https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Caro+de+Segeda 2026-06-17T18:25:20Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Trofim_Lysenko&diff=481969 2026-06-17T16:20:43Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>[[File:Trofim Lysenko portrait.jpg| thumb|250px|Trofim Lysenko en l'any [[1938]]]]<br /> <br /> '''Trofim Denísovich Lysenko''' ([[29 de setembre]], [[17 de setembre]] segons el calendari julià, de [[1898]] - † [[20 de novembre]] de [[1976]]) fon un agrònom soviètic.&lt;ref&gt;''An ill-educated agronomist with huge ambitions, Lysenko failed to become a real scientist, but greatly succeeded in exposing of the &quot;bourgeois enemies of the people&quot;. From such a &quot;scion&quot; who was &quot;grafted&quot; to the Stalinist totalitarian regime &quot;stock&quot;, impressive results could have been expected—and were indeed achieved.''<br /> <br /> [https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC6777473/ &quot;The destructive role of Trofim Lysenko in Russian Science&quot;]. ''European Journal of Human Genetics''. 27 (9): 1324–1325. [https://www.nature.com/articles/s41431-019-0422-5 doi:10.1038/s41431-019-0422-5]. PMC 6777473. PMID 31089207.&lt;/ref&gt; &lt;ref&gt;[http://www.pereplet.ru/text/lisenko/Chapter1final.html &quot;Валерий Сойфер&quot;]. ''Интернет-журнал &quot;Русский переплет&quot;'' (in Russian). 15 May 1931. Archived from the original on 30 March 2019. Retrieved 8 May 2024.&lt;/ref&gt; Rebujà la genètica mendeliana en favor de les seues pròpies idees idiosincràsiques i pseudocientífiques, posteriorment denominades [[lysenkoisme]].&lt;ref&gt;Sterling, Bruce (June 2004). [https://www.wired.com/2004/06/suicide-by-pseudoscience/ &quot;Suicide by pseudoscience&quot;]. ''Wired''. Vol. 12, no. 6.&lt;/ref&gt; &lt;ref&gt;Gordin, Michael D. (2012). &quot;How Lysenkoism became pseudoscience: Dobzhansky to Velikovsky&quot;. ''[[Journal of the History of Biology]]''. '''45''' (3): 443–468. [https://link.springer.com/article/10.1007/s10739-011-9287-3 doi:10.1007/s10739-011-9287-3]. PMID 21698424. S2CID 7541203.&lt;/ref&gt; &lt;ref&gt;Caspari, E. W.; Marshak, R. E. (1965). &quot;The Rise and Fall of Lysenko&quot;. ''Science''. '''149''' (3681): 275–278. Bibcode:1965Sci...149..275C. [https://www.science.org/doi/10.1126/science.149.3681.275 doi:10.1126/science.149.3681.275]. PMID 17838094.&lt;/ref&gt; &lt;ref&gt;[https://web.archive.org/web/20090201015518/http://imichurin.narod.ru/liu2004.htm &quot;Yongsheng Liu «Lysenko's Contributions to Biology and His Tragedies», 2004&quot;]. 30 April 2011. Archived from the original on 1 February 2009. Retrieved 8 May 2024.&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En l'any [[1940]], Lysenko es convertí en director de l'Institut de Genètica de l'Acadèmia de Ciències de l'[[Unió Soviètica]], i utilisà la seua influència i poder polítics per a suprimir opinions dissidents i desacreditar, marginar i encarcerar als seus crítics, elevant les seues teories antimendelianes al ranc de doctrina sancionada per l'Estat.&lt;ref&gt;[https://warheroes.ru/hero/hero.asp?Hero_id=9475 &quot;Лысенко Трофим Денисович&quot;]. ''Герои страны'' (in Russian). 24 October 2019. Archived from the original on 23 December 2019. Retrieved 8 May 2024.&lt;/ref&gt; &lt;ref&gt;Graham, Loren (1993). ''Science in Russia and the Soviet Union''. Press Syndicate of the University of Cambridge. pp. 101–132. ISBN &lt;bdi&gt;0-521-24566-4&lt;/bdi&gt;.&lt;/ref&gt;<br /> <br /> Els científics soviètics que es negaven a renunciar a la genètica eren destituïts dels seus llocs i quedaven en la misèria. Varis varen ser encarcerats, entre ells el botànic [[Nikolái Vavílov]].&lt;ref&gt;Harper, Peter S. (2017). [https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC5602019/ &quot;Lysenko and Russian genetics: Reply to Wang &amp; Liu&quot;]. ''[[European Journal of Human Genetics]]''. '''25''' (10): 1098. [https://www.nature.com/articles/ejhg2017118 doi:10.1038/ejhg.2017.118]. ISSN 1018-4813. PMC 5602019. PMID 28905879.&lt;/ref&gt; &lt;ref name=&quot;:0&quot;&gt;Graham, Loren R. (1993). ''[https://books.google.es/books?id=m_wPpj64GqMC&amp;pg=PA127&amp;redir_esc=y#v=onepage&amp;q&amp;f=false Science in Russia and the Soviet Union: A Short History]''. Cambridge University Press. ISBN &lt;bdi&gt;978-0-521-28789-0&lt;/bdi&gt;.&lt;/ref&gt; [pàgina 130] Les idees i pràctiques de Lysenko contribuiren a la disminució dels rendiments agrícoles en l'Unió Soviètica des de finals de la [[década de 1930]] fins a la seua caiguda en desgràcia a mitan de la década de 1960;&lt;ref name=&quot;:0&quot; /&gt; aixina mateix, eixerciren influència política i acadèmica en atres països del bloc oriental i en [[China]] des de finals de la [[década de 1940]] fins a mediats de la de [[Década de 1950|1950]].&lt;ref&gt;Gajewski, W. (1990). &quot;Lysenkoism in Poland&quot;. ''[[Quarterly Review of Biology]]''. '''65''' (4): 423–34. [https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/416949 doi:10.1086/416949]. PMID 2082404. S2CID 85289413.&lt;/ref&gt; &lt;ref&gt;Fu, Ji-Liang; Chu, Ernest H. Y.; Tan, Jia-Zhen (1 December 1995). [https://www.annualreviews.org/content/journals/10.1146/annurev.ge.29.120195.000245 &quot;PERSPECTIVES ON GENETICS IN CHINA&quot;]. ''Annual Review of Genetics''. '''29''': 1–20. [https://www.annualreviews.org/content/journals/10.1146/annurev.ge.29.120195.000245 doi:10.1146/annurev.ge.29.120195.000245]. ISSN 0066-4197.&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Obres ==<br /> <br /> * ''[https://archive.org/details/heredity-and-its-variability La herencia y su variabilidad]'' (1945)<br /> * ''[https://archive.org/details/sciencebiologytodaylysenko La ciencia de la biología hoy]'' (1948)<br /> * ''[https://archive.org/details/lysenkoagrobiology Agrobiología: ensayos sobre problemas de genética, mejora vegetal y producción de semillas]'' (1954)<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Trofim Lysenko}}</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ramiro_Ledesma_Ramos&diff=480701 2026-06-04T05:43:59Z

<p>Caro de Segeda: Pàgina redirigida a Ramiro Ledesma</p> <hr /> <div>#REDIRECCIÓ [[Ramiro Ledesma]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=On%C3%A9simo_Redondo&diff=480698 2026-06-03T18:36:06Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> | nom = Onésimo Redondo<br /> | image = [[File:Redondo onesimo.jpg]]<br /> | peu = Onésimo Redondo en l'any [[1930]]<br /> | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]<br /> | ocupació = Polític i advocat<br /> | data_naix = 16 de febrer de 1905<br /> | lloc_naix = Quintanilla de Abajo (Espanya)<br /> | data_mort = 24 de juliol de 1936 (31 anys)<br /> | lloc_mort = Labajos (Espanya)<br /> }}<br /> '''Onésimo Redondo Ortega''' ([[Quintanilla de Abajo]], [[16 de febrer]] de [[1905]] - † [[Labajos]], [[24 de juliol]] de [[1936]]) fon un polític espanyol fundador, despuix del adveniment de la Segona República, de les Juntas Castellanas de Actuación Hispánica (JCAH), organisació política embrió junt al grup de ''La Conquista del Estado'' —de [[Ramiro Ledesma]]— de les [[Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista]] (JONS), l'ideologia de la qual, el [[nacionalsindicalisme]], s'ha aplegat a considerar com una primigènia expressió de «fascisme a l'espanyola». <br /> <br /> Les JONS es fusionarien, a la seua volta, en la [[Falange Espanyola]], de [[José Antonio Primo de Rivera]], en l'any [[1934]], constituint la [[Falange Española de las JONS]]. <br /> <br /> Adherit al bando sublevat en acabant del colp d'estat de [[juliol]] de [[1936]] que donà peu a la [[Guerra Civil Espanyola]], faltà a l'escomençament del conflicte durant un tiroteig entre milicies de abdós bandos. Durant el règim franquiste es va aplegar a referir a la seua figura com a «caudillo de Castilla».<br /> <br /> == Biografia ==<br /> === Primers anys ===<br /> Va nàixer el 16 de febrer de 1905 en la localitat vallisoletana de Quintanilla de Abajo,&lt;ref name=&quot;ABC&quot;&gt;{{Cita publicación|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1941/06/13/005.html|página=5|publicación=[[ABC (España)|ABC]]|título=En Valladolid se rinde homenaje nacional al fundador de las J.O.N.S., Onésimo Redondo|fecha=18 de junio de 1941}}&lt;/ref&gt; en el sí d'una família de menuts propietaris agraris,&lt;ref&gt;[http://dbe.rah.es/biografias/11080/onesimo-redondo-ortega Real Academia de la Historia]&lt;/ref&gt; fill de Buenaventura Redondo Iglésies i Juana Ortega Pique. La família d'Onésimo tenia una facenda agrícola mijana i regentaven en la localitat una menuda tenda de teixits, venent capdells i didals, madeixes de llana i agulles de crochet per a les llabors de la llar. Onésimo era el sext dels fills del matrimoni Redó-Ortega. Li havien precedit en el temps els seus germans Andrés, el primogènit, Víctor. Eugenia, Natalia i Albina.&lt;ref&gt;[https://web.archive.org/web/20081028163241/http://www.luceros.es/onesimoredondo/vida.htm]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En 1927, gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debat, va obtindre una plaça com a llector d'espanyol en l'Universitat de Mannheim, en Alemània. És possible que esta estància en Alemània tinguera importància en la seua futura carrera política, ya que per llavors el Partit Nacionalsocialiste Alemà estava experimentant un fort creiximent. En octubre de 1928 va retornar a Espanya.<br /> <br /> Va iniciar la seua carrera política com a líder del Sindicato de Cultivadores de Remolacha de Castilla la Vieja, o «Sindicato Remolachero». En 1929 va complir el seu servici militar en Valladolit. Durant esta época va conéixer a Mercedes Sanz-Bachiller Esquerre, en la que va contraure matrimoni l'11 de febrer de 1931.&lt;ref&gt;[http://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_sanzbachiller.html La guerra civil: 70 años después ''El Mundo''] Consultado el 25 de marzo de 2011&lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Fundació de les Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica ===<br /> Inicialment vinculat al moviment d'Acció Catòlica, es va distanciar d'esta organisació, que considerava ancorada en el lliberalisme burgués. Despuix de la proclamació de la Segon República va fundar, en agost de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica. «Este grup —ha escrit Payne— no era en manera alguna una image en l'espill del menut grup de Ledesma La Conquista de l'Estat. Encara que abdós proclamaven ser nacionalistes radicals, oposts al materialisme, a la decadència i a la burguesia, hi havia diferències d'émfasis. Les consignes de Ledesma eren, en cert modo, més purament abstractes, pero més clarament revolucionàries en lo estatal i en lo econòmic, completament seculars i no antisemites. El grup de Redondo estava menys interessat en l'Estat (potser com un reflex dels seus orígens catòlics), era vehementement antisemita i més categòric en la seua cridada a la violència».{{sfn|Payne|1997|p=144}} Poc abans, en juny del mateix any, havia fundat el semanari que seria el principal orgue d'expressió del seu moviment, Llibertat, en el que va firmar vàries soflames contra el marxisme, els judeus i el capitalisme burgués, i va expressar la seua admiració pels règims fascistes europeus.<br /> <br /> === Les JONS i el colp de Sanjurjo ===<br /> En novembre d'eixe mateix any, la seua organisació es va fondre en la que liderava [[Ramiro Ledesma Ramos]], qui editava la revista ''[[La Conquista de l'Estat]]''. Resultat d'esta fusió varen ser les [[JONS]] (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicaliste), que varen adoptar com a emblema el jou i les fleches que antany eren el anagrama dels [[Reis Catòlics]]. Les JONS, els estatuts de les quals es varen aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un triumvirat central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més alvance substituït per Antonio Bermúdez Cañete).<br /> <br /> L'objectiu d'este nou partit, declaradament antimarxista, era la creació de l'Estat nacionalsindicaliste, de caràcter totalitari. Com a método d'acció, propugnaven l'acció directa i rebujaven el sistema electoral, per considerar-ho «lliberal-burgués» i corrupte. Encara que Redondo havia segut abans, en la seua época d'Acció Catòlica, partidari de la monarquia, en 1931 no s'oponia a la república com a forma de l'Estat. L'orgue principal del partit continuava sent la revista ''Lliberteu'', en la que per eixes dates Redondo va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita ''[[Protocols dels sabis de Sion|Els protocols dels sabis de Sion]]''.<br /> <br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_sanzbachiller.html La guerra civil: 70 años después El Mundo]<br /> * [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/38600-onesimo-redondo-ortega Onésimo Redondo. Real Academia de la Historia]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * Cierva, Ricardo de la (1969). ''Historia de la guerra civil española''. Librería Editorial San Martín<br /> * Preston, Paul (2011). ''El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después''. Barcelona: Debate. ISBN 978-84-8306-852-6<br /> * Tomasoni, Matteo (2011). ''«Política y sociedad en la retaguardia nacional: Valladolid ‘capital del Alzamiento’ (1936-1939)»''. Diacronie. Studi di Storia Contemporanea 7<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Onésimo Redondo}}<br /> <br /> [[Categoria:Membres de les Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica]]<br /> [[Categoria:Membres de les JONS]]<br /> [[Categoria:Membres de Falange Espanyola de les JONS]]<br /> [[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]<br /> [[Categoria:Comtes d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Membres de l'Associació Catòlica de Propagandistes]]<br /> [[Categoria:Polítics de la província de Valladolit]]<br /> [[Categoria:Alumnes de Dret de l'Universitat de Valladolit]]<br /> [[Categoria:Alumnat de l'Universitat de Salamanca en el sigle XX]]<br /> [[Categoria:Antisemitisme en Espanya]]<br /> [[Categoria:Antimasons d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Exiliats espanyols en Portugal]]<br /> [[Categoria:Víctimes de la guerra civil espanyola]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falange_Espanyola&diff=480696 2026-06-03T18:09:54Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Falangisme}}<br /> '''Falange Espanyola (FE)''' fon un partit polític espanyol, d'ideologia [[fascista]] i nacionalsindicalista, fundat el [[29 d'octubre]] de [[1933]] per [[José Antonio Primo de Rivera]], primogènit del difunt dictador [[Miguel Primo de Rivera]]. El [[15 de febrer]] de [[1934]] FE es fusionà en les Juntes d'Ofensiva nacionalsindicalista (JONS), fundades per [[Onésimo Redondo]] i [[Ramiro Ledesma]], entre atres. El nou partit es denominà [[Falange Espanyola de les JONS]] (FE de las JONS). <br /> <br /> [[Categoria:Història]]<br /> [[Categoria:Política]]<br /> [[Categoria:Falange Espanyola|1]]<br /> [[Categoria:Partits polítics desapareguts d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Partits polítics de la Segona República Espanyola]]<br /> [[Categoria:Partits polítics espanyols de dreta]]<br /> [[Categoria:Partits fascistes d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Partits polítics nacionalistes]]<br /> [[Categoria:Partits conservadors]]<br /> [[Categoria:Anticomunisme]]<br /> [[Categoria:Espanya en 1934]]<br /> [[Categoria:Partits polítics dissolts en 1934]]<br /> [[Categoria:Espanya en 1933]]<br /> [[Categoria:Partits polítics fundats en 1933]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falange_Espanyola_i_de_les_JONS&diff=480637 2026-06-03T13:38:35Z

<p>Caro de Segeda: Pàgina redirigida a Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista</p> <hr /> <div>#REDIRECCIÓ [[Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falange_Espa%C3%B1ola_de_las_JONS&diff=480636 2026-06-03T13:38:27Z

<p>Caro de Segeda: Es canvià el destí de la redirecció de Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista a Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista</p> <hr /> <div>#REDIRECCIÓ [[Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falange_Espa%C3%B1ola_Tradicionalista_y_de_las_Juntas_de_Ofensiva_Nacional_Sindicalista&diff=480635 2026-06-03T13:21:05Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> | nom = Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista<br /> | color = #000000<br /> | logo = [[File:Yoke and Arrows.svg|197px]]<br /> | president = <br /> | líder = [[Francisco Franco]]<br /> | portaveu = <br /> | fundació = [[Decret d'Unificació|20 d'abril de 1937]]<br /> | dissolució = 7 d'abril de 1977<br /> | ideologia = [[Dictadura de Francisco Franc|Franquisme]]&lt;br&gt;[[Conservadurisme]] [[Autoritarisme|autoritari]]&lt;br&gt;[[Parafascisme]]<br /> | sèu = <br /> | internacional = | <br /> | partits = Comunión Tradicionalista&lt;br&gt;[[Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista|FE de las JONS]]<br /> | web = |<br /> }}<br /> La '''Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista''' (FET y de las JONS o FET-JONS) fon el partit únic del [[Dictadura de Francisco Franco|franquisme]] i, a efectes llegals, l'únic partit permés en [[Espanya]] despuix de la [[guerra civil espanyola]]. <br /> <br /> A pesar del seu nom oficial, durant la dictadura fon comunament conegut com el [[Movimiento Nacional]], un concepte que en realitat feya referència a tot el mecanisme polític de com es va dotar la dictadura franquista durant la seua existència, conegut popularment com ''El Moviment''.<br /> <br /> La FET i de les JONS fon creada en abril de 1937 per mig del Decret d'Unificació, que va unir tant a carlistes com a falangistes. Estes dos forces tenien idees contràries i varen ser unides a la força, #lo que va provocar que Manuel Hedilla, junt a atres falangistes, s'opongueren a Franco. Hedilla fon condenat a mort, pero se li va commutar per pena de presó; no obstant, atres falangistes sí varen ser eixecutats. Va continuar existint fins a 1977, quan fon dissolta pel govern d'Adolfo Suárez en ple procés de la Transició democràtica. Durant les quatre décades que va durar la dictadura franquista, la FET i de les JONS fon l'únic partit permés en el país, monopolisant qualsevol activitat política. Per un atre costat, es va convertir en l'instrument essencial de l'aparat franquiste per a mantindre's en el poder, tant en el respal dels grups socials tradicionals com entre els veterans del bando sublevat que havia combatut en la guerra civil espanyola, vegen-se falangistes, carlistes i monàrquics.<br /> <br /> == Història ==<br /> === Antecedents ===<br /> === Guerra civil espanyola ===<br /> En l'esclat de la Guerra Civil en juliol de 1936, la Falange ràpidament es va posar del costat dels sublevats en contra del govern de la Segon República. Durant els primers mesos de la lluita, el partit, que durant els anys 1930 havia constituït una menuda formació fascista en l'àmbit polític espanyol, va expandir ràpidament la seua militància de varis mills a vàries decenes de mills.{{Sfn|Payne|1987|p=176}} L'organisació masculina de la Falange es va vore acompanyada d'una organisació auxiliar composta per dònes, l'anomenada Secció Femenina (SF). Dirigit per la germana de José Antonio, Pilar Primer de Rivera, cap al final de la guerra civil esta organisació filial va aplegar a contar en més de mig milló de membres, proporcionant servicis d'enfermeria i de respal llogístic a les forces sublevades.{{Sfn|Payne|1987|p=187}}<br /> <br /> Des d'abans del començ de la lluita, [[José Antonio Primer de Rivera]] i atres líders de Falange es trobaven encarcerats en presons republicanes, per lo que la direcció del partit va passar de modo provisional a [[Manuel Hedilla]]. Cosí de Rivera va permanéixer encarcerat durant els primers mesos i despuix de ser sentenciat a mort, fon fusilat en la presó d'Alacant el 20 de novembre de 1936, lo que li convertiria en un màrtir per al posterior règim franquiste.<br /> <br /> La Falange, convertida en la formació política de la zona sublevada, va seguir estant en teoria al mando de Hedilla i dels cridats «camises velles», pero l'existència de nous quadros de mando havia canviat radicalment l'equilibri de poder intern. En esta situació, en el general Francisco Franco ya convertit en líder dels «rebels», el 20 d'abril de 1937 es va decretar l'unificació de Falange Espanyola de les JONS, els tradicionalistes carlistes i, en teoria, el restant de forces polítiques que havien recolzat la sublevació militar que va iniciar la Guerra Civil.&lt;ref group=&quot;nota&quot;&gt;El [[Decret d'Unificació]] només feya menció a la Falange i la Comunió Tradicionalista Carlista. Els demés partits que existien en la zona sublevada ni tan sols varen ser mencionats, per lo que automàticament varen quedar dissolts i els seus militants deurien solicitar l'ingrés en la FET i de les JONS.&lt;/ref&gt; Per mig del cridat Decret d'Unificació, el «generalísimo» Franco es convertia en el Cap Nacional del nou partit únic de la zona sublevada.{{Sfn|Gallego|Morente|2005|p=217}} A efectes pràctics, el nou partit es va convertir en una comunió de distintes forces polítiques organisades entorn a la figura de Franco. No obstant, l'unificació es va portar a terme en la ferma oposició dels líders de les dos principals faccions unificades: Numerosos camises velles de la vella Falange (incloent Hedilla) i un bon número de carlistes no es varen integrar en el nou partit. Hedilla, que ya mantenia una agre disputa en el cridat grup dels ''legitimistes'', no va reconéixer l'unificació en els tradicionalistes i tampoc va acceptar el lloc de Conseller nacional que li va oferir Franco, per lo que va ser immediatament detingut. Condenat a mort per un tribunal militar, algun temps despuix la pena fon commutada per la de desterro, el qual va complir en Mallorca fins a 1947.{{Sfn|Beevor|2006|p=286}} Per la seua banda Manuel Fal Conde, líder de la Comunió Tradicionalista, es trobava exiliat en Portugal quan es va produir l'Unificació, i des d'este país va seguir oponent-se fermament a la mateixa:{{Sfn|Crozier|1967|p=384}}<br /> :''[...] No se había olvidado de los carlistas. Franco en persona invitó a Fal Conde, el jefe carlista exiliado en Lisboa, a formar parte del [[Consejo Nacional del Movimiento&lt;br&gt;Consell Nacional de FET]], en novembre de 1937. Fal Conde no va acceptar i l'oferiment fon retirat definitivament el 6 de març de 1938. El [[comte de Rodezno]], que seguia en importància a Fal Conte entre els carlistes, fon nomenat, a pesar de tot, [[Ministeri de Justícia d'Espanya|Ministre de Justícia]]...<br /> <br /> Cap de les formacions polítiques que va prendre part en la guerra civil va sofrir tal número de morts entre els seus líders com va ocórrer en el cas de la [[Falange Espanyola i de les JONS]]: Al voltant del 60&amp;nbsp;% dels membres de Falange d'abans de la guerra varen perdre la seua vida durant la lluita.{{Sfn|Thomas|2001|p=903}} Pel contrari, la major part dels locals i propietats dels demés partits polítics o sindicats illegalisats al final de la lluita varen passar a formar part del patrimoni de FET i de les JONS.<br /> <br /> == Notes ==<br /> &lt;references group=&quot;nota&quot;/&gt;<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> <br /> [[Categoria:Falange Espanyola|3]]<br /> [[Categoria:FET i de les JONS| ]]<br /> [[Categoria:Partits únics]]<br /> [[Categoria:Partits fascistes d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Espanya en el sigle XX]]<br /> [[Categoria:Dictadura franquista]]<br /> [[Categoria:Història política d'Espanya]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falange_Espa%C3%B1ola_Tradicionalista_y_de_las_Juntas_de_Ofensiva_Nacional_Sindicalista&diff=480634 2026-06-03T13:20:29Z

<p>Caro de Segeda: /* Guerra civil espanyola */</p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> | nom = Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista<br /> | color = #000000<br /> | logo = [[File:Yoke and Arrows.svg|197px]]<br /> | president = <br /> | líder = [[Francisco Franco]]<br /> | portaveu = <br /> | fundació = [[Decret d'Unificació|20 d'abril de 1937]]<br /> | dissolució = 7 d'abril de 1977<br /> | ideologia = [[Dictadura de Francisco Franc|Franquisme]]&lt;br&gt;[[Conservadurisme]] [[Autoritarisme|autoritari]]&lt;br&gt;[[Parafascisme]]<br /> | sèu = <br /> | internacional = | <br /> | partits = Comunión Tradicionalista&lt;br&gt;[[Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista|FE de las JONS]]<br /> | web = |<br /> }}<br /> La '''Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista''' (FET y de las JONS o FET-JONS) fon el partit únic del [[Dictadura de Francisco Franco|franquisme]] i, a efectes llegals, l'únic partit permés en [[Espanya]] despuix de la [[guerra civil espanyola]]. <br /> <br /> A pesar del seu nom oficial, durant la dictadura fon comunament conegut com el [[Movimiento Nacional]], un concepte que en realitat feya referència a tot el mecanisme polític de com es va dotar la dictadura franquista durant la seua existència, conegut popularment com ''El Moviment''.<br /> <br /> La FET i de les JONS fon creada en abril de 1937 per mig del Decret d'Unificació, que va unir tant a carlistes com a falangistes. Estes dos forces tenien idees contràries i varen ser unides a la força, #lo que va provocar que Manuel Hedilla, junt a atres falangistes, s'opongueren a Franco. Hedilla fon condenat a mort, pero se li va commutar per pena de presó; no obstant, atres falangistes sí varen ser eixecutats. Va continuar existint fins a 1977, quan fon dissolta pel govern d'Adolfo Suárez en ple procés de la Transició democràtica. Durant les quatre décades que va durar la dictadura franquista, la FET i de les JONS fon l'únic partit permés en el país, monopolisant qualsevol activitat política. Per un atre costat, es va convertir en l'instrument essencial de l'aparat franquiste per a mantindre's en el poder, tant en el respal dels grups socials tradicionals com entre els veterans del bando sublevat que havia combatut en la guerra civil espanyola, vegen-se falangistes, carlistes i monàrquics.<br /> <br /> == Història ==<br /> === Antecedents ===<br /> === Guerra civil espanyola ===<br /> En l'esclat de la Guerra Civil en juliol de 1936, la Falange ràpidament es va posar del costat dels sublevats en contra del govern de la Segon República. Durant els primers mesos de la lluita, el partit, que durant els anys 1930 havia constituït una menuda formació fascista en l'àmbit polític espanyol, va expandir ràpidament la seua militància de varis mills a vàries decenes de mills.{{Sfn|Payne|1987|p=176}} L'organisació masculina de la Falange es va vore acompanyada d'una organisació auxiliar composta per dònes, l'anomenada Secció Femenina (SF). Dirigit per la germana de José Antonio, Pilar Primer de Rivera, cap al final de la guerra civil esta organisació filial va aplegar a contar en més de mig milló de membres, proporcionant servicis d'enfermeria i de respal llogístic a les forces sublevades.{{Sfn|Payne|1987|p=187}}<br /> <br /> Des d'abans del començ de la lluita, [[José Antonio Primer de Rivera]] i atres líders de Falange es trobaven encarcerats en presons republicanes, per lo que la direcció del partit va passar de modo provisional a [[Manuel Hedilla]]. Cosí de Rivera va permanéixer encarcerat durant els primers mesos i despuix de ser sentenciat a mort, fon fusilat en la presó d'Alacant el 20 de novembre de 1936, lo que li convertiria en un màrtir per al posterior règim franquiste.<br /> <br /> La Falange, convertida en la formació política de la zona sublevada, va seguir estant en teoria al mando de Hedilla i dels cridats «camises velles», pero l'existència de nous quadros de mando havia canviat radicalment l'equilibri de poder intern. En esta situació, en el general Francisco Franco ya convertit en líder dels «rebels», el 20 d'abril de 1937 es va decretar l'unificació de Falange Espanyola de les JONS, els tradicionalistes carlistes i, en teoria, el restant de forces polítiques que havien recolzat la sublevació militar que va iniciar la Guerra Civil.&lt;ref group=&quot;nota&quot;&gt;El [[Decret d'Unificació]] només feya menció a la Falange i la Comunió Tradicionalista Carlista. Els demés partits que existien en la zona sublevada ni tan sols varen ser mencionats, per lo que automàticament varen quedar dissolts i els seus militants deurien solicitar l'ingrés en la FET i de les JONS.&lt;/ref&gt; Per mig del cridat Decret d'Unificació, el «generalísimo» Franco es convertia en el Cap Nacional del nou partit únic de la zona sublevada.{{Sfn|Gallego|Morente|2005|p=217}} A efectes pràctics, el nou partit es va convertir en una comunió de distintes forces polítiques organisades entorn a la figura de Franco. No obstant, l'unificació es va portar a terme en la ferma oposició dels líders de les dos principals faccions unificades: Numerosos camises velles de la vella Falange (incloent Hedilla) i un bon número de carlistes no es varen integrar en el nou partit. Hedilla, que ya mantenia una agre disputa en el cridat grup dels ''legitimistes'', no va reconéixer l'unificació en els tradicionalistes i tampoc va acceptar el lloc de Conseller nacional que li va oferir Franco, per lo que va ser immediatament detingut. Condenat a mort per un tribunal militar, algun temps despuix la pena fon commutada per la de desterro, el qual va complir en Mallorca fins a 1947.{{Sfn|Beevor|2006|p=286}} Per la seua banda Manuel Fal Conde, líder de la Comunió Tradicionalista, es trobava exiliat en Portugal quan es va produir l'Unificació, i des d'este país va seguir oponent-se fermament a la mateixa:{{Sfn|Crozier|1967|p=384}}<br /> :''[...] No se había olvidado de los carlistas. Franco en persona invitó a Fal Conde, el jefe carlista exiliado en Lisboa, a formar parte del [[Consejo Nacional del Movimiento&lt;br&gt;Consell Nacional de FET]], en novembre de 1937. Fal Conde no va acceptar i l'oferiment fon retirat definitivament el 6 de març de 1938. El [[comte de Rodezno]], que seguia en importància a Fal Conte entre els carlistes, fon nomenat, a pesar de tot, [[Ministeri de Justícia d'Espanya|Ministre de Justícia]]...<br /> <br /> Cap de les formacions polítiques que va prendre part en la guerra civil va sofrir tal número de morts entre els seus líders com va ocórrer en el cas de la [[Falange Espanyola i de les JONS]]: Al voltant del 60&amp;nbsp;% dels membres de Falange d'abans de la guerra varen perdre la seua vida durant la lluita.{{Sfn|Thomas|2001|p=903}} Pel contrari, la major part dels locals i propietats dels demés partits polítics o sindicats illegalisats al final de la lluita varen passar a formar part del patrimoni de FET i de les JONS.<br /> <br /> [[Categoria:Falange Espanyola|3]]<br /> [[Categoria:FET i de les JONS| ]]<br /> [[Categoria:Partits únics]]<br /> [[Categoria:Partits fascistes d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Espanya en el sigle XX]]<br /> [[Categoria:Dictadura franquista]]<br /> [[Categoria:Història política d'Espanya]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falange_Espa%C3%B1ola_Tradicionalista_y_de_las_Juntas_de_Ofensiva_Nacional_Sindicalista&diff=480633 2026-06-03T13:14:47Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> | nom = Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista<br /> | color = #000000<br /> | logo = [[File:Yoke and Arrows.svg|197px]]<br /> | president = <br /> | líder = [[Francisco Franco]]<br /> | portaveu = <br /> | fundació = [[Decret d'Unificació|20 d'abril de 1937]]<br /> | dissolució = 7 d'abril de 1977<br /> | ideologia = [[Dictadura de Francisco Franc|Franquisme]]&lt;br&gt;[[Conservadurisme]] [[Autoritarisme|autoritari]]&lt;br&gt;[[Parafascisme]]<br /> | sèu = <br /> | internacional = | <br /> | partits = Comunión Tradicionalista&lt;br&gt;[[Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista|FE de las JONS]]<br /> | web = |<br /> }}<br /> La '''Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista''' (FET y de las JONS o FET-JONS) fon el partit únic del [[Dictadura de Francisco Franco|franquisme]] i, a efectes llegals, l'únic partit permés en [[Espanya]] despuix de la [[guerra civil espanyola]]. <br /> <br /> A pesar del seu nom oficial, durant la dictadura fon comunament conegut com el [[Movimiento Nacional]], un concepte que en realitat feya referència a tot el mecanisme polític de com es va dotar la dictadura franquista durant la seua existència, conegut popularment com ''El Moviment''.<br /> <br /> La FET i de les JONS fon creada en abril de 1937 per mig del Decret d'Unificació, que va unir tant a carlistes com a falangistes. Estes dos forces tenien idees contràries i varen ser unides a la força, #lo que va provocar que Manuel Hedilla, junt a atres falangistes, s'opongueren a Franco. Hedilla fon condenat a mort, pero se li va commutar per pena de presó; no obstant, atres falangistes sí varen ser eixecutats. Va continuar existint fins a 1977, quan fon dissolta pel govern d'Adolfo Suárez en ple procés de la Transició democràtica. Durant les quatre décades que va durar la dictadura franquista, la FET i de les JONS fon l'únic partit permés en el país, monopolisant qualsevol activitat política. Per un atre costat, es va convertir en l'instrument essencial de l'aparat franquiste per a mantindre's en el poder, tant en el respal dels grups socials tradicionals com entre els veterans del bando sublevat que havia combatut en la guerra civil espanyola, vegen-se falangistes, carlistes i monàrquics.<br /> <br /> == Història ==<br /> === Antecedents ===<br /> === Guerra civil espanyola ===<br /> En l'esclat de la Guerra Civil en juliol de 1936, la *Falange ràpidament es va posar del costat dels sublevats en contra del govern de la Segona República. Durant els primers mesos de la lluita, el partit, que durant els anys 1930 havia constituït una menuda formació fascista en l'àmbit polític espanyol, va expandir ràpidament la seua militància de varis mills a vàries decenes de mills.{{Sfn|Payne|1987|p=176}} L'organisació masculina de la Falange es va vore acompanyada d'una organisació auxiliar composta per dònes, l'anomenada Secció Femenina (SF). Dirigit per la germana de José Antonio, Pilar Primer de Rivera, cap al final de la guerra civil esta organisació filial va aplegar a contar en més de mig milló de membres, proporcionant servicis d'enfermeria i de respal llogístic a les forces sublevades.{{Sfn|Payne|1987|p=187}}<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Falange Espanyola|3]]<br /> [[Categoria:FET i de les JONS| ]]<br /> [[Categoria:Partits únics]]<br /> [[Categoria:Partits fascistes d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Espanya en el sigle XX]]<br /> [[Categoria:Dictadura franquista]]<br /> [[Categoria:Història política d'Espanya]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falange_Espa%C3%B1ola_Tradicionalista_y_de_las_Juntas_de_Ofensiva_Nacional_Sindicalista&diff=480632 2026-06-03T13:12:56Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> | nom = Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista<br /> | color = #000000<br /> | logo = [[File:Yoke and Arrows.svg|197px]]<br /> | president = <br /> | líder = [[Francisco Franco]]<br /> | portaveu = <br /> | fundació = [[Decret d'Unificació|20 d'abril de 1937]]<br /> | dissolució = 7 d'abril de 1977<br /> | ideologia = [[Dictadura de Francisco Franc|Franquisme]]&lt;br&gt;[[Conservadurisme]] [[Autoritarisme|autoritari]]&lt;br&gt;[[Parafascisme]]<br /> | sèu = <br /> | internacional = | <br /> | partits = Comunión Tradicionalista&lt;br&gt;[[Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista|FE de las JONS]]<br /> | web = |<br /> }}<br /> La '''Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista''' (FET y de las JONS o FET-JONS) fon el partit únic del [[Dictadura de Francisco Franco|franquisme]] i, a efectes llegals, l'únic partit permés en [[Espanya]] despuix de la [[guerra civil espanyola]]. <br /> <br /> A pesar del seu nom oficial, durant la dictadura fon comunament conegut com el [[Movimiento Nacional]], un concepte que en realitat feya referència a tot el mecanisme polític de com es va dotar la dictadura franquista durant la seua existència, conegut popularment com ''El Moviment''.<br /> <br /> La FET i de les JONS fon creada en abril de 1937 per mig del Decret d'Unificació, que va unir tant a carlistes com a falangistes. Estes dos forces tenien idees contràries i varen ser unides a la força, #lo que va provocar que Manuel Hedilla, junt a atres falangistes, s'opongueren a Franco. Hedilla fon condenat a mort, pero se li va commutar per pena de presó; no obstant, atres falangistes sí varen ser eixecutats. Va continuar existint fins a 1977, quan fon dissolta pel govern d'Adolfo Suárez en ple procés de la Transició democràtica. Durant les quatre décades que va durar la dictadura franquista, la FET i de les JONS fon l'únic partit permés en el país, monopolisant qualsevol activitat política. Per un atre costat, es va convertir en l'instrument essencial de l'aparat franquiste per a mantindre's en el poder, tant en el respal dels grups socials tradicionals com entre els veterans del bando sublevat que havia combatut en la guerra civil espanyola, vegen-se falangistes, carlistes i monàrquics.<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Falange Espanyola|3]]<br /> [[Categoria:FET i de les JONS| ]]<br /> [[Categoria:Partits únics]]<br /> [[Categoria:Partits fascistes d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Espanya en el sigle XX]]<br /> [[Categoria:Dictadura franquista]]<br /> [[Categoria:Història política d'Espanya]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=FET_y_de_las_JONS&diff=480631 2026-06-03T13:10:52Z

<p>Caro de Segeda: Pàgina redirigida a Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista</p> <hr /> <div>#REDIRECCIÓ [[Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=JONS&diff=480630 2026-06-03T13:08:52Z

