L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Comunitat Valenciana

2012-05-28T20:02:19Z

Carlos aliknt:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|país = Espanya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
|bandera = Senyera valenciana.png
|escut = escutregnevalencia.png
|mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
|capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
|idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|coor =
|subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Valencià/na
|dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
|superficie = 23.255 km²
|superfície_lloc = 8
|superfície_post = (4,6%)
|superfície_terra =
|superfície_auya =
|còdic ISO = VC
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom = Consideració
|camp1 = [[Nacionalitat]]
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
|camp3_nom = Fundació
|camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
|població = 5.029.601
|població_lloc = 4
|població_any = 2008
|població_post = 10% aprox
|densitat = 216,28 hab/km
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.gva.es
}}
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
{{destacat}}
La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].

El territori, que coincidix en major part en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions al llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].

== Història ==
{{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
=== Época antiga ===
[[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartagineses]].

Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].

=== Época migeval ===

El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.

Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).

En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.

L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].

=== Época moderna ===
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.

Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.

=== Época contemporànea ===

Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]

Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].

Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.

En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].

== Govern i administració autonòmics ==

La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
{{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}

El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".

El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].

La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.

== Divisió administrativa ==

La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.

Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.

Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.

:''Veja artículs principals:''
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].

== Geografia ==
{{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
=== Cartografia ===

=== Relleu ===

Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).

El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

=== Clima ===
La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:

* '''[[Clima mediterràneu típic]]''': s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].

* '''[[Clima mediterràneu continentalisalisat]]''': és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].

* '''[[Clima mediterràneu sec]]''': es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escasíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacan]]t, [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].

* '''[[Clima de montanya]]''': es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].

=== Hidrografia ===
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principales rius valencians

|-bgcolor=#efefef
!width=50% |Riu
!width=10% |Llongitut (km)
!width=10% |Conca (icm)
!width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
!width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>

|-
|[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
|-
|[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
|-
|[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
|-
|[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
|-
|[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
|-
|[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
|-
|[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
|-
|}

Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serress Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].

Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temides les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.

Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.

Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.

En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
[[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.

Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].

Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].

== Demografia ==
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Municipios en més de 50.000 habitants (2008)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. (01-01-2008). Real Decret 1683/2007 begin_of_the_skype_highlighting 1683/2007 end_of_the_skype_highlighting, de 14 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0]</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=5% |Posición
!width=85% |Municipio
!width=10% |Población
|-
|1ª||align=left|'''[[Valéncia]]||align=right|807.200
|-
|2ª||align=left|'''[[Alacant]]||align=right|331.750
|-
|3ª||align=left|'''[[Elig]]||align=right|228.348
|-
|4ª||align=left|'''[[Castelló de la Plana|Castelló]]||align=right|177.924
|-
|5ª||align=left|'''[[Torrevella]]||align=right|101.381
|-
|6ª||align=left|'''[[Orihuela]]||align=right|84.626
|-
|7ª||align=left|'''[[Gandia]]||align=right|79.958
|-
|8ª||align=left|'''[[Torrent (Valéncia)|Torrent]]||align=right|76.927
|-
|9ª||align=left|'''[[Benidorm]]||align=right|70.280
|-
|10ª||align=left|'''[[Sagunt]]||align=right|65.821
|-
|11ª||align=left|'''[[Paterna]]||align=right|61.941
|-
|12ª||align=left|'''[[Alcoy]]||align=right|61.698
|-
|13ª||align=left|'''[[Elda]]||align=right|55.174
|-
|14ª||align=left|'''[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|51.507
|-
|15ª||align=left|'''[[Vila-real]]||align=right|50.626
|}
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.029.601 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2008]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.

Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real (Castelló)|Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].

D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].

En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].

Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de la Comunitat Valenciana i percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
|-
! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
|-
| Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
|-
| Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
|-
! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
|-
| Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601

|-
| Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
|}

== Economia ==

{{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}

La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.

L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.

== Llengua ==
{{AP|Idioma valencià}}
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].

El predomini '''[[castellà]]''' es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?" Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià<ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 48,1%
| 32,6%
|-
| Generalment
| 4,4%
| 2,5%
|-
| Més que l'atra llengua
| 2,0%
| 1,3%
|-
| Indistintament
| colspan=2 | 6,2%
|-
| atres idiomes
| colspan=2 | 2,9%
|}

El predomini '''[[valencià]]''' es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.

Quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.

D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.

Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].

== Símbols ==
{{VT|Simbologia de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].

La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional de la ciutat de [[Valéncia]] des de l'edat mijana i de la que es conserva un eixemplar en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu de l'Ajuntament]], està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.

L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].

L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].

L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.

Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].

El crit d'[[Amunt Valéncia]]! Fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].

== Deports ==

El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.

Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.

Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.

Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]],[[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip de la '''Comunitat Valenciana''' en quant a història i títuls.

== Festes ==

*Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
*Al març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (sobretot en les ciutats de [[Valéncia]] i [[Alzira]] i les seues comarques).
*A l'abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
*A l'abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
*A l'abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
*Al juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
*A l'agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
*A l'agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
*A l'agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
*Al setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
*La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
* També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
*A l'octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
*A l'octubre: La ''[[mocadorada]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
*Al novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]

Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.

Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.

Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.

== Gastronomia ==
''Veja's també: '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
[[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]

La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.

El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.

==== Begudes ====
L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].

==== Dolços ====

La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.

[[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.

En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.

== Parcs naturals ==
{{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Província
!width=85% |Parcs
|-
| '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
|-
| '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
|-
| '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
|}

== Transports ==
=== carreteres ===
La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=40% |Carretera
!width=20% |Desde - Fins a
!width=40% |Poblaciones per on passa
|-
|[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
|-
|[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
|-
| [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
|-
| [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
|}
 

=== Aeroports ===
{{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, el [[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Aeroport
!width=75% |Ubicació
!width=10% |Passagers ([[2006]])
|-
| '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
|-
| '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
|-
| '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
|}
 

== Veja's també ==

*{{Portal|Comunitat Valenciana}}
*[[Denominacions de la Comunitat Valenciana]]
*[[Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[plages de la Comunitat Valenciana]]
*[[Ports de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
*[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
*[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
*[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]

== Referències ==
{{Reflist}}
{{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
{{Regne de Valéncia}}

Usuari discussió:Sempreval

2011-12-12T15:22:01Z

Carlos aliknt:

{{Benvingut}}

Veig que no t'agrada això de "uep"! A mi, tampoc :) La Uiquipèdia necessita gent com tu, en ganes de fer les coses ben fetes. Ànim, que entre tots podem fer una enciclopèdia en valencià interessant! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 01:20, 16 jul 2008 (UTC)

Resulta que la paraula uep, no existix segons el diccionari de la RACV. Llavors s'ha de dir web. [[Usuari:Munove|munove]] 11:31, 3 set 2008 (UTC)

¡Hola!
Veig que estàs treballant també en la uiquipedia en valencià ;)

Això està molt bé, m'agradaria que me digueses com has fet per a ficar la llista de senyes d'Alcàsser, esque encara no se com es.
¡Gracies!

Percert, t'he firmat yo --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]]

== Explicacio perfavor ==

Resulta qeu veig que tu m'has borràt el articul de valenciaesllengua.esp.st, en eixe cas, proponc tambe que se borre el de la web de Valenciafreedom :)
O sino, tornar a pujar l'articul de valenciaesllengua.esp.st --[[Especial:Contributions/85.57.153.79|85.57.153.79]] 22:23, 15 gin 2009 (UTC)

== Perdona ==
Lo que tenía pensado era hacer los esbozos de cada comarca de soria y luego ponerles las tablas. ¿Mejor lo voy haciendo uno a uno? Es que de esta forma voy más rápido pero vamos, a mi me da igual. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 22:14, 19 març 2009 (UTC)

== Article Països Catalans ==

Passa't per la discussió del article [[Països Catalans]] que t'he respòs, la veritat estic molt descontent amb aquesta enciclopèdia...

Salutacions.

== Alpuente/Alpont ==

Bona nit.
Té fique lo que li he escrit a atre usuari sobre la discussio del nom i ya me dius que fem en el nom d'este poble i el de molts atres.

''Bona nit antes de res.

Yo he sigut el que ha canviat el nom de l'articul en qüestio, igual que en el seu dia quant el vaig publicar el vaig nomenar "Alpont". Me pareix molt be tot lo que dius en la discussio de l'articul, pero yo en el seu dia me vaig bassar en uns vocabularis que tinc en casa editats per la RACV, on ixen els noms en castellà i en valencià de tots el pobles y ciutats del Regne (dit vocabulari venia en Las Provincias ya fa un grapat d'anys). Vaig pensar que ixa era la forma correcta, pero aixo la vaig ficar.
Pero, un dia vaig vore que algu havia creat una plantilla que es diu "Pobles de Valéncia" en la qual figurava "Apluente". Vist aixo i que a mi aixo de "Alpont" no m'acabava el vaig renomenar.
Si filem tan fi, molts dels noms del pobles que figuren en la plantilla que te dit, no se corresponen en el vocabulari este que tinc de la RACV, llavors a qui fem cas??
Saluts!!''

