar. Mort el 10/10/1895 per vòmit en Puerto Padre, Santiago de Cuba.
*Eduardo Soler Sarrión, soldat del regiment d'infanteria Habana Nº 66. Mort el 27/07/1897 per vòmit en Santa Clara.
*Emilio Climent Quereda, soldat del regiment d'infanteria Vizcaya Nº 51. Mort el 07/01/1898 per malaltia en Veguitas, Santiago de Cuba. Recompensat per les seues accions.
*Enrique Martínez Calatayud, soldat del regiment d'infanteria Mª Cristina Nº 63. Mort el 06/09/1896 per vòmit en Matanzas.
*Enrique Vidal Algarra, soldat del regiment d'infanteria Aragón Nº 21. Mort per vòmit en Puerto Padre, Santiago de Cuba.
*Federico Serra Martín, soldat del cos d'enginyers, mort en giner de 1899 a bord del vapor München.
*Francisco Blasco Pla, soldat del cos d'artilleria de Montanya. Mort el 27/07/1896 per vòmit en Santiago de las Vegas, Habana.
*Francisco Bolinches Galdon, soldat del regiment d'infanteria Sevilla Nº 33. Mort el 17/11/1897 per vòmit en Manzanillo, Santiago de Cuba.
*Francisco Canet Tudela, ingenier del cos de Telégrafs. Mort el 21/01/1898 per malaltia en Regla, La Habana.
*Francisco Galiana Vicens, soldat del regiment d'infanteria Barcelona Nº 3. Mort el 04/11/1897 per malaltia en Colón, Matanzas.
*Francisco Más Sendra, soldat del regiment d'infanteria Andalucía Nº 52. Mort el 19/02/1898 per malaltia en Regla, la Habana.
*Francisco Ramos Grau, cap del regiment d'infanteria Tarifa Nº 5. Mort el 22/09/1896 per vòmit en Guanajay, Pinar del Río.
*Gabriel Tortosa Bernabal, soldat del regiment d'infanteria Vizcaya Nº 51. Mort el 09/08/1898 per malaltia en Manzanillo, Santiago de Cuba.
*Gumersindo Clemente Cifre, soldat del regiment d'infanteria Navarra Nº 25. Mort el 16/09/1897 per vòmit en Colón, Matanzas.
*Jaime Giner Garrido, soldat del regiment d'infanteria Puerto Rico Nº 19. Mort el 22/08/1896 per vòmit en Tunas, Sargento de Cuba.
*Joaquín Casanova Perez, soldat del regiment d'infanteria Vizcaya Nº 51. Mort el 21/08/1897 per vòmit en Fomento, Santa Clara. Recompensat per les seues accions.
*José Bellver Reig, soldat del regiment d'infanteria Talavera Penis Nº 4. Mort el 13/11/1895 per vòmit en Baracoa, Santiago de Cuba.
*José Boscá Estornell, soldat del regiment d'infanteria Alcántara Nº 3. Mort el 29/09/1897 per malaltia en Casilda, Santa Clara.
*José Juan Perón, soldat del regiment de cavalleria Alfonso XIII Nº 62. Mort el 29/10/1898 per malaltia en Regla, Habana.
*José Martí Ballester, soldat del regiment d'infanteria Albuera Nº 26. Mort el 02/09/1897 per malaltia en la Habana.
*José Pérez Moya, soldat del regiment d'infanteria Asia Nº 55. Mort el 19/09/1895 per vòmit en San Luis, Santiago de Cuba.
