L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Lliteratura:Poemes de Josep Maria Bayarri

2026-04-24T10:14:14Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquilliteratura:Poemes de Josep Maria Bayarri a Lliteratura:Poemes de Josep Maria Bayarri

Selecció de poemes del poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]].

== Baix ella som germans ==
<pre>
Esta es la nostra Bandera.
Contemplemla, valencians;
De la Patria Valenciana la Senyera:
Baix ella tots som germans.

La Senyera valenciana
Alta, bella i soberana,
Nostra glòria, nostra força i nostra fe;
En l'ampla armonia humana
Dia a dia; Deu donarmosla vullgue.

Roig de sanc i groc d'espiga
Blau de cel;
Tricolor bandera amiga,
Grat recort i viu anhel.
</pre>
*Josep Maria BAYARRI, (Valéncia, 1932).

== El Raig de Sol ==
<pre>
Sobre la taula en qué escrivia
ara ha vingut un raig de sol
i han saludat la llum del dia
mos lírics versos en revol
i ara la meua poesia
ol a clarors i a vida ol.

El raig de sol sobre ma taula
ha dut un alt encantament
quan jo triava la paraula
a tot esment i sentiment
i s’ha dorat tota ma taula
d’un íntim or deliqüescent.

La realitat me secundava
i a raïl de terra fea el vol
el de mos versos que em voltava
suggestionificant estol,
i ara d’altura s’enyorava
pel convit d’este raig de sol.

I ha vingut tota l’alegria
al sentiment des de l’astral
i en estos versos que escrivia
reconfortanta se’m prenia
esta alegria sideral.

I se dauraven els meus versos
a to d’or clar del sol novell,
i en lo seu raig, àtoms dispersos,
suraven vius mos rims diversos
fent de son raig líric joiell.

Gran be del Cel en la demiúrgica
hora d’inicis del matí
quan, oficiant al món litúrgica,
la mà del sol féu, taumatúrgica,
este milacre per a mi!
</pre>
*Josep Maria BAYARRI, Foc i flama, (Valéncia, 1928).

== Ocre ==
<pre>
Si el vers venia, ella
pernoctava deliquial en l’esme
de la benaurança.

I encara la cuca mínima
corsecava l’afany intrascendent.

Al regust de les hores de pedra
podríem jugar llunàtics
per les esferes esfereïdores
i múltiples. Alhora
unes emocions inductives
proyectaven la supervivència.

A l’espai blau, de llautó
era l’heliotrop i la sargantana
una heràldica de presagis roents.

Aquella sinèresi tremolava vives
punxes grogues de silencis.

Allí jo, i tu!
</pre>
* Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).

== Astral ==
<pre>
Versos?

Tu vols poligonar tendrament
ritmes. Afins les emocions,
perdura la rima. O llança-la
al quart hemisferi —dos a dos sempre.
Versos?

Els versos van per dreceres de purnes.

L’idioma capta entrebancs.
La gènesi del vers branda.

Tu eres poeta? Allà d’allà mira,
guaita blaus i visatges de silenci.

I t’afinques a sobre
i quan tornes pels adverbis
en escala d’electrons de suro
tindràs la mida de l’ésser asfàltic.

I mig riuràs per demés
i l’esfínter dels estels encara.

Un jorn oiràs la llum dels poliedres.

Els astres faran l’ullet
i en deshauci intermitent la comba
te pastarà versos de nou aigües.

Versos encara?
Estàs en l’angúnia de les piràmides.
Tu eres un esperit d’arquitectura.

Conforme.
Per a totes les menyspreables
síl·labes, acosta hipopòtams.
</pre>
* Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).

== Ansia de Color Safrà ==
<pre>
Tens uns ulls de record.
A bones hores, ara,
el sentit de l’esguard se m’esparvera.

Tu sentiràs al centre de la còrnia
una deshumanització de l’iris
i me voràs com sure en la igniscència
precisa.

Recordaràs l’encant de l’auri
quasi terrós. Alhora persistent
vindrà al teu cristal·lí la palometa
i pel finestral bru de tes pupil·les
la meravella de lo que no és.

Tens uns ulls de record.
Adés les hores de la infància
d’arbres i de flors de paper de seda;
despuix les pomes de la joventut
que tenia sucoses somniacions;
més despuix l’ànsia de color de safrà
i suculenta de les arquivoltes
del sentiment.

Mira jo me sé estar grunsant-me
en les cordes dels àpexs evocadors
dels teus ulls.
</pre>
*Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).

[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

Plantilla:Proyectes germans

2026-04-24T10:12:36Z

Caro de Segeda:

{| align="center" cellpadding="2" width="100%" style="text-align:center; background-color:#FAF9EC; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"
|- style="background-color:#FAF9EC; border-top:1px solid #FAF9EC;"
| [[File:L'Enciclopedia.png|35px]]
| <span class=plainlinks>[https://www.lenciclopedia.org/Portada '''L'Enciclopèdia''']</span><br />l'enciclopèdia en valencià
| [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ '''Diccionari de la RACV''']<br />Diccionari de la RACV
| <span class=plainlinks>[http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html '''Cursos''']</span><br />de llengua valenciana
|}

Plantilla:Proyectes germans

2026-04-24T10:12:28Z

Caro de Segeda:

{| align="center" cellpadding="2" width="100%" style="text-align:left; background-color:#FAF9EC; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"
|- style="background-color:#FAF9EC; border-top:1px solid #FAF9EC;"
| [[File:L'Enciclopedia.png|35px]]
| <span class=plainlinks>[https://www.lenciclopedia.org/Portada '''L'Enciclopèdia''']</span><br />l'enciclopèdia en valencià
| [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ '''Diccionari de la RACV''']<br />Diccionari de la RACV
| <span class=plainlinks>[http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html '''Cursos''']</span><br />de llengua valenciana
|}

Llibre:Bibliografia de dades econòmics de la Comunitat Valenciana

2026-04-24T10:10:36Z

Caro de Segeda:

{{en desenroll}}

== Llibres ==
* MATERIALES PARA LA HISTORIA ECONOMICA DE ALICANTE, 1850-1900 JAVIER VIDAL OLIVARES , ORGANISMOS OFICIALES DE LA ADMINIST, 1985
* María Jesús Santa María Beneyto (1999) Pequeñas empresas y distritos industriales: el textil-confección en la Comunidad Valenciana. Institut de Cultura Juan Gil-Albert
* Ybarra, Josep-Antoni Mapa de áreas de cambio e innovación en la Comunidad Valenciana
* Libro blanco de la innovación en la Comunidad Valenciana: informes sobre el sistema español de innovación Fundación Cotec para la Innovación Tecnológica, 2001
* Julia Salom Sistema urbano e innovación industrial en el País Valenciano
* Tomás Carpi, Juan Andonio (1999) Dinámica industrial e innovación en la Comunidad Valenciana: análisis de los distritos industriales del calzado, cerámica, mueble y textil. IMPIVA
* Honrubia López, José (2004) Globalización y desarrollo local: Una perspectiva valenciana. Valéncia: Universitat de Valéncia

== Informes ==
* [http://www.kpmg.com/ES/es/ActualidadyNovedades/ArticulosyPublicaciones/Documents/Comunidad-Valenciana-SA-2012.pdf Informe de KPMG de l'any 2010-2009]
* [https://www.kpmg.com/ES/es/ActualidadyNovedades/ArticulosyPublicaciones/Documents/Estudio_Inmobiliario_Junio2011.pdf Informe sobre inmobiliaries de l'any 2009]

[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Llibre:Bibliografia de dades econòmics de la Comunitat Valenciana

2026-04-24T10:10:07Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquillibres:Bibliografia de dades econòmics de la Comunitat Valenciana a Llibre:Bibliografia de dades econòmics de la Comunitat Valenciana

{{en desenroll}}

== Llibres ==

* MATERIALES PARA LA HISTORIA ECONOMICA DE ALICANTE, 1850-1900 JAVIER VIDAL OLIVARES , ORGANISMOS OFICIALES DE LA ADMINIST, 1985
* María Jesús Santa María Beneyto (1999) Pequeñas empresas y distritos industriales: el textil-confección en la Comunidad Valenciana. Institut de Cultura Juan Gil-Albert
* Ybarra, Josep-Antoni Mapa de áreas de cambio e innovación en la Comunidad Valenciana
* Libro blanco de la innovación en la Comunidad Valenciana: informes sobre el sistema español de innovación Fundación Cotec para la Innovación Tecnológica, 2001
* Julia Salom Sistema urbano e innovación industrial en el País Valenciano
* Tomás Carpi, Juan Andonio (1999) Dinámica industrial e innovación en la Comunidad Valenciana: análisis de los distritos industriales del calzado, cerámica, mueble y textil. IMPIVA
* Honrubia López, José (2004) Globalización y desarrollo local: Una perspectiva valenciana. Valéncia: Universitat de Valéncia

== Informes ==
* [http://www.kpmg.com/ES/es/ActualidadyNovedades/ArticulosyPublicaciones/Documents/Comunidad-Valenciana-SA-2012.pdf Informe de KPMG de l'any 2010-2009]
* [https://www.kpmg.com/ES/es/ActualidadyNovedades/ArticulosyPublicaciones/Documents/Estudio_Inmobiliario_Junio2011.pdf Informe sobre inmobiliaries de l'any 2009]

Lliteratura:De regionalisme i valentinicultura

2026-04-24T10:08:57Z

Caro de Segeda:

{{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Faustí Barberà i Martí]]|Discurs pronunciat Faustí Barberà i Martí el dia 7 de decembre de 1902, durant l’obertura de curs de [[Lo Rat Penat]], i que fou publicat a [[Valéncia]] en 1910. En el fragment triat, el doctor Barberà parla sobre quina ha de ser la missió del valencianisme. S'ha respectat la grafia original del text.}}

Ha d’ésser la tasca de Lo Rat Penat: en primer lloch, obrir els ulls a qui sense adonar-se’n els té tancats per les falagueries de dalt: trevatllar per a desfer el prejuhí, el artifici, la concepció hipotètica, base y fonament de la destrucció de les regions naturals ibèriques; trevatllar a fi de qu·els imbuïts tornen en si, reconeguen son equivoch y en la interpretació y propaganda del patriotisme natural seguixquen els camins qu·els portaran a la veritat. En una paraula, Lo Rat Penat deu fer valencianisme aclarint la inteligència y encenent lo sentiment; perqué may ha de convindre per a ningun gènero de propaganda valencianista, el sentiment fosch e impulsiu asoles; sinós al contrari, aquell que se done conte del per qué; el qu·estiga constituït sobre bases de sana y reflexiva observassió fonamental.

Sentiment e idea han d’ésser els dos factors que ha de despertar y atjuntar nostra Societat per a fer sa, robust y durader patriotisme.

En armonia ab este criteri deu escomensar Lo Rat Penat per cridar la atenció vers la nostra història regnícola, pero a nostra història general, compressos l’art, les cències y quant formà l’estat de cultura del nostre passat.

Assí, ahon les llibertats valencianes y la mateixa Valéncia carixen d’un recort públich, y al turiste no li oferim monuments demostratius del expedient que mos abona com a ciutat culta y obrera del saber universal; assí, ahon el nom del gran Lluís Vives el tenim tancat en un racó de carrer y a moltíssims paisans ilustres ni tan sols li’s ha tocat l’asilo d’un racó de carrer; assí, ahon havem aplegat a vore en puesto públich escuts de Valéncia en més de quatre barres rotjes perqu·els pintors no savien si n’havien de possar quatre, cinch o una dotsena; assí, ahon ham tengut que deplorar els erros més garrafals y ridículs, que may poguera somniar la decadència lliterària e històrica més llamentable; assí, ahon havem vist traduir al castellà els noms de carrers y pobles posantlos mocosuena mocosuene; y ahon havem vist y veyem suprimir u cambiar alguna lletra dels apellidos y també mudarli’s de sílaba el accent prosòdich per a donar-los un so acastellanat; assí, ahon havem vist y veyem totes les ridiculeses que puga imatginar-se·l desconeixement més absolut de si mateix, ahon havem aplegat ¡¡sembla increïble!! a que la falsa cultura fassa gala de la pròpia ignorància en història local y regional, ¿no ha de fer falta eixa acció despertadora de Lo Rat Penat?

¿No li ha de fer falta al ànima valenciana, en los deliris que la trastornen, eixe toch d’atenció, eixa propaganda patriòtica, per a traure-la de son erro, que torne·n si, fer-la més il·lustrada y qu·es prepare a eixercitar son dret sense tudories innecessàries?

¡Encara que a soles fóra per caritat y per lo bon nom dels conterranys! deu fer-ho aixina si no li he hu imposara son caràcter de colectivitat intelectual y directora en matèria de valencianisme y sa fundació de societat de amadors de les glòries valencianes, de societat empentadora del nostre renaiximent integral, del nostre reviscolament en l’art, en la cència, en la indústria, vui desposehits de son caràcter propi y genuí per tendències destruhidores; aixina deu fer pàtria valentina dit en poques rahons, deu despertar per tots los costats el sentiment valencianiste; perqué este sentiment, com tots los afectes del esperit, deuen ser estimulats per a son desenroll y creiximent si han de aplegar a tindrer la pujança deguda.