—[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 23:14, 7 juny 2009 (UTC)

Val, d'acort, llavors en lloc de ficar Alpuente s'ha dir Alpont?? Es que si fem com tu m'has dit, per eixemple el poble Tuejar, segons el vocabulari de la RACV que tinc seria Toixa i molts usuaris de Valencia Freedom no fa molt de temps (quant Alfara D'algimia passa a ser Alfara de la Baronia), que varen dir que dir Toixa a Tuejar es catalanisar el nom. Que conste que me basse en el vocabulari de la RACV. Que fem al respecte??
—[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 23:28, 7 juny 2009 (UTC)

== ¡A pels 5.000 articuls! ==
L'edicio dels articuls de dates (anys, decades, segles, mesos, etc) està practicament ya finalisada. Anem a pels 5.000 articuls. Es celebrara igual que l'atra volta, en el numero 5.000 damunt del logo de Uiquipèdia i en un Comunicat de prensa. ¡Anem a pels 5.000 entre tots!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:33, 12 juny 2009 (UTC)

== Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia ==
Hola, estem treballant en completar la [[Uiquipèdia:Llista_d'artículs_imprescindibles_en_tota_enciclopèdia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]. ¿Nos ajudes?. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 21:08, 29 set 2009 (UTC)

== Articul Balear ==
Hola. He recuperat el parenostre en l'articul en [[Idioma Balear]], deixant el teu enllaç a la Coordinadora d'Entitats Balearistes i llevant l'atre enllaç, que efectivament no funcionava. Gracies pels canvis i per actualisar l'articul. Lo del Parenostre, com de moment no n'hi ha molta informacio en eixe articul, pense que seria millor deixar-ho. Gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:00, 25 dec 2009 (UTC)

:Yo no vaig ficar lo del Parenostre en el Balear, simplement ho vaig remaquetar en son dia per a que quedara millor. Pero imagine que qui ho fica ho va fer per a que es veeren les diferencies entre una llengua i un atra en el text del Parenostre. Yo pense que quan n'hi haxca mes informacio se pot llevar. Crec que pense igual que tu, que no toca del tot ahi el Parenostre, pero vaja, l'intencio de la persona que ho va ficar crec que seria el de comparar diferencies entre les dos llengües. Tal volta, per respecte a l'usuari que ho va ficar, de moment, mentres no es tinga mes continguts l'articul, seria millor deixar-ho, ¿no creus?. Els teus canvis en els enllaços externs estan exactament com tu els has ficat. Ya me dius la teua opinio i lo que te pareix aço. Salutacions i gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:29, 25 dec 2009 (UTC)

: Home, en tota la bona informacio sobre el Balear i els seus dialectes que acabes de ficar, puix si, clar que se pot llevar. Val, ho lleve yo ara mateixa. Podria molt be servir per a un articul sobre el Conflicte llingüistic balear, tens rao. De totes formes, sabem que el Parenostre en balear està "guardat" en l'historial de l'articul i podem recuperar-ho per a un atre articul en el qual quede mes adequat eixe contingut. Per cert, de categoria l'articul sobre el [[Nadal]]. Tenia l'idea de clavar-ho, perque estem en Nadal i no ho teniem. M'has furtat l'idea, jeje. Gracies pel teu treball aci. Un abraç --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:49, 25 dec 2009 (UTC)

Hola, he segut yo el que he posat el Pare nostre en balear, també ho he posat en [[Idioma francés|Francés]] i en [[Idioma aragonés|aragonés]] per a que se veja una comparació entre el valencià i l'atra llengua, siga el balear, francés o aragonés. És només per a posar un eixemple d'una llengua, yo en un artícul sobre una llengua sempre busque un eixemple per a saber com és més o manco l'idioma. He decidit posar el pare nostre perque és un text més internacional i conegut i que damunt tenia a mà una foto del Pare nostre en mallorquí en Jerusalem. Yo l'hauria deixat el pare nostre, pero bueno. Salutacions als dos. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 01:10, 26 dec 2009 (UTC)

== Ara eres administrador ==

En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[Uiquipèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:36, 25 gin 2010 (UTC)

== Enhorabona i Normes Administradors ==
¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. ¡T'ho mereixies!. ¡Benvingut al club!, jeje. Tant en la secció dels [[Uiquipèdia:Administradors|administradors]] com en la [[Uiquipèdia:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Uiquipèdia:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible a la resta d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Uiquipèdia:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Uiquipèdia:Guia per a administradors]]
*[[Uiquipèdia:Administradors]]
*[[Uiquipèdia:Burócrates|Burócrates]]
*[[Uiquipèdia:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]

¡Enhorabona i avant!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:15, 27 gin 2010 (UTC)

== Articul Antoni Atienza ==
¡Hola!: Segons veig en esta [http://www.aellva.org/content/ha-faltat-la-d%C3%B2na-dantoni-atienza noticia d'AELLVA] la que desgraciadament ha faltat ha segut la dona d'[[Antoni Atienza]], pero no ell. A no ser que n'hi haxquen mes males noticies. Espere que no siga aixina. Gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 05:32, 26 jul 2010 (PDT)

== Vandalisme ==

¡ Hola !

Estos dies estan entrant molts vandalos a la uiqui, per lo que tindrem que estar pendents.

Volia preguntar-te com puc enviar-te a tu i a atres administradors un mensage privat, perque encara no se con fer-ho.

Un saludet --[[Usuari:Jose2|jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:28, 29 ag 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:50, 21 oct 2010 (PDT)

== 7.000 articuls i pagina en facebook de Uiquipèdia ==

Nomes comentar-vos 2 coses:
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que està fent [[Usuari:Jose2|Jose2]].
*He creat una pàgina en facebook de Uiquipèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)

== Facebook i Twitter de Uiquipedia ==

'''IMPORTANT''': Volia dir-vos lo mateix que li he comentat a [[Usuari:Jose2|Jose2]]. Si vos faig Administradors de la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de Uiquipèdia] i [http://www.twitter.com/uiquipediaval Perfil en Twitter de Uiquipèdia] '''NO ixen les vostres senyes personals mai''' ni el vostre perfil, ya que si vos faig Administradors de la pagina nomes podran vore el vostre perfil la resta d'Administradors, o siga yo i algu mes de total confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el vostre perfil o que sou administradors ni res de res. I quan publiqueu eixira com a "Uiquipedia en valencià", no ix mai per a res les vostres senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot.

Lo mateix vos dic de Twitter [http://www.twitter.com/uiquipediaval Perfil en Twitter de Uiquipèdia]. Si vos passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. A vore si s'animeu, encara que siga per seguritat, es recomanable que varis administrador de Uiquipedia tinguen acces a la pagina de facebook i twitter de Uiquipedia. Si vos pareix be lo de facebook i twitter, envieu-me un correu electronic per mig del sistema intern i ho arreglem en un moment. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)

==Hercules cf==

me gustaria saber porque has desecho mi edición del Hércules cf que estuve mas de 5 horas haciendo dame una respuesta convencible porque me parece de tener muy poca verguenza y muy poco respeto por el trabajo de los demas

==Joan Carles I ==

Per si no ho saps València s'escriu amb l'acent obert

==Hèrcules cf==

Et pediria per favor que si no saps coses d'un club no poses les teues coses que estan mal gracies deixa a la gent que si que sap de l'equip que pose les coses moltes gracies

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-12-12T15:18:18Z

Carlos aliknt:

[[Image:Hercules.jpg|thumb|right|200px|<center>Escut de l'Hèrcules d'[[Alacant]] CF.</center>]]

L'Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol. és un club de [[fútbol]] de la [[Comunitat Valenciana]], de la ciutat d'[[Alacant]] en la [[província d'Alacant]]. Fon fundat en [[1914]] i feredat en [[1922]] i actualment juga en la [[Segona Divisió de Espanya]].

La temporada [[2009]]-[[2010]] queda classificat en 2ª posició en el campeonat de 2ª divisió i conseguix un nou ascens a la 1ª divisió de la lliga espanyola.

En total ha militat en 20 ocasions en la 1ª divisió del fútbol espanyol.
Posseïx una trajectòria de 20 temporades en [[Primera Divisió d'España|Primera División]] i 40 en [[Segunda Divisió d'España|Segunda División]]. El seu major èxit en lliga ha sigut un 5t lloc en [[Primera Divisió d'España|Primera]], en la [[Primera Divisió d'Espanya 1974/75|temporada 1974/75]], on després d'empatar a punts amb el 4t classificat,, no va disputar la [[Copa de la UEFA]] per la diferència de gols. En [[1936]] va aconseguir la semifinal del [[Copa del Rei de Fútbol|Trofeo President de la II República]], sent fins a la data el seu major èxit en este torneig.En la seua trajectòria també destaca el subcampionat d'Espanya Amateur, en la final disputada del qual l'1 de juny de 1930 en l'estadi de Montjuich (actual estadi Olímpic Lluis Companys) es va perdre contra el Gijón per 3-2 amb l'assistència dels reis d'Espanya.

El [[Vicente Pastor Alfosea|fundador]] del club es va inspirar en els valors que representava l'heroi de la [[mitología griega]] [[Hércules]] per a donar-li nom al club. El seu crit de guerra és ''Macho Hércules'', i el seu [[gentilicio]]que és com es coneix a l'afició del Real Club Esportiu de La Corunya,[http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/2a_division/hercules/es/desarrollo/1084721.html Notícia herculinos-herculanos]fet que molesta als aficionados[http://www.google.es/#hl=es&q=herculanos+herculinos&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&fp=527e96e32f344d2d Pàgines sobre termes herculano i herculino]).L'altre equip alacantí el [[Elx Club de Fútbol]] és el seu rival històric per excel·lència, on ambdós clubs mantenen la dita rivalitat des dels seus inicis i al representar a les dos principals ciutats de la [[provincia d'Alacant]] que disten a només 21 quilòmetres entre si, a més manté una certa rivalitat encara que esta en menor nivell amb el [[Valencia Club de Fútbol]].

==Denominacions==

* [[1914]]-[[1941]]: '''Hèrcules Football Club'''.
* [[1941]]-[[1942]]: '''Alicante Club Esportivo'''.
* [[1942]]-[[1943]]: '''Hèrcules de Alicante'''.
* [[1943]]-[[1969]]: '''Hèrcules Club de Fútbol'''.
* [[1969]]: '''Hèrcules de Alicante Club de Fútbol'''.
* [[1969]]-[[2011]]: '''Hèrcules Club de Fútbol'''. [[sociedad anónima deportiva]] desde [[1995]].
* [[2011]]- presente: '''Hèrcules de Alicante Club de Fútbol S.A.D.'''.