<p>Caro de Segeda: Pàgina redirigida a Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista</p> <hr /> <div>#REDIRECCIÓ [[Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falla&diff=480629 2026-06-03T12:22:40Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>Una '''Falla''' és un monument artístic, satíric, generalment de grans dimensions (entre tres i vint metros d'alçària, encara que poden ser majors) en figures o [[ninot|ninots]], al voltant d'una o més figures centrals (nomenades remat) que es planten en els carrers durant les festes de les [[falles]].<br /> <br /> La Falla té generalment un lema i està ple de cartells en versos, frases i reclams de caràcter jocós, provocant les rialles de l'espectador i es construïx de materials combustibles (com ara cartó, fusta, paper i teles) per a que, despuix d'uns dies d'exposició en els carrers, se puga cremar completament.<br /> [[File:Fallas 2006 Nou Campanar (Valencia).jpg|thumb|400px|Falla]]<br /> <br /> == Orige i evolució ==<br /> L'orige de la falla fon la [[cremà]] de residus dels fusters i dels domicilis particulars al principi de la [[primavera]]. A sovint eren els chiquets, els que feen l'[[arreplegà]], d'elements com cadires de boga, mobles vells, graneres o estores d'espart (com diu la famosa cançó popular: &quot; Hi ha una estoreta velleta pa' la falla de Sant Josep?&quot;), la vespra de la festa de Sant Josep, patró del gremi de fusters.<br /> <br /> La particularitat de les falles partix de que és una festa de veïnat, que els propis veïns aprofitaven per a fer crítica uns dels atres. És la creació dels primers [[ninots]], molt rudimentaris, en cartells escrits, en un fi burlesc i satíric. A sovint estes crítiques arribaven al poder municipal, a l'iglésia o a l'estat. <br /> <br /> Esta etapa arriba des de l'inici, incert en el temps de la festa, fins a les últimes décades del [[sigle XIX]]. Els ninots eren fets de deixalles, [[paper]], [[fusta]] i [[cartó]].<br /> <br /> És durant el canvi de sigle quan apareixen els primers ninots, fets en cos de roba i en el cap i mans fets de [[cera]]. La seua elaboració té molt més de treball, podem dir que naix la figura de l'[[Artiste Faller]]. Esta etapa arriba a fins dels anys [[1920]]-[[1930]].<br /> <br /> En este moment hi ha una transformació de la festa, en l'aparició de les figures de cartó modelades. <br /> <br /> Esta tècnica va permetre alçar monuments més alts i arriba pràcticament fins als nostres dies, a on encara es realisa, especialment per als ninots més chicotets i les falles de menys presupost. Una ventaja i al mateix temps inconvenient de la tècnica del modelat és la possibilitat de fer indefinidament el mateix ninot. Per tant les falles de més presupost feen ninots modelats originals cada any, que aprofitaven, a menor preu les atres falles els anys següents, perdent part de la gràcia i la novetat.<br /> <br /> Pero este método de treball permet la professionalisació de l'artiste, i la seua dedicació completa a este ofici.<br /> <br /> Finalment, a partir dels anys 90 del [[sigle XX]], va aparéixer la tècnica del poliestiré expandit o poliespan. Pel seu menor pes permet més alçada als monuments, i obliga a una major innovació als dissenys.<br /> <br /> == Elaboració ==<br /> [[Archiu:Elani.jpg|thumb|right|300px|&lt;center&gt;Elaboració d'un ninot de Falla&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> Com les falles poden ser de gran alçària (a sovint més de 10 metros), cal una elaborada tècnica per a construir-les. La primera cosa a fer és l'elaboració d'un borrador i potser d'una maqueta, a escala, que ha de ser aprovada per la comissió fallera que paga a l'artiste faller.<br /> <br /> L'estructura es construïx de fusta i despuix s'utilisen tot tipo de materials (cartó, cera, tela, ...). Els ninots es construïxen tradicionalment a partir de moles, que es fan generalment d'algeps, s'ompli de pasta de paper, que despuix de secats se pinten.<br /> <br /> Pero hui en dia, per comoditat i facilitat de maneig, s'utilisen nous materials, com ara el Porespan, la resina o la fibra de vidre. Estos nous materials fan que les falles siguen més llaugeres i els artistes fallers se poden arriscar a crear formes atrevides i innovadores.<br /> <br /> == Criticisme dels nous materials ==<br /> <br /> Moltes persones critiquen els nous materials, als que la gent nomena suro blanc, perque el fum negre que ocasionen durant la cremà de la falla no deixa vore be la combustió. També es critica la contaminació que produïxen estos nous materials en contra d'una suposta més lleu contaminació dels materials tradicionals.<br /> <br /> També estan els ''refritos''. Se solia pensar que en els nous materials seria més difícil copiar patrons i models puix no hi ha moles. Això s'ha demostrat no ser cert, sino que, ademés, ara és més fàcil copiar, ya que els moles són digitals i cada artiste faller deixa els seus en el seu ordenador i pot engrandir-los o fer-los chicotets fàcilment. Aixina hem vist falles com la de l'Ajuntament reproduïda a l'any següent en chicotet.<br /> <br /> == Experimentació en les falles ==<br /> [[File:Falla Experimental Beneficiència-2.jpg|thumb|right|200px|&lt;center&gt;Falla experimental&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> Durant els anys huitanta, sobre tot la falla de la [[Plaça de l'Ajuntament]] (l'única feta exclusivament en diners públics, i per tant, fora de competició), introduí una série de canvis experimentals.<br /> <br /> L'artiste [[Manolo Martín]] contà en la colaboració del dibuixant de còmics [[Sento Llobell]] i del dissenyador [[Francis Montesinos]], el qual vestia els ninots. <br /> <br /> D'esta época es recorden falles com la que reproduïa la frontera del consistori valencià o la grua que excavava el terreny i trobava mils de coses.<br /> <br /> Actualment són vàries les falles que participen en la categòria de Falles experimentals.<br /> <br /> == Parts d'una falla ==<br /> [[File:Falla Tio Pep 2018, València.jpg|thumb|right|200px|&lt;center&gt;Remat d'una Falla&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> <br /> Com no hi ha una manera concreta de fer una falla, tradicionalment s'ha dividit en les escenes que estan baix del encara que representen diverses situacions generalment crítiques en algun acontenyiment, i uns ninots més grans que formen el cos central. Els cartells en alguna rima en [[valencià]] conten la temàtica de la falla. El [[remat]] sol ser una figura damunt de la gran que està en el centre de la falla, que representa la temàtica general de la falla.<br /> Les falles de secció especial, la secció més important, no seguixen este patró al peu de la lletra i solen tindre més d'un remat.<br /> <br /> == Temàtica de les falles ==<br /> La temàtica de les falles ha variat a lo llarc de l'història.<br /> En un principi servien per a criticar fets que ocorrien en els barris o temes de marcat caràcter local. Pero poquet a poquet, i a vegades d'amagat, començaren a criticar personages de rellevància local. Des de la transició, les Falles han tocat temàtiques més globals i acaben criticant temes de la política i la societat local, autonòmica, estatal i global. <br /> <br /> També abunden les falles que dediquen les seues crítiques a temes banals com ara la [[televisió]], els famosos, etc. i cada any casi totes les falles canvien la seua temàtica pels temes que estan de més actualitat.<br /> <br /> == Tipos ==<br /> [[File:1º Premio Falla Infantil-08 - panoramio.jpg|thumb|right|300px|&lt;center&gt;Falla Infantil&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> Cada [[comissió fallera]] planta una falla gran i una falla infantil. Esta última té reduïdes dimensions i els ninots són més chicotets, i es dedica a temes infantils, a on la sàtira i la ironia són menys agudes.<br /> <br /> == Premis ==<br /> Les Falles reben diferents premis segons les categories de la falla i la temàtica. El Premi més important de totes les categories és el Primer Premi de la Secció Especial. Els premis més importants en cada secció són el primer de secció, el primer d'enginy i gràcia i el de falla alternativa.<br /> Ademés, la [[Generalitat Valenciana]], la [[Diputació de Valéncia]], les [[Fogueres d'Alacant]] i la [[Magdalena|Junta Gestora de la Magdalena]], aixina com atres entitats privades, també donen els seus propis premis, per lo general dotats d'una cantitat econòmica.<br /> <br /> Són d'especial importància els premis als millors [[Llibrets]] otorgats per l'entitat valencianista [[Lo Rat Penat]].<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Artiste Faller]]<br /> * [[Casal faller]]<br /> * [[Comissió fallera]]<br /> * [[Cort d'Honor]]<br /> * [[Cordà]]<br /> * [[Cremà]]<br /> * [[Cridà]]<br /> * [[Despertà]]<br /> * [[Faller]]<br /> * [[Fallera Major]]<br /> * [[Fallera Major de Valéncia]]<br /> * [[Fallera Major Infantil de Valéncia]]<br /> * [[Falles]]<br /> * [[Fòc d'artifici]]<br /> * [[Fogueres]]<br /> * [[Llibret]]<br /> * [[Mascletà]]<br /> * [[Museu del Gremi d'Artistes Fallers]]<br /> * [[Museu Faller]]<br /> * [[Ninot]]<br /> * [[Nit del Fòc de Valéncia|Nit del Fòc]]<br /> * [[Ofrena]]<br /> * [[Passacarrer]]<br /> * [[Presentació]]<br /> * [[Plantà]]<br /> * [[Remat]]<br /> * [[Traca]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://www.unesco.org/en/culture «La fiesta de las Fallas de Valencia». UNESCO Culture Sector]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * Almela i Vives, Francesc ([2006]). ''Las fallas''. Denes. ISBN 8496545075. OCLC 433384134<br /> * Associació d'Estudis Fallers. ''La festa de les Falles''. Valéncia: Generalitat Valenciana. Consell Valencià de Cultura, 1996. ISBN 84-482-1216-9<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [https://www.fallas.com/ Junta Central Fallera]<br /> <br /> [[Categoria:Falles]]<br /> [[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lo_Rat_Penat&diff=480624 2026-06-03T11:31:39Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>[[Image:LoRatPenat.jpg|250px|right|thumb|&lt;center&gt;Logotip de '''Lo Rat Penat'''&lt;/center&gt;]]<br /> {{Valencianisme2}}<br /> '''Lo Rat Penat''' (Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes) és una societat cultural [[Comunitat Valenciana|valenciana]] centenària fundada en l'any [[1878]] i dedicada a la promoció&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20111221/culturas/penat-rinde-homenaje-escritor-20111221.html Lo Rat Penat rinde homenaje al escritor Josep Peris Celda]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080129/vida-ocio/penat-reedita-misal-valenciano-20080129.html Lo Rat Penat reedita un misal en valenciano mientras que l'Acadèmia aún espera que se oficialice el suyo]&lt;/ref&gt;, defensa&lt;ref&gt;[http://www.20minutos.es/noticia/1544788/0/fallas/penat/fabra/ Lo Rat Penat, histórica entidad valencianista, rechaza cambiar el 9 d'Octubre y la cremà]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20091104/valencia/penat-carga-contra-acento-20091104.html Lo Rat Penat carga contra la AVL por el acento de Valencia]&lt;/ref&gt;, ensenyança&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120626/culturas/penat-clausura-cursos-lengua-20120626.html Lo Rat Penat clausura sus cursos de lengua valenciana]&lt;/ref&gt; i difusió de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i la [[Cultura Valenciana]]. És la decana de les entitats culturals valencianistes.<br /> <br /> En l'any [[1998]], Lo Rat Penat fon declarada oficialment Entitat d'Utilitat Pública pel Ministeri de l'Interior d'Espanya, gràcies a la gestió i treball de [[Josep Vicent Navarro i Raga]], l'actual president de Lo Rat Penat. Este fet supongué u dels majors reconeiximents institucionals en l'història de la centenària entitat valenciana.<br /> <br /> La seua sèu està situada en el número 9 del carrer de Trinquet de Cavallers (''Trinquete de Caballeros'', en castellà) en la [[ciutat de Valéncia]], en el [[Palau dels Barons d'Alaquàs]].<br /> <br /> == Fundació ==<br /> L'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat fon fundada per [[Constantí Llombart]] en colaboració en [[Teodor Llorente]] i [[Fèlix Pizcueta]] en l'any [[1878]], representants de les principals tendències ideològiques de l'época. L'implicació política de Llombart, també la seua producció lliterària i una gran capacitat creadora feren que es convertira en un dels referents més importants de la [[Renaixença valenciana]]. Un treball, el de la restauració de la [[llengua valenciana]], el seu conreu i l'enaltiment cultural i lliterari que ocuparen tota la seua breu vida. Aixina, començà en el proyecte de crear una societat que amparara i consolidara aquell moviment de recuperació, que treballara de manera intensa i constant per l'enaltiment, la defensa i el conreu de les diferents àrees que constituïxen la cultura valenciana, d'una manera especial la [[llengua valenciana]], màxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].<br /> <br /> == Objectius ==<br /> Dedicada a la promoció, defensa, ensenyança i difusió de la [[llengua valenciana]] i la cultura valenciana, és la decana de les entitats culturals valencianistes.<br /> <br /> == Activitats == <br /> === Jocs Florals ===<br /> {{AP|Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia}}<br /> És l'entitat organisadora dels [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080710/vida-ocio/penat-convoca-investigadores-poetas-20080710.html Lo Rat Penat convoca a investigadores y poetas al 125 aniversario dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120120/valencia/penat-viste-gala-para-20120120.html Lo Rat Penat se viste de gala para proclamar la Regina dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.vlcciudad.com/lo-rat-penat-celebra-la-demana-de-la-regina-cxxix-dels-jocs-florals-irina-manglano-beneyto Lo Rat Penat celebra la &quot;Demanà&quot; de la Regina CXXIX dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.hablemosdefallas.es/974-noticias-2012/julio-2012/7863-lo-rat-penat-convoca-la-cxxix-edicio-dels-jocs-florals Lo Rat Penat convoca la CXXIX edicio dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt; des de l'any [[1879]], que encara, hui en dia, els organisa anualment en [[llengua valenciana]], en molt més d'esplendor que a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], per la gran participació de poetes en la justa lliterària i la quantia dels seus premis, que en són dèsset en total. Són els premis en [[llengua valenciana]] més prestigiosos i antics que encara es conserven.<br /> <br /> === Concursos ===<br /> També és l'entitat encarregada del concurs de [[Creus de maig]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120622/fallas/penat-celebra-medio-siglo-20120622.html Lo Rat Penat vuelve a convocar el Concurso de Cruces de Mayo]&lt;/ref&gt;, concurs de [[Llibrets]] de [[Falla]]&lt;ref&gt;[http://www.fallasvalencia.es/premios/premios-llibrets-rat-penat Premios de Llibrets de Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120607/fallas/penat-organiza-poetas-lectura-20120607.html Lo Rat Penat organiza con los poetas la lectura de los llibrets de falla premiados]&lt;/ref&gt;, concurs de piano Mestre [[Josep Serrano]]&lt;ref&gt;[http://www.vlcciudad.com/lo-rat-penat-convoca-el-xviii-concurs-de-piano-mestre-josep-serrano/ Lo Rat Penat convoca el XVIII Concurs de Piano 'Mestre Josep Serrano']&lt;/ref&gt;, concurs de [[Milacres de Sant Vicent]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080328/valencia/penat-concede-primer-premio-20080328.html Lo Rat Penat concede el primer premio al Altar de Chirivella]&lt;/ref&gt;entre d'atres.&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20111008/valencia/penat-maximo-galardon-pablo-20111008.html Lo Rat Penat da su máximo galardón a Pablo Salazar]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://valenpedia.lasprovincias.es/historia-valencia/1919/lo_rat_penat_vive_la_fiesta_del_sainete_valenciano Lo Rat Penat vive la fiesta del sainete valenciano]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.vlcciudad.com/lo-rat-penat-estrena-lobra-de-teatre-nelo-bacora/ Lo Rat Penat estrena l'obra de Teatre 'Nelo Bacora']&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.levante-emv.com/panorama/2010/11/05/rat-penat-comenca-dema-curs-diniciacio-poesia-valenciana/754021.html Lo Rat Penat comença demà el Curs d'Iniciació a la Poesia Valenciana]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.eldiariomontanes.es/20090827/cultura/musica/coro-asociacion-penat-ofrece-20090827.html El coro de la asociación Lo Rat Penat ofrece mañana un concierto en la Catedral de Santander]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.culturavalenciana.com/ver_noticia.php?idnoticia=24-02-201111846 Es presenta el llibre La Dòna Valenciana en Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> === Cursos de llengua valenciana ===<br /> <br /> [[Archiu:LlibresLoRat.jpg|thumb|250px|Llibres dels cursos de Lo Rat Penat]]<br /> <br /> Lo Rat Penat és l'entitat pionera en l'ensenyança del valencià. En l'any [[1949]] posà en funcionament la Secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes. Durant els anys la finalitat dels cursos s'ha mantengut vigent: ensenyar i difondre l'idioma valencià.<br /> <br /> L'activitat més important sorgí en l'any [[1951]], sent president en [[Manuel González Martí]] en la creació dels [[Cursos de Llengua Valenciana]] ''Els Cursets'', la Secretaria dels quals ostentà [[Matalí i Timoneda, Enric|Enric Matalí i Timoneda]].<br /> [[Image:Cantonada del palau del baronessa d'Alaquàs, València.JPG|250px|right|thumb|&lt;center&gt;Sèu de '''Lo Rat Penat'''&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> Des de la creació de Lo Rat Penat en l'any 1878, l'estudi, ensenyança, promoció i difusió de la [[llengua valenciana]] ha segut el seu principal objectiu, i en l'any [[1949]], s'instauraren de forma anual els cursos de llengua valenciana. Cursos que a hores d'ara continuen vigents en les seues aules, impartint-se a pesar del tracte discriminatori rebut per part de les autoritats acadèmiques oficials i els diferents representants polítics.<br /> <br /> Moltes personalitats del món cultural i lliterari valencià, aixina com milers de valencians anònims, han passat per les aules de Lo Rat Penat per a mostrar el seu compromís de fidelitat a la terra valenciana, inclús durant el temps en que el valencià s'ha arraconat en la marginalitat oficial i ha quedat exclòs de l'ensenyança pública.<br /> <br /> ==== Modalitat telemàtica ====<br /> Lo Rat Penat oferix cursos de llengua i cultura valencianes tant presencials com telemàtics. Els cursos presencials s'impartixen en la sèu de Lo Rat Penat, en dos classes semanals. Els cursos telemàtics inclouen seguiment individual per professor i una classe semanal per videoconferència. Ademés, oferixen un &quot;Curs Superior&quot; sobre història de la llengua i lliteratura valencianes, en opcions presencials i telemàtiques.<br /> <br /> == Seccions ==<br /> Té diferents seccions com la de Folclor, el Grup de Danses de Lo Rat Penat, Cor Popular i el [[Cant valencià d'estil|Cant d'Estil]]. La secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080918/cultura/arranque-cursos-penat-20080918.html Arranque de los cursos de Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;, Grup de Danses&lt;ref&gt;[http://www.folklorecv.com/curriculum.php?id=70 Lo Rat Penat Grup de Danses]&lt;/ref&gt;, Secció de publicacions... i té un lloc destacat en la [[Batalla de Flors]] de la [[Fira de juliol]] de [[Valéncia]], per ser l'institució qui va propondre per primera volta est acte en l'any [[1891]] per una proposta del president de '''Lo Rat Penat''', [[Pasqual Frígola]], Baró de [[Cortes de Pallàs]].<br /> <br /> La secció de Folclor fon creada l'any [[1958]] per [[Josep Cervera i Grifol]], el Grup de Danses de Lo Rat Penat és una secció més de les que conformen esta entitat cultural valenciana, i des dels seus inicis la principal missió del Grup és la de conservar i transmetre la cultura popular dels antepassats, entesa en el seu sentit més extens, per mig de l'investigació de noves danses, indumentària, costums, música, cançons, etc... i resaltant la necessitat d'interpretar les cançons i danses que pugueren arribar a desaparéixer.<br /> <br /> Lo Rat Penat també conta en la secció de les Joventuts Ratpenatistes, que és la secció dels jóvens de Lo Rat Penat. El seu president és [[Ivàn Alcañiz]].<br /> <br /> === Cor Popular ===<br /> El 12 de maig de l'any [[1927]], el capellà N'Alvar Marçal Garcia, fundà la &quot;Massa Coral de Lo Rat Penat&quot;, que fon l'antecedent de l'actual '''Cor Popular''', el qual se formà en [[1979]] baix la direcció de [[Rosa Bartual]].<br /> <br /> == Normativa llingüística ==<br /> === Normes ortogràfiques del filòlec, Lluís Fullana ===<br /> * En l'any [[2024]], se va complir el 110 aniversari de les normes del filòlec, [[Lluís Fullana]]. La Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes han recordat una efemèride de gran importància per a la [[llengua valenciana]] i la seua normalisació. A través de les seues rets socials han recordat, que les normes ortogràfiques que redactà el filòlec franciscà Lluís Fullana i Mira en [[1914]], complixen enguany el seu 110 aniversari. Estes normes foren anteriors a les pancatalanistes ‘Bases provisionals’ conegudes posteriorment com a [[Normes de Castelló|Normes de Castelló o del 32]], ademés de que les normes Fullanistes foren discutides i debatudes per tots els escritors en valencià, mentres que les «acordades» en Castelló no foren consensuades i tingueren procediments obscurs, sent una copia de les de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], en algunes concesions valencianes. <br /> <br /> {{Cita|En 1914 es conseguí en la sèu de [[Lo Rat Penat]] el primer acort social sobre la normativa valenciana.<br /> <br /> Davant l'anarquia ortogràfica, Lo Rat Penat mamprengué l'iniciativa i encarregà al filòlec Lluís Fullana la difícil missió de coordinar la redacció d'un “Proyecte de Normes Ortogràfiques”.<br /> <br /> Estes normes foren debatudes públicament una a una, i aprovades per consens pels principals escritors i erudits valencians en vàries assamblees públiques celebrades en Lo Rat Penat, publicant-se les conclusions en el ''[[Diario de Valencia]]''.<br /> <br /> La Diputació de Valéncia crearia en [[1915]] el [[Centre de Cultura Valenciana]] (actual RACV), que immediatament edità una primera Gramàtica, obra de Fullana, en aplicació de l'acort ortogràfic.<br /> <br /> La RACV recuperà i actualisà en [[1979]] este consens ortogràfic, que és la base de l'actual normativa, coneguda popularment com a «[[Normes d'El Puig]]«}}<br /> <br /> === Bases ortogràfiques del 32 ===<br /> En aquells temps de transició normativa en les entitats valencianistes decanes i les que anaven naixquent, ningú s'escarotà perque s'utilisaren en un temps les bases ortogràfiques acordades en l'any 1932, conegudes com [[Normes de Castelló]], que també adoptà en un principi l'entitat decana de [[Lo Rat Penat]] i que baix la presidència d'[[Emili Beüt]] tornà l'entitat a la [[llengua valenciana]].<br /> <br /> === Normativa de la RACV ===<br /> Propugna la normativa de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per al [[valencià]], la [[RACV]] és una acadèmia de la mateixa categoria que la [[RAE]]. Per a tindre una visió històrica des de la seua fundació es recomana el llibre ''Història del Rat Penat'' del catedràtic [[Antoni Igual i Úbeda]], publicada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] (''Publicacions de l'Archiu Municipal'' [[1959]]).<br /> <br /> == Valencianisme ==<br /> Des de mitat dels [[1970s|anys 70]] ha adoptat com a pròpies les postures més valencianistes del [[conflicte llingüístic valencià]]&lt;ref&gt;[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3525&amp;tit=Enric%20Esteve,%20presidente%20de%20Lo%20Rat%20Penat,%20dice%20que%20el%20idioma%20que%20utiliza%20Canal%209%20%B4no%20es%20valenciano%B4 Enric Esteve dice que el idioma utilizado en Canal 9 no es valenciano]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20110218/politica/penat-cree-caffarel-digna-20110218.html Lo Rat Penat cree que Caffarel no es &quot;digna&quot; de su cargo]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080520/local/vida-ocio/penat-arremete-aniversario-contra-200805200731.html Lo Rat Penat arremete en su 130 aniversario contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3511_19_292961__Comunitat-Valenciana-Penat-denuncia-agresion-catalanista-fachada-sede Lo Rat Penat denuncia una agresión catalanista en la fachada de su sede]&lt;/ref&gt;, oponent-se a l'intent d'absorció del valencià per part del [[idioma català|català]]. És partidària de les [[Normes del Puig]], que reflectixen de forma més fidel la forma de parlar dels valencians, i s'opon a les [[Normes de Castelló]]. En un manifest de [[23 de novembre]] de [[2004]] emplaçà a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a &quot;complir en la seua missió de defensa de la [[llengua valenciana]] i, en cas contrari, a la seua dissolució&quot;.<br /> <br /> Lo Rat Penat rep subvencions en matèria llingüística de la [[Generalitat Valenciana]].<br /> <br /> === Premi Crit Valencià de l'Any ===<br /> Esta distinció, que concedix Lo Rat Penat anualment, reconeix la llabor de valenciania de persones o institucions.<br /> <br /> * [[2014]].- [[Luis Santamaría Ruiz|Luis Santamaría]], conseller de Governació i Justícia.<br /> * [[2015]].- Clavaris de les Festes Patronals de Roca-Cuiper i de Meliana.<br /> * [[2016]].- [[Antonio Cañizares]], cardenal arquebisbe de Valéncia.<br /> * [[2017]].- Interagrupació de Falles de Valéncia.<br /> * [[2020]].- [[Salomé Pradas]], senadora per Castelló.<br /> * [[2021]].- [[Manuel Guallart Furió|Manolo Guallart]], fotògraf.<br /> * [[2022]].- Real Monasteri de la Santíssima Trinitat de Valéncia.<br /> * [[2023]].- [[Ampar Cabanes]], historiadora.<br /> * [[2024]].- [[Remigi Pons i Tudela]], professor decà del Claustre de Professors de Lo Rat Penat.<br /> * [[2025]].- [[Héctor González Pérez de Villar|Héctor González]], periodiste. Colectiu, a les Forces Armades, per la seua actuació durant la [[Gota freda de 2024 en Espanya|Gota freda de 2024]].<br /> <br /> === Sopar de Sant Donís ===<br /> Un dels actes més importants que celebra l'entitat valencianista Lo Rat Penat és el sopar de Sant Donís, és un sopar tradicional organisat per l'entitat en motiu del [[9 d'Octubre]], Dia de la Pàtria Valenciana, celebrant-se habitualment, el 3 d'octubre, despuix d'un solemne [[Te Deum]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]]. L'acte inclou la crida del President de Lo Rat Penat animant a la participació en la Processó Cívica i l'entrega de la tradicional [[Mocaorà]] a les dònes participants. Durant l'acte es fa l'entrega del premi &quot;Crit Valencià de l'Any&quot;.<br /> <br /> == Mare de Deu dels Desamparats ==<br /> Gràcies a l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat la [[Mare de Deu dels Desamparats]] és patrona de Valéncia.<br /> <br /> Des del [[sigle XVII]] se venia venerant a la Mare de Deu dels Desamparats en la seua Capella, sempre reverenciada pel poble valencià; i en [[1882]], dos sigles despuix, Lo Rat Penat, basant-se en la devoció de la gent i tenint en conte que era considerada patrona en el cor dels valencians, escomençà a treballar en l'idea del patronat oficial, i el 24 d'abril d'eixe mateix any, el president de la societat, el prestigiós escritor valencià Ramon i Bigné, reunit en la Junta de Govern, acordaren celebrar una festa extraordinària i solemne a la Verge dels Desamparats, i aixina fer pública l'idea del seu nomenament com a patrona; l'idea fon acceptada en un gran entusiasme popular. Lo Rat Penat i el diari ''[[Las Provincias]]'' actuaren com a caps en la campanya i, junt a l'arquebisbe de la ciutat, aplegaren a comunicar-se en el papa [[Lleó XIII]]. Totes les gestions i tràmits realisats tingueren un resultat positiu, ya que el 23 d'abril de [[1885]], el president, en aquell moment de Lo Rat Penat, [[Feliu Pizcueta]], donava la notícia rebuda per telégraf: La Mare de Deu dels Desamparats i dels Sants Inocents era nomenada oficialment Patrona de Valéncia pel papa.<br /> <br /> Els valencians celebraren en alegria i solemnitat l'esperat succés; pero, ademés, i per tal de que quedara permanent un monument històric-lliterari, Lo Rat Penat feu una crida als poetes valencians i aixina poder arreplegar una Corona Poètica i oferir-la a la Mare de Deu en una magnífica publicació que s'acabà d'editar el 10 de maig de [[1885]]; eixa “Corona” és una joya editorial que Lo Rat Penat té en la seua biblioteca, a la qual contribuïren en els seus treballs els més famosos poetes valencians de l'época.<br /> <br /> * Transcrit del llibre ''Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats'' editada per Lo Rat Penat en l'any [[1985]].<br /> <br /> == Publicacions ==<br /> [[Archiu:Relora.jpg|thumb|250px|Revista de Lo Rat Penat]]<br /> <br /> La [[Revista Germania|revista ''Germania'']] fon una publicació quinzenal impulsada per les Joventuts de Lo Rat Penat, fon publicada entre el 15 d'abril de [[1925]] i l'1 d'abril de [[1926]], en la ciutat de [[Valéncia]].<br /> <br /> Durant la década dels 90 del [[sigle XX]] les Joventuts Ratpenatistes recuperaren la publicació de l'històrica capçalera durant alguns anys.<br /> <br /> L'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat ha publicat diversos llibres. Des de l'any [[1980]] fins a l'any [[2006]] Lo Rat Penat ha editat més d'un centenar de treballs: més de noranta llibres des de la Secció de Publicacions i una vintena de gravacions musicals —entre CDs, cassettes, i partitures— del Cor Popular. El primer llibre que s'edità en esta etapa fon en l'any 1981, en el títul de ''Lliggam'' —ya agotat— que estava dedicat a l'ensenyança de la [[llengua valenciana]]. <br /> <br /> En l'any [[1982]], es fan càrrec de la Secció de Publicacions, [[Àngels Redon]] i [[Miquel Castellano]]. Es conegueren com a alumnes dels cursos de Lo Rat Penat, i des d'eixe moment iniciaren una colaboració activa, formant un equip dedicat —a banda de les seues professions— a la promoció de la cultura valenciana. Baix la seua direcció començà la Colecció &quot;Al Vent&quot; en l'any [[1983]] en el llibre de [[Vicent Sanç i Sancho]], ''L'obra dels primers valencianistes'', agotat en estos moments; el treball és un documentat estudi sobre l'obra dels valencianistes de principi de sigle. En [[1983]] s'edità el llibre ''Valencià, ¿llengua o dialecte?'' de [[Chimo Lanuza]], del que s'ha fet una segona edició en l'any [[1994]], que és un estudi sobre la llengua valenciana fet des de l'òptica de diferents corrents llingüístiques pero especialment des de la sociollingüística i que dona al llector els arguments de la raó de ser de la teoria valencianista que defén l'autonomia i l'autoctonia de la llengua valenciana i el seu recolzament per les tendències de la sociollingüística actual. La segona edició d'este llibre també està agotada. S'edità el llibre ''Raons d'identitat. Història i llengua'' que arreplega diferents aportacions d'intelectuals, professors i doctors especialistes que participaren en el cicle de conferències itinerants que entre el [[27 d'abril]] i el [[11 de maig]] de [[1985]] es pronunciaren en [[Altea]], [[Gandia]], [[Valéncia]] i [[Castelló]] en motiu del 25 d'abril.<br /> <br /> Igualment, À. Redon i M. Castellano obriren la Colecció &quot;Didàctica&quot;, dedicada a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. Aixina en l'any [[1984]] s'edità ''Soc un ratolí'' de l'inoblidable [[Josefina Làzaro]], contalles infantils en bloc d'eixercicis, vocabulari i comprensió de text. Seguiria el mateix any ''La flexió verbal en la llengua valenciana'' de [[Toni Fontelles]], i en [[1987]], la ''Gramàtica Normativa de la Llengua Valenciana'' de [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]], el gran sabi valencià a qui Lo Rat Penat nomenaria Prohom el [[31 d'octubre]] de l'any [[1997]].<br /> <br /> En l'any [[1990]] s'editaria el nº 4 de la colecció &quot;Al Vent&quot;, ''Miquel Adlert''. Homenage preparat per les Joventuts de Lo Rat Penat.<br /> <br /> Des de [[1994]], l'editorial Acció Bibliografica Valenciana, i en la colaboració de Lo Rat Penat, s'edita la [[Revista de Filologia Valenciana]] que té una periodicitat anual i que es intercanviada en més de xixanta universitats i institucions de tot lo món. Està baix la direcció de Mª Àngels Redon i ostenta la presidència Josep Mª Guinot i Galán. En el Consell Assessor hi figuren: [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana Vallés]], [[José Ángeles Castelló|Josep Àngeles Castelló]], [[Mª Lluïsa Cabanes Català]], [[Ampar Cabanes Pecourt|Mª Desamparats Cabanes Pecourt]], [[Josep Esteve Forriol]], [[Ramón Ferrer Navarro]], [[Josep Vicent Gómez Bayarri]], [[Abelardo Herrero Alonso]] i [[Francisco Roca Traver|Francesc A. Roca Traver]] i actua com a Secretari de Redacció Miquel Castellano. Esta revista d'investigació se redacta íntegrament en llengua valenciana, i en ella han colaborat, a banda dels nomenats, [[Vicente Dualde Pérez]], [[Manuel Mourelle de Lema]], [[Jorge Navarro Pérez]], [[Lleopolt Penyarroja]], [[Joan Costa i Català]], [[Emília Salvador Esteban]], [[Rafael Benítez Sànchez-Blanco]], [[Alfons Vila Moreno]], [[Vicent Castell Maiques]], [[Chimo Lanuza]], [[Salvador Peiró Gregori]], [[Antoni Fontelles|Antoni Fontelles Fontestad]], [[Josep Furió Egea]], [[Enric Llorens Fuster]], [[Alícia Palazon]], [[Josep Manuel Matas]] i [[Mª Pilar Prósper i Soriano]]. Els objectius de la Revista de Filologia Valenciana han segut sobradament conseguits en el tercer número, en el que s'afiança com a una publicació fonamental, tant per als especialistes com per als interessats en el camp de la filologia i la lliteratura.<br /> <br /> La [[Revista Lo Rat|revista Lo Rat]] saludava aixina l'arribada del nº 3 corresponent a [[1996]]: &quot;El gran repte al que s'enfrontaren ilusionadament els seus promotors va ser fer realitat una publicació periòdica de caràcter científic i dedicada a la divulgació d'estudis filològics sobre la llengua valenciana. <br /> <br /> Igualment, des d'Acció Bibliogràfica Valenciana i en la colaboració de Lo Rat Penat s'edità ''Cresol''. Revista de lliteratura en Llengua Valenciana de la que s'han publicat fins a nou números. Publicació periòdica de lliteratura en llengua valenciana, tracta igualment diferents aspectes de la cultura i té apartats dedicats a la creació i a la promoció dels jóvens escritors. Dels números 5 al 9 ha segut l'orgue d'expressió de la Secció de Lliteratura de Lo Rat Penat.<br /> <br /> En l'any [[1991]], el PP i UV conseguixen desbancar de l'[[Ajuntament de Valéncia]] al PSPV-PSOE, i tímidament començarà a ampliar-se la colaboració en Lo Rat Penat —deixant a banda el tradicional patrocini de l'Ajuntament en les Creus de Maig, Jocs Florals, Milacres de Sant Vicent—, principalment l'edició de llibres i gravacions de música popular valenciana del Cor Popular de Lo Rat Penat. Les primeres ajudes es rebran de la Delegació de Cultura, dirigida per l'unionista [[Dolors Garcia Broch|Mª Dolors Garcia Broch]], qui des de la seua regidoria va promoure les normes ortogràfiques de la RACV.: &quot;L'Ajuntament de Valéncia publicà en 1933 les bases ortogràfiques de 1932 en la Festa del Llibre i ha realisat quatre edicions, sent l'última la de 1984. Hui en motiu del dia del llibre valencià, que es celebrà el [[16 de juny]], la Regidoria d'Educació, Acció Cultural i Patrimoni Històric realisa esta edició de les Normes Ortogràfiques de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, superació definitiva de les insuficients [[Normes de Castelló|normes de 1932]]. Estes normes acadèmiques s'adapten a la realitat de la Llengua Valenciana, respectant la seua valencianitat i característiques i açò els ha mogut a donar-li difusió, convençuts que l'ortografia és fonamental en el procés de normativisació i normalisació de la llengua valenciana.<br /> <br /> El ratpenatiste [[Chimo Lanuza]] durant el temps que ha estat al front de la Direcció General de l'[[Institut Valencià de la Joventut]] s'ha caracterisat per la seua labor valencianista i per la seua ferma actuació en la defensa de la llengua i cultura valencianes, lo que li ha valgut patir greus atacs dels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] més furibunts.<br /> <br /> En l'any [[1996]] el President, [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] i el Tesorer d'eixe any, [[Josep Vicent Navarro i Raga]] es proponen trobar una fòrmula de financiació per a les activitats culturals de la Societat. Despuix de moltes negociacions l'Alcaldesa de Valéncia, [[Rita Barberà]] i el President de Lo Rat Penat, [[Enric Esteve]], firmarien un conveni de colaboració anual que continua vigent en estos moments i que en estos anys s'ha dedicat principalment —com marquen les clausules— a l'edició de llibres, gravacions musicals i celebració d'actes culturals. La labor editorial de Lo Rat Penat en esta última década és importantíssima, tant per la cantitat com per la calitat dels llibres editats.<br /> <br /> Des de l'any 1996 i gràcies als convenis i patrocinis conseguits baix la presidència d'Enric Esteve i la seua Junta de Govern s'ha multiplicat considerablement el número d'edicions.<br /> <br /> Lo Rat Penat ve participant activament en l'anual Fira del Llibre Valencià que organisa la [[RACV]] en els Jardins de Monfort. En l'any [[2001]] se celebrà el X Dia del Llibre Valencià i l'entitat tingué una ampla participació i una considerable venda de llibres en el seu stant.<br /> <br /> Entre els últims llibres publicats, cal fer menció als següents: <br /> <br /> * ''Història de Lo Rat Penat''<br /> * ''[[El Crit de la llengua]]''<br /> * ''Fono''<br /> * ''El Pedrapiquer''<br /> * ''La passió i l'angoixa de pintar''<br /> * ''Cançons narratives valencianes''<br /> * ''El Misteri o la Festa d'Elig'' (guió comentat)<br /> * ''Des de la Gaya Ciència Migeval fins al Gai Saber de la Reinaixença Valenciana''<br /> * ''Sant Vicent''<br /> * ''La Música del Poble i el Cor Popular de Lo Rat Penat (1980 – 2005)''<br /> * ''Indumentària valenciana''<br /> * ''La gènesis d'un estil''<br /> * ''L'albà de l'Alcora''<br /> * ''100 anys de lliteratura festiva''<br /> * ''El Concurs de Llibrets de Falla 1903–2003''<br /> * ''El Pare Fullana i els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia'', entre atres.<br /> <br /> També cal destacar el ''Missal romà en llengua valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 2006) dirigit i coordinat per Josep Puchades i Vicent i Vicent X. Navarro i Pastor. ISBN: 84-89069-92-1.<br /> <br /> == Manifests i adhesions ==<br /> [[Archiu:Valllengu.jpg|thumb|250px|Presentació en l'any [[2018]] de l'Informe sobre la Llengua Valenciana]]<br /> <br /> [[Archiu:Diadelallengua.jpg|thumb|250px|Dia de la Llengua i Cultura Valencianes]]<br /> <br /> Se pot entendre la seua postura a través dels seus diferents manifests i adhesions:<br /> <br /> :'''[[28 de novembre]] de [[2018]]'''. Presentació pública en la seua sèu del ''Informe sobre la llengua valenciana'', elevat al Comite d'Experts de la Carta Europea de Llengües Minoritaries.<br /> <br /> :'''[[26 de febrer]] de [[2004]] '''. Conjuntament en atres entitats valencianes com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]], l'[[Associació Cultural Cardona Vives]] de Castelló, o l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]] entre d'atres, signen un manifest en defensa de la llengua, la cultura i territoris valencians. Manifesten la seua Llealtat a la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució Espanyola]] i a l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> :Denuncien l'acatament a que se nos està sometent des de sectors catalanistes, immiscuint-se en el nostre àmbit territorial, cultural i llingüístic en la pretensió d'incloure-nos en uns hipotètics [[Països Catalans]]&quot; (...) &quot;Una prova més d'açò és l'acte que lo dissabte que ve 28 organisarà en [[Valéncia]] el grup catalaniste i independentiste [[Esquerra Republicana de Catalunya]], partit que coalicionat en atres partits catalans, ataca reiteradament la nostra [[llengua valenciana]], la nostra cultura, història, societat i interessos econòmics&quot; (...)<br /> <br /> :'''''[[4 de febrer]] de [[2003]] '''''. Adhesió de '''Lo Rat Penat''' a la manifestació a favor del transvasament d'aigua a la [[Comunitat Valenciana]], convocada per l'[[Associació Valenciana d'Agricultors]], per a &quot;expressar de manera clara davant de l'opinió pública valenciana, espanyola i europea, el total soport al transvasament d'aigua de l'Ebre a la nostra pàtria valenciana&quot;.<br /> <br /> Durant 27 anys el President de '''Lo Rat Penat''' ha segut: [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120509/politica/enric-esteve-seguira-cuatro-20120509.html Enric Esteve seguirá cuatro años más al frente de Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;. En l'actualitat és [[Josep Vicent Navarro]].<br /> <br /> == Presidents ==<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1878 - 1879)<br /> * [[Teodor Llorente i Olivares|Teodor Llorente]] (1879 - 1880)<br /> * [[Jacint Labaila|Jacinto Labaila i González]] (1880 - 1881)<br /> * Rafael Ferrer i Bigné (1881 - 1882)<br /> * [[Vicent Pueyo i Ariño]] (1882 - 1883)<br /> * Ferran Reig i García (1883 - 1884)<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1884 - 1886)<br /> * [[Cirilo Amorós]] (1886 - 1887)<br /> * Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887 - 1889) i (1891 - 1893)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1889 - 1891)<br /> * Honorat Berga i Garcia (1893 - 1903)<br /> * Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912 - 1915)<br /> * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] (1908 - 1910)<br /> * [[Vicente Dualde Furió]] (1910 - 1912)<br /> * Francesc Cantó i Blasco (1915 - 1916)<br /> * Joan Pérez i Lúcia (1916 - 1918)<br /> * Francesc Almarche i Vázquez (1919 - 1927)<br /> * Facund Burriel i García de Polavieja (1927 - 1928)<br /> * [[Manuel González Martí]] (1928 - 1930) i (1949 - 1958)<br /> * Carles Sarthou i Francesc (1930 - 1931)<br /> * Agustí Alomar i Ruiz (1931 - 1932)<br /> * [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1933 - 1935) i (1959 - 1961)<br /> * Josep Monmeneu Gómez (1935 - 1936) i (1939 - 1941)<br /> * Josep Casanova i Dalfó (1936 - 1939)<br /> * Josep Calatayud Bayà (1942 - 1948)<br /> * [[Joan Segura de Lago]] (1961 - 1972)<br /> * [[Emili Beüt i Belenguer]] (1972 - 1980)<br /> * [[Xavier Casp i Verger]] (1980 - 1982)<br /> * [[Joan Gil i Barberà]] (1982 - 1992)<br /> * Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992 - 1996)<br /> * [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] (1996 - 2023)<br /> * [[Josep Vicent Navarro i Raga|Josep Vicent Navarro]] (2023 - en el càrrec)<br /> <br /> == Premis i guardons ==<br /> * [[2025]].- Premi Llibertat, otorgat pel periòdic ''Noticias Ciudadanas''.<br /> <br /> == Reconeiximents ==<br /> * [[1998]].- Declarada Entitat d'Utilitat Pública pel Ministeri de l'Interior d'Espanya.<br /> * [[2013]].- Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, coincidint en el 135 aniversari de Lo Rat Penat (Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes).<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Constantí Llombart]]<br /> * [[Jocs Florals]]<br /> * [[Revista Germania]]<br /> * [[Revista Lo Rat]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Lo Rat Penat}}<br /> * [https://www.loratpenat.org/ Portal de Lo Rat Penat]. La seua història, documentació, àlbum fotogràfic, revista Lo Rat, etc.<br /> * [https://loratpenat.org/linstitucio/historia/ Llibre sobre l'història de l'entitat Lo Rat Penat]<br /> * [https://loratpenat.org/seccions/publicacions/ Lo Rat Penat - Publicacions]<br /> * [https://valenciaplaza.com/entidades-lanzan-el-manifiesto-no-als-paisos-catalansante-los-ataques-contra-el-pueblo-valenciano Entidades lanzan el manifiesto 'No als Països Catalans' ante los &quot;ataques contra el pueblo valenciano&quot; - ''Valencia Plaza'']<br /> * [https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/amparo-cabanes-crit-valencia-lany-rat-penat-20231007120658-nt.html Amparo Cabanes, Crit Valencià de l'Any de Lo Rat Penat - ''Las Provincias'']<br /> * [https://noticiasciudadanas.com/joventuts-ratpenatistes-adopta-una-ilusio/ Les Joventuts Ratpenatistes llancen la campanya “Adopta una ilusió” - ''Noticias Ciudadanas'']<br /> * [https://valencianews.es/cultura/lunio-europa-reconeix-la-singularitat-de-la-llengua-valenciana/ L'Unió Europea reconeix la singularitat de la llengua valenciana - ''Valencia News'']<br /> * [https://noticiasciudadanas.com/premi-llibertat-colectiva-nc/ Premi Llibertat Colectiva de Noticias Ciudadanas 2025 - ''Noticias Ciudadanas'']<br /> * [https://laplanaaldia.com/comunitat-valenciana/noticias/250046/lo-rat-penat-otorga-premios-crit-valencia-de-l-any-y-celebra-el-sopar-de-sant-donis Lo Rat Penat otorga premios 'Crit Valencià de l'Any' y celebra el Sopar de Sant Donís - ''La Plana al Dia'']<br /> * [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/opinion/nuestra-identidad-no-se-vende Nuestra identidad no se vende - Paula Llobet - ''Valencia Plaza'']<br /> * [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260228/rat-penat-denuncia-actitud-antivalencianista-academia-valenciana-lengua_390551.html Lo Rat Penat denuncia la actitud «antivalencianista» de la Academia Valenciana de la Lengua - ''El Debate'']<br /> <br /> == Notícies en la web Cultura Valenciana ==<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-reclama-loficialisacio-dels-seus-cursos-de-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat reclama l'oficialisació dels seus cursos de llengua valenciana - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-recorda-el-110-aniversari-de-les-normes-fullanistes/ Lo Rat Penat recorda el 110 aniversari de les normes fullanistes - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/remigi-pons-tudela-rep-el-premi-crit-valencia-de-lany/ Remigi Pons Tudela rep el premi “Crit Valencià de l'Any” - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/les-joventuts-ratpenatistes-sorganisen-per-a-ajudar-als-afectats-per-la-dana/ Les Joventuts Ratpenatistes s’organisen per a ajudar als afectats per la DANA - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-i-la-racv-llancen-una-nova-edicio-de-els-quatres-evangelis-en-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat i la RACV llancen una nova edició de “Els Quatres Evangelis” en llengua valenciana - Cultura Valenciana]<br /> <br /> {{Lo Rat Penat}}<br /> <br /> [[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]<br /> [[Categoria:Valencianisme]]<br /> [[Categoria:Educació en valencià]]<br /> [[Categoria:Història Valenciana]]<br /> [[Categoria:Lo Rat Penat]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lo_Rat_Penat&diff=480623 2026-06-03T11:31:27Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>[[Image:LoRatPenat.jpg|250px|right|thumb|&lt;center&gt;Logotip de '''Lo Rat Penat'''&lt;/center&gt;]]<br /> {{Valencianisme}}<br /> '''Lo Rat Penat''' (Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes) és una societat cultural [[Comunitat Valenciana|valenciana]] centenària fundada en l'any [[1878]] i dedicada a la promoció&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20111221/culturas/penat-rinde-homenaje-escritor-20111221.html Lo Rat Penat rinde homenaje al escritor Josep Peris Celda]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080129/vida-ocio/penat-reedita-misal-valenciano-20080129.html Lo Rat Penat reedita un misal en valenciano mientras que l'Acadèmia aún espera que se oficialice el suyo]&lt;/ref&gt;, defensa&lt;ref&gt;[http://www.20minutos.es/noticia/1544788/0/fallas/penat/fabra/ Lo Rat Penat, histórica entidad valencianista, rechaza cambiar el 9 d'Octubre y la cremà]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20091104/valencia/penat-carga-contra-acento-20091104.html Lo Rat Penat carga contra la AVL por el acento de Valencia]&lt;/ref&gt;, ensenyança&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120626/culturas/penat-clausura-cursos-lengua-20120626.html Lo Rat Penat clausura sus cursos de lengua valenciana]&lt;/ref&gt; i difusió de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i la [[Cultura Valenciana]]. És la decana de les entitats culturals valencianistes.<br /> <br /> En l'any [[1998]], Lo Rat Penat fon declarada oficialment Entitat d'Utilitat Pública pel Ministeri de l'Interior d'Espanya, gràcies a la gestió i treball de [[Josep Vicent Navarro i Raga]], l'actual president de Lo Rat Penat. Este fet supongué u dels majors reconeiximents institucionals en l'història de la centenària entitat valenciana.<br /> <br /> La seua sèu està situada en el número 9 del carrer de Trinquet de Cavallers (''Trinquete de Caballeros'', en castellà) en la [[ciutat de Valéncia]], en el [[Palau dels Barons d'Alaquàs]].<br /> <br /> == Fundació ==<br /> L'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat fon fundada per [[Constantí Llombart]] en colaboració en [[Teodor Llorente]] i [[Fèlix Pizcueta]] en l'any [[1878]], representants de les principals tendències ideològiques de l'época. L'implicació política de Llombart, també la seua producció lliterària i una gran capacitat creadora feren que es convertira en un dels referents més importants de la [[Renaixença valenciana]]. Un treball, el de la restauració de la [[llengua valenciana]], el seu conreu i l'enaltiment cultural i lliterari que ocuparen tota la seua breu vida. Aixina, començà en el proyecte de crear una societat que amparara i consolidara aquell moviment de recuperació, que treballara de manera intensa i constant per l'enaltiment, la defensa i el conreu de les diferents àrees que constituïxen la cultura valenciana, d'una manera especial la [[llengua valenciana]], màxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].<br /> <br /> == Objectius ==<br /> Dedicada a la promoció, defensa, ensenyança i difusió de la [[llengua valenciana]] i la cultura valenciana, és la decana de les entitats culturals valencianistes.<br /> <br /> == Activitats == <br /> === Jocs Florals ===<br /> {{AP|Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia}}<br /> És l'entitat organisadora dels [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080710/vida-ocio/penat-convoca-investigadores-poetas-20080710.html Lo Rat Penat convoca a investigadores y poetas al 125 aniversario dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120120/valencia/penat-viste-gala-para-20120120.html Lo Rat Penat se viste de gala para proclamar la Regina dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.vlcciudad.com/lo-rat-penat-celebra-la-demana-de-la-regina-cxxix-dels-jocs-florals-irina-manglano-beneyto Lo Rat Penat celebra la &quot;Demanà&quot; de la Regina CXXIX dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.hablemosdefallas.es/974-noticias-2012/julio-2012/7863-lo-rat-penat-convoca-la-cxxix-edicio-dels-jocs-florals Lo Rat Penat convoca la CXXIX edicio dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt; des de l'any [[1879]], que encara, hui en dia, els organisa anualment en [[llengua valenciana]], en molt més d'esplendor que a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], per la gran participació de poetes en la justa lliterària i la quantia dels seus premis, que en són dèsset en total. Són els premis en [[llengua valenciana]] més prestigiosos i antics que encara es conserven.<br /> <br /> === Concursos ===<br /> També és l'entitat encarregada del concurs de [[Creus de maig]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120622/fallas/penat-celebra-medio-siglo-20120622.html Lo Rat Penat vuelve a convocar el Concurso de Cruces de Mayo]&lt;/ref&gt;, concurs de [[Llibrets]] de [[Falla]]&lt;ref&gt;[http://www.fallasvalencia.es/premios/premios-llibrets-rat-penat Premios de Llibrets de Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120607/fallas/penat-organiza-poetas-lectura-20120607.html Lo Rat Penat organiza con los poetas la lectura de los llibrets de falla premiados]&lt;/ref&gt;, concurs de piano Mestre [[Josep Serrano]]&lt;ref&gt;[http://www.vlcciudad.com/lo-rat-penat-convoca-el-xviii-concurs-de-piano-mestre-josep-serrano/ Lo Rat Penat convoca el XVIII Concurs de Piano 'Mestre Josep Serrano']&lt;/ref&gt;, concurs de [[Milacres de Sant Vicent]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080328/valencia/penat-concede-primer-premio-20080328.html Lo Rat Penat concede el primer premio al Altar de Chirivella]&lt;/ref&gt;entre d'atres.&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20111008/valencia/penat-maximo-galardon-pablo-20111008.html Lo Rat Penat da su máximo galardón a Pablo Salazar]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://valenpedia.lasprovincias.es/historia-valencia/1919/lo_rat_penat_vive_la_fiesta_del_sainete_valenciano Lo Rat Penat vive la fiesta del sainete valenciano]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.vlcciudad.com/lo-rat-penat-estrena-lobra-de-teatre-nelo-bacora/ Lo Rat Penat estrena l'obra de Teatre 'Nelo Bacora']&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.levante-emv.com/panorama/2010/11/05/rat-penat-comenca-dema-curs-diniciacio-poesia-valenciana/754021.html Lo Rat Penat comença demà el Curs d'Iniciació a la Poesia Valenciana]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.eldiariomontanes.es/20090827/cultura/musica/coro-asociacion-penat-ofrece-20090827.html El coro de la asociación Lo Rat Penat ofrece mañana un concierto en la Catedral de Santander]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.culturavalenciana.com/ver_noticia.php?idnoticia=24-02-201111846 Es presenta el llibre La Dòna Valenciana en Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> === Cursos de llengua valenciana ===<br /> <br /> [[Archiu:LlibresLoRat.jpg|thumb|250px|Llibres dels cursos de Lo Rat Penat]]<br /> <br /> Lo Rat Penat és l'entitat pionera en l'ensenyança del valencià. En l'any [[1949]] posà en funcionament la Secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes. Durant els anys la finalitat dels cursos s'ha mantengut vigent: ensenyar i difondre l'idioma valencià.<br /> <br /> L'activitat més important sorgí en l'any [[1951]], sent president en [[Manuel González Martí]] en la creació dels [[Cursos de Llengua Valenciana]] ''Els Cursets'', la Secretaria dels quals ostentà [[Matalí i Timoneda, Enric|Enric Matalí i Timoneda]].<br /> [[Image:Cantonada del palau del baronessa d'Alaquàs, València.JPG|250px|right|thumb|&lt;center&gt;Sèu de '''Lo Rat Penat'''&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> Des de la creació de Lo Rat Penat en l'any 1878, l'estudi, ensenyança, promoció i difusió de la [[llengua valenciana]] ha segut el seu principal objectiu, i en l'any [[1949]], s'instauraren de forma anual els cursos de llengua valenciana. Cursos que a hores d'ara continuen vigents en les seues aules, impartint-se a pesar del tracte discriminatori rebut per part de les autoritats acadèmiques oficials i els diferents representants polítics.<br /> <br /> Moltes personalitats del món cultural i lliterari valencià, aixina com milers de valencians anònims, han passat per les aules de Lo Rat Penat per a mostrar el seu compromís de fidelitat a la terra valenciana, inclús durant el temps en que el valencià s'ha arraconat en la marginalitat oficial i ha quedat exclòs de l'ensenyança pública.<br /> <br /> ==== Modalitat telemàtica ====<br /> Lo Rat Penat oferix cursos de llengua i cultura valencianes tant presencials com telemàtics. Els cursos presencials s'impartixen en la sèu de Lo Rat Penat, en dos classes semanals. Els cursos telemàtics inclouen seguiment individual per professor i una classe semanal per videoconferència. Ademés, oferixen un &quot;Curs Superior&quot; sobre història de la llengua i lliteratura valencianes, en opcions presencials i telemàtiques.<br /> <br /> == Seccions ==<br /> Té diferents seccions com la de Folclor, el Grup de Danses de Lo Rat Penat, Cor Popular i el [[Cant valencià d'estil|Cant d'Estil]]. La secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080918/cultura/arranque-cursos-penat-20080918.html Arranque de los cursos de Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;, Grup de Danses&lt;ref&gt;[http://www.folklorecv.com/curriculum.php?id=70 Lo Rat Penat Grup de Danses]&lt;/ref&gt;, Secció de publicacions... i té un lloc destacat en la [[Batalla de Flors]] de la [[Fira de juliol]] de [[Valéncia]], per ser l'institució qui va propondre per primera volta est acte en l'any [[1891]] per una proposta del president de '''Lo Rat Penat''', [[Pasqual Frígola]], Baró de [[Cortes de Pallàs]].<br /> <br /> La secció de Folclor fon creada l'any [[1958]] per [[Josep Cervera i Grifol]], el Grup de Danses de Lo Rat Penat és una secció més de les que conformen esta entitat cultural valenciana, i des dels seus inicis la principal missió del Grup és la de conservar i transmetre la cultura popular dels antepassats, entesa en el seu sentit més extens, per mig de l'investigació de noves danses, indumentària, costums, música, cançons, etc... i resaltant la necessitat d'interpretar les cançons i danses que pugueren arribar a desaparéixer.<br /> <br /> Lo Rat Penat també conta en la secció de les Joventuts Ratpenatistes, que és la secció dels jóvens de Lo Rat Penat. El seu president és [[Ivàn Alcañiz]].<br /> <br /> === Cor Popular ===<br /> El 12 de maig de l'any [[1927]], el capellà N'Alvar Marçal Garcia, fundà la &quot;Massa Coral de Lo Rat Penat&quot;, que fon l'antecedent de l'actual '''Cor Popular''', el qual se formà en [[1979]] baix la direcció de [[Rosa Bartual]].<br /> <br /> == Normativa llingüística ==<br /> === Normes ortogràfiques del filòlec, Lluís Fullana ===<br /> * En l'any [[2024]], se va complir el 110 aniversari de les normes del filòlec, [[Lluís Fullana]]. La Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes han recordat una efemèride de gran importància per a la [[llengua valenciana]] i la seua normalisació. A través de les seues rets socials han recordat, que les normes ortogràfiques que redactà el filòlec franciscà Lluís Fullana i Mira en [[1914]], complixen enguany el seu 110 aniversari. Estes normes foren anteriors a les pancatalanistes ‘Bases provisionals’ conegudes posteriorment com a [[Normes de Castelló|Normes de Castelló o del 32]], ademés de que les normes Fullanistes foren discutides i debatudes per tots els escritors en valencià, mentres que les «acordades» en Castelló no foren consensuades i tingueren procediments obscurs, sent una copia de les de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], en algunes concesions valencianes. <br /> <br /> {{Cita|En 1914 es conseguí en la sèu de [[Lo Rat Penat]] el primer acort social sobre la normativa valenciana.<br /> <br /> Davant l'anarquia ortogràfica, Lo Rat Penat mamprengué l'iniciativa i encarregà al filòlec Lluís Fullana la difícil missió de coordinar la redacció d'un “Proyecte de Normes Ortogràfiques”.<br /> <br /> Estes normes foren debatudes públicament una a una, i aprovades per consens pels principals escritors i erudits valencians en vàries assamblees públiques celebrades en Lo Rat Penat, publicant-se les conclusions en el ''[[Diario de Valencia]]''.<br /> <br /> La Diputació de Valéncia crearia en [[1915]] el [[Centre de Cultura Valenciana]] (actual RACV), que immediatament edità una primera Gramàtica, obra de Fullana, en aplicació de l'acort ortogràfic.<br /> <br /> La RACV recuperà i actualisà en [[1979]] este consens ortogràfic, que és la base de l'actual normativa, coneguda popularment com a «[[Normes d'El Puig]]«}}<br /> <br /> === Bases ortogràfiques del 32 ===<br /> En aquells temps de transició normativa en les entitats valencianistes decanes i les que anaven naixquent, ningú s'escarotà perque s'utilisaren en un temps les bases ortogràfiques acordades en l'any 1932, conegudes com [[Normes de Castelló]], que també adoptà en un principi l'entitat decana de [[Lo Rat Penat]] i que baix la presidència d'[[Emili Beüt]] tornà l'entitat a la [[llengua valenciana]].<br /> <br /> === Normativa de la RACV ===<br /> Propugna la normativa de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per al [[valencià]], la [[RACV]] és una acadèmia de la mateixa categoria que la [[RAE]]. Per a tindre una visió històrica des de la seua fundació es recomana el llibre ''Història del Rat Penat'' del catedràtic [[Antoni Igual i Úbeda]], publicada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] (''Publicacions de l'Archiu Municipal'' [[1959]]).<br /> <br /> == Valencianisme ==<br /> Des de mitat dels [[1970s|anys 70]] ha adoptat com a pròpies les postures més valencianistes del [[conflicte llingüístic valencià]]&lt;ref&gt;[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3525&amp;tit=Enric%20Esteve,%20presidente%20de%20Lo%20Rat%20Penat,%20dice%20que%20el%20idioma%20que%20utiliza%20Canal%209%20%B4no%20es%20valenciano%B4 Enric Esteve dice que el idioma utilizado en Canal 9 no es valenciano]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20110218/politica/penat-cree-caffarel-digna-20110218.html Lo Rat Penat cree que Caffarel no es &quot;digna&quot; de su cargo]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080520/local/vida-ocio/penat-arremete-aniversario-contra-200805200731.html Lo Rat Penat arremete en su 130 aniversario contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3511_19_292961__Comunitat-Valenciana-Penat-denuncia-agresion-catalanista-fachada-sede Lo Rat Penat denuncia una agresión catalanista en la fachada de su sede]&lt;/ref&gt;, oponent-se a l'intent d'absorció del valencià per part del [[idioma català|català]]. És partidària de les [[Normes del Puig]], que reflectixen de forma més fidel la forma de parlar dels valencians, i s'opon a les [[Normes de Castelló]]. En un manifest de [[23 de novembre]] de [[2004]] emplaçà a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a &quot;complir en la seua missió de defensa de la [[llengua valenciana]] i, en cas contrari, a la seua dissolució&quot;.<br /> <br /> Lo Rat Penat rep subvencions en matèria llingüística de la [[Generalitat Valenciana]].<br /> <br /> === Premi Crit Valencià de l'Any ===<br /> Esta distinció, que concedix Lo Rat Penat anualment, reconeix la llabor de valenciania de persones o institucions.<br /> <br /> * [[2014]].- [[Luis Santamaría Ruiz|Luis Santamaría]], conseller de Governació i Justícia.<br /> * [[2015]].- Clavaris de les Festes Patronals de Roca-Cuiper i de Meliana.<br /> * [[2016]].- [[Antonio Cañizares]], cardenal arquebisbe de Valéncia.<br /> * [[2017]].- Interagrupació de Falles de Valéncia.<br /> * [[2020]].- [[Salomé Pradas]], senadora per Castelló.<br /> * [[2021]].- [[Manuel Guallart Furió|Manolo Guallart]], fotògraf.<br /> * [[2022]].- Real Monasteri de la Santíssima Trinitat de Valéncia.<br /> * [[2023]].- [[Ampar Cabanes]], historiadora.<br /> * [[2024]].- [[Remigi Pons i Tudela]], professor decà del Claustre de Professors de Lo Rat Penat.<br /> * [[2025]].- [[Héctor González Pérez de Villar|Héctor González]], periodiste. Colectiu, a les Forces Armades, per la seua actuació durant la [[Gota freda de 2024 en Espanya|Gota freda de 2024]].<br /> <br /> === Sopar de Sant Donís ===<br /> Un dels actes més importants que celebra l'entitat valencianista Lo Rat Penat és el sopar de Sant Donís, és un sopar tradicional organisat per l'entitat en motiu del [[9 d'Octubre]], Dia de la Pàtria Valenciana, celebrant-se habitualment, el 3 d'octubre, despuix d'un solemne [[Te Deum]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]]. L'acte inclou la crida del President de Lo Rat Penat animant a la participació en la Processó Cívica i l'entrega de la tradicional [[Mocaorà]] a les dònes participants. Durant l'acte es fa l'entrega del premi &quot;Crit Valencià de l'Any&quot;.<br /> <br /> == Mare de Deu dels Desamparats ==<br /> Gràcies a l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat la [[Mare de Deu dels Desamparats]] és patrona de Valéncia.<br /> <br /> Des del [[sigle XVII]] se venia venerant a la Mare de Deu dels Desamparats en la seua Capella, sempre reverenciada pel poble valencià; i en [[1882]], dos sigles despuix, Lo Rat Penat, basant-se en la devoció de la gent i tenint en conte que era considerada patrona en el cor dels valencians, escomençà a treballar en l'idea del patronat oficial, i el 24 d'abril d'eixe mateix any, el president de la societat, el prestigiós escritor valencià Ramon i Bigné, reunit en la Junta de Govern, acordaren celebrar una festa extraordinària i solemne a la Verge dels Desamparats, i aixina fer pública l'idea del seu nomenament com a patrona; l'idea fon acceptada en un gran entusiasme popular. Lo Rat Penat i el diari ''[[Las Provincias]]'' actuaren com a caps en la campanya i, junt a l'arquebisbe de la ciutat, aplegaren a comunicar-se en el papa [[Lleó XIII]]. Totes les gestions i tràmits realisats tingueren un resultat positiu, ya que el 23 d'abril de [[1885]], el president, en aquell moment de Lo Rat Penat, [[Feliu Pizcueta]], donava la notícia rebuda per telégraf: La Mare de Deu dels Desamparats i dels Sants Inocents era nomenada oficialment Patrona de Valéncia pel papa.<br /> <br /> Els valencians celebraren en alegria i solemnitat l'esperat succés; pero, ademés, i per tal de que quedara permanent un monument històric-lliterari, Lo Rat Penat feu una crida als poetes valencians i aixina poder arreplegar una Corona Poètica i oferir-la a la Mare de Deu en una magnífica publicació que s'acabà d'editar el 10 de maig de [[1885]]; eixa “Corona” és una joya editorial que Lo Rat Penat té en la seua biblioteca, a la qual contribuïren en els seus treballs els més famosos poetes valencians de l'época.<br /> <br /> * Transcrit del llibre ''Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats'' editada per Lo Rat Penat en l'any [[1985]].<br /> <br /> == Publicacions ==<br /> [[Archiu:Relora.jpg|thumb|250px|Revista de Lo Rat Penat]]<br /> <br /> La [[Revista Germania|revista ''Germania'']] fon una publicació quinzenal impulsada per les Joventuts de Lo Rat Penat, fon publicada entre el 15 d'abril de [[1925]] i l'1 d'abril de [[1926]], en la ciutat de [[Valéncia]].<br /> <br /> Durant la década dels 90 del [[sigle XX]] les Joventuts Ratpenatistes recuperaren la publicació de l'històrica capçalera durant alguns anys.<br /> <br /> L'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat ha publicat diversos llibres. Des de l'any [[1980]] fins a l'any [[2006]] Lo Rat Penat ha editat més d'un centenar de treballs: més de noranta llibres des de la Secció de Publicacions i una vintena de gravacions musicals —entre CDs, cassettes, i partitures— del Cor Popular. El primer llibre que s'edità en esta etapa fon en l'any 1981, en el títul de ''Lliggam'' —ya agotat— que estava dedicat a l'ensenyança de la [[llengua valenciana]]. <br /> <br /> En l'any [[1982]], es fan càrrec de la Secció de Publicacions, [[Àngels Redon]] i [[Miquel Castellano]]. Es conegueren com a alumnes dels cursos de Lo Rat Penat, i des d'eixe moment iniciaren una colaboració activa, formant un equip dedicat —a banda de les seues professions— a la promoció de la cultura valenciana. Baix la seua direcció començà la Colecció &quot;Al Vent&quot; en l'any [[1983]] en el llibre de [[Vicent Sanç i Sancho]], ''L'obra dels primers valencianistes'', agotat en estos moments; el treball és un documentat estudi sobre l'obra dels valencianistes de principi de sigle. En [[1983]] s'edità el llibre ''Valencià, ¿llengua o dialecte?'' de [[Chimo Lanuza]], del que s'ha fet una segona edició en l'any [[1994]], que és un estudi sobre la llengua valenciana fet des de l'òptica de diferents corrents llingüístiques pero especialment des de la sociollingüística i que dona al llector els arguments de la raó de ser de la teoria valencianista que defén l'autonomia i l'autoctonia de la llengua valenciana i el seu recolzament per les tendències de la sociollingüística actual. La segona edició d'este llibre també està agotada. S'edità el llibre ''Raons d'identitat. Història i llengua'' que arreplega diferents aportacions d'intelectuals, professors i doctors especialistes que participaren en el cicle de conferències itinerants que entre el [[27 d'abril]] i el [[11 de maig]] de [[1985]] es pronunciaren en [[Altea]], [[Gandia]], [[Valéncia]] i [[Castelló]] en motiu del 25 d'abril.<br /> <br /> Igualment, À. Redon i M. Castellano obriren la Colecció &quot;Didàctica&quot;, dedicada a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. Aixina en l'any [[1984]] s'edità ''Soc un ratolí'' de l'inoblidable [[Josefina Làzaro]], contalles infantils en bloc d'eixercicis, vocabulari i comprensió de text. Seguiria el mateix any ''La flexió verbal en la llengua valenciana'' de [[Toni Fontelles]], i en [[1987]], la ''Gramàtica Normativa de la Llengua Valenciana'' de [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]], el gran sabi valencià a qui Lo Rat Penat nomenaria Prohom el [[31 d'octubre]] de l'any [[1997]].<br /> <br /> En l'any [[1990]] s'editaria el nº 4 de la colecció &quot;Al Vent&quot;, ''Miquel Adlert''. Homenage preparat per les Joventuts de Lo Rat Penat.<br /> <br /> Des de [[1994]], l'editorial Acció Bibliografica Valenciana, i en la colaboració de Lo Rat Penat, s'edita la [[Revista de Filologia Valenciana]] que té una periodicitat anual i que es intercanviada en més de xixanta universitats i institucions de tot lo món. Està baix la direcció de Mª Àngels Redon i ostenta la presidència Josep Mª Guinot i Galán. En el Consell Assessor hi figuren: [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana Vallés]], [[José Ángeles Castelló|Josep Àngeles Castelló]], [[Mª Lluïsa Cabanes Català]], [[Ampar Cabanes Pecourt|Mª Desamparats Cabanes Pecourt]], [[Josep Esteve Forriol]], [[Ramón Ferrer Navarro]], [[Josep Vicent Gómez Bayarri]], [[Abelardo Herrero Alonso]] i [[Francisco Roca Traver|Francesc A. Roca Traver]] i actua com a Secretari de Redacció Miquel Castellano. Esta revista d'investigació se redacta íntegrament en llengua valenciana, i en ella han colaborat, a banda dels nomenats, [[Vicente Dualde Pérez]], [[Manuel Mourelle de Lema]], [[Jorge Navarro Pérez]], [[Lleopolt Penyarroja]], [[Joan Costa i Català]], [[Emília Salvador Esteban]], [[Rafael Benítez Sànchez-Blanco]], [[Alfons Vila Moreno]], [[Vicent Castell Maiques]], [[Chimo Lanuza]], [[Salvador Peiró Gregori]], [[Antoni Fontelles|Antoni Fontelles Fontestad]], [[Josep Furió Egea]], [[Enric Llorens Fuster]], [[Alícia Palazon]], [[Josep Manuel Matas]] i [[Mª Pilar Prósper i Soriano]]. Els objectius de la Revista de Filologia Valenciana han segut sobradament conseguits en el tercer número, en el que s'afiança com a una publicació fonamental, tant per als especialistes com per als interessats en el camp de la filologia i la lliteratura.<br /> <br /> La [[Revista Lo Rat|revista Lo Rat]] saludava aixina l'arribada del nº 3 corresponent a [[1996]]: &quot;El gran repte al que s'enfrontaren ilusionadament els seus promotors va ser fer realitat una publicació periòdica de caràcter científic i dedicada a la divulgació d'estudis filològics sobre la llengua valenciana. <br /> <br /> Igualment, des d'Acció Bibliogràfica Valenciana i en la colaboració de Lo Rat Penat s'edità ''Cresol''. Revista de lliteratura en Llengua Valenciana de la que s'han publicat fins a nou números. Publicació periòdica de lliteratura en llengua valenciana, tracta igualment diferents aspectes de la cultura i té apartats dedicats a la creació i a la promoció dels jóvens escritors. Dels números 5 al 9 ha segut l'orgue d'expressió de la Secció de Lliteratura de Lo Rat Penat.<br /> <br /> En l'any [[1991]], el PP i UV conseguixen desbancar de l'[[Ajuntament de Valéncia]] al PSPV-PSOE, i tímidament començarà a ampliar-se la colaboració en Lo Rat Penat —deixant a banda el tradicional patrocini de l'Ajuntament en les Creus de Maig, Jocs Florals, Milacres de Sant Vicent—, principalment l'edició de llibres i gravacions de música popular valenciana del Cor Popular de Lo Rat Penat. Les primeres ajudes es rebran de la Delegació de Cultura, dirigida per l'unionista [[Dolors Garcia Broch|Mª Dolors Garcia Broch]], qui des de la seua regidoria va promoure les normes ortogràfiques de la RACV.: &quot;L'Ajuntament de Valéncia publicà en 1933 les bases ortogràfiques de 1932 en la Festa del Llibre i ha realisat quatre edicions, sent l'última la de 1984. Hui en motiu del dia del llibre valencià, que es celebrà el [[16 de juny]], la Regidoria d'Educació, Acció Cultural i Patrimoni Històric realisa esta edició de les Normes Ortogràfiques de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, superació definitiva de les insuficients [[Normes de Castelló|normes de 1932]]. Estes normes acadèmiques s'adapten a la realitat de la Llengua Valenciana, respectant la seua valencianitat i característiques i açò els ha mogut a donar-li difusió, convençuts que l'ortografia és fonamental en el procés de normativisació i normalisació de la llengua valenciana.<br /> <br /> El ratpenatiste [[Chimo Lanuza]] durant el temps que ha estat al front de la Direcció General de l'[[Institut Valencià de la Joventut]] s'ha caracterisat per la seua labor valencianista i per la seua ferma actuació en la defensa de la llengua i cultura valencianes, lo que li ha valgut patir greus atacs dels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] més furibunts.<br /> <br /> En l'any [[1996]] el President, [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] i el Tesorer d'eixe any, [[Josep Vicent Navarro i Raga]] es proponen trobar una fòrmula de financiació per a les activitats culturals de la Societat. Despuix de moltes negociacions l'Alcaldesa de Valéncia, [[Rita Barberà]] i el President de Lo Rat Penat, [[Enric Esteve]], firmarien un conveni de colaboració anual que continua vigent en estos moments i que en estos anys s'ha dedicat principalment —com marquen les clausules— a l'edició de llibres, gravacions musicals i celebració d'actes culturals. La labor editorial de Lo Rat Penat en esta última década és importantíssima, tant per la cantitat com per la calitat dels llibres editats.<br /> <br /> Des de l'any 1996 i gràcies als convenis i patrocinis conseguits baix la presidència d'Enric Esteve i la seua Junta de Govern s'ha multiplicat considerablement el número d'edicions.<br /> <br /> Lo Rat Penat ve participant activament en l'anual Fira del Llibre Valencià que organisa la [[RACV]] en els Jardins de Monfort. En l'any [[2001]] se celebrà el X Dia del Llibre Valencià i l'entitat tingué una ampla participació i una considerable venda de llibres en el seu stant.<br /> <br /> Entre els últims llibres publicats, cal fer menció als següents: <br /> <br /> * ''Història de Lo Rat Penat''<br /> * ''[[El Crit de la llengua]]''<br /> * ''Fono''<br /> * ''El Pedrapiquer''<br /> * ''La passió i l'angoixa de pintar''<br /> * ''Cançons narratives valencianes''<br /> * ''El Misteri o la Festa d'Elig'' (guió comentat)<br /> * ''Des de la Gaya Ciència Migeval fins al Gai Saber de la Reinaixença Valenciana''<br /> * ''Sant Vicent''<br /> * ''La Música del Poble i el Cor Popular de Lo Rat Penat (1980 – 2005)''<br /> * ''Indumentària valenciana''<br /> * ''La gènesis d'un estil''<br /> * ''L'albà de l'Alcora''<br /> * ''100 anys de lliteratura festiva''<br /> * ''El Concurs de Llibrets de Falla 1903–2003''<br /> * ''El Pare Fullana i els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia'', entre atres.<br /> <br /> També cal destacar el ''Missal romà en llengua valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 2006) dirigit i coordinat per Josep Puchades i Vicent i Vicent X. Navarro i Pastor. ISBN: 84-89069-92-1.<br /> <br /> == Manifests i adhesions ==<br /> [[Archiu:Valllengu.jpg|thumb|250px|Presentació en l'any [[2018]] de l'Informe sobre la Llengua Valenciana]]<br /> <br /> [[Archiu:Diadelallengua.jpg|thumb|250px|Dia de la Llengua i Cultura Valencianes]]<br /> <br /> Se pot entendre la seua postura a través dels seus diferents manifests i adhesions:<br /> <br /> :'''[[28 de novembre]] de [[2018]]'''. Presentació pública en la seua sèu del ''Informe sobre la llengua valenciana'', elevat al Comite d'Experts de la Carta Europea de Llengües Minoritaries.<br /> <br /> :'''[[26 de febrer]] de [[2004]] '''. Conjuntament en atres entitats valencianes com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]], l'[[Associació Cultural Cardona Vives]] de Castelló, o l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]] entre d'atres, signen un manifest en defensa de la llengua, la cultura i territoris valencians. Manifesten la seua Llealtat a la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució Espanyola]] i a l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> :Denuncien l'acatament a que se nos està sometent des de sectors catalanistes, immiscuint-se en el nostre àmbit territorial, cultural i llingüístic en la pretensió d'incloure-nos en uns hipotètics [[Països Catalans]]&quot; (...) &quot;Una prova més d'açò és l'acte que lo dissabte que ve 28 organisarà en [[Valéncia]] el grup catalaniste i independentiste [[Esquerra Republicana de Catalunya]], partit que coalicionat en atres partits catalans, ataca reiteradament la nostra [[llengua valenciana]], la nostra cultura, història, societat i interessos econòmics&quot; (...)<br /> <br /> :'''''[[4 de febrer]] de [[2003]] '''''. Adhesió de '''Lo Rat Penat''' a la manifestació a favor del transvasament d'aigua a la [[Comunitat Valenciana]], convocada per l'[[Associació Valenciana d'Agricultors]], per a &quot;expressar de manera clara davant de l'opinió pública valenciana, espanyola i europea, el total soport al transvasament d'aigua de l'Ebre a la nostra pàtria valenciana&quot;.<br /> <br /> Durant 27 anys el President de '''Lo Rat Penat''' ha segut: [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120509/politica/enric-esteve-seguira-cuatro-20120509.html Enric Esteve seguirá cuatro años más al frente de Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;. En l'actualitat és [[Josep Vicent Navarro]].<br /> <br /> == Presidents ==<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1878 - 1879)<br /> * [[Teodor Llorente i Olivares|Teodor Llorente]] (1879 - 1880)<br /> * [[Jacint Labaila|Jacinto Labaila i González]] (1880 - 1881)<br /> * Rafael Ferrer i Bigné (1881 - 1882)<br /> * [[Vicent Pueyo i Ariño]] (1882 - 1883)<br /> * Ferran Reig i García (1883 - 1884)<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1884 - 1886)<br /> * [[Cirilo Amorós]] (1886 - 1887)<br /> * Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887 - 1889) i (1891 - 1893)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1889 - 1891)<br /> * Honorat Berga i Garcia (1893 - 1903)<br /> * Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912 - 1915)<br /> * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] (1908 - 1910)<br /> * [[Vicente Dualde Furió]] (1910 - 1912)<br /> * Francesc Cantó i Blasco (1915 - 1916)<br /> * Joan Pérez i Lúcia (1916 - 1918)<br /> * Francesc Almarche i Vázquez (1919 - 1927)<br /> * Facund Burriel i García de Polavieja (1927 - 1928)<br /> * [[Manuel González Martí]] (1928 - 1930) i (1949 - 1958)<br /> * Carles Sarthou i Francesc (1930 - 1931)<br /> * Agustí Alomar i Ruiz (1931 - 1932)<br /> * [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1933 - 1935) i (1959 - 1961)<br /> * Josep Monmeneu Gómez (1935 - 1936) i (1939 - 1941)<br /> * Josep Casanova i Dalfó (1936 - 1939)<br /> * Josep Calatayud Bayà (1942 - 1948)<br /> * [[Joan Segura de Lago]] (1961 - 1972)<br /> * [[Emili Beüt i Belenguer]] (1972 - 1980)<br /> * [[Xavier Casp i Verger]] (1980 - 1982)<br /> * [[Joan Gil i Barberà]] (1982 - 1992)<br /> * Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992 - 1996)<br /> * [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] (1996 - 2023)<br /> * [[Josep Vicent Navarro i Raga|Josep Vicent Navarro]] (2023 - en el càrrec)<br /> <br /> == Premis i guardons ==<br /> * [[2025]].- Premi Llibertat, otorgat pel periòdic ''Noticias Ciudadanas''.<br /> <br /> == Reconeiximents ==<br /> * [[1998]].- Declarada Entitat d'Utilitat Pública pel Ministeri de l'Interior d'Espanya.<br /> * [[2013]].- Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, coincidint en el 135 aniversari de Lo Rat Penat (Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes).<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Constantí Llombart]]<br /> * [[Jocs Florals]]<br /> * [[Revista Germania]]<br /> * [[Revista Lo Rat]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Lo Rat Penat}}<br /> * [https://www.loratpenat.org/ Portal de Lo Rat Penat]. La seua història, documentació, àlbum fotogràfic, revista Lo Rat, etc.<br /> * [https://loratpenat.org/linstitucio/historia/ Llibre sobre l'història de l'entitat Lo Rat Penat]<br /> * [https://loratpenat.org/seccions/publicacions/ Lo Rat Penat - Publicacions]<br /> * [https://valenciaplaza.com/entidades-lanzan-el-manifiesto-no-als-paisos-catalansante-los-ataques-contra-el-pueblo-valenciano Entidades lanzan el manifiesto 'No als Països Catalans' ante los &quot;ataques contra el pueblo valenciano&quot; - ''Valencia Plaza'']<br /> * [https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/amparo-cabanes-crit-valencia-lany-rat-penat-20231007120658-nt.html Amparo Cabanes, Crit Valencià de l'Any de Lo Rat Penat - ''Las Provincias'']<br /> * [https://noticiasciudadanas.com/joventuts-ratpenatistes-adopta-una-ilusio/ Les Joventuts Ratpenatistes llancen la campanya “Adopta una ilusió” - ''Noticias Ciudadanas'']<br /> * [https://valencianews.es/cultura/lunio-europa-reconeix-la-singularitat-de-la-llengua-valenciana/ L'Unió Europea reconeix la singularitat de la llengua valenciana - ''Valencia News'']<br /> * [https://noticiasciudadanas.com/premi-llibertat-colectiva-nc/ Premi Llibertat Colectiva de Noticias Ciudadanas 2025 - ''Noticias Ciudadanas'']<br /> * [https://laplanaaldia.com/comunitat-valenciana/noticias/250046/lo-rat-penat-otorga-premios-crit-valencia-de-l-any-y-celebra-el-sopar-de-sant-donis Lo Rat Penat otorga premios 'Crit Valencià de l'Any' y celebra el Sopar de Sant Donís - ''La Plana al Dia'']<br /> * [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/opinion/nuestra-identidad-no-se-vende Nuestra identidad no se vende - Paula Llobet - ''Valencia Plaza'']<br /> * [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260228/rat-penat-denuncia-actitud-antivalencianista-academia-valenciana-lengua_390551.html Lo Rat Penat denuncia la actitud «antivalencianista» de la Academia Valenciana de la Lengua - ''El Debate'']<br /> <br /> == Notícies en la web Cultura Valenciana ==<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-reclama-loficialisacio-dels-seus-cursos-de-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat reclama l'oficialisació dels seus cursos de llengua valenciana - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-recorda-el-110-aniversari-de-les-normes-fullanistes/ Lo Rat Penat recorda el 110 aniversari de les normes fullanistes - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/remigi-pons-tudela-rep-el-premi-crit-valencia-de-lany/ Remigi Pons Tudela rep el premi “Crit Valencià de l'Any” - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/les-joventuts-ratpenatistes-sorganisen-per-a-ajudar-als-afectats-per-la-dana/ Les Joventuts Ratpenatistes s’organisen per a ajudar als afectats per la DANA - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-i-la-racv-llancen-una-nova-edicio-de-els-quatres-evangelis-en-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat i la RACV llancen una nova edició de “Els Quatres Evangelis” en llengua valenciana - Cultura Valenciana]<br /> <br /> {{Lo Rat Penat}}<br /> <br /> [[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]<br /> [[Categoria:Valencianisme]]<br /> [[Categoria:Educació en valencià]]<br /> [[Categoria:Història Valenciana]]<br /> [[Categoria:Lo Rat Penat]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=480622 2026-06-03T11:25:51Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> {{llengua|<br /> |nom= Valencià<br /> |nomnatiu=<br /> |pronunciació=<br /> |atresdenominacions=<br /> |estats= [[Espanya]]<br /> |regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;<br /> {{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]<br /> |parlants= 2 millons<br /> |parlantsnatius= 1,3 millons<br /> |parlantsnonatius= 0,7 millons<br /> |rank= 178º<br /> |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües iberoromàniques orientals|Iberoromànic oriental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''Valencià'''&lt;br /&gt;<br /> |nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br /> |fontcolor=<br /> |regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> |iso1=<br /> |iso2=<br /> |iso3=<br /> |sil=<br /> |mapa=[[Image:Extensió_del_valencià.png|220px|center]]<br /> }}<br /> El '''valencià''', la '''llengua valenciana''' o l''''idioma valencià''', és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]].&lt;ref&gt;http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].&lt;ref&gt;[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi &quot;La polemica identidad de los valencianos&quot; de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Història ==<br /> {{AP|Història de la llengua valenciana}}<br /> === Orige ===<br /> <br /> El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] (&quot;Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los&quot; ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).<br /> <br /> No obstant, existixen diverses teories sobre l'orige i l'evolució del valencià, com la teoria mossarabista, la del repoblament (o dialectal) i l'occitanista.<br /> <br /> {{AP|Orige del valencià}}<br /> [[Archiu:Harges.jpg|thumb|right|300px|[[Harges]] del [[sigle X]]]]<br /> Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: &quot;Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los&quot;, i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.<br /> <br /> Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població &quot;mossàrap&quot; - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els &quot;muladís&quot; - i que junt als iberorromans valencians cristians (&quot;mossàraps&quot;) constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.<br /> <br /> La '''teoria de la repoblació ([[Pancatalanisme|pancatalanista]])''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del [[sigle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les [[Harges|jarches]] mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en l'arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no sería més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mija]] i els seus descendents en sigles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua &quot;vulgar&quot; o &quot;mal parlada&quot; i que parlar català es lo &quot;correcte&quot; - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una &quot;llengua incorrecta&quot;.<br /> <br /> Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta &quot;immersió llingüística occitana&quot; que proclamen els occitanistes. &lt;ref&gt;[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Denominació ===<br /> La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu: <br /> <br /> {{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}<br /> <br /> Que vol dir en valencià:<br /> <br /> “Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.<br /> <br /> Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..<br /> <br /> La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava &quot;valencianesch&quot; al ser de [[Orihuela]].&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt; La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el &quot;honor&quot; de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu: <br /> <br /> {{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]&lt;/ref&gt;''.}}<br /> <br /> Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila d'[[Onda]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]&lt;/ref&gt; Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Aleixandre VI]], de [[1504]], a on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En el [[sigle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez &quot;Kempis&quot; 1492]&lt;/ref&gt; [[Joanot Martorell]], autor de la novela &quot;[[Tirant lo Blanch]]&quot; ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:<br /> <br /> {{cita|''me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar e molt aiudar [...]''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]&lt;/ref&gt;}} <br /> <br /> En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el ''[[Liber Elegantiarum]]'' de [[Joan Esteve]] que va ser publicat en [[Venècia]] en llengua valenciana.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Sigle d'Or ===<br /> {{AP|Sigle d'Or valencià}}<br /> La '''llengua valenciana''' tingué el primer sigle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors proclamaren en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br /> <br /> El valencià tingué grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, és [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].<br /> <br /> === Actualitat ===<br /> {{AP|Conflicte llingüístic valencià}}<br /> Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).<br /> <br /> A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en l'any [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].<br /> <br /> == Fonètica ==<br /> === Sistema vocàlic ===<br /> El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:<br /> {| class=&quot;wikitable&quot;<br /> |-<br /> ! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica<br /> |-<br /> | a || [a] || a, à<br /> |-<br /> | e tancada || [e] || e, é<br /> |-<br /> | e oberta || [ę] || e, è<br /> |-<br /> | i || [i] || i, í<br /> |-<br /> | o tancada || [o] || o, ó<br /> |-<br /> | o oberta || [ǫ] || o, ò<br /> |-<br /> | u || [u] || u, ú<br /> |}<br /> <br /> El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.<br /> <br /> === Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===<br /> * La terminació -ig es pronuncia com a una &quot;ch&quot; o com &quot;ich&quot; per tant, &quot;Despaig&quot; s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.<br /> * El dígraf &quot;ny&quot; se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.<br /> * Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.<br /> * Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense &quot;D&quot;, que es suprimix.<br /> <br /> == Gramàtica ==<br /> {{AP|Gramàtica del valencià}}<br /> {{AP|Ortografia del valencià}}<br /> === Alfabet valencià ===<br /> {{AP|Alfabet valencià}}<br /> L'[[alfabet]] valencià se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[cedeta]].<br /> <br /> {| class=&quot;wikitable alternance centre&quot; style=&quot;text-align:center&quot;<br /> |-<br /> !colspan=&quot;2&quot;| Lletra ||colspan=&quot;2&quot; | Nom || scope=&quot;col&quot; width=&quot;250px&quot;| Nota<br /> |-<br /> |A || a ||scope=&quot;col&quot; width=&quot;50px&quot;| a ||scope=&quot;col&quot; width=&quot;50px&quot;| ||<br /> |-<br /> |B ||b || be || be baixa||<br /> |-<br /> |C || c || ce || || variació ç <br /> |-<br /> |D || d || de || ||<br /> |-<br /> |E || e || e || ||<br /> |-<br /> |F || f || ef || efe || <br /> |-<br /> |G || g || ge || ||<br /> |-<br /> |H || h || hac || || muda <br /> |-<br /> |I|| i || i || ||<br /> |-<br /> |J || j || jota || ||<br /> |-<br /> |K || k || ka || ||<br /> |-<br /> |L || l || el || ele || <br /> |-<br /> |M || m || em || eme || <br /> |-<br /> |N || n || en || ene || <br /> |-<br /> |O || o || o || ||<br /> |-<br /> |P || p || pe || ||<br /> |-<br /> |Q || q || cu || ||<br /> |-<br /> |R || r || er || erre || <br /> |-<br /> |S || s || es || ese || <br /> |-<br /> |T || t || te || ||<br /> |-<br /> |U || u|| u || ||<br /> |-<br /> |V || v || ve || ve baixa ||<br /> |-<br /> |W || w || ve doble || || <br /> |-<br /> |X || x || eix || xe || <br /> |-<br /> |Y || y || i grega || ||<br /> |-<br /> |Z || z || zeta || ||<br /> |}<br /> Els noms ''ef, el, em, en, er'' son recomanats perque són els noms llatins tradicionals. Les formes ''efe, ele, eme, ene, erre'' presents en la llengua oral són també aceptades. Igualment, el valencià posseïx els [[dígraf|dígrafs]] que combinen dos lletres que representen un mateix sò.&lt;ref name=&quot;Norms&quot;&gt;{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de decembre de 2021}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> {| class=&quot;wikitable alternance centre&quot; style=&quot;text-align:center&quot;<br /> |-<br /> | '''Dígraf''' || width=&quot;250px&quot;| '''Nom'''<br /> |-<br /> |ch || che, ce hac <br /> |-<br /> |gu|| ge u <br /> |-<br /> |ig || ig <br /> |-<br /> |ll || ell, elle, doble el <br /> |-<br /> |ny || eny, enye, en i grega <br /> |-<br /> |qu || cu u <br /> |-<br /> |rr || doble er, doble erre <br /> |-<br /> |ss || doble es, doble esse <br /> |}<br /> <br /> === Morfologia ===<br /> Els [[determinant|determinants]] artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones.<br /> <br /> En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp. El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Els verbs se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fregir, dormir. <br /> <br /> L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents.<br /> <br /> == Us ==<br /> [[File:Extensió del valencià al País Valencià.svg|thumb|right|190px|Extensió del predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i del castellà (en clar)]]<br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|&quot;¿Quina llengua utilisa?&quot;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Sondeig del CIS&lt;/small&gt;&lt;ref&gt;'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]&quot;.&lt;/ref&gt;<br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=10% |Us<br /> !width=10% |Valencià<br /> |-<br /> | Sempre<br /> | 24.1%<br /> |-<br /> | No conec el valencià<br /> | 19.2%<br /> |-<br /> | El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.<br /> | 5.9%<br /> |-<br /> | Indistintament<br /> | 50.8%<br /> |-<br /> | No contesta<br /> | 0.1%<br /> |-<br /> |}<br /> Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat &quot;sempre&quot; com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].<br /> <br /> Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages d'al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].<br /> <br /> Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.<br /> <br /> == Extensió ==<br /> [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|&lt;center&gt;Extensió del valencià&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].<br /> <br /> La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> == Dialectes ==<br /> {{AP|Dialectes del valencià}}<br /> [[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|&lt;center&gt;[[Dialectes del valencià]]&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Portada del llibre del filolec valencià '''Manuel Gimeno''', “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”&quot; (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2]]<br /> <br /> === [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===<br /> El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br /> <br /> * Se elidix la -r final: cantar &gt; cantà, fer &gt; fe.<br /> * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense &gt; yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat &gt; bato, senc &gt; sento, córrec &gt; corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació &quot;Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians&quot; ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.<br /> * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet &gt; lo chiquet, els pares &gt; los pares.<br /> * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.<br /> <br /> === [[Valencià castellonenc]] ===<br /> El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br /> <br /> * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.<br /> * Neutralisació de la b/v.<br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).<br /> * No pronunciació de la -r final.<br /> * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br /> <br /> === [[Valencià Apichat]] ===<br /> L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br /> <br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br /> * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br /> * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br /> * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br /> *Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem<br /> <br /> === [[Valencià Meridional]] ===<br /> El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' &gt; ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br /> * El pronom de primera persona &quot;et/te&quot; passa a ser &quot;el&quot;. &quot;yo te done això&quot; &gt;&gt; &quot;yo el done això&quot;<br /> <br /> Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat &quot;es&quot; &quot;sa&quot;, fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.<br /> <br /> === [[Valencià Alacantí]] ===<br /> L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br /> * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br /> * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br /> <br /> == Documentació general sobre la llengua valenciana ==<br /> <br /> === Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===<br /> *[https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]<br /> <br /> === Correctors de valencià ===<br /> *[https://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]<br /> *[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]<br /> *[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]<br /> <br /> === Diccionaris en llinea de valencià ===<br /> *[https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]<br /> *[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]<br /> *[http://www.vaavant.org/movadic.html &quot;Movadic&quot;, diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]<br /> <br /> === Els Verps en valencià ===<br /> *[https://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]<br /> *[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]<br /> <br /> === Topònims en valencià ===<br /> *[https://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]<br /> *[https://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]<br /> <br /> === Els números en valencià ===<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]<br /> <br /> === Els noms en valencià ===<br /> *[https://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]<br /> *[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]<br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|Una llengua no mor perque els que no la saben no l'aprenen. Una llengua mor perque els que la saben no la parlen.|Anònim}}<br /> <br /> {{Cita|''Los pueblos de la Corona de Aragón hablaban en “romanç” o en “romanç”. Esa era la lengua única que se hablaba en todos los pueblos de España: el romanç y no otra. Y romanç era lo que hablaba el pueblo aragonés, que lo había ido creando desde Huesca al ir rompiéndose el latín medieval. Y romanç era lo que hablaban las gentes de los marquesados de Lérida y Tortosa, o de los condados de Urgel, Vich, Barcelona, Gerona, etcétera. Y el mismo romanç o romance era lo que hablaban las gentes de Navarra y de Castilla o de León y Galicia. Y ese romanç, lo hablaban igualmente los mozárabes de toda España. Y entre ellos, los abundantes que en la Valencia musulmana habían. Y lo más trascendente y definitivo: es que ese romance también lo conocían y lo usaban los propios moros valencianos antes de venir don Jaime.''<br /> <br /> ''Todo era romance. Una sola y única lengua entonces así llamada. Y esa lengua, balbuceante, como semilla, sarmiento o esqueje de todas ellas, fue evolucionando de forma diversa en cada lugar, para derivando siempre de él, ir creándose poco a poco las diferentes y distintas lenguas romances, dando nacimiento a las que en España conocemos con los nombres ya definidos y definitivos de bable en Asturias, lengua gallega, leonesa, castellana, navarra, “fabla” aragonesa, lengua valenciana, lengua mallorquina y también lengua catalana: ésta a partir de 1362.<br /> Por eso en 1238 es el romance lo único que podían traernos y nos trajeron, las huestes aragonesas del Conquistador, las cuales procedían de todas partes de España.''<br /> <br /> ''Así, todos los documentos de la época de don Jaime, o están escritos en latín, que es la lengua oficial o documental tanto para la iglesia como para la chancillería real, o lo están en la otra única lengua que es el romanç. Y en él miles y miles de documentos del siglo XIII nos prueban lo que decimos.''|'El idioma del Rey Don Jaime' (''[[Las Provincias]]'', 1979), per Vicent Giner Boira}}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]]<br /> * [[Harges]] <br /> * [[Epistolare Valentinum]]<br /> * [[Gramàtica del valencià]]<br /> * [[Artículs en valencià]]<br /> * [[Verps incoatius en valencià]]<br /> * [[Conjugació verbal de la llengua valenciana]]<br /> * [[Anex:Bibliografia del valencià]]<br /> * [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Normes del Puig]]<br /> * [[Sigle d'Or Valencià]]<br /> * [[Proyecte:Escriure en valencià]]<br /> * [[Conflicte llingüístic valencià]]<br /> * [[El Carche]]<br /> * [[Cultura valenciana]]<br /> * [[Història contemporànea de la llengua valenciana]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist}}<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> {{VT|Anex:Bibliografia del valencià}}<br /> '''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''<br /> <br /> * Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999<br /> <br /> * Agulló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valéncia, 1993<br /> <br /> ----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1998<br /> <br /> * Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Sigle XIII). Ed. Diputacio de Valéncia. Valéncia, 2001<br /> <br /> * Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valéncia, 1999<br /> <br /> * Bolleti de la Secció de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001<br /> <br /> * Boronat i Gisbert, J. Fono. Introducció a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000<br /> <br /> * Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1995<br /> <br /> * Carreras Candi, F. &quot;El lenguaje valenciano&quot;, en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927<br /> <br /> ------------------------- &quot;Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana&quot;, en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996<br /> <br /> * Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1997<br /> <br /> * Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valéncia, 1998<br /> <br /> * Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998<br /> <br /> * Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1992<br /> <br /> * Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994. <br /> <br /> * Escrig, J. I Llombart, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.<br /> <br /> * Faus i Sabater, S. Recopilacio historica sobre la denominació llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994<br /> <br /> ------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valéncia 1985.<br /> <br /> ----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valéncia 1980 (2ª edicio).<br /> <br /> *FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1.987.<br /> <br /> *FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1984. <br /> <br /> *FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valéncia 1979. <br /> <br /> ------------------------ Gramàtica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915. <br /> <br /> *GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1993. <br /> <br /> --------------------------- El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998. <br /> <br /> *GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valéncia 1979. <br /> <br /> *GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933. <br /> <br /> *GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia migeval?. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1993. <br /> <br /> ---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998. <br /> <br /> --------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra d'un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> ---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.<br /> <br /> *Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valéncia 1980. <br /> <br /> *Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1976. <br /> <br /> *GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramàtica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1987. <br /> <br /> ----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVII (Un capitul de l'historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valéncia 1994. <br /> <br /> *GULSOY, J. “Lexicologia valenciana&quot;. En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.<br /> <br /> *LAMARCA, L. Ensayo d'un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859. <br /> <br /> *LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1983.<br /> <br /> *LÓPEZ I VERDEJO, Voro. &quot;Introduccio a la lexicografia valenciana&quot;. En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1994. <br /> <br /> --------------------------- Proposta d’un &quot;standar&quot; oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997. <br /> <br /> -------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998. <br /> <br /> ------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1999. <br /> <br /> ------------------------- &quot;Aproximacio a la lexicografía valenciana dels sigles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa&quot;. En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001. <br /> <br /> ------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001. <br /> <br /> *MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valéncia 1983. <br /> <br /> *MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891. <br /> <br /> --------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valéncia 1915. <br /> <br /> *MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891. <br /> <br /> *MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia 1983. <br /> <br /> *NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910. <br /> <br /> *Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia 1933 (edicio facsimil de 1981). <br /> <br /> *Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994. <br /> <br /> *PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990. <br /> <br /> ----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993. <br /> <br /> *PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1981 (quarta edicio). <br /> <br /> *RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valéncia 1998. <br /> <br /> *REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930. <br /> <br /> *Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant. <br /> <br /> *Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valéncia 1994 en avant.<br /> <br /> *RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant. <br /> <br /> *ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979. <br /> <br /> *ROSANES, M. Miscelánea que comprén d'un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864. <br /> <br /> *RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1994.<br /> <br /> *SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situació política actual. Analisis sintetic de la Llei de creació de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valéncia 2000. <br /> <br /> *SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979. <br /> <br /> *SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957. <br /> <br /> *S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valéncia 1999. <br /> <br /> *UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979. <br /> <br /> *VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciació al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1998. <br /> <br /> *VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Valencià}}<br /> *[https://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]<br /> *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br /> *[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 &quot;Tirant lo Blanch&quot;, transcrit]<br /> *[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años d'antigüedad]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]<br /> *[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]<br /> *[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]<br /> *[https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]<br /> *[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana]<br /> *[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/21/la-lengua-valenciana-nacio-en-el-siglo-ix-400-anos-antes-de-jaime-i/ La lengua valenciana nació en el siglo IX, 400 años antes de Jaime I - Baltasar Bueno - Cultura Valenciana]<br /> *[http://valenciabonita.es/2017/10/17/primer-documento-valenciano-escrito-valenciano/ El primer documento valenciano escrito en valenciano - ''Valencia Bonita'']<br /> *[https://yosocche.com/2024/03/02/codic-iso-sense-ell-una-llengua-no-existix-com-cal/ Còdic ISO. Sense ell una llengua no existix com cal - [[Joan Benet]] - Yo soc che]<br /> *[https://noticiasciudadanas.com/el-romanc-mossarap-en-el-regne-de-valencia/ El romanç mossàrap en el Regne de Valéncia - [[Pedro Fuentes Caballero]] - Associació Cultural Roc Chabàs-La Marina de Dénia]<br /> <br /> === Vídeos ===<br /> <br /> * [https://www.youtube.com/watch?v=i4FjIZpZl_w Resum de l'història de les Normes d'El Puig- YouTube]<br /> <br /> {{Regne de Valéncia}}<br /> {{Llengües romàniques}}<br /> {{Llengües d'Espanya}}<br /> {{Llengua valenciana}}<br /> {{Llista artículs destacats}}<br /> <br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües romàniques]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]<br /> [[Categoria:Valencià]]<br /> [[Categoria:Gramàtica del valencià]]<br /> [[Categoria:Normes d'El Puig]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Secci%C3%B3_de_Llengua_i_Lliteratura_Valencianes&diff=480621 2026-06-03T11:24:36Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>[[Image:RACV.jpg|thumb|200px|&lt;center&gt;Escut de l'institució&lt;/center&gt;]]<br /> La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), una entitat centenària, que naixqué en l'any [[1915]], per al compliment de les seues funcions està composta en l'actualitat de quinze seccions. Una d'eixes seccions és la '''Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes'''.<br /> <br /> ==Funció normativa: autoritat llingüística del valencià==<br /> [[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Cartell de l'acte del '''XXV Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any 2006]]<br /> <br /> La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià. La seua funció es similar a la de la [[Real Acadèmia Espanyola]] en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés. <br /> <br /> La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminà en l'any [[1979]], davant l'absència d'un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, unes normes ortogràfiques que recuperaven en gran part el consens de l'any 1914. Són conegudes popularment en l'apelatiu de [[Normes d'El Puig]], degut a que foren recolzades en un acte públic realisat en [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] per numeroses entitats i intelectuals.<br /> <br /> L'actual normativa ortogràfica, aixina com el lèxic del valencià, estan arreplegats en el ''Diccionari Ortogràfic'' de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV és coneguda com a &quot;Normes d'El Puig&quot;, és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant se pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen la forma estàndart de la [[llengua valenciana]] moderna.<br /> <br /> El [[5 de març]] de [[2006]] se celebrà el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig en el mateix lloc, el Monasteri de Santa Maria d'El Puig o de Santa Maria d'El Puig, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i cíviques i que fon organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].<br /> <br /> Estes normes tingueren un reconeiximent oficial, en ser publicada en elles, dins del [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana|Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]], la primera edició de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], i en ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la [[Generalitat Valenciana]] per a l'ensenyança del valencià.<br /> <br /> Estos treballs d'investigació sobre la llengua valenciana feren que l'entitat científica passara a convertir-se en una entitat en arraïlament popular per la seua defensa i recuperació de l'autèntica [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]], front als continus intents d'anexió llingüística i cultural per part dels qui consideraven la cultura i la llengua valencianes com a part de la cultura i la llengua catalanes.<br /> <br /> == Seccions de la RACV ==<br /> <br /> Com diu la RACV:<br /> <br /> {{Cita|Per al millor compliment dels seus fins, la Real Acadèmia contarà en les seccions que determine la seua Junta General a proposta de la seua Junta de Govern. Estes seccions podran ser permanents o temporals i tindran com a fins els propis de la Real Acadèmia.<br /> <br /> Cada secció contarà en un Director que deurà ser Acadèmic de Número, designat per la Junta General a proposta de la Junta de Govern, en raó de la seua especialitat. Formaran part de cada Secció els Acadèmics proposts pel seu Director, la Junta de Govern i ratificats per la Junta General. També podran formar part de les Seccions, com a Agregats Colaboradors, persones de prestigi, no Acadèmics, previa proposta de cada Secció a la Junta de Govern i ratificada per la Junta General. El Decà serà president nat de totes les seccions.<br /> <br /> Els Directors de les seccions coordinaran i dirigiran les activitats d'estes i presentaran a la Junta de Govern els proyectes que pretenguen desenrollar, a efectes de la seua aprovació per la Junta General, la qual acordarà els fondos necessaris per a les seues funcions.}} <br /> <br /> == Funcions de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes ==<br /> <br /> La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes rep el nom de [[Lluís Fullana]] i té, com a missió i objectius, la normativisació i l'abastiment als usuaris de la llengua dels mijos tècnics precisos per al seu estudi i desenroll: diccionaris, gramàtiques, flexions verbals, correctors informàtics, etc. L'elaboració d'informes, publicacions dels seus estudis, participacions en congressos, simpòsium de llengües, ponències, etc., que servixen per a difondre i prestigiar la llengua valenciana en tot el món. <br /> <br /> == Treballs i proyectes ==<br /> [[Archiu:Dicor.jpg|thumb|250px|Portada del Diccionari Ortogràfic]]<br /> <br /> * Diccionari Valencia-Castellà 1, 2, 3ª Edic., Flexió Verbal 1, 2ª Edic., Corrector Ortogràfic 1, 2ª Versió.<br /> * [[I Congrés de la Llengua Valenciana|Primer Congrés de Llengua Valenciana 1985]] – [[Elig]].<br /> * Representació de la Llengua Valenciana en Expolingua Portugal (Lisboa) 2003.<br /> * Comunicació en el II Seminari Internacional en Llengües Minoritàries (SILM) 2004.<br /> * Comunicació sobre la Llengua Valenciana en la 9th International Conference on Law and Language – Beijing. China 2004.<br /> * [[Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà Castellà-Valencià]], 2004. Reedició.<br /> * Informe al Tribunal Suprem sobre l'idioma valencià, 2006.<br /> * Solicitut Còdic ISO per a l'idioma valencià, 2005, 2007.<br /> * [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]], 2010.<br /> <br /> == Normativa de la RACV ==<br /> <br /> {{Cita|A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.|Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}<br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> * [[Voro López i Verdejo]]<br /> * [[Leopolt Peñarroja i Torrejón]]<br /> * [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [http://www.racv.es/ Portal web de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com/documents/sobre_la_normativa_de_la_racv Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)]<br /> <br /> {{Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] <br /> [[Categoria:Valencià]]<br /> [[Categoria:Normes d'El Puig]]<br /> [[Categoria:Valencianisme]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Secci%C3%B3_de_Llengua_i_Lliteratura_Valencianes&diff=480620 2026-06-03T11:21:42Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>[[Image:RACV.jpg|thumb|200px|&lt;center&gt;Escut de l'institució&lt;/center&gt;]]<br /> La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), una entitat centenària, que naixqué en l'any [[1915]], per al compliment de les seues funcions està composta en l'actualitat de quinze seccions. Una d'eixes seccions és la '''Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes'''.<br /> <br /> ==Funció normativa: autoritat llingüística del valencià==<br /> [[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Cartell de l'acte del '''XXV Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any 2006]]<br /> <br /> La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià. La seua funció es similar a la de la [[Real Acadèmia Espanyola]] en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés. <br /> <br /> La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminà en l'any [[1979]], davant l'absència d'un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, unes normes ortogràfiques que recuperaven en gran part el consens de l'any 1914. Són conegudes popularment en l'apelatiu de [[Normes d'El Puig]], degut a que foren recolzades en un acte públic realisat en [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] per numeroses entitats i intelectuals.<br /> <br /> L'actual normativa ortogràfica, aixina com el lèxic del valencià, estan arreplegats en el ''Diccionari Ortogràfic'' de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV és coneguda com a &quot;Normes d'El Puig&quot;, és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant se pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen la forma estàndart de la [[llengua valenciana]] moderna.<br /> <br /> El [[5 de març]] de [[2006]] se celebrà el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig en el mateix lloc, el Monasteri de Santa Maria d'El Puig o de Santa Maria d'El Puig, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i cíviques i que fon organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].<br /> <br /> Estes normes tingueren un reconeiximent oficial, en ser publicada en elles, dins del [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana|Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]], la primera edició de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], i en ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la [[Generalitat Valenciana]] per a l'ensenyança del valencià.<br /> <br /> Estos treballs d'investigació sobre la llengua valenciana feren que l'entitat científica passara a convertir-se en una entitat en arraïlament popular per la seua defensa i recuperació de l'autèntica [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]], front als continus intents d'anexió llingüística i cultural per part dels qui consideraven la cultura i la llengua valencianes com a part de la cultura i la llengua catalanes.<br /> <br /> == Seccions de la RACV ==<br /> <br /> Com diu la RACV:<br /> <br /> {{Cita|Per al millor compliment dels seus fins, la Real Acadèmia contarà en les seccions que determine la seua Junta General a proposta de la seua Junta de Govern. Estes seccions podran ser permanents o temporals i tindran com a fins els propis de la Real Acadèmia.<br /> <br /> Cada secció contarà en un Director que deurà ser Acadèmic de Número, designat per la Junta General a proposta de la Junta de Govern, en raó de la seua especialitat. Formaran part de cada Secció els Acadèmics proposts pel seu Director, la Junta de Govern i ratificats per la Junta General. També podran formar part de les Seccions, com a Agregats Colaboradors, persones de prestigi, no Acadèmics, previa proposta de cada Secció a la Junta de Govern i ratificada per la Junta General. El Decà serà president nat de totes les seccions.<br /> <br /> Els Directors de les seccions coordinaran i dirigiran les activitats d'estes i presentaran a la Junta de Govern els proyectes que pretenguen desenrollar, a efectes de la seua aprovació per la Junta General, la qual acordarà els fondos necessaris per a les seues funcions.}} <br /> <br /> == Funcions de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes ==<br /> <br /> La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes rep el nom de [[Lluís Fullana]] i té, com a missió i objectius, la normativisació i l'abastiment als usuaris de la llengua dels mijos tècnics precisos per al seu estudi i desenroll: diccionaris, gramàtiques, flexions verbals, correctors informàtics, etc. L'elaboració d'informes, publicacions dels seus estudis, participacions en congressos, simpòsium de llengües, ponències, etc., que servixen per a difondre i prestigiar la llengua valenciana en tot el món. <br /> <br /> == Treballs i proyectes ==<br /> [[Archiu:Dicor.jpg|thumb|250px|Portada del Diccionari Ortogràfic]]<br /> <br /> * Diccionari Valencia-Castellà 1, 2, 3ª Edic., Flexió Verbal 1, 2ª Edic., Corrector Ortogràfic 1, 2ª Versió.<br /> * [[I Congrés de la Llengua Valenciana|Primer Congrés de Llengua Valenciana 1985]] – [[Elig]].<br /> * Representació de la Llengua Valenciana en Expolingua Portugal (Lisboa) 2003.<br /> * Comunicació en el II Seminari Internacional en Llengües Minoritàries (SILM) 2004.<br /> * Comunicació sobre la Llengua Valenciana en la 9th International Conference on Law and Language – Beijing. China 2004.<br /> * [[Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà Castellà-Valencià]], 2004. Reedició.<br /> * Informe al Tribunal Suprem sobre l'idioma valencià, 2006.<br /> * Solicitut Còdic ISO per a l'idioma valencià, 2005, 2007.<br /> * [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]], 2010.<br /> <br /> == Normativa de la RACV ==<br /> <br /> {{Cita|A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.|Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}<br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Voro López i Verdejo]]<br /> * [[Leopolt Peñarroja i Torrejón]]<br /> * [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [http://www.racv.es/ Portal web de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com/documents/sobre_la_normativa_de_la_racv Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)]<br /> <br /> {{Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] <br /> [[Categoria:Valencià]]<br /> [[Categoria:Normes d'El Puig]]<br /> [[Categoria:Valencianisme]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=480619 2026-06-03T11:20:59Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Real Acadèmia de Cultura Valenciana<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)<br /> |image = [[Archiu:RACV.jpg|97px]]<br /> <br /> | group1 = Història<br /> | list1 = [[Centre de Cultura Valenciana]] (1915) • [[Diputació de Valéncia]] • [[Renaixença valenciana]] • Institut d'Estudis Valencians<br /> <br /> | group2 = Normativa llingüística<br /> | list2 = [[Normes del Puig]] • [[Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Secció de Llengua i Lliteratura]] • [[Ortografia de les Normes del Puig]] • Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana<br /> <br /> <br /> | group3 = Seccions <br /> | list3 =<br /> * ''Arqueologia i Prehistòria Estudis Ibèrics &quot;Julián San Valero Aparisi&quot;''<br /> * ''Ciències Mig Ambientals i Agroalimentàries &quot;Eduardo Primo Yúfera&quot;''<br /> * ''Economía i Dret &quot;Lluís de Santàngel&quot;''<br /> * ''Estudis Ibèrics &quot;Domingo Fletcher Valls&quot;''<br /> * ''Etnologia i Cultura Popular &quot;Francisco Martínez i Martínez&quot;''<br /> * ''Genealogia i Heràldica''<br /> * ''Història &quot;Julián Ribera y Tarragó&quot;''<br /> * ''Història de l'Art Valencià &quot;Mariano Benllliure Gil&quot;''<br /> * ''Ingeniería''<br /> * ''Ingeniería cartogràfica i geografia &quot;Jorge Juan&quot;''<br /> * ''[[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Llengua i Lliteratura Valencianes &quot;Lluís Fullana Mira&quot;'']]<br /> * ''Lliteratura i Filologia''<br /> * ''Musicologia &quot;Juan Bautista Comes&quot;''<br /> * ''Patrimoni Artístic''<br /> * ''Académicos Correspondientes &quot;Roc Chabàs&quot;''<br /> <br /> | group4 = Directors i figures clau<br /> | list4 = [[Teodor Llorente i Falcó]] • [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] • [[Manuel González Martí]] • [[Xavier Casp]] • [[José María Balmaceda]]<br /> <br /> | group5 = Publicacions<br /> | list5 = [[Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] • Série Arqueològica • Série Històrica • Colecció Ensajos • Aula d'Humanitats<br /> <br /> | group6 = Entitats i conceptes vinculats<br /> | list6 = [[Lo Rat Penat]] • [[Valencianisme]] • [[Llengua valenciana]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=480618 2026-06-03T11:20:41Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Real Acadèmia de Cultura Valenciana<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)<br /> |image = [[Archiu:RACV.jpg|97px]]<br /> <br /> | group1 = Història<br /> | list1 = [[Centre de Cultura Valenciana]] (1915) • [[Diputació de Valéncia]] • [[Renaixença valenciana]] • Institut d'Estudis Valencians<br /> <br /> | group2 = Normativa llingüística<br /> | list2 = [[Normes del Puig]] • [[Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Secció de Llengua i Lliteratura]] • [[Ortografia de les Normes del Puig]] • Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana<br /> <br /> <br /> | group3 = Seccions <br /> | list3 =<br /> * ''Arqueologia i Prehistòria Estudis Ibèrics &quot;Julián San Valero Aparisi&quot;''<br /> * ''Ciències Mig Ambientals i Agroalimentàries &quot;Eduardo Primo Yúfera&quot;''<br /> * ''Economía i Dret &quot;Lluís de Santàngel&quot;''<br /> * ''Estudis Ibèrics &quot;Domingo Fletcher Valls&quot;''<br /> * ''Etnologia i Cultura Popular &quot;Francisco Martínez i Martínez&quot;''<br /> * ''Genealogia i Heràldica''<br /> * ''Història &quot;Julián Ribera y Tarragó&quot;''<br /> * ''Història de l'Art Valencià &quot;Mariano Benllliure Gil&quot;''<br /> * ''Ingeniería''<br /> * ''Ingeniería cartogràfica i geografia &quot;Jorge Juan&quot;''<br /> * ''[[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Llengua i Lliteratura Valencianes]] &quot;Lluís Fullana Mira&quot;''<br /> * ''Lliteratura i Filologia''<br /> * ''Musicologia &quot;Juan Bautista Comes&quot;''<br /> * ''Patrimoni Artístic''<br /> * ''Académicos Correspondientes &quot;Roc Chabàs&quot;''<br /> <br /> | group4 = Directors i figures clau<br /> | list4 = [[Teodor Llorente i Falcó]] • [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] • [[Manuel González Martí]] • [[Xavier Casp]] • [[José María Balmaceda]]<br /> <br /> | group5 = Publicacions<br /> | list5 = [[Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] • Série Arqueològica • Série Històrica • Colecció Ensajos • Aula d'Humanitats<br /> <br /> | group6 = Entitats i conceptes vinculats<br /> | list6 = [[Lo Rat Penat]] • [[Valencianisme]] • [[Llengua valenciana]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=480617 2026-06-03T11:20:11Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Real Acadèmia de Cultura Valenciana<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)<br /> |image = [[Archiu:RACV.jpg|97px]]<br /> <br /> | group1 = Història<br /> | list1 = [[Centre de Cultura Valenciana]] (1915) • [[Diputació de Valéncia]] • [[Renaixença valenciana]] • Institut d'Estudis Valencians<br /> <br /> | group2 = Normativa llingüística<br /> | list2 = [[Normes del Puig]] • [[Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Secció de Llengua i Lliteratura]] • [[Ortografia de les Normes del Puig]] • Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana<br /> <br /> <br /> | group3 = Seccions <br /> | list3 =<br /> * ''Arqueologia i Prehistòria Estudis Ibèrics &quot;Julián San Valero Aparisi&quot;''<br /> * ''Ciències Mig Ambientals i Agroalimentàries &quot;Eduardo Primo Yúfera&quot;''<br /> * ''Economía i Dret &quot;Lluís de Santàngel&quot;''<br /> * ''Estudis Ibèrics &quot;Domingo Fletcher Valls&quot;''<br /> * ''Etnologia i Cultura Popular &quot;Francisco Martínez i Martínez&quot;''<br /> * ''Genealogia i Heràldica''<br /> * ''Història &quot;Julián Ribera y Tarragó&quot;''<br /> * ''Història de l'Art Valencià &quot;Mariano Benllliure Gil&quot;''<br /> * ''Ingeniería''<br /> * ''Ingeniería cartogràfica i geografia &quot;Jorge Juan&quot;''<br /> * ''Llengua i Lliteratura Valencianes &quot;Lluís Fullana Mira&quot;''<br /> * ''Lliteratura i Filologia''<br /> * ''Musicologia &quot;Juan Bautista Comes&quot;''<br /> * ''Patrimoni Artístic''<br /> * ''Académicos Correspondientes &quot;Roc Chabàs&quot;''<br /> <br /> | group4 = Directors i figures clau<br /> | list4 = [[Teodor Llorente i Falcó]] • [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] • [[Manuel González Martí]] • [[Xavier Casp]] • [[José María Balmaceda]]<br /> <br /> | group5 = Publicacions<br /> | list5 = [[Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] • Série Arqueològica • Série Històrica • Colecció Ensajos • Aula d'Humanitats<br /> <br /> | group6 = Entitats i conceptes vinculats<br /> | list6 = [[Lo Rat Penat]] • [[Valencianisme]] • [[Llengua valenciana]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nicolau_Primitiu&diff=480616 2026-06-03T11:19:12Z