És més, qui pense que n’hi ha prou ab lo valencianisme que surt espontani en nostra concència y qu·entre nosatros no falta vui, entench va molt descaminat; puix això seria bo, si tan delicada afecció no topetara en atres propagandes poderoses que conspiren y obren per a acatxonar-lo, tallar-li els passos y omplir son puesto; això seria si no tinguera enemichs interesats en matar-lo per a arreplegar la herència; pero com estem en lo cas contrari, d’assí qu·el patriotisme valencià sentit naturalment, necesite cuidados molt especials per a poder surar, extendre sa acció y acàs trunfar per lo temps de son poderós enemich, la corrent avasalladora de uniformisme que desfreçà d’espanyolisme avaixa des de Madrit; per a poder sobrepossar-se a totes les propagandes malahides que breguen y bregaran per a aniquilar-lo.

{{DP-70}}

== Bibliografia ==

* ''De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous''; Barberà, Faustí; [[Antoni Atienza|Atienza i Peñarroja, Antoni]] (ed.). (2003); Valéncia: [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]] [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp. ISBN: 84-89737-42-8; Depòsit llegal V-4411-2002.

[[Categoria:Lliteratura:Lliteratura valenciana]]

Categoria:Lliteratura:Lliteratura valenciana

2026-04-24T10:08:44Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià»

[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Axí com cell qui·n lo somni·s delita

2026-04-24T10:08:30Z

Caro de Segeda:

{{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Ausiàs March]]|}}Axí com cell qui·n lo somni es delita<br>e son delit de foll pensament ve,<br>ne pren a mi, que·l temps passat me té<br>l'imaginar, qu·altre be no y habita,<br>sentint estar en aguayt ma dolor,<br>sabent de cert qu·en ses mans he de jaure.<br>Temps de venir en negun be·m pot caure;<br>aquell passat en mi és lo millor.<br>Del temps present no·m trobe amador,<br>mas del passat, qu·és no-res e finit;<br>d'aquest pensar me sojorn e·m delit,<br>mas quan lo pert, s'esforça ma dolor,<br>sí com aquell qui és jutgat a mort<br>he de lonch temps la sab e s'aconorta,<br>e creure·l fan que li serà estorta<br>e·l fan morir sens un punt de recort.<br>Plagués a Déu que mon pensar fos mort,<br>e que passàs ma vida en durment!<br>Malament viu qui té lo pensament<br>per enamich, fent-li d'enuyts report;<br>e com lo vol d'algún plaer servir<br>li'n pren axí com dona·b son infant,<br>que si verí li demana plorant<br>ha ten poch seny que no·l sab contradir.<br>Ffóra millor ma dolor sofferir<br>que no mesclar pocha part de plaher<br>entre·quells mals, qui·m giten de saber<br>com del passat plaher me cové·xir.<br>Las! Mon delit dolor se converteix;<br>doble's l'affany aprés d'un poch repós,<br>si co·l malalt qui per un plasent mos<br>tot son menjar en dolor se nodreix.<br>Com l'ermità, qui·nyorament no·l creix<br>d'aquells amichs que teni·en lo món,<br>essent lonch temps qu·en lo poblat no fon,<br>per fortuyt cars hun d'ells li apareix,<br>qui los passats plahers li renovella,<br>sí que·l passat pressent li fa tornar;<br>mas com se'n part, l'és forçat congoxar:<br>lo be, com fuig, ab grans crits mal apella.<br>'''Tornada '''<br>Plena de seny, quant amor és molt vella,<br>absença és lo verme que la guasta,<br>si fermetat durament no contrasta,<br>e creura poch, si l'envejós consella.

[[Categoria:Ausias March]][[Categoria:Poesia]]
[[Categoria:Lliteratura:Lliteratura valenciana]]

Axí com cell qui·n lo somni·s delita

2026-04-24T10:07:49Z

Caro de Segeda:

Lliteratura:De regionalisme i valentinicultura

2026-04-24T10:07:17Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquilliteratura:De regionalisme i valentinicultura a Lliteratura:De regionalisme i valentinicultura

Lliteratura:And did those feet in ancient time

2026-04-24T10:07:04Z

Caro de Segeda:

{{encapçalament|And did those feet in ancient time|[[Autor:William Blake|William Blake]]|Chabi|Idioma=anglés}}

En els temps antics varen aquells peus, per ventura,<br>
...caminar sobre el vert de les muntanyes angleses?<br>
I, per ventura, om va vore el sagrat anyell de Deu<br>
...a les plaents pastures d'Anglaterra?

I el rostre diví, per ventura,<br>
...va brillar damunt dels nostres cerros nebulosos?<br>
I Jerusalem, per ventura, va ser bastida ací<br>
...dins d'eixos molins tenebrosos i diabòlics?

Porteu-me el meu arc d'or ardent<br>
...porteu-me les meues fleches de desig<br>
Porteu-me la meua llança; O núvols escampeu-vos!<br>
...porteu-me el meu carro de combat flamejant!

No defalliré en la meua lluita mental<br>
...ni trobarà repòs la meua espasa a les meues mans<br>
Fins que hajam bastit Jerusalem<br>
...a la terra verda i plaent d'Anglaterra

[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Lliteratura:And did those feet in ancient time

2026-04-24T10:06:36Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquilliteratura:And did those feet in ancient time a Lliteratura:And did those feet in ancient time

Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià

2026-04-24T10:01:12Z

Caro de Segeda:

Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià

2026-04-24T10:00:54Z

Caro de Segeda:

Lliteratura:Deliberació del Consell Real i Patrimonial de Valéncia (20-10-1609)

2026-04-24T09:57:56Z

Caro de Segeda:

{{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Felip III de Castella]]|En la següent delliberació s'instà als senyors del Regne de Valéncia a traure profit a les seues terres, i a inventariar-les, en quedar-se sense els treballadors moriscs que foren [[:es:Bando de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia (22-11-1609)|expulsats dies adés]].}}

''Die 20 mensis octobris anno 1609'' - Lo Ilustrissimo y Excellentissimo Señor D. Luys Carrillo de Toledo, Marques de Carazena, Señor de les Viles de Pinto y Ines, Comanador de Triana, Virrey y Capita General per Sa Magestat en la ciutat y regne de Valencia, ab vos y parer dels Officials Reals Patrimonials, D. Francisco Carroz Pardo de Casta, Cavallér del habit de Alcantera, Subdelegat de Batle General en la present ciutat y regne de Valencia, Don Bernardino Zanoguera, Mestre Racional de la Regia Cort, lo Doctor Baltasar Sans Regent la Assesoria de la Batlia General y Joseph Miguel Monraval Procurador Patrimonial de Sa Magestad. Attés y considerat que per lo [[w:Felip III de Castella|Rey D. Phelip]] nostres Señor ab sa Real Carta, s'ha manat publicar crida per la present ciutat y llochs acostumats de aquella, manant en aquella que tots los moros del present regne se embarcasen y hixquesen de aquell y que axi ob temperant á dita crida, molts de aquells se han embarcat y han deixat moltes terres en lo present regne en lo realench, sembrades de dacces, panisos y de altres fruyts, y moltes olives en les oliveres; y que dits fruyts y grans están en perdicio, y convé se cullguen y possen sub tuto, per lo interés que Sa Magestad te en aquells; y que les terres sien adnotades á inventariades, pera ques sapia y conste quines y cuantes terres son les que los dits moriscos detenien y posehien en lo realench fora dels termens dels lochs hon abiten. Perço provehí que los Batles de les viles y llochs del present regne convoquen als Señors que dihuen ser dels lochs de moriscos é ó a sos procuradors, y convocantlos, y ab assistencia de aquells facen inventaris de totes les terres que los moros de dits llochs posehien en lo realench: y en respecte dels fruyts pendents axi de olives com daces, panisos y arrossos, panses, figues y altres, si ni haura de realench, arrenden aquells ho donen á partir com millor se podrán conartar, y que lo preu de dits arrendaments, e o parts de fruyts, que procehirán de dites terres de realench, tinguen en son poder, fins tant altra cosa sia provehir. Y en respecte dels fruyts que no trobarán quils arrende, ols cullguen á particio de aquells, que dits Batles ab la mateixa assistencia dels dits Señors ó Procuradors collecten y beneficien aquells e ils tinguen en son poder, com dessús es dit.

''Actum in Regio Palatio etc.''

Testes Rafel Vilallop, portér dels Consells, y Rodrigo Alvares, verguer, habitadors de Valencia.

[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Usuari:Caro de Segeda:Uiquilliteratura

2026-04-24T09:56:40Z

Caro de Segeda:

<div align="center" style="border: 1px solid #996600; margin-bottom: 0.1em; padding: .5em .2em .1em .5em; font-size: 100%; color: #000; background-color: #FAF9EC; -moz-border-radius:0.1em;">
<p style="text-align:center; font-size:100%; line-height:1.3em; margin-bottom:0">
<div style="font-size:150%;border:none;margin: 0;padding:.1em;color:#000">Benvinguts a '''Enciclolliteratura''', la biblioteca lliure en valencià! </div>
Ací podràs trobar obres de totes les temàtiques en valencià que estan en el domini públic o baix una llicència lliure.

Tu també pots colaborar editant els llibres que ya s'han publicat per millorar-los o traduint nous llibres.<br><br>

Hui és {{CURRENTDAYNAME}}, {{CURRENTDAY}} {{CURRENTMONTHNAME}} [[{{CURRENTYEAR}}]].
</p>
</div>
{| cellspacing="5" cellpadding="0"
| width="45%" valign="top" bgcolor="#EAF5FB" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; border:1px solid #006699" padding: .1em .2em .1em .2em;|
{| cellspacing="0" cellpadding="5"
| align="center" bgcolor="#D0E2EE" padding: .1em .2em .1em .2em;|<big>'''¡Llig!'''</big>
|-
| style="border-top:1px solid #006699; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;" align="left" bgcolor="#EAF5FB"|{{Llibre del mes}}
|-
| style="border-top:1px solid #006699; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;" align="center" bgcolor="#D0E2EE" |<big>'''Creació'''</big>
|-
| style="border-top:1px solid #006699; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;" valign="top" bgcolor="#EAF5FB"|
<p>
{{Uiquilliteratura:Crear}}
</p>
|}
| width="55%" bgcolor="#FAF9EC" valign="top" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; border:1px solid #996600"|
{| cellspacing="0" cellpadding="5"
| align="center" bgcolor="#ECE5CA" COLSPAN=2 style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; border-top:0px solid #996600" |<big>'''Lliteratura'''</big>
|- bgcolor="#FAF9EC" valign="top"
| style="border-top:1px solid #996600;" |
<center><big>'''[[:Categoria:Totes les obres|Totes les obres]]'''<big/></center>
----
|- bgcolor="#FAF9EC"
| style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; border-top:0px solid #996600;" |
{| style="background-color: #FAF9EC;"
| width="50%" |
[[File:Nuvola_apps_kcoloredit.png|16px|left]] <big>Autors</big><br>
[[:Categoria:Autors segons alfabet|Autors segons alfabet]] - [[:Categoria:Autors segons época|Autors segons época]] - [[:Categoria:Autors segons país|Autors segons país]] - [[:Categoria:Escritors valencians|Valencians]]

| style="vertical-align: top;" |
<br />    <br/>
| width="50%" style="vertical-align: top;" |

[[File:Pergamena.png|16px|left]] <big>Obres</big><br/>
[[:Categoria:Uiquilliteratura:Texts per temàtica|Segons tipo de text]]
[[:Category:Obres segons autor|Segons autor]]
[[:Categoria:Uiquilliteratura:Països|Segons país]]
[[:Categoria:Uiquilliteratura:Texts per época|Segons época]]

|}
<div style="float: right;"></div>
| style="border-top:0px solid #996600;" valign="top" bgcolor="#FAF9EC" |
|- bgcolor="#FAF9EC" valign="top"
| style="border-top:0px solid #996600;" |
|-
| style="border-top:1px solid #996600;" align="center" bgcolor="#ECE5CA" |<big>'''Uiquilliteratura'''</big>
|-
| style="border-top:1px solid #996600; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;" valign="top" bgcolor="#FAF9EC"|
<p>
<center> Sobre Uiquilliteratura </center>
----
Uiquilliteratura és una biblioteca lliure i gratuita, redactada pels llectors en [[Idioma valencià|valencià]]. Ací pots escriure, traduir o consultar les obres lliteràries que vullgues.
|}
|}
<div style="background-color:#ECE5CA; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; border:1px solid #996600; -moz-border-radius-topright:0.0em; -moz-border-radius-topleft:0.0em; padding: .5em .5em .5em .5em;"><big><center>'''Atres proyectes'''</center></big></div>
<div style="border:1px solid #996600; background-color:#FAF9EC; padding:5px 5px 0 5px; margin-bottom:3ex; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;">
Atres recursos en valencià
{| align="center" cellpadding="2" width="100%" style="text-align:left; background-color:#FAF9EC; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"
|- style="background-color:#FAF9EC; border-top:1px solid #FAF9EC;"
| [[File:L'Enciclopedia.png|35px]]
| <span class=plainlinks>[http://www.lenciclopedia.org/Portada '''L'Enciclopèdia''']</span><br />l'enciclopèdia en valencià
| [[File:Wikibooks-logo.svg|35px]]
| <span class=plainlinks>[http://www.lenciclopedia.org/Uiquillibres '''Uiquillibres''']</span><br />Llibres sense copyright que tots poden editar
| [[File:Wiktionary-logo-51px.gif]]
| [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ '''Diccionari de la RACV''']<br />Diccionari de la RACV
| [[File:Wikiquote-logo.svg|35px]]
| <span class=plainlinks>[http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html '''Cursos''']</span><br />de llengua valenciana
|}
__NOTOC__
__NOEDITSECTION__