==Administració==

* '''Presidente''': {{bandera|España}} [[Valentín Botella]]
* '''Vicepresidente''': {{bandera|España}} Vicente Farach Pérez
* '''Consejero delegado''': {{bandera|España}} [[Enrique Ortiz Selfa]]
* '''Presidente de la fundación''': {{bandera|España}} José Santacruz
* '''Vicepresidente de la fundación''': {{bandera|España}}
* '''Patrono de la fundación''': {{bandera|España}} Miguel Quintanilla
* '''Secretario del consejo''': {{bandera|España}} Luis Berenguer
* '''Director de operaciones''': {{bandera|España}} Carlos Parodi
* '''Director deportivo''': {{bandera|España}} [[Sergio Fernández Álvarez]]
* '''Secretario técnico''': {{bandera|España}} Carmelo del Pozo
* '''Director Financiero''': {{bandera|España}} Luis Manfredi
* '''Director de Comunicacion''': {{bandera|España}} Miguel Ángel López
* '''Jefa de prensa''': {{bandera|España}} Sandra Cañamares
* '''Director del fútbol base''': {{bandera|España}} Rafael Ruiz "Coco"
* '''Coordinador de metodología del fútbol base''': {{bandera|España}} [[Juanmi Gelabert]]

==Presidents==

Al llarg de l'història del club han sigut molts els encargats de la presidència del mateix. El més destacats és [[José Rico Pérez]] que va estar 14 anys consecutius en el càrrec,l'època de majors exits del club

{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* Heliodoro García (desconocido/22)
* José Masiá Enebra (1922/23)
* Alberto Misó (1923/24)
* Enrique Picó (1924/25)
* José Olmos (1925/26)
* Enrique Arlandiz (1926/27)
* Enrique Picó (1927/29)
* Eduardo Campos de España (1929/30)
* José Antonio Larrinaga Gorostiza (1930/36)
* Eladio Pérez del Castillo (1939/41)
* Joaquín Quero Bravo (1941/42)
* [[José Abad Gosálbez]] (1942/44)
* Renato Bardín Más (1944/45)
* Miguel Alemany Selfa (1945/48)
* José Geralt Rull (1948/49)
* [[Heliodoro Madrona Julbe]] (1949/51)
* [[Alfonso Guixot Guixot]] (1951/53)
* Juan Pastor Catalán (1953/54)
* [[Alfonso Guixot Guixot]] (1954/55)
* Paulino Verdú Pérez (1955/57)
||
* Luis Ghiloni Rosneoblet (1957/58)
* Felipe Fuster Santamaría (1958/62)
* Francisco Muñoz Llorens (1962/64)
* Joaquín Ferrer Strenge (1964/68)
* Tomás Tarruella Alonso (1968/71)
* Miguel Luis Vidal Masanet (1971)
* [[José Rico Pérez]] (12 de marzo de 1971 - 16 de agosto de 1984)
* José Torregrosa Ronda (interino) (16 de agosto de 1984 - 25 de mayo de 1987)
* José Ramón Solano Rodríguez (1987/88)
* [[Emilio Orgilés Pérez]] (20 de marzo de 1988 – 4 de junio de 1990)
* Manuel Albarracín (18 de julio de 1990 - 10 de marzo de 1992)
* Aniceto Benito Núñez (18 de mayo de 1992 - 20 de noviembre de 1997)
* Francisco Peris Pastor (20 de noviembre de 1997 - 26 de noviembre de 1998)<ref>[http://www.elpais.com/articulo/deportes/Muere/Francisco/Peris/presidente/Hercules/elpepidep/19981127elpepidep_19/Tes Muere Francisco Peris, presidente del Hércules]. El País.</ref><ref>[http://www.elmundo.es/1998/12/18/deportes/18N0103.html «Sandro, tu caza comienza, cerdo»]. El Mundo. La noticia comenta el fallecimiento de Peris siendo presidente en activo.</ref>
* Francisco Muñoz Llorens (interino) (1998/99)<ref>[http://www.elchecf.es/pdfnoticias/0405mundo27.pdf Adiós al padre del Rico Pérez].</ref>
* Antonio Alberola (interino) (1999)
* Luis Esteban Marcos (1999)<ref>[http://www.elmundo.es/1999/12/01/deportes/01N0113.html Ortiz reconoce que compró a Asensio el 67% del Hércules]. El Mundo.</ref>
* José Enrique Carratalá Ferrández (diciembre de 1999 - 2004)
* [[Enrique Ortiz Selfa]] (2004 - 11 de noviembre de 2004)
* [[Valentín Botella Ros]] (11 de noviembre de 2004 - actualidad)
|}

==Himne==

{| class="toccolours" style="float: right; margin-left: 1em; margin-right:1em; font-size: 90%; background:#FFEFDB; color:black; width:25em; max-width:30%;" cellspacing="5"
| style="text-align: justify;"|
<center>
«Alicante tiene tres cosas, 
que en España son muy famosas; 
son sus playas son sus palmeras, 
y su equipo que es el mejor. 

Todos juntos y en armonía, 
le animamos día tras día; 
no hay equipo que se le iguale, 
es el Hércules campeón. 

¡Ahi va!, cuando juegan al ataque, 
todos temen su coraje. 
¡Ahi va! no hay rival que le resista, 
es el HÉRCULES CAMPEÓN.» 

<center>''Himno del Hércules C.F. (1974)''
|}

==Estadi==

Construït per l'Hèrcules, va ser inaugurat el [[3 d'agosto]] de [[1974]] amb un partit amistós entre l'Hèrcules Club de Futbol i el [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]. El primer partit oficial ho van disputar l'Hèrcules i el [[Reial Murcia]] i va finalitzar amb empat a dos gols.
L'estadi presa el nom de '''don [[José Rico Pérez]]''', president de l'Hèrcules que va ser promotor de la construcció del mateix. En ell es van disputar tres partits del Campionat Mundial de Futbol Espanya 1982, dos d'ells de la fase prèvia en què actuava la [[Selección Argentina de Fútbol|Selección d'Argentina]] com a local, i el partit pel tercer i quart lloc disputat per [[Selección de futbol de Francia|Francia]] i [[Selección de futbol de Polonia|Polonia]], resultant guanyador l'equip polonés.

En [[1994]] l'estadi passa a ser propietat municipal, després de l'acord del Club i l'Ajuntament pel qual este últim comprava la instal·lació per 900 milions de les antigues Pessetes, perquè el Club cancel·lara els seus deutes i realitzara la conversió en Societat Anònima Esportiva.

El [[11 d'abril]] de [[2007]], el [[Estadio José Rico Pérez]] deixa de ser propietat municipal per a passar a propietat del '''Hèrcules''' després de 13 anys, després de pagar el preu que va costar més la pujada del IPC des de [[1994]]. A més, s'està gestant un projecte per a reformar l'estadi amb arquitectes de renom mundial. Des del club es pretén crear un estadi que siga punt de referència en la ciutat de [[Alacant]].
Finalment van ser dos els projectes triats per a remodelar l'estadi; el de Llepa-la i els alacantins Subarquitectura i Ene6. En (2008) ambdós estudis estan treballant en el projecte definitiu"

==Dades del club==

* '''Número d'abonats 2011/12 ''': 9.525 abonats
* '''Penyas 2010/11 ''': 72
* '''Major número d'abonats de la seua història''': 21.572 ([[Primera Divisió de Espanya 1974/75|temporada 1974/75]]).
* '''Temporades en [[Primera Divisió de Espanya|Primera Divisió]]''': 20
* '''Temporades en [[Segunda Divisió de Espanya|Segona Divisió]]''': 41
* '''Temporades en [[Segunda Divisió B de Espanya|Segona Divisió B]]''': 11
* '''Millor posició en la liga 5º '''
* '''Pitjor posició en la liga 21º '''
* '''Actual President''': [[Valentín Botella Ros]]
* '''Màximo accionista''': [[Enrique Ortiz Selfa]]
* '''Marca esportiva''': [[Nike]]

=== Plantilla 2011/12 ===
* ''Actualizat al [[1 de septiembre]] de [[2011]]''.<ref>{{cita web | autor = herculescf.es | año = | url = http://www.herculescf.es/principal.php?nombreModulo=primerEquipoPortada&idmenu=5 | título = Plantilla en la web oficial | obra = | fechaacceso = 14 de febrero | añoacceso = 2008 }}</ref><ref>{{cita web | autor = [[Liga de Fútbol Profesional (España)|LFP]] | año = | url = http://www.lfp.es | título = Plantilla en la LFP | obra = | fechaacceso = 14 de febrero | añoacceso = 2008 }}</ref>