*José Ramos González, soldat del regiment d'infanteria Tarragona Nº 67. Mort el 05/06/1895 per vòmit en Puerto Príncipe.
*José Valdés Mateo, tinent segon del regiment d'infanteria Guadalajara Nº 20. Mort el 01/08/1898 per malaltia en La Habana.
*José Vila Úbeda, soldat del regiment d'infanteria Almansa Nº 18. Mort el 26/11/1896 en Güines, La Habana.
*Juan Latorre Saez, soldat del regiment d'infanteria Albuera Nº 26. Mort el 22/08/1896 per malaltia en Mariel, Pinar del Río.
*Manuel Exposito, soldat del regiment d'infanteria Almansa Nº 18. Mort el 22/12/1896 per vòmit en Güines, Habana.
*Marcelino Pérez Rivera, soldat del regiment d'infanteria Habana Nº 66. Mort el 06/09/1897 per malaltia en La Habana.
*Modesto Tormo Orta, cap del regiment d'infanteria Asia Nº 55. Mort el 14/03/1896 per vòmit en San Luis, Santiago de Cuba.
*Nicolás Sarrió Cortell, soldat del regiment d'infanteria Guadalajara Nº 20. Mort el 18/10/1896 per malaltia en La Habana.
*Pablo Andaluz (Andrades) Dutan, soldat del regiment d'infanteria Gerona Nº 22. Mort el 29/11/1897 per malaltia en La Habana.
*Pablo San Félix Expósito, soldat del regiment d'infanteria Cuba Nº 65. Mort el 02/08/1896 per vòmit en La Habana.
*Pedro Bolinches Barreda, soldat del regiment d'infanteria Covadonga Nº 41. Mort el 28/01/1898 per malaltia en Regla, La Habana.
*Rafael Martínez Ibáñez, soldat del cos d'ingeniers de ferrocarril. Mort el 28/09/1898 per vòmit en la Habana.
*Rafael Solis Ortiz, soldat del regiment d'infanteria Navarra Nº 25. Mort el 14/10/1897 en combat en Matanzas.
*Ramón Ferri Linares, soldat del regiment d'infanteria Cádiz Nº 22. Mort el 27/06/1895 per vòmit en Puerto Príncipe.
*Ramón Mengual Calvo, soldat infant, mort el 30/10/1897 per malaltia en Candelaria, Pinar del Río.
*Román Alberola Domenech, mort en acte de combat.
*Salvador Pérez Ortiz, soldat de l'administració militar
*Salvador Ricarte Renovell, soldat ingenier mort el 04/10/1896 per ferides de combat en Ceja del Toro, Pinar del Río.
*Simeón Vázquez Reino, soldat del regiment d'infanteria Guadalajara Nº 20. Mort el 29/08/1895 per vòmit en Sagua de Tánamo, Santiago de Cuba.
*Venancio Castell Martínez, soldat del regiment d'infanteria Navarra Nº 25. Mort el 19/07/1896 per vòmit en Colón, Matanzas.
*Vicente Berri Calatayud, soldat del regiment d'infanteria Tarifa Nº 5. Mort el 05/11/1896 per malaltia en La Habana.
*Vicente García Pla, soldat del regiment d'infanteria Vizcaya Nº 51. Mort el 03/08/1897 per vòmit en Fomento, Santa Clara.
*Vicente Romero Cano, Sargent ingenier del ferrocarril, mort el 22/11/1897 per malaltia en Ciego de Ávila, Puerto Príncipe.
*Vicente Royo Benavent, soldat del regiment d'infanteria Navarra Nº 25. Mort el 21/08/1897 per vòmit en Colón, Matanzas.