Usuari:Caro de Segeda:Uiquilliteratura

2026-04-24T09:56:17Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquilliteratura a Usuari:Caro de Segeda:Uiquilliteratura

Lliteratura:Deliberació del Consell Real i Patrimonial de Valéncia (20-10-1609)

2026-04-24T09:55:30Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquilliteratura:Deliberació del Consell Real i Patrimonial de Valéncia (20-10-1609) a Lliteratura:Deliberació del Consell Real i Patrimonial de Valéncia (20-10-1609)

Lliteratura:Poemes de Josep Maria Bayarri

2026-04-24T09:55:06Z

Caro de Segeda:

Lliteratura:De regionalisme i valentinicultura

2026-04-24T09:54:52Z

Caro de Segeda:

Lliteratura:Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

2026-04-24T09:53:40Z

Caro de Segeda:

{{Encapçalament|Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica|representants dels Estats Units d'Amèrica||dels|Idioma=anglés}}

<blockquote>Reunits En Congrés, [[4 de juliol|4 de Juliol]] de [[1776]]</blockquote>

<blockquote>'''La declaració unànim dels tretze Estats Units d’Amèrica'''</blockquote>

<blockquote>Quan en el curs dels acontenyiments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vínculs polítics que l’han lligat a un atre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalea i el Deu d’esta naturalea li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigix que declare les causes que l’impulsen a la separació.</blockquote>

<blockquote>Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els hòmens són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la investigació de la Felicitat. Que per garantisar estos drets, s'instituïxen els Governs entre els Hòmens, els quals obtenen els seus poders llegítims del consentiment dels governats, Que quan se convertixca que qualsevol Forma de Govern es faça destructora d'estes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamente en els mencionats principis, tot organisant els seus poders de la forma que segons el seu juí oferixca les més grans possibilitats de conseguir la seua Seguritat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canvien per motius lleus i transitoris Governs establets d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposta a patir, mentres els mals siguen tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Pero quan una llarga série d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sometre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar este Govern i establir nous Resguarts per la seua futura seguritat. Tal ha estat el pacient sofriment d’estes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compelix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. L'història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre estos Estats. Per provar això, sometem els Fets al juí d'un món sincer.

:S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al be públic.
:Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspenguera la seua eixecució fins a obtindre la seua Aprovació; i estant aixina suspeses, les ha desatés per complet.
:S’ha negat a aprovar atres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que estes renunciaren el dret de Representació a les seues Llegislatures, dret inestimable per a ells i formidable a soles per als tirans.
:Ha convocat els cossos llegislatius fora dels llocs habituals, incómodes i distants del depòsit dels seus Registres Públics, en l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convindre en les seues mesures.
:Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se opost en fermea viril a les seues intromissions en els drets del poble.
:Un colp dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triaren unes atres; per lo que els Poders Llegislatius, l'Aniquilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense llimitació per al seu eixercici; quedant l'Estat, mentres, expost a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.
:Ha intentat impedir la població d’estos Estats; obstaculisant les Lleis de Naturalisació dels Estrangers; refusant sancionar-ne atres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.
:Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels Poders
:Ha fet que els juges depenguen únicament de la seua Voluntat tan per a poder eixercir els seus càrrecs, com per la cantitat i pagament dels seus
:Ha creat una gran cantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a sitiar i empobrir el nostre poble.
:Ha mantengut entre nosatres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra llegislatura.
:Ha influït perqué l’autoritat Militar siga independent de i superior al Poder
:S'ha associat en atres per sometre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa llegislació:
::Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosatres:
::Per protegir-los, per mig d'un juí burlesc, del Castic pels Assessinats que pogueren cometre entre els habitants d'estos Estats:
::Per suspendre el nostre comerç en totes les parts del món:
::Per impondre-nos imposts sense el nostre consentiment:
::Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Juí en Jurat:
::Per transportar-nos Mar allà per tal de ser jujats per suposts delictes:
::Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Llímits per tal de donar un eixemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en estes Colònies:
::Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valioses i alterar en la seua essència les Formes dels nostres Governs:
::Per suspendre la nostra pròpia Llegislatura, i declarar-se investits en Poders per a llegislar per nosatres en qualsevol cas.
:Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seua Protecció i mamprenent una guerra contra nosatres.
:Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.
:En estos moments, està transportant grans eixèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ya iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que en prou feines troben paralel a les époques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilisada.
:Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seua Pàtria, per convertir-se en els bochins dels seus amics i germans, o morir a les seues Mans.
:Ha atiat insurreccions internes entre nosatres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvages, el método conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.

En cada etapa d’estes Opressions, Hem Demanat Reparació en els térmens més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes en repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda senyalat per cascun dels actes que definixen un Tirà, no és apte per ser el governant d'un Poble lliure.</blockquote>

<blockquote>Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les tentatives del seu poder llegislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apelat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vínculs del nostre parentesc a repudiar estes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sorts a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, puix, de convindre en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les atres colectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.</blockquote>

<blockquote>Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assamblea, apelant al Juge Suprem del món per la rectitut de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’estes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que estes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Llealtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a qué tenen dret els Estats Independents. I en soport d’esta Declaració, en absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.</blockquote>

[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Lliteratura:Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

2026-04-24T09:53:04Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquillliteratura:Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica a Lliteratura:Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

{{Encapçalament|Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica|representants dels Estats Units d'Amèrica||dels|Idioma=anglés}}

<blockquote>Reunits En Congrés, [[4 de juliol|4 de Juliol]] de [[1776]]</blockquote>

<blockquote>'''La declaració unànim dels tretze Estats Units d’Amèrica'''</blockquote>

<blockquote>Quan en el curs dels acontenyiments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vínculs polítics que l’han lligat a un atre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalea i el Deu d’esta naturalea li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigix que declare les causes que l’impulsen a la separació.</blockquote>

<blockquote>Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els hòmens són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la investigació de la Felicitat. Que per garantisar estos drets, s'instituïxen els Governs entre els Hòmens, els quals obtenen els seus poders llegítims del consentiment dels governats, Que quan se convertixca que qualsevol Forma de Govern es faça destructora d'estes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamente en els mencionats principis, tot organisant els seus poders de la forma que segons el seu juí oferixca les més grans possibilitats de conseguir la seua Seguritat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canvien per motius lleus i transitoris Governs establets d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposta a patir, mentres els mals siguen tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Pero quan una llarga série d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sometre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar este Govern i establir nous Resguarts per la seua futura seguritat. Tal ha estat el pacient sofriment d’estes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compelix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. L'història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre estos Estats. Per provar això, sometem els Fets al juí d'un món sincer.

:S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al be públic.
:Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspenguera la seua eixecució fins a obtindre la seua Aprovació; i estant aixina suspeses, les ha desatés per complet.
:S’ha negat a aprovar atres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que estes renunciaren el dret de Representació a les seues Llegislatures, dret inestimable per a ells i formidable a soles per als tirans.
:Ha convocat els cossos llegislatius fora dels llocs habituals, incómodes i distants del depòsit dels seus Registres Públics, en l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convindre en les seues mesures.
:Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se opost en fermea viril a les seues intromissions en els drets del poble.
:Un colp dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triaren unes atres; per lo que els Poders Llegislatius, l'Aniquilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense llimitació per al seu eixercici; quedant l'Estat, mentres, expost a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.
:Ha intentat impedir la població d’estos Estats; obstaculisant les Lleis de Naturalisació dels Estrangers; refusant sancionar-ne atres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.
:Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels Poders
:Ha fet que els juges depenguen únicament de la seua Voluntat tan per a poder eixercir els seus càrrecs, com per la cantitat i pagament dels seus
:Ha creat una gran cantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a sitiar i empobrir el nostre poble.
:Ha mantengut entre nosatres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra llegislatura.
:Ha influït perqué l’autoritat Militar siga independent de i superior al Poder
:S'ha associat en atres per sometre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa llegislació:
::Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosatres:
::Per protegir-los, per mig d'un juí burlesc, del Castic pels Assessinats que pogueren cometre entre els habitants d'estos Estats:
::Per suspendre el nostre comerç en totes les parts del món:
::Per impondre-nos imposts sense el nostre consentiment:
::Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Juí en Jurat:
::Per transportar-nos Mar allà per tal de ser jujats per suposts delictes:
::Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Llímits per tal de donar un eixemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en estes Colònies:
::Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valioses i alterar en la seua essència les Formes dels nostres Governs:
::Per suspendre la nostra pròpia Llegislatura, i declarar-se investits en Poders per a llegislar per nosatres en qualsevol cas.
:Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seua Protecció i mamprenent una guerra contra nosatres.
:Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.
:En estos moments, està transportant grans eixèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ya iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que en prou feines troben paralel a les époques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilisada.
:Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seua Pàtria, per convertir-se en els bochins dels seus amics i germans, o morir a les seues Mans.
:Ha atiat insurreccions internes entre nosatres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvages, el método conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.

En cada etapa d’estes Opressions, Hem Demanat Reparació en els térmens més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes en repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda senyalat per cascun dels actes que definixen un Tirà, no és apte per ser el governant d'un Poble lliure.</blockquote>

<blockquote>Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les tentatives del seu poder llegislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apelat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vínculs del nostre parentesc a repudiar estes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sorts a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, puix, de convindre en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les atres colectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.</blockquote>

<blockquote>Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assamblea, apelant al Juge Suprem del món per la rectitut de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’estes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que estes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Llealtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a qué tenen dret els Estats Independents. I en soport d’esta Declaració, en absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.</blockquote>
[[Categoria:Uiquilliteratura:Estats Units d'Amèrica]]
[[Categoria:Uiquilliteratura:1776]]
[[Categoria:Uiquilliteratura:Manifests]]
[[Categoria:Uiquilliteratura:Política]]

Lliteratura:Les tesis d'abril

2026-04-24T09:52:07Z

Caro de Segeda:

{{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Lenin]]|''De les tasques del proletariat en la present revolució'', més conegudes com ''Les tesis d'abril'', foren publicades originalment com "О задачах пролетариата в данной революции", el 7 d'abril de 1917 en el diari «Pravda», n. 26.|Traductor=|Idioma=rus}}

En haver arribat a la nit del 3 d'abril en Petrograt, soles podia certament afegir-me a l'assamblea del 4 d'abril en els inconvenients de la falta de preparació, en un informe de les tasques del proletariat revolucionari.

Lo únic que podia fer per a simplificar-me el treball, - i el dels ''oponents'' diligents, - era elaborar unes tesis ''escrites''. Les he llegides i les he passades. Les llig molt lentament i les ''rellig:'' primer a l'assamblea dels bolchevics, en acabant en l'assamblea de bolchevics i menchevics.

Mecanografie estes tesis personals meues en l'únic afegit d'unes notes explicatives molt breus, que eren molt més detallades en l'informe.

===Tesis===

'''PRIMERA:''' En la nostra actitut davant la guerra respecte a fa a Rússia i al nou govern de Lvov i companyia certament sostenim que és una guerra imperialista degut al caràcter capitaliste d'este govern i que és inadmissible la més chicoteta concessió al «defensisme revolucionari».

En la guerra revolucionària que realment justificaria el defensisme revolucionari, el proletariat conscient pot consentir únicament baix la condició de: a) traspàs de l'autoritat a mans del proletariat i dels sectors pobres dels llauradors que se li unixquen; b) refús pràctic de qualsevol anexió, més allà del refús verbal; c) clar trencament pràctic en tots els interessos del capital.

Davant la indubtable falta de conscienciació d'amples capes dels representants defensistes revolucionaris, que reconeixen la guerra com a necessària, i no veuen els guanys com a objectiu, davant l'engany burgués, és especialment necessari explicar-los en detall, persistentment i pacient, la conexió indissoluble del capital en la guerra imperialista, demostrar que acabar la guerra d'una forma verdaderament democràtica, sense violència, ''és impossible'' sense l'enderrocament del capital.

Organisació de la propaganda més àmplia d'esta idea en el camp de batalla.

'''Fraternisació.'''

'''SEGON:''' L'originalitat de la situació present en Rússia consistix en la ''transició'' des del primer estadi de l'autoritat revolucionària de la burguesia en virtut de la consciència i organisació insuficients del proletariat, - ''cap al segon'' estadi que hauria de lliurar l'autoritat a mans del proletariat i dels sectors pobres dels llauradors.

Esta transició es caracterisa, d'una banda, per un màxim de llegalitat (Rússia és ''ara'' el país més lliure del món de tots els països beligerants), d'atra banda, per l'absència de violència contra les masses i, finalment, per l'actitut confiada, inconscient cap al govern dels capitalistes, els pijors enemics del món i del socialisme.

Esta originalitat mos exigix destrea per adaptar-nos a les condicions ''especials'' de tasca del partit, en un ambient de dimensions sense precedents, de dur a la vida política a les masses proletàries.