{| class="sortable" border=1 width=1050px cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- align=center bgcolor=blue style="color:white;"
!Dorsal
!Jugador
!Posición
!Altura (m.)
!Edad
!Procedencia
!En el club desde
!Contrato hasta
!Observaciones
|-
|1
|align=left|{{bandera|España}} [[Juan Carlos Martin Corral|'''Juan Carlos''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Portero]]
|1'87
|{{edad|20|1|1988}}
|align=left|[[Rayo Vallecano]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|3
|align=left|{{bandera|España}} [[Juan Ramón Cabrero|'''Juanra''' Cabrero]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'83
|{{edad|20|4|1980}}
|align=left|[[CD Numancia]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|4
|align=left|{{bandera|España}} [[Sergio Alejandro Díaz|'''Sergio''' Alejandro Díaz]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'94
|{{edad|9|2|1985}}
|align=left| [[Club Gimnàstic de Tarragona|Gimnàstic de Tarragona]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|5
|align=left|{{bandera|España}} [[Samuel Llorca|'''Samuel''' Llorca]] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capitán]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'87
|{{edad|26|4|1985}}
|align=left|[[Elche Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2015]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|6
|align=left|{{bandera|España}} [[Alberto Escassi|Alberto '''Escassi''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'84
|{{edad|28|2|1989}}
|align=left|[[Getafe Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedido
|-
|7
|align=left|{{bandera|España}} [[Urko Vera|'''Urko Vera''']]
|align=left|[[Delantero]]
|1'90
|{{edad|14|5|1987}}
|align=left|[[Athletic de Bilbao]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|8
|align=left|{{bandera|España}} [[Miguel Herrero Javaloyas|'''Míchel''' Herrero]]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'81
|{{edad|29|7|1988}}
|align=left|[[Valencia Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedido
|-
|9
|align=left|{{bandera|España}} [[David Aganzo|David '''Aganzo''']]
|align=left|[[Delantero]]
|1'77
|{{edad|10|1|1981}}
|align=left|[[Rayo Vallecano]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|10
|align=left|{{bandera|España}} [[Jorge López Marco|'''Tote''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capitán]]
|align=left|[[Delantero]]
|1'77
|{{edad|23|1|1978}}
|align=left|[[Real Valladolid]]
|[[2006]]
|[[2012]]
|[[Archivo:Injury icon 2.svg|15px|Lesionado]]
|-
|11
|align=left|{{bandera|España}} [[Juanmi Callejón|Juanmi '''Callejón''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'79
|{{edad|11|2|1987}}
|align=left| [[Córdoba Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|14
|align=left|{{bandera|Colombia}} [[Abel Aguilar|'''Abel Aguilar''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'85
|{{edad|6|1|1985}}
|align=left|[[Real Zaragoza]]
|[[2010]]
|[[2014]]
|Internacional
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|15
|align=left|{{bandera|España}} [[Sergio Díaz Castilla|'''Sergio Díaz''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'82
|{{edad|2|7|1991}}
|align=left|[[Málaga Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|16
|align=left|{{bandera|España}} [[Francisco Peña Romero|Paco '''Peña''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capità]]
|align=left|[[Defensa]]
|1'70
|{{edad|25|7|1978}}
|align=left|[[Real Murcia]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|17
|align=left|{{bandera|España}}[[Carlos Calvo Sobrado|'''Carlos Calvo''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'74
|{{edad|18|9|1985}}
|align=left|[[Udinese Calcio]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|19
|align=left|{{bandera|España}} [[Diego Rivas|'''Diego Rivas''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'80
|{{edad|27|4|1980}}
|align=left|[[Real Sociedad]]
|[[2011]]
|[[2014]]
|
|-
|20
|align=left|{{bandera|España}} [[José Francisco Mora|Pepe '''Mora''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'86
|{{edad|11|6|1981}}
|align=left|[[Recreativo de Huelva]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|21
|align=left|{{bandera|España}} [[Adrián Sardinero|Adrián '''Sardinero''']]
|align=left|[[Davanter]]
|1'80
|{{edad|13|10|1990}}
|align=left|[[Getafe Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|22
|align=left|{{bandera|España}} [[Felipe Sanchón|Felipe '''Sanchón''']]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'64
|{{edad|8|4|1982}}
|align=left|[[Udinese Calcio]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|23
|align=left|{{bandera|España}} [[Anaitz Arbilla Zabala|Anaitz '''Arbilla''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'77
|{{edad|15|5|1987}}
|align=left|[[UD Salamanca]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|24
|align=left|{{bandera|Portugal}} [[Tiago Filipe Figueiras Gomes|'''Tiago Gomes''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capità]]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'81
|{{edad|18|8|1985}}
|align=left|[[Steaua Bucarest]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|25
|align=left|{{bandera|España}} [[Ismael Falcón|Ismael '''Falcón''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Portero]]
|1'85
|{{edad|24|4|1984}}
|align=left|[[Celta de Vigo]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="ADD8E6"
|26
|align=left|{{bandera|Venezuela}} [[Jesús Pastor|'''Jesús Pastor''']]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'74
|{{edad|27|4|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|27
|align=left|{{bandera|España}} [[Fernando Romero Fernández|'''Titi''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Centrocampista]]
|1'77
|{{edad|1|1|1992}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|30
|align=left|{{bandera|España}} [[Francisco José Linares Fernández|Fran '''Linares''']]
|align=left|[[Porter (fútbol)|Portero]]
|1'81
|{{edad|1|9|1991}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|3er portero
|- bgcolor="ADD8E6"
|33
|align=left|{{bandera|España}} [[José Sellés Más|Pepe'''Sellés''']]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'73
|{{edad|1|1|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|35
|align=left|{{bandera|España}} [[Brian Pallarés Blasco|'''Brian''' Pallarés]]
|align=left|[[Delantero (fútbol)|Davanter]]
|1'78
|{{edad|2|3|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|}

* [[Archivo:Captain sports.svg|15px|Capità]] = ''[[Capitán (fútbol)|Capitán]]''
* [[Archivo:Injury icon 2.svg|15px|Lesionat]] = ''[[Lesiones deportivas|Lesionado de larga duración]]''
* Els jugadors amb dorsals superiors al 25 són, jugadors del [[Hèrcules Club de Fútbol B]],

== Enllaços externs ==
* [http://www.herculescf.es Portal web oficial]
* [http://www.herculesfemenino.com Portal web oficial del Hèrcules Femení]
* [http://www.asociacionherculanos.es Associació Herculans]
* [http://www.machohercules.com Web no oficial]
* [http://www.herculesdealicante.com Web Hèrcules de Alicante.com]
* [http://foroblanquiazul.foroportal.es/foro/ Forum d'Aficionats del Hèrcules]

[[Categoria:Fútbol Valencià]]

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-12-12T15:16:41Z

Carlos aliknt:

[[Image:Hercules.jpg|thumb|right|200px|<center>Escut de l'Hèrcules d'[[Alacant]] CF.</center>]]

L'Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol. és un club de [[fútbol]] de la [[Comunitat Valenciana]], de la ciutat d'[[Alacant]] en la [[província d'Alacant]]. Fon fundat en [[1914]] i feredat en [[1922]] i actualment juga en la [[Segona Divisió de Espanya]].

La temporada [[2009]]-[[2010]] queda classificat en 2ª posició en el campeonat de 2ª divisió i conseguix un nou ascens a la 1ª divisió de la lliga espanyola.

En total ha militat en 20 ocasions en la 1ª divisió del fútbol espanyol.
Posseïx una trajectòria de 20 temporades en [[Primera Divisió d'España|Primera División]] i 40 en [[Segunda Divisió d'España|Segunda División]]. El seu major èxit en lliga ha sigut un 5t lloc en [[Primera Divisió d'España|Primera]], en la [[Primera Divisió d'Espanya 1974/75|temporada 1974/75]], on després d'empatar a punts amb el 4t classificat,, no va disputar la [[Copa de la UEFA]] per la diferència de gols. En [[1936]] va aconseguir la semifinal del [[Copa del Rei de Fútbol|Trofeo President de la II República]], sent fins a la data el seu major èxit en este torneig.En la seua trajectòria també destaca el subcampionat d'Espanya Amateur, en la final disputada del qual l'1 de juny de 1930 en l'estadi de Montjuich (actual estadi Olímpic Lluis Companys) es va perdre contra el Gijón per 3-2 amb l'assistència dels reis d'Espanya.

El [[Vicente Pastor Alfosea|fundador]] del club es va inspirar en els valors que representava l'heroi de la [[mitología griega]] [[Hércules]] per a donar-li nom al club. El seu crit de guerra és ''Macho Hércules'', i el seu [[gentilicio]]que és com es coneix a l'afició del Real Club Esportiu de La Corunya,[http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/2a_division/hercules/es/desarrollo/1084721.html Notícia herculinos-herculanos]fet que molesta als aficionados[http://www.google.es/#hl=es&q=herculanos+herculinos&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&fp=527e96e32f344d2d Pàgines sobre termes herculano i herculino]).L'altre equip alacantí el [[Elx Club de Fútbol]] és el seu rival històric per excel·lència, on ambdós clubs mantenen la dita rivalitat des dels seus inicis i al representar a les dos principals ciutats de la [[provincia d'Alacant]] que disten a només 21 quilòmetres entre si, a més manté una certa rivalitat encara que esta en menor nivell amb el [[Valencia Club de Fútbol]].

==Denominacions==

* [[1914]]-[[1941]]: '''Hèrcules Football Club'''.
* [[1941]]-[[1942]]: '''Alicante Club Esportivo'''.
* [[1942]]-[[1943]]: '''Hèrcules de Alicante'''.
* [[1943]]-[[1969]]: '''Hèrcules Club de Fútbol'''.
* [[1969]]: '''Hèrcules de Alicante Club de Fútbol'''.
* [[1969]]-[[2011]]: '''Hèrcules Club de Fútbol'''. [[sociedad anónima deportiva]] desde [[1995]].
* [[2011]]- presente: '''Hèrcules de Alicante Club de Fútbol S.A.D.'''.

==Administració==

* '''Presidente''': {{bandera|España}} [[Valentín Botella]]
* '''Vicepresidente''': {{bandera|España}} Vicente Farach Pérez
* '''Consejero delegado''': {{bandera|España}} [[Enrique Ortiz Selfa]]
* '''Presidente de la fundación''': {{bandera|España}} José Santacruz
* '''Vicepresidente de la fundación''': {{bandera|España}}
* '''Patrono de la fundación''': {{bandera|España}} Miguel Quintanilla
* '''Secretario del consejo''': {{bandera|España}} Luis Berenguer
* '''Director de operaciones''': {{bandera|España}} Carlos Parodi
* '''Director deportivo''': {{bandera|España}} [[Sergio Fernández Álvarez]]
* '''Secretario técnico''': {{bandera|España}} Carmelo del Pozo
* '''Director Financiero''': {{bandera|España}} Luis Manfredi
* '''Director de Comunicacion''': {{bandera|España}} Miguel Ángel López
* '''Jefa de prensa''': {{bandera|España}} Sandra Cañamares
* '''Director del fútbol base''': {{bandera|España}} Rafael Ruiz "Coco"
* '''Coordinador de metodología del fútbol base''': {{bandera|España}} [[Juanmi Gelabert]]

==Presidents==

Al llarg de l'història del club han sigut molts els encargats de la presidència del mateix. El més destacats és [[José Rico Pérez]] que va estar 14 anys consecutius en el càrrec,l'època de majors exits del club