<p>Caro de Segeda: /* Enllaços externs */</p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> | nom = Nicolau Primitiu Gómez i Serrano<br /> | image = [[File:Nicolau Primitiu.jpg|250px]]<br /> | peu = <br /> | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]<br /> | ocupació = Escritor, editor i bibliòfil<br /> | data_naix = [[10 de setembre]] de [[1877]]<br /> | lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> | data_mort = [[11 de novembre]] de [[1971]]<br /> | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> }}<br /> '''Nicolau Primitiu Gómez i Serrano''' ([[Sueca]], [[10 de setembre]] de [[1877]] - † [[Valéncia]], [[11 de novembre]] de [[1971]]) fon un empresari, historiador, escritor, editor i bibliòfil [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Nicolau Primitiu, fon un gran protector del [[valencianisme]] baix el règim [[Franquisme|franquiste]], en el que la [[llengua valenciana]] estigué desfavorida. Fon President de [[Lo Rat Penat]] i Decà del [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, RACV).<br /> <br /> == Biografia ==<br /> <br /> Encara que va nàixer en Sueca, la seua família es va instalar en la ciutat de Valéncia quan Nicolau Primitiu tenia a soles sèt anys d'edat. El seu pare regentava un chicotet taller de construcció de maquinària per al treball de l'[[Arròs|arròs]], situat prop del Pla de Zaidia en Valéncia. Nicolau Primitiu es va dedicar al negoci familiar, estudiant peritage industrial per a preparar-se tècnicament. A partir de [[1911]] es va fer càrrec completament del negoci familiar per problemes de salut de son pare. En gran ingeni i treball li va donar un nou impuls, introduint nous alvanços tecnològics que varen situar la seua empresa al nivell d'atres companyies estrangeres, en les que competia en comoditat. Va ser el creador de les primeres trilladores d'arròs que es varen vore en el camp valencià, a principis del [[sigle XX]].<br /> <br /> No obstant, la seua dedicació a l'indústria li va deixar temps per ad atres inquietuts intelectuals. Serà a partir de l'inici de la [[II República Espanyola|II República]] quan les activitats de Nicolau Primitiu començaran en un to més compromés en el [[Valencianisme|valencianisme cultural]] en la seua entrada en el grup [[Acció Cultural Valenciana]] del que formava part el seu germà Emili. Com a soci de [[Lo Rat Penat]] va tindre ocasió de relacionar-se en l'intelectualitat del valencianisme de l'época: [[Josep Martínez Aloy]], [[José Sanchis Sivera]] i uns atres. A partir de [[1928]] comença a publicar els seus treballs d'investigació històrica tant en revistes especialisades com en prensa diària, desenrollant una important llabor de divulgació de temes històrics valencians.<br /> <br /> Fon president de l'entitat valenciana Lo Rat Penat, des de [[1932]] fins a [[1935]]. També fon decà del [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]), a on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia. També fon president de ''[[Proa]]'' en l'any [[1935]], entitat promotora de la cultura valenciana.<br /> <br /> == Bacavés ==<br /> <br /> Des de l'any [[1932]], Nicolau Primitiu va defendre, sense èxit, la denominació de &quot;bacavés&quot;, unió silàbica de, 'Ba - Balears', 'Ca - Catalunya', 'Vés - Valves (Valéncia)', per a denominar a les llengües, Balear-Catalana-Valenciana en conjunt, o siga fon una forma de buscar un nom genèric per a comprendre totes les llengües neollatines que es parlen en la [[Península ibèrica|península ibèrica]], i &quot;Bacàvia&quot; és el nom que li va donar a les terres a on es parlava dita llengua. Pero no obtingué èxit en el seu empenyorament. Per a promoure la seua proposta va escriure una série d'artículs en el diari ''Las Provincias'' i l'opúscul titulat ''Una llengua sense nom''.<br /> <br /> == Trayectòria cultural ==<br /> <br /> En els últims anys de la seua vida, en l'any [[1955]], va fundar l'Editorial ''Sicània'' i la revista homònima ''Sicània'', que fon la plataforma de llançament dels escritors valencias en l'edició de més de cinquanta títuls. A través de les quals va donar a conéixer tota una nova generació d'escritors valencians, com Beatriz Civera, [[Maria Ibars]], Joan Valls Jordà, Antoni Igual Úbeda, José Mascarell i Gosp, editant també obres d'escritors consolidats com per eixemple, [[Francesc Almela i Vives]], [[Carles Salvador]], [[Xavier Casp]] o Mossén Moscardó.<br /> <br /> La seua labor d'edició i la seua bona situació econòmica, li permitiren reunir una important biblioteca particular d'uns 40.000 volumns, especialiçada en obres d'autors valencians i de temàtica valenciana, especialment vinculat a la cultura i l'història. Entre totes les obres recopilades per ell destaquen les obres de referència i consulta, de qualsevol época. La seua impressionant colecció de llibres i un atre material escrit, comprenia totes les branques possibles, sent les ciències, les arts, i la llingüística les que acaparen el més alt percentage de tots. La colecció també inclou incunables, manuscrits, valiosíssimes edicions dels [[sigle XVI|sigles XVI]], [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], publicacions periòdiques, fulles soltes, i un impressionant conjunt d'obres valencianes dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[sigle XX|XX]].<br /> <br /> Tot este llegat fon donat, a la seua mort, per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual ''Bivaldi'', el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en [[febrer]] de [[1979]]. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual [[Biblioteca Valenciana]]. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la [[ciutat de Valéncia]].<br /> <br /> Nicolau Primitiu va ser un dels firmants de les [[Normes de Castelló|Bases Ortogràfiques del 32]].<br /> <br /> == Obres ==<br /> [[Archiu:Faulelles.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]<br /> <br /> La majoria de la seua obra està escrita en valencià, sent estes algunes de les seues obres:<br /> <br /> *[[1923]] ''Contribució a l'estudi de la molineria valenciana migeval''. Esta obra fon presentada al III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, celebrat en 1923. En este treball se superponen els coneiximents tècnics i professionals en l'investigació històrica.<br /> *[[1935]] ''La Renaixença i el Romanticisme''<br /> *[[1936]] ''La llengua valenciana a l'escola''. El contingut d'esta obra anima als educadors a usar i promoure la llengua autòctona.<br /> *[[1936]] ''El bilingüisme valencià'' en una tirada de 500 eixemplars.<br /> *[[1948]] ''Paleolingüística valenciana''<br /> *[[1949]] ''Onda i Quartonda''<br /> *[[1954]] ''De paleontoponímica valenciana pseudo-àrab''<br /> *[[1950]] ''Recordances de Sant Vicent Ferrer''<br /> *[[1951]] ''Las guerras de Aníbal''<br /> *[[1957]] ''La protohistoria mítica de los Íbero-Sicanos''<br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|... es a dir que Jaume Roig (poeta valencià, autor de 'L´espill') diu que va escriure les seues rimes al pla; ço es, en la llengua corrent, com parlaven les aljamies; i com les aljamies eren dels moros: Paterna, Benaguacil, Torrent, Vall d'Alcalà, etc..., resulta també que els moros parlaven en llengua vulgar valenciana, desmentint als filólegs que suponen els moros parlant en arab.|''Antes y después de la conquista de Valencia'', per [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991)}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano}}<br /> * [https://es.wikipedia.org/wiki/Nicolau_Primitiu_G%C3%B3mez_Serrano Nicolau Primitiu en Wikipedia]<br /> <br /> {{Successió<br /> |títul=[[Image:RACV.jpg|40px]]&lt;br&gt;Decà de la RACV<br /> |predecessor=[[José Caruana Reig]]<br /> |successor=[[Jesús Manglano Cucaló de Montull]]<br /> |periodo=[[1956]] - [[1962]]<br /> }}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Valencians]]<br /> [[Categoria:Empresaris]]<br /> [[Categoria:Empresaris valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors]]<br /> [[Categoria:Escritors valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors en valencià]]<br /> [[Categoria:Lo Rat Penat]]<br /> [[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]<br /> [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> [[Categoria:Acadèmics RACV]]<br /> [[Categoria:Decans RACV]]<br /> [[Categoria:Valencianistes]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Xavier_Casp&diff=480615 2026-06-03T11:18:43Z