'''TERCERA''' Cap soport al govern provisional, la denúncia de la completa falsetat de totes les seues promeses, en especial la del refús a les anexions. Cal denunciar, per contes d'alimentar ilusions inadmissibles, de «proclamar» que ''este'' govern, el govern dels capitalistes, ''ha deixat de ''ser imperialiste.

'''QUARTA''' Reconeiximent del fet que en la majoria dels sòviets de representants obrers el nostre partit es troba en minoria, i en minoria dèbil, davant del ''bloc de tots'' els oportunistes chicotets-burguesos, de l'influència de la burguesia i dels que transmeten la seua influència al proletariat, elements que van des dels nacional-socialistes, els social-revolucionaris, etcétera, etcétera.

L'explicació a les masses ha de ser que en els sòviets hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i que per tant la nostra tasca mentres ''este'' govern seguixca baix l'influència de la burguesia, soles potser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels erros de la seua tàctica i en especial pel que fa a la necessitats pràctiques de les masses.

Mentres seguim en minoria, realisarem una faena de crítica i de denúncia dels errors, a la volta que defengam el traspàs de tot el poder als soviètics de representants obrers i que l'experiència de les masses els lliurarà d'errors.

'''QUINTA''' Cap república parlamentària, - cap restauració en perjuí dels sòviets. Seria un pas arrere, - Una república de sòviets de representants obrers i llauradors per tot lo país, de dalt a baix.

Supressió de la policia, eixèrcit i burocràcia.

Que la remuneració de tots els funcionaris, elegibles i movibles en qualsevol moment, no siga superior que la remuneració mija dels obrers qualificats.

'''SEXTA''' En el programa agrari la transferència del centre gravetat als sòviets dels representants llauradors.

Confiscació de totes les finques privades.

Nacionalisació ''de totes'' les terres agrícoles, segons les disposicions dels sòviets locals. Organisació de sòviets separats de representants de llauradors i de llauradors. Creació d'una gran granja (a una proporció d'unes 100 a 300 dessiatines segons les condicions locals i la definició dels estaments locals) en una economia eixemplar baix control dels soviètics de representants i en responsabilitat pública.

'''SÈPTIMA''' Unió immediata de tots els bancs del país en una banca nacional i l'introducció del control d'esta pel sòviets.

'''OCTAVA''' No és l'«introducció» del socialisme la nostra tasca ''directa'', sino soles el traspàs immediat ''al control'' dels sòviets de la producció social i de la distribució dels productes.

'''NOVENA''' Tasques del partit:

a) congrés immediat;

b) canvis en el programa del partit, principalment:

#Sobre l'imperialisme i la guerra imperialista,
#Sobre l'actitut davant l'estat i la ''nostra'' reivindicació de l'«estat - comuna»,
#Correcció del nostre programa mínim;

c) canvi del nom del partit.

'''DÈCIMA''' Renovació de l'Internacional.

L'iniciativa de la creació d'una Internacional revolucionària, una Internacional contra els ''social-chovinistes'' i contra els «centristes».

Per tal que el llector entenga per qué he d'emfatisar com a rara excepció, el «cas» d'oponents diligents, el convit a comparar estes tesis en la següent objecció del senyor Goldenberg: Lenin agita «la bandera de la guerra civil en l'ambient de la democràcia revolucionària» (el cita a ''Iedintsvo'' el senyor Plekhanov, n. 5).

¿No és cert que és una perla?

Escric, llig, mastegue: «davant l'indubtable falta de consciència ''d'amples'' capes dels representants defensistes revolucionaris... Davant l'engany burgués, és especialment necessari explicar-los en detall, ''persistentment'', ''pacientment'' el llor error»...

I senyors de la burguesia, que se nomenen socialdemòcrates, que no pertanyen ni a ''amples'' capes, ni als representants defensors de les ''masses'', en una ment clara perceben els meus desijos i els proclamen aixina: «agita (!) la bandera (!) de la guerra civil» (que no era present en les tesis, que no era present en el report) «en l'ambient (!) de la democràcia revolucionària»...

¿Què és això? ¿En qué es diferencia de la propaganda esvalotadora? ¿De «Russkaja Volja»?

Escric, llig, mastegue: «en els sòviets hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i per tant la nostra tasca soles pot ser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels errors de la seua tàctica i en especial pel que fa a les necessitats pràctiques de les masses...»

I els oponents d'una coneguda posició denuncien les meues idees, com una crida a «la guerra civil en l'ambient de la democràcia revolucionària»!!

Vaig atacar al govern provisional per no haver-se afanyat a designar cap convocatòria de l'Assamblea Constituent, que acabà en promeses. Vaig defendre que ''sense'' soviètics la convocatòria de l'Assamblea no soles no era garantisada, sino que el seu èxit era impossible.

¡¡¡I se m'atribuïx que soc contrari a una pronta convocatòria de l'Assamblea!!!

Això ho nomenaria «bogeria» si décades de lluita política no m'hagueren acostumat a considerar la consciència dels oponents com una rara excepció.

El senyor Plekhanov en un diari ha qualificat el meu discurs de «bogeria». Molt be, senyor Plekhanov! Pero guaiteu com sou de molest, fosc i inescrutable en la polèmica. Si durant dos hores vaig fer un discurs, ¿com soportaren el «deliri» el centenar d'assistents? És més. ¿Com és que el vostre diari dedica tota una columna a una afirmació «delirant»? Inconsistent, absolutament inconsistent de part vostra.

¿Certament és molt més senzill cridar, barallar-se que prova d'argumentar, explicar, arreplegar ''com'' discutiren Marx i Engels el 1871, 1872, 1875 davant l'experiència de la Comuna de París i ''quin'' estat és necessari pel proletariat?

L'antic marxista Plekhanov provablement no desija recordar el marxisme.

Vaig citar les paraules de Rosa Luxemburg que nomenà el 4 d'agost del 1914 a la socialdemocràcia ''alemanya'' «cadàver pudent». I els Plekhanov, Goldenberg i companyia «s'ofengueren»... ¿Per qué? ¿Perque als chovinistes ''alemanys'' els digueren chovinistes!

Pobres social-chovinistes russos, socialistes de paraules, chovinistes en la pràctica, es troben confosos.

==Referències==
{{Traduït de|ca|}}

[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Lliteratura:Discurs del cap Seattle

2026-04-24T09:51:20Z

Caro de Segeda:

“El gran caudill de Washington ha parlat, desija comprar la nostra terra. El gran caudill ha dit també unes paraules d'amistat i de pau. Està molt be de la seua banda, ya que nosatros sabem que ad ell no li calla la nostra amistat. Pero considerarem la seua oferta, perque sabem que si no venem la nostra terra, l'home blanc vindrà en els seus fusils i prendrà possessió d'ella.”

“¿Com és possible, a vosatros, de comprar, o a nosatros, de vendre, l’aire, la calor del nostre pis? No nos sabem avindre. Nosatros no posseïm l'aire vibrant ni l'aigua que chapoteja; ¿com, llavors, nos els podeu comprar? Quan arribe l’hora, prendrem la decisió que fa al cas. Pero això no serà fàcil. Ya que per a nosatros esta terra és sagrada. Gogem molt en els nostres boscs. Nostra vida és diferent de la vostra. L'aigua purnejant que s'escorre per les roques i rius no és simplement aigua per a nosatros, sino la mateixa sanc dels nostres antepassats. Si vos venem la terra, heu de pensar molt be que per a nosatros és una terra sagrada i que cal que ensenyeu als vostres fills que és una terra santa i que cada reflex de l'aigua neta del llac relata els acontenyiments del passat del meu poble. El murmull de l'aigua és la mateixa veu dels pares de mon pare. Les rieres són nostres germanes, assosseguen la nostra set. Els rius sostenen i duen les nostres canoes i nutrixen els nostres chiquets. Les cendres dels nostres antepassats són sagrades. Les seues tombes són un sòl que és sant, aixina com ho són els nostres turons i els nostres arbres. Esta part de la terra és per a nosatros una terra santa. Ya sabem que els hòmens pàlits no comprenen la nostra manera de viure. Per ad ells, un tros de terra és idèntic a un atre, perque és un estranger que ve de nit i pren el terreny que li calga. La terra no és la sa germana, sino la seua enemiga. I quan l’ha conquistada, se’n va llunt. Això no li és problema. Oblida la tomba dels seus antepassats i heretage dels seus fills. Considera sa germana terra i son germà aire com dos mercaderies que pot explotar i revendre com pacotilla. La seua voracitat li farà devorar tot lo que existix en la superfície de la terra i, darrere d’ell, no deixarà més que un desert.”

“Yo no soc sino un salvage i no comprenc. He vist milers de búfals morir en el prat, abandonats per l'home blanc que els havia batut d’un tren en un lloc que redolava. No soc més que un salvage i no comprenc com és que les vostres cavalcadures d’acer que escopinyen fum són més importants que els búfals que nosatros no matem més que per a sobreviure.”

“¿Que devindrà a l'home sense els animals? Quan ya no n'hi haurà animals, l'home morirà en un gran sentiment de solitut. Lo que ocorre als animals ben pronte succeïx a l'home. Totes les coses tenen relació. Allò que cau a la terra, arriba als fills que poblen esta terra. Heu d'ensenyar als vostres chiquets que el terreny que ells faran tremolar està compost per les cendres dels nostres antepassats. Ensenyeu-los a respectar este terreny, i diguau-los que si l’home escopinya a la terra, és damunt d’ell mateix que ecopinya.”

“Això ho sabem: tot es correspon, com la sanc que lliga una família. Tot pertany a tot. L'home no ha teixit la trama de la vida, no és sino un fil.”

“Nos esforçarem per a comprendre com és que l’home blanc vol comprar la nostra terra. ¿Que és, puix, lo que l’home blanc vol comprar?, em pregunta el meu poble. ¡És tan difícil de comprendre per a nosatros! ¿Com podem comprar o vendre l’aire, la calor de la terra, la rapidea de l’antílop? ¿Com podem nosatres vendre-vos estes coses i com podeu vosatros comprar-les? ¿Tindreu el dret de fer tot lo que voldreu de la terra, simplement perque l’home roig haurà posat la seua firma sobre un tros de paper i l’haurà donat a l’home blanc?”

“Acceptarem-la vostra oferta de retirar-nos a una reserva que haureu destinat al meu poble, per consideració. I allà podrem viure en pau i en l'assolament. No té molta importància el lloc a on passarem els nostres últims dies. Els nostres chiquets han vist son pare revolcat per la derrota. Els nostres guerrers han conegut la vergonya de la despossesió i els seus dies han vingut buits, tant, que emeticen els seus cossos en aliments ensucrats i begudes fortes. És indiferent el lloc a on passarem els nostres últims dies. No serem molt numerosos. D’açí a uns pocs hiverns ya no restarà un sol chiquet de les nostres grans tribus que han vixcut en chicotets grups en esta terra, dins d'estos boscs, i no hi haurà ningú per a plorar damunt les tombes del nostre poble que fon tan puixant com el vostre.”

“I, ¿per qué caldria plorar la desaparició del meu poble? Les tribus estan compostes de sers humans. I res més. Els hòmens van i venen com les ones de la mar. I l’home blanc serà també aniquilat i potser més a pressa que les atres races. Si empastreu el vostre campament, morireu dins la vostra pròpia brutícia. I desapareixereu dins d'el foc, encés per la força del Gran Esperit que vos ha portat ad este país i vos ha fet amos d'esta terra i de l’home roig. Esta trista fi, és per a nosatros un misteri, ya que no arribem a comprendre per que els búfals són destrossats, els cavalls salvages domats; per que els llocs més lluntans dels nostres boscs són invadits per una superpoblació d'hòmens.”

“¿A on estan els matolls, els brots? ¡Desapareguts! ¿A on està l’aire? ¡Desaparegut! Hem de dir adeu als potros ràpits i a la caça. ¿Qué significa això? ¿Això significa la fi de la vida i el començament de de l’extinció?”

“Yo no ho comprenc. Els nostres camins són molt diferents dels seus. La vida de les vostres ciutats fa mal als ulls de l’home pell roja. Pero és perque esta pell roja no és sino un salvage que no comprén res de res. En les ciutats de l’home blanc no hi ha cap lloc a on reposar. Cap lloc a on l’home puga, en la primavera, sentir com s’obrin les gemes i el vol dels pardals. Este rebombori de les vostres ciutats em fa mal a les orelles. I, ¿quin sentit li resta a la vida de l’home quan ya no pot sentir l’ulular del muçol en la nit, el racar de les granotes en el canyar a poqueta nit? No soc més que un pell roja, soc un animal. Un indi estima el dolç murmull del vent damunt del llac i li agrada l'olor del vent purificat per la pluja del migdia que li du l’olor dels avets.”

“L’aire és preciós per a l’home de pell roja, perque a tots repartix el mateix aire, els animals, els arbres, els hòmens; tot participa del mateix aire. L’home blanc no fa cabal de l’aire que respira. Quan un home fa temps que s’està morint, ya no reacciona si respira un aire perjudicial.”

“Si venem la nostra terra, heu de tindre en conte que per a nosatros l’aire és preciós, que l’aire aporta la vida a tot allò que torba damunt del nostre sol. El vent, que ha donat a mon yayo el seu primer alè de vida, igualment s’ha endut el seu últim sospir. I el mateix vent ha de donar l’esperit de la vida als nostres chiquets. Si decidim d’acceptar la vostra oferta, posem una condició: cal que l’home blanc considere com a germans seus als animals d'esta terra.”