{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* Heliodoro García (desconocido/22)
* José Masiá Enebra (1922/23)
* Alberto Misó (1923/24)
* Enrique Picó (1924/25)
* José Olmos (1925/26)
* Enrique Arlandiz (1926/27)
* Enrique Picó (1927/29)
* Eduardo Campos de España (1929/30)
* José Antonio Larrinaga Gorostiza (1930/36)
* Eladio Pérez del Castillo (1939/41)
* Joaquín Quero Bravo (1941/42)
* [[José Abad Gosálbez]] (1942/44)
* Renato Bardín Más (1944/45)
* Miguel Alemany Selfa (1945/48)
* José Geralt Rull (1948/49)
* [[Heliodoro Madrona Julbe]] (1949/51)
* [[Alfonso Guixot Guixot]] (1951/53)
* Juan Pastor Catalán (1953/54)
* [[Alfonso Guixot Guixot]] (1954/55)
* Paulino Verdú Pérez (1955/57)
||
* Luis Ghiloni Rosneoblet (1957/58)
* Felipe Fuster Santamaría (1958/62)
* Francisco Muñoz Llorens (1962/64)
* Joaquín Ferrer Strenge (1964/68)
* Tomás Tarruella Alonso (1968/71)
* Miguel Luis Vidal Masanet (1971)
* [[José Rico Pérez]] (12 de marzo de 1971 - 16 de agosto de 1984)
* José Torregrosa Ronda (interino) (16 de agosto de 1984 - 25 de mayo de 1987)
* José Ramón Solano Rodríguez (1987/88)
* [[Emilio Orgilés Pérez]] (20 de marzo de 1988 – 4 de junio de 1990)
* Manuel Albarracín (18 de julio de 1990 - 10 de marzo de 1992)
* Aniceto Benito Núñez (18 de mayo de 1992 - 20 de noviembre de 1997)
* Francisco Peris Pastor (20 de noviembre de 1997 - 26 de noviembre de 1998)<ref>[http://www.elpais.com/articulo/deportes/Muere/Francisco/Peris/presidente/Hercules/elpepidep/19981127elpepidep_19/Tes Muere Francisco Peris, presidente del Hércules]. El País.</ref><ref>[http://www.elmundo.es/1998/12/18/deportes/18N0103.html «Sandro, tu caza comienza, cerdo»]. El Mundo. La noticia comenta el fallecimiento de Peris siendo presidente en activo.</ref>
* Francisco Muñoz Llorens (interino) (1998/99)<ref>[http://www.elchecf.es/pdfnoticias/0405mundo27.pdf Adiós al padre del Rico Pérez].</ref>
* Antonio Alberola (interino) (1999)
* Luis Esteban Marcos (1999)<ref>[http://www.elmundo.es/1999/12/01/deportes/01N0113.html Ortiz reconoce que compró a Asensio el 67% del Hércules]. El Mundo.</ref>
* José Enrique Carratalá Ferrández (diciembre de 1999 - 2004)
* [[Enrique Ortiz Selfa]] (2004 - 11 de noviembre de 2004)
* [[Valentín Botella Ros]] (11 de noviembre de 2004 - actualidad)
|}

==Himne==

{| class="toccolours" style="float: right; margin-left: 1em; margin-right:1em; font-size: 90%; background:#FFEFDB; color:black; width:25em; max-width:30%;" cellspacing="5"
| style="text-align: justify;"|
<center>
«Alicante tiene tres cosas, 
que en España son muy famosas; 
son sus playas son sus palmeras, 
y su equipo que es el mejor. 

Todos juntos y en armonía, 
le animamos día tras día; 
no hay equipo que se le iguale, 
es el Hércules campeón. 

¡Ahi va!, cuando juegan al ataque, 
todos temen su coraje. 
¡Ahi va! no hay rival que le resista, 
es el HÉRCULES CAMPEÓN.» 

<center>''Himno del Hércules C.F. (1974)''
|}

==Estadi==

Construït per l'Hèrcules, va ser inaugurat el [[3 d'agosto]] de [[1974]] amb un partit amistós entre l'Hèrcules Club de Futbol i el [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]. El primer partit oficial ho van disputar l'Hèrcules i el [[Reial Murcia]] i va finalitzar amb empat a dos gols.
L'estadi presa el nom de '''don [[José Rico Pérez]]''', president de l'Hèrcules que va ser promotor de la construcció del mateix. En ell es van disputar tres partits del Campionat Mundial de Futbol Espanya 1982, dos d'ells de la fase prèvia en què actuava la [[Selección Argentina de Fútbol|Selección d'Argentina]] com a local, i el partit pel tercer i quart lloc disputat per [[Selección de futbol de Francia|Francia]] i [[Selección de futbol de Polonia|Polonia]], resultant guanyador l'equip polonés.

En [[1994]] l'estadi passa a ser propietat municipal, després de l'acord del Club i l'Ajuntament pel qual este últim comprava la instal·lació per 900 milions de les antigues Pessetes, perquè el Club cancel·lara els seus deutes i realitzara la conversió en Societat Anònima Esportiva.

El [[11 d'abril]] de [[2007]], el [[Estadio José Rico Pérez]] deixa de ser propietat municipal per a passar a propietat del '''Hèrcules''' després de 13 anys, després de pagar el preu que va costar més la pujada del IPC des de [[1994]]. A més, s'està gestant un projecte per a reformar l'estadi amb arquitectes de renom mundial. Des del club es pretén crear un estadi que siga punt de referència en la ciutat de [[Alacant]].
Finalment van ser dos els projectes triats per a remodelar l'estadi; el de Llepa-la i els alacantins Subarquitectura i Ene6. En (2008) ambdós estudis estan treballant en el projecte definitiu"

==Dades del club==

* '''Número d'abonats 2011/12 ''': 9.525 abonats
* '''Penyas 2010/11 ''': 72
* '''Major número d'abonats de la seua història''': 21.572 ([[Primera Divisió de Espanya 1974/75|temporada 1974/75]]).
* '''Temporades en [[Primera Divisió de Espanya|Primera Divisió]]''': 20
* '''Temporades en [[Segunda Divisió de Espanya|Segoda Divisió]]''': 41
* '''Temporades en [[Segunda Divisió B de Espanya|Segoda Divisió B]]''': 11
* '''Millor posició en la liga 5º '''
* '''Pitjor posició en la liga 21º '''
* '''Actual President''': [[Valentín Botella Ros]]
* '''Màximo accionista''': [[Enrique Ortiz Selfa]]
* '''Marca esportiva''': [[Nike]]

=== Plantilla 2011/12 ===
* ''Actualizat al [[1 de septiembre]] de [[2011]]''.<ref>{{cita web | autor = herculescf.es | año = | url = http://www.herculescf.es/principal.php?nombreModulo=primerEquipoPortada&idmenu=5 | título = Plantilla en la web oficial | obra = | fechaacceso = 14 de febrero | añoacceso = 2008 }}</ref><ref>{{cita web | autor = [[Liga de Fútbol Profesional (España)|LFP]] | año = | url = http://www.lfp.es | título = Plantilla en la LFP | obra = | fechaacceso = 14 de febrero | añoacceso = 2008 }}</ref>

{| class="sortable" border=1 width=1050px cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- align=center bgcolor=blue style="color:white;"
!Dorsal
!Jugador
!Posición
!Altura (m.)
!Edad
!Procedencia
!En el club desde
!Contrato hasta
!Observaciones
|-
|1
|align=left|{{bandera|España}} [[Juan Carlos Martin Corral|'''Juan Carlos''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Portero]]
|1'87
|{{edad|20|1|1988}}
|align=left|[[Rayo Vallecano]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|3
|align=left|{{bandera|España}} [[Juan Ramón Cabrero|'''Juanra''' Cabrero]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'83
|{{edad|20|4|1980}}
|align=left|[[CD Numancia]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|4
|align=left|{{bandera|España}} [[Sergio Alejandro Díaz|'''Sergio''' Alejandro Díaz]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'94
|{{edad|9|2|1985}}
|align=left| [[Club Gimnàstic de Tarragona|Gimnàstic de Tarragona]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|5
|align=left|{{bandera|España}} [[Samuel Llorca|'''Samuel''' Llorca]] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capitán]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'87
|{{edad|26|4|1985}}
|align=left|[[Elche Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2015]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|6
|align=left|{{bandera|España}} [[Alberto Escassi|Alberto '''Escassi''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'84
|{{edad|28|2|1989}}
|align=left|[[Getafe Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedido
|-
|7
|align=left|{{bandera|España}} [[Urko Vera|'''Urko Vera''']]
|align=left|[[Delantero]]
|1'90
|{{edad|14|5|1987}}
|align=left|[[Athletic de Bilbao]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|8
|align=left|{{bandera|España}} [[Miguel Herrero Javaloyas|'''Míchel''' Herrero]]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'81
|{{edad|29|7|1988}}
|align=left|[[Valencia Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedido
|-
|9
|align=left|{{bandera|España}} [[David Aganzo|David '''Aganzo''']]
|align=left|[[Delantero]]
|1'77
|{{edad|10|1|1981}}
|align=left|[[Rayo Vallecano]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|10
|align=left|{{bandera|España}} [[Jorge López Marco|'''Tote''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capitán]]
|align=left|[[Delantero]]
|1'77
|{{edad|23|1|1978}}
|align=left|[[Real Valladolid]]
|[[2006]]
|[[2012]]
|[[Archivo:Injury icon 2.svg|15px|Lesionado]]
|-
|11
|align=left|{{bandera|España}} [[Juanmi Callejón|Juanmi '''Callejón''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'79
|{{edad|11|2|1987}}
|align=left| [[Córdoba Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|14
|align=left|{{bandera|Colombia}} [[Abel Aguilar|'''Abel Aguilar''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'85
|{{edad|6|1|1985}}
|align=left|[[Real Zaragoza]]
|[[2010]]
|[[2014]]
|Internacional
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|15
|align=left|{{bandera|España}} [[Sergio Díaz Castilla|'''Sergio Díaz''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'82
|{{edad|2|7|1991}}
|align=left|[[Málaga Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|16
|align=left|{{bandera|España}} [[Francisco Peña Romero|Paco '''Peña''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capità]]
|align=left|[[Defensa]]
|1'70
|{{edad|25|7|1978}}
|align=left|[[Real Murcia]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|17
|align=left|{{bandera|España}}[[Carlos Calvo Sobrado|'''Carlos Calvo''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'74
|{{edad|18|9|1985}}
|align=left|[[Udinese Calcio]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|19
|align=left|{{bandera|España}} [[Diego Rivas|'''Diego Rivas''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'80
|{{edad|27|4|1980}}
|align=left|[[Real Sociedad]]
|[[2011]]
|[[2014]]
|
|-
|20
|align=left|{{bandera|España}} [[José Francisco Mora|Pepe '''Mora''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'86
|{{edad|11|6|1981}}
|align=left|[[Recreativo de Huelva]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|21
|align=left|{{bandera|España}} [[Adrián Sardinero|Adrián '''Sardinero''']]
|align=left|[[Davanter]]
|1'80
|{{edad|13|10|1990}}
|align=left|[[Getafe Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|22
|align=left|{{bandera|España}} [[Felipe Sanchón|Felipe '''Sanchón''']]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'64
|{{edad|8|4|1982}}
|align=left|[[Udinese Calcio]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|23
|align=left|{{bandera|España}} [[Anaitz Arbilla Zabala|Anaitz '''Arbilla''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'77
|{{edad|15|5|1987}}
|align=left|[[UD Salamanca]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|24
|align=left|{{bandera|Portugal}} [[Tiago Filipe Figueiras Gomes|'''Tiago Gomes''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capità]]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'81
|{{edad|18|8|1985}}
|align=left|[[Steaua Bucarest]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|25
|align=left|{{bandera|España}} [[Ismael Falcón|Ismael '''Falcón''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Portero]]
|1'85
|{{edad|24|4|1984}}
|align=left|[[Celta de Vigo]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="ADD8E6"
|26
|align=left|{{bandera|Venezuela}} [[Jesús Pastor|'''Jesús Pastor''']]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'74
|{{edad|27|4|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|27
|align=left|{{bandera|España}} [[Fernando Romero Fernández|'''Titi''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Centrocampista]]
|1'77
|{{edad|1|1|1992}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|30
|align=left|{{bandera|España}} [[Francisco José Linares Fernández|Fran '''Linares''']]
|align=left|[[Porter (fútbol)|Portero]]
|1'81
|{{edad|1|9|1991}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|3er portero
|- bgcolor="ADD8E6"
|33
|align=left|{{bandera|España}} [[José Sellés Más|Pepe'''Sellés''']]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'73
|{{edad|1|1|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|35
|align=left|{{bandera|España}} [[Brian Pallarés Blasco|'''Brian''' Pallarés]]
|align=left|[[Delantero (fútbol)|Davanter]]
|1'78
|{{edad|2|3|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|}