<p>Caro de Segeda: /* Enllaços externs */</p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> | nom = Francesc Xavier Casp i Verger<br /> | image = [[Archiu:Xaviercasp34.jpg|250px]]<br /> | peu = Xavier Casp<br /> | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br /> | ocupació = Escritor, poeta i activiste polític<br /> | data_naix = [[1915]] <br /> | lloc_naix = [[Carlet]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> | data_mort = [[2004]]<br /> | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> }}<br /> '''Francesc Xavier Casp i Verger''' ([[Carlet]], [[1915]] - † [[Valéncia]] [[11 de novembre]] de [[2004]]), conegut com a '''Xavier Casp''', fon un escritor, [[poeta]] i activiste polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. <br /> <br /> Xavier Casp fundà junt a [[Miquel Adlert]] l'editorial Torre. Membre de [[Lo Rat Penat]] i del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC). Decà de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i impulsor de les [[Normes d'El Puig]]. Fon un dels fundadors de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). Fon acadèmic de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) pero presentà la seua dimissió. Fon Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, 1994. Publicà diverses obres sobre temàtica valenciana.<br /> <br /> == Biografia i activitat política ==<br /> [[Archiu:Senado 1982 valencia.jpg|thumb|150px|En 1982, Xavier Casp fon candidat al [[Senat d'Espanya|Senat]] per [[Unió Valenciana]]]]<br /> En els anys de la [[II República Espanyola|República]] s'afilià a [[Acció Nacionalista Valenciana]], de la qual fon secretari general, i es feu soci de [[Lo Rat Penat]]. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], com molts valencians, lluità en el bando republicà i, una volta perduda la guerra, fon empresonat en [[Torremolinos]] ([[Màlaga]]). Pel seu republicanisme fon expulsat de [[Lo Rat Penat]] durant la posguerra. <br /> <br /> Casp publicà els seus primers poemes en la revista ''El Vers Valencià'' i en [[1943]] fundà com a director la revista lliterària i trimestral ''Esclat''. En [[1944]] fundà en el seu gran amic [[Miquel Adlert]] l'[[editorial Torre]], que conseguí publicar en regularitat els primers llibres en [[valencià]] del [[franquisme]]. En esta editorial publicaren obres [[Jaume Bru i Vidal]], [[Joan Fuster]], [[Josep Iborra i Martínez|Josep Iborra]], [[Emili Beüt]], [[Enric Valor]], [[Manuel Sanchís Guarner]], [[Maria Beneyto]], [[Vicent Andrés Estellés]]... <br /> <br /> Tingué un lloc destacat en el [[valencianisme]] de la posguerra, en tertúlies clandestines, posant en contacte a gent destacada com per eixemple [[Joan Fuster]].<br /> <br /> == RACV ==<br /> [[Archiu:Xaviercasp19.jpg|thumb|250px|Retall de prensa]]<br /> <br /> Entre els xixanta i els setanta, fon readmés en [[Lo Rat Penat]] i, en [[Miquel Adlert]], mostrà postures cada volta més pròximes al [[Conflicte llingüístic valencià|valencianisme]], sent un dels impulsors de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], la [[RACV]], i de les [[normes d'El Puig]]. L'amistat en alguns [[pancatalanisme|pancatalanistes]] convençuts, com per eixemple [[Joan Fuster]], se mantingué, encara quan se convertiren en els símbols culturals i lliteraris més importants dels dos bandos del conflicte llingüístic. Arribà a ser diputat en les [[Corts Valencianes]] per [[Unió Valenciana]]. <br /> <br /> En [[1994]] rebé el Premi Nacional de Lliteratura en [[llengua valenciana]] en la seua primera edició; l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]], i el Premi Ciutat de [[Valéncia]] - Roís de Corella de poesia. En [[1995]], fon guardonat en el Premi [[Ausias March]] de poesia de [[Gandia]].<br /> <br /> {{Cita|III. La Real Academia de Cultura Valenciana, integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l'institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s'ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l'establida, d'acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, Institut d'Estudis Catalans, etc.).<br /> <br /> Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la Llengua Valenciana, l'atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s'integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els térmens definits en el punt 1er d'esta declaracio.|Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana (Diario de Valencia, 15.12.2000). Xavier Casp, President de la Real Academia de Cultura Valenciana}}<br /> <br /> == AELLVA ==<br /> <br /> Xavier Casp fon un dels fundadors de la AELLVA ([[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]]).<br /> <br /> == CVC ==<br /> <br /> Des de [[giner]] del [[1989]] fins a [[juny]] del [[2002]] pertanygué al [[Consell Valencià de Cultura]].<br /> <br /> == AVL ==<br /> <br /> En [[juny]] del [[2001]] '''Xavier Casp''' accepta entrar, despuix de moltes reticències, en l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], fet que li supongué l'enemistat de certs sectors proclius al valencianisme llingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Fon acusat de traïdor en una concentració de valencianistes el [[15 de juny]] del [[2001]] a les portes de la sèu de la [[RACV]].<br /> <br /> No obstant, poc més d'un any despuix, el [[10 de setembre]] del [[2002]] presentà la seua dimissió com a membre de la [[AVL]],&lt;ref&gt;[http://www.aellva.org/biblio/bw4v_casp_dimissio.htm Carta dimissió de la AVL]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://lovalencia.blogcindario.com/2006/11/00026-imprescindble-carta-de-xavier-casp-a-la-presidenta-de-la-avl.html Lo [[Valencià]], bloc. Mateixa carta]&lt;/ref&gt; aduint motius de salut. La seua salut empijorà gradualment fins a la seua mort, que li va sobrevindre quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.<br /> <br /> {{Cita|Casp afirma que ''si un académico no cree en la lengua valenciana no debe estar en la AVL''|(''Levante-EMV'', 23.9.2002)}}<br /> <br /> == La seua carta de dimissió ==<br /> {{cita|<br /> :Honorable Sra. Presidenta de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] <br /> :[[Monasteri de Sant Miquel del Reis]]<br /> :Av. de la Constitucio, 284<br /> :46019 - Valencia<br /> <br /> Benvolguda Ascensio: no pots ni imaginar-te cóm me dol, cor amunt, l'haver d'escriure´t esta carta que, per rao de consciencia, te l'he d'expressar en la responsabilitat de la paraula firmada.<br /> <br /> Des del dia 24 de decembre de l'any [[2001]], en la meua salut física se m´han vengut i se me venen declarant motius de malaltia que m´han prohibit i em prohibixen atendre res que no capia en lo mèdicament necessari, motius que no em cal relatar perque no són ells per ells lo que importa, sino per les inevitables conseqüencies en la meua conducta personal.<br /> <br /> Per això, es ben coneguda per tu (i suponc que també pels a penes estrenats colegues) la meua absencia i, per tant, inassistencia a les reunions i a les faenes que venen constituint l'existencia de l'Academia Valenciana de la Llengua. Vullc dir que la meua situacio personal deixa un buit inacceptable, i també irrecuperable en temps, en el cas de l'Academia i una actitud personal incomprensible per a la Valencia que espera o desespera de l'Academia.<br /> <br /> '''He deixat passar un temps en silenci, crec que ya massa llarc, per a decidir-me''', pero es per la confiança que sempre dona el sentir-se millorar. '''Pero ya no puc ni dec fugir''' de respondre´m a la pregunta que m´inquieta: ¿a qué pot arribar la milloria en els limits que cada dia m´impon la propia edat? Si soc vell d'anys i, naturalment, vaig envellint de facultats, ¿quínes aptituts tinc per a cada actitut? El sol fet de preguntar-me a mi mateix, ¿no es ya una minva?<br /> <br /> Les poquetes sessions a les que vaig assistir, abans d'emmalaltir-me, tractaren de la constitucio de lo que podem dir el cos de l'Academia, i com les qüestions administratives, reglamentaries, formals no m´han importat mai massa, dec confesar que vaig assistir pero no havia entrat, perque l'Academia encara no havia començat a ser. En veritat de veritat, sobre lo essencial, que es tractar i prendre decisions sobre l'idioma valencià, no s´havia ni insinuat.<br /> <br /> '''Lo que yo portava segur (i he de creure que també tots els atres) es que com a Academia per llei, partiem de la llei, l'Estatut que proclama: «Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autonoma són el valencià i el castellà», ben conscient de que el «son» rebuja qualsevol suspicacia; se tracta no de dos idiomes que se diuen valencià i castellà, sino que ho son, com aixina mateix ho confirma la Llei d'us i ensenyament del valencià que fa constar: «El valencià i el castellà son llengües oficials de la Comunitat Valenciana», i encara anticipa, en el punt anterior, que «El valencià, com a llengua propia de la Comunitat Valenciana...»'''<br /> <br /> Com el meu callar des del 24-12-[[2001]], ni reservadament ni publicament, no pot ni deu significar res, perque ni afirme ni negue, lo llògic i lo honrat per la meua part es dir-te, respectadissima presidenta, que aci te presente la meua renuncia irrevocable a la condicio d'Academic de l'Academia Valenciana de la Llengua, que vaig jurar en el solemne acte public del dia vintitres de juliol de l'any [[2001]] en la nostra Generalitat.<br /> <br /> Espere, perque aixina t´ho pregue, que ho confirmes a on corresponga, si be des d'ara ya me considere desvinculat.<br /> <br /> '''I ara, desijar i confiar que eixa Academia sabra ser lo independentment academica per a fonamentar la realitat secular de la personalitat llingüistica dels valencians, als que servix''' entranyada en l'evolució del hui de tots els ahirs per al dema de cada dia. Crec que el cor i el cervell d'eixa Academia, despullada de prejuïns, harmonisarà el sentiment i l'enteniment per a la causa que fon creada. I desige i confie que, per a vigorisar l'espera del nostre poble, '''solidificarà en primicia certes senyes d'identitat llingüistica valenciana''', pletoriques de vitalitat des dels nostres classics insenescents fins l'actualitat constant, '''com per eixemple el lo tan malevolament embargat de la nostra fortuna de matisos; el digraf che inseparable perque representa nomes un so consonantic, d'articulacio africada, palatal i sorda: chafar, changlot, che, chec, chic, chuplar, chufa, orchata; la y, sense la qual no tindriem semiconsonant per a escriure ya, yugular, proyecte, yo, inyectar, gayata, yayo...'''<br /> <br /> Benvolguda Ascensio: un abraç ben sincer, de<br /> <br /> Xavier Casp<br /> <br /> P. D.- Me prenc la llibertat d'escriure´t aci mateix, perque m´interessa fondament que estes paraules queden inseparables, pero independents, de totes les anteriors. T´exponc unes consideracions menudetes, pero transparents per autentiques.<br /> <br /> '''Hauras vist que, en la direccio, he escrit Monasteri i no Monestir, perque tot lo referent a monasteri resulta monacal, sense que aparega eixa e intrusa imitativament acceptada per perea mental;''' i en final de valencianissim criteri, com per eixemple cementeri. Monasteri, viva paraula nostra de sempre...<br /> <br /> En veritat, '''vullc que consideres que el valencià que t´escric es el que respon a les meues conviccions,''' fermes perque no les prenc mai a lo llauger, pero que no són mai dogmatiques, per lo que a tota hora he estat i estic predispost i dispost a raonar, perque siga a on siga, si es tracta de la llengua valenciana per a millorar-la, enriquir-la i enfortir-la, yo aportare el meu amor actiu durant més de setanta anys d'usar-la parlant i escrivint. '''Dogmes nomes accepte, per catolic, els del Papa quan s´expressa ex cathedra...'''<br /> <br /> I acabe adherint-me, ¡clar que si!, a lo que un cordobés famos, que fa [[1999]] anys que va nàixer, digué (en llati): «¡Quina gran follia es témer ser infamat pels infames!»<br /> <br /> Perdona´m, Ascensio, l'haver -te escrit llargament. No m´he atrevit a acurtar res.&lt;ref&gt;[http://www.aellva.org/biblio/bw4v_casp_dimissio.htm Carta dimissió de la AVL]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://lovalencia.blogcindario.com/2006/11/00026-imprescindble-carta-de-xavier-casp-a-la-presidenta-de-la-avl.html Lo Valencià, bloc. Mateixa carta]&lt;/ref&gt; }}<br /> <br /> == Obra poètica ==<br /> [[Archiu:Obraxaca.jpg|thumb|250px|Obra poètica]]<br /> Escrigué dos òperes:<br /> <br /> * ''Vinatea'' (estrenada en l'any [[1974]])<br /> * ''Maror''.<br /> <br /> La música era una de les passions familiars, pero la va d'haver d'abandonar per motius familiars, i, segons ell, es va refugiar des de molt jove en la poesia. <br /> <br /> De les seues primeres llectures, va quedar emocionat pel ''Càntic Espiritual'' de [[Sant Joan de la Creu]]. <br /> <br /> Les primeres obres varen ser escrites en les [[Normes de Castelló]], encara que a partir dels setanta canviaria a les normes de la [[RACV]], rescrivint part de la seua obra anterior en estes normes.<br /> <br /> Els seus poemes foren traduïts a l'anglés, portugués, flamenc, italià, castellà i ucranià. <br /> <br /> Entre les seues obres podem destacar:<br /> <br /> * ''Volar'' ([[1943]])<br /> * ''La inquietud en calma'' ([[1945]])<br /> * ''Jo sense tu'' ([[1948]])<br /> * ''On vaig, Senyor?'' ([[1949]])<br /> * ''Aires de cançó'' ([[1950]])<br /> * ''Esparses'' ([[1953]])<br /> * ''Goig'' ([[1953]])<br /> * ''Braçat'' ([[1955]])<br /> * ''Home'' ([[1957]])<br /> * ''Jo, cap de casa'' ([[1962]])<br /> * ''D’amar-te, Amor'' ([[1963]])<br /> * ''Silenci'' ([[1970]]), que obtingué el premi &quot;Valéncia de lliteratura&quot;<br /> * ''Confesión con [[Ausias March]]'' ([[1973]]) <br /> * ''Vinatea'' ([[1975]])<br /> * ''Jo també tinc set'' ([[1976]])<br /> * ''Gran Sonata de la Patria'' ([[1981]]).<br /> * ''Els sets d'octubre i ... : 61 variacions sobre un sol tema'' ([[1995]])<br /> * ''Sóc qui sóc'' ([[2000]])<br /> * ''Antologia. Poemes (1943-2000)'' ([[L'Oronella|Editorial L'Oronella]], [[2005]]).<br /> <br /> La Biblioteca Valenciana publicà les seues ''Obres Completes'' en quatre volums; I i II de poesia i I i II de prosa (Ed. [[Generalitat Valenciana]], Valéncia, 2007) ISBN: 978-84-482-4755-3.<br /> <br /> == Premis ==<br /> <br /> * Poesia de Castelló i de la Diputació de Valéncia<br /> * Jocs Florals de Benimaclet (1933)<br /> * Jocs Florals de Paterna (1987)<br /> * Jocs Florals de Valéncia (1983 i 1989)<br /> * Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana (1994, otorgat en la primera edició).<br /> * Premi Ausiàs March de poesia de Gandia en l'any 1995.<br /> <br /> == Reconeiximents ==<br /> <br /> Xavier Casp fon nomenat Fill Predilecte de Carlet ([[1969]]) i una plaça porta el seu nom en el seu poble natal.<br /> <br /> == Poemes ==<br /> <br /> U dels seus més famosos poemes de Xavier Casp, diu:<br /> <br /> {{Cita|Va naixer<br /> <br /> perque calia.<br /> <br /> Ningu no ha sabut mai<br /> <br /> el dia.<br /> <br /> Valencia es el nom.<br /> <br /> La patria es presencia<br /> <br /> i essencia.<br /> <br /> I yo estic i estare<br /> <br /> on ella està.<br /> <br /> Soc tant si vullc com si no vullc,<br /> <br /> ¡que si que vullc!, valencià.}}<br /> <br /> * Xavier Casp (1976)<br /> <br /> Un atre eixemple d'un poema de Xavier Casp:<br /> <br /> {{Cita|Hi ha qui té armeles en l'andana<br /> <br /> i té l'almàssera en olives.<br /> <br /> Yo només tinc la fam humana<br /> <br /> de traure a llum les aigües vives.<br /> <br /> <br /> Si una collita no madura,<br /> <br /> és una séquia en rastell:<br /> <br /> guanyar tarquim i podridura,<br /> <br /> deixar que l'home es faça vell.<br /> <br /> <br /> ...Nàixer, fluir, desembocar...<br /> <br /> ¡El riu no mor si es torna mar!|Antologia. Poemes (1943-2000)}} <br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|''... es él, el primero que escribe en pura lengua valenciana, la de su pueblo, liberada por completo del lenguaje trovadoresco que se ha venido llamando provenzal; por eso es él, el que eleva a categoría literaria su lengua de cada día, la de su tierra, desde él, ya para siempre lengua valenciana en la historia de nuestra cultura, por obra y gracia de su monumental personalidad.''|Xavier Casp parlant en castellà sobre [[Ausias March]]}}<br /> <br /> {{Cita|''Sense divagacions, dic que es una pena comprovar que sobre la llengua valenciana, hi ha valencians que són ignorants o pedants o pancatalanistes. I això es ben facil de descobrir; per eixemple, qui diu i escriu 'aquest, aquesta, altre, altra...''<br /> ''- Ignorant, si en 1988 encara no sap que la llengua d'un poble no es mai un producte cientific, sino un fet social viu que, com tot lo viu, està en constant evolucio. Nomes deixa d'evolucionar lo que està mort. I la llengua valenciana hem demanat i conseguit que se nos reconega com a propia, perque no ha deixat mai d'estar viva.''&lt;br&gt; <br /> [...]<br /> ''- Pedant, si s´atrevix en 1988 a escriure com s´escrivia en els sigles XIV o XV. ¿Qué diriem d'un castellà que, ara, escrivira 'aqueste, aquesta, dexar, fazer...' perque escriu la llengua de Cervantes? Diriem que es un 'quixote' pedant i cursi.''&lt;br&gt; <br /> [...]<br /> ''- Pancatalaniste, si en 1988 encara no sap que els que diuen i escriuen 'aquest, aquesta, altre, altra', etc... no ho fan perque això 'fon' valencià; tambe 'fon' valencià 'mia, tua, sua' i, en canvi, usen 'meua, teua, seua' i usarien encara mes a gust 'meva, teva, seva'. Utilisen això no per ignorants, pedants, cursis i 'quixotes', que no ho son, sino perque això 'es' català...''&lt;br&gt; <br /> [...]<br /> ''En la qüestio de la llengua valenciana, el valencià que en 1988 no es ignorant ni pedant i escriu i diu 'aquest, aquesta, altre, altra, amb' etc... es perque indubtablement, es pancatalaniste.''|&quot;Es hora de raonar un poquet&quot;, per Xavier Casp (''[[Las Provincias]]'', 6.1.1988)}}<br /> <br /> {{Cita|''Pero es que tambe es pancatalaniste qui en 1988, a mes d'eixes paraules que vinc indicant, n' utilisen atres que no han segut mai valencianes com, per eixemple, 'amb'. La forma classica en valencians, catalans i mallorquins era 'ab', pero com els catalans pronuncien 'am', han donat per bona en català la forma mixta 'amb' i, clar, els valencians servidors de l'Institut d'Estudis Catalans (al front dels quals figura la nostra Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia), a escriure 'amb' i a procurar dir-ho quan parlem 'cientificament'.<br /> M´agradaria molt que els 'cientifics' valencians nos donaren raons valides per a l'us d''amb' en la llengua valenciana, i he dit valides, perque no ho són les de procurar l''unitat de la llengua' assumint la catalana. ¡Que facil per als catalans i quina pauperrima submissio per als valencians! ¿Valencians?''|&quot;Es hora de raonar un poquet&quot;, per Xavier Casp (Las Provincias, 6.1.1988)}}<br /> <br /> {{Cita|¡Conecteu, conecteu Aitana! ¿I com escriuen? 'Vetges tu', aixo no es catala (que sería 'Vegis tu') ni valencià (que sería 'Veges tu'). Pero es que, per lo vist, cal posar moltes tes, moltes zetes, moltes xes; yo em guarde fotocopia d'un chec firmat per l'administracio de les Corts Valencianes el dia 'ontze', ¡formidable!; cal vore la de persones que ara es diuen 'Ximo', ¡serà possible!, ¿es que pronuncien eixa 'x' inicial com la de Xàtiva? Chimo, historicament, foneticament i etimologicament es 'Chimo'. ¿Que no existix la 'ch' en valencià? Qui diga aixo es que no ha llegit als nostres classics. I per aixo escriuen 'punt de gantxo' encara que els catalans que son els que han condenat al ostracisme la 'ch', escriuen 'ganxo'... Encara com no posen tambe moltes 'k' (com el vasc) per a demostrar la forta i reciprocament influent amistat entre Sabino Arana i Pompeu Fabra...<br /> <br /> En fi, crec que a tots els valencians nos vindria be recordar esta gran veritat que digue Anatole France: 'Una imbecilitat, per molt que se repetixca no deixa de ser una imbecilitat'. Per tant, totes eixes convenencieres invencions pancatalanistes poden repetir-les sempre que vullguen, com vullguen i des d'on vullguen. Crec ha arribat l'hora de que els valencians eixim de la trampa... i deixem de preguntar-nos si son galgos o podencos.|'¿Encara estem en si 'son galgos o podencos'?', per [[Xavier Casp]] (''[[Las Provincias]]'', 28.2.1988)}}<br /> <br /> {{Cita|En la revista catalana ''[[L'Avenç]]'' del 31 de març de 1891, els famosos [[Pompeu Fabra i Poch]], [[Jaume Massó i Torrents]] i [[Joaquim Casas i Carbó]] digueren que una mateixa ortografia per al català, el valencià i el mallorquí és “impossible perque és contra natura”. Clar que açò últim ho han ofegat en el maremagnum dels anys.|Pròlec del llibre ''Biografia de Lluïs Fullana i Mira'', per Xavier Casp, 1998}}<br /> <br /> {{Cita|III. La [[RACV|Real Academia de Cultura Valenciana]], integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l'institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s'ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l'establida, d'acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, [[Institut d'Estudis Catalans]], etc...).<br /> <br /> Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la [[Llengua Valenciana]], l'atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s'integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d'esta declaracio.|'Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana' (''[[Diario de Valencia]]'', 15.12.2000). [[Xavier Casp]], President de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV)}}<br /> <br /> {{Cita|Com també s'expressà en tota claritat en l'entrevista que li feu [[Felip Bens]] per a la revista Lletraferit, en la que dia: &quot;... ho vaig advertir. Si yo no veig una actuació valencianista de l'[[AVL]], me n'aniré i faré una declaració pública de perqué me'n vaig...&quot;.|'Xavier Casp' per [[Maria Jesús Coves|Mª Jesús Coves]]. [[Revista Renou]], nº 78, març 2014, editada per l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cardona i Vives de Castelló]]}}<br /> <br /> {{Cita|''Casp, por su amor y entrega a la lengua valenciana, la lengua de su pueblo y para su pueblo, la elevó a una altura como no había alcanzado nunca, sentando las bases para que no pudiera ser absorbida ni aniquilada. Salvó nuestro patrimonio lingüístico. Casp, con su obra poética, ha enriquecido extraordinariamente nuestro patrimonio literario, apuntando un nuevo Siglo de Oro, que sólo la torpeza, tan extendida, podrá abortar. Por todo, Xavier, Xavier Casp, forma parte, con Ausias March, Joanot Martorell, los artistas de Parpalló, Bicorp o Morella, Jaume I, Vinatea, Mayans, Jorge Juan, Gabriel Ciscar, Joaquín Rodrigo, Teodoro Llorente, Gil-Albert, Miguel Hernández, y tantos otros, de nuestro patrimonio histórico, cívico y cultural, del patrimonio del pueblo valenciano.''|''La gran fuerza del sentimiento y de la palabra: Xavier Casp'', [[José Aparicio Pérez]] (Facebook, 6.5.2015)}}<br /> <br /> == Notícies en prensa ==<br /> <br /> {{Cita|''Acadèmia de la llengua. Casp afirma que &quot;si un académico no cree en la lengua valenciana no debe estar en la AVL&quot;. El escritor dice que las editoriales catalanas quieren &quot;aniquilarla&quot; para tener más mercado. El poeta llama &quot;fascistas&quot; a los que le acusaron de catalanista por entrar en la AVL.''|(''[[Levante-EMV]]'', 23.9.2002)}}<br /> <br /> {{Cita|''... la AVL &quot;ha nacido&quot; para defender la singularidad del valenciano, por lo que &quot;si hay algún académico que no cree en la personalidad de la lengua valenciana no debería estar en la Academia&quot; y los académicos &quot;aunque crean en la unidad de la lengua no pueden manifestarlo&quot;. En este punto, el poeta desvela que hay &quot;discusiones&quot; en el seno de la AVL porque &quot;varios académicos tienen el prejuicio de que la lengua es una, la catalana, y ya está&quot;... Para Casp la AVL debería &quot;limpiar la lengua valenciana de palabras extrañas, que nadie del pueblo emplea&quot;. Así defiende que la ortografía &quot;ha de estar al servicio de lo que se habla, no lo que se habla al servicio de la ortografía.''|(''[[Levante-EMV]]'', 23.9.2002)}}<br /> <br /> ==María Consuelo Reyna==<br /> <br /> En una entrevista realisada a [[María Consuelo Reyna]] i publicada en dos parts en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'', en octubre de l'any [[2010]], diu lo següent sobre Xavier Casp: <br /> <br /> {{Cita|''Cuentan que, en los arranques de Canal 9, hubo un intento de pacto secreto por la lengua entre Universidad, partidos y colectivos sociales que usted no rechazó, pero Vicente González Lizondo sí.''<br /> <br /> ''Es verdad que cené con Ramón Lapiedra y Pérez Casado en casa de éste último y que aquella noche se habló de todo. Pero yo no estaba para pactar nada. El pacto lo hicieron Amadeu Fabregat y Xavier Casp, y fue aquello de las 500 palabras, con mucho sentido común, además, por ambas partes. Todo lo que vino después fue bastante peor, incluida la Academia Valenciana de la Lengua que nació con un texto ambiguo e infumable.''<br /> <br /> ''Ahora que habla de Xavier Casp, y otro de sus caballos de batalla fue la lengua, la familia del poeta, cuando murió, reconoció que su padre había fallecido dolido, incomprendido y abandonado por muchos de los suyos. Que se había ido decepcionado e incluso traicionado.''<br /> <br /> ''Si se quiere llamar traición.. Lo que está claro es que no se le mimó lo suficiente. Le agredieron. Era un hombre muy humano y convencido de lo que hacía. Nunca reconocimos lo que teníamos con él.''<br /> <br /> ''¿Fueron injustas la propia Academia de Cultura Valenciana, así como otras instituciones próximas?''<br /> <br /> ''Hubo un momento en la Academia en el que entraron personas que no deberían haberlo hecho y que tuvieron un mal comportamiento con Casp. Él merecía un lugar de honor en la Academia. He visto cartas de Pujol insistiéndole que escribiera en catalán y ofreciéndole todo lo que podría tener una persona. Pero no era ambicioso, ni tenía la intencionalidad de traicionar todo aquello en lo que creía. Unos querían manejarlo y otros, cambiarle hasta su forma de escribir. Y eso no podía ser.''|Entrevista a María Consuelo Reyna (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist}}<br /> * [https://www.lasprovincias.es/valencia/20090409/cultura/obra-completa-xavier-casp-20090409.html La obra completa de Xavier Casp se edita como referente de valencianismo cultural. Artículo en el periódico valenciano Las Provincias del 9 de abril de 2009]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * [[Federico Martínez Roda]]. La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari. [[2006]]. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-XavierCasp.htm Articul sobre Xavier Casp d'Antoni Romero i Vilar]<br /> * [https://150valencianos.lasprovincias.es/xavier-casp/ Xavier Casp. Maestro de valencianos - [[Vicent Ramon Calatayud]] - ''Las Provincias''] <br /> * [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/11/politicos-pisan-calle-viven-margen-realidad/746602.html Entrevista a María Consuelo Reyna (2ª part) - ''Levante-EMV'']<br /> * [https://www.carlet.es/es/pagina/homenaje-xavier-casp-7-10-1915-11-11-2004 Homenaje a Xavier Casp (7-10-1915) - (11-11-2004) - Ajuntament de Carlet]<br /> <br /> === Vídeos ===<br /> * [https://www.youtube.com/watch?v=jumWea1yN8w Si morir, Xavier Casp, música [[Vicent Savall]] - YouTube]<br /> <br /> {{Successió<br /> |títul=[[Image:RACV.jpg|40px]]&lt;br&gt;Decà de la RACV<br /> |predecessor=[[Julià San Valero]]<br /> |successor=[[Joan Lladró Dolz]]<br /> |periodo=[[1990]] - [[2001]]<br /> }}<br /> <br /> {{Plantilla:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana}}<br /> {{Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors]]<br /> [[Categoria:Escritors valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors en valencià]]<br /> [[Categoria:Poetes]]<br /> [[Categoria:Poetes valencians]]<br /> [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> [[Categoria:Acadèmics RACV]]<br /> [[Categoria:Decans RACV]]<br /> [[Categoria:Lo Rat Penat]]<br /> [[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]<br /> [[Categoria:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana]]<br /> [[Categoria:Valencianistes]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Manuel_Gonz%C3%A1lez_Mart%C3%AD&diff=480614 2026-06-03T11:18:26Z