“El Gran Esperit vos ha donat el domini sobre els animals, els boscs i, en una intenció particular, també sobre l’home roig. Pero el vostre destí és un misteri per a l’home roig. Potser vos podríem comprendre si sabérem d'a on trau els seus somis l’home blanc. ¿De quines promeses, de quines esperances nutrix als seus chiquets durant les llargues vesprades d’hivern? ¿Quines visions grava en els seus cors a fi que, plens de desig, esperen el demà? Pero nosatros som uns salvages. Els somis de l’home blanc nos són amagats.”

“Quan l’últim home de pell roja haurà desaparegut d’esta terra, quan no serà més que una ombra el seu recort, com el d’un núvol que passa sobre el prat, llavors encara estes riberes i estos boscs seran habitats pels esperits del meu poble. Perque nosatros nos estimem este país com el bebé els batuts del cor de la sa mare. Si vos venem la nostra terra, estimeu-la com nosatros l’hem estimada. Cuideu-la com nosatros l’hem cuidada.”

“Pero nosatros sabem una cosa: el nostre Gran Esperit és el mateix que el vostre Deu i esta terra és evaluada. L’home blanc no es pot escabuçar de la sort de tots. Potser a fi de contes serem, al mateix temps, tots germans. Un dia ho vorem.”

“Els hòmens blancs no han estimat mai la terra, els arbres, els animals. Quan nosatros, els indis, matem per a obtindre carn, nos ho mengem tot perque respectem l’animal que hem abatut. Quan arranquem rails, fem chicotets forats. Quan cremem l’herba per causa de les llangostes, no destruïm res. No amprem més que fusta morta. Inclús en els boscs més espessos no abatem mai un arbre. Pero l’home blanc conrea la terra, capgira i atropella els arbres, ho mata tot. L'arbre diu: “No ho faces. Això fa mal. No em faces mal”. Pero ells el tiren a colps de d'astral i el trituren. L’Esperit d'esta terra els abomina. Extirpen els arbres de terra fins a l'última rail. L'indi s’esforça en no fer mal a res ni a ningú, pero els hòmens blancs ho destruïxen tot.”

[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Lliteratura:Discurs del cap Seattle

2026-04-24T09:50:13Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquilliteratura:Discurs del cap Seattle a Lliteratura:Discurs del cap Seattle

Lliteratura:Les tesis d'abril

2026-04-24T09:49:47Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquilliteratura:Les tesis d'abril a Lliteratura:Les tesis d'abril

Lliteratura:Daisy Miller

2026-04-24T09:49:04Z

Caro de Segeda:

{{encapçalament|Daisy Miller|Henry James|Llengua original: anglés.}}

== I ==
En el poblet de Vevey, en Suïssa, hi ha un hotel particularment confortable. De fet, allí abunden els hotels puix l'entreteniment dels turistes és el negoci del lloc que, com a molts viagers recordaran, està ubicat a la vora d'un llac intensament blau, un llac d'obligada visita per a tots els turistes. La vora del llac presenta un ininterromput renc d'establiments d'este tipo i de totes les categories, des del «grand hotel», a l'última moda, en una frontera de blanc estucat, un centenar de balcons i una dotzena de banderes onejant en la teulada, fins a la chicoteta i vella pensió suïssa en el nom inscrit en lletres que es pretenen gòtiques sobre una paret rosada o groguenca i una desmanyada glorieta en un racó del jardí. Un dels hotels de Vevey, no obstant, és famós, inclús clàssic, distinguint-se de molts dels seus presuntuosos veïns per un aire especial, mescla de lux i madurea. En esta regió, en el més de juny, els viagers americans són molt numerosos; pot realment dir-se que en esta época Vevey adquirix algunes de les característiques d'un balneari americà. Certes imàgens i sons evoquen una visió, un eco, de Newport i Saratoga. Hi ha en tots els llocs un revoloteig de «elegants» jovencelles, un murmuri de volants de mossolina, un tracaleig de música ballable al trenc d'alba, un continu sò de veus estridents. En rebre totes eixes impressions en l'excelent alberc dels Trois Couronnes, un se sent transportat en l'imaginació a la Ocean House o al Congres Hall. Pero és necessari afegir que en Els Trois Couronnes existixen atres característiques netament contrapostes a les anteriors: cambrers alemans impecables, que semblen secretaris d'embaixada; princeses russes assentades en el jardí; chiquets polacs passejant de la mà de les seues preceptors; una vista de la cresta nevada del Dent du Midi i les pintoresques torres del castell de Chillon.

Ignore si serien les analogies o les diferències les que privaven en la ment d'un jove americà que, dos o tres anys arrere, estava assentat en el Jardí dels Trois Couronnes, mirant en certa indolència alguns dels atraents traces que he mencionat. Era un bell matí d'estiu, i qualsevol que anara el modo en que el jove americà mirava les coses, estes devien semblar-li encantadores. Havia aplegat de Ginebra el dia anterior, en el vaporet, per a vore la seua tia que s'hostajava en l'hotel -Ginebra havia segut durant llarc temps el seu lloc de residència-. Pero la seua tia tenia migranya -la seua tia tenia migranya casi permanentment- i estava en eixe moment tancada en la seua habitació aspirant alcamfor, de sort que ell podia errar en absoluta llibertat. Tenia uns vintisset anys d'edat; quan els seus amics parlaven d'ell, solien dir que estava «estudiant» en Ginebra. Quan eren els seus enemics els que parlaven, dien… pero, despuix de tot, no tenia enemics; era una persona extremadament amable i volguda per tots. Lo que dec dir és, simplement, que quan certes persones parlaven d'ell, afirmaven que la raó de que passara tant temps en Ginebra era la seua extremada devoció per una dama que allí residia, una estrangera, una persona major que ell. Pocs americans -en realitat crec que cap- havien vist jamai eixa dama, sobre la que corrien algunes històries singulars. Pero Winterbourne sentia un vell afecte per la chicoteta metròpoli del calvinisme; allí va ser a l'escola de chiquet i després a l'universitat, circumstàncies que li havien dut a cultivar numeroses amistats jovenils.

Moltes encara les conservava en l'actualitat i constituïen un motiu de la major satisfacció.

Despuix de cridar a la porta de l'habitació de la seua tia i enterar-se de que estava indisposta, havia anat a donar una passejada pel poble retornant després a desdejunar. Havia terminat ya el seu desdejuni, pero estava prenent un tasseta de café que li havia segut servida per un dels cambrers en aspecte de diplomàtics.

Quan va terminar el seu café, va encendre un cigarret. En eixe moment s'acostava un chiquet pel camí, un brivonet d'uns nou o dèu anys. El chiquet, de diminuta estatura per a la seua edat, tenia una expressió madura en el semblant, un rostre pàlit i unes traces esmolades. Duya pantalons de gòlf en calcetins rojos que resaltaven el parell de furgadents que tenia per cames; també la seua corbata era d'un roig chillón. En la seua mà duya un llarc bastó d'alpiniste l'esmolada punta del qual clavava en quant es posava al seu alcanç: els parterres, els bancs del jardí, les coes dels vestits de les senyores. En aplegar front a Winterbourne, es va detindre mirant-li en uns ullets vivaços i penetrants.

-¿Em dona una gleva de sucre? -va preguntar en una veueta dura i aguda; una veu inmadura pero no obstant i en cert sentit, poc infantil.

Winterbourne va tornar la seua mirada cap a la tauleta en que, al seu costat, reposava el servici de café, i va vore que quedaven algunes gleves.

-Sí, pots prendre un -va respondre-, pero no crec que el sucre siga bo per als chiquets. El chiquet en qüestió va alvançar, va seleccionar cuidadosadament tres dels anhela-dos fragments i despuix de ficar-se dos en la bojaca del pantaló, va depositar ràpidament el tercer en un atre lloc. Va clavar el seu bastó a modo de llança en el banc de Winterbourne i va tractar de trencar la gleva de sucre en les dents.

-¡Diables, està du-u-r! -va exclamar, pronunciant l'adjectiu de modo peculiar.

Winterbourne havia advertit immediatament que podria tindre l'honor de tractar en un compatriota.

-Vés en conte, no vages a llastimar-te les dents -va dir paternalment.

-No tinc dents que llastimarme. m'han caigut tots. Tinc només sèt. La meua mare els va contar anit i poc despuix de fer-ho em va caure un atre. Va dir que em donaria una galtada si em caïen més. No puc evitar-ho.

La culpa és d'esta vella Europa: el clima els fa caure. En Amèrica no em caïen. Són estos hotels.

Winterbourne es divertia molt.

-Si et menges tres gleves de sucre, segur que la teua mare et donarà una galtada - va dir.

-Puix que em done caramelos -va replicar el seu jove interlocutor-. Ací no puc conseguir caramelos. Caramelos americans. Els caramelos americans són els millors caramelos.

-¿I els chics americans són els millors també? -va preguntar Winterbourne.

-No ho sé. Yo soc un chic americà - va respondre el chiquet.

-¡Ya veig que eres un dels millors! - va dir Winterbourne rient.

-¿És vosté americà? -va proseguir el despert chiquet. I en respondre-li Winterbourne afirmativament, va declarar-: Els hòmens americans són els millors.

El seu companyer li va agrair el complit, i el chiquet que estava ara a carcaixelles sobre el seu bastó, es va quedar mirant al seu entorn mentres atacava la segona gleva de sucre.

Winterbourne es preguntava si ell hauria segut aixina en la seua infància, puix li havien dut a Europa aproximadament a eixa mateixa edat.

-¡Ahí ve la meua germana! -va cridar el chiquet a la veta d'un moment-. És una chica americana.

Winterbourne va mirar cap a la sendera i va vore una bella jove que s'acostava.

-Les chiques americanes són les millors-va dir alegrement al seu chicotet companyer.

-¡La meua germana no és la millor! -va declarar el chiquet-. Sempre m'està pegant.

-M'imagine que serà més per la teua culpa que per la seua -va dir Winterbourne.

Entretant, la jove s'havia acostat.

Anava vestida de mossolina blanca, en centenars de senefes i volants, i llaços d'una cinta pàlida. No duya capell, pero balancejava en la seua mà un gran parasol en una ampla orla de brodats; i era sorprenent, admirablement bella.

«¡Quin boniques són!», va pensar Winterbourne, incorporant-se en l'assent com si es preparara per a alçar-se.

La jove es va detindre front al seu banc, prop de la balustrada del jardí que mirava cap al llac. El chiquet havia convertit el seu bastó en una percha, en l'ajuda de la qual anava donant bots per la grava, que escampava en abundància.

-Randolph -va dir la jove-, ¿qué estàs fent?

-Estic escalant els Alps -va respondre Randolph-. ¡Es fa aixina!

I va donar un atre saltet , fent ploure pedretes prop de les orelles de Winterbourne.

-Aixina és com es descendix -va dir Winterbourne.

-¡És un americà! -va cridar Randolph en la seu '''vocecilla''' dura.

[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Lliteratura:Daisy Miller

2026-04-24T09:48:41Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquilliteratura:Daisy Miller a Lliteratura:Daisy Miller

{{encapçalament|Daisy Miller|Henry James|Llengua original: anglés.}}

== I ==
En el poblet de Vevey, en Suïssa, hi ha un hotel particularment confortable. De fet, allí abunden els hotels puix l'entreteniment dels turistes és el negoci del lloc que, com a molts viagers recordaran, està ubicat a la vora d'un llac intensament blau, un llac d'obligada visita per a tots els turistes. La vora del llac presenta un ininterromput renc d'establiments d'este tipo i de totes les categories, des del «grand hotel», a l'última moda, en una frontera de blanc estucat, un centenar de balcons i una dotzena de banderes onejant en la teulada, fins a la chicoteta i vella pensió suïssa en el nom inscrit en lletres que es pretenen gòtiques sobre una paret rosada o groguenca i una desmanyada glorieta en un racó del jardí. Un dels hotels de Vevey, no obstant, és famós, inclús clàssic, distinguint-se de molts dels seus presuntuosos veïns per un aire especial, mescla de lux i madurea. En esta regió, en el més de juny, els viagers americans són molt numerosos; pot realment dir-se que en esta época Vevey adquirix algunes de les característiques d'un balneari americà. Certes imàgens i sons evoquen una visió, un eco, de Newport i Saratoga. Hi ha en tots els llocs un revoloteig de «elegants» jovencelles, un murmuri de volants de mossolina, un tracaleig de música ballable al trenc d'alba, un continu sò de veus estridents. En rebre totes eixes impressions en l'excelent alberc dels Trois Couronnes, un se sent transportat en l'imaginació a la Ocean House o al Congres Hall. Pero és necessari afegir que en Els Trois Couronnes existixen atres característiques netament contrapostes a les anteriors: cambrers alemans impecables, que semblen secretaris d'embaixada; princeses russes assentades en el jardí; chiquets polacs passejant de la mà de les seues preceptors; una vista de la cresta nevada del Dent du Midi i les pintoresques torres del castell de Chillon.