* [[Archivo:Captain sports.svg|15px|Capità]] = ''[[Capitán (fútbol)|Capitán]]''
* [[Archivo:Injury icon 2.svg|15px|Lesionat]] = ''[[Lesiones deportivas|Lesionado de larga duración]]''
* Els jugadors amb dorsals superiors al 25 són, jugadors del [[Hèrcules Club de Fútbol B]],

== Enllaços externs ==
* [http://www.herculescf.es Portal web oficial]
* [http://www.herculesfemenino.com Portal web oficial del Hèrcules Femení]
* [http://www.asociacionherculanos.es Associació Herculans]
* [http://www.machohercules.com Web no oficial]
* [http://www.herculesdealicante.com Web Hèrcules de Alicante.com]
* [http://foroblanquiazul.foroportal.es/foro/ Forum d'Aficionats del Hèrcules]

[[Categoria:Fútbol Valencià]]

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-12-12T15:12:36Z

Carlos aliknt: Se desfà la revisió 50817 de Sempreval (Discussió)

[[Image:Hercules.jpg|thumb|right|200px|<center>Escut de l'Hèrcules d'[[Alacant]] CF.</center>]]

L'Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol. és un club de [[fútbol]] de la [[Comunitat Valenciana]], de la ciutat d'[[Alacant]] en la [[província d'Alacant]]. Fon fundat en [[1914]] i feredat en [[1922]] i actualment juga en la [[Segona Divisió de Espanya]].

La temporada [[2009]]-[[2010]] queda classificat en 2ª posició en el campeonat de 2ª divisió i conseguix un nou ascens a la 1ª divisió de la lliga espanyola.

En total ha militat en 20 ocasions en la 1ª divisió del fútbol espanyol.
Posseïx una trajectòria de 20 temporades en [[Primera Divisió d'España|Primera División]] i 40 en [[Segunda Divisió d'España|Segunda División]]. El seu major èxit en lliga ha sigut un 5t lloc en [[Primera Divisió d'España|Primera]], en la [[Primera Divisió d'Espanya 1974/75|temporada 1974/75]], on després d'empatar a punts amb el 4t classificat,, no va disputar la [[Copa de la UEFA]] per la diferència de gols. En [[1936]] va aconseguir la semifinal del [[Copa del Rei de Fútbol|Trofeo President de la II República]], sent fins a la data el seu major èxit en este torneig.En la seua trajectòria també destaca el subcampionat d'Espanya Amateur, en la final disputada del qual l'1 de juny de 1930 en l'estadi de Montjuich (actual estadi Olímpic Lluis Companys) es va perdre contra el Gijón per 3-2 amb l'assistència dels reis d'Espanya.

El [[Vicente Pastor Alfosea|fundador]] del club es va inspirar en els valors que representava l'heroi de la [[mitología griega]] [[Hércules]] per a donar-li nom al club. El seu crit de guerra és ''Macho Hércules'', i el seu [[gentilicio]]que és com es coneix a l'afició del Real Club Esportiu de La Corunya,[http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/2a_division/hercules/es/desarrollo/1084721.html Notícia herculinos-herculanos]fet que molesta als aficionados[http://www.google.es/#hl=es&q=herculanos+herculinos&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&fp=527e96e32f344d2d Pàgines sobre termes herculano i herculino]).L'altre equip alacantí el [[Elx Club de Fútbol]] és el seu rival històric per excel·lència, on ambdós clubs mantenen la dita rivalitat des dels seus inicis i al representar a les dos principals ciutats de la [[provincia d'Alacant]] que disten a només 21 quilòmetres entre si, a més manté una certa rivalitat encara que esta en menor nivell amb el [[Valencia Club de Fútbol]].

==Denominacions==

* [[1914]]-[[1941]]: '''Hèrcules Football Club'''.
* [[1941]]-[[1942]]: '''Alicante Club Esportivo'''.
* [[1942]]-[[1943]]: '''Hèrcules de Alicante'''.
* [[1943]]-[[1969]]: '''Hèrcules Club de Fútbol'''.
* [[1969]]: '''Hèrcules de Alicante Club de Fútbol'''.
* [[1969]]-[[2011]]: '''Hèrcules Club de Fútbol'''. [[sociedad anónima deportiva]] desde [[1995]].
* [[2011]]- presente: '''Hèrcules de Alicante Club de Fútbol S.A.D.'''.

==Administració==

* '''Presidente''': {{bandera|España}} [[Valentín Botella]]
* '''Vicepresidente''': {{bandera|España}} Vicente Farach Pérez
* '''Consejero delegado''': {{bandera|España}} [[Enrique Ortiz Selfa]]
* '''Presidente de la fundación''': {{bandera|España}} José Santacruz
* '''Vicepresidente de la fundación''': {{bandera|España}}
* '''Patrono de la fundación''': {{bandera|España}} Miguel Quintanilla
* '''Secretario del consejo''': {{bandera|España}} Luis Berenguer
* '''Director de operaciones''': {{bandera|España}} Carlos Parodi
* '''Director deportivo''': {{bandera|España}} [[Sergio Fernández Álvarez]]
* '''Secretario técnico''': {{bandera|España}} Carmelo del Pozo
* '''Director Financiero''': {{bandera|España}} Luis Manfredi
* '''Director de Comunicacion''': {{bandera|España}} Miguel Ángel López
* '''Jefa de prensa''': {{bandera|España}} Sandra Cañamares
* '''Director del fútbol base''': {{bandera|España}} Rafael Ruiz "Coco"
* '''Coordinador de metodología del fútbol base''': {{bandera|España}} [[Juanmi Gelabert]]

==Presidents==

Al llarg de l'història del club han sigut molts els encargats de la presidència del mateix. El més destacats és [[José Rico Pérez]] que va estar 14 anys consecutius en el càrrec,l'època de majors exits del club

{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* Heliodoro García (desconocido/22)
* José Masiá Enebra (1922/23)
* Alberto Misó (1923/24)
* Enrique Picó (1924/25)
* José Olmos (1925/26)
* Enrique Arlandiz (1926/27)
* Enrique Picó (1927/29)
* Eduardo Campos de España (1929/30)
* José Antonio Larrinaga Gorostiza (1930/36)
* Eladio Pérez del Castillo (1939/41)
* Joaquín Quero Bravo (1941/42)
* [[José Abad Gosálbez]] (1942/44)
* Renato Bardín Más (1944/45)
* Miguel Alemany Selfa (1945/48)
* José Geralt Rull (1948/49)
* [[Heliodoro Madrona Julbe]] (1949/51)
* [[Alfonso Guixot Guixot]] (1951/53)
* Juan Pastor Catalán (1953/54)
* [[Alfonso Guixot Guixot]] (1954/55)
* Paulino Verdú Pérez (1955/57)
||
* Luis Ghiloni Rosneoblet (1957/58)
* Felipe Fuster Santamaría (1958/62)
* Francisco Muñoz Llorens (1962/64)
* Joaquín Ferrer Strenge (1964/68)
* Tomás Tarruella Alonso (1968/71)
* Miguel Luis Vidal Masanet (1971)
* [[José Rico Pérez]] (12 de marzo de 1971 - 16 de agosto de 1984)
* José Torregrosa Ronda (interino) (16 de agosto de 1984 - 25 de mayo de 1987)
* José Ramón Solano Rodríguez (1987/88)
* [[Emilio Orgilés Pérez]] (20 de marzo de 1988 – 4 de junio de 1990)
* Manuel Albarracín (18 de julio de 1990 - 10 de marzo de 1992)
* Aniceto Benito Núñez (18 de mayo de 1992 - 20 de noviembre de 1997)
* Francisco Peris Pastor (20 de noviembre de 1997 - 26 de noviembre de 1998)<ref>[http://www.elpais.com/articulo/deportes/Muere/Francisco/Peris/presidente/Hercules/elpepidep/19981127elpepidep_19/Tes Muere Francisco Peris, presidente del Hércules]. El País.</ref><ref>[http://www.elmundo.es/1998/12/18/deportes/18N0103.html «Sandro, tu caza comienza, cerdo»]. El Mundo. La noticia comenta el fallecimiento de Peris siendo presidente en activo.</ref>
* Francisco Muñoz Llorens (interino) (1998/99)<ref>[http://www.elchecf.es/pdfnoticias/0405mundo27.pdf Adiós al padre del Rico Pérez].</ref>
* Antonio Alberola (interino) (1999)
* Luis Esteban Marcos (1999)<ref>[http://www.elmundo.es/1999/12/01/deportes/01N0113.html Ortiz reconoce que compró a Asensio el 67% del Hércules]. El Mundo.</ref>
* José Enrique Carratalá Ferrández (diciembre de 1999 - 2004)
* [[Enrique Ortiz Selfa]] (2004 - 11 de noviembre de 2004)
* [[Valentín Botella Ros]] (11 de noviembre de 2004 - actualidad)
|}

==Himne==

{| class="toccolours" style="float: right; margin-left: 1em; margin-right:1em; font-size: 90%; background:#FFEFDB; color:black; width:25em; max-width:30%;" cellspacing="5"
| style="text-align: justify;"|
<center>
«Alicante tiene tres cosas, 
que en España son muy famosas; 
son sus playas son sus palmeras, 
y su equipo que es el mejor. 