<p>Caro de Segeda: /* Enllaços externs */</p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> | nom = Manuel González Martí<br /> | image = [[File:Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias - CE4 00657 - Retrato de Manuel González Martí.jpg|250px|]]<br /> | peu = <br /> | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br /> | ocupació = Historiador i erudit<br /> | data_naix = 1 de giner de [[1877]] <br /> | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> | data_mort = 4 de giner de [[1972]]<br /> | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> }}<br /> '''Manuel González Martí''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1877]] - † [[4 de giner]] de [[1972]]) fon un dibuixant, historiador i erudit [[Valencians|valencià]] fundador del [[Museu Nacional de Ceràmica]] i de les Arts Suntuàries González Martí en l'any [[1954]], del que fon el seu director des de 1954 fins a 1972. També dirigí en la ciutat de Valéncia durant la [[Anys 1940|década de 1940]] el [[Museu de Belles Arts]]. Fon president de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] durant els anys [[1928]]-[[1930]] i [[1950]]-[[1962]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> Naixcut en el sí d'una família burguesa, fill de Vicenta Martí Sanmartín i Emilio González Pitarch, procurador dels Tribunals de Justícia de Valéncia. Realisà els estudis de Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i de Belles Arts en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]].​ En a soles 20 anys i un esperit que ya prometia a l'home mamprenedor que portà a lo llarc de la seua vida, començà el seu periodo de caricaturiste —baix el pseudònim de &quot;Folchi&quot;— en revistes d'humor i art com ''Cascarrabias'' (1897), ''Arte Moderno'' (1900), ''Valencia Artística'' (1903) o ''Impresiones'' (1908), algunes d'elles creades per ell, aplegant a ser premiat en la medalla d'or en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]] i en la d'argent en l'Exposició Internacional de Barcelona de [[1911]].<br /> <br /> == Ceramiste ==<br /> Colaborant en les primeres excavacions que es realisen en l'any [[1907]] en [[Paterna]], se li atribuïx el descobriment arqueològic de les antigues cantereries migevals d'eixa ciutat. En [[1909]] va participar en la seua colecció en l'Exposició Regional Valenciana i un any despuix en la secció d'Art retrospectiu de l'Exposició Nacional. En [[1911]], en la colaboració de [[Josep Benlliure]], director de l'Acadèmia d'Espanya viajà a [[Roma]] i realisà un estudi sobre la taulelleria valenciana de les Sales Borgianes en les dependències vaticanes.<br /> <br /> En l'any [[1914]], González Martí va ingressar com a professor en la recent creada Escola de Ceràmica de [[Manises]] per Vicente Vilar David i Vicente Mora Arenes, convertint-se en el seu director dos anys despuix en fer-se centre oficial, càrrec que eixercitaria fins a la seua jubilació en [[1947]] (llevat el paréntesis de la [[Guerra Civil espanyola]]). Despuix de la mort de la seua esposa Amelia Cuñat i Monleón, en juliol de [[1946]], decidí donar la seua colecció de ceràmica a l'[[Estat espanyol]], que per a albergar-la va crear el Museu Nacional de Ceràmica el [[6 de febrer]] de [[1947]] (del que seria el seu director vitalici).​ Actiu fins al final, va fallir en el propi museu el 4 de giner de 1972.​<br /> <br /> == Obra ==<br /> Es consideren essencials els seus estudis de Ceràmica espanyola (publicat en l'any [[1933]]) i els tres volums de la Ceràmica del Llevant espanyol (apareguts entre [[1944]]-[[1952]]). <br /> <br /> == Lo Rat Penat ==<br /> Fon, des de molt jove, soci actiu de [[Lo Rat Penat]], participant en les excursions científic-lliteràries, prenent anotacions i realisant dibuixos i fotografies de molts monuments que despuix varen formar part del seu àlbum personal sobre art i història. En l'associació cultutal Lo Rat Penat aplegà a ser el seu president entre els anys [[1928]] i [[1930]], i despuix de la guerra, per mandat de la nova autoritat civil entre 1950 i 1962. Fon durant este segon mandat quan va decidir nomenar com a secretari de l'associació cultural a Enric Matalí i Timoneda, el 13 de febrer de [[1955]]. Durant este periodo i junt a [[Carles Salvador]], es promou el desenroll dels cursos de valencià.<br /> <br /> == Reconeiximents ==<br /> Fill adoptiu i predilecte de localitats com [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Morella]] i [[Manises]]. Fill predilecte de la ciutat de [[Valéncia]] en [[1967]] i Medalla d'Or del Círcul de Belles Arts en [[1968]]. Primer Colós del País Valencià (sic) en l'any [[1971]]. Se li varen concedir en vida l'Encomana en placa d'Alfons X el Sabi en l'any [[1947]] i la Gran Creu d'Alfons X en [[1954]], ademés de la medalla al Mèrit Civil.<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Museu de Ceràmica]]<br /> * [[Museu de Ceràmica de Manises]]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Gonz%C3%A1lez_Mart%C3%AD Manuel González Martí en Wikipedia]<br /> * [https://www.levante-emv.com/cultura/2012/06/06/legado-manuel-gonzalez-marti/910895.html El legado de Manuel González Martí - ''Levante'']<br /> * [https://www.lasprovincias.es/sociedad/manuel-gonzalez-marti-padre-museo-nacional-ceramica-20171231181813-nt.html González Martí, padre del Museo Nacional de Cerámica - ''Las Provincias'']<br /> <br /> {{Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}{{Lo Rat Penat}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Valencians]]<br /> [[Categoria:Historiadors]]<br /> [[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]<br /> [[Categoria:Valencianistes]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Xavier_Casp&diff=480613 2026-06-03T11:18:10Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> | nom = Francesc Xavier Casp i Verger<br /> | image = [[Archiu:Xaviercasp34.jpg|250px]]<br /> | peu = Xavier Casp<br /> | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br /> | ocupació = Escritor, poeta i activiste polític<br /> | data_naix = [[1915]] <br /> | lloc_naix = [[Carlet]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> | data_mort = [[2004]]<br /> | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> }}<br /> '''Francesc Xavier Casp i Verger''' ([[Carlet]], [[1915]] - † [[Valéncia]] [[11 de novembre]] de [[2004]]), conegut com a '''Xavier Casp''', fon un escritor, [[poeta]] i activiste polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. <br /> <br /> Xavier Casp fundà junt a [[Miquel Adlert]] l'editorial Torre. Membre de [[Lo Rat Penat]] i del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC). Decà de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i impulsor de les [[Normes d'El Puig]]. Fon un dels fundadors de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). Fon acadèmic de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) pero presentà la seua dimissió. Fon Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, 1994. Publicà diverses obres sobre temàtica valenciana.<br /> <br /> == Biografia i activitat política ==<br /> [[Archiu:Senado 1982 valencia.jpg|thumb|150px|En 1982, Xavier Casp fon candidat al [[Senat d'Espanya|Senat]] per [[Unió Valenciana]]]]<br /> En els anys de la [[II República Espanyola|República]] s'afilià a [[Acció Nacionalista Valenciana]], de la qual fon secretari general, i es feu soci de [[Lo Rat Penat]]. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], com molts valencians, lluità en el bando republicà i, una volta perduda la guerra, fon empresonat en [[Torremolinos]] ([[Màlaga]]). Pel seu republicanisme fon expulsat de [[Lo Rat Penat]] durant la posguerra. <br /> <br /> Casp publicà els seus primers poemes en la revista ''El Vers Valencià'' i en [[1943]] fundà com a director la revista lliterària i trimestral ''Esclat''. En [[1944]] fundà en el seu gran amic [[Miquel Adlert]] l'[[editorial Torre]], que conseguí publicar en regularitat els primers llibres en [[valencià]] del [[franquisme]]. En esta editorial publicaren obres [[Jaume Bru i Vidal]], [[Joan Fuster]], [[Josep Iborra i Martínez|Josep Iborra]], [[Emili Beüt]], [[Enric Valor]], [[Manuel Sanchís Guarner]], [[Maria Beneyto]], [[Vicent Andrés Estellés]]... <br /> <br /> Tingué un lloc destacat en el [[valencianisme]] de la posguerra, en tertúlies clandestines, posant en contacte a gent destacada com per eixemple [[Joan Fuster]].<br /> <br /> == RACV ==<br /> [[Archiu:Xaviercasp19.jpg|thumb|250px|Retall de prensa]]<br /> <br /> Entre els xixanta i els setanta, fon readmés en [[Lo Rat Penat]] i, en [[Miquel Adlert]], mostrà postures cada volta més pròximes al [[Conflicte llingüístic valencià|valencianisme]], sent un dels impulsors de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], la [[RACV]], i de les [[normes d'El Puig]]. L'amistat en alguns [[pancatalanisme|pancatalanistes]] convençuts, com per eixemple [[Joan Fuster]], se mantingué, encara quan se convertiren en els símbols culturals i lliteraris més importants dels dos bandos del conflicte llingüístic. Arribà a ser diputat en les [[Corts Valencianes]] per [[Unió Valenciana]]. <br /> <br /> En [[1994]] rebé el Premi Nacional de Lliteratura en [[llengua valenciana]] en la seua primera edició; l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]], i el Premi Ciutat de [[Valéncia]] - Roís de Corella de poesia. En [[1995]], fon guardonat en el Premi [[Ausias March]] de poesia de [[Gandia]].<br /> <br /> {{Cita|III. La Real Academia de Cultura Valenciana, integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l'institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s'ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l'establida, d'acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, Institut d'Estudis Catalans, etc.).<br /> <br /> Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la Llengua Valenciana, l'atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s'integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els térmens definits en el punt 1er d'esta declaracio.|Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana (Diario de Valencia, 15.12.2000). Xavier Casp, President de la Real Academia de Cultura Valenciana}}<br /> <br /> == AELLVA ==<br /> <br /> Xavier Casp fon un dels fundadors de la AELLVA ([[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]]).<br /> <br /> == CVC ==<br /> <br /> Des de [[giner]] del [[1989]] fins a [[juny]] del [[2002]] pertanygué al [[Consell Valencià de Cultura]].<br /> <br /> == AVL ==<br /> <br /> En [[juny]] del [[2001]] '''Xavier Casp''' accepta entrar, despuix de moltes reticències, en l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], fet que li supongué l'enemistat de certs sectors proclius al valencianisme llingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Fon acusat de traïdor en una concentració de valencianistes el [[15 de juny]] del [[2001]] a les portes de la sèu de la [[RACV]].<br /> <br /> No obstant, poc més d'un any despuix, el [[10 de setembre]] del [[2002]] presentà la seua dimissió com a membre de la [[AVL]],&lt;ref&gt;[http://www.aellva.org/biblio/bw4v_casp_dimissio.htm Carta dimissió de la AVL]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://lovalencia.blogcindario.com/2006/11/00026-imprescindble-carta-de-xavier-casp-a-la-presidenta-de-la-avl.html Lo [[Valencià]], bloc. Mateixa carta]&lt;/ref&gt; aduint motius de salut. La seua salut empijorà gradualment fins a la seua mort, que li va sobrevindre quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.<br /> <br /> {{Cita|Casp afirma que ''si un académico no cree en la lengua valenciana no debe estar en la AVL''|(''Levante-EMV'', 23.9.2002)}}<br /> <br /> == La seua carta de dimissió ==<br /> {{cita|<br /> :Honorable Sra. Presidenta de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] <br /> :[[Monasteri de Sant Miquel del Reis]]<br /> :Av. de la Constitucio, 284<br /> :46019 - Valencia<br /> <br /> Benvolguda Ascensio: no pots ni imaginar-te cóm me dol, cor amunt, l'haver d'escriure´t esta carta que, per rao de consciencia, te l'he d'expressar en la responsabilitat de la paraula firmada.<br /> <br /> Des del dia 24 de decembre de l'any [[2001]], en la meua salut física se m´han vengut i se me venen declarant motius de malaltia que m´han prohibit i em prohibixen atendre res que no capia en lo mèdicament necessari, motius que no em cal relatar perque no són ells per ells lo que importa, sino per les inevitables conseqüencies en la meua conducta personal.<br /> <br /> Per això, es ben coneguda per tu (i suponc que també pels a penes estrenats colegues) la meua absencia i, per tant, inassistencia a les reunions i a les faenes que venen constituint l'existencia de l'Academia Valenciana de la Llengua. Vullc dir que la meua situacio personal deixa un buit inacceptable, i també irrecuperable en temps, en el cas de l'Academia i una actitud personal incomprensible per a la Valencia que espera o desespera de l'Academia.<br /> <br /> '''He deixat passar un temps en silenci, crec que ya massa llarc, per a decidir-me''', pero es per la confiança que sempre dona el sentir-se millorar. '''Pero ya no puc ni dec fugir''' de respondre´m a la pregunta que m´inquieta: ¿a qué pot arribar la milloria en els limits que cada dia m´impon la propia edat? Si soc vell d'anys i, naturalment, vaig envellint de facultats, ¿quínes aptituts tinc per a cada actitut? El sol fet de preguntar-me a mi mateix, ¿no es ya una minva?<br /> <br /> Les poquetes sessions a les que vaig assistir, abans d'emmalaltir-me, tractaren de la constitucio de lo que podem dir el cos de l'Academia, i com les qüestions administratives, reglamentaries, formals no m´han importat mai massa, dec confesar que vaig assistir pero no havia entrat, perque l'Academia encara no havia començat a ser. En veritat de veritat, sobre lo essencial, que es tractar i prendre decisions sobre l'idioma valencià, no s´havia ni insinuat.<br /> <br /> '''Lo que yo portava segur (i he de creure que també tots els atres) es que com a Academia per llei, partiem de la llei, l'Estatut que proclama: «Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autonoma són el valencià i el castellà», ben conscient de que el «son» rebuja qualsevol suspicacia; se tracta no de dos idiomes que se diuen valencià i castellà, sino que ho son, com aixina mateix ho confirma la Llei d'us i ensenyament del valencià que fa constar: «El valencià i el castellà son llengües oficials de la Comunitat Valenciana», i encara anticipa, en el punt anterior, que «El valencià, com a llengua propia de la Comunitat Valenciana...»'''<br /> <br /> Com el meu callar des del 24-12-[[2001]], ni reservadament ni publicament, no pot ni deu significar res, perque ni afirme ni negue, lo llògic i lo honrat per la meua part es dir-te, respectadissima presidenta, que aci te presente la meua renuncia irrevocable a la condicio d'Academic de l'Academia Valenciana de la Llengua, que vaig jurar en el solemne acte public del dia vintitres de juliol de l'any [[2001]] en la nostra Generalitat.<br /> <br /> Espere, perque aixina t´ho pregue, que ho confirmes a on corresponga, si be des d'ara ya me considere desvinculat.<br /> <br /> '''I ara, desijar i confiar que eixa Academia sabra ser lo independentment academica per a fonamentar la realitat secular de la personalitat llingüistica dels valencians, als que servix''' entranyada en l'evolució del hui de tots els ahirs per al dema de cada dia. Crec que el cor i el cervell d'eixa Academia, despullada de prejuïns, harmonisarà el sentiment i l'enteniment per a la causa que fon creada. I desige i confie que, per a vigorisar l'espera del nostre poble, '''solidificarà en primicia certes senyes d'identitat llingüistica valenciana''', pletoriques de vitalitat des dels nostres classics insenescents fins l'actualitat constant, '''com per eixemple el lo tan malevolament embargat de la nostra fortuna de matisos; el digraf che inseparable perque representa nomes un so consonantic, d'articulacio africada, palatal i sorda: chafar, changlot, che, chec, chic, chuplar, chufa, orchata; la y, sense la qual no tindriem semiconsonant per a escriure ya, yugular, proyecte, yo, inyectar, gayata, yayo...'''<br /> <br /> Benvolguda Ascensio: un abraç ben sincer, de<br /> <br /> Xavier Casp<br /> <br /> P. D.- Me prenc la llibertat d'escriure´t aci mateix, perque m´interessa fondament que estes paraules queden inseparables, pero independents, de totes les anteriors. T´exponc unes consideracions menudetes, pero transparents per autentiques.<br /> <br /> '''Hauras vist que, en la direccio, he escrit Monasteri i no Monestir, perque tot lo referent a monasteri resulta monacal, sense que aparega eixa e intrusa imitativament acceptada per perea mental;''' i en final de valencianissim criteri, com per eixemple cementeri. Monasteri, viva paraula nostra de sempre...<br /> <br /> En veritat, '''vullc que consideres que el valencià que t´escric es el que respon a les meues conviccions,''' fermes perque no les prenc mai a lo llauger, pero que no són mai dogmatiques, per lo que a tota hora he estat i estic predispost i dispost a raonar, perque siga a on siga, si es tracta de la llengua valenciana per a millorar-la, enriquir-la i enfortir-la, yo aportare el meu amor actiu durant més de setanta anys d'usar-la parlant i escrivint. '''Dogmes nomes accepte, per catolic, els del Papa quan s´expressa ex cathedra...'''<br /> <br /> I acabe adherint-me, ¡clar que si!, a lo que un cordobés famos, que fa [[1999]] anys que va nàixer, digué (en llati): «¡Quina gran follia es témer ser infamat pels infames!»<br /> <br /> Perdona´m, Ascensio, l'haver -te escrit llargament. No m´he atrevit a acurtar res.&lt;ref&gt;[http://www.aellva.org/biblio/bw4v_casp_dimissio.htm Carta dimissió de la AVL]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://lovalencia.blogcindario.com/2006/11/00026-imprescindble-carta-de-xavier-casp-a-la-presidenta-de-la-avl.html Lo Valencià, bloc. Mateixa carta]&lt;/ref&gt; }}<br /> <br /> == Obra poètica ==<br /> [[Archiu:Obraxaca.jpg|thumb|250px|Obra poètica]]<br /> Escrigué dos òperes:<br /> <br /> * ''Vinatea'' (estrenada en l'any [[1974]])<br /> * ''Maror''.<br /> <br /> La música era una de les passions familiars, pero la va d'haver d'abandonar per motius familiars, i, segons ell, es va refugiar des de molt jove en la poesia. <br /> <br /> De les seues primeres llectures, va quedar emocionat pel ''Càntic Espiritual'' de [[Sant Joan de la Creu]]. <br /> <br /> Les primeres obres varen ser escrites en les [[Normes de Castelló]], encara que a partir dels setanta canviaria a les normes de la [[RACV]], rescrivint part de la seua obra anterior en estes normes.<br /> <br /> Els seus poemes foren traduïts a l'anglés, portugués, flamenc, italià, castellà i ucranià. <br /> <br /> Entre les seues obres podem destacar:<br /> <br /> * ''Volar'' ([[1943]])<br /> * ''La inquietud en calma'' ([[1945]])<br /> * ''Jo sense tu'' ([[1948]])<br /> * ''On vaig, Senyor?'' ([[1949]])<br /> * ''Aires de cançó'' ([[1950]])<br /> * ''Esparses'' ([[1953]])<br /> * ''Goig'' ([[1953]])<br /> * ''Braçat'' ([[1955]])<br /> * ''Home'' ([[1957]])<br /> * ''Jo, cap de casa'' ([[1962]])<br /> * ''D’amar-te, Amor'' ([[1963]])<br /> * ''Silenci'' ([[1970]]), que obtingué el premi &quot;Valéncia de lliteratura&quot;<br /> * ''Confesión con [[Ausias March]]'' ([[1973]]) <br /> * ''Vinatea'' ([[1975]])<br /> * ''Jo també tinc set'' ([[1976]])<br /> * ''Gran Sonata de la Patria'' ([[1981]]).<br /> * ''Els sets d'octubre i ... : 61 variacions sobre un sol tema'' ([[1995]])<br /> * ''Sóc qui sóc'' ([[2000]])<br /> * ''Antologia. Poemes (1943-2000)'' ([[L'Oronella|Editorial L'Oronella]], [[2005]]).<br /> <br /> La Biblioteca Valenciana publicà les seues ''Obres Completes'' en quatre volums; I i II de poesia i I i II de prosa (Ed. [[Generalitat Valenciana]], Valéncia, 2007) ISBN: 978-84-482-4755-3.<br /> <br /> == Premis ==<br /> <br /> * Poesia de Castelló i de la Diputació de Valéncia<br /> * Jocs Florals de Benimaclet (1933)<br /> * Jocs Florals de Paterna (1987)<br /> * Jocs Florals de Valéncia (1983 i 1989)<br /> * Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana (1994, otorgat en la primera edició).<br /> * Premi Ausiàs March de poesia de Gandia en l'any 1995.<br /> <br /> == Reconeiximents ==<br /> <br /> Xavier Casp fon nomenat Fill Predilecte de Carlet ([[1969]]) i una plaça porta el seu nom en el seu poble natal.<br /> <br /> == Poemes ==<br /> <br /> U dels seus més famosos poemes de Xavier Casp, diu:<br /> <br /> {{Cita|Va naixer<br /> <br /> perque calia.<br /> <br /> Ningu no ha sabut mai<br /> <br /> el dia.<br /> <br /> Valencia es el nom.<br /> <br /> La patria es presencia<br /> <br /> i essencia.<br /> <br /> I yo estic i estare<br /> <br /> on ella està.<br /> <br /> Soc tant si vullc com si no vullc,<br /> <br /> ¡que si que vullc!, valencià.}}<br /> <br /> * Xavier Casp (1976)<br /> <br /> Un atre eixemple d'un poema de Xavier Casp:<br /> <br /> {{Cita|Hi ha qui té armeles en l'andana<br /> <br /> i té l'almàssera en olives.<br /> <br /> Yo només tinc la fam humana<br /> <br /> de traure a llum les aigües vives.<br /> <br /> <br /> Si una collita no madura,<br /> <br /> és una séquia en rastell:<br /> <br /> guanyar tarquim i podridura,<br /> <br /> deixar que l'home es faça vell.<br /> <br /> <br /> ...Nàixer, fluir, desembocar...<br /> <br /> ¡El riu no mor si es torna mar!|Antologia. Poemes (1943-2000)}} <br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|''... es él, el primero que escribe en pura lengua valenciana, la de su pueblo, liberada por completo del lenguaje trovadoresco que se ha venido llamando provenzal; por eso es él, el que eleva a categoría literaria su lengua de cada día, la de su tierra, desde él, ya para siempre lengua valenciana en la historia de nuestra cultura, por obra y gracia de su monumental personalidad.''|Xavier Casp parlant en castellà sobre [[Ausias March]]}}<br /> <br /> {{Cita|''Sense divagacions, dic que es una pena comprovar que sobre la llengua valenciana, hi ha valencians que són ignorants o pedants o pancatalanistes. I això es ben facil de descobrir; per eixemple, qui diu i escriu 'aquest, aquesta, altre, altra...''<br /> ''- Ignorant, si en 1988 encara no sap que la llengua d'un poble no es mai un producte cientific, sino un fet social viu que, com tot lo viu, està en constant evolucio. Nomes deixa d'evolucionar lo que està mort. I la llengua valenciana hem demanat i conseguit que se nos reconega com a propia, perque no ha deixat mai d'estar viva.''&lt;br&gt; <br /> [...]<br /> ''- Pedant, si s´atrevix en 1988 a escriure com s´escrivia en els sigles XIV o XV. ¿Qué diriem d'un castellà que, ara, escrivira 'aqueste, aquesta, dexar, fazer...' perque escriu la llengua de Cervantes? Diriem que es un 'quixote' pedant i cursi.''&lt;br&gt; <br /> [...]<br /> ''- Pancatalaniste, si en 1988 encara no sap que els que diuen i escriuen 'aquest, aquesta, altre, altra', etc... no ho fan perque això 'fon' valencià; tambe 'fon' valencià 'mia, tua, sua' i, en canvi, usen 'meua, teua, seua' i usarien encara mes a gust 'meva, teva, seva'. Utilisen això no per ignorants, pedants, cursis i 'quixotes', que no ho son, sino perque això 'es' català...''&lt;br&gt; <br /> [...]<br /> ''En la qüestio de la llengua valenciana, el valencià que en 1988 no es ignorant ni pedant i escriu i diu 'aquest, aquesta, altre, altra, amb' etc... es perque indubtablement, es pancatalaniste.''|&quot;Es hora de raonar un poquet&quot;, per Xavier Casp (''[[Las Provincias]]'', 6.1.1988)}}<br /> <br /> {{Cita|''Pero es que tambe es pancatalaniste qui en 1988, a mes d'eixes paraules que vinc indicant, n' utilisen atres que no han segut mai valencianes com, per eixemple, 'amb'. La forma classica en valencians, catalans i mallorquins era 'ab', pero com els catalans pronuncien 'am', han donat per bona en català la forma mixta 'amb' i, clar, els valencians servidors de l'Institut d'Estudis Catalans (al front dels quals figura la nostra Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia), a escriure 'amb' i a procurar dir-ho quan parlem 'cientificament'.<br /> M´agradaria molt que els 'cientifics' valencians nos donaren raons valides per a l'us d''amb' en la llengua valenciana, i he dit valides, perque no ho són les de procurar l''unitat de la llengua' assumint la catalana. ¡Que facil per als catalans i quina pauperrima submissio per als valencians! ¿Valencians?''|&quot;Es hora de raonar un poquet&quot;, per Xavier Casp (Las Provincias, 6.1.1988)}}<br /> <br /> {{Cita|¡Conecteu, conecteu Aitana! ¿I com escriuen? 'Vetges tu', aixo no es catala (que sería 'Vegis tu') ni valencià (que sería 'Veges tu'). Pero es que, per lo vist, cal posar moltes tes, moltes zetes, moltes xes; yo em guarde fotocopia d'un chec firmat per l'administracio de les Corts Valencianes el dia 'ontze', ¡formidable!; cal vore la de persones que ara es diuen 'Ximo', ¡serà possible!, ¿es que pronuncien eixa 'x' inicial com la de Xàtiva? Chimo, historicament, foneticament i etimologicament es 'Chimo'. ¿Que no existix la 'ch' en valencià? Qui diga aixo es que no ha llegit als nostres classics. I per aixo escriuen 'punt de gantxo' encara que els catalans que son els que han condenat al ostracisme la 'ch', escriuen 'ganxo'... Encara com no posen tambe moltes 'k' (com el vasc) per a demostrar la forta i reciprocament influent amistat entre Sabino Arana i Pompeu Fabra...<br /> <br /> En fi, crec que a tots els valencians nos vindria be recordar esta gran veritat que digue Anatole France: 'Una imbecilitat, per molt que se repetixca no deixa de ser una imbecilitat'. Per tant, totes eixes convenencieres invencions pancatalanistes poden repetir-les sempre que vullguen, com vullguen i des d'on vullguen. Crec ha arribat l'hora de que els valencians eixim de la trampa... i deixem de preguntar-nos si son galgos o podencos.|'¿Encara estem en si 'son galgos o podencos'?', per [[Xavier Casp]] (''[[Las Provincias]]'', 28.2.1988)}}<br /> <br /> {{Cita|En la revista catalana ''[[L'Avenç]]'' del 31 de març de 1891, els famosos [[Pompeu Fabra i Poch]], [[Jaume Massó i Torrents]] i [[Joaquim Casas i Carbó]] digueren que una mateixa ortografia per al català, el valencià i el mallorquí és “impossible perque és contra natura”. Clar que açò últim ho han ofegat en el maremagnum dels anys.|Pròlec del llibre ''Biografia de Lluïs Fullana i Mira'', per Xavier Casp, 1998}}<br /> <br /> {{Cita|III. La [[RACV|Real Academia de Cultura Valenciana]], integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l'institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s'ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l'establida, d'acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, [[Institut d'Estudis Catalans]], etc...).<br /> <br /> Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la [[Llengua Valenciana]], l'atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s'integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d'esta declaracio.|'Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana' (''[[Diario de Valencia]]'', 15.12.2000). [[Xavier Casp]], President de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV)}}<br /> <br /> {{Cita|Com també s'expressà en tota claritat en l'entrevista que li feu [[Felip Bens]] per a la revista Lletraferit, en la que dia: &quot;... ho vaig advertir. Si yo no veig una actuació valencianista de l'[[AVL]], me n'aniré i faré una declaració pública de perqué me'n vaig...&quot;.|'Xavier Casp' per [[Maria Jesús Coves|Mª Jesús Coves]]. [[Revista Renou]], nº 78, març 2014, editada per l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cardona i Vives de Castelló]]}}<br /> <br /> {{Cita|''Casp, por su amor y entrega a la lengua valenciana, la lengua de su pueblo y para su pueblo, la elevó a una altura como no había alcanzado nunca, sentando las bases para que no pudiera ser absorbida ni aniquilada. Salvó nuestro patrimonio lingüístico. Casp, con su obra poética, ha enriquecido extraordinariamente nuestro patrimonio literario, apuntando un nuevo Siglo de Oro, que sólo la torpeza, tan extendida, podrá abortar. Por todo, Xavier, Xavier Casp, forma parte, con Ausias March, Joanot Martorell, los artistas de Parpalló, Bicorp o Morella, Jaume I, Vinatea, Mayans, Jorge Juan, Gabriel Ciscar, Joaquín Rodrigo, Teodoro Llorente, Gil-Albert, Miguel Hernández, y tantos otros, de nuestro patrimonio histórico, cívico y cultural, del patrimonio del pueblo valenciano.''|''La gran fuerza del sentimiento y de la palabra: Xavier Casp'', [[José Aparicio Pérez]] (Facebook, 6.5.2015)}}<br /> <br /> == Notícies en prensa ==<br /> <br /> {{Cita|''Acadèmia de la llengua. Casp afirma que &quot;si un académico no cree en la lengua valenciana no debe estar en la AVL&quot;. El escritor dice que las editoriales catalanas quieren &quot;aniquilarla&quot; para tener más mercado. El poeta llama &quot;fascistas&quot; a los que le acusaron de catalanista por entrar en la AVL.''|(''[[Levante-EMV]]'', 23.9.2002)}}<br /> <br /> {{Cita|''... la AVL &quot;ha nacido&quot; para defender la singularidad del valenciano, por lo que &quot;si hay algún académico que no cree en la personalidad de la lengua valenciana no debería estar en la Academia&quot; y los académicos &quot;aunque crean en la unidad de la lengua no pueden manifestarlo&quot;. En este punto, el poeta desvela que hay &quot;discusiones&quot; en el seno de la AVL porque &quot;varios académicos tienen el prejuicio de que la lengua es una, la catalana, y ya está&quot;... Para Casp la AVL debería &quot;limpiar la lengua valenciana de palabras extrañas, que nadie del pueblo emplea&quot;. Así defiende que la ortografía &quot;ha de estar al servicio de lo que se habla, no lo que se habla al servicio de la ortografía.''|(''[[Levante-EMV]]'', 23.9.2002)}}<br /> <br /> ==María Consuelo Reyna==<br /> <br /> En una entrevista realisada a [[María Consuelo Reyna]] i publicada en dos parts en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'', en octubre de l'any [[2010]], diu lo següent sobre Xavier Casp: <br /> <br /> {{Cita|''Cuentan que, en los arranques de Canal 9, hubo un intento de pacto secreto por la lengua entre Universidad, partidos y colectivos sociales que usted no rechazó, pero Vicente González Lizondo sí.''<br /> <br /> ''Es verdad que cené con Ramón Lapiedra y Pérez Casado en casa de éste último y que aquella noche se habló de todo. Pero yo no estaba para pactar nada. El pacto lo hicieron Amadeu Fabregat y Xavier Casp, y fue aquello de las 500 palabras, con mucho sentido común, además, por ambas partes. Todo lo que vino después fue bastante peor, incluida la Academia Valenciana de la Lengua que nació con un texto ambiguo e infumable.''<br /> <br /> ''Ahora que habla de Xavier Casp, y otro de sus caballos de batalla fue la lengua, la familia del poeta, cuando murió, reconoció que su padre había fallecido dolido, incomprendido y abandonado por muchos de los suyos. Que se había ido decepcionado e incluso traicionado.''<br /> <br /> ''Si se quiere llamar traición.. Lo que está claro es que no se le mimó lo suficiente. Le agredieron. Era un hombre muy humano y convencido de lo que hacía. Nunca reconocimos lo que teníamos con él.''<br /> <br /> ''¿Fueron injustas la propia Academia de Cultura Valenciana, así como otras instituciones próximas?''<br /> <br /> ''Hubo un momento en la Academia en el que entraron personas que no deberían haberlo hecho y que tuvieron un mal comportamiento con Casp. Él merecía un lugar de honor en la Academia. He visto cartas de Pujol insistiéndole que escribiera en catalán y ofreciéndole todo lo que podría tener una persona. Pero no era ambicioso, ni tenía la intencionalidad de traicionar todo aquello en lo que creía. Unos querían manejarlo y otros, cambiarle hasta su forma de escribir. Y eso no podía ser.''|Entrevista a María Consuelo Reyna (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist}}<br /> * [https://www.lasprovincias.es/valencia/20090409/cultura/obra-completa-xavier-casp-20090409.html La obra completa de Xavier Casp se edita como referente de valencianismo cultural. Artículo en el periódico valenciano Las Provincias del 9 de abril de 2009]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * [[Federico Martínez Roda]]. La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari. [[2006]]. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-XavierCasp.htm Articul sobre Xavier Casp d'Antoni Romero i Vilar]<br /> * [https://150valencianos.lasprovincias.es/xavier-casp/ Xavier Casp. Maestro de valencianos - [[Vicent Ramon Calatayud]] - ''Las Provincias''] <br /> * [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/11/politicos-pisan-calle-viven-margen-realidad/746602.html Entrevista a María Consuelo Reyna (2ª part) - ''Levante-EMV'']<br /> * [https://www.carlet.es/es/pagina/homenaje-xavier-casp-7-10-1915-11-11-2004 Homenaje a Xavier Casp (7-10-1915) - (11-11-2004) - Ajuntament de Carlet]<br /> <br /> === Vídeos ===<br /> <br /> * [https://www.youtube.com/watch?v=jumWea1yN8w Si morir, Xavier Casp, música [[Vicent Savall]] - YouTube]<br /> <br /> {{Plantilla:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana}}<br /> <br /> {{Successió<br /> |títul=[[Image:RACV.jpg|40px]]&lt;br&gt;Decà de la RACV<br /> |predecessor=[[Julià San Valero]]<br /> |successor=[[Joan Lladró Dolz]]<br /> |periodo=[[1990]] - [[2001]]<br /> }}<br /> <br /> {{Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors]]<br /> [[Categoria:Escritors valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors en valencià]]<br /> [[Categoria:Poetes]]<br /> [[Categoria:Poetes valencians]]<br /> [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> [[Categoria:Acadèmics RACV]]<br /> [[Categoria:Decans RACV]]<br /> [[Categoria:Lo Rat Penat]]<br /> [[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]<br /> [[Categoria:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana]]<br /> [[Categoria:Valencianistes]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Manuel_Gonz%C3%A1lez_Mart%C3%AD&diff=480612 2026-06-03T11:18:00Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> | nom = Manuel González Martí<br /> | image = [[File:Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias - CE4 00657 - Retrato de Manuel González Martí.jpg|250px|]]<br /> | peu = <br /> | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br /> | ocupació = Historiador i erudit<br /> | data_naix = 1 de giner de [[1877]] <br /> | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> | data_mort = 4 de giner de [[1972]]<br /> | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> }}<br /> '''Manuel González Martí''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1877]] - † [[4 de giner]] de [[1972]]) fon un dibuixant, historiador i erudit [[Valencians|valencià]] fundador del [[Museu Nacional de Ceràmica]] i de les Arts Suntuàries González Martí en l'any [[1954]], del que fon el seu director des de 1954 fins a 1972. També dirigí en la ciutat de Valéncia durant la [[Anys 1940|década de 1940]] el [[Museu de Belles Arts]]. Fon president de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] durant els anys [[1928]]-[[1930]] i [[1950]]-[[1962]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> Naixcut en el sí d'una família burguesa, fill de Vicenta Martí Sanmartín i Emilio González Pitarch, procurador dels Tribunals de Justícia de Valéncia. Realisà els estudis de Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i de Belles Arts en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]].​ En a soles 20 anys i un esperit que ya prometia a l'home mamprenedor que portà a lo llarc de la seua vida, començà el seu periodo de caricaturiste —baix el pseudònim de &quot;Folchi&quot;— en revistes d'humor i art com ''Cascarrabias'' (1897), ''Arte Moderno'' (1900), ''Valencia Artística'' (1903) o ''Impresiones'' (1908), algunes d'elles creades per ell, aplegant a ser premiat en la medalla d'or en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]] i en la d'argent en l'Exposició Internacional de Barcelona de [[1911]].<br /> <br /> == Ceramiste ==<br /> Colaborant en les primeres excavacions que es realisen en l'any [[1907]] en [[Paterna]], se li atribuïx el descobriment arqueològic de les antigues cantereries migevals d'eixa ciutat. En [[1909]] va participar en la seua colecció en l'Exposició Regional Valenciana i un any despuix en la secció d'Art retrospectiu de l'Exposició Nacional. En [[1911]], en la colaboració de [[Josep Benlliure]], director de l'Acadèmia d'Espanya viajà a [[Roma]] i realisà un estudi sobre la taulelleria valenciana de les Sales Borgianes en les dependències vaticanes.<br /> <br /> En l'any [[1914]], González Martí va ingressar com a professor en la recent creada Escola de Ceràmica de [[Manises]] per Vicente Vilar David i Vicente Mora Arenes, convertint-se en el seu director dos anys despuix en fer-se centre oficial, càrrec que eixercitaria fins a la seua jubilació en [[1947]] (llevat el paréntesis de la [[Guerra Civil espanyola]]). Despuix de la mort de la seua esposa Amelia Cuñat i Monleón, en juliol de [[1946]], decidí donar la seua colecció de ceràmica a l'[[Estat espanyol]], que per a albergar-la va crear el Museu Nacional de Ceràmica el [[6 de febrer]] de [[1947]] (del que seria el seu director vitalici).​ Actiu fins al final, va fallir en el propi museu el 4 de giner de 1972.​<br /> <br /> == Obra ==<br /> Es consideren essencials els seus estudis de Ceràmica espanyola (publicat en l'any [[1933]]) i els tres volums de la Ceràmica del Llevant espanyol (apareguts entre [[1944]]-[[1952]]). <br /> <br /> == Lo Rat Penat ==<br /> Fon, des de molt jove, soci actiu de [[Lo Rat Penat]], participant en les excursions científic-lliteràries, prenent anotacions i realisant dibuixos i fotografies de molts monuments que despuix varen formar part del seu àlbum personal sobre art i història. En l'associació cultutal Lo Rat Penat aplegà a ser el seu president entre els anys [[1928]] i [[1930]], i despuix de la guerra, per mandat de la nova autoritat civil entre 1950 i 1962. Fon durant este segon mandat quan va decidir nomenar com a secretari de l'associació cultural a Enric Matalí i Timoneda, el 13 de febrer de [[1955]]. Durant este periodo i junt a [[Carles Salvador]], es promou el desenroll dels cursos de valencià.<br /> <br /> == Reconeiximents ==<br /> Fill adoptiu i predilecte de localitats com [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Morella]] i [[Manises]]. Fill predilecte de la ciutat de [[Valéncia]] en [[1967]] i Medalla d'Or del Círcul de Belles Arts en [[1968]]. Primer Colós del País Valencià (sic) en l'any [[1971]]. Se li varen concedir en vida l'Encomana en placa d'Alfons X el Sabi en l'any [[1947]] i la Gran Creu d'Alfons X en [[1954]], ademés de la medalla al Mèrit Civil.<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Museu de Ceràmica]]<br /> * [[Museu de Ceràmica de Manises]]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Gonz%C3%A1lez_Mart%C3%AD Manuel González Martí en Wikipedia]<br /> * [https://www.levante-emv.com/cultura/2012/06/06/legado-manuel-gonzalez-marti/910895.html El legado de Manuel González Martí - ''Levante'']<br /> * [https://www.lasprovincias.es/sociedad/manuel-gonzalez-marti-padre-museo-nacional-ceramica-20171231181813-nt.html González Martí, padre del Museo Nacional de Cerámica - ''Las Provincias'']<br /> <br /> {{Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Valencians]]<br /> [[Categoria:Historiadors]]<br /> [[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]<br /> [[Categoria:Valencianistes]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nicolau_Primitiu&diff=480611 2026-06-03T11:17:38Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> | nom = Nicolau Primitiu Gómez i Serrano<br /> | image = [[File:Nicolau Primitiu.jpg|250px]]<br /> | peu = <br /> | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]<br /> | ocupació = Escritor, editor i bibliòfil<br /> | data_naix = [[10 de setembre]] de [[1877]]<br /> | lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> | data_mort = [[11 de novembre]] de [[1971]]<br /> | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> }}<br /> '''Nicolau Primitiu Gómez i Serrano''' ([[Sueca]], [[10 de setembre]] de [[1877]] - † [[Valéncia]], [[11 de novembre]] de [[1971]]) fon un empresari, historiador, escritor, editor i bibliòfil [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Nicolau Primitiu, fon un gran protector del [[valencianisme]] baix el règim [[Franquisme|franquiste]], en el que la [[llengua valenciana]] estigué desfavorida. Fon President de [[Lo Rat Penat]] i Decà del [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, RACV).<br /> <br /> == Biografia ==<br /> <br /> Encara que va nàixer en Sueca, la seua família es va instalar en la ciutat de Valéncia quan Nicolau Primitiu tenia a soles sèt anys d'edat. El seu pare regentava un chicotet taller de construcció de maquinària per al treball de l'[[Arròs|arròs]], situat prop del Pla de Zaidia en Valéncia. Nicolau Primitiu es va dedicar al negoci familiar, estudiant peritage industrial per a preparar-se tècnicament. A partir de [[1911]] es va fer càrrec completament del negoci familiar per problemes de salut de son pare. En gran ingeni i treball li va donar un nou impuls, introduint nous alvanços tecnològics que varen situar la seua empresa al nivell d'atres companyies estrangeres, en les que competia en comoditat. Va ser el creador de les primeres trilladores d'arròs que es varen vore en el camp valencià, a principis del [[sigle XX]].<br /> <br /> No obstant, la seua dedicació a l'indústria li va deixar temps per ad atres inquietuts intelectuals. Serà a partir de l'inici de la [[II República Espanyola|II República]] quan les activitats de Nicolau Primitiu començaran en un to més compromés en el [[Valencianisme|valencianisme cultural]] en la seua entrada en el grup [[Acció Cultural Valenciana]] del que formava part el seu germà Emili. Com a soci de [[Lo Rat Penat]] va tindre ocasió de relacionar-se en l'intelectualitat del valencianisme de l'época: [[Josep Martínez Aloy]], [[José Sanchis Sivera]] i uns atres. A partir de [[1928]] comença a publicar els seus treballs d'investigació històrica tant en revistes especialisades com en prensa diària, desenrollant una important llabor de divulgació de temes històrics valencians.<br /> <br /> Fon president de l'entitat valenciana Lo Rat Penat, des de [[1932]] fins a [[1935]]. També fon decà del [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]), a on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia. També fon president de ''[[Proa]]'' en l'any [[1935]], entitat promotora de la cultura valenciana.<br /> <br /> == Bacavés ==<br /> <br /> Des de l'any [[1932]], Nicolau Primitiu va defendre, sense èxit, la denominació de &quot;bacavés&quot;, unió silàbica de, 'Ba - Balears', 'Ca - Catalunya', 'Vés - Valves (Valéncia)', per a denominar a les llengües, Balear-Catalana-Valenciana en conjunt, o siga fon una forma de buscar un nom genèric per a comprendre totes les llengües neollatines que es parlen en la [[Península ibèrica|península ibèrica]], i &quot;Bacàvia&quot; és el nom que li va donar a les terres a on es parlava dita llengua. Pero no obtingué èxit en el seu empenyorament. Per a promoure la seua proposta va escriure una série d'artículs en el diari ''Las Provincias'' i l'opúscul titulat ''Una llengua sense nom''.<br /> <br /> == Trayectòria cultural ==<br /> <br /> En els últims anys de la seua vida, en l'any [[1955]], va fundar l'Editorial ''Sicània'' i la revista homònima ''Sicània'', que fon la plataforma de llançament dels escritors valencias en l'edició de més de cinquanta títuls. A través de les quals va donar a conéixer tota una nova generació d'escritors valencians, com Beatriz Civera, [[Maria Ibars]], Joan Valls Jordà, Antoni Igual Úbeda, José Mascarell i Gosp, editant també obres d'escritors consolidats com per eixemple, [[Francesc Almela i Vives]], [[Carles Salvador]], [[Xavier Casp]] o Mossén Moscardó.<br /> <br /> La seua labor d'edició i la seua bona situació econòmica, li permitiren reunir una important biblioteca particular d'uns 40.000 volumns, especialiçada en obres d'autors valencians i de temàtica valenciana, especialment vinculat a la cultura i l'història. Entre totes les obres recopilades per ell destaquen les obres de referència i consulta, de qualsevol época. La seua impressionant colecció de llibres i un atre material escrit, comprenia totes les branques possibles, sent les ciències, les arts, i la llingüística les que acaparen el més alt percentage de tots. La colecció també inclou incunables, manuscrits, valiosíssimes edicions dels [[sigle XVI|sigles XVI]], [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], publicacions periòdiques, fulles soltes, i un impressionant conjunt d'obres valencianes dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[sigle XX|XX]].<br /> <br /> Tot este llegat fon donat, a la seua mort, per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual ''Bivaldi'', el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en [[febrer]] de [[1979]]. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual [[Biblioteca Valenciana]]. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la [[ciutat de Valéncia]].<br /> <br /> Nicolau Primitiu va ser un dels firmants de les [[Normes de Castelló|Bases Ortogràfiques del 32]].<br /> <br /> == Obres ==<br /> [[Archiu:Faulelles.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]<br /> <br /> La majoria de la seua obra està escrita en valencià, sent estes algunes de les seues obres:<br /> <br /> *[[1923]] ''Contribució a l'estudi de la molineria valenciana migeval''. Esta obra fon presentada al III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, celebrat en 1923. En este treball se superponen els coneiximents tècnics i professionals en l'investigació històrica.<br /> *[[1935]] ''La Renaixença i el Romanticisme''<br /> *[[1936]] ''La llengua valenciana a l'escola''. El contingut d'esta obra anima als educadors a usar i promoure la llengua autòctona.<br /> *[[1936]] ''El bilingüisme valencià'' en una tirada de 500 eixemplars.<br /> *[[1948]] ''Paleolingüística valenciana''<br /> *[[1949]] ''Onda i Quartonda''<br /> *[[1954]] ''De paleontoponímica valenciana pseudo-àrab''<br /> *[[1950]] ''Recordances de Sant Vicent Ferrer''<br /> *[[1951]] ''Las guerras de Aníbal''<br /> *[[1957]] ''La protohistoria mítica de los Íbero-Sicanos''<br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|... es a dir que Jaume Roig (poeta valencià, autor de 'L´espill') diu que va escriure les seues rimes al pla; ço es, en la llengua corrent, com parlaven les aljamies; i com les aljamies eren dels moros: Paterna, Benaguacil, Torrent, Vall d'Alcalà, etc..., resulta també que els moros parlaven en llengua vulgar valenciana, desmentint als filólegs que suponen els moros parlant en arab.|''Antes y después de la conquista de Valencia'', per [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991)}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano}}<br /> * [https://es.wikipedia.org/wiki/Nicolau_Primitiu_G%C3%B3mez_Serrano Nicolau Primitiu en Wikipedia]<br /> <br /> {{Successió<br /> |títul=[[Image:RACV.jpg|40px]]&lt;br&gt;Decà de la RACV<br /> |predecessor=[[José Caruana Reig]]<br /> |successor=[[Jesús Manglano Cucaló de Montull]]<br /> |periodo=[[1956]] - [[1962]]<br /> }}<br /> <br /> {{Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Valencians]]<br /> [[Categoria:Empresaris]]<br /> [[Categoria:Empresaris valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors]]<br /> [[Categoria:Escritors valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors en valencià]]<br /> [[Categoria:Lo Rat Penat]]<br /> [[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]<br /> [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> [[Categoria:Acadèmics RACV]]<br /> [[Categoria:Decans RACV]]<br /> [[Categoria:Valencianistes]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teodor_Llorente_i_Falc%C3%B3&diff=480610 2026-06-03T11:17:29Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> | nom = Teodor Llorente i Falcó<br /> | image = [[Archiu:Teollofal.jpg|200px]]<br /> | peu = <br /> | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br /> | ocupació = Periodiste i escritor<br /> | data_naix = [[1869]] <br /> | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> | data_mort = [[1949]] <br /> | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] <br /> }}<br /> '''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - † [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]]. <br /> <br /> == Biografia ==<br /> <br /> Treballà en son pare en el diari ''[[Las Provincias]]'', que dirigí des de l'any [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[Diari ABC|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]] '', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluís Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).<br /> <br /> == Ideologia ==<br /> <br /> Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i [[Regionalisme|regionaliste moderat]], va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. A l'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] varen assessinar al seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]], en [[març]] de l'any [[1937]], gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], a on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra fon nomenat secretari de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i en l'any [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], en l'actualitat [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), aixina com croniste oficial de la província de Valéncia.<br /> <br /> == Obres ==<br /> <br /> * ''Ráfagas del campo'' ([[1909]])<br /> * ''Cuentos maravillosos'' ([[1913]])<br /> * ''Nuevos cuentos maravillosos'' ([[1928]]) <br /> * ''Mistral y Llorente'' ([[1932]]) <br /> * ''En defensa de la personalidad valenciana'' ([[1930]])<br /> * ''Eduardo Escalante'' ([[1934]])<br /> * ''Los valencianos en San Sebastián'' ([[1941]])<br /> * ''Memorias de un setentón'' ([[1942]]-[[1948]])<br /> * ''Miniaturas''<br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|''Valencia tiene un tesoro histórico de valor inapreciable por lo rico, y este tesoro lo guarda en su archivo municipal. Lo que ha sido la ciudad, desde que fue conquistada por el Rey Jaime, allí está escrito en millares de legajos amarillentos, que siglo tras siglo se han ido depositando, sin sufrir grave detrimento. Allí están los ‘Manuals de Concells’ y ‘Establiments’, o sea los libros de actas, que arrancan de 1306 y comprenden 232 volúmenes, y donde vive toda la historia de Valencia, desde principio del siglo XIV; allí hay otra serie complementaria de aquellos, como la de ‘Previsións dels Jurats’, con 192 volúmenes (de 1432 a 1691), figurando junto a estos, como expresión del régimen financiero de la ciudad los libros de ‘Clavería Comuna’ con sus dos secciones de ‘Albarans’ (libramiento) y de cargo y de data y los de ‘Clavería de Censals’, que contiene los préstamos ofrecidos a la ciudad por corporaciones y particulares, y por último la valiosa colección de ‘Notals’, escrituras notariales en que una de las partes era el Consejo General, remontándose la primera a 1343. Merecen también citarse las Cartas Reales y las Misivas, valiosa colección de letras de cambio, en la que se halla la más antigua que se conoce en España, y autógrafos de varias personalidades, entre ellos uno de San Ignacio de Loyola.''<br /> <br /> ''Todo este inmenso fardo de papel contiene la Historia de la ciudad de Valencia y de parte de su antiguo reino, pues la capitalidad de éste no podía sustraerse de la vida de aquél.''|El tesoro histórico de Valencia del llibre ''En defensa de la personalidad valenciana''. Colecció d'artículs publicats en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' de Valéncia (Tom II, segona edició), per Jordi de Fenollar (Imp. Doménech-Valéncia), sense data.}}<br /> <br /> Nota: Jordi de Fenollar és el pseudònim de Teodor Llorente i Falcó, fill del patrici [[Teodor Llorente i Olivares]].<br /> <br /> == Referències ==<br /> <br /> * Cortés Carreres, Santi. ''Valéncia baix el règim franquiste (1939-1951)''. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. <br /> * [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070301/cultura/teodoro-llorente-falco-rigor_20070301.html Biografia en ''[[Las Provincias]]'']<br /> <br /> <br /> {{Successió<br /> |títul=[[Image:RACV.jpg|40px]]&lt;br&gt;Decà de la RACV<br /> |predecessor=[[Josep Sanchis Sivera]]<br /> |successor=[[Francisco Martínez Martínez]]<br /> |periodo=[[1939]] - [[1941]]<br /> }}<br /> <br /> {{Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Valencians]]<br /> [[Categoria:Periodistes]]<br /> [[Categoria:Periodistes valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors]]<br /> [[Categoria:Escritors valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors en castellà]]<br /> [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> [[Categoria:Acadèmics RACV]]<br /> [[Categoria:Decans RACV]]<br /> [[Categoria:Valencianistes]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=480609 2026-06-03T11:10:17Z

<p>Caro de Segeda: /* Vídeos */</p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> [[Image:RACV.jpg|thumb|200px|&lt;center&gt;Escut de l'institució&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:Real academia de cultura valenciana.jpg|right|200px|thumb|&lt;center&gt;Frontera de la sèu de la '''RACV'''&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:RACV2.jpg|thumb|200px|Detall de la galeria principal de la Sèu de la '''RACV]] '''<br /> [[Image:RACV3.jpg|thumb|200px|&lt;center&gt;Detall de la Sèu de la '''RACV'''&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:RACV1.jpg|thumb|200px|Detall de l'entrada de la Sèu de la '''RACV]] '''<br /> <br /> La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)''' és una institució publica [[Valencià|valenciana]] creada baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]], a iniciativa del seu president [[José Martinez Aloy|Josep Martínez Aloy]]. El seu orige es remonta a l'any [[1915]], quan se creà l'entitat &quot;Centre de Cultura Valenciana&quot; per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV és una acadèmia associada a l'[[Institut d'Espanya]] i es l'única de tot l'Institut en capacitat per a temes relacionats en la [[llengua valenciana]], segons reconeix la mateixa [[RAE]] en un escrit dels anys huitanta.&lt;ref&gt;[http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf]&lt;/ref&gt; <br /> <br /> És l'institució encarregada de l'elaboració de la normativa de la [[llengua valenciana]] en les [[Normes del Puig]] i l'única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En [[juliol]] de l'any [[2003]] reformà les [[Normes del Puig]] (que la mateixa entitat propongué en [[1981]] i reformà en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.<br /> <br /> La Real Acadèmia de Cultura Valenciana té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com l'[[Ajuntament de Valéncia]], la [[Diputació de Valéncia]] i la [[Conselleria de Cultura]] de la [[Generalitat Valenciana]]. Ademés té convenis de colaboració en atres entitats, com l'[[Universitat Cardenal Herrera]]-Ceu Sant Pau de Valéncia, [[Universitat Politècnica de Valéncia]] i l'[[Escola Internacional de Protocol de Valéncia]].<br /> <br /> == Història ==<br /> El [[15 de giner]] de [[1915]], de la mà del llavors president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], se fundà el [[Centre de Cultura Valenciana]]. Encara que té el seu orige en la [[Diputació de Valéncia]], l'[[Ajuntament de Valéncia]] pronte es sumà ad este proyecte. L'ajuntament cedí en l'any [[1917]] el Saló del [[Consolat del Mar]] de la [[Llonja de Valéncia]] per a ser la sèu social de l'entitat. Est edifici és una joya única del gòtic civil valencià i ha segut declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. En l'actualitat este saló s'usa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.<br /> <br /> En l'any 1915 edità la que pot considerar-se primera gramàtica normativa de la [[llengua valenciana]] en uns criteris moderns: la ''Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana'' redactada per [[Lluís Fullana]], en aplicació de l'acort ortogràfic firmat en [[1914]].<br /> <br /> En l'any [[1922]] se crea la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de Lliteratura]], que en [[1928]] adopta el nom de Secció de Llengua i Lliteratura. En l'actualitat reunix a filòlecs, escritors i experts en llengua valenciana, i actua com l'entitat normativa de referència per al [[Valencianisme|valencianisme]] llingüístic, fixant les normes ortogràfiques i gramaticals de l'idioma valencià.<br /> <br /> Des de l'any [[1926]] l'estructura interna quedà configurada en les seccions següents:<br /> <br /> * Llengua i Lliteratura<br /> * Etnografia i Folclor<br /> * Història i Arqueologia<br /> * Prehistòria i Antropologia<br /> <br /> Estes seccions foren la base de treball d'investigació del centre, estaven dirigides per un director de Número. Se podien nomenar també colaboradors agregats que serien coordinats per a la realisació de diversos treballs.<br /> <br /> Despuix de la [[Guerra Civil]] s'agregaren tres seccions més:<br /> <br /> * Ciències Naturals<br /> * Geografia del [[Regne de Valéncia]]<br /> * Filologia Valenciana<br /> <br /> I en els anys [[1951]], [[1955]] i [[1959]] s'afegiren atres tres, respectivament:<br /> <br /> * Conferència Club<br /> * Cronistes del Regne de Valéncia<br /> * Protectors dels Encreuaments i dels ermitoris del Regne de Valéncia<br /> <br /> D'esta manera, el [[Centre de Cultura Valenciana]] es presentava com un centre [[valencià]] d'investigació en diverses àrees. En l'any [[1946]] ingressà en el Patronat José Maria Quadrado, pertanyent al [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]].<br /> <br /> En l'any [[1978]] passà a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En [[1986]], l'acadèmia fon acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.<br /> <br /> La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''' propongué en [[1981]] una normativa per a la llengua valenciana coneguda com a [[Normes d'el Puig]], davant de numeroses entitats i intelectuals. Esta normativa fon la primera en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la [[Generalitat Valenciana]] en dites normes, i ser usades per la pròpia [[Conselleria de Cultura]] de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del [[valencià]].<br /> <br /> En l'any [[1991]], el rei [[Joan Carles I]], li concedí el títul de Real, per lo qual l'entitat fon reconeguda i denominada a partir de llavors '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''', nom en que consta actualment en l'[[Institut d'Espanya]].<br /> <br /> === La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia ===<br /> <br /> A començaments del [[sigle XX]], el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de [[idioma valencià|llengua valenciana]] en l'[[Universitat de Valéncia]]. Les seues gestions arribaren a bon fi el [[27 de giner]] de l'any [[1918]], quan en [[Lluís Fullana Mira|Pare Fullana]] oferí la seua primera lliçó.&lt;ref&gt;[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de [[Lo Rat Penat]], pàgina 15]&lt;/ref&gt; El Centre de Cultura Valenciana també es distinguí pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del [[Pare Fullana]] o la Càtedra de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] de l' Universitat, proclamava:<br /> <br /> {{cita|...hi ha necessitat de que en l'escola, al mateix temps que el castellà, s'ensenye l'idioma valencià, puix solament aixina es conseguira la necessària instrucció del nostre poble, que hui té que lluitar en obstàculs insuperables per a poder dur a càrrec els seus coneiximents.|[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de Lo Rat Penat]}}<br /> La Càtedra fon suprimida durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i no fon restaurada despuix de la fi de la dictadura.<br /> <br /> En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'[[Universitat de Valéncia]], a l'estar emmarcat l'estudi del [[valencià]] en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels [[anys 60]] del [[sigle XX]] fins a l'actualitat.<br /> <br /> == Funció normativa: autoritat llingüística del valencià ==<br /> [[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Portada del llibre dels actes del XXX Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any [[2011]]]]<br /> <br /> La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià en les Normes del Puig. La seua funció es similar a la de la [[Real Acadèmia Espanyola]] en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés. <br /> <br /> La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminà en [[1979]], davant l'absència d'un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, unes normes ortogràfiques que recuperaven en gran part el consens de l'any 1914. Són conegudes popularment en l'apelatiu de [[Normes d'El Puig]], degut a que foren recolzades en un acte públic realisat en [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] per numeroses entitats i intelectuals.<br /> <br /> L'actual normativa ortogràfica aixina com el lèxic del valencià estan recollits en el ''Diccionari Ortogràfic'' de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV és coneguda com a &quot;Normes d'El Puig&quot;, és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant se pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen l'única forma correcta de la [[llengua valenciana]] moderna.<br /> <br /> El [[5 de març]] de l'any [[2006]] se celebrà el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig en el mateix lloc, el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]], acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i cíviques i que fon organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].<br /> <br /> Estes normes tingueren un reconeiximent oficial, en ser publicada en elles, dins del [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana|Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]], la primera edició de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], i en ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la [[Generalitat Valenciana]] per a l'ensenyança del valencià.<br /> <br /> Estos treballs d'investigació al voltant de la llengua valenciana feren que l'entitat científica passara a convertir-se en una entitat en arraïlament popular per la seua defensa i recuperació de l'autèntica [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]], front als continus intents d'anexió llingüística i cultural per part dels qui consideraven la cultura i la llengua valencianes com a part de la cultura i la llengua catalanes.<br /> <br /> {{Cita|A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.|Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}<br /> <br /> == Activitats ==<br /> La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''' desenrolla una série d'activitats&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080717/opinion/racv-conmemora-aniversario-magnanimo-20080717.html La RACV conmemora el 550 aniversario de Alfonso el Magnánimo]&lt;/ref&gt;, conferències i actes en l'objectiu de promoure l'investigació i la difusió en l'àmbit de la cultura valenciana.<br /> <br /> Entre totes les activitats que realisa a lo llarc de l'any, ne podem destacar:<br /> <br /> * '''Escola Superior d'Estudis Valencians''': Té com a objectiu divulgar la Cultura Valenciana en tots els seus àmbits i aspectes. L'activitat està dirigida a totes les persones. <br /> * '''Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes''': Es un acte d'exaltació de la [[llengua valenciana]] que es realisa el 3 de Març de cada any, en memòria de l'escritor valencià [[Ausiàs March]]. En est acte la RACV presenta les seues novetats editorials i científiques. Sol tindre lloc en el [[Palau de la Música de Valéncia]]. <br /> * '''Fira del Llibre Valencià''': Congrega a totes les editorials, institucions i associacions que editen llibres en valencià. Se realisa en el més de juny. També atres fires del llibre temàtiques com la '''Fira de Llibre Arqueòlogic'''.<br /> * '''Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes''': Són unes jornades que giren al voltant de l'història valenciana, les humanitats i la ciència en relació a la [[Comunitat Valenciana]]. Estes jornades se realisen des dels anys 80, a lo llarc de l'estiu i tenen lloc en la ciutat de [[Gandia]].<br /> * '''Conferències''': Durant l'any les diferents seccions que componen la Real Acadèmia de Cultura Valenciana realisen conferències de diferent temàtica.<br /> <br /> == Els Acadèmics ==<br /> La Real Acadèmia de Cultura Valenciana està integrada per quatre tipos d'acadèmics, cada un d'ells en unes obligacions especificades en els estatuts de l'entitat. <br /> <br /> Els Acadèmics de Número, els Acadèmics Electes, els Acadèmics d'Honor i els Acadèmics Corresponents. Cada u té estipulats uns drets i unes obligacions, en la cerimònia d'entrada com a tals en la RACV, reben una medalla, representativa del número que li corresponga segons la vacant que vaja a ocupar.<br /> <br /> Una llarga llista de personalitats rellevants han format part de l'Acadèmia: [[Vicente Blasco Ibáñez]], [[Eduardo Primo Yúfera]], [[Alberto Sols García|Alberto Sols]], [[Nicolau Primitiu]], [[Domingo Fletcher Valls|Fletcher Valls]], [[Julián San Valero]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Francisco Lozano Sanchis|Francisco Lozano]], entre atres.<br /> <br /> == Seccions i responsables ==<br /> Actualment l'institució està integrada per 15 seccions.<br /> <br /> * ''Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes'': [[José Aparicio Pérez]] <br /> * ''Economia'': [[José María Jiménez de la Iglesia]] <br /> * ''Estudis Ibèrics &quot;Domingo Fletcher Valls&quot;'': José Aparicio Pérez <br /> * ''Etnologia i Cultura Popular'': [[Joan Gil Barberà]] <br /> * ''Ciències Agroalimentàries '': [[Vicent Lluís Simó i Santonja]] <br /> * ''Genealogia i Heràldica'': [[Francisco A. Roca Traver]] <br /> * ''Història'': [[Amparo Cabanes Pecourt]] <br /> * ''Història de l'Art Valencià'': [[Violeta Montoliu]] <br /> * ''[[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Llengua i Lliteratura Valencianes]]'': [[Leopolt Peñarroja]] <br /> * ''Musicologia'': [[José Climent Barber]] <br /> * ''Patrimoni Artístic'': [[Nassio Bayarri Lluch]] <br /> * ''Prehistòria i Arqueologia'': [[José Aparicio Pérez]] <br /> * ''Publicacions'': [[Òscar Rueda|Òscar Rueda Pitarque]] <br /> * ''Lliteratura Valenciana en Castellà i unes atres llengües'': [[Jaime Siles Ruiz]] <br /> * ''Cronistes del Regne de Valéncia'': José Aparicio Pérez <br /> <br /> La Secció de Llengua i Lliteratura ha organisat events internacionals de llengües minoritàries,&lt;ref&gt;[http://silm.racv.es/ I Seminari Internacional de Llengües Minoritaries], dedicat a les llengües minoritàries d'Europa.&lt;/ref&gt; editat diccionaris,&lt;ref&gt;[https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ Diccionaris on-line editats per la RACV], Diccionaris General, Bilingüe, de Sinònims i de Rimes.&lt;/ref&gt; correctors informàtics, abundant bibliografia i les citades [[Normes d'El Puig]].<br /> <br /> == Junta de Govern ==<br /> * ''Vicedecà'': [[José Vicente Gómez Bayarri]]<br /> * ''Secretari'': [[Vicente Domínguez Calatayud]]<br /> * ''Vicesecretari'': [[Francisco Llàcer Bueno]]<br /> * ''Tesorer'': [[Vicent Baixauli Comes]]<br /> * ''Director de Publicacions'': [[Òscar Rueda|Òscar Rueda Pitarque]]<br /> * ''Bibliotecari'': [[José Francisco Ballester-Olmos Anguís]]<br /> * ''Director de Seccions'': [[José Alfredo Pellicer Artés]]<br /> * ''Vocal 1er'': [[Leopolt Peñarroja|Leopolt Peñarroja Torrejón]]<br /> * ''Vocal 2on'': [[Ampar Cabanes|Mª Desamparats Cabanes Pecourt]]<br /> * ''Vocal 3er'': [[María Dolores Miralles Enrique]]<br /> * ''Vocal 4rt'': [[Rafael Romero Villafranca]]<br /> * ''Vocal 5nt'': [[Carmen Boldó Roda]]<br /> <br /> == Decans de la RACV ==<br /> * [[José Martínez Aloy]] (1915-1924)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1924-1927)<br /> * [[José Sanchis Sivera]] (1927-1937)<br /> * [[Teodoro Llorente Falcó]] (1939-1941)<br /> * [[Francisco Martínez Martínez]] (1941-1943)<br /> * [[José Caruana Reig]], Baró de San Petrillo (1943-1956)<br /> * [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1956-1962)<br /> * [[Jesús Manglano Cucaló de Montull]], Baró de Terrateig (1962-1978)<br /> * [[Julián San Valero Aparisi]] (1978-1984)<br /> * [[Eduardo Primo Yúfera]] (1984-1987)<br /> * [[Julián San Valero Aparisi]] (1987-1990) <br /> * [[Xavier Casp Verger]] (1990-2001)<br /> * [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró Dolz]] (2001-2007)<br /> * [[Vicent Lluís Simó Santonja]] (2007-2013)<br /> * [[Enrique de Miguel Fernández-Carranza]] (2013-2018)<br /> * [[Federico Martínez Roda]] (2018-2019)<br /> * [[José Luis Manglano de Mas]] (2019-2025)<br /> * [[Luis Miguel Romero Villafranca]] (2025-En el càrrec)<br /> <br /> == Publicacions ==<br /> Des de l'any [[1928]] la RACV ha publicat monografies, coleccions, diccionaris i atres documents normatius, ademés de revistes científiques dedicades a temes culturals valencians, com els ''Anals'', i des de l'any [[1986]] la ''Série arqueològica'' i la ''Série filològica'', aixina com la ''Série històrica'' des de l'any [[1995]].<br /> <br /> === Diccionaris ===<br /> [[Image:Diccion.jpg|thumb|300px|Diccionari General de la Llengua Valenciana]]<br /> [[Archiu:Dicor.jpg|thumb|250px|Portada del Diccionari Ortogràfic]]<br /> * El ''[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]'', diccionari normatiu resultat d'un treball de més de dèu anys de [[Voro López i Verdejo]], acadèmic de número i director de la secció de ''Llengua i Lliteratura Valencianes''.<br /> <br /> * El ''[[Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà Castellà-Valencià]]'', diccionari d'us que facilita l'accés a les formes més usuals en valencià i la seua equivalència en castellà.<br /> <br /> * El ''Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims'', obra que té la pretensió de ser una obra auxiliar per a qui desige afondar en el lèxic valencià.<br /> <br /> * El ''Diccionari Valencià de la Rima'', el propòsit del qual és el proporcionar una obra que facilite la possibilitat de trobar rimes.<br /> <br /> === Documents normatius ===<br /> * ''[[Ortografia de la llengua valenciana RACV|Ortografia de la Llengua Valenciana]]'' (1994, quinta edició).<br /> * ''Gramàtica de la Llengua Valenciana'', [[Antoni Fontelles]], [[Chimo Lanuza]] i [[Laura Garcia]] (1996).<br /> * ''Ortografia de la Llengua Valenciana i Estàndart Oral Valencià'' (2005).<br /> * ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'', [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (2006).<br /> * ''Regles de les Vocals I i O Obertes i Tancades en Valencià''.<br /> * ''Normes Bàsiques sobre la Mètrica Valenciana''.<br /> * ''[[Nova gramàtica de la Llengua Valenciana]]'' (2015)<br /> <br /> === Glossaris ===<br /> * ''Onomàstica Valenciana''.<br /> * ''Topònims Valencians''.<br /> * ''Topònims Espanyols''.<br /> * ''Abreviatures en Valencià''.<br /> * ''Onomatopeyes, exclamacions i interjeccions valencianes''.<br /> <br /> === Informes i escrits ===<br /> * ''Informe sobre l'us de l'expressió &quot;bellea del fòc&quot;'' (2014).<br /> * ''Història de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes''.<br /> * ''Intervenció llegida en la Junta General de la RACV el 20/02/2014.''<br /> * ''Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació.''<br /> * ''Valencianismes: Propostes a la Real Acadèmia Espanyola / Valencianismos: Propuestas a la Real Academia Española'' (2009)<br /> * ''El Nom Històric de la Llengua Valenciana.''<br /> * ''Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana sobre la Gramàtica Normativa Valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.''<br /> * ''Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana Sobre l'Idioma Valencià, solicitat pel Tribunal Suprem.''<br /> * ''Consideracions sobre el topònim -Valéncia-.''<br /> * ''Canvis ortogràfics dels últims 25 anys.''<br /> * ''Resposta de la RACV al dictament de l'AVL sobre la llengua valenciana.''<br /> * ''Decàlec presentat per la RACV a l'AVL.''<br /> * ''Informe sobre la Llengua de RTVV'' (1990).<br /> * ''Declaració de principis de la RACV.''<br /> * ''Manifest dels Ciutadans sobre la llengua valenciana''<br /> * ''Consideraciones hechas por la Real Academia de Cultura Valenciana sobre el &quot;Informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de Lenguas Regionales y Minoritarias 2002&quot;''<br /> <br /> == Patronat de la RACV ==<br /> {{AP|Patronat de la RACV}}<br /> L'Associació Cultural per al Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, conegut com a '''[[Patronat de la RACV]]''', és una institució creada en l'any [[1987]], sent el seu president fundador [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró]] i u dels membres més destacats del mateix, [[Héctor Gimeno Mondragón|Héctor Gimeno]] com a President honorari. Al cap de la seua junta directiva està [[Eliseo Puig Arcos]]. <br /> <br /> El Patronat de la RACV té com a objectiu ajudar a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en el seu treball d'investigació referent a la cultura i [[llengua valenciana]].<br /> <br /> == Amics de la RACV ==<br /> {{AP|Amics de la RACV}}<br /> La RACV també dispon de l'entitat [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] que té la funció de recolzar i ajudar a que esta institució realise la seua llabor cultural d'investigació científica que li pertoca en les millors condicions i conseguir que la RACV tinga una àmplia base de soport entre el poble valencià. <br /> <br /> Ser membre d'Amics de la RACV dona certes preferències en les activitats i actes que desenrolla la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].<br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]<br /> <br /> El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre [[Íñigo Cavero]], autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat.<br /> <br /> En Catalunya, [[Jordi Pujol]] (10/06/79), ya instalat en la [[Generalitat Catalana]], deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic...:<br /> <br /> &quot;Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de [[Espanya|España]]&quot;<br /> <br /> Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. <br /> <br /> Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del [[País Valencià]]' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}<br /> <br /> {{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.<br /> <br /> La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarco i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentats pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l'indiscutible Idioma Valencià.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}<br /> <br /> {{Cita|1998. Els academics de la Real Academia de Cultura Valenciana emeten el seu 'Informe sobre la llengua o idioma valencià' a on s'incloïen els 'Criteris sobre l'identitat de l'idioma valencià' que el definixen com 'conceptual, estructural i cientificament una llengua diferenciada'. L'informe estava dirigit al [[Consell Valencià de Cultura]] que aspirava a 'dictaminar' en materia llingüistica sobre la Llengua Valenciana.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}} <br /> <br /> {{Cita|La llengua valenciana és la llengua pròpia i històrica dels valencians. Normalment la denominem en el nom de “valencià”. El valencià, a lo llarc de la nostra història, ha segut considerat sempre com a llengua; no com una simple varietat llingüística de cap atra llengua veïna o bessona.|Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana. Dirigit al govern de la Generalitat i a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Real Acadèmia de Cultura Valenciana}} <br /> <br /> {{Cita|III. La Real Academia de Cultura Valenciana, integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l´institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s´ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l´establida, d´acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, Institut d´Estudis Catalans, etc.).<br /> <br /> Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la Llengua Valenciana, l´atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s´integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d´esta declaracio.|Extracte del 'Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana' (''[[Diario de Valencia]]'', 15.12.2000). [[Xavier Casp]], President de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV)}}<br /> <br /> {{Cita|''La Historia ha sido la principal dedicación de la Real Academia de Cultura Valenciana.''|[[José Aparicio Pérez]] (''Infoguiavalencia'', 21 d'abril de 2015)}}<br /> <br /> == Premis i guardons ==<br /> <br /> * [[2025]].- Premi Llibertat Colectiva, otorgat pel periòdic ''Noticias Ciudadanas''.<br /> * [[2026]].- Distinció al Mèrit Cultural, otorgat per l'Acadèmia Internacional de Ciències, Tecnologia, Educació i Humanitats.<br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> * [[Anex:Acadèmics corresponents de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] <br /> * [[Normes d'El Puig]]<br /> * [[Llengua Valenciana]]<br /> * [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]<br /> * [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]]<br /> * [[XL Aniversari Normes d'El Puig]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> * DECRETO 91/2015, de 12 de junio, del Consell, por el que se regula la creación de las academias científicas, culturales y artísticas de la Comunitat Valenciana y su registro. [2015/5730] (DOCV núm. 7550 de 17.06.2015)<br /> * [http://www.racv.es/files/ESTATUTOS_RACV.pdf Estatuts de la RACV]<br /> * [https://dogv.gva.es/datos/2015/04/09/pdf/2015_3127.pdf Ley 6/2015, de la Generalitat, de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano]<br /> * [https://web.archive.org/web/20150206040116/http://www.racv.es/es/institucion-academicos RACV. L'Institució i els Acadèmics]<br /> * [https://web.archive.org/web/20150217070909/http://racv.es/vcia/seccions RACV. Seccions de la RACV]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * Díaz-Andreu García, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi. (2009). Diccionario histórico de la arqueología en España: (siglos XV-XX). Marcial Pons, Ediciones de Historia. p. 782. ISBN 978-84-96467-45-3. Wikidata Q23781184<br /> * Gerhard Ernst, Gerold Ungeheuer, Herbert Ernst Wiegand (2006). Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft: Handbooks of linguistics and communication science. Romanische Sprachgeschichte : ein internationales Handbuch zur Geschichte der romanischen Sprachen. Berlín, Alemania: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017150-3 Gerhard Ernst, Gerold Ungeheuer, Herbert Ernst Wiegand (2006). Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft: Handbooks of linguistics and communication science. Romanische Sprachgeschichte : ein internationales Handbuch zur Geschichte der romanischen Sprachen. Berlín, Alemania: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017150-3<br /> * Osca Lluch, Julia; López Ferrer, M. Teresa. (2000). Directorio de publicaciones científicas de la Comunidad Valenciana. Universidad de Valencia. p. 68. ISBN 9788437042725<br /> * Sánchez González, Luis. Fernando Sapiña Navarro, Juan José Seguí Marco (2012). La romanización en tierras valencianas: Una historia documental. Universitat de Valéncia. ISBN 9788437089454<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}<br /> * [http://www.racv.es/ Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionaris de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [http://www.amics-racv.org/ Portal d'Amics de la RACV]<br /> * [http://www.llenguavalencianasi.com/grup/enquestes/07-09.htm Segons una enquesta, les Normes d'El Puig deurien ser revisades i reformades no sols per part de la RACV sino ademés demanant ajuda a atres grups per a la seua millora.]<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com/documents/sobre_la_normativa_de_la_racv Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)]<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_de_rtvv Informe sobre la llengua de RTVV - Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html 40 años de las reglas del valenciano - ''Las Provincias'']<br /> * [https://valenciaplaza.com/entidades-lanzan-el-manifiesto-no-als-paisos-catalansante-los-ataques-contra-el-pueblo-valenciano Entidades lanzan el manifiesto 'No als Països Catalans' ante los &quot;ataques contra el pueblo valenciano&quot; - ''Valencia Plaza'']<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/la-racv-dedica-el-dia-la-llengua-valenciana-al-poeta-anfos-ramon/ La RACV dedica el Dia la Llengua Valenciana al poeta Anfós Ramon - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-i-la-racv-llancen-una-nova-edicio-de-els-quatres-evangelis-en-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat i la RACV llancen una nova edició de “Els Quatres Evangelis” en llengua valenciana - Cultura Valenciana]<br /> * [https://valencianews.es/cultura/comunicat-oficial-de-repulsa-de-la-racv-a-la-forma-i-al-contingut-de-les-proves-dacces-a-luniversitat-en-la-materia-denominada-valencia-llengua-ii/ Comunicat oficial de repulsa de la RACV a la forma i al contingut de les Proves d’Accés a l’Universitat en la matèria denominada «Valencià-Llengua II» - ''Valencia News'']<br /> * [https://noticiasciudadanas.com/premi-llibertat-colectiva-nc/ Premi Llibertat Colectiva de Noticias Ciudadanas 2025 - ''Noticias Ciudadanas'']<br /> * [https://valencianews.es/cultura/comunicat-oficial-de-repulsa-de-la-racv-a-la-forma-i-al-contingut-de-les-proves-dacces-a-luniversitat-en-la-materia-denominada-valencia-llengua-ii/ Comunicat oficial de repulsa de la RACV a la forma i al contingut de les Proves d’Accés a l’Universitat en la matèria denominada «Valencià-Llengua II» - ''Valencia News'']<br /> <br /> === Vídeos === <br /> * [http://racv.es/es/video/racv?page=9 Presentació de la RACV - Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.youtube.com/watch?v=aoaCbMXhRqI&amp;feature=share Real Acadèmia de Cultura Valenciana: su historia - Vídeo - YouTube]<br /> * [https://www.youtube.com/watch?v=Em_PFypqSdQ Presentació traductor Llengua Valenciana. RACV - YouTube]<br /> * [https://www.youtube.com/watch?v=chvGWIMk-KE S.M. el Rey recibe en audiencia a la Real Academia de Cultura Valenciana - Casa Real - Youtube]<br /> * [https://www.youtube.com/watch?v=c1kouxRfpsM&amp;t=1791s Acte d'homenage pel 40 aniversari de les Normes d'El Puig de la RACV - YouTube] <br /> <br /> {{Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}<br /> {{Llengua valenciana}}<br /> {{Gramàtica del valencià}}<br /> {{Llista artículs destacats}}<br /> <br /> [[Categoria:Història Valenciana]]<br /> [[Categoria:Cultura Valenciana]]<br /> [[Categoria:Institucions i drets forals]]<br /> [[Categoria:Acadèmies]]<br /> [[Categoria:Acadèmies de Llengua d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=480607 2026-06-03T10:46:31Z