Ignore si serien les analogies o les diferències les que privaven en la ment d'un jove americà que, dos o tres anys arrere, estava assentat en el Jardí dels Trois Couronnes, mirant en certa indolència alguns dels atraents traces que he mencionat. Era un bell matí d'estiu, i qualsevol que anara el modo en que el jove americà mirava les coses, estes devien semblar-li encantadores. Havia aplegat de Ginebra el dia anterior, en el vaporet, per a vore la seua tia que s'hostajava en l'hotel -Ginebra havia segut durant llarc temps el seu lloc de residència-. Pero la seua tia tenia migranya -la seua tia tenia migranya casi permanentment- i estava en eixe moment tancada en la seua habitació aspirant alcamfor, de sort que ell podia errar en absoluta llibertat. Tenia uns vintisset anys d'edat; quan els seus amics parlaven d'ell, solien dir que estava «estudiant» en Ginebra. Quan eren els seus enemics els que parlaven, dien… pero, despuix de tot, no tenia enemics; era una persona extremadament amable i volguda per tots. Lo que dec dir és, simplement, que quan certes persones parlaven d'ell, afirmaven que la raó de que passara tant temps en Ginebra era la seua extremada devoció per una dama que allí residia, una estrangera, una persona major que ell. Pocs americans -en realitat crec que cap- havien vist jamai eixa dama, sobre la que corrien algunes històries singulars. Pero Winterbourne sentia un vell afecte per la chicoteta metròpoli del calvinisme; allí va ser a l'escola de chiquet i després a l'universitat, circumstàncies que li havien dut a cultivar numeroses amistats jovenils.

Moltes encara les conservava en l'actualitat i constituïen un motiu de la major satisfacció.

Despuix de cridar a la porta de l'habitació de la seua tia i enterar-se de que estava indisposta, havia anat a donar una passejada pel poble retornant després a desdejunar. Havia terminat ya el seu desdejuni, pero estava prenent un tasseta de café que li havia segut servida per un dels cambrers en aspecte de diplomàtics.

Quan va terminar el seu café, va encendre un cigarret. En eixe moment s'acostava un chiquet pel camí, un brivonet d'uns nou o dèu anys. El chiquet, de diminuta estatura per a la seua edat, tenia una expressió madura en el semblant, un rostre pàlit i unes traces esmolades. Duya pantalons de gòlf en calcetins rojos que resaltaven el parell de furgadents que tenia per cames; també la seua corbata era d'un roig chillón. En la seua mà duya un llarc bastó d'alpiniste l'esmolada punta del qual clavava en quant es posava al seu alcanç: els parterres, els bancs del jardí, les coes dels vestits de les senyores. En aplegar front a Winterbourne, es va detindre mirant-li en uns ullets vivaços i penetrants.

-¿Em dona una gleva de sucre? -va preguntar en una veueta dura i aguda; una veu inmadura pero no obstant i en cert sentit, poc infantil.

Winterbourne va tornar la seua mirada cap a la tauleta en que, al seu costat, reposava el servici de café, i va vore que quedaven algunes gleves.

-Sí, pots prendre un -va respondre-, pero no crec que el sucre siga bo per als chiquets. El chiquet en qüestió va alvançar, va seleccionar cuidadosadament tres dels anhela-dos fragments i despuix de ficar-se dos en la bojaca del pantaló, va depositar ràpidament el tercer en un atre lloc. Va clavar el seu bastó a modo de llança en el banc de Winterbourne i va tractar de trencar la gleva de sucre en les dents.

-¡Diables, està du-u-r! -va exclamar, pronunciant l'adjectiu de modo peculiar.

Winterbourne havia advertit immediatament que podria tindre l'honor de tractar en un compatriota.

-Vés en conte, no vages a llastimar-te les dents -va dir paternalment.

-No tinc dents que llastimarme. m'han caigut tots. Tinc només sèt. La meua mare els va contar anit i poc despuix de fer-ho em va caure un atre. Va dir que em donaria una galtada si em caïen més. No puc evitar-ho.

La culpa és d'esta vella Europa: el clima els fa caure. En Amèrica no em caïen. Són estos hotels.

Winterbourne es divertia molt.

-Si et menges tres gleves de sucre, segur que la teua mare et donarà una galtada - va dir.

-Puix que em done caramelos -va replicar el seu jove interlocutor-. Ací no puc conseguir caramelos. Caramelos americans. Els caramelos americans són els millors caramelos.

-¿I els chics americans són els millors també? -va preguntar Winterbourne.

-No ho sé. Yo soc un chic americà - va respondre el chiquet.

-¡Ya veig que eres un dels millors! - va dir Winterbourne rient.

-¿És vosté americà? -va proseguir el despert chiquet. I en respondre-li Winterbourne afirmativament, va declarar-: Els hòmens americans són els millors.

El seu companyer li va agrair el complit, i el chiquet que estava ara a carcaixelles sobre el seu bastó, es va quedar mirant al seu entorn mentres atacava la segona gleva de sucre.

Winterbourne es preguntava si ell hauria segut aixina en la seua infància, puix li havien dut a Europa aproximadament a eixa mateixa edat.

-¡Ahí ve la meua germana! -va cridar el chiquet a la veta d'un moment-. És una chica americana.

Winterbourne va mirar cap a la sendera i va vore una bella jove que s'acostava.

-Les chiques americanes són les millors-va dir alegrement al seu chicotet companyer.

-¡La meua germana no és la millor! -va declarar el chiquet-. Sempre m'està pegant.

-M'imagine que serà més per la teua culpa que per la seua -va dir Winterbourne.

Entretant, la jove s'havia acostat.

Anava vestida de mossolina blanca, en centenars de senefes i volants, i llaços d'una cinta pàlida. No duya capell, pero balancejava en la seua mà un gran parasol en una ampla orla de brodats; i era sorprenent, admirablement bella.

«¡Quin boniques són!», va pensar Winterbourne, incorporant-se en l'assent com si es preparara per a alçar-se.

La jove es va detindre front al seu banc, prop de la balustrada del jardí que mirava cap al llac. El chiquet havia convertit el seu bastó en una percha, en l'ajuda de la qual anava donant bots per la grava, que escampava en abundància.

-Randolph -va dir la jove-, ¿qué estàs fent?

-Estic escalant els Alps -va respondre Randolph-. ¡Es fa aixina!

I va donar un atre saltet , fent ploure pedretes prop de les orelles de Winterbourne.

-Aixina és com es descendix -va dir Winterbourne.

-¡És un americà! -va cridar Randolph en el seu '''vocecilla''' dura.

[[Categoria:Uiquilliteratura:Estats Units]]

Lliteratura:Deliberació del Consell Real i Patrimonial de Valéncia (20-10-1609)

2026-04-24T09:46:50Z

Caro de Segeda:

Axí com cell qui·n lo somni·s delita

2026-04-24T09:45:47Z

Caro de Segeda:

Lliteratura:Iliada

2026-04-24T09:45:15Z

Caro de Segeda:

{{encapçalament|Iliada|Homer|Llengua original: grec antic.}}

== Cant I ==
Canta, deesa, la còlera d' Aquiles, fill de Peleo, còlera fatal que abocà un sense fi de mals damunt dels Grecs, precipità en el lloc de Hades les ànimes, plenes de força, de numerosos héroes i las feu presa de las aus feres i dels gossos. Aixina va complir-se la voluntat de Zeus des d'el dia que, per primera volta, una disputa despullà a Agamèmnon, rei dels guerrers, i al diví Aquiles.

¿Quina divinitat feu nàixer entre ells esta discòrdia? El fill de Latona i de Júpiter. Irritat contra el rei, fa invadir lo camp d'un contagi cruel, i els guerrers moren. Perqué el fill d'Atreo ha despreciat al seu sacerdot Crises, quan este per rescatar a sa filla vingué cap als llaugers barcos dels aqueus.

L'ancià porta presents infinits; té en les seues mans un ceptre d'or voltat en les bandes del deu que dispara llunt els darts; implora a tots els Grecs, i sobretot als dos Atrides, caudills dels guerrers.
:-¡Atrides i demés aqueus de belles gamberes! Els deus, que posseïxen olímpics palaus, vos permeten destruir la ciutat de Príam i retornar feliçment a la pàtria! Poseu en llibertat a la meua filla i rebau el rescat, venerant al fill de Zeus, a Apolo, el que ferix
des de llunt.

Tots els aqueus varen aprovar a veus que es respectara al sacerdot i s'admetera l'esplèndit rescat; més l'Atrida Agamèmnon, a qui no li agradà l'acort, li va despedir de mal modo i en arrogants veus:
:- No done yo en tu, vell, prop de les cóncaves naus, ya perque ara demores la teua partida, ya perque tornes en acabant, puix potser no et valguen el ceptre i les ínfules del deu. A aquella no la soltaré; abans li sobrevindrà la vellea en ma casa, en Argos, llunt de
la seua pàtria, treballant en el teler i fent el meu llit. Pero ves-te'n; no m'irrites, per a que pugues anar-te'n més sa i segur. Aixina va dir. El vell va sentir temor i va obedir el mandat. Anava en silenci per la vora de la estrepitosa mar; i, mentres s'alluntava, dirigia moltes pregàries al sobirà Apolo, a qui va parir Leto, la de bell cabellam:
:-¡Sent-me, tu que portes arc d'argent, protegixes a Crisa i a la divina Cila, a imperes en Ténedos poderosament! ¡Oh Esminteo!

[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Lliteratura:Eneida

2026-04-24T09:44:54Z

Caro de Segeda:

{{encapçalament|Eneida|Virgili|Llengua original: llati.}}

Cante les armes i l’héroe que, seguint el destí, fon el primer que arriba fugitiu des de les costes de Troia fins a Itàlia i a les riberes de Lavínium, llargament sacsat en terra i en mar per la violència dels deus, a causa de la ira rencorosa de Juno, havent sofrit també molt en la guerra, fins que pugues fundar una ciutat i introduir els seus Penats en el Laci; est és l’orige de la raça llatina, dels pares albans i de les muralles de l’alta Roma.

Recorda-me’n, Musa, les causes: per quina ofensa a la seua divinitat, per quin resentiment la reina dels deus obligà un home notable per la seua pietat a passar tants perills i afrontar tantes penalitats.

¿Tan gran és la ira en l’ànim dels deus celestials?

Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l'honorà singularment més que cap atra terra, inclús en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: aixina ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d'ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!

[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Discussió:Uiquilliteratura:Iliada

2026-04-24T09:42:53Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Discussió:Uiquilliteratura:Iliada a Discussió:Lliteratura:Iliada

#REDIRECCIÓ [[Discussió:Lliteratura:Iliada]]

Discussió:Lliteratura:Iliada

2026-04-24T09:42:53Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Discussió:Uiquilliteratura:Iliada a Discussió:Lliteratura:Iliada

Bona vesprada. ¿Podeu crear una nova etiqueta (crec que css o lo que siga): per eixemple li podeu dir "encapçalament_d_apostrof" . Perque en Valencià seria "Iliada d'Homer"

{{encapçalament_d_apostrof|Iliada|Homer|Llengua original: grec antic.}}

Gràcies
----------
Hola. No em queda molt clar lo que vols dir. ¿ Lo que vols és canviar el títul d'"Iliada" a "Iliada d'Homer" ? --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 10:33 12 ago 2023 (UTC)

Lliteratura:Iliada

2026-04-24T09:42:52Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquilliteratura:Iliada a Lliteratura:Iliada

Lliteratura:Eneida

2026-04-24T09:42:36Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquilliteratura:Eneida a Lliteratura:Eneida

Usuari:Caro de Segeda/Manuals de primaria

2026-04-24T09:40:32Z

Caro de Segeda:

== Mèxic ==
* [http://www.cicloescolar.com/2015/08/libros-de-texto-de-primaria-ciclo.html Manuals]
* [http://basica.sep.gob.mx:3000/resources/tmp?utf8=✓&query="primaria"+"text"+"gratuït" Manuals]
* [http://libros.conaliteg.gob.mx/content/common/libros/find-book.jsf?busqueda=true&grado=&materia=10&editorial=&tipo=&clave=&titulo=&autor= Manuals]

== Anglés ==
* [http://bookboon.com/es/ciencias-naturales-ebooks#categories Categories]
* [http://www.anabad.org/noticias-anabad/28-bibliotecas/4009-libros-de-texto-gratuitos-2015 Manuals]
* [http://www.cartercenter.org/documents/ethiopia_health/lecture/plain/nurse/LN_human_anat_final.pdf Anatomia per a enfermeria]

== Espanya ==
* [http://www.apuntesmareaverde.org.es Texts Marea Verde]
* [https://sites.google.com/site/librosmareaverde/ Llibres Marea Verde]
* [http://autoconocimientointegral.com/2014/09/21/todos-los-sitios-donde-descargar-libros-gratis-en-espanol-incluidos-de-textos/ Llibres debades]

Usuari:Caro de Segeda/Manuals de primaria

2026-04-24T09:40:08Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquillibres:Manuals de primaria a Usuari:Caro de Segeda/Manuals de primaria

Usuari:Caro de Segeda/Uiquillibres

2026-04-24T09:39:47Z

Caro de Segeda:

__NOTOC____NOEDITSECTION__
{| width = "100%" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0" style="margin:1em 0 1em 0;background-color:DarkKhaki; border-radius: 7px; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;"
|-
| width = "50%" valign="top" style="border:1px solid #fad2d;background-color:"green"|