Todos juntos y en armonía, 
le animamos día tras día; 
no hay equipo que se le iguale, 
es el Hércules campeón. 

¡Ahi va!, cuando juegan al ataque, 
todos temen su coraje. 
¡Ahi va! no hay rival que le resista, 
es el HÉRCULES CAMPEÓN.» 

<center>''Himno del Hércules C.F. (1974)''
|}

==Estadi==

Construït per l'Hèrcules, va ser inaugurat el [[3 d'agosto]] de [[1974]] amb un partit amistós entre l'Hèrcules Club de Futbol i el [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]. El primer partit oficial ho van disputar l'Hèrcules i el [[Reial Murcia]] i va finalitzar amb empat a dos gols.
L'estadi presa el nom de '''don [[José Rico Pérez]]''', president de l'Hèrcules que va ser promotor de la construcció del mateix. En ell es van disputar tres partits del Campionat Mundial de Futbol Espanya 1982, dos d'ells de la fase prèvia en què actuava la [[Selección Argentina de Fútbol|Selección d'Argentina]] com a local, i el partit pel tercer i quart lloc disputat per [[Selección de futbol de Francia|Francia]] i [[Selección de futbol de Polonia|Polonia]], resultant guanyador l'equip polonés.

En [[1994]] l'estadi passa a ser propietat municipal, després de l'acord del Club i l'Ajuntament pel qual este últim comprava la instal·lació per 900 milions de les antigues Pessetes, perquè el Club cancel·lara els seus deutes i realitzara la conversió en Societat Anònima Esportiva.

El [[11 d'abril]] de [[2007]], el [[Estadio José Rico Pérez]] deixa de ser propietat municipal per a passar a propietat del '''Hèrcules''' després de 13 anys, després de pagar el preu que va costar més la pujada del IPC des de [[1994]]. A més, s'està gestant un projecte per a reformar l'estadi amb arquitectes de renom mundial. Des del club es pretén crear un estadi que siga punt de referència en la ciutat de [[Alacant]].
Finalment van ser dos els projectes triats per a remodelar l'estadi; el de Llepa-la i els alacantins Subarquitectura i Ene6. En (2008) ambdós estudis estan treballant en el projecte definitiu"

==Dades del club==

* '''Número d'abonats 2011/12 ''': 9.405 abonats
* '''Penyas 2010/11 ''': 72
* '''Major número d'abonats de la seua història''': 21.572 ([[Primera Divisió de Espanya 1974/75|temporada 1974/75]]).
* '''Temporades en [[Primera Divisió de Espanya|Primera Divisió]]''': 20
* '''Temporades en [[Segunda Divisió de Espanya|Segunda Divisió]]''': 41
* '''Temporades en [[Segunda Divisió B de Espanya|Segunda División ]]''': 11
* '''Millor posició en la liga 5º '''
* '''Pitjor posició en la liga 21º '''
* '''Actual President''': [[Valentín Botella Ros]]
* '''Màximo accionista''': [[Enrique Ortiz Selfa]]
* '''Marca esportiva''': [[Nike]]

=== Plantilla 2011/12 ===
* ''Actualizat al [[1 de septiembre]] de [[2011]]''.<ref>{{cita web | autor = herculescf.es | año = | url = http://www.herculescf.es/principal.php?nombreModulo=primerEquipoPortada&idmenu=5 | título = Plantilla en la web oficial | obra = | fechaacceso = 14 de febrero | añoacceso = 2008 }}</ref><ref>{{cita web | autor = [[Liga de Fútbol Profesional (España)|LFP]] | año = | url = http://www.lfp.es | título = Plantilla en la LFP | obra = | fechaacceso = 14 de febrero | añoacceso = 2008 }}</ref>

{| class="sortable" border=1 width=1050px cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- align=center bgcolor=blue style="color:white;"
!Dorsal
!Jugador
!Posición
!Altura (m.)
!Edad
!Procedencia
!En el club desde
!Contrato hasta
!Observaciones
|-
|1
|align=left|{{bandera|España}} [[Juan Carlos Martin Corral|'''Juan Carlos''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Portero]]
|1'87
|{{edad|20|1|1988}}
|align=left|[[Rayo Vallecano]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|3
|align=left|{{bandera|España}} [[Juan Ramón Cabrero|'''Juanra''' Cabrero]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'83
|{{edad|20|4|1980}}
|align=left|[[CD Numancia]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|4
|align=left|{{bandera|España}} [[Sergio Alejandro Díaz|'''Sergio''' Alejandro Díaz]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'94
|{{edad|9|2|1985}}
|align=left| [[Club Gimnàstic de Tarragona|Gimnàstic de Tarragona]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|5
|align=left|{{bandera|España}} [[Samuel Llorca|'''Samuel''' Llorca]] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capitán]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'87
|{{edad|26|4|1985}}
|align=left|[[Elche Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2015]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|6
|align=left|{{bandera|España}} [[Alberto Escassi|Alberto '''Escassi''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'84
|{{edad|28|2|1989}}
|align=left|[[Getafe Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedido
|-
|7
|align=left|{{bandera|España}} [[Urko Vera|'''Urko Vera''']]
|align=left|[[Delantero]]
|1'90
|{{edad|14|5|1987}}
|align=left|[[Athletic de Bilbao]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|8
|align=left|{{bandera|España}} [[Miguel Herrero Javaloyas|'''Míchel''' Herrero]]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'81
|{{edad|29|7|1988}}
|align=left|[[Valencia Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedido
|-
|9
|align=left|{{bandera|España}} [[David Aganzo|David '''Aganzo''']]
|align=left|[[Delantero]]
|1'77
|{{edad|10|1|1981}}
|align=left|[[Rayo Vallecano]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|10
|align=left|{{bandera|España}} [[Jorge López Marco|'''Tote''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capitán]]
|align=left|[[Delantero]]
|1'77
|{{edad|23|1|1978}}
|align=left|[[Real Valladolid]]
|[[2006]]
|[[2012]]
|[[Archivo:Injury icon 2.svg|15px|Lesionado]]
|-
|11
|align=left|{{bandera|España}} [[Juanmi Callejón|Juanmi '''Callejón''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'79
|{{edad|11|2|1987}}
|align=left| [[Córdoba Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|14
|align=left|{{bandera|Colombia}} [[Abel Aguilar|'''Abel Aguilar''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'85
|{{edad|6|1|1985}}
|align=left|[[Real Zaragoza]]
|[[2010]]
|[[2014]]
|Internacional
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|15
|align=left|{{bandera|España}} [[Sergio Díaz Castilla|'''Sergio Díaz''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'82
|{{edad|2|7|1991}}
|align=left|[[Málaga Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|16
|align=left|{{bandera|España}} [[Francisco Peña Romero|Paco '''Peña''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capità]]
|align=left|[[Defensa]]
|1'70
|{{edad|25|7|1978}}
|align=left|[[Real Murcia]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|17
|align=left|{{bandera|España}}[[Carlos Calvo Sobrado|'''Carlos Calvo''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'74
|{{edad|18|9|1985}}
|align=left|[[Udinese Calcio]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|19
|align=left|{{bandera|España}} [[Diego Rivas|'''Diego Rivas''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'80
|{{edad|27|4|1980}}
|align=left|[[Real Sociedad]]
|[[2011]]
|[[2014]]
|
|-
|20
|align=left|{{bandera|España}} [[José Francisco Mora|Pepe '''Mora''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'86
|{{edad|11|6|1981}}
|align=left|[[Recreativo de Huelva]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|21
|align=left|{{bandera|España}} [[Adrián Sardinero|Adrián '''Sardinero''']]
|align=left|[[Davanter]]
|1'80
|{{edad|13|10|1990}}
|align=left|[[Getafe Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|22
|align=left|{{bandera|España}} [[Felipe Sanchón|Felipe '''Sanchón''']]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'64
|{{edad|8|4|1982}}
|align=left|[[Udinese Calcio]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|23
|align=left|{{bandera|España}} [[Anaitz Arbilla Zabala|Anaitz '''Arbilla''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'77
|{{edad|15|5|1987}}
|align=left|[[UD Salamanca]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|24
|align=left|{{bandera|Portugal}} [[Tiago Filipe Figueiras Gomes|'''Tiago Gomes''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capità]]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'81
|{{edad|18|8|1985}}
|align=left|[[Steaua Bucarest]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|25
|align=left|{{bandera|España}} [[Ismael Falcón|Ismael '''Falcón''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Portero]]
|1'85
|{{edad|24|4|1984}}
|align=left|[[Celta de Vigo]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="ADD8E6"
|26
|align=left|{{bandera|Venezuela}} [[Jesús Pastor|'''Jesús Pastor''']]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'74
|{{edad|27|4|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|27
|align=left|{{bandera|España}} [[Fernando Romero Fernández|'''Titi''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Centrocampista]]
|1'77
|{{edad|1|1|1992}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|30
|align=left|{{bandera|España}} [[Francisco José Linares Fernández|Fran '''Linares''']]
|align=left|[[Porter (fútbol)|Portero]]
|1'81
|{{edad|1|9|1991}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|3er portero
|- bgcolor="ADD8E6"
|33
|align=left|{{bandera|España}} [[José Sellés Más|Pepe'''Sellés''']]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'73
|{{edad|1|1|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|35
|align=left|{{bandera|España}} [[Brian Pallarés Blasco|'''Brian''' Pallarés]]
|align=left|[[Delantero (fútbol)|Davanter]]
|1'78
|{{edad|2|3|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|}