<p>Caro de Segeda: /* Vídeos */</p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> [[Image:RACV.jpg|thumb|200px|&lt;center&gt;Escut de l'institució&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:Real academia de cultura valenciana.jpg|right|200px|thumb|&lt;center&gt;Frontera de la sèu de la '''RACV'''&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:RACV2.jpg|thumb|200px|Detall de la galeria principal de la Sèu de la '''RACV]] '''<br /> [[Image:RACV3.jpg|thumb|200px|&lt;center&gt;Detall de la Sèu de la '''RACV'''&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:RACV1.jpg|thumb|200px|Detall de l'entrada de la Sèu de la '''RACV]] '''<br /> <br /> La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)''' és una institució publica [[Valencià|valenciana]] creada baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]], a iniciativa del seu president [[José Martinez Aloy|Josep Martínez Aloy]]. El seu orige es remonta a l'any [[1915]], quan se creà l'entitat &quot;Centre de Cultura Valenciana&quot; per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV és una acadèmia associada a l'[[Institut d'Espanya]] i es l'única de tot l'Institut en capacitat per a temes relacionats en la [[llengua valenciana]], segons reconeix la mateixa [[RAE]] en un escrit dels anys huitanta.&lt;ref&gt;[http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf]&lt;/ref&gt; <br /> <br /> És l'institució encarregada de l'elaboració de la normativa de la [[llengua valenciana]] en les [[Normes del Puig]] i l'única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En [[juliol]] de l'any [[2003]] reformà les [[Normes del Puig]] (que la mateixa entitat propongué en [[1981]] i reformà en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.<br /> <br /> La Real Acadèmia de Cultura Valenciana té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com l'[[Ajuntament de Valéncia]], la [[Diputació de Valéncia]] i la [[Conselleria de Cultura]] de la [[Generalitat Valenciana]]. Ademés té convenis de colaboració en atres entitats, com l'[[Universitat Cardenal Herrera]]-Ceu Sant Pau de Valéncia, [[Universitat Politècnica de Valéncia]] i l'[[Escola Internacional de Protocol de Valéncia]].<br /> <br /> == Història ==<br /> El [[15 de giner]] de [[1915]], de la mà del llavors president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], se fundà el [[Centre de Cultura Valenciana]]. Encara que té el seu orige en la [[Diputació de Valéncia]], l'[[Ajuntament de Valéncia]] pronte es sumà ad este proyecte. L'ajuntament cedí en l'any [[1917]] el Saló del [[Consolat del Mar]] de la [[Llonja de Valéncia]] per a ser la sèu social de l'entitat. Est edifici és una joya única del gòtic civil valencià i ha segut declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. En l'actualitat este saló s'usa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.<br /> <br /> En l'any 1915 edità la que pot considerar-se primera gramàtica normativa de la [[llengua valenciana]] en uns criteris moderns: la ''Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana'' redactada per [[Lluís Fullana]], en aplicació de l'acort ortogràfic firmat en [[1914]].<br /> <br /> En l'any [[1922]] se crea la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de Lliteratura]], que en [[1928]] adopta el nom de Secció de Llengua i Lliteratura. En l'actualitat reunix a filòlecs, escritors i experts en llengua valenciana, i actua com l'entitat normativa de referència per al [[Valencianisme|valencianisme]] llingüístic, fixant les normes ortogràfiques i gramaticals de l'idioma valencià.<br /> <br /> Des de l'any [[1926]] l'estructura interna quedà configurada en les seccions següents:<br /> <br /> * Llengua i Lliteratura<br /> * Etnografia i Folclor<br /> * Història i Arqueologia<br /> * Prehistòria i Antropologia<br /> <br /> Estes seccions foren la base de treball d'investigació del centre, estaven dirigides per un director de Número. Se podien nomenar també colaboradors agregats que serien coordinats per a la realisació de diversos treballs.<br /> <br /> Despuix de la [[Guerra Civil]] s'agregaren tres seccions més:<br /> <br /> * Ciències Naturals<br /> * Geografia del [[Regne de Valéncia]]<br /> * Filologia Valenciana<br /> <br /> I en els anys [[1951]], [[1955]] i [[1959]] s'afegiren atres tres, respectivament:<br /> <br /> * Conferència Club<br /> * Cronistes del Regne de Valéncia<br /> * Protectors dels Encreuaments i dels ermitoris del Regne de Valéncia<br /> <br /> D'esta manera, el [[Centre de Cultura Valenciana]] es presentava com un centre [[valencià]] d'investigació en diverses àrees. En l'any [[1946]] ingressà en el Patronat José Maria Quadrado, pertanyent al [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]].<br /> <br /> En l'any [[1978]] passà a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En [[1986]], l'acadèmia fon acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.<br /> <br /> La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''' propongué en [[1981]] una normativa per a la llengua valenciana coneguda com a [[Normes d'el Puig]], davant de numeroses entitats i intelectuals. Esta normativa fon la primera en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la [[Generalitat Valenciana]] en dites normes, i ser usades per la pròpia [[Conselleria de Cultura]] de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del [[valencià]].<br /> <br /> En l'any [[1991]], el rei [[Joan Carles I]], li concedí el títul de Real, per lo qual l'entitat fon reconeguda i denominada a partir de llavors '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''', nom en que consta actualment en l'[[Institut d'Espanya]].<br /> <br /> === La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia ===<br /> <br /> A començaments del [[sigle XX]], el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de [[idioma valencià|llengua valenciana]] en l'[[Universitat de Valéncia]]. Les seues gestions arribaren a bon fi el [[27 de giner]] de l'any [[1918]], quan en [[Lluís Fullana Mira|Pare Fullana]] oferí la seua primera lliçó.&lt;ref&gt;[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de [[Lo Rat Penat]], pàgina 15]&lt;/ref&gt; El Centre de Cultura Valenciana també es distinguí pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del [[Pare Fullana]] o la Càtedra de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] de l' Universitat, proclamava:<br /> <br /> {{cita|...hi ha necessitat de que en l'escola, al mateix temps que el castellà, s'ensenye l'idioma valencià, puix solament aixina es conseguira la necessària instrucció del nostre poble, que hui té que lluitar en obstàculs insuperables per a poder dur a càrrec els seus coneiximents.|[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de Lo Rat Penat]}}<br /> La Càtedra fon suprimida durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i no fon restaurada despuix de la fi de la dictadura.<br /> <br /> En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'[[Universitat de Valéncia]], a l'estar emmarcat l'estudi del [[valencià]] en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels [[anys 60]] del [[sigle XX]] fins a l'actualitat.<br /> <br /> == Funció normativa: autoritat llingüística del valencià ==<br /> [[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Portada del llibre dels actes del XXX Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any [[2011]]]]<br /> <br /> La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià en les Normes del Puig. La seua funció es similar a la de la [[Real Acadèmia Espanyola]] en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés. <br /> <br /> La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminà en [[1979]], davant l'absència d'un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, unes normes ortogràfiques que recuperaven en gran part el consens de l'any 1914. Són conegudes popularment en l'apelatiu de [[Normes d'El Puig]], degut a que foren recolzades en un acte públic realisat en [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] per numeroses entitats i intelectuals.<br /> <br /> L'actual normativa ortogràfica aixina com el lèxic del valencià estan recollits en el ''Diccionari Ortogràfic'' de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV és coneguda com a &quot;Normes d'El Puig&quot;, és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant se pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen l'única forma correcta de la [[llengua valenciana]] moderna.<br /> <br /> El [[5 de març]] de l'any [[2006]] se celebrà el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig en el mateix lloc, el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]], acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i cíviques i que fon organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].<br /> <br /> Estes normes tingueren un reconeiximent oficial, en ser publicada en elles, dins del [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana|Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]], la primera edició de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], i en ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la [[Generalitat Valenciana]] per a l'ensenyança del valencià.<br /> <br /> Estos treballs d'investigació al voltant de la llengua valenciana feren que l'entitat científica passara a convertir-se en una entitat en arraïlament popular per la seua defensa i recuperació de l'autèntica [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]], front als continus intents d'anexió llingüística i cultural per part dels qui consideraven la cultura i la llengua valencianes com a part de la cultura i la llengua catalanes.<br /> <br /> {{Cita|A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.|Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}<br /> <br /> == Activitats ==<br /> La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''' desenrolla una série d'activitats&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080717/opinion/racv-conmemora-aniversario-magnanimo-20080717.html La RACV conmemora el 550 aniversario de Alfonso el Magnánimo]&lt;/ref&gt;, conferències i actes en l'objectiu de promoure l'investigació i la difusió en l'àmbit de la cultura valenciana.<br /> <br /> Entre totes les activitats que realisa a lo llarc de l'any, ne podem destacar:<br /> <br /> * '''Escola Superior d'Estudis Valencians''': Té com a objectiu divulgar la Cultura Valenciana en tots els seus àmbits i aspectes. L'activitat està dirigida a totes les persones. <br /> * '''Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes''': Es un acte d'exaltació de la [[llengua valenciana]] que es realisa el 3 de Març de cada any, en memòria de l'escritor valencià [[Ausiàs March]]. En est acte la RACV presenta les seues novetats editorials i científiques. Sol tindre lloc en el [[Palau de la Música de Valéncia]]. <br /> * '''Fira del Llibre Valencià''': Congrega a totes les editorials, institucions i associacions que editen llibres en valencià. Se realisa en el més de juny. També atres fires del llibre temàtiques com la '''Fira de Llibre Arqueòlogic'''.<br /> * '''Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes''': Són unes jornades que giren al voltant de l'història valenciana, les humanitats i la ciència en relació a la [[Comunitat Valenciana]]. Estes jornades se realisen des dels anys 80, a lo llarc de l'estiu i tenen lloc en la ciutat de [[Gandia]].<br /> * '''Conferències''': Durant l'any les diferents seccions que componen la Real Acadèmia de Cultura Valenciana realisen conferències de diferent temàtica.<br /> <br /> == Els Acadèmics ==<br /> La Real Acadèmia de Cultura Valenciana està integrada per quatre tipos d'acadèmics, cada un d'ells en unes obligacions especificades en els estatuts de l'entitat. <br /> <br /> Els Acadèmics de Número, els Acadèmics Electes, els Acadèmics d'Honor i els Acadèmics Corresponents. Cada u té estipulats uns drets i unes obligacions, en la cerimònia d'entrada com a tals en la RACV, reben una medalla, representativa del número que li corresponga segons la vacant que vaja a ocupar.<br /> <br /> Una llarga llista de personalitats rellevants han format part de l'Acadèmia: [[Vicente Blasco Ibáñez]], [[Eduardo Primo Yúfera]], [[Alberto Sols García|Alberto Sols]], [[Nicolau Primitiu]], [[Domingo Fletcher Valls|Fletcher Valls]], [[Julián San Valero]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Francisco Lozano Sanchis|Francisco Lozano]], entre atres.<br /> <br /> == Seccions i responsables ==<br /> Actualment l'institució està integrada per 15 seccions.<br /> <br /> * ''Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes'': [[José Aparicio Pérez]] <br /> * ''Economia'': [[José María Jiménez de la Iglesia]] <br /> * ''Estudis Ibèrics &quot;Domingo Fletcher Valls&quot;'': José Aparicio Pérez <br /> * ''Etnologia i Cultura Popular'': [[Joan Gil Barberà]] <br /> * ''Ciències Agroalimentàries '': [[Vicent Lluís Simó i Santonja]] <br /> * ''Genealogia i Heràldica'': [[Francisco A. Roca Traver]] <br /> * ''Història'': [[Amparo Cabanes Pecourt]] <br /> * ''Història de l'Art Valencià'': [[Violeta Montoliu]] <br /> * ''[[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Llengua i Lliteratura Valencianes]]'': [[Leopolt Peñarroja]] <br /> * ''Musicologia'': [[José Climent Barber]] <br /> * ''Patrimoni Artístic'': [[Nassio Bayarri Lluch]] <br /> * ''Prehistòria i Arqueologia'': [[José Aparicio Pérez]] <br /> * ''Publicacions'': [[Òscar Rueda|Òscar Rueda Pitarque]] <br /> * ''Lliteratura Valenciana en Castellà i unes atres llengües'': [[Jaime Siles Ruiz]] <br /> * ''Cronistes del Regne de Valéncia'': José Aparicio Pérez <br /> <br /> La Secció de Llengua i Lliteratura ha organisat events internacionals de llengües minoritàries,&lt;ref&gt;[http://silm.racv.es/ I Seminari Internacional de Llengües Minoritaries], dedicat a les llengües minoritàries d'Europa.&lt;/ref&gt; editat diccionaris,&lt;ref&gt;[https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ Diccionaris on-line editats per la RACV], Diccionaris General, Bilingüe, de Sinònims i de Rimes.&lt;/ref&gt; correctors informàtics, abundant bibliografia i les citades [[Normes d'El Puig]].<br /> <br /> == Junta de Govern ==<br /> * ''Vicedecà'': [[José Vicente Gómez Bayarri]]<br /> * ''Secretari'': [[Vicente Domínguez Calatayud]]<br /> * ''Vicesecretari'': [[Francisco Llàcer Bueno]]<br /> * ''Tesorer'': [[Vicent Baixauli Comes]]<br /> * ''Director de Publicacions'': [[Òscar Rueda|Òscar Rueda Pitarque]]<br /> * ''Bibliotecari'': [[José Francisco Ballester-Olmos Anguís]]<br /> * ''Director de Seccions'': [[José Alfredo Pellicer Artés]]<br /> * ''Vocal 1er'': [[Leopolt Peñarroja|Leopolt Peñarroja Torrejón]]<br /> * ''Vocal 2on'': [[Ampar Cabanes|Mª Desamparats Cabanes Pecourt]]<br /> * ''Vocal 3er'': [[María Dolores Miralles Enrique]]<br /> * ''Vocal 4rt'': [[Rafael Romero Villafranca]]<br /> * ''Vocal 5nt'': [[Carmen Boldó Roda]]<br /> <br /> == Decans de la RACV ==<br /> * [[José Martínez Aloy]] (1915-1924)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1924-1927)<br /> * [[José Sanchis Sivera]] (1927-1937)<br /> * [[Teodoro Llorente Falcó]] (1939-1941)<br /> * [[Francisco Martínez Martínez]] (1941-1943)<br /> * [[José Caruana Reig]], Baró de San Petrillo (1943-1956)<br /> * [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1956-1962)<br /> * [[Jesús Manglano Cucaló de Montull]], Baró de Terrateig (1962-1978)<br /> * [[Julián San Valero Aparisi]] (1978-1984)<br /> * [[Eduardo Primo Yúfera]] (1984-1987)<br /> * [[Julián San Valero Aparisi]] (1987-1990) <br /> * [[Xavier Casp Verger]] (1990-2001)<br /> * [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró Dolz]] (2001-2007)<br /> * [[Vicent Lluís Simó Santonja]] (2007-2013)<br /> * [[Enrique de Miguel Fernández-Carranza]] (2013-2018)<br /> * [[Federico Martínez Roda]] (2018-2019)<br /> * [[José Luis Manglano de Mas]] (2019-2025)<br /> * [[Luis Miguel Romero Villafranca]] (2025-En el càrrec)<br /> <br /> == Publicacions ==<br /> Des de l'any [[1928]] la RACV ha publicat monografies, coleccions, diccionaris i atres documents normatius, ademés de revistes científiques dedicades a temes culturals valencians, com els ''Anals'', i des de l'any [[1986]] la ''Série arqueològica'' i la ''Série filològica'', aixina com la ''Série històrica'' des de l'any [[1995]].<br /> <br /> === Diccionaris ===<br /> [[Image:Diccion.jpg|thumb|300px|Diccionari General de la Llengua Valenciana]]<br /> [[Archiu:Dicor.jpg|thumb|250px|Portada del Diccionari Ortogràfic]]<br /> * El ''[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]'', diccionari normatiu resultat d'un treball de més de dèu anys de [[Voro López i Verdejo]], acadèmic de número i director de la secció de ''Llengua i Lliteratura Valencianes''.<br /> <br /> * El ''[[Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà Castellà-Valencià]]'', diccionari d'us que facilita l'accés a les formes més usuals en valencià i la seua equivalència en castellà.<br /> <br /> * El ''Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims'', obra que té la pretensió de ser una obra auxiliar per a qui desige afondar en el lèxic valencià.<br /> <br /> * El ''Diccionari Valencià de la Rima'', el propòsit del qual és el proporcionar una obra que facilite la possibilitat de trobar rimes.<br /> <br /> === Documents normatius ===<br /> * ''[[Ortografia de la llengua valenciana RACV|Ortografia de la Llengua Valenciana]]'' (1994, quinta edició).<br /> * ''Gramàtica de la Llengua Valenciana'', [[Antoni Fontelles]], [[Chimo Lanuza]] i [[Laura Garcia]] (1996).<br /> * ''Ortografia de la Llengua Valenciana i Estàndart Oral Valencià'' (2005).<br /> * ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'', [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (2006).<br /> * ''Regles de les Vocals I i O Obertes i Tancades en Valencià''.<br /> * ''Normes Bàsiques sobre la Mètrica Valenciana''.<br /> * ''[[Nova gramàtica de la Llengua Valenciana]]'' (2015)<br /> <br /> === Glossaris ===<br /> * ''Onomàstica Valenciana''.<br /> * ''Topònims Valencians''.<br /> * ''Topònims Espanyols''.<br /> * ''Abreviatures en Valencià''.<br /> * ''Onomatopeyes, exclamacions i interjeccions valencianes''.<br /> <br /> === Informes i escrits ===<br /> * ''Informe sobre l'us de l'expressió &quot;bellea del fòc&quot;'' (2014).<br /> * ''Història de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes''.<br /> * ''Intervenció llegida en la Junta General de la RACV el 20/02/2014.''<br /> * ''Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació.''<br /> * ''Valencianismes: Propostes a la Real Acadèmia Espanyola / Valencianismos: Propuestas a la Real Academia Española'' (2009)<br /> * ''El Nom Històric de la Llengua Valenciana.''<br /> * ''Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana sobre la Gramàtica Normativa Valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.''<br /> * ''Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana Sobre l'Idioma Valencià, solicitat pel Tribunal Suprem.''<br /> * ''Consideracions sobre el topònim -Valéncia-.''<br /> * ''Canvis ortogràfics dels últims 25 anys.''<br /> * ''Resposta de la RACV al dictament de l'AVL sobre la llengua valenciana.''<br /> * ''Decàlec presentat per la RACV a l'AVL.''<br /> * ''Informe sobre la Llengua de RTVV'' (1990).<br /> * ''Declaració de principis de la RACV.''<br /> * ''Manifest dels Ciutadans sobre la llengua valenciana''<br /> * ''Consideraciones hechas por la Real Academia de Cultura Valenciana sobre el &quot;Informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de Lenguas Regionales y Minoritarias 2002&quot;''<br /> <br /> == Patronat de la RACV ==<br /> {{AP|Patronat de la RACV}}<br /> L'Associació Cultural per al Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, conegut com a '''[[Patronat de la RACV]]''', és una institució creada en l'any [[1987]], sent el seu president fundador [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró]] i u dels membres més destacats del mateix, [[Héctor Gimeno Mondragón|Héctor Gimeno]] com a President honorari. Al cap de la seua junta directiva està [[Eliseo Puig Arcos]]. <br /> <br /> El Patronat de la RACV té com a objectiu ajudar a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en el seu treball d'investigació referent a la cultura i [[llengua valenciana]].<br /> <br /> == Amics de la RACV ==<br /> {{AP|Amics de la RACV}}<br /> La RACV també dispon de l'entitat [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] que té la funció de recolzar i ajudar a que esta institució realise la seua llabor cultural d'investigació científica que li pertoca en les millors condicions i conseguir que la RACV tinga una àmplia base de soport entre el poble valencià. <br /> <br /> Ser membre d'Amics de la RACV dona certes preferències en les activitats i actes que desenrolla la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].<br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]<br /> <br /> El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre [[Íñigo Cavero]], autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat.<br /> <br /> En Catalunya, [[Jordi Pujol]] (10/06/79), ya instalat en la [[Generalitat Catalana]], deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic...:<br /> <br /> &quot;Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de [[Espanya|España]]&quot;<br /> <br /> Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. <br /> <br /> Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del [[País Valencià]]' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}<br /> <br /> {{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.<br /> <br /> La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarco i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentats pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l'indiscutible Idioma Valencià.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}<br /> <br /> {{Cita|1998. Els academics de la Real Academia de Cultura Valenciana emeten el seu 'Informe sobre la llengua o idioma valencià' a on s'incloïen els 'Criteris sobre l'identitat de l'idioma valencià' que el definixen com 'conceptual, estructural i cientificament una llengua diferenciada'. L'informe estava dirigit al [[Consell Valencià de Cultura]] que aspirava a 'dictaminar' en materia llingüistica sobre la Llengua Valenciana.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}} <br /> <br /> {{Cita|La llengua valenciana és la llengua pròpia i històrica dels valencians. Normalment la denominem en el nom de “valencià”. El valencià, a lo llarc de la nostra història, ha segut considerat sempre com a llengua; no com una simple varietat llingüística de cap atra llengua veïna o bessona.|Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana. Dirigit al govern de la Generalitat i a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Real Acadèmia de Cultura Valenciana}} <br /> <br /> {{Cita|III. La Real Academia de Cultura Valenciana, integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l´institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s´ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l´establida, d´acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, Institut d´Estudis Catalans, etc.).<br /> <br /> Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la Llengua Valenciana, l´atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s´integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d´esta declaracio.|Extracte del 'Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana' (''[[Diario de Valencia]]'', 15.12.2000). [[Xavier Casp]], President de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV)}}<br /> <br /> {{Cita|''La Historia ha sido la principal dedicación de la Real Academia de Cultura Valenciana.''|[[José Aparicio Pérez]] (''Infoguiavalencia'', 21 d'abril de 2015)}}<br /> <br /> == Premis i guardons ==<br /> <br /> * [[2025]].- Premi Llibertat Colectiva, otorgat pel periòdic ''Noticias Ciudadanas''.<br /> * [[2026]].- Distinció al Mèrit Cultural, otorgat per l'Acadèmia Internacional de Ciències, Tecnologia, Educació i Humanitats.<br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> * [[Anex:Acadèmics corresponents de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] <br /> * [[Normes d'El Puig]]<br /> * [[Llengua Valenciana]]<br /> * [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]<br /> * [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]]<br /> * [[XL Aniversari Normes d'El Puig]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> * DECRETO 91/2015, de 12 de junio, del Consell, por el que se regula la creación de las academias científicas, culturales y artísticas de la Comunitat Valenciana y su registro. [2015/5730] (DOCV núm. 7550 de 17.06.2015)<br /> * [http://www.racv.es/files/ESTATUTOS_RACV.pdf Estatuts de la RACV]<br /> * [https://dogv.gva.es/datos/2015/04/09/pdf/2015_3127.pdf Ley 6/2015, de la Generalitat, de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano]<br /> * [https://web.archive.org/web/20150206040116/http://www.racv.es/es/institucion-academicos RACV. L'Institució i els Acadèmics]<br /> * [https://web.archive.org/web/20150217070909/http://racv.es/vcia/seccions RACV. Seccions de la RACV]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * Díaz-Andreu García, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi. (2009). Diccionario histórico de la arqueología en España: (siglos XV-XX). Marcial Pons, Ediciones de Historia. p. 782. ISBN 978-84-96467-45-3. Wikidata Q23781184<br /> * Gerhard Ernst, Gerold Ungeheuer, Herbert Ernst Wiegand (2006). Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft: Handbooks of linguistics and communication science. Romanische Sprachgeschichte : ein internationales Handbuch zur Geschichte der romanischen Sprachen. Berlín, Alemania: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017150-3 Gerhard Ernst, Gerold Ungeheuer, Herbert Ernst Wiegand (2006). Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft: Handbooks of linguistics and communication science. Romanische Sprachgeschichte : ein internationales Handbuch zur Geschichte der romanischen Sprachen. Berlín, Alemania: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017150-3<br /> * Osca Lluch, Julia; López Ferrer, M. Teresa. (2000). Directorio de publicaciones científicas de la Comunidad Valenciana. Universidad de Valencia. p. 68. ISBN 9788437042725<br /> * Sánchez González, Luis. Fernando Sapiña Navarro, Juan José Seguí Marco (2012). La romanización en tierras valencianas: Una historia documental. Universitat de Valéncia. ISBN 9788437089454<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}<br /> * [http://www.racv.es/ Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionaris de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [http://www.amics-racv.org/ Portal d'Amics de la RACV]<br /> * [http://www.llenguavalencianasi.com/grup/enquestes/07-09.htm Segons una enquesta, les Normes d'El Puig deurien ser revisades i reformades no sols per part de la RACV sino ademés demanant ajuda a atres grups per a la seua millora.]<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com/documents/sobre_la_normativa_de_la_racv Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)]<br /> * [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_de_rtvv Informe sobre la llengua de RTVV - Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html 40 años de las reglas del valenciano - ''Las Provincias'']<br /> * [https://valenciaplaza.com/entidades-lanzan-el-manifiesto-no-als-paisos-catalansante-los-ataques-contra-el-pueblo-valenciano Entidades lanzan el manifiesto 'No als Països Catalans' ante los &quot;ataques contra el pueblo valenciano&quot; - ''Valencia Plaza'']<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/la-racv-dedica-el-dia-la-llengua-valenciana-al-poeta-anfos-ramon/ La RACV dedica el Dia la Llengua Valenciana al poeta Anfós Ramon - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-i-la-racv-llancen-una-nova-edicio-de-els-quatres-evangelis-en-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat i la RACV llancen una nova edició de “Els Quatres Evangelis” en llengua valenciana - Cultura Valenciana]<br /> * [https://valencianews.es/cultura/comunicat-oficial-de-repulsa-de-la-racv-a-la-forma-i-al-contingut-de-les-proves-dacces-a-luniversitat-en-la-materia-denominada-valencia-llengua-ii/ Comunicat oficial de repulsa de la RACV a la forma i al contingut de les Proves d’Accés a l’Universitat en la matèria denominada «Valencià-Llengua II» - ''Valencia News'']<br /> * [https://noticiasciudadanas.com/premi-llibertat-colectiva-nc/ Premi Llibertat Colectiva de Noticias Ciudadanas 2025 - ''Noticias Ciudadanas'']<br /> * [https://valencianews.es/cultura/comunicat-oficial-de-repulsa-de-la-racv-a-la-forma-i-al-contingut-de-les-proves-dacces-a-luniversitat-en-la-materia-denominada-valencia-llengua-ii/ Comunicat oficial de repulsa de la RACV a la forma i al contingut de les Proves d’Accés a l’Universitat en la matèria denominada «Valencià-Llengua II» - ''Valencia News'']<br /> <br /> === Vídeos === <br /> * [http://racv.es/es/video/racv?page=9 Presentació de la RACV - Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.youtube.com/watch?v=aoaCbMXhRqI&amp;feature=share Real Acadèmia de Cultura Valenciana: su historia - Vídeo - YouTube]<br /> * [https://www.youtube.com/watch?v=Em_PFypqSdQ Presentació traductor Llengua Valenciana. RACV - YouTube]<br /> * [https://www.youtube.com/watch?v=chvGWIMk-KE S.M. el Rey recibe en audiencia a la Real Academia de Cultura Valenciana - Casa Real - Youtube]<br /> * [https://www.youtube.com/watch?v=c1kouxRfpsM&amp;t=1791s Acte d'homenage pel 40 aniversari de les Normes d'El Puig de la RACV - YouTube] <br /> <br /> {{REal Acadèmia de Cultura Valenciana}}<br /> {{Llengua valenciana}}<br /> {{Gramàtica del valencià}}<br /> {{Llista artículs destacats}}<br /> <br /> [[Categoria:Història Valenciana]]<br /> [[Categoria:Cultura Valenciana]]<br /> [[Categoria:Institucions i drets forals]]<br /> [[Categoria:Acadèmies]]<br /> [[Categoria:Acadèmies de Llengua d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Societat_Castellonenca_de_Cultura&diff=480606 2026-06-03T10:43:21Z

<p>Caro de Segeda: /* Enllaços externs */</p> <hr /> <div>La '''Societat Castellonenca de Cultura''' (SCC), originariament, ''Sociedad Castellonense de Cultura'', és una entitat cultural fundada en [[Castelló de la Plana]] en l'any [[1919]] per un grup d'erudits, escritors i artistes [[Castellonenc|castellonencs]].<br /> <br /> == Fundació i membres fundadors ==<br /> <br /> La Societat Castellonenca de Cultura es fundà en l'any [[1919]], baix el nom en castellà de ''Sociedad Castellonense de Cultura'', ([[Gaetà Huguet i Breva|Gaetà Huguet]] s'encarregà més tart de canviar-li el nom en [[valencià]]), sent sa primera junta: [[Salvador Guinot Vilar|Salvador Guinot]], com a president, [[Joan Batiste Carbó|Joan B. Carbó]], vicepresident, [[Lluís Revest i Corzo|Lluís Revest]], secretari i [[Ricardo Carreras Balado|Ricart Carreras]] i [[Ángel Sánchez Gozalbo]], vocals. <br /> <br /> Ademés, els atres membres fundadors foren:<br /> <br /> * [[Manuel Betí]]<br /> * [[Joan Batiste Porcar]]<br /> * [[Vicent Sos Baynat]]<br /> * [[Carlos González-Espresati]]<br /> * [[Sánchez de Brugada]]<br /> * [[Casimir Melià Tena]]<br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> Fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil espanyola]] varen participar els intelectuals més destacats del nort de la [[Comunitat Valenciana]] i fon una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp. <br /> <br /> En l'any [[1932]] es va convocar l'Assamblea d'Escritors Valencians que adopta les normes gramaticals de l'Institut d'Estudis Catalans, conegudes com a [[Normes de Castelló]], considerant-se un direccionament cap al [[Pancatalanisme|pancatalanisme]].<br /> <br /> Edita un bolletí que és considerat com una de les revistes erudites valencianes més importants. Ha publicat més de 200 llibres. El primer bolletí aparegué en [[1920]] en una publicació mensual, durant els primers anys. <br /> <br /> Posteriorment, han colaborat en la SCC, [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]], [[Vicent Calduch Almela|V. Calduch]], [[Bernat Artola|Bernat Artola Tomás]], [[Germà Colón]], [[Josep Pasqual Tirado]], [[Arcadi Garcia i Sanz|Arcadi Garcia]], [[Honori Garcia]], [[Carles Salvador]] i [[José Sánchez Adell]].<br /> <br /> Actualment forma part de la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals (CECEL), centre vinculat al Centre Superior d'Investigacions Sociològiques ([[CSIC]]).<br /> <br /> En l'any [[1986]] va rebre el Premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. <br /> <br /> Actualment la presidix [[Elena Sánchez Almela]], filla de José Sánchez Adell i archivera municipal, i té la seua sèu en l'antic Archiu de la Ciutat i actual Biblioteca Municipal, en el carrer Major de la ciutat de [[Castelló]].<br /> <br /> == Objectius ==<br /> <br /> La seua finalitat és la d'impulsar l'investigació i la publicació de treballs històrics, llingüístics i lliteraris.<br /> <br /> == Àmbit ==<br /> <br /> Encara que tant els membres com els llibres escrits són oberts, s'han especialisat en la regió de la [[Província de Castelló]].<br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> * [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]<br /> * [[Museu Etnològic de Castelló| Museu Etnològic de Castelló o Casa Matutano]]<br /> * [[Normes de Castelló]]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [https://www.castellonenca.com/ Pàgina uep oficial]<br /> <br /> [[Categoria:Associacions de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Cultura]]<br /> [[Categoria:Cultura Valenciana]]<br /> [[Categoria:Lliteratura]]<br /> [[Categoria:Lliteratura valenciana]]<br /> [[Categoria:Castelló de la Plana]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vicente_Costalago&diff=480604 2026-06-03T10:19:46Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Infobox escritor<br /> | nom = Vicente Costalago<br /> | image = <br /> | grandària = <br /> | descripció = <br /> | seudònim = <br /> | naixcut = [[8 de novembre]] de [[1991]]<br /> | nascuda = <br /> | lloc_de_naiximent = [[Madrit]], [[Espanya]]<br /> | mort = <br /> | morta = <br /> | lloc_de_mort = <br /> | ocupació = Autor, traductor<br /> | país = [[Espanya]]<br /> | periodo = <br /> | gènero = <br /> | temàtica = <br /> | moviment = <br /> | primeres_obres = <br /> | obres_magnes = ''Subuqti'', ''Reminiscenties'', ''Kilglan'', ''La Club de la Marcia'', traducció dels Evangelis a la lingua franca nova<br /> | influències = <br /> | influenciat = <br /> | influenciada = <br /> | premis = <br /> | lloc web = <br /> | firma = <br /> | notes a peu = <br /> }}<br /> '''Vicente Costalago''' ([[Madrit]], [[8 de novembre]] de [[1991]]) és un filòlec, escritor i traductor en diferents llengües artificials.<br /> <br /> == Trayectòria ==<br /> Va estudiar Llengües Modernes i Traducció i Interpretació en l'Universitat Autònoma de Madrit.&lt;ref name=&quot;IdRef&quot;&gt; [https://www.idref.fr/25918960X Bibliographie IdRef]&lt;/ref&gt;​ Va publicar varis texts en internet en diferents llengües construïdes, com [[lingua franca nova]], [[interlingua]]​&lt;ref&gt;{{cite web |url=https://www.interlingua.com/novas/2020-08-02-tres-nove-libros-gratuite/ |title=Tres nove libros gratuite in le Bibliotheca electronic in interlingua |author=&lt;!--Not stated--&gt; |date= 2 August 2020 |website= interlingua.org |publisher= |access-date=21 January 2022 |quote= Vicente Costalago de Espania es le autor productive del tres obras: &quot;Litteratura romanic e interlingua&quot;, &quot;Historia de Europa&quot; e &quot;Concise description del lingua valencian&quot;.}}&lt;/ref&gt;​, [[glosa]] i [[interlingue]].<br /> <br /> El seu primer treball va ser ''La xerca per Pahoa'', en lingua franca nova.&lt;ref name=&quot;IdRef&quot;/&gt; Esta chicoteta història conta el viage realisat per Joan per a trobar l'espasa nomenada Pahoa, que solament el llegítim rei de Lincuo pot usar. Va ser la primera història original publicada en eixe idioma.<br /> <br /> Despuix va començar a publicar en interlingue. El seu primer llibre va ser l'original ''Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas'',&lt;ref&gt;[https://bib.rero.ch/global/documents/2089464 RERO.ch]&lt;/ref&gt;​ que conté tres històries, en certa influència d'''El cor delator'' d'[[Edgar Allan Poe]] en la segona, titulada ''Li Confession'' ('La Confessió'). La seua següent obra, ''Antologie hispan'',&lt;ref&gt;[https://bib.rero.ch/global/documents/2089465 RERO.ch]&lt;/ref&gt;​&lt;ref name =&quot;Cosmoglotta 329/&gt; és una recopilació de fragments traduïts dels texts més importants de la [[lliteratura espanyola]]. Li va seguir ''Fabules, racontas i mites'',&lt;ref name =&quot;Cosmoglotta 329/&gt;​ una colecció de faules, contes tradicionals i mits clàssics traduïts al interlingue.<br /> <br /> Més tart va publicar ''Pensa'', el primer llibre publicat en la llengua construïda minimalista mini, que només té 1000 paraules.&lt;ref&gt;{{cita web |url=https://minilanguage.com/ |títul=Mini: The Minimal Language |fechaacceso=7 de julio de 2022 |apellido= |nombre= |fecha= |sitioweb= |idioma= inglés |cita= }}&lt;/ref&gt;​ Li va seguir ''Li tresor de Fluvglant'', una novela original en interlingue&lt;ref name =&quot;Cosmoglotta 329&gt;{{cita libro |apellidos= |nombre= |enlaceautor= |año= |título=Litteratura in Occidental |publicación= Cosmoglotta |volumen= |número= 329 |páginas=16 |ubicación= |editorial= |issn=0010-9533 |url= |fechaacceso=7 de julio de 2022}}&lt;/ref&gt;​ i ''La marcia nonconoseda'', la segona novela original publicada en lingua franca nova.&lt;ref&gt;{{cita web |url=https://elefen.org/vici/leteratur/la_marcia_nonconoseda/xef |títul= |fechaacceso=7 de julio de 2022 |apellido=Costalago |nombre=Vicente |fecha= |sitioweb=Vici de Elefen |idioma= lingua franca nova |cita= }}&lt;/ref&gt; Més tart va publicar ''Juliade'' en interlingua i ''Antolojia espaniol'' en lingua franca nova. A estos li varen seguir ''Antologie de poesie europan''&lt;ref name =&quot;Cosmoglotta 329/&gt; en interlingue i ''Mikri Antologie'', el seu primer llibre publicat en ''novial'' i un dels pocs publicats en eixe idioma.<br /> <br /> En [[agost]] de l'any [[2022]], va publicar ''Subuqti'', un relat original en interlingue i, en octubre d'eixe mateix any, el poemari ''Verses escapat de mi mente'', en poemes originals en occidental. També va publicar eixe més ''Denova en la marcia'', en lingua franca nova. En [[decembre]] de 2022 va publicar ''Anidros'' en interlingue, ''Poemas'', en interlingua i el tercer llibre de la série &quot;La Club de la Marcia&quot;, titulat ''La Club de la Marcia en peril''. Eixe mateix més va eixir el seu primer llibre en esperanto ''La trezoro de Erokeriherria''.<br /> <br /> En l'any 2023 va publicar el poemari en occidental ''Yo have ancor alquó a dir'' i, en maig, un atre poemari original en Interlingue, en el títul ''Exea!'' També va publicar un atre poemari en Lingua Franca Nova en el nom ''Pensas rimada'' en maig de 2023. El 16 de juliol de 2023 va publicar ''Kilglan'', un atre llibre original en Interlingua. Va publicar el poemari original en interlingue ''Nov Vive'' en agost de 2023. En octubre de 2023, va publicar ''Rancur'', un relat original en lingua franca nova. En novembre de 2023, va aparéixer el seu llibre de text en Glosa ''Brevi història de plu internatio auxi-lingua''.<br /> <br /> En març de 2024 va publicar un llibre de relats originals en Interlingue: ''Heroicitás'', que narra quatre events heròics de l'història d'Espanya: Numància, el milacre de Empel, la victòria de Blas de Lezo en Cartagena d'Índies i la resistència dels héroes espanyols en Baler (Filipines). En juny de 2024 va publicar ''Poesies de amore i desamore'', que va ser inspirat en la lírica del flamenc espanyol. En agost de 2024 va publicar el menut poemari ''Senas'' en lingua franca nova, inspirat en els viages que va fer durant una semana en el nort d'Itàlia, i també el seu primer poemari en ido, ''Poemeti''. L'11 de setembre de 2024 va publicar el seu últim llibre en Interlingue: ''Reminiscenties'', en el qual va incloure la seua primera obra de teatre en vers (i la primera en l'història de la llengua), cridada ''Amore libertator''. El 13 de setembre de 2024 va publicar el seu segon llibre en ido, ''La predicajo di Hakum''.<br /> <br /> La seua primera obra de lliteratura publicada en una llengua natural va ser ''El Viriatu'', en extremeny, que va aparéixer el 19 de novembre. Narra en vers la vida del general lusitano que va lluitar contra Roma en l'Antiguetat. Va ser inclosa en el llibre ''Euris estremeñus i sotras poemas'', publicat en abril de 2025.<br /> <br /> El 22 de maig de 2025, va publicar un poema en murcià, el dialecte de l'espanyol parlat en Múrcia titulat ''Püema en murciano''.<br /> <br /> El 2 de novembre de 2025 va publicar el seu segon llibre en extremeny, ''Estórias estremeñas''.<br /> <br /> En el més següent, va aparéixer la traducció de ''Subuqti'' a Interlingua, feta per ell mateixa. El llibre va ser promocionat en YouTube per Martin Lavallée.<br /> <br /> En giner de 2026 va publicar el llibre original en Lingua Franca Nova ''La Asosia de Galduherri'', la seua última obra en eixa llengua.<br /> <br /> En març, va publicar un llibre de poesia original en fala, en el títul ''Vérsus sóltus''.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> === Llibres ===<br /> * 2021 : ''La xerca per Pahoa'', {{ISBN|978-1716332364}}<br /> * 2021 : ''Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas'', {{ISBN|978-1794704954}}<br /> * 2021 : ''Antologie hispan'', {{ISBN|978-1326125110}}<br /> * 2021 : ''Fabules, racontas e mites'', {{ISBN|9781716145063}}<br /> * 2022 : ''La marcia nonconoseda'', {{ISBN|978-1471753084}}<br /> * 2022 : ''Pensa'' {{ISBN|978-1678116446}}<br /> * 2022 : ''Li tresor de Fluvglant'', {{ISBN|978-1458394262}}<br /> * 2022 : ''Juliade'', {{ISBN|978-1471738241}}<br /> * 2022 : ''Antolojia espaniol'', {{ISBN|978-1471720956}}<br /> * 2022 : ''Antologie de poesie europan'', {{ISBN|978-1678184711}}<br /> * 2022 : ''Mikri Antologie'', {{ISBN|978-1471657962}}<br /> * 2022 : ''Subuqti'', {{ISBN|9781471087509}}<br /> * 2022 : ''Verses escapat de mi mente'', {{ISBN|9781471039454}}<br /> * 2022 : ''Denova en la marcia'', {{ISBN|9781471006777}}<br /> * 2022 : ''Anidros'', {{ISBN|9781470967079}}<br /> * 2022 : ''Poemas'', {{ISBN|9781470963330}}<br /> * 2022 : ''Li crímines de Cnocorran''&lt;ref&gt;[https://occidental-lang.com/resources/Li_crimines_de_Cnocorran.pdf Li crímines de Cnocorran]&lt;/ref&gt;<br /> * 2022 : ''La trezoro de Erokeriherria'', {{ISBN|9781470936525}}<br /> * 2023 : ''Yo have ancor alquó a dir'', {{ISBN|9781447806622}}<br /> * 2023 : ''Exea!''&lt;ref&gt;[https://payhip.com/b/IUw5s Exea!]&lt;/ref&gt;<br /> * 2023 : ''Pensas rimada''&lt;ref&gt;[https://payhip.com/b/VEGum Pensas rimada]&lt;/ref&gt;<br /> * 2023 : ''Kilglan''<br /> * 2023 : ''Nov Vive''<br /> * 2023 : ''Un contia de libria''<br /> * 2023 : ''Rancur''<br /> * 2024 : ''Senas''<br /> * 2024 : ''Heroicitás''<br /> * 2024 : ''Poesies de amore e desamore''<br /> * 2024 : ''Reminiscenties''<br /> * 2024 : ''Poemeti''&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/Poemeti Poemeti]&lt;/ref&gt;<br /> * 2024 : ''La predicajo di Hakum''&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/la-predicajo-di-hakum-final-2 La predicajo di Hakum]&lt;/ref&gt;<br /> * 2024 : ''El Viriatu''&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/el-viriatu/page/n5/mode/2up El Viriatu]&lt;/ref&gt;<br /> * 2025 : ''Euris estremeñus i sotras poemas''<br /> * 2025 : ''Subuqti'' (Interlingua)<br /> * 2026 : ''La Asosia de Galduherri''<br /> * 2026 : ''Vérsus sóltus''<br /> <br /> === Llibres de text ===<br /> ==== Interlingua ====<br /> * 2020: [https://www.interlingua.com/e-libros/heracles/ Le dece-duo travalios de Heracles]<br /> * 2020: [https://www.interlingua.com/e-libros/litteraturaromanic/ Litteratura romanic e interlingua]<br /> * 2020: [https://www.interlingua.com/archivos/Historia%20de%20Europa.pdf Historia de Europa]<br /> * 2020: [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Concise description del lingua valencian]<br /> * 2025: [https://www.interlingua.com/archivos/Cultura%20classic.pdf Cultura classic]<br /> <br /> ==== Lingua franca nova ====<br /> * [https://elefen.org/salon/obras/leteratur_romanica/xef.html Leteratur romanica e lingua franca nova]<br /> * [https://elefen.org/salon/obras/istoria_de_europa/xef.html Istoria de Europa]<br /> * [https://elefen.org/salon/obras/cultur_clasica/xef.html Cultur clasica]<br /> * [https://elefen.org/salon/obras/istoria_de_espania/xef.html Istoria de Espania]<br /> <br /> ==== Interlingue ====<br /> * [https://occidental-lang.com/resources/Historie.pdf Historie]<br /> * [https://occidental-lang.com/resources/Cultura_classic.pdf Cultura classic]<br /> * [https://occidental-lang.com/resources/Geografie.pdf Geografie]<br /> * [https://occidental-lang.com/resources/Mathematica.pdf Mathematica]<br /> <br /> === Artículs en prensa ===<br /> ==== ''Cosmoglotta'' ====<br /> * 2020: ''Li casu del hebreic quam exemple por Occidental'' in Cosmoglotta 326.<br /> * 2020: ''Mi unesim visita in li biblioteca de La-Chaux-de-Fonds'' in Cosmoglotta 326.<br /> * 2022: ''Litteratura in Occidental'' con un ''Bibliografie de ovres e textus litterari in Occidental'', en Cosmoglotta 329&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/cg-329-2022/page/2/mode/2up Cosmoglotta 329]&lt;/ref&gt;.<br /> * 2022: Poesia ''Al lingue'', in Cosmoglotta 330&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/cg-330-2022-el/mode/2up Cosmoglotta 330]&lt;/ref&gt;.<br /> * 2023: ''Situation actual de nor lingue: Esque it es plu bon o plu mal?'', in Cosmoglotta 331&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/cosmoglotta_331.20023 Cosmoglotta 331]&lt;/ref&gt;<br /> * 2024: ''Ultim adío a Claude Gacond'', in Cosmoglotta 334&lt;ref name=&quot;Cosmoglotta334&quot;&gt;[https://archive.org/details/cosmoglotta-334-2024/mode/2up Cosmoglotta 334]&lt;/ref&gt;<br /> * 2024: ''Li beson del viage del heróe in nor vives'', in Cosmoglotta 334&lt;ref name=&quot;Cosmoglotta334&quot;/&gt;<br /> * 2025: ''Un lingue es un dialecte con un armé e un marine'', in Cosmoglotta 336&lt;ref name=&quot;Cosmoglotta336&quot;&gt;[https://archive.org/details/cg-336-2025-2 Cosmoglotta 336]&lt;/ref&gt;<br /> * 2025: ''On ne save quo on have til quande on perdi it'', in Cosmoglotta 336&lt;ref name=&quot;Cosmoglotta336&quot;/&gt;<br /> <br /> ==== ''Ido-Saluto!'' ====<br /> * 2024: ''Originala poemi'' publicate in Ido-Saluto 2024/3.<br /> * 2025: ''La Hispana vacinizad-expediciono ad Amerika'', publicate in Ido-Saluto 2025/1.<br /> * 2025: ''La Miraklo di Empel: Kande la cielo chanjis la kuro di historio'', publicate in Ido-Saluto 2025/2.<br /> * 2025: ''L’Ultimi di Filipini: La heroala siejo qua markis la fino dil Hispana Imperio en Asia'', publicate in Ido-Saluto 2025/3.&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/ido-saluto-3-2025/mode/2up Ido-Saluto 2025/3]&lt;/ref&gt;<br /> * 2025: ''Numantia: La nedomtebla spirito di libera populo'', publicate in Ido-Saluto 2025/4.&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/ido-saluto-4-2025/page/18/mode/2up Ido-Saluto 2025/4]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> ==== ''Grada'' ====<br /> * I.2026: ''Que se alce la voz'' in ''Grada''&lt;ref&gt;[https://www.grada.es/que-se-alce-la-voz/blogueros/oscec/ Que se alce la voz]&lt;/ref&gt;<br /> * II.2026: ''Mi relación con el extremeño''&lt;ref&gt;[https://www.grada.es/mi-relacion-con-el-extremeno/revista-grada/colaboradores/ Mi relación con el extremeño]&lt;/ref&gt;<br /> * III.2026: ''Una joya lingüística extremeña''&lt;ref&gt;[https://www.grada.es/una-joya-linguistica-extremena/blogueros/oscec/ Una joya lingüística extremeña]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> <br /> {{Vicente Costalago}}{{Interlingue}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Escritors]]<br /> [[Categoria:Glosa]]<br /> [[Categoria:Escritors en interlingue]]<br /> [[Categoria:Escritors en interlingua]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vicente_Costalago&diff=480603 2026-06-03T10:18:54Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Infobox escritor<br /> | nom = Vicente Costalago<br /> | image = <br /> | grandària = <br /> | descripció = <br /> | seudònim = <br /> | naixcut = [[8 de novembre]] de [[1991]]<br /> | nascuda = <br /> | lloc_de_naiximent = [[Madrit]], [[Espanya]]<br /> | mort = <br /> | morta = <br /> | lloc_de_mort = <br /> | ocupació = Autor, traductor<br /> | país = [[Espanya]]<br /> | periodo = <br /> | gènero = <br /> | temàtica = <br /> | moviment = <br /> | primeres_obres = <br /> | obres_magnes = ''Subuqti'', ''Reminiscenties'', ''Kilglan'', ''La Club de la Marcia''<br /> | influències = <br /> | influenciat = <br /> | influenciada = <br /> | premis = <br /> | lloc web = <br /> | firma = <br /> | notes a peu = <br /> }}<br /> '''Vicente Costalago''' ([[Madrit]], [[8 de novembre]] de [[1991]]) és un filòlec, escritor i traductor en diferents llengües artificials.<br /> <br /> == Trayectòria ==<br /> Va estudiar Llengües Modernes i Traducció i Interpretació en l'Universitat Autònoma de Madrit.&lt;ref name=&quot;IdRef&quot;&gt; [https://www.idref.fr/25918960X Bibliographie IdRef]&lt;/ref&gt;​ Va publicar varis texts en internet en diferents llengües construïdes, com [[lingua franca nova]], [[interlingua]]​&lt;ref&gt;{{cite web |url=https://www.interlingua.com/novas/2020-08-02-tres-nove-libros-gratuite/ |title=Tres nove libros gratuite in le Bibliotheca electronic in interlingua |author=&lt;!--Not stated--&gt; |date= 2 August 2020 |website= interlingua.org |publisher= |access-date=21 January 2022 |quote= Vicente Costalago de Espania es le autor productive del tres obras: &quot;Litteratura romanic e interlingua&quot;, &quot;Historia de Europa&quot; e &quot;Concise description del lingua valencian&quot;.}}&lt;/ref&gt;​, [[glosa]] i [[interlingue]].<br /> <br /> El seu primer treball va ser ''La xerca per Pahoa'', en lingua franca nova.&lt;ref name=&quot;IdRef&quot;/&gt; Esta chicoteta història conta el viage realisat per Joan per a trobar l'espasa nomenada Pahoa, que solament el llegítim rei de Lincuo pot usar. Va ser la primera història original publicada en eixe idioma.<br /> <br /> Despuix va començar a publicar en interlingue. El seu primer llibre va ser l'original ''Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas'',&lt;ref&gt;[https://bib.rero.ch/global/documents/2089464 RERO.ch]&lt;/ref&gt;​ que conté tres històries, en certa influència d'''El cor delator'' d'[[Edgar Allan Poe]] en la segona, titulada ''Li Confession'' ('La Confessió'). La seua següent obra, ''Antologie hispan'',&lt;ref&gt;[https://bib.rero.ch/global/documents/2089465 RERO.ch]&lt;/ref&gt;​&lt;ref name =&quot;Cosmoglotta 329/&gt; és una recopilació de fragments traduïts dels texts més importants de la [[lliteratura espanyola]]. Li va seguir ''Fabules, racontas i mites'',&lt;ref name =&quot;Cosmoglotta 329/&gt;​ una colecció de faules, contes tradicionals i mits clàssics traduïts al interlingue.<br /> <br /> Més tart va publicar ''Pensa'', el primer llibre publicat en la llengua construïda minimalista mini, que només té 1000 paraules.&lt;ref&gt;{{cita web |url=https://minilanguage.com/ |títul=Mini: The Minimal Language |fechaacceso=7 de julio de 2022 |apellido= |nombre= |fecha= |sitioweb= |idioma= inglés |cita= }}&lt;/ref&gt;​ Li va seguir ''Li tresor de Fluvglant'', una novela original en interlingue&lt;ref name =&quot;Cosmoglotta 329&gt;{{cita libro |apellidos= |nombre= |enlaceautor= |año= |título=Litteratura in Occidental |publicación= Cosmoglotta |volumen= |número= 329 |páginas=16 |ubicación= |editorial= |issn=0010-9533 |url= |fechaacceso=7 de julio de 2022}}&lt;/ref&gt;​ i ''La marcia nonconoseda'', la segona novela original publicada en lingua franca nova.&lt;ref&gt;{{cita web |url=https://elefen.org/vici/leteratur/la_marcia_nonconoseda/xef |títul= |fechaacceso=7 de julio de 2022 |apellido=Costalago |nombre=Vicente |fecha= |sitioweb=Vici de Elefen |idioma= lingua franca nova |cita= }}&lt;/ref&gt; Més tart va publicar ''Juliade'' en interlingua i ''Antolojia espaniol'' en lingua franca nova. A estos li varen seguir ''Antologie de poesie europan''&lt;ref name =&quot;Cosmoglotta 329/&gt; en interlingue i ''Mikri Antologie'', el seu primer llibre publicat en ''novial'' i un dels pocs publicats en eixe idioma.<br /> <br /> En [[agost]] de l'any [[2022]], va publicar ''Subuqti'', un relat original en interlingue i, en octubre d'eixe mateix any, el poemari ''Verses escapat de mi mente'', en poemes originals en occidental. També va publicar eixe més ''Denova en la marcia'', en lingua franca nova. En [[decembre]] de 2022 va publicar ''Anidros'' en interlingue, ''Poemas'', en interlingua i el tercer llibre de la série &quot;La Club de la Marcia&quot;, titulat ''La Club de la Marcia en peril''. Eixe mateix més va eixir el seu primer llibre en esperanto ''La trezoro de Erokeriherria''.<br /> <br /> En l'any 2023 va publicar el poemari en occidental ''Yo have ancor alquó a dir'' i, en maig, un atre poemari original en Interlingue, en el títul ''Exea!'' També va publicar un atre poemari en Lingua Franca Nova en el nom ''Pensas rimada'' en maig de 2023. El 16 de juliol de 2023 va publicar ''Kilglan'', un atre llibre original en Interlingua. Va publicar el poemari original en interlingue ''Nov Vive'' en agost de 2023. En octubre de 2023, va publicar ''Rancur'', un relat original en lingua franca nova. En novembre de 2023, va aparéixer el seu llibre de text en Glosa ''Brevi història de plu internatio auxi-lingua''.<br /> <br /> En març de 2024 va publicar un llibre de relats originals en Interlingue: ''Heroicitás'', que narra quatre events heròics de l'història d'Espanya: Numància, el milacre de Empel, la victòria de Blas de Lezo en Cartagena d'Índies i la resistència dels héroes espanyols en Baler (Filipines). En juny de 2024 va publicar ''Poesies de amore i desamore'', que va ser inspirat en la lírica del flamenc espanyol. En agost de 2024 va publicar el menut poemari ''Senas'' en lingua franca nova, inspirat en els viages que va fer durant una semana en el nort d'Itàlia, i també el seu primer poemari en ido, ''Poemeti''. L'11 de setembre de 2024 va publicar el seu últim llibre en Interlingue: ''Reminiscenties'', en el qual va incloure la seua primera obra de teatre en vers (i la primera en l'història de la llengua), cridada ''Amore libertator''. El 13 de setembre de 2024 va publicar el seu segon llibre en ido, ''La predicajo di Hakum''.<br /> <br /> La seua primera obra de lliteratura publicada en una llengua natural va ser ''El Viriatu'', en extremeny, que va aparéixer el 19 de novembre. Narra en vers la vida del general lusitano que va lluitar contra Roma en l'Antiguetat. Va ser inclosa en el llibre ''Euris estremeñus i sotras poemas'', publicat en abril de 2025.<br /> <br /> El 22 de maig de 2025, va publicar un poema en murcià, el dialecte de l'espanyol parlat en Múrcia titulat ''Püema en murciano''.<br /> <br /> El 2 de novembre de 2025 va publicar el seu segon llibre en extremeny, ''Estórias estremeñas''.<br /> <br /> En el més següent, va aparéixer la traducció de ''Subuqti'' a Interlingua, feta per ell mateixa. El llibre va ser promocionat en YouTube per Martin Lavallée.<br /> <br /> En giner de 2026 va publicar el llibre original en Lingua Franca Nova ''La Asosia de Galduherri'', la seua última obra en eixa llengua.<br /> <br /> En març, va publicar un llibre de poesia original en fala, en el títul ''Vérsus sóltus''.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> === Llibres ===<br /> * 2021 : ''La xerca per Pahoa'', {{ISBN|978-1716332364}}<br /> * 2021 : ''Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas'', {{ISBN|978-1794704954}}<br /> * 2021 : ''Antologie hispan'', {{ISBN|978-1326125110}}<br /> * 2021 : ''Fabules, racontas e mites'', {{ISBN|9781716145063}}<br /> * 2022 : ''La marcia nonconoseda'', {{ISBN|978-1471753084}}<br /> * 2022 : ''Pensa'' {{ISBN|978-1678116446}}<br /> * 2022 : ''Li tresor de Fluvglant'', {{ISBN|978-1458394262}}<br /> * 2022 : ''Juliade'', {{ISBN|978-1471738241}}<br /> * 2022 : ''Antolojia espaniol'', {{ISBN|978-1471720956}}<br /> * 2022 : ''Antologie de poesie europan'', {{ISBN|978-1678184711}}<br /> * 2022 : ''Mikri Antologie'', {{ISBN|978-1471657962}}<br /> * 2022 : ''Subuqti'', {{ISBN|9781471087509}}<br /> * 2022 : ''Verses escapat de mi mente'', {{ISBN|9781471039454}}<br /> * 2022 : ''Denova en la marcia'', {{ISBN|9781471006777}}<br /> * 2022 : ''Anidros'', {{ISBN|9781470967079}}<br /> * 2022 : ''Poemas'', {{ISBN|9781470963330}}<br /> * 2022 : ''Li crímines de Cnocorran''&lt;ref&gt;[https://occidental-lang.com/resources/Li_crimines_de_Cnocorran.pdf Li crímines de Cnocorran]&lt;/ref&gt;<br /> * 2022 : ''La trezoro de Erokeriherria'', {{ISBN|9781470936525}}<br /> * 2023 : ''Yo have ancor alquó a dir'', {{ISBN|9781447806622}}<br /> * 2023 : ''Exea!''&lt;ref&gt;[https://payhip.com/b/IUw5s Exea!]&lt;/ref&gt;<br /> * 2023 : ''Pensas rimada''&lt;ref&gt;[https://payhip.com/b/VEGum Pensas rimada]&lt;/ref&gt;<br /> * 2023 : ''Kilglan''<br /> * 2023 : ''Nov Vive''<br /> * 2023 : ''Un contia de libria''<br /> * 2023 : ''Rancur''<br /> * 2024 : ''Senas''<br /> * 2024 : ''Heroicitás''<br /> * 2024 : ''Poesies de amore e desamore''<br /> * 2024 : ''Reminiscenties''<br /> * 2024 : ''Poemeti''&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/Poemeti Poemeti]&lt;/ref&gt;<br /> * 2024 : ''La predicajo di Hakum''&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/la-predicajo-di-hakum-final-2 La predicajo di Hakum]&lt;/ref&gt;<br /> * 2024 : ''El Viriatu''&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/el-viriatu/page/n5/mode/2up El Viriatu]&lt;/ref&gt;<br /> * 2025 : ''Euris estremeñus i sotras poemas''<br /> * 2025 : ''Subuqti'' (Interlingua)<br /> * 2026 : ''La Asosia de Galduherri''<br /> * 2026 : ''Vérsus sóltus''<br /> <br /> === Llibres de text ===<br /> ==== Interlingua ====<br /> * 2020: [https://www.interlingua.com/e-libros/heracles/ Le dece-duo travalios de Heracles]<br /> * 2020: [https://www.interlingua.com/e-libros/litteraturaromanic/ Litteratura romanic e interlingua]<br /> * 2020: [https://www.interlingua.com/archivos/Historia%20de%20Europa.pdf Historia de Europa]<br /> * 2020: [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Concise description del lingua valencian]<br /> * 2025: [https://www.interlingua.com/archivos/Cultura%20classic.pdf Cultura classic]<br /> <br /> ==== Lingua franca nova ====<br /> * [https://elefen.org/salon/obras/leteratur_romanica/xef.html Leteratur romanica e lingua franca nova]<br /> * [https://elefen.org/salon/obras/istoria_de_europa/xef.html Istoria de Europa]<br /> * [https://elefen.org/salon/obras/cultur_clasica/xef.html Cultur clasica]<br /> * [https://elefen.org/salon/obras/istoria_de_espania/xef.html Istoria de Espania]<br /> <br /> ==== Interlingue ====<br /> * [https://occidental-lang.com/resources/Historie.pdf Historie]<br /> * [https://occidental-lang.com/resources/Cultura_classic.pdf Cultura classic]<br /> * [https://occidental-lang.com/resources/Geografie.pdf Geografie]<br /> * [https://occidental-lang.com/resources/Mathematica.pdf Mathematica]<br /> <br /> === Artículs en prensa ===<br /> ==== ''Cosmoglotta'' ====<br /> * 2020: ''Li casu del hebreic quam exemple por Occidental'' in Cosmoglotta 326.<br /> * 2020: ''Mi unesim visita in li biblioteca de La-Chaux-de-Fonds'' in Cosmoglotta 326.<br /> * 2022: ''Litteratura in Occidental'' con un ''Bibliografie de ovres e textus litterari in Occidental'', en Cosmoglotta 329&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/cg-329-2022/page/2/mode/2up Cosmoglotta 329]&lt;/ref&gt;.<br /> * 2022: Poesia ''Al lingue'', in Cosmoglotta 330&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/cg-330-2022-el/mode/2up Cosmoglotta 330]&lt;/ref&gt;.<br /> * 2023: ''Situation actual de nor lingue: Esque it es plu bon o plu mal?'', in Cosmoglotta 331&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/cosmoglotta_331.20023 Cosmoglotta 331]&lt;/ref&gt;<br /> * 2024: ''Ultim adío a Claude Gacond'', in Cosmoglotta 334&lt;ref name=&quot;Cosmoglotta334&quot;&gt;[https://archive.org/details/cosmoglotta-334-2024/mode/2up Cosmoglotta 334]&lt;/ref&gt;<br /> * 2024: ''Li beson del viage del heróe in nor vives'', in Cosmoglotta 334&lt;ref name=&quot;Cosmoglotta334&quot;/&gt;<br /> * 2025: ''Un lingue es un dialecte con un armé e un marine'', in Cosmoglotta 336&lt;ref name=&quot;Cosmoglotta336&quot;&gt;[https://archive.org/details/cg-336-2025-2 Cosmoglotta 336]&lt;/ref&gt;<br /> * 2025: ''On ne save quo on have til quande on perdi it'', in Cosmoglotta 336&lt;ref name=&quot;Cosmoglotta336&quot;/&gt;<br /> <br /> ==== ''Ido-Saluto!'' ====<br /> * 2024: ''Originala poemi'' publicate in Ido-Saluto 2024/3.<br /> * 2025: ''La Hispana vacinizad-expediciono ad Amerika'', publicate in Ido-Saluto 2025/1.<br /> * 2025: ''La Miraklo di Empel: Kande la cielo chanjis la kuro di historio'', publicate in Ido-Saluto 2025/2.<br /> * 2025: ''L’Ultimi di Filipini: La heroala siejo qua markis la fino dil Hispana Imperio en Asia'', publicate in Ido-Saluto 2025/3.&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/ido-saluto-3-2025/mode/2up Ido-Saluto 2025/3]&lt;/ref&gt;<br /> * 2025: ''Numantia: La nedomtebla spirito di libera populo'', publicate in Ido-Saluto 2025/4.&lt;ref&gt;[https://archive.org/details/ido-saluto-4-2025/page/18/mode/2up Ido-Saluto 2025/4]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> ==== ''Grada'' ====<br /> * I.2026: ''Que se alce la voz'' in ''Grada''&lt;ref&gt;[https://www.grada.es/que-se-alce-la-voz/blogueros/oscec/ Que se alce la voz]&lt;/ref&gt;<br /> * II.2026: ''Mi relación con el extremeño''&lt;ref&gt;[https://www.grada.es/mi-relacion-con-el-extremeno/revista-grada/colaboradores/ Mi relación con el extremeño]&lt;/ref&gt;<br /> * III.2026: ''Una joya lingüística extremeña''&lt;ref&gt;[https://www.grada.es/una-joya-linguistica-extremena/blogueros/oscec/ Una joya lingüística extremeña]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> <br /> {{Vicente Costalago}}{{Interlingue}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Escritors]]<br /> [[Categoria:Glosa]]<br /> [[Categoria:Escritors en interlingue]]<br /> [[Categoria:Escritors en interlingua]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Bayarri&diff=480602 2026-06-03T10:10:34Z