== Enllaços Externs i Bibliografia ==
*[http://www.racv.es/files/SEVILLA-33.pdf Regimiento de infantería Sevilla 33]
*[http://www.racv.es/files/Vizcaya_51.pdf Regimiento de infantería Vizcaya 51]
*[http://www.racv.es/files/Guadalajara_20.pdf Regimiento de infantería Guadalajara 20]
*[http://www.racv.es/files/Caballeria-Ingenieros-Tercera-Region-Militar-en-Guerra-Cuba.pdf Los cuerpos de caballería en ingenieros de ka tercera región militar en la Guerra de Cuba]
*[http://www.racv.es/files/LA-PROVINCIA-DE-VALENCIA-EN-LA-GUERRA-DE-CUBA.pdf La provincia de Valencia en la Guerra de Cuba]

Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba

2018-12-09T16:53:55Z

Carruan: Llista dels xativins morts a la Guerra de Cuba amb els documents oficials

48 xativins van morir durant la [[Guerra de Cuba]] y altres [[39 van ser repatriats]].

*Antonio Barbera Castro. Mort el 23/09/1895 per vòmit en Nuevitas, Puerto Príncipe.
*Antonio Blesa Tomás, soldat del regiment d'infanteria Habana Nº 66. Mort el 24/10/1896 per malaltia en Holguín, Santiago de Cuba.
*Bernardino Tortosa Bernat, soldat del regiment d'infanteria San Quintín Nº 47. Mort el 29/09/1897 per vòmit en Sabalo, Pinar del Río.
*Cristóbal Perpiñán López, metge de sanitat militar. Mort el 10/10/1895 per vòmit en Puerto Padre, Santiago de Cuba.
*Eduardo Soler Sarrión, soldat del regiment d'infanteria Habana Nº 66. Mort el 27/07/1897 per vòmit en Santa Clara.
*Emilio Climent Quereda, soldat del regiment d'infanteria Vizcaya Nº 51. Mort el 07/01/1898 per malaltia en Veguitas, Santiago de Cuba. Recompensat per les seues accions.
*Enrique Martínez Calatayud, soldat del regiment d'infanteria Mª Cristina Nº 63. Mort el 06/09/1896 per vòmit en Matanzas.
*Enrique Vidal Algarra, soldat del regiment d'infanteria Aragón Nº 21. Mort per vòmit en Puerto Padre, Santiago de Cuba.
*Federico Serra Martín, soldat del cos d'enginyers, mort en giner de 1899 a bord del vapor München.
*Francisco Blasco Pla, soldat del cos d'artilleria de Montanya. Mort el 27/07/1896 per vòmit en Santiago de las Vegas, Habana.
*Francisco Bolinches Galdon, soldat del regiment d'infanteria Sevilla Nº 33. Mort el 17/11/1897 per vòmit en Manzanillo, Santiago de Cuba.
*Francisco Canet Tudela, ingenier del cos de Telégrafs. Mort el 21/01/1898 per malaltia en Regla, La Habana.
*Francisco Galiana Vicens, soldat del regiment d'infanteria Barcelona Nº 3. Mort el 04/11/1897 per malaltia en Colón, Matanzas.
*Francisco Más Sendra, soldat del regiment d'infanteria Andalucía Nº 52. Mort el 19/02/1898 per malaltia en Regla, la Habana.
*Francisco Ramos Grau, cap del regiment d'infanteria Tarifa Nº 5. Mort el 22/09/1896 per vòmit en Guanajay, Pinar del Río.
*Gabriel Tortosa Bernabal, soldat del regiment d'infanteria Vizcaya Nº 51. Mort el 09/08/1898 per malaltia en Manzanillo, Santiago de Cuba.
*Gumersindo Clemente Cifre, soldat del regiment d'infanteria Navarra Nº 25. Mort el 16/09/1897 per vòmit en Colón, Matanzas.
*Jaime Giner Garrido, soldat del regiment d'infanteria Puerto Rico Nº 19. Mort el 22/08/1896 per vòmit en Tunas, Sargento de Cuba.
*Joaquín Casanova Perez, soldat del regiment d'infanteria Vizcaya Nº 51. Mort el 21/08/1897 per vòmit en Fomento, Santa Clara. Recompensat per les seues accions.
*José Bellver Reig, soldat del regiment d'infanteria Talavera Penis Nº 4. Mort el 13/11/1895 per vòmit en Baracoa, Santiago de Cuba.
*José Boscá Estornell, soldat del regiment d'infanteria Alcántara Nº 3. Mort el 29/09/1897 per malaltia en Casilda, Santa Clara.
*José Juan Perón, soldat del regiment de cavalleria Alfonso XIII Nº 62. Mort el 29/10/1898 per malaltia en Regla, Habana.
*José Martí Ballester, soldat del regiment d'infanteria Albuera Nº 26. Mort el 02/09/1897 per malaltia en la Habana.