{| style = "width:100%;
| style = "width:30%; vertical-align:center; text-align:left; color: black; padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 4px;"| '''Buscar llibres:'''
*[[:Categoría:Principal|Per categories]]
*[[Especial:Allpages|Alfabèticament]]
*[[Wikilibros:Libros por temática|Llistat per temàtica]]
*[[:Categoría:Libros con versión para imprimir|Per a  imprimir]]
*[[Wikilibros:Libros destacados|Finalisats]]
*[[Wikilibros:Wikilibros solicitados|Solicitats]]



| style = "width:40%; padding-left: 10px; padding-top: 18px;" |
<div style="font-size: 200%; padding-bottom:7px; text-align:center;">[[Uiquillibres:Benvinguts|¡Benvinguts!]] a <big><big>Uiquillibres</big></big></div>
<div style="text-align:center;"><span style="font-size: 105%;">la colecció de '''llibres de text i manuals''' [[Uiquillibres:Drets d'autor|lliures]] que ¡[[Uiquillibres:Ajuda|tots poden editar]]!</span>



| style = "width:30%; vertical-align:center; text-align=right; padding-left: 3px; padding-top: 4px;" |
<div style="padding-top: 6px; text-align:right;">Actualment tenim '''{{NUMBEROFBOOKS}} llibres en valencia.
Hui és {{CURRENTDAYNAME}} '''{{LOCALDAY}} de {{LOCALMONTHNAMEGEN}} de {{CURRENTYEAR}}''',
i són les '''{{CURRENTTIME}} ([[w:Temps universal coordinat|UTC]])'''
|}




{| style = "width: 100%; margin:6px 0 0 0; background:none; border-spacing: 0px;"
| style = "width:50%; background:#D8BFD8; border:1px solid #D8BFD8; padding:10px; margin-bottom:7px; vertical-align:top; -moz-border-radius:1em; -webkit-border-radius:1em; border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#D8BFD8; border-spacing: 0px;"
! style="background:#D8BFD8; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;"|<small>'''Primària'''</small></div>
|-
|{{Primaria}}
|}



| style = "border:1px solid transparent;" |
| style = "width:50%;background:#FFFACD;border:1px solid #FFFACD;padding:10px;margin-bottom:7px; vertical-align:top;-moz-border-radius:1em;-webkit-border-radius:1em;border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#FFFACD; border-spacing: 0px;"
! style="background:#FFFACD border:1px solid #FFFACD; border-right:0px; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;" | <small>'''Secundària'''</small></div>
|-
|{{Secondaria}}
|}
|}



{| style = "width: 100%; margin:6px 0 0 0; background:none; border-spacing: 0px;"
| style = "width:50%; background:#D8BFD8; border:1px solid #D8BFD8; padding:10px; margin-bottom:7px; vertical-align:top; -moz-border-radius:1em; -webkit-border-radius:1em; border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#D8BFD8; border-spacing: 0px;"
! style="background:#D8BFD8; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;"| <div style="float:left"><small>'''Bachillerat'''</small></div>
|-
|{{Bachillerat}}
|}



| style = "border:1px solid transparent;" |
| style = "width:50%;background:#FFFACD;border:1px solid #FFFACD;padding:10px;margin-bottom:7px; vertical-align:top;-moz-border-radius:1em;-webkit-border-radius:1em;border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#FFFACD; border-spacing: 0px;"
! style="background:#FFFACD border:1px solid #FFFACD; border-right:0px; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;" | <small>'''Universitat'''</small></div>
|-
|{{Universitat}}
|}
|}



{| style = "width: 100%; margin:6px 0 0 0; background:none; border-spacing: 0px;"
| style = "width:50%; background:#F4A460; border:1px solid #F4A460; padding:10px; margin-bottom:7px; vertical-align:top; -moz-border-radius:1em; -webkit-border-radius:1em; border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#F4A460; border-spacing: 0px;"
! style="background:#F4A460; padding:0px; font-size:100%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;"| <div style="float:left"><big>'''Proyectes germans'''</big></div>
|-
|{{Proyectes germans}}
|}

Usuari:Caro de Segeda/Uiquillibres

2026-04-24T09:39:30Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquillibres a Usuari:Caro de Segeda/Uiquillibres

Llibre:Cinemàtica

2026-04-24T09:38:43Z

Caro de Segeda:

{{Encapçalament-uiquillibres|Introducció a la Cinemàtica}}

La '''cinemàtica''' és una branca de la [[física]] dedicada a l'estudi del moviment dels cossos en l'espai, sense atendre a les causes que ho produïxen (lo que cridem forces). Per tant la cinemàtica a soles estudia el moviment en sí, a diferència de la dinàmica que estudia les interaccións que ho produïxen. L'[[Anàlisis Vectorial]] és la ferramenta matemàtica més adequada per a ells.

En cinemàtica distinguim les següents parts:
*[[/Cinemàtica del punt|Cinemàtica de la partícula]]
*[[Cinemàtica del sòlit rígit]]

La magnitut vectorial de la cinemàtica fonamental és el "desplaçament" Δ'''''s''''', que experimenta un cos durant un lapsus Δ''t''. Com el desplaçament és un vector, per tant, seguix la llei del paralelogram, o la llei de suma vectorial. Aixinsi un cos realisa un desplaçament "consecutiu" o "al mateix temps" dos desplaçaments ''''a'''' i ''''b'''', nos dona un desliçament igual a la suma vectorial de ''''a''''+''''b'''' com un sol desplaçament.

<center> [[Archiu:Vectoren optellen 2.svg]] </center>

Dos moviments al mateix temps entren principalment, quan un cos es mou respecte a un sistema de referència i eixe sistema de referència es mou relativament a un atre sistema de referència. Eixemple: El moviment d'un viager en un tren en moviment, que esta sent vist per un observador des d'un tossal. O quan un viaja en coche i observa les montanyes i els àrbols al seu entorn.

''Observació sobre la notació: en el text i en la ilustració es nomena als vectors en lletres negreta i cursives. En les fòrmules i equacions, que s'escriuen en TeX, són vectors els que tenen una flecha sobre les seues lletres''

=Conceptes....=
'''Model físic''': Per a estudiar la realitat, els físics se servixen de 'models' que, en certa aproximació i en determinades condicions, corresponen en ella. S'usen per a realisar càlculs teòrics. Aixina, pot modelisar-se un baló en una esfera per a, per eixemple, calcular el seu volum en certa aproximació coneixent el seu radi aproximat, encara que no és exactes.

'''Punt''': És un model físic. Es referix a un element de volum despreciable (es considerarà sense volum) situat en l'espai (en 3D. Busca 'espai euclidià' per a més detalls).

'''Posició''': Cridem posició d'un punt a la seua localisació sobre un sistema de referència (lo que en física es diu 'observador').

'''Sistema de referència''': És aquell sistema coordinat respecte al qual es dona la posició dels punts i el temps (a determinades velocitats el temps canvia, busqueu la paradoxa dels bessons). Profundisarem més en este tema quan s'aborde el de Moviment relatiu.

'''Temps''': Pel nostre parlar sembla complicat de definir. Els grecs varen donar una solució que, per ara, nos pot valdre. Cridem temps al continuu transcorregut entre dos instants.

'''Partícula puntual''': És un model físic. Es referix a un element de tamany diferencial (molt chicotet) i massa concentrada en la seua posició.

'''Sòlit rígit''' o, simplement, sòlit: És un atre model físic. Pot definir-se de vàries formes. La més usada és la que ho fa com un cos les distàncies del qual entre partícules permaneixen constants en el temps. Encara que esto no ocorre en la realitat, per a esforços moderats una taula seguirà sent rígida, pero un globo pot no respondre a este model.

==Rapidea i acceleració==

Diàriament escoltem els conceptes de rapidea i acceleració com a velocitat i acceleració solament. Pero en física la velocitat i l'acceleració són vectors, per lo que és clar i necessari la seua diferenciació i enteniment. D'ací en avant (més per costum que per ganes) cridarem tant a la rapidea i a l'acceleració solament com a velocitat i acceleració (a menos que s'especifique lo contrari).

Si cobrix una massa puntual en un punt P en un temps Δ''t'' el tram Δ''s'', es cridara al cocient Δ''s'' / Δ''t'' la seua velocitat mija ''v''<sub>m</sub> en l'interval de temps Δ''t'' o en el tram Δ''s''.

<center></center>

<center><math>
v_m = \frac{{\Delta s}}
{{\Delta t}}
</math></center>

S'observa que Δ''s'' ací no és el desplaçament, sino la llongitut d'arc: és el camí recorregut.

La cridem velocitat ''mija'' perque la massa puntual no es mou pel trayecte uniforme traçat. O siga estem prenent a soles els punts final i inicial per a fer els càlculs.

Fem el trayecte com a Δ''s'' (de manera diferencial, o siga infinitesimal), de la mateixa manera que a l'interval de temps Δ''t''. Per a Δ''s'' propenc a zero (o Δ''t'' propenc a zero, que tenda a zero) el cocient Δ''s''/Δ''t'' com a valor al llímit, nos dona la velocitat ''v'' de la massa puntual en el punt P, aixina:

<center><math>
v = \lim_{\Delta s \to 0} \frac{{\Delta s}}
{{\Delta t}} \equiv \lim_{\Delta t \to 0} \frac{{\Delta s}}
{{\Delta t}}.
</math></center>

En l'anàlisis es pot calcular eixe valor al llímit també com a d''s''/d''t''. Aixina:

<center><math>
v = \frac{{\operatorname{d} s}}
{{\operatorname{d} t}}\,.
</math></center>

Prengam despuix una massa puntual que té en el punt P i en el temps ''t'' la velocitat ''v''; i en el temps ''t'' + Δ''t'' i la velocitat ''v'' + Δ''v''. Podem calcular el cocient Δ''v''/Δ''t'' com l'acceleració mija ''a''<sub>m</sub> de la massa puntual en l'interval de temps Δ''t'':

<center><math>
a_m = \frac{{\Delta v}}
{{\Delta t}}.
</math></center>

Per a Δ''t'' propenc a zero s'aspira a que eixe cocient tinga un valor llímit, l'acceleració ''a'' de la massa puntual per al temps ''t''.

<center><math>
a = \lim _{\Delta t \to 0} \frac{{\Delta v}}
{{\Delta t}}.
</math></center>

Per a eixe valor llímit, es pot simplificar:

<center><math>
a = \frac{{\operatorname{d} v}}
{{\operatorname{d} t}}.
</math></center>

És el camí ''s'' descrit com una funció analítica del temps ''t'', aixina ''s''=''s''(''t''), aixina és la funció de velocitat ''v''(''t'') la primera derivada de la funció ''s''(''t'') sobre el temps, la funció d'acceleració ''a''(''t'') és la segona derivada. La derivació sobre el temps es pot també escriure com un punt sobre les variables.

<center><math>
v(t) = \frac{{\operatorname{d} s(t)}}
{{\operatorname{d} t}} = \dot s(t);\quad \quad a(t) = \frac{{\operatorname{d} v(t)}}
{{\operatorname{d} t}} = \dot v(t) = \frac{{\operatorname{d} ^2 s}}
{{\operatorname{d} t^2 }} \equiv \ddot s(t).
</math></center>

En sentit contrari es pot trobar la funció de velocitat i la funció de la trayectòria a través de la integració:

<center><math>
v(t) = \int {a(t)\,\operatorname{d} t;\quad s(t) = \int {v(t)\,\operatorname{d} t = \iint {a(t)\,\operatorname{d} t\,\operatorname{d} t.}} }
</math></center>

[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Uiquillibres:Cinemàtica

2026-04-24T09:38:18Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquillibres:Cinemàtica a Llibre:Cinemàtica

#REDIRECCIÓ [[Llibre:Cinemàtica]]

Llibre:Cinemàtica

2026-04-24T09:38:18Z

Caro de Segeda: Caro de Segeda pàgina traslladada Uiquillibres:Cinemàtica a Llibre:Cinemàtica

Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià

2026-04-24T09:37:34Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «Llibres Llibres»

[[Categoria:Índex de categories|Llibres]]
[[Categoria:L'Enciclopèdia|Llibres]]

Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià

2026-04-24T09:37:19Z

Caro de Segeda:

__NOTOC____NOEDITSECTION__
{| width = "100%" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0" style="margin:1em 0 1em 0;background-color:DarkKhaki; border-radius: 7px; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;"
|-
| width = "50%" valign="top" style="border:1px solid #fad2d;background-color:"green"|



{| style = "width:100%;
| style = "width:30%; vertical-align:center; text-align:left; color: black; padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 4px;"| '''Buscar llibres:'''
*[[:Categoría:Principal|Per categories]]
*[[Especial:Allpages|Alfabèticament]]
*[[Wikilibros:Libros por temática|Llistat per temàtica]]
*[[:Categoría:Libros con versión para imprimir|Per a  imprimir]]
*[[Wikilibros:Libros destacados|Finalisats]]
*[[Wikilibros:Wikilibros solicitados|Solicitats]]



| style = "width:40%; padding-left: 10px; padding-top: 18px;" |
<div style="font-size: 200%; padding-bottom:7px; text-align:center;">[[Uiquillibres:Benvinguts|¡Benvinguts!]] a la<br><big>Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià</big></div>



| style = "width:30%; vertical-align:center; text-align=right; padding-left: 3px; padding-top: 4px;" |
<div style="padding-top: 6px; text-align:right;">Actualment tenim '''{{NUMBEROFBOOKS}} llibres en valencia.
Hui és {{CURRENTDAYNAME}} '''{{LOCALDAY}} de {{LOCALMONTHNAMEGEN}} de {{CURRENTYEAR}}''',
i són les '''{{CURRENTTIME}} ([[w:Temps universal coordinat|UTC]])'''
|}