<p>Caro de Segeda: /* Selecció de poemes */</p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> | nom = Josep Maria Bayarri Hurtado<br /> | image = [[File:Josep Maria Bayarri.jpg|300px|'''Josep Maria Bayarri''', escritor i artiste valencià.]]<br /> | peu = <br /> | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br /> | ocupació = Escritor i artiste polifacètic<br /> | data_naix = 5 de novembre de [[1886]] <br /> | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> | data_mort = 24 de decembre de [[1970]]<br /> | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] <br /> }}<br /> '''Josep Maria Bayarri Hurtado''' ([[Valéncia]], 5 de novembre de [[1886]] - † [[24 de decembre]] de [[1970]]), fon un artiste polifacètic (escritor, poeta, pintor i escultor) [[Comunitat Valenciana|valencià]] i [[valencianiste]] convençut. Fon també catedràtic de Belles Arts i professor de diverses acadèmies en Valéncia, en numeroses obres d'art en diversos museus.<br /> <br /> Fundà diverses publicacions de poesia i d'art. Escrigué una ''Història de l'art valencià'' ([[1957]]). Ha publicat més de xixanta llibres, podem destacar ''Els cavallers de Vinatea'' ([[1928]]) i ''El perill català'' (1931). Fon un estudiós de l'[[Idioma Valencià]] i un apassionat defensor de la cultura i de les lletres en general.<br /> <br /> == Biografia ==<br /> <br /> Josep Maria Bayarri naixqué en la ciutat de Valéncia pero fon criat per la seua agüela en la població valenciana d'[[Alboraya]], ya que se quedà orfe de mare als cinc anys.<br /> <br /> Començà a treballar als onze anys, primer en un taller de joguets i, més tart, com a aprenent d'imprenta de ''El Correo de Valencia''. Durant la seua joventut es formà com a escultor en el taller dels germans Capuz Julio, escultors.<br /> <br /> De fe catòlica per les ensenyances rebudes pels jesuïtes Narcís Basté i Rafael Rodríguez de Cepeda, pertanyents, com ell, al Patronat de la Joventut Obrera.<br /> <br /> Per mig de la seua vinculació en el Patronat, se'l nomenà bibliotecari i d'eixa manera desenrollà el seu coneiximent lliterari en les obres clàssiques de [[Calderón de la Barca|Calderón]], [[Lope de Vega]] o [[Tirso de Molina]]. Admirava a [[Quevedo]] i a [[Rubén Darío]]. Junt ad estes raïls lliteràries, juntament en la seua condició pròxima al sindicalisme catòlic, el portaren a compondre poesia de caràcter social.<br /> <br /> També estudià en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de [[Valéncia]]. Fon catedràtic d'anatomia de l'Escola de Belles Arts.<br /> <br /> En l'any [[1928]], en plena [[dictadura de Primo de Rivera]], va crear un chicotet grup regionaliste nomenat &quot;Els cavallers de Vinatea&quot;. <br /> <br /> Inicià en l'any [[1915]] la publicació d'una colecció de poesia en [[valencià]], ''Poetes valencians contemporanis'', en la que varen participar diversos poetes de la seua generació. Participà en la fundació de les revistes de poesia en [[valencià]] ''El vers valencià'' ([[1934]]) i ''Ribalta'' ([[1939]]).<br /> <br /> En vàries etapes de la seua vida lliterària, va treballar i propondre, en el seu coneiximent de l'idioma i la cultura valenciana, una série de normes llingüístiques per al valencià molt acostades a la parla viva, basades en la fonètica de l'[[apichat]], i que no es varen popularisar, conegudes com a &quot;Normes del 22&quot;.<br /> <br /> Entre els seus numerosos poemes impregnats d'amor per tot lo valencià, trobem u, ''Baix ella som germans'', dedicat a la [[Real Senyera]] del [[Regne de Valéncia]], de [[1932]]. <br /> <br /> Despuix de la [[guerra civil espanyola]] feu imagens i escultures religioses per ad algunes iglésies de Valéncia i pobles de l'entorn.<br /> <br /> Josep Maria Bayarri fon el pare de l'escultor valencià [[Nassio Bayarri]].<br /> <br /> == ''El Perill Català'' ==<br /> {{AP|El perill catalá}}<br /> En l'any [[1931]] publicà el llibre titulat ''El Perill Catalá'', que és considerada la primera obra que alertava del perill de les ànsies expansionistes del [[nacionalisme català]] respecte a les [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. El llibre, que està escrit en respecte cap a [[Catalunya]], supon una crida als valencians i una exaltació del [[nacionalisme valencià]].<br /> <br /> == Poema ==<br /> <br /> {{Cita|'''Baix ella som germans'''<br /> <br /> Esta es la nostra Bandera,<br /> <br /> contemplenla, valencians;<br /> <br /> de la Pàtria Valenciana la Senyera:<br /> <br /> Baix ella tots som germans.<br /> <br /> <br /> La Senyera Valenciana.<br /> <br /> Alta, bella i soberana.<br /> <br /> nostra glòria, nostra força i nostra fe;<br /> <br /> en l'àmpla armonia humana,<br /> <br /> dia a dia, Déu donarnos-la volgué.<br /> <br /> <br /> Roig de sanc i groc d'espiga,<br /> <br /> blau de cel;<br /> <br /> tricolor bandera amiga,<br /> <br /> grat recort i viu anhel.|(1931) Josep Maria Bayarri}} <br /> <br /> === Selecció de poemes ===<br /> <br /> En [[L'Enciclopèdia en valencià]] pot trobar una selecció de [[Lliteratura:Poemes de Josep Maria Bayarri|poemes de Josep Maria Bayarri]].<br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|L'espirit valencià que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del mon per a dignificar-se i ennoblir-se davant de tota l'humanitat.|Josep Mª. Bayarri i Hurtado. Any 1931}} <br /> <br /> {{Cita|Ya hui tots diem i devem dir &quot;Llengua Valenciana&quot;, com sempre, sempre, ho dien els nostres clàssics del sigles XIV i XV|(I Semana Cultural Valenciana, 1932) Josep Maria Bayarri}}<br /> <br /> {{Cita|Tota qüestio de cultura i llengua inclou la politica. Ocupem-nos de la politica i les qüestions de la cultura: ensenyança, economia, ciencia... l'obtencio de la clara personalitat (qüestio de ser, estar i actuar) resoldra tot lo demes... Primer la cultura politica; despres la politica cultural; i la cientifica, i l'economica... Quan a Jaume I li oferiren alguns pobles i Valencia no, va dir: Vullc Valencia: &quot;Tenint la lloca, tindrem els pollets&quot;. Parafraseem: tenint lo politic, tindrem lo cultural, etc... No s'entretingam tant en lo cultural (ara secundari), que s'oblidem de lo politic (ara primordial)&quot;.|''Apolitisasio dels valensians''. Ensaig (Valéncia, 1967) per Josep Maria Bayarri}}<br /> <br /> [[File:El Perill Català.jpg|thumb|300px|Portada del llibre &quot;El Perill Català&quot;, de Josep Maria Bayarri]]<br /> <br /> {{Cita|f.- Josep Mª Bayarri i Hurtado: Josep Mª Bayarri (1886-1970) fon un home polifacetic, el qual sabe compaginar diferents oficis i ocupacions fins a regentar la catedra d'Anatomia Artistica i la docencia com a professor d'Estetica i Historia de l'Art en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valencia. La seua preocupacio per potenciar les edicions en valencià el duran a fundar diferents publicacions de poesia i d'art -revistes i coleccions- i a realisar diferents estudis i propostes com la que feu sobre ortografia valenciana, encara que sense exit. Per una atra banda publicaria una obra que resulta cabal 'El perill catala' (1931), en la que denuncia l'afany imperialiste que impregnà al catalanisme de les primeres decades del s. XX i posa en alerta respecte de certes concepcions que involucren als valencians en hipotetiques i quimeriques fantasies historiques i culturals.|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme.', per [[Juli Moreno]]}}<br /> <br /> == Obres ==<br /> <br /> * ''Precs de pau'' ([[1915]])<br /> * ''Llaus lírics'' ([[1915]])<br /> * ''Catecisme ètnic de la pàtria valenciana'' ([[1922]], no publicat)<br /> * ''Roger de Flor'' ([[1925]])<br /> * ''Foc i flama'' ([[1928]])<br /> * ''Els cavallers de Vinatea'' ([[1928]])<br /> * ''[[El perill catalá]]'' ([[1931]]).<br /> * ''Romanser de Lourdes''<br /> * ''Escarotanereides'' ([[1954]])<br /> * ''Monoleqs i dialeqs''<br /> * ''Alfavetisasió dels valensians'' ([[1966]])<br /> * ''Qartilla valensiana'' ([[1966]])<br /> * ''Bayarri autovïográfiq'' ([[1966]])<br /> * ''Apolitisasió dels valensians'' (Valéncia, [[1967]])<br /> * ''Versos Profans. En omenatxe a Ruven Dario en son Sentenari Natal [[1867]]-[[1967]] '' (1967)<br /> * ''Istoria de la Esqultura Valensiana'' ([[1969]])<br /> * ''La qinteta epdomadaria'' ([[1970]])<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> * [[Carles Recio|RECIO, Carles]] ''Josep Maria Bayarri. El nacionalismo valenciano'' (Valéncia, Ed. [[Ajuntament de Valéncia]], [[2006]]) ISBN: 84-8484-170-7.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> <br /> * [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070405/ocio/josep-bayarri-todo-vale_20070405.html Artícul sobre Bayarri en &quot;Las Provincias&quot;]<br /> * [https://valencianews.es/opinion/el-perill-catala/ El perill catala - Valencia News]<br /> * [http://www.accionacionalistavalenciana.com/josep-maria-bayarri-un-valencianiste-interessadament-silenciat-manuel-gimeno Josep Maria Bayarri, un valencianiste interessadament silenciat - [[Manuel Gimeno]] - Accio Nacionalista Valenciana]<br /> * [http://www.culturavalenciana.es/llengua/josep-maria-bayarri-i-lesperit-reivindicatiu-valencia/ Josep Maria Bayarri i l'esperit reivindicatiu valencià - Cultura Valenciana]<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors]]<br /> [[Categoria:Escritors valencians]]<br /> [[Categoria:Escritors en valencià]]<br /> [[Categoria:Valencianistes]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=480601 2026-06-03T10:01:30Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Real Acadèmia de Cultura Valenciana<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)<br /> |image = [[Archiu:RACV.jpg|97px]]<br /> <br /> | group1 = Història<br /> | list1 = [[Centre de Cultura Valenciana]] (1915) • [[Diputació de Valéncia]] • [[Renaixença valenciana]] • Institut d'Estudis Valencians<br /> <br /> | group2 = Normativa llingüística<br /> | list2 = [[Normes del Puig]] • [[Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Secció de Llengua i Lliteratura]] • [[Ortografia de les Normes del Puig]] • Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana<br /> <br /> <br /> | group3 = Seccions <br /> | list3 =<br /> * ''Arqueologia i Prehistòria Estudis Ibèrics &quot;Julián San Valero Aparisi&quot;''<br /> * ''Ciències Mig Ambientals i Agroalimentàries &quot;Eduardo Primo Yúfera&quot;''<br /> * ''Economía i Dret &quot;Lluís de Santàngel&quot;''<br /> * ''Estudis Ibèrics &quot;Domingo Fletcher Valls&quot;''<br /> * ''Etnologia i Cultura Popular &quot;Francisco Martínez i Martínez&quot;''<br /> * ''Genealogia i Heràldica''<br /> * ''Història &quot;Julián Ribera y Tarragó&quot;''<br /> * ''Història de l'Art Valencià &quot;Mariano Benllliure Gil&quot;''<br /> * ''Ingeniería''<br /> * ''Ingeniería cartogràfica i geografia &quot;Jorge Juan&quot;''<br /> * ''Llengua i Lliteratura Valencianes &quot;Lluís Fullana Mira&quot;''<br /> * ''Lliteratura i Filologia''<br /> * ''Musicologia &quot;Juan Bautista Comes&quot;''<br /> * ''Patrimoni Artístic''<br /> * ''Académicos Correspondientes &quot;Roc Chabàs&quot;''<br /> <br /> | group4 = Directors i figures clau<br /> | list4 = [[Teodoro Llorente Falcó]] • [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] • [[Manuel González Martí]] • [[Xavier Casp]] • [[José María Balmaceda]]<br /> <br /> | group5 = Publicacions<br /> | list5 = [[Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] • Série Arqueològica • Série Històrica • Colecció Ensajos • Aula d'Humanitats<br /> <br /> | group6 = Entitats i conceptes vinculats<br /> | list6 = [[Lo Rat Penat]] • [[Valencianisme]] • [[Llengua valenciana]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=480600 2026-06-03T10:01:08Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Real Acadèmia de Cultura Valenciana<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)<br /> |image = [[Archiu:RACV.jpg|97px]]<br /> <br /> | group1 = Història<br /> | list1 = [[Centre de Cultura Valenciana]] (1915) • [[Diputació de Valéncia]] • [[Renaixença valenciana]] • Institut d'Estudis Valencians<br /> <br /> | group2 = Normativa llingüística<br /> | list2 = [[Normes del Puig]] • [[Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Secció de Llengua i Lliteratura]] • [[Ortografia de les Normes del Puig]] • Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana<br /> <br /> <br /> | group3 = Seccions <br /> | list3 =<br /> * ''Arqueologia i Prehistòria Estudis Ibèrics &quot;Julián San Valero Aparisi&quot;''<br /> * ''Ciències Mig Ambientals i Agroalimentàries &quot;Eduardo Primo Yúfera&quot;''<br /> * ''Economía i Dret &quot;Lluís de Santàngel&quot;''<br /> * ''Estudis Ibèrics &quot;Domingo Fletcher Valls&quot;''<br /> * ''Etnologia i Cultura Popular &quot;Francisco Martínez i Martínez&quot;''<br /> * ''Genealogia i Heràldica''<br /> * ''Història &quot;Julián Ribera y Tarragó&quot;''<br /> * ''Història de l'Art Valencià &quot;Mariano Benllliure Gil&quot;''<br /> * ''Ingeniería''<br /> * ''Ingeniería cartogràfica i geografia &quot;Jorge Juan&quot;''<br /> * ''Llengua i Lliteratura Valencianes &quot;Lluís Fullana Mira&quot;''<br /> * ''Lliteratura i Filologia''<br /> * ''Musicologia &quot;Juan Bautista Comes&quot;''<br /> * ''Patrimoni Artístic''<br /> * ''Académicos Correspondientes &quot;Roc Chabàs&quot;''<br /> <br /> | group4 = Directors i figures clau<br /> | list4 = [[Teodoro Llorente Falcó]] • [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] • [[Manuel González Martí]] • [[Xavier Casp]] • [[José María Balmace<br /> a]]<br /> <br /> | group5 = Publicacions<br /> | list5 = [[Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] • Série Arqueològica • Série Històrica • Colecció Ensajos • Aula d'Humanitats<br /> <br /> | group6 = Entitats i conceptes vinculats<br /> | list6 = [[Lo Rat Penat]] • [[Valencianisme]] • [[Llengua valenciana]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=480599 2026-06-03T09:58:35Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Real Acadèmia de Cultura Valenciana<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)<br /> |image = [[Archiu:RACV.jpg|97px]]<br /> <br /> | group1 = Història<br /> | list1 = [[Centre de Cultura Valenciana]] (1915) • [[Diputació de Valéncia]] • [[Renaixença valenciana]] • Institut d'Estudis Valencians<br /> <br /> | group2 = Normativa llingüística<br /> | list2 = [[Normes del Puig]] • [[Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Secció de Llengua i Lliteratura]] • [[Ortografia de les Normes del Puig]] • Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana<br /> <br /> | group3 = Directors i figures clau<br /> | list3 = [[Teodoro Llorente Falcó]] • [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] • [[Manuel González Martí]] • [[Xavier Casp]] • [[José María Balmace<br /> a]]<br /> | group4 = Publicacions<br /> | list3 = [[Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] • Série Arqueològica • Série Històrica • Colecció Ensajos • Aula d'Humanitats<br /> <br /> | group5 = Entitats i conceptes vinculats<br /> | list5 = [[Lo Rat Penat]] • [[Valencianisme]] • [[Llengua valenciana]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=480598 2026-06-03T09:57:27Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Real Acadèmia de Cultura Valenciana<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)<br /> |image = [[Archiu:RACV.jpg|97px]]<br /> <br /> | group1 = Història i Orígens<br /> | list1 = [[Centre de Cultura Valenciana]] (1915) • [[Diputació de Valéncia]] • [[Renaixença valenciana]] • Institut d'Estudis Valencians<br /> <br /> | group2 = Normativa Llingüística<br /> | list2 = [[Normes del Puig]] • [[Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Secció de Llengua i Lliteratura]] • [[Ortografia de les Normes del Puig]] • Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana<br /> <br /> | group3 = Directors i Figures Clau<br /> | list3 = [[Teodoro Llorente Falcó]] • [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] • [[Manuel González Martí]] • [[Xavier Casp]] • [[José María Balmaceda]]<br /> <br /> | group4 = Publicacions i Difusió<br /> | list3 = [[Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] • Série Arqueològica • Série Històrica • Colecció Ensajos • Aula d'Humanitats<br /> <br /> | group5 = Entitats i Conceptes Vinculats<br /> | list5 = [[Lo Rat Penat]] • [[Valencianisme]] • [[Llengua valenciana]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=480597 2026-06-03T09:57:17Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Real Acadèmia de Cultura Valenciana<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)<br /> |image = [[Archiu:RACV.jpg]]<br /> <br /> | group1 = Història i Orígens<br /> | list1 = [[Centre de Cultura Valenciana]] (1915) • [[Diputació de Valéncia]] • [[Renaixença valenciana]] • Institut d'Estudis Valencians<br /> <br /> | group2 = Normativa Llingüística<br /> | list2 = [[Normes del Puig]] • [[Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Secció de Llengua i Lliteratura]] • [[Ortografia de les Normes del Puig]] • Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana<br /> <br /> | group3 = Directors i Figures Clau<br /> | list3 = [[Teodoro Llorente Falcó]] • [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] • [[Manuel González Martí]] • [[Xavier Casp]] • [[José María Balmaceda]]<br /> <br /> | group4 = Publicacions i Difusió<br /> | list3 = [[Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] • Série Arqueològica • Série Històrica • Colecció Ensajos • Aula d'Humanitats<br /> <br /> | group5 = Entitats i Conceptes Vinculats<br /> | list5 = [[Lo Rat Penat]] • [[Valencianisme]] • [[Llengua valenciana]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=480596 2026-06-03T09:57:06Z