*José Pérez Moya, soldat del regiment d'infanteria Asia Nº 55. Mort el 19/09/1895 per vòmit en San Luis, Santiago de Cuba.
*José Ramos González, soldat del regiment d'infanteria Tarragona Nº 67. Mort el 05/06/1895 per vòmit en Puerto Príncipe.
*José Valdés Mateo, tinent segon del regiment d'infanteria Guadalajara Nº 20. Mort el 01/08/1898 per malaltia en La Habana.
*José Vila Úbeda, soldat del regiment d'infanteria Almansa Nº 18. Mort el 26/11/1896 en Güines, La Habana.
*Juan Latorre Saez, soldat del regiment d'infanteria Albuera Nº 26. Mort el 22/08/1896 per malaltia en Mariel, Pinar del Río.
*Manuel Exposito, soldat del regiment d'infanteria Almansa Nº 18. Mort el 22/12/1896 per vòmit en Güines, Habana.
*Marcelino Pérez Rivera, soldat del regiment d'infanteria Habana Nº 66. Mort el 06/09/1897 per malaltia en La Habana.
*Modesto Tormo Orta, cap del regiment d'infanteria Asia Nº 55. Mort el 14/03/1896 per vòmit en San Luis, Santiago de Cuba.
*Nicolás Sarrió Cortell, soldat del regiment d'infanteria Guadalajara Nº 20. Mort el 18/10/1896 per malaltia en La Habana.
*Pablo Andaluz (Andrades) Dutan, soldat del regiment d'infanteria Gerona Nº 22. Mort el 29/11/1897 per malaltia en La Habana.
*Pablo San Félix Expósito, soldat del regiment d'infanteria Cuba Nº 65. Mort el 02/08/1896 per vòmit en La Habana.
*Pedro Bolinches Barreda, soldat del regiment d'infanteria Covadonga Nº 41. Mort el 28/01/1898 per malaltia en Regla, La Habana.
*Rafael Martínez Ibáñez, soldat del cos d'ingeniers de ferrocarril. Mort el 28/09/1898 per vòmit en la Habana.
*Rafael Solis Ortiz, soldat del regiment d'infanteria Navarra Nº 25. Mort el 14/10/1897 en combat en Matanzas.
*Ramón Ferri Linares, soldat del regiment d'infanteria Cádiz Nº 22. Mort el 27/06/1895 per vòmit en Puerto Príncipe.
*Ramón Mengual Calvo, soldat infant, mort el 30/10/1897 per malaltia en Candelaria, Pinar del Río.
*Román Alberola Domenech, mort en acte de combat.
*Salvador Pérez Ortiz, soldat de l'administració militar
*Salvador Ricarte Renovell, soldat ingenier mort el 04/10/1896 per ferides de combat en Ceja del Toro, Pinar del Río.
*Simeón Vázquez Reino, soldat del regiment d'infanteria Guadalajara Nº 20. Mort el 29/08/1895 per vòmit en Sagua de Tánamo, Santiago de Cuba.
*Venancio Castell Martínez, soldat del regiment d'infanteria Navarra Nº 25. Mort el 19/07/1896 per vòmit en Colón, Matanzas.
*Vicente Berri Calatayud, soldat del regiment d'infanteria Tarifa Nº 5. Mort el 05/11/1896 per malaltia en La Habana.
*Vicente García Pla, soldat del regiment d'infanteria Vizcaya Nº 51. Mort el 03/08/1897 per vòmit en Fomento, Santa Clara.
*Vicente Romero Cano, Sargent ingenier del ferrocarril, mort el 22/11/1897 per malaltia en Ciego de Ávila, Puerto Príncipe.
*Vicente Royo Benavent, soldat del regiment d'infanteria Navarra Nº 25. Mort el 21/08/1897 per vòmit en Colón, Matanzas.

== Enllaços Externs i Bibliografia ==
*[http://www.racv.es/files/SEVILLA-33.pdf Regimiento de infantería Sevilla 33]
*[http://www.racv.es/files/Vizcaya_51.pdf Regimiento de infantería Vizcaya 51]
*[http://www.racv.es/files/Guadalajara_20.pdf Regimiento de infantería Guadalajara 20]
*[http://www.racv.es/files/Caballeria-Ingenieros-Tercera-Region-Militar-en-Guerra-Cuba.pdf Los cuerpos de caballería en ingenieros de ka tercera región militar en la Guerra de Cuba]
*[http://www.racv.es/files/LA-PROVINCIA-DE-VALENCIA-EN-LA-GUERRA-DE-CUBA.pdf La provincia de Valencia en la Guerra de Cuba]

Xàtiva

2018-12-09T16:05:19Z

Carruan: Afegits alguns noms de persones nascudes a Xàtiva, per a treballar en les seues pagines

Usuari:Carruan

2018-12-09T15:51:15Z

Carruan: Pàgina nova, en el contingut: «Bon Dia»

Bon Dia