{| style = "width: 100%; margin:6px 0 0 0; background:none; border-spacing: 0px;"
| style = "width:50%; background:#D8BFD8; border:1px solid #D8BFD8; padding:10px; margin-bottom:7px; vertical-align:top; -moz-border-radius:1em; -webkit-border-radius:1em; border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#D8BFD8; border-spacing: 0px;"
! style="background:#D8BFD8; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;"|<small>'''Llibres de text'''</small></div>
|-
|{{Uiquillibres}}
|}



| style = "border:1px solid transparent;" |
| style = "width:50%;background:#FFFACD;border:1px solid #FFFACD;padding:10px;margin-bottom:7px; vertical-align:top;-moz-border-radius:1em;-webkit-border-radius:1em;border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#FFFACD; border-spacing: 0px;"
! style="background:#FFFACD border:1px solid #FFFACD; border-right:0px; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;" | <small>'''Lliteratura'''</small></div>
|-
|{{Uiquilliteratura}}
|}
|}



{| style = "width: 100%; margin:6px 0 0 0; background:none; border-spacing: 0px;"
| style = "width:50%; background:#F4A460; border:1px solid #F4A460; padding:10px; margin-bottom:7px; vertical-align:top; -moz-border-radius:1em; -webkit-border-radius:1em; border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#F4A460; border-spacing: 0px;"
! style="background:#F4A460; padding:0px; font-size:100%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;"| <div style="float:left"><big>'''Proyectes germans'''</big></div>
|-
|{{Proyectes germans}}
|}
[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià

2026-04-24T09:36:50Z

Caro de Segeda:

__NOTOC____NOEDITSECTION__
{| width = "100%" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0" style="margin:1em 0 1em 0;background-color:DarkKhaki; border-radius: 7px; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;"
|-
| width = "50%" valign="top" style="border:1px solid #fad2d;background-color:"green"|



{| style = "width:100%;
| style = "width:30%; vertical-align:center; text-align:left; color: black; padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 4px;"| '''Buscar llibres:'''
*[[:Categoría:Principal|Per categories]]
*[[Especial:Allpages|Alfabèticament]]
*[[Wikilibros:Libros por temática|Llistat per temàtica]]
*[[:Categoría:Libros con versión para imprimir|Per a  imprimir]]
*[[Wikilibros:Libros destacados|Finalisats]]
*[[Wikilibros:Wikilibros solicitados|Solicitats]]



| style = "width:40%; padding-left: 10px; padding-top: 18px;" |
<div style="font-size: 200%; padding-bottom:7px; text-align:center;">[[Uiquillibres:Benvinguts|¡Benvinguts!]] a la<br><big>Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià</big></div>



| style = "width:30%; vertical-align:center; text-align=right; padding-left: 3px; padding-top: 4px;" |
<div style="padding-top: 6px; text-align:right;">Actualment tenim '''{{NUMBEROFBOOKS}} llibres en valencia.
Hui és {{CURRENTDAYNAME}} '''{{LOCALDAY}} de {{LOCALMONTHNAMEGEN}} de {{CURRENTYEAR}}''',
i són les '''{{CURRENTTIME}} ([[w:Temps universal coordinat|UTC]])'''
|}




{| style = "width: 100%; margin:6px 0 0 0; background:none; border-spacing: 0px;"
| style = "width:50%; background:#D8BFD8; border:1px solid #D8BFD8; padding:10px; margin-bottom:7px; vertical-align:top; -moz-border-radius:1em; -webkit-border-radius:1em; border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#D8BFD8; border-spacing: 0px;"
! style="background:#D8BFD8; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;"|<small>'''Uiquillibres'''</small></div>
|-
|{{Uiquillibres}}
|}



| style = "border:1px solid transparent;" |
| style = "width:50%;background:#FFFACD;border:1px solid #FFFACD;padding:10px;margin-bottom:7px; vertical-align:top;-moz-border-radius:1em;-webkit-border-radius:1em;border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#FFFACD; border-spacing: 0px;"
! style="background:#FFFACD border:1px solid #FFFACD; border-right:0px; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;" | <small>'''Uiquilliteratura'''</small></div>
|-
|{{Uiquilliteratura}}
|}
|}



{| style = "width: 100%; margin:6px 0 0 0; background:none; border-spacing: 0px;"
| style = "width:50%; background:#F4A460; border:1px solid #F4A460; padding:10px; margin-bottom:7px; vertical-align:top; -moz-border-radius:1em; -webkit-border-radius:1em; border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#F4A460; border-spacing: 0px;"
! style="background:#F4A460; padding:0px; font-size:100%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;"| <div style="float:left"><big>'''Proyectes germans'''</big></div>
|-
|{{Proyectes germans}}
|}
[[Categoria:Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià]]

Plantilla:Uiquilliteratura

2026-04-24T09:35:53Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «{| style = " border-collapse: separate; border-spacing: 20px; white-space:nowrap; margin-left:auto; margin-right:auto;" | style = "text-align:center; width: 120px; vertical-align:bottom;"| Primer | style = "text-align:center; width: 120px; vertical-align:bottom;"| Segon | style = "text-align:center; width: 120px; vertical-align:bottom;"| Tercer | style = "text…»

Plantilla:Uiquillibres

2026-04-24T09:35:24Z

{| style = " border-collapse: separate; border-spacing: 20px; white-space:nowrap; margin-left:auto; margin-right:auto;"
| style = "text-align:center; width: 120px; vertical-align:bottom;"| [[Uiquillibres: Primer de Primaria|Primer]]
| style = "text-align:center; width: 120px; vertical-align:bottom;"| [[Uiquillibres: Segon de Primaria|Segon]]
| style = "text-align:center; width: 120px; vertical-align:bottom;"| [[Uiquillibres: Tercer de Primaria|Tercer]]
|}
{| style = " border-collapse: separate; border-spacing: 20px; white-space:nowrap; margin-left:auto; margin-right:auto;"
| style = "text-align:center; width: 120px; vertical-align:bottom;"| [[Uiquillibres: Quart de Primaria|Quart]]
| style = "text-align:center; width: 120px; vertical-align:bottom;"| [[Uiquillibres: Quint de Primaria|Quint]]
| style = "text-align:center; width: 120px; vertical-align:bottom;"| [[Uiquillibres: Sext de Primaria|Sext]]
|}

Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià

2026-04-24T09:35:14Z

Caro de Segeda:

__NOTOC____NOEDITSECTION__
{| width = "100%" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0" style="margin:1em 0 1em 0;background-color:DarkKhaki; border-radius: 7px; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;"
|-
| width = "50%" valign="top" style="border:1px solid #fad2d;background-color:"green"|



{| style = "width:100%;
| style = "width:30%; vertical-align:center; text-align:left; color: black; padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 4px;"| '''Buscar llibres:'''
*[[:Categoría:Principal|Per categories]]
*[[Especial:Allpages|Alfabèticament]]
*[[Wikilibros:Libros por temática|Llistat per temàtica]]
*[[:Categoría:Libros con versión para imprimir|Per a  imprimir]]
*[[Wikilibros:Libros destacados|Finalisats]]
*[[Wikilibros:Wikilibros solicitados|Solicitats]]



| style = "width:40%; padding-left: 10px; padding-top: 18px;" |
<div style="font-size: 200%; padding-bottom:7px; text-align:center;">[[Uiquillibres:Benvinguts|¡Benvinguts!]] a la<br><big>Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià</big></div>



| style = "width:30%; vertical-align:center; text-align=right; padding-left: 3px; padding-top: 4px;" |
<div style="padding-top: 6px; text-align:right;">Actualment tenim '''{{NUMBEROFBOOKS}} llibres en valencia.
Hui és {{CURRENTDAYNAME}} '''{{LOCALDAY}} de {{LOCALMONTHNAMEGEN}} de {{CURRENTYEAR}}''',
i són les '''{{CURRENTTIME}} ([[w:Temps universal coordinat|UTC]])'''
|}




{| style = "width: 100%; margin:6px 0 0 0; background:none; border-spacing: 0px;"
| style = "width:50%; background:#D8BFD8; border:1px solid #D8BFD8; padding:10px; margin-bottom:7px; vertical-align:top; -moz-border-radius:1em; -webkit-border-radius:1em; border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#D8BFD8; border-spacing: 0px;"
! style="background:#D8BFD8; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;"|<small>'''Uiquillibres'''</small></div>
|-
|{{Uiquillibres}}
|}



| style = "border:1px solid transparent;" |
| style = "width:50%;background:#FFFACD;border:1px solid #FFFACD;padding:10px;margin-bottom:7px; vertical-align:top;-moz-border-radius:1em;-webkit-border-radius:1em;border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#FFFACD; border-spacing: 0px;"
! style="background:#FFFACD border:1px solid #FFFACD; border-right:0px; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;" | <small>'''Uiquilliteratura'''</small></div>
|-
|{{Uiquilliteratura}}
|}
|}



{| style = "width: 100%; margin:6px 0 0 0; background:none; border-spacing: 0px;"
| style = "width:50%; background:#F4A460; border:1px solid #F4A460; padding:10px; margin-bottom:7px; vertical-align:top; -moz-border-radius:1em; -webkit-border-radius:1em; border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#F4A460; border-spacing: 0px;"
! style="background:#F4A460; padding:0px; font-size:100%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;"| <div style="float:left"><big>'''Proyectes germans'''</big></div>
|-
|{{Proyectes germans}}
|}
[[Categoria:Uiquillibres]]

Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià

2026-04-24T09:34:35Z

Caro de Segeda:

__NOTOC____NOEDITSECTION__
{| width = "100%" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0" style="margin:1em 0 1em 0;background-color:DarkKhaki; border-radius: 7px; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;"
|-
| width = "50%" valign="top" style="border:1px solid #fad2d;background-color:"green"|



{| style = "width:100%;
| style = "width:30%; vertical-align:center; text-align:left; color: black; padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 4px;"| '''Buscar llibres:'''
*[[:Categoría:Principal|Per categories]]
*[[Especial:Allpages|Alfabèticament]]
*[[Wikilibros:Libros por temática|Llistat per temàtica]]
*[[:Categoría:Libros con versión para imprimir|Per a  imprimir]]
*[[Wikilibros:Libros destacados|Finalisats]]
*[[Wikilibros:Wikilibros solicitados|Solicitats]]



| style = "width:40%; padding-left: 10px; padding-top: 18px;" |
<div style="font-size: 200%; padding-bottom:7px; text-align:center;">[[Uiquillibres:Benvinguts|¡Benvinguts!]] a la<br><big>Biblioteca de L'Enciclopèdia en valencià</big></div>



| style = "width:30%; vertical-align:center; text-align=right; padding-left: 3px; padding-top: 4px;" |
<div style="padding-top: 6px; text-align:right;">Actualment tenim '''{{NUMBEROFBOOKS}} llibres en valencia.
Hui és {{CURRENTDAYNAME}} '''{{LOCALDAY}} de {{LOCALMONTHNAMEGEN}} de {{CURRENTYEAR}}''',
i són les '''{{CURRENTTIME}} ([[w:Temps universal coordinat|UTC]])'''
|}




{| style = "width: 100%; margin:6px 0 0 0; background:none; border-spacing: 0px;"
| style = "width:50%; background:#D8BFD8; border:1px solid #D8BFD8; padding:10px; margin-bottom:7px; vertical-align:top; -moz-border-radius:1em; -webkit-border-radius:1em; border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#D8BFD8; border-spacing: 0px;"
! style="background:#D8BFD8; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;"|<small>'''Uiquillibres'''</small></div>
|-
|{{Primaria}}
|}



| style = "border:1px solid transparent;" |
| style = "width:50%;background:#FFFACD;border:1px solid #FFFACD;padding:10px;margin-bottom:7px; vertical-align:top;-moz-border-radius:1em;-webkit-border-radius:1em;border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#FFFACD; border-spacing: 0px;"
! style="background:#FFFACD border:1px solid #FFFACD; border-right:0px; padding:0px; font-size:150%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;" | <small>'''Uiquilliteratura'''</small></div>
|-
|{{Secondaria}}
|}
|}



{| style = "width: 100%; margin:6px 0 0 0; background:none; border-spacing: 0px;"
| style = "width:50%; background:#F4A460; border:1px solid #F4A460; padding:10px; margin-bottom:7px; vertical-align:top; -moz-border-radius:1em; -webkit-border-radius:1em; border-radius:1em; box-shadow: 4px 4px 4px #888888;" |
{| style = "vertical-align:top; background:#F4A460; border-spacing: 0px;"
! style="background:#F4A460; padding:0px; font-size:100%; vertical-align:middle; font-weight:normal; width:100%;"| <div style="float:left"><big>'''Proyectes germans'''</big></div>
|-
|{{Proyectes germans}}
|}
[[Categoria:Uiquillibres]]