<p>Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «{{Navbox |name = Real Acadèmia de Cultura Valenciana |bodyclass = hlist |title = Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) |image = dreta | group1 = Història i Orígens | list1 = Centre de Cultura Valenciana (1915) • Diputació de Valéncia • Renaixença valenciana • Institut d&#039;Estudis Valencians | group2 = Normativa Llingüística | list2 = Normes del Puig • Secció de Llengua i…»</p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Real Acadèmia de Cultura Valenciana<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)<br /> |image = [[Archiu:RACV.jpg|197px|dreta]]<br /> <br /> | group1 = Història i Orígens<br /> | list1 = [[Centre de Cultura Valenciana]] (1915) • [[Diputació de Valéncia]] • [[Renaixença valenciana]] • Institut d'Estudis Valencians<br /> <br /> | group2 = Normativa Llingüística<br /> | list2 = [[Normes del Puig]] • [[Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Secció de Llengua i Lliteratura]] • [[Ortografia de les Normes del Puig]] • Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana<br /> <br /> | group3 = Directors i Figures Clau<br /> | list3 = [[Teodoro Llorente Falcó]] • [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] • [[Manuel González Martí]] • [[Xavier Casp]] • [[José María Balmaceda]]<br /> <br /> | group4 = Publicacions i Difusió<br /> | list3 = [[Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] • Série Arqueològica • Série Històrica • Colecció Ensajos • Aula d'Humanitats<br /> <br /> | group5 = Entitats i Conceptes Vinculats<br /> | list5 = [[Lo Rat Penat]] • [[Valencianisme]] • [[Llengua valenciana]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Lo_Rat_Penat&diff=480595 2026-06-03T09:53:52Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Lo Rat Penat<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Lo Rat Penat]]<br /> |image = [[Archiu:LoRatPenat.jpg|197px|dreta]]<br /> <br /> |group1 = Història i fonaments<br /> |list1 = [[Renaixença valenciana]] • [[Jocs Florals]] • [[Normes del Puig]] • [[Valencianisme]]<br /> <br /> |group2 = Fundadors i figures clau<br /> |list2 = [[Constantí Llombart]] • [[Teodor Llorente Olivares]] • [[Félix Pizcueta]] • [[Rafael Ferrer i Bigné]]<br /> <br /> |group3 = Presidents<br /> |list3 = * [[Fèlix Pizcueta]] (1878 - 1879)<br /> * [[Teodor Llorente i Olivares|Teodor Llorente]] (1879 - 1880)<br /> * [[Jacint Labaila|Jacinto Labaila i González]] (1880 - 1881)<br /> * Rafael Ferrer i Bigné (1881 - 1882)<br /> * [[Vicent Pueyo i Ariño]] (1882 - 1883)<br /> * Ferran Reig i García (1883 - 1884)<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1884 - 1886)<br /> * [[Cirilo Amorós]] (1886 - 1887)<br /> * Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887 - 1889) i (1891 - 1893)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1889 - 1891)<br /> * Honorat Berga i Garcia (1893 - 1903)<br /> * Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912 - 1915)<br /> * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] (1908 - 1910)<br /> * [[Vicente Dualde Furió]] (1910 - 1912)<br /> * Francesc Cantó i Blasco (1915 - 1916)<br /> * Joan Pérez i Lúcia (1916 - 1918)<br /> * Francesc Almarche i Vázquez (1919 - 1927)<br /> * Facund Burriel i García de Polavieja (1927 - 1928)<br /> * [[Manuel González Martí]] (1928 - 1930) i (1949 - 1958)<br /> * Carles Sarthou i Francesc (1930 - 1931)<br /> * Agustí Alomar i Ruiz (1931 - 1932)<br /> * [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1933 - 1935) i (1959 - 1961)<br /> * Josep Monmeneu Gómez (1935 - 1936) i (1939 - 1941)<br /> * Josep Casanova i Dalfó (1936 - 1939)<br /> * Josep Calatayud Bayà (1942 - 1948)<br /> * [[Joan Segura de Lago]] (1961 - 1972)<br /> * [[Emili Beüt i Belenguer]] (1972 - 1980)<br /> * [[Xavier Casp i Verger]] (1980 - 1982)<br /> * [[Joan Gil i Barberà]] (1982 - 1992)<br /> * Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992 - 1996)<br /> * [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] (1996 - 2023)<br /> * [[Josep Vicent Navarro i Raga|Josep Vicent Navarro]] (2023 - en el càrrec)<br /> <br /> |group4 = Seccions i activitats<br /> |list4 = Cursos de Llengua Valenciana • Secció de Lliteratura i Poesia • Secció d'Història • Cor Popular de Lo *Rat *Penat • Concurs de Milacres de Sant Vicente Ferrer<br /> <br /> |group5 = Símbols i tradicions vinculades<br /> |list5 = [[Rat penat (heràldica)|Lo Rat Penat]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]] • [[Senyera coronada]] • [[Regne de Valéncia (revista)|Revista ''Regne de Valéncia'']]<br /> <br /> |group6 = Atres<br /> |list6 = [[Palau dels Barons d'Alacuàs]]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Lo_Rat_Penat&diff=480594 2026-06-03T09:53:37Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Lo Rat Penat<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Lo Rat Penat]]<br /> |image = [[Archiu:LoRatPenat.jpg|197px|dreta]]<br /> <br /> |group1 = Història i fonaments<br /> |list1 = [[Renaixença valenciana]] • [[Jocs Florals de la Ciutat de Valéncia]] • [[Normes del Puig]] • [[Valencianisme]]<br /> <br /> |group2 = Fundadors i figures clau<br /> |list2 = [[Constantí Llombart]] • [[Teodor Llorente Olivares]] • [[Félix Pizcueta]] • [[Rafael Ferrer i Bigné]]<br /> <br /> |group3 = Presidents<br /> |list3 = * [[Fèlix Pizcueta]] (1878 - 1879)<br /> * [[Teodor Llorente i Olivares|Teodor Llorente]] (1879 - 1880)<br /> * [[Jacint Labaila|Jacinto Labaila i González]] (1880 - 1881)<br /> * Rafael Ferrer i Bigné (1881 - 1882)<br /> * [[Vicent Pueyo i Ariño]] (1882 - 1883)<br /> * Ferran Reig i García (1883 - 1884)<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1884 - 1886)<br /> * [[Cirilo Amorós]] (1886 - 1887)<br /> * Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887 - 1889) i (1891 - 1893)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1889 - 1891)<br /> * Honorat Berga i Garcia (1893 - 1903)<br /> * Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912 - 1915)<br /> * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] (1908 - 1910)<br /> * [[Vicente Dualde Furió]] (1910 - 1912)<br /> * Francesc Cantó i Blasco (1915 - 1916)<br /> * Joan Pérez i Lúcia (1916 - 1918)<br /> * Francesc Almarche i Vázquez (1919 - 1927)<br /> * Facund Burriel i García de Polavieja (1927 - 1928)<br /> * [[Manuel González Martí]] (1928 - 1930) i (1949 - 1958)<br /> * Carles Sarthou i Francesc (1930 - 1931)<br /> * Agustí Alomar i Ruiz (1931 - 1932)<br /> * [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1933 - 1935) i (1959 - 1961)<br /> * Josep Monmeneu Gómez (1935 - 1936) i (1939 - 1941)<br /> * Josep Casanova i Dalfó (1936 - 1939)<br /> * Josep Calatayud Bayà (1942 - 1948)<br /> * [[Joan Segura de Lago]] (1961 - 1972)<br /> * [[Emili Beüt i Belenguer]] (1972 - 1980)<br /> * [[Xavier Casp i Verger]] (1980 - 1982)<br /> * [[Joan Gil i Barberà]] (1982 - 1992)<br /> * Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992 - 1996)<br /> * [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] (1996 - 2023)<br /> * [[Josep Vicent Navarro i Raga|Josep Vicent Navarro]] (2023 - en el càrrec)<br /> <br /> |group4 = Seccions i activitats<br /> |list4 = Cursos de Llengua Valenciana • Secció de Lliteratura i Poesia • Secció d'Història • Cor Popular de Lo *Rat *Penat • Concurs de Milacres de Sant Vicente Ferrer<br /> <br /> |group5 = Símbols i tradicions vinculades<br /> |list5 = [[Rat penat (heràldica)|Lo Rat Penat]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]] • [[Senyera coronada]] • [[Regne de Valéncia (revista)|Revista ''Regne de Valéncia'']]<br /> <br /> |group6 = Atres<br /> |list6 = [[Palau dels Barons d'Alacuàs]]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lo_Rat_Penat&diff=480593 2026-06-03T09:51:49Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>[[Image:LoRatPenat.jpg|250px|right|thumb|&lt;center&gt;Logotip de '''Lo Rat Penat'''&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> '''Lo Rat Penat''' (Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes) és una societat cultural [[Comunitat Valenciana|valenciana]] centenària fundada en l'any [[1878]] i dedicada a la promoció&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20111221/culturas/penat-rinde-homenaje-escritor-20111221.html Lo Rat Penat rinde homenaje al escritor Josep Peris Celda]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080129/vida-ocio/penat-reedita-misal-valenciano-20080129.html Lo Rat Penat reedita un misal en valenciano mientras que l'Acadèmia aún espera que se oficialice el suyo]&lt;/ref&gt;, defensa&lt;ref&gt;[http://www.20minutos.es/noticia/1544788/0/fallas/penat/fabra/ Lo Rat Penat, histórica entidad valencianista, rechaza cambiar el 9 d'Octubre y la cremà]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20091104/valencia/penat-carga-contra-acento-20091104.html Lo Rat Penat carga contra la AVL por el acento de Valencia]&lt;/ref&gt;, ensenyança&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120626/culturas/penat-clausura-cursos-lengua-20120626.html Lo Rat Penat clausura sus cursos de lengua valenciana]&lt;/ref&gt; i difusió de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i la [[Cultura Valenciana]]. És la decana de les entitats culturals valencianistes.<br /> <br /> En l'any [[1998]], Lo Rat Penat fon declarada oficialment Entitat d'Utilitat Pública pel Ministeri de l'Interior d'Espanya, gràcies a la gestió i treball de [[Josep Vicent Navarro i Raga]], l'actual president de Lo Rat Penat. Este fet supongué u dels majors reconeiximents institucionals en l'història de la centenària entitat valenciana.<br /> <br /> La seua sèu està situada en el número 9 del carrer de Trinquet de Cavallers (''Trinquete de Caballeros'', en castellà) en la [[ciutat de Valéncia]], en el [[Palau dels Barons d'Alaquàs]].<br /> <br /> == Fundació ==<br /> <br /> L'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat fon fundada per [[Constantí Llombart]] en colaboració en [[Teodor Llorente]] i [[Fèlix Pizcueta]] en l'any [[1878]], representants de les principals tendències ideològiques de l'época. L'implicació política de Llombart, també la seua producció lliterària i una gran capacitat creadora feren que es convertira en un dels referents més importants de la [[Renaixença valenciana]]. Un treball, el de la restauració de la [[llengua valenciana]], el seu conreu i l'enaltiment cultural i lliterari que ocuparen tota la seua breu vida. Aixina, començà en el proyecte de crear una societat que amparara i consolidara aquell moviment de recuperació, que treballara de manera intensa i constant per l'enaltiment, la defensa i el conreu de les diferents àrees que constituïxen la cultura valenciana, d'una manera especial la [[llengua valenciana]], màxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].<br /> <br /> == Objectius ==<br /> <br /> Dedicada a la promoció, defensa, ensenyança i difusió de la [[llengua valenciana]] i la cultura valenciana, és la decana de les entitats culturals valencianistes.<br /> <br /> == Activitats == <br /> <br /> === Jocs Florals ===<br /> {{AP|Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia}}<br /> És l'entitat organisadora dels [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080710/vida-ocio/penat-convoca-investigadores-poetas-20080710.html Lo Rat Penat convoca a investigadores y poetas al 125 aniversario dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120120/valencia/penat-viste-gala-para-20120120.html Lo Rat Penat se viste de gala para proclamar la Regina dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.vlcciudad.com/lo-rat-penat-celebra-la-demana-de-la-regina-cxxix-dels-jocs-florals-irina-manglano-beneyto Lo Rat Penat celebra la &quot;Demanà&quot; de la Regina CXXIX dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.hablemosdefallas.es/974-noticias-2012/julio-2012/7863-lo-rat-penat-convoca-la-cxxix-edicio-dels-jocs-florals Lo Rat Penat convoca la CXXIX edicio dels Jocs Florals]&lt;/ref&gt; des de l'any [[1879]], que encara, hui en dia, els organisa anualment en [[llengua valenciana]], en molt més d'esplendor que a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], per la gran participació de poetes en la justa lliterària i la quantia dels seus premis, que en són dèsset en total. Són els premis en [[llengua valenciana]] més prestigiosos i antics que encara es conserven.<br /> <br /> === Concursos ===<br /> <br /> També és l'entitat encarregada del concurs de [[Creus de maig]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120622/fallas/penat-celebra-medio-siglo-20120622.html Lo Rat Penat vuelve a convocar el Concurso de Cruces de Mayo]&lt;/ref&gt;, concurs de [[Llibrets]] de [[Falla]]&lt;ref&gt;[http://www.fallasvalencia.es/premios/premios-llibrets-rat-penat Premios de Llibrets de Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120607/fallas/penat-organiza-poetas-lectura-20120607.html Lo Rat Penat organiza con los poetas la lectura de los llibrets de falla premiados]&lt;/ref&gt;, concurs de piano Mestre [[Josep Serrano]]&lt;ref&gt;[http://www.vlcciudad.com/lo-rat-penat-convoca-el-xviii-concurs-de-piano-mestre-josep-serrano/ Lo Rat Penat convoca el XVIII Concurs de Piano 'Mestre Josep Serrano']&lt;/ref&gt;, concurs de [[Milacres de Sant Vicent]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080328/valencia/penat-concede-primer-premio-20080328.html Lo Rat Penat concede el primer premio al Altar de Chirivella]&lt;/ref&gt;entre d'atres.&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20111008/valencia/penat-maximo-galardon-pablo-20111008.html Lo Rat Penat da su máximo galardón a Pablo Salazar]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://valenpedia.lasprovincias.es/historia-valencia/1919/lo_rat_penat_vive_la_fiesta_del_sainete_valenciano Lo Rat Penat vive la fiesta del sainete valenciano]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.vlcciudad.com/lo-rat-penat-estrena-lobra-de-teatre-nelo-bacora/ Lo Rat Penat estrena l'obra de Teatre 'Nelo Bacora']&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.levante-emv.com/panorama/2010/11/05/rat-penat-comenca-dema-curs-diniciacio-poesia-valenciana/754021.html Lo Rat Penat comença demà el Curs d'Iniciació a la Poesia Valenciana]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.eldiariomontanes.es/20090827/cultura/musica/coro-asociacion-penat-ofrece-20090827.html El coro de la asociación Lo Rat Penat ofrece mañana un concierto en la Catedral de Santander]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.culturavalenciana.com/ver_noticia.php?idnoticia=24-02-201111846 Es presenta el llibre La Dòna Valenciana en Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> === Cursos de llengua valenciana ===<br /> <br /> [[Archiu:LlibresLoRat.jpg|thumb|250px|Llibres dels cursos de Lo Rat Penat]]<br /> <br /> Lo Rat Penat és l'entitat pionera en l'ensenyança del valencià. En l'any [[1949]] posà en funcionament la Secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes. Durant els anys la finalitat dels cursos s'ha mantengut vigent: ensenyar i difondre l'idioma valencià.<br /> <br /> L'activitat més important sorgí en l'any [[1951]], sent president en [[Manuel González Martí]] en la creació dels [[Cursos de Llengua Valenciana]] ''Els Cursets'', la Secretaria dels quals ostentà [[Matalí i Timoneda, Enric|Enric Matalí i Timoneda]].<br /> [[Image:Cantonada del palau del baronessa d'Alaquàs, València.JPG|250px|right|thumb|&lt;center&gt;Sèu de '''Lo Rat Penat'''&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> Des de la creació de Lo Rat Penat en l'any 1878, l'estudi, ensenyança, promoció i difusió de la [[llengua valenciana]] ha segut el seu principal objectiu, i en l'any [[1949]], s'instauraren de forma anual els cursos de llengua valenciana. Cursos que a hores d'ara continuen vigents en les seues aules, impartint-se a pesar del tracte discriminatori rebut per part de les autoritats acadèmiques oficials i els diferents representants polítics.<br /> <br /> Moltes personalitats del món cultural i lliterari valencià, aixina com milers de valencians anònims, han passat per les aules de Lo Rat Penat per a mostrar el seu compromís de fidelitat a la terra valenciana, inclús durant el temps en que el valencià s'ha arraconat en la marginalitat oficial i ha quedat exclòs de l'ensenyança pública.<br /> <br /> ==== Modalitat telemàtica ====<br /> <br /> Lo Rat Penat oferix cursos de llengua i cultura valencianes tant presencials com telemàtics. Els cursos presencials s'impartixen en la sèu de Lo Rat Penat, en dos classes semanals. Els cursos telemàtics inclouen seguiment individual per professor i una classe semanal per videoconferència. Ademés, oferixen un &quot;Curs Superior&quot; sobre història de la llengua i lliteratura valencianes, en opcions presencials i telemàtiques.<br /> <br /> == Seccions ==<br /> <br /> Té diferents seccions com la de Folclor, el Grup de Danses de Lo Rat Penat, Cor Popular i el [[Cant valencià d'estil|Cant d'Estil]]. La secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080918/cultura/arranque-cursos-penat-20080918.html Arranque de los cursos de Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;, Grup de Danses&lt;ref&gt;[http://www.folklorecv.com/curriculum.php?id=70 Lo Rat Penat Grup de Danses]&lt;/ref&gt;, Secció de publicacions... i té un lloc destacat en la [[Batalla de Flors]] de la [[Fira de juliol]] de [[Valéncia]], per ser l'institució qui va propondre per primera volta est acte en l'any [[1891]] per una proposta del president de '''Lo Rat Penat''', [[Pasqual Frígola]], Baró de [[Cortes de Pallàs]].<br /> <br /> La secció de Folclor fon creada l'any [[1958]] per [[Josep Cervera i Grifol]], el Grup de Danses de Lo Rat Penat és una secció més de les que conformen esta entitat cultural valenciana, i des dels seus inicis la principal missió del Grup és la de conservar i transmetre la cultura popular dels antepassats, entesa en el seu sentit més extens, per mig de l'investigació de noves danses, indumentària, costums, música, cançons, etc... i resaltant la necessitat d'interpretar les cançons i danses que pugueren arribar a desaparéixer.<br /> <br /> Lo Rat Penat també conta en la secció de les Joventuts Ratpenatistes, que és la secció dels jóvens de Lo Rat Penat. El seu president és [[Ivàn Alcañiz]].<br /> <br /> === Cor Popular ===<br /> <br /> El 12 de maig de l'any [[1927]], el capellà N'Alvar Marçal Garcia, fundà la &quot;Massa Coral de Lo Rat Penat&quot;, que fon l'antecedent de l'actual '''Cor Popular''', el qual se formà en [[1979]] baix la direcció de [[Rosa Bartual]].<br /> <br /> == Normativa llingüística ==<br /> <br /> === Normes ortogràfiques del filòlec, Lluís Fullana ===<br /> <br /> * En l'any [[2024]], se va complir el 110 aniversari de les normes del filòlec, [[Lluís Fullana]]. La Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes han recordat una efemèride de gran importància per a la [[llengua valenciana]] i la seua normalisació. A través de les seues rets socials han recordat, que les normes ortogràfiques que redactà el filòlec franciscà Lluís Fullana i Mira en [[1914]], complixen enguany el seu 110 aniversari. Estes normes foren anteriors a les pancatalanistes ‘Bases provisionals’ conegudes posteriorment com a [[Normes de Castelló|Normes de Castelló o del 32]], ademés de que les normes Fullanistes foren discutides i debatudes per tots els escritors en valencià, mentres que les «acordades» en Castelló no foren consensuades i tingueren procediments obscurs, sent una copia de les de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], en algunes concesions valencianes. <br /> <br /> {{Cita|En 1914 es conseguí en la sèu de [[Lo Rat Penat]] el primer acort social sobre la normativa valenciana.<br /> <br /> Davant l'anarquia ortogràfica, Lo Rat Penat mamprengué l'iniciativa i encarregà al filòlec Lluís Fullana la difícil missió de coordinar la redacció d'un “Proyecte de Normes Ortogràfiques”.<br /> <br /> Estes normes foren debatudes públicament una a una, i aprovades per consens pels principals escritors i erudits valencians en vàries assamblees públiques celebrades en Lo Rat Penat, publicant-se les conclusions en el ''[[Diario de Valencia]]''.<br /> <br /> La Diputació de Valéncia crearia en [[1915]] el [[Centre de Cultura Valenciana]] (actual RACV), que immediatament edità una primera Gramàtica, obra de Fullana, en aplicació de l'acort ortogràfic.<br /> <br /> La RACV recuperà i actualisà en [[1979]] este consens ortogràfic, que és la base de l'actual normativa, coneguda popularment com a «[[Normes d'El Puig]]«}}<br /> <br /> === Bases ortogràfiques del 32 ===<br /> <br /> En aquells temps de transició normativa en les entitats valencianistes decanes i les que anaven naixquent, ningú s'escarotà perque s'utilisaren en un temps les bases ortogràfiques acordades en l'any 1932, conegudes com [[Normes de Castelló]], que també adoptà en un principi l'entitat decana de [[Lo Rat Penat]] i que baix la presidència d'[[Emili Beüt]] tornà l'entitat a la [[llengua valenciana]].<br /> <br /> === Normativa de la RACV ===<br /> <br /> Propugna la normativa de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per al [[valencià]], la [[RACV]] és una acadèmia de la mateixa categoria que la [[RAE]]. Per a tindre una visió històrica des de la seua fundació es recomana el llibre ''Història del Rat Penat'' del catedràtic [[Antoni Igual i Úbeda]], publicada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] (''Publicacions de l'Archiu Municipal'' [[1959]]).<br /> <br /> == Valencianisme ==<br /> <br /> Des de mitat dels [[1970s|anys 70]] ha adoptat com a pròpies les postures més valencianistes del [[conflicte llingüístic valencià]]&lt;ref&gt;[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3525&amp;tit=Enric%20Esteve,%20presidente%20de%20Lo%20Rat%20Penat,%20dice%20que%20el%20idioma%20que%20utiliza%20Canal%209%20%B4no%20es%20valenciano%B4 Enric Esteve dice que el idioma utilizado en Canal 9 no es valenciano]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20110218/politica/penat-cree-caffarel-digna-20110218.html Lo Rat Penat cree que Caffarel no es &quot;digna&quot; de su cargo]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080520/local/vida-ocio/penat-arremete-aniversario-contra-200805200731.html Lo Rat Penat arremete en su 130 aniversario contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3511_19_292961__Comunitat-Valenciana-Penat-denuncia-agresion-catalanista-fachada-sede Lo Rat Penat denuncia una agresión catalanista en la fachada de su sede]&lt;/ref&gt;, oponent-se a l'intent d'absorció del valencià per part del [[idioma català|català]]. És partidària de les [[Normes del Puig]], que reflectixen de forma més fidel la forma de parlar dels valencians, i s'opon a les [[Normes de Castelló]]. En un manifest de [[23 de novembre]] de [[2004]] emplaçà a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a &quot;complir en la seua missió de defensa de la [[llengua valenciana]] i, en cas contrari, a la seua dissolució&quot;.<br /> <br /> Lo Rat Penat rep subvencions en matèria llingüística de la [[Generalitat Valenciana]].<br /> <br /> === Premi Crit Valencià de l'Any ===<br /> <br /> Esta distinció, que concedix Lo Rat Penat anualment, reconeix la llabor de valenciania de persones o institucions.<br /> <br /> * [[2014]].- [[Luis Santamaría Ruiz|Luis Santamaría]], conseller de Governació i Justícia.<br /> * [[2015]].- Clavaris de les Festes Patronals de Roca-Cuiper i de Meliana.<br /> * [[2016]].- [[Antonio Cañizares]], cardenal arquebisbe de Valéncia.<br /> * [[2017]].- Interagrupació de Falles de Valéncia.<br /> * [[2020]].- [[Salomé Pradas]], senadora per Castelló.<br /> * [[2021]].- [[Manuel Guallart Furió|Manolo Guallart]], fotògraf.<br /> * [[2022]].- Real Monasteri de la Santíssima Trinitat de Valéncia.<br /> * [[2023]].- [[Ampar Cabanes]], historiadora.<br /> * [[2024]].- [[Remigi Pons i Tudela]], professor decà del Claustre de Professors de Lo Rat Penat.<br /> * [[2025]].- [[Héctor González Pérez de Villar|Héctor González]], periodiste. Colectiu, a les Forces Armades, per la seua actuació durant la [[Gota freda de 2024 en Espanya|Gota freda de 2024]].<br /> <br /> === Sopar de Sant Donís ===<br /> <br /> Un dels actes més importants que celebra l'entitat valencianista Lo Rat Penat és el sopar de Sant Donís, és un sopar tradicional organisat per l'entitat en motiu del [[9 d'Octubre]], Dia de la Pàtria Valenciana, celebrant-se habitualment, el 3 d'octubre, despuix d'un solemne [[Te Deum]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]]. L'acte inclou la crida del President de Lo Rat Penat animant a la participació en la Processó Cívica i l'entrega de la tradicional [[Mocaorà]] a les dònes participants. Durant l'acte es fa l'entrega del premi &quot;Crit Valencià de l'Any&quot;.<br /> <br /> == Mare de Deu dels Desamparats ==<br /> <br /> Gràcies a l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat la [[Mare de Deu dels Desamparats]] és patrona de Valéncia.<br /> <br /> Des del [[sigle XVII]] se venia venerant a la Mare de Deu dels Desamparats en la seua Capella, sempre reverenciada pel poble valencià; i en [[1882]], dos sigles despuix, Lo Rat Penat, basant-se en la devoció de la gent i tenint en conte que era considerada patrona en el cor dels valencians, escomençà a treballar en l'idea del patronat oficial, i el 24 d'abril d'eixe mateix any, el president de la societat, el prestigiós escritor valencià Ramon i Bigné, reunit en la Junta de Govern, acordaren celebrar una festa extraordinària i solemne a la Verge dels Desamparats, i aixina fer pública l'idea del seu nomenament com a patrona; l'idea fon acceptada en un gran entusiasme popular. Lo Rat Penat i el diari ''[[Las Provincias]]'' actuaren com a caps en la campanya i, junt a l'arquebisbe de la ciutat, aplegaren a comunicar-se en el papa [[Lleó XIII]]. Totes les gestions i tràmits realisats tingueren un resultat positiu, ya que el 23 d'abril de [[1885]], el president, en aquell moment de Lo Rat Penat, [[Feliu Pizcueta]], donava la notícia rebuda per telégraf: La Mare de Deu dels Desamparats i dels Sants Inocents era nomenada oficialment Patrona de Valéncia pel papa.<br /> <br /> Els valencians celebraren en alegria i solemnitat l'esperat succés; pero, ademés, i per tal de que quedara permanent un monument històric-lliterari, Lo Rat Penat feu una crida als poetes valencians i aixina poder arreplegar una Corona Poètica i oferir-la a la Mare de Deu en una magnífica publicació que s'acabà d'editar el 10 de maig de [[1885]]; eixa “Corona” és una joya editorial que Lo Rat Penat té en la seua biblioteca, a la qual contribuïren en els seus treballs els més famosos poetes valencians de l'época.<br /> <br /> * Transcrit del llibre ''Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats'' editada per Lo Rat Penat en l'any [[1985]].<br /> <br /> == Publicacions ==<br /> <br /> [[Archiu:Relora.jpg|thumb|250px|Revista de Lo Rat Penat]]<br /> <br /> La [[Revista Germania|revista ''Germania'']] fon una publicació quinzenal impulsada per les Joventuts de Lo Rat Penat, fon publicada entre el 15 d'abril de [[1925]] i l'1 d'abril de [[1926]], en la ciutat de [[Valéncia]].<br /> <br /> Durant la década dels 90 del [[sigle XX]] les Joventuts Ratpenatistes recuperaren la publicació de l'històrica capçalera durant alguns anys.<br /> <br /> L'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat ha publicat diversos llibres. Des de l'any [[1980]] fins a l'any [[2006]] Lo Rat Penat ha editat més d'un centenar de treballs: més de noranta llibres des de la Secció de Publicacions i una vintena de gravacions musicals —entre CDs, cassettes, i partitures— del Cor Popular. El primer llibre que s'edità en esta etapa fon en l'any 1981, en el títul de ''Lliggam'' —ya agotat— que estava dedicat a l'ensenyança de la [[llengua valenciana]]. <br /> <br /> En l'any [[1982]], es fan càrrec de la Secció de Publicacions, [[Àngels Redon]] i [[Miquel Castellano]]. Es conegueren com a alumnes dels cursos de Lo Rat Penat, i des d'eixe moment iniciaren una colaboració activa, formant un equip dedicat —a banda de les seues professions— a la promoció de la cultura valenciana. Baix la seua direcció començà la Colecció &quot;Al Vent&quot; en l'any [[1983]] en el llibre de [[Vicent Sanç i Sancho]], ''L'obra dels primers valencianistes'', agotat en estos moments; el treball és un documentat estudi sobre l'obra dels valencianistes de principi de sigle. En [[1983]] s'edità el llibre ''Valencià, ¿llengua o dialecte?'' de [[Chimo Lanuza]], del que s'ha fet una segona edició en l'any [[1994]], que és un estudi sobre la llengua valenciana fet des de l'òptica de diferents corrents llingüístiques pero especialment des de la sociollingüística i que dona al llector els arguments de la raó de ser de la teoria valencianista que defén l'autonomia i l'autoctonia de la llengua valenciana i el seu recolzament per les tendències de la sociollingüística actual. La segona edició d'este llibre també està agotada. S'edità el llibre ''Raons d'identitat. Història i llengua'' que arreplega diferents aportacions d'intelectuals, professors i doctors especialistes que participaren en el cicle de conferències itinerants que entre el [[27 d'abril]] i el [[11 de maig]] de [[1985]] es pronunciaren en [[Altea]], [[Gandia]], [[Valéncia]] i [[Castelló]] en motiu del 25 d'abril.<br /> <br /> Igualment, À. Redon i M. Castellano obriren la Colecció &quot;Didàctica&quot;, dedicada a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. Aixina en l'any [[1984]] s'edità ''Soc un ratolí'' de l'inoblidable [[Josefina Làzaro]], contalles infantils en bloc d'eixercicis, vocabulari i comprensió de text. Seguiria el mateix any ''La flexió verbal en la llengua valenciana'' de [[Toni Fontelles]], i en [[1987]], la ''Gramàtica Normativa de la Llengua Valenciana'' de [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]], el gran sabi valencià a qui Lo Rat Penat nomenaria Prohom el [[31 d'octubre]] de l'any [[1997]].<br /> <br /> En l'any [[1990]] s'editaria el nº 4 de la colecció &quot;Al Vent&quot;, ''Miquel Adlert''. Homenage preparat per les Joventuts de Lo Rat Penat.<br /> <br /> Des de [[1994]], l'editorial Acció Bibliografica Valenciana, i en la colaboració de Lo Rat Penat, s'edita la [[Revista de Filologia Valenciana]] que té una periodicitat anual i que es intercanviada en més de xixanta universitats i institucions de tot lo món. Està baix la direcció de Mª Àngels Redon i ostenta la presidència Josep Mª Guinot i Galán. En el Consell Assessor hi figuren: [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana Vallés]], [[José Ángeles Castelló|Josep Àngeles Castelló]], [[Mª Lluïsa Cabanes Català]], [[Ampar Cabanes Pecourt|Mª Desamparats Cabanes Pecourt]], [[Josep Esteve Forriol]], [[Ramón Ferrer Navarro]], [[Josep Vicent Gómez Bayarri]], [[Abelardo Herrero Alonso]] i [[Francisco Roca Traver|Francesc A. Roca Traver]] i actua com a Secretari de Redacció Miquel Castellano. Esta revista d'investigació se redacta íntegrament en llengua valenciana, i en ella han colaborat, a banda dels nomenats, [[Vicente Dualde Pérez]], [[Manuel Mourelle de Lema]], [[Jorge Navarro Pérez]], [[Lleopolt Penyarroja]], [[Joan Costa i Català]], [[Emília Salvador Esteban]], [[Rafael Benítez Sànchez-Blanco]], [[Alfons Vila Moreno]], [[Vicent Castell Maiques]], [[Chimo Lanuza]], [[Salvador Peiró Gregori]], [[Antoni Fontelles|Antoni Fontelles Fontestad]], [[Josep Furió Egea]], [[Enric Llorens Fuster]], [[Alícia Palazon]], [[Josep Manuel Matas]] i [[Mª Pilar Prósper i Soriano]]. Els objectius de la Revista de Filologia Valenciana han segut sobradament conseguits en el tercer número, en el que s'afiança com a una publicació fonamental, tant per als especialistes com per als interessats en el camp de la filologia i la lliteratura.<br /> <br /> La [[Revista Lo Rat|revista Lo Rat]] saludava aixina l'arribada del nº 3 corresponent a [[1996]]: &quot;El gran repte al que s'enfrontaren ilusionadament els seus promotors va ser fer realitat una publicació periòdica de caràcter científic i dedicada a la divulgació d'estudis filològics sobre la llengua valenciana. <br /> <br /> Igualment, des d'Acció Bibliogràfica Valenciana i en la colaboració de Lo Rat Penat s'edità ''Cresol''. Revista de lliteratura en Llengua Valenciana de la que s'han publicat fins a nou números. Publicació periòdica de lliteratura en llengua valenciana, tracta igualment diferents aspectes de la cultura i té apartats dedicats a la creació i a la promoció dels jóvens escritors. Dels números 5 al 9 ha segut l'orgue d'expressió de la Secció de Lliteratura de Lo Rat Penat.<br /> <br /> En l'any [[1991]], el PP i UV conseguixen desbancar de l'[[Ajuntament de Valéncia]] al PSPV-PSOE, i tímidament començarà a ampliar-se la colaboració en Lo Rat Penat —deixant a banda el tradicional patrocini de l'Ajuntament en les Creus de Maig, Jocs Florals, Milacres de Sant Vicent—, principalment l'edició de llibres i gravacions de música popular valenciana del Cor Popular de Lo Rat Penat. Les primeres ajudes es rebran de la Delegació de Cultura, dirigida per l'unionista [[Dolors Garcia Broch|Mª Dolors Garcia Broch]], qui des de la seua regidoria va promoure les normes ortogràfiques de la RACV.: &quot;L'Ajuntament de Valéncia publicà en 1933 les bases ortogràfiques de 1932 en la Festa del Llibre i ha realisat quatre edicions, sent l'última la de 1984. Hui en motiu del dia del llibre valencià, que es celebrà el [[16 de juny]], la Regidoria d'Educació, Acció Cultural i Patrimoni Històric realisa esta edició de les Normes Ortogràfiques de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, superació definitiva de les insuficients [[Normes de Castelló|normes de 1932]]. Estes normes acadèmiques s'adapten a la realitat de la Llengua Valenciana, respectant la seua valencianitat i característiques i açò els ha mogut a donar-li difusió, convençuts que l'ortografia és fonamental en el procés de normativisació i normalisació de la llengua valenciana.<br /> <br /> El ratpenatiste [[Chimo Lanuza]] durant el temps que ha estat al front de la Direcció General de l'[[Institut Valencià de la Joventut]] s'ha caracterisat per la seua labor valencianista i per la seua ferma actuació en la defensa de la llengua i cultura valencianes, lo que li ha valgut patir greus atacs dels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] més furibunts.<br /> <br /> En l'any [[1996]] el President, [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] i el Tesorer d'eixe any, [[Josep Vicent Navarro i Raga]] es proponen trobar una fòrmula de financiació per a les activitats culturals de la Societat. Despuix de moltes negociacions l'Alcaldesa de Valéncia, [[Rita Barberà]] i el President de Lo Rat Penat, [[Enric Esteve]], firmarien un conveni de colaboració anual que continua vigent en estos moments i que en estos anys s'ha dedicat principalment —com marquen les clausules— a l'edició de llibres, gravacions musicals i celebració d'actes culturals. La labor editorial de Lo Rat Penat en esta última década és importantíssima, tant per la cantitat com per la calitat dels llibres editats.<br /> <br /> Des de l'any 1996 i gràcies als convenis i patrocinis conseguits baix la presidència d'Enric Esteve i la seua Junta de Govern s'ha multiplicat considerablement el número d'edicions.<br /> <br /> Lo Rat Penat ve participant activament en l'anual Fira del Llibre Valencià que organisa la [[RACV]] en els Jardins de Monfort. En l'any [[2001]] se celebrà el X Dia del Llibre Valencià i l'entitat tingué una ampla participació i una considerable venda de llibres en el seu stant.<br /> <br /> Entre els últims llibres publicats, cal fer menció als següents: <br /> <br /> * ''Història de Lo Rat Penat''<br /> * ''[[El Crit de la llengua]]''<br /> * ''Fono''<br /> * ''El Pedrapiquer''<br /> * ''La passió i l'angoixa de pintar''<br /> * ''Cançons narratives valencianes''<br /> * ''El Misteri o la Festa d'Elig'' (guió comentat)<br /> * ''Des de la Gaya Ciència Migeval fins al Gai Saber de la Reinaixença Valenciana''<br /> * ''Sant Vicent''<br /> * ''La Música del Poble i el Cor Popular de Lo Rat Penat (1980 – 2005)''<br /> * ''Indumentària valenciana''<br /> * ''La gènesis d'un estil''<br /> * ''L'albà de l'Alcora''<br /> * ''100 anys de lliteratura festiva''<br /> * ''El Concurs de Llibrets de Falla 1903–2003''<br /> * ''El Pare Fullana i els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia'', entre atres.<br /> <br /> També cal destacar el ''Missal romà en llengua valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 2006) dirigit i coordinat per Josep Puchades i Vicent i Vicent X. Navarro i Pastor. ISBN: 84-89069-92-1.<br /> <br /> == Manifests i adhesions ==<br /> [[Archiu:Valllengu.jpg|thumb|250px|Presentació en l'any [[2018]] de l'Informe sobre la Llengua Valenciana]]<br /> <br /> [[Archiu:Diadelallengua.jpg|thumb|250px|Dia de la Llengua i Cultura Valencianes]]<br /> <br /> Se pot entendre la seua postura a través dels seus diferents manifests i adhesions:<br /> <br /> :'''[[28 de novembre]] de [[2018]]'''. Presentació pública en la seua sèu del ''Informe sobre la llengua valenciana'', elevat al Comite d'Experts de la Carta Europea de Llengües Minoritaries.<br /> <br /> :'''[[26 de febrer]] de [[2004]] '''. Conjuntament en atres entitats valencianes com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]], l'[[Associació Cultural Cardona Vives]] de Castelló, o l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]] entre d'atres, signen un manifest en defensa de la llengua, la cultura i territoris valencians. Manifesten la seua Llealtat a la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució Espanyola]] i a l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> :Denuncien l'acatament a que se nos està sometent des de sectors catalanistes, immiscuint-se en el nostre àmbit territorial, cultural i llingüístic en la pretensió d'incloure-nos en uns hipotètics [[Països Catalans]]&quot; (...) &quot;Una prova més d'açò és l'acte que lo dissabte que ve 28 organisarà en [[Valéncia]] el grup catalaniste i independentiste [[Esquerra Republicana de Catalunya]], partit que coalicionat en atres partits catalans, ataca reiteradament la nostra [[llengua valenciana]], la nostra cultura, història, societat i interessos econòmics&quot; (...)<br /> <br /> :'''''[[4 de febrer]] de [[2003]] '''''. Adhesió de '''Lo Rat Penat''' a la manifestació a favor del transvasament d'aigua a la [[Comunitat Valenciana]], convocada per l'[[Associació Valenciana d'Agricultors]], per a &quot;expressar de manera clara davant de l'opinió pública valenciana, espanyola i europea, el total soport al transvasament d'aigua de l'Ebre a la nostra pàtria valenciana&quot;.<br /> <br /> Durant 27 anys el President de '''Lo Rat Penat''' ha segut: [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]]&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/v/20120509/politica/enric-esteve-seguira-cuatro-20120509.html Enric Esteve seguirá cuatro años más al frente de Lo Rat Penat]&lt;/ref&gt;. En l'actualitat és [[Josep Vicent Navarro]].<br /> <br /> == Presidents ==<br /> <br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1878 - 1879)<br /> * [[Teodor Llorente i Olivares|Teodor Llorente]] (1879 - 1880)<br /> * [[Jacint Labaila|Jacinto Labaila i González]] (1880 - 1881)<br /> * Rafael Ferrer i Bigné (1881 - 1882)<br /> * [[Vicent Pueyo i Ariño]] (1882 - 1883)<br /> * Ferran Reig i García (1883 - 1884)<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1884 - 1886)<br /> * [[Cirilo Amorós]] (1886 - 1887)<br /> * Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887 - 1889) i (1891 - 1893)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1889 - 1891)<br /> * Honorat Berga i Garcia (1893 - 1903)<br /> * Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912 - 1915)<br /> * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] (1908 - 1910)<br /> * [[Vicente Dualde Furió]] (1910 - 1912)<br /> * Francesc Cantó i Blasco (1915 - 1916)<br /> * Joan Pérez i Lúcia (1916 - 1918)<br /> * Francesc Almarche i Vázquez (1919 - 1927)<br /> * Facund Burriel i García de Polavieja (1927 - 1928)<br /> * [[Manuel González Martí]] (1928 - 1930) i (1949 - 1958)<br /> * Carles Sarthou i Francesc (1930 - 1931)<br /> * Agustí Alomar i Ruiz (1931 - 1932)<br /> * [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1933 - 1935) i (1959 - 1961)<br /> * Josep Monmeneu Gómez (1935 - 1936) i (1939 - 1941)<br /> * Josep Casanova i Dalfó (1936 - 1939)<br /> * Josep Calatayud Bayà (1942 - 1948)<br /> * [[Joan Segura de Lago]] (1961 - 1972)<br /> * [[Emili Beüt i Belenguer]] (1972 - 1980)<br /> * [[Xavier Casp i Verger]] (1980 - 1982)<br /> * [[Joan Gil i Barberà]] (1982 - 1992)<br /> * Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992 - 1996)<br /> * [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] (1996 - 2023)<br /> * [[Josep Vicent Navarro i Raga|Josep Vicent Navarro]] (2023 - en el càrrec)<br /> <br /> == Premis i guardons ==<br /> <br /> * [[2025]].- Premi Llibertat, otorgat pel periòdic ''Noticias Ciudadanas''.<br /> <br /> == Reconeiximents ==<br /> <br /> * [[1998]].- Declarada Entitat d'Utilitat Pública pel Ministeri de l'Interior d'Espanya.<br /> * [[2013]].- Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, coincidint en el 135 aniversari de Lo Rat Penat (Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes).<br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> * [[Constantí Llombart]]<br /> * [[Jocs Florals]]<br /> * [[Revista Germania]]<br /> * [[Revista Lo Rat]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> <br /> {{reflist|2}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Lo Rat Penat}}<br /> <br /> * [https://www.loratpenat.org/ Portal de Lo Rat Penat]. La seua història, documentació, àlbum fotogràfic, revista Lo Rat, etc.<br /> * [https://loratpenat.org/linstitucio/historia/ Llibre sobre l'història de l'entitat Lo Rat Penat]<br /> * [https://loratpenat.org/seccions/publicacions/ Lo Rat Penat - Publicacions]<br /> * [https://valenciaplaza.com/entidades-lanzan-el-manifiesto-no-als-paisos-catalansante-los-ataques-contra-el-pueblo-valenciano Entidades lanzan el manifiesto 'No als Països Catalans' ante los &quot;ataques contra el pueblo valenciano&quot; - ''Valencia Plaza'']<br /> * [https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/amparo-cabanes-crit-valencia-lany-rat-penat-20231007120658-nt.html Amparo Cabanes, Crit Valencià de l'Any de Lo Rat Penat - ''Las Provincias'']<br /> * [https://noticiasciudadanas.com/joventuts-ratpenatistes-adopta-una-ilusio/ Les Joventuts Ratpenatistes llancen la campanya “Adopta una ilusió” - ''Noticias Ciudadanas'']<br /> * [https://valencianews.es/cultura/lunio-europa-reconeix-la-singularitat-de-la-llengua-valenciana/ L'Unió Europea reconeix la singularitat de la llengua valenciana - ''Valencia News'']<br /> * [https://noticiasciudadanas.com/premi-llibertat-colectiva-nc/ Premi Llibertat Colectiva de Noticias Ciudadanas 2025 - ''Noticias Ciudadanas'']<br /> * [https://laplanaaldia.com/comunitat-valenciana/noticias/250046/lo-rat-penat-otorga-premios-crit-valencia-de-l-any-y-celebra-el-sopar-de-sant-donis Lo Rat Penat otorga premios 'Crit Valencià de l'Any' y celebra el Sopar de Sant Donís - ''La Plana al Dia'']<br /> * [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/opinion/nuestra-identidad-no-se-vende Nuestra identidad no se vende - Paula Llobet - ''Valencia Plaza'']<br /> * [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260228/rat-penat-denuncia-actitud-antivalencianista-academia-valenciana-lengua_390551.html Lo Rat Penat denuncia la actitud «antivalencianista» de la Academia Valenciana de la Lengua - ''El Debate'']<br /> <br /> == Notícies en la web Cultura Valenciana ==<br /> <br /> * [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-reclama-loficialisacio-dels-seus-cursos-de-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat reclama l'oficialisació dels seus cursos de llengua valenciana - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-recorda-el-110-aniversari-de-les-normes-fullanistes/ Lo Rat Penat recorda el 110 aniversari de les normes fullanistes - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/remigi-pons-tudela-rep-el-premi-crit-valencia-de-lany/ Remigi Pons Tudela rep el premi “Crit Valencià de l'Any” - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/les-joventuts-ratpenatistes-sorganisen-per-a-ajudar-als-afectats-per-la-dana/ Les Joventuts Ratpenatistes s’organisen per a ajudar als afectats per la DANA - Cultura Valenciana]<br /> * [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-i-la-racv-llancen-una-nova-edicio-de-els-quatres-evangelis-en-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat i la RACV llancen una nova edició de “Els Quatres Evangelis” en llengua valenciana - Cultura Valenciana]<br /> <br /> {{Lo Rat Penat}}<br /> <br /> [[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]<br /> [[Categoria:Valencianisme]]<br /> [[Categoria:Educació en valencià]]<br /> [[Categoria:Història Valenciana]]<br /> [[Categoria:Lo Rat Penat]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Vicent_Navarro_i_Raga&diff=480592 2026-06-03T09:48:17Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> | nom = Josep Vicent Navarro i Raga<br /> | image = [[Archiu:JosepVicent Navarro.jpg|250px|center]]<br /> | peu = <br /> | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br /> | ocupació = Empresari, economiste i historiador.<br /> | data_naix = [[5 d'abril]] de [[1965]] <br /> | lloc_naix = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> | data_mort = <br /> | lloc_mort = <br /> }}<br /> '''José Vicente Navarro Raga''' o '''Josep Vicent Navarro i Raga''' ([[Xàtiva]], [[5 d'abril]] de [[1965]]), és un empresari, economiste i historiador [[Valencians|valencià]]. És president de l'entitat cultural centenària valenciana [[Lo Rat Penat]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> <br /> Josep Vicent Navarro naixqué en la població valenciana de Xàtiva, en la comarca de [[La Costera]], el 5 d'abril de l'any 1965. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i en Història de l'Art. Funcionari de la [[Generalitat Valenciana]] i professor de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] (UPV).<br /> <br /> Ha segut Cap d'Àrea de la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana i Cap de Manteniment i Proyectes de la [[Diputació de Valéncia]], sent responsable de diversos proyectes de conservació i restauració de monuments de la [[Comunitat Valenciana]]. <br /> <br /> Ha creat o dirigit diferents empreses. És copropietari de la Galeria d'art modern i antiguetats Mirabilia.<br /> <br /> == Trayectòria cultural ==<br /> <br /> Ha segut directiu d'associacions com el [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. Des d'associacions valencianistes promociona actuacions i proyectes d'investigació, difusió i defensa de la cultura de la Comunitat Valenciana.<br /> <br /> Ès president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]] i membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).<br /> <br /> {{Cita|El valencià ès la nostra llengua cooficial i aixina ho arreplega el nostre Estatut.|Josep Vicent Navarro}}<br /> <br /> == Premis i reconeiximents ==<br /> <br /> * Creu de Sant Jordi. [[Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma]]. ([[2025]]). Esta condecoració reconeix la seua eixemplar dedicació de décades al servici de la cultura, la defensa de la llengua valenciana i les tradicions valencianes, aixina com la proyecció internacional dels valors històrics del poble valencià.<br /> <br /> == Cites ==<br /> <br /> {{Cita|El valencià sempre ha segut una elecció lliure fins que es varen impondre les tesis del catalanisme i la seua necessitat de promocionar el català anulant el valencià i intentant primar-lo front al castellà. Hui hi ha una ret de professors i professionals de les tesis catalanistes que han fet d'elles la seua forma de vida, formats en filologia catalana o titulats en català, que intenten no perdre els seus privilegis front al dret de pares i alumnes d'elegir en llibertat. La llengua valenciana es deu elegir en llibertat per a ser apreciada i valorada front a qualsevol tipo d'imposició o interés de segregació social o professional, com sí s'ha fet en l'imposició del català.|Josep Vicent Navarro}}<br /> <br /> {{Cita|Tots els gran escritors valencians reafirmaren a lo llarc dels sigles la naturalitat de nomenar valencià a lo que hui alguns preferixen rebatejar.|Josep Vicent Navarro Raga ([[Instagram]], 29.8.2025)}}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> <br /> * [https://cvc.gva.es/es/membre/jose-vicente-navarro-raga/ Ficha de Josep Vicent Navarro - Consell Valencià de Cultura]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> <br /> * [https://noticiasciudadanas.com/valencia-terra-de-terraplanistes/ Valéncia, terra de terraplanistes - Josep Vicent Navarro Raga - ''Noticias Ciudadanas'']<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Valencians]]<br /> [[Categoria:Empresaris]]<br /> [[Categoria:Empresaris valencians]]<br /> [[Categoria:Economistes]]<br /> [[Categoria:Economistes valencians]]<br /> [[Categoria:Historiadors]]<br /> [[Categoria:Historiadors valencians]]<br /> [[Categoria:Promotors culturals valencians]]<br /> [[Categoria:Valencianistes]]<br /> [[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Lo_Rat_Penat&diff=480591 2026-06-03T09:47:48Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Lo Rat Penat<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Lo Rat Penat]]<br /> |image = [[Archiu:LoRatPenat.jpg|197px|dreta]]<br /> <br /> |group1 = Història i fonaments<br /> |list1 = [[Renaixença valenciana]] • [[Jocs Florals de la Ciutat de Valéncia]] • [[Normes del Puig]] • [[Valencianisme]]<br /> <br /> |group2 = Fundadors i figures clau<br /> |list2 = [[Constantí Llombart]] • [[Teodor Llorente Olivares]] • [[Félix Pizcueta]] • [[Rafael Ferrer i Bigné]]<br /> <br /> |group3 = Presidents<br /> |list3 = * [[Fèlix Pizcueta]] (1878 - 1879)<br /> * [[Teodor Llorente i Olivares|Teodor Llorente]] (1879 - 1880)<br /> * [[Jacint Labaila|Jacinto Labaila i González]] (1880 - 1881)<br /> * Rafael Ferrer i Bigné (1881 - 1882)<br /> * [[Vicent Pueyo i Ariño]] (1882 - 1883)<br /> * Ferran Reig i García (1883 - 1884)<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1884 - 1886)<br /> * [[Cirilo Amorós]] (1886 - 1887)<br /> * Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887 - 1889) i (1891 - 1893)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1889 - 1891)<br /> * Honorat Berga i Garcia (1893 - 1903)<br /> * Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912 - 1915)<br /> * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] (1908 - 1910)<br /> * [[Vicente Dualde Furió]] (1910 - 1912)<br /> * Francesc Cantó i Blasco (1915 - 1916)<br /> * Joan Pérez i Lúcia (1916 - 1918)<br /> * Francesc Almarche i Vázquez (1919 - 1927)<br /> * Facund Burriel i García de Polavieja (1927 - 1928)<br /> * [[Manuel González Martí]] (1928 - 1930) i (1949 - 1958)<br /> * Carles Sarthou i Francesc (1930 - 1931)<br /> * Agustí Alomar i Ruiz (1931 - 1932)<br /> * [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1933 - 1935) i (1959 - 1961)<br /> * Josep Monmeneu Gómez (1935 - 1936) i (1939 - 1941)<br /> * Josep Casanova i Dalfó (1936 - 1939)<br /> * Josep Calatayud Bayà (1942 - 1948)<br /> * [[Joan Segura de Lago]] (1961 - 1972)<br /> * [[Emili Beüt i Belenguer]] (1972 - 1980)<br /> * [[Xavier Casp i Verger]] (1980 - 1982)<br /> * [[Joan Gil i Barberà]] (1982 - 1992)<br /> * Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992 - 1996)<br /> * [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] (1996 - 2023)<br /> * [[Josep Vicent Navarro i Raga|Josep Vicent Navarro]] (2023 - en el càrrec)<br /> <br /> |group4 = Seccions i activitats<br /> |list4 = Cursos de Llengua Valenciana • Secció de Lliteratura i Poesia • Secció d'Història • Cor Popular de Lo *Rat *Penat • Concurs de Milacres de Sant Vicente Ferrer<br /> <br /> |group5 = Símbols i tradicions vinculades<br /> |list5 = [[Rat penat (heràldica)|Lo Rat Penat]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]] • [[Senyera coronada]] • [[Regne de Valéncia (revista)|Revista ''Regne de Valéncia'']]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Lo_Rat_Penat&diff=480590 2026-06-03T09:46:54Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Lo Rat Penat<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Lo Rat Penat]]<br /> |image = [[Archiu:LoRatPenat.jpg|197px|dreta]]<br /> <br /> |group1 = Història i fonaments<br /> |list1 = [[Renaixença valenciana]] • [[Jocs Florals de la Ciutat de Valéncia]] • [[Normes del Puig]] • [[Valencianisme]]<br /> <br /> |group2 = Fundadors i figures clau<br /> |list2 = [[Constantí Llombart]] • [[Teodoro Llorente Olivares]] • [[Félix Pizcueta]] • [[Rafael Ferrer i Bigné]]<br /> <br /> |group3 = Presidents<br /> |list3 = * [[Fèlix Pizcueta]] (1878 - 1879)<br /> * [[Teodor Llorente i Olivares|Teodor Llorente]] (1879 - 1880)<br /> * [[Jacint Labaila|Jacinto Labaila i González]] (1880 - 1881)<br /> * Rafael Ferrer i Bigné (1881 - 1882)<br /> * [[Vicent Pueyo i Ariño]] (1882 - 1883)<br /> * Ferran Reig i García (1883 - 1884)<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1884 - 1886)<br /> * [[Cirilo Amorós]] (1886 - 1887)<br /> * Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887 - 1889) i (1891 - 1893)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1889 - 1891)<br /> * Honorat Berga i Garcia (1893 - 1903)<br /> * Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912 - 1915)<br /> * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] (1908 - 1910)<br /> * [[Vicente Dualde Furió]] (1910 - 1912)<br /> * Francesc Cantó i Blasco (1915 - 1916)<br /> * Joan Pérez i Lúcia (1916 - 1918)<br /> * Francesc Almarche i Vázquez (1919 - 1927)<br /> * Facund Burriel i García de Polavieja (1927 - 1928)<br /> * [[Manuel González Martí]] (1928 - 1930) i (1949 - 1958)<br /> * Carles Sarthou i Francesc (1930 - 1931)<br /> * Agustí Alomar i Ruiz (1931 - 1932)<br /> * [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1933 - 1935) i (1959 - 1961)<br /> * Josep Monmeneu Gómez (1935 - 1936) i (1939 - 1941)<br /> * Josep Casanova i Dalfó (1936 - 1939)<br /> * Josep Calatayud Bayà (1942 - 1948)<br /> * [[Joan Segura de Lago]] (1961 - 1972)<br /> * [[Emili Beüt i Belenguer]] (1972 - 1980)<br /> * [[Xavier Casp i Verger]] (1980 - 1982)<br /> * [[Joan Gil i Barberà]] (1982 - 1992)<br /> * Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992 - 1996)<br /> * [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] (1996 - 2023)<br /> * [[Josep Vicent Navarro i Raga|Josep Vicent Navarro]] (2023 - en el càrrec)<br /> <br /> |group4 = Seccions i activitats<br /> |list4 = Cursos de Llengua Valenciana • Secció de Lliteratura i Poesia • Secció d'Història • Cor Popular de Lo *Rat *Penat • Concurs de Milacres de Sant Vicente Ferrer<br /> <br /> |group5 = Símbols i tradicions vinculades<br /> |list5 = [[Rat penat (heràldica)|Lo Rat Penat]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]] • [[Senyera coronada]] • [[Regne de Valéncia (revista)|Revista ''Regne de Valéncia'']]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Lo_Rat_Penat&diff=480589 2026-06-03T09:46:36Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Lo Rat Penat<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Lo Rat Penat]]<br /> |image = LoRatPenat.jpg<br /> <br /> |group1 = Història i fonaments<br /> |list1 = [[Renaixença valenciana]] • [[Jocs Florals de la Ciutat de Valéncia]] • [[Normes del Puig]] • [[Valencianisme]]<br /> <br /> |group2 = Fundadors i figures clau<br /> |list2 = [[Constantí Llombart]] • [[Teodoro Llorente Olivares]] • [[Félix Pizcueta]] • [[Rafael Ferrer i Bigné]]<br /> <br /> |group3 = Presidents<br /> |list3 = * [[Fèlix Pizcueta]] (1878 - 1879)<br /> * [[Teodor Llorente i Olivares|Teodor Llorente]] (1879 - 1880)<br /> * [[Jacint Labaila|Jacinto Labaila i González]] (1880 - 1881)<br /> * Rafael Ferrer i Bigné (1881 - 1882)<br /> * [[Vicent Pueyo i Ariño]] (1882 - 1883)<br /> * Ferran Reig i García (1883 - 1884)<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1884 - 1886)<br /> * [[Cirilo Amorós]] (1886 - 1887)<br /> * Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887 - 1889) i (1891 - 1893)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1889 - 1891)<br /> * Honorat Berga i Garcia (1893 - 1903)<br /> * Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912 - 1915)<br /> * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] (1908 - 1910)<br /> * [[Vicente Dualde Furió]] (1910 - 1912)<br /> * Francesc Cantó i Blasco (1915 - 1916)<br /> * Joan Pérez i Lúcia (1916 - 1918)<br /> * Francesc Almarche i Vázquez (1919 - 1927)<br /> * Facund Burriel i García de Polavieja (1927 - 1928)<br /> * [[Manuel González Martí]] (1928 - 1930) i (1949 - 1958)<br /> * Carles Sarthou i Francesc (1930 - 1931)<br /> * Agustí Alomar i Ruiz (1931 - 1932)<br /> * [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1933 - 1935) i (1959 - 1961)<br /> * Josep Monmeneu Gómez (1935 - 1936) i (1939 - 1941)<br /> * Josep Casanova i Dalfó (1936 - 1939)<br /> * Josep Calatayud Bayà (1942 - 1948)<br /> * [[Joan Segura de Lago]] (1961 - 1972)<br /> * [[Emili Beüt i Belenguer]] (1972 - 1980)<br /> * [[Xavier Casp i Verger]] (1980 - 1982)<br /> * [[Joan Gil i Barberà]] (1982 - 1992)<br /> * Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992 - 1996)<br /> * [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] (1996 - 2023)<br /> * [[Josep Vicent Navarro i Raga|Josep Vicent Navarro]] (2023 - en el càrrec)<br /> <br /> |group4 = Seccions i activitats<br /> |list4 = Cursos de Llengua Valenciana • Secció de Lliteratura i Poesia • Secció d'Història • Cor Popular de Lo *Rat *Penat • Concurs de Milacres de Sant Vicente Ferrer<br /> <br /> |group5 = Símbols i tradicions vinculades<br /> |list5 = [[Rat penat (heràldica)|Lo Rat Penat]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]] • [[Senyera coronada]] • [[Regne de Valéncia (revista)|Revista ''Regne de Valéncia'']]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Lo_Rat_Penat&diff=480588 2026-06-03T09:46:03Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Lo Rat Penat<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Lo Rat Penat]]<br /> <br /> |group1 = Història i fonaments<br /> |list1 = [[Renaixença valenciana]] • [[Jocs Florals de la Ciutat de Valéncia]] • [[Normes del Puig]] • [[Valencianisme]]<br /> <br /> |group2 = Fundadors i figures clau<br /> |list2 = [[Constantí Llombart]] • [[Teodoro Llorente Olivares]] • [[Félix Pizcueta]] • [[Rafael Ferrer i Bigné]]<br /> <br /> |group3 = Presidents<br /> |list3 = * [[Fèlix Pizcueta]] (1878 - 1879)<br /> * [[Teodor Llorente i Olivares|Teodor Llorente]] (1879 - 1880)<br /> * [[Jacint Labaila|Jacinto Labaila i González]] (1880 - 1881)<br /> * Rafael Ferrer i Bigné (1881 - 1882)<br /> * [[Vicent Pueyo i Ariño]] (1882 - 1883)<br /> * Ferran Reig i García (1883 - 1884)<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1884 - 1886)<br /> * [[Cirilo Amorós]] (1886 - 1887)<br /> * Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887 - 1889) i (1891 - 1893)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1889 - 1891)<br /> * Honorat Berga i Garcia (1893 - 1903)<br /> * Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912 - 1915)<br /> * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] (1908 - 1910)<br /> * [[Vicente Dualde Furió]] (1910 - 1912)<br /> * Francesc Cantó i Blasco (1915 - 1916)<br /> * Joan Pérez i Lúcia (1916 - 1918)<br /> * Francesc Almarche i Vázquez (1919 - 1927)<br /> * Facund Burriel i García de Polavieja (1927 - 1928)<br /> * [[Manuel González Martí]] (1928 - 1930) i (1949 - 1958)<br /> * Carles Sarthou i Francesc (1930 - 1931)<br /> * Agustí Alomar i Ruiz (1931 - 1932)<br /> * [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1933 - 1935) i (1959 - 1961)<br /> * Josep Monmeneu Gómez (1935 - 1936) i (1939 - 1941)<br /> * Josep Casanova i Dalfó (1936 - 1939)<br /> * Josep Calatayud Bayà (1942 - 1948)<br /> * [[Joan Segura de Lago]] (1961 - 1972)<br /> * [[Emili Beüt i Belenguer]] (1972 - 1980)<br /> * [[Xavier Casp i Verger]] (1980 - 1982)<br /> * [[Joan Gil i Barberà]] (1982 - 1992)<br /> * Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992 - 1996)<br /> * [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] (1996 - 2023)<br /> * [[Josep Vicent Navarro i Raga|Josep Vicent Navarro]] (2023 - en el càrrec)<br /> <br /> |group4 = Seccions i activitats<br /> |list4 = Cursos de Llengua Valenciana • Secció de Lliteratura i Poesia • Secció d'Història • Cor Popular de Lo *Rat *Penat • Concurs de Milacres de Sant Vicente Ferrer<br /> <br /> |group5 = Símbols i tradicions vinculades<br /> |list5 = [[Rat penat (heràldica)|Lo Rat Penat]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]] • [[Senyera coronada]] • [[Regne de Valéncia (revista)|Revista ''Regne de Valéncia'']]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Lo_Rat_Penat&diff=480587 2026-06-03T09:45:50Z

<p>Caro de Segeda: </p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Lo Rat Penat<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Lo Rat Penat]]<br /> <br /> |group1 = Història i fonaments<br /> |list1 = [[Renaixença valenciana]] • [[Jocs Florals de la Ciutat de Valéncia]] • [[Normes del Puig]] • [[Valencianisme]]<br /> <br /> |group2 = Fundadors i figures clau<br /> |list2 = [[Constantí Llombart]] • [[Teodoro Llorente Olivares]] • [[Félix Pizcueta]] • [[Rafael Ferrer i Bigné]]<br /> <br /> |group3 = Presidents<br /> |list3 = [[Fèlix Pizcueta]] (1878 - 1879)<br /> * [[Teodor Llorente i Olivares|Teodor Llorente]] (1879 - 1880)<br /> * [[Jacint Labaila|Jacinto Labaila i González]] (1880 - 1881)<br /> * Rafael Ferrer i Bigné (1881 - 1882)<br /> * [[Vicent Pueyo i Ariño]] (1882 - 1883)<br /> * Ferran Reig i García (1883 - 1884)<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1884 - 1886)<br /> * [[Cirilo Amorós]] (1886 - 1887)<br /> * Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887 - 1889) i (1891 - 1893)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1889 - 1891)<br /> * Honorat Berga i Garcia (1893 - 1903)<br /> * Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912 - 1915)<br /> * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] (1908 - 1910)<br /> * [[Vicente Dualde Furió]] (1910 - 1912)<br /> * Francesc Cantó i Blasco (1915 - 1916)<br /> * Joan Pérez i Lúcia (1916 - 1918)<br /> * Francesc Almarche i Vázquez (1919 - 1927)<br /> * Facund Burriel i García de Polavieja (1927 - 1928)<br /> * [[Manuel González Martí]] (1928 - 1930) i (1949 - 1958)<br /> * Carles Sarthou i Francesc (1930 - 1931)<br /> * Agustí Alomar i Ruiz (1931 - 1932)<br /> * [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1933 - 1935) i (1959 - 1961)<br /> * Josep Monmeneu Gómez (1935 - 1936) i (1939 - 1941)<br /> * Josep Casanova i Dalfó (1936 - 1939)<br /> * Josep Calatayud Bayà (1942 - 1948)<br /> * [[Joan Segura de Lago]] (1961 - 1972)<br /> * [[Emili Beüt i Belenguer]] (1972 - 1980)<br /> * [[Xavier Casp i Verger]] (1980 - 1982)<br /> * [[Joan Gil i Barberà]] (1982 - 1992)<br /> * Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992 - 1996)<br /> * [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] (1996 - 2023)<br /> * [[Josep Vicent Navarro i Raga|Josep Vicent Navarro]] (2023 - en el càrrec)<br /> <br /> |group4 = Seccions i activitats<br /> |list4 = Cursos de Llengua Valenciana • Secció de Lliteratura i Poesia • Secció d'Història • Cor Popular de Lo *Rat *Penat • Concurs de Milacres de Sant Vicente Ferrer<br /> <br /> |group5 = Símbols i tradicions vinculades<br /> |list5 = [[Rat penat (heràldica)|Lo Rat Penat]] • [[Real Monasteri de Santa María del Puig]] • [[Senyera coronada]] • [[Regne de Valéncia (revista)|Revista ''Regne de Valéncia'']]<br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Lo_Rat_Penat&diff=480586 2026-06-03T09:38:34Z

<p>Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «{{Navbox |name = Interlingua |bodyclass = hlist |title = Interlingua (IALA) |above = Història · Lliteratura |group1 = Obres basic |list1 = Manifesto de Interlingua · Interlingua: A Grammar of the International Language · Interlingua-English Dictionary |group2 = Presidents |list2 =* Fèlix Pizcueta (1878 - 1879) * Teodor Llorente i Oli…»</p> <hr /> <div>{{Navbox<br /> |name = Interlingua<br /> |bodyclass = hlist<br /> |title = [[Interlingua]] (IALA)<br /> |above = [[Història de l'interlingua|Història]] · [[Lliteratura en interlingua|Lliteratura]]<br /> <br /> |group1 = Obres basic<br /> |list1 = [[Manifesto de Interlingua]] · [[Interlingua: A Grammar of the International Language]] · [[Interlingua-English Dictionary]]<br /> <br /> |group2 = Presidents<br /> |list2 =* [[Fèlix Pizcueta]] (1878 - 1879)<br /> * [[Teodor Llorente i Olivares|Teodor Llorente]] (1879 - 1880)<br /> * [[Jacint Labaila|Jacinto Labaila i González]] (1880 - 1881)<br /> * Rafael Ferrer i Bigné (1881 - 1882)<br /> * [[Vicent Pueyo i Ariño]] (1882 - 1883)<br /> * Ferran Reig i García (1883 - 1884)<br /> * [[Fèlix Pizcueta]] (1884 - 1886)<br /> * [[Cirilo Amorós]] (1886 - 1887)<br /> * Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887 - 1889) i (1891 - 1893)<br /> * [[Luis Cebrián Mezquita]] (1889 - 1891)<br /> * Honorat Berga i Garcia (1893 - 1903)<br /> * Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912 - 1915)<br /> * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] (1908 - 1910)<br /> * [[Vicente Dualde Furió]] (1910 - 1912)<br /> * Francesc Cantó i Blasco (1915 - 1916)<br /> * Joan Pérez i Lúcia (1916 - 1918)<br /> * Francesc Almarche i Vázquez (1919 - 1927)<br /> * Facund Burriel i García de Polavieja (1927 - 1928)<br /> * [[Manuel González Martí]] (1928 - 1930) i (1949 - 1958)<br /> * Carles Sarthou i Francesc (1930 - 1931)<br /> * Agustí Alomar i Ruiz (1931 - 1932)<br /> * [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1933 - 1935) i (1959 - 1961)<br /> * Josep Monmeneu Gómez (1935 - 1936) i (1939 - 1941)<br /> * Josep Casanova i Dalfó (1936 - 1939)<br /> * Josep Calatayud Bayà (1942 - 1948)<br /> * [[Joan Segura de Lago]] (1961 - 1972)<br /> * [[Emili Beüt i Belenguer]] (1972 - 1980)<br /> * [[Xavier Casp i Verger]] (1980 - 1982)<br /> * [[Joan Gil i Barberà]] (1982 - 1992)<br /> * Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992 - 1996)<br /> * [[Enric Esteve|Enric Esteve i Mollà]] (1996 - 2023)<br /> * [[Josep Vicent Navarro i Raga|Josep Vicent Navarro]] (2023 - en el càrrec)<br /> <br /> <br /> |group3 = Característiques<br /> |list3 = [[Gramàtica de l'interlingua|Gramàtica]] · [[Pronunciacio de l'interlingua|Pronunciació]] · [[Derivació de paraules en interlingua|Derivació de paraules]] · [[Formació de paraules derivades regularment en interlingua|Formació]]<br /> <br /> |group4 = Organisacions relacionades<br /> |list4 = [[Union Mundial pro Interlingua|UMI]] · [[International Auxiliary Language Association|IALA]] · [[Academia pro Interlingua]] · [[Interlingua Division of Science Service]] · [[Dansk Interlingua Union]] · [[Norsk Interlingua Union]] · [[Union brasilera pro Interlingua]] · [[Association Finlandese pro Interlingua]] · [[Societate Svedese pro Interlingua]] · [[Societate American pro Interlingua]] · [[Societate Britannic pro Interlingua]]<br /> <br /> |group5 = Periòdics en interlingua<br /> |list5 = [[Panorama in interlingua]] · [[Confluentes]] · [[Internovas]] · [[Pro Biblia]] · [[Actualitates — Interlingua i Norden]] · [[Voce de Interlingua]] · [[Interlingua Institute Report]] · [[Unir]] · [[Heraldo de Interlingua]] · [[Contacto - Super Interlingua]] · [[Lingua e Vita]] · [[Vias boreal]] · [[Bibliografia de l'interlingua]]<br /> <br /> }}&lt;noinclude&gt;[[Categoria:Plantilles]]&lt;/noinclude&gt;</div>

Caro de Segeda