* [[Archivo:Captain sports.svg|15px|Capità]] = ''[[Capitán (fútbol)|Capitán]]''
* [[Archivo:Injury icon 2.svg|15px|Lesionat]] = ''[[Lesiones deportivas|Lesionado de larga duración]]''
* Els jugadors amb dorsals superiors al 25 són, jugadors del [[Hèrcules Club de Fútbol B]],

== Enllaços externs ==
* [http://www.herculescf.es Portal web oficial]
* [http://www.herculesfemenino.com Portal web oficial del Hèrcules Femení]
* [http://www.asociacionherculanos.es Associació Herculans]
* [http://www.machohercules.com Web no oficial]
* [http://www.herculesdealicante.com Web Hèrcules de Alicante.com]
* [http://foroblanquiazul.foroportal.es/foro/ Forum d'Aficionats del Hèrcules]

[[Categoria:Fútbol Valencià]]

Usuari discussió:Sempreval

2011-11-14T23:05:00Z

Carlos aliknt:

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-14T20:18:58Z

Carlos aliknt: Se desfà la revisió 50791 de Sempreval (Discussió)

[[Image:Hercules.jpg|thumb|right|200px|<center>Escut de l'Hèrcules d'[[Alacant]] CF.</center>]]

L'Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol. és un club de [[fútbol]] de la [[Comunitat Valenciana]], de la ciutat d'[[Alacant]] en la [[província d'Alacant]]. Fon fundat en [[1914]] i feredat en [[1922]] i actualment juga en la [[Segona Divisió de Espanya]].

La temporada [[2009]]-[[2010]] queda classificat en 2ª posició en el campeonat de 2ª divisió i conseguix un nou ascens a la 1ª divisió de la lliga espanyola.

En total ha militat en 20 ocasions en la 1ª divisió del fútbol espanyol.
Posseïx una trajectòria de 20 temporades en [[Primera Divisió d'España|Primera División]] i 40 en [[Segunda Divisió d'España|Segunda División]]. El seu major èxit en lliga ha sigut un 5t lloc en [[Primera Divisió d'España|Primera]], en la [[Primera Divisió d'Espanya 1974/75|temporada 1974/75]], on després d'empatar a punts amb el 4t classificat,, no va disputar la [[Copa de la UEFA]] per la diferència de gols. En [[1936]] va aconseguir la semifinal del [[Copa del Rei de Fútbol|Trofeo President de la II República]], sent fins a la data el seu major èxit en este torneig.En la seua trajectòria també destaca el subcampionat d'Espanya Amateur, en la final disputada del qual l'1 de juny de 1930 en l'estadi de Montjuich (actual estadi Olímpic Lluis Companys) es va perdre contra el Gijón per 3-2 amb l'assistència dels reis d'Espanya.

El [[Vicente Pastor Alfosea|fundador]] del club es va inspirar en els valors que representava l'heroi de la [[mitología griega]] [[Hércules]] per a donar-li nom al club. El seu crit de guerra és ''Macho Hércules'', i el seu [[gentilicio]]que és com es coneix a l'afició del Real Club Esportiu de La Corunya,[http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/2a_division/hercules/es/desarrollo/1084721.html Notícia herculinos-herculanos]fet que molesta als aficionados[http://www.google.es/#hl=es&q=herculanos+herculinos&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&fp=527e96e32f344d2d Pàgines sobre termes herculano i herculino]).L'altre equip alacantí el [[Elx Club de Fútbol]] és el seu rival històric per excel·lència, on ambdós clubs mantenen la dita rivalitat des dels seus inicis i al representar a les dos principals ciutats de la [[provincia d'Alacant]] que disten a només 21 quilòmetres entre si, a més manté una certa rivalitat encara que esta en menor nivell amb el [[Valencia Club de Fútbol]].

==Denominacions==

* [[1914]]-[[1941]]: '''Hèrcules Football Club'''.
* [[1941]]-[[1942]]: '''Alicante Club Esportivo'''.
* [[1942]]-[[1943]]: '''Hèrcules de Alicante'''.
* [[1943]]-[[1969]]: '''Hèrcules Club de Fútbol'''.
* [[1969]]: '''Hèrcules de Alicante Club de Fútbol'''.
* [[1969]]-[[2011]]: '''Hèrcules Club de Fútbol'''. [[sociedad anónima deportiva]] desde [[1995]].
* [[2011]]- presente: '''Hèrcules de Alicante Club de Fútbol S.A.D.'''.

==Administració==

* '''Presidente''': {{bandera|España}} [[Valentín Botella]]
* '''Vicepresidente''': {{bandera|España}} Vicente Farach Pérez
* '''Consejero delegado''': {{bandera|España}} [[Enrique Ortiz Selfa]]
* '''Presidente de la fundación''': {{bandera|España}} José Santacruz
* '''Vicepresidente de la fundación''': {{bandera|España}}
* '''Patrono de la fundación''': {{bandera|España}} Miguel Quintanilla
* '''Secretario del consejo''': {{bandera|España}} Luis Berenguer
* '''Director de operaciones''': {{bandera|España}} Carlos Parodi
* '''Director deportivo''': {{bandera|España}} [[Sergio Fernández Álvarez]]
* '''Secretario técnico''': {{bandera|España}} Carmelo del Pozo
* '''Director Financiero''': {{bandera|España}} Luis Manfredi
* '''Director de Comunicacion''': {{bandera|España}} Miguel Ángel López
* '''Jefa de prensa''': {{bandera|España}} Sandra Cañamares
* '''Director del fútbol base''': {{bandera|España}} Rafael Ruiz "Coco"
* '''Coordinador de metodología del fútbol base''': {{bandera|España}} [[Juanmi Gelabert]]

==Presidents==

Al llarg de l'història del club han sigut molts els encargats de la presidència del mateix. El més destacats és [[José Rico Pérez]] que va estar 14 anys consecutius en el càrrec,l'època de majors exits del club

{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* Heliodoro García (desconocido/22)
* José Masiá Enebra (1922/23)
* Alberto Misó (1923/24)
* Enrique Picó (1924/25)
* José Olmos (1925/26)
* Enrique Arlandiz (1926/27)
* Enrique Picó (1927/29)
* Eduardo Campos de España (1929/30)
* José Antonio Larrinaga Gorostiza (1930/36)
* Eladio Pérez del Castillo (1939/41)
* Joaquín Quero Bravo (1941/42)
* [[José Abad Gosálbez]] (1942/44)
* Renato Bardín Más (1944/45)
* Miguel Alemany Selfa (1945/48)
* José Geralt Rull (1948/49)
* [[Heliodoro Madrona Julbe]] (1949/51)
* [[Alfonso Guixot Guixot]] (1951/53)
* Juan Pastor Catalán (1953/54)
* [[Alfonso Guixot Guixot]] (1954/55)
* Paulino Verdú Pérez (1955/57)
||
* Luis Ghiloni Rosneoblet (1957/58)
* Felipe Fuster Santamaría (1958/62)
* Francisco Muñoz Llorens (1962/64)
* Joaquín Ferrer Strenge (1964/68)
* Tomás Tarruella Alonso (1968/71)
* Miguel Luis Vidal Masanet (1971)
* [[José Rico Pérez]] (12 de marzo de 1971 - 16 de agosto de 1984)
* José Torregrosa Ronda (interino) (16 de agosto de 1984 - 25 de mayo de 1987)
* José Ramón Solano Rodríguez (1987/88)
* [[Emilio Orgilés Pérez]] (20 de marzo de 1988 – 4 de junio de 1990)
* Manuel Albarracín (18 de julio de 1990 - 10 de marzo de 1992)
* Aniceto Benito Núñez (18 de mayo de 1992 - 20 de noviembre de 1997)
* Francisco Peris Pastor (20 de noviembre de 1997 - 26 de noviembre de 1998)<ref>[http://www.elpais.com/articulo/deportes/Muere/Francisco/Peris/presidente/Hercules/elpepidep/19981127elpepidep_19/Tes Muere Francisco Peris, presidente del Hércules]. El País.</ref><ref>[http://www.elmundo.es/1998/12/18/deportes/18N0103.html «Sandro, tu caza comienza, cerdo»]. El Mundo. La noticia comenta el fallecimiento de Peris siendo presidente en activo.</ref>
* Francisco Muñoz Llorens (interino) (1998/99)<ref>[http://www.elchecf.es/pdfnoticias/0405mundo27.pdf Adiós al padre del Rico Pérez].</ref>
* Antonio Alberola (interino) (1999)
* Luis Esteban Marcos (1999)<ref>[http://www.elmundo.es/1999/12/01/deportes/01N0113.html Ortiz reconoce que compró a Asensio el 67% del Hércules]. El Mundo.</ref>
* José Enrique Carratalá Ferrández (diciembre de 1999 - 2004)
* [[Enrique Ortiz Selfa]] (2004 - 11 de noviembre de 2004)
* [[Valentín Botella Ros]] (11 de noviembre de 2004 - actualidad)
|}

==Himne==

{| class="toccolours" style="float: right; margin-left: 1em; margin-right:1em; font-size: 90%; background:#FFEFDB; color:black; width:25em; max-width:30%;" cellspacing="5"
| style="text-align: justify;"|
<center>
«Alicante tiene tres cosas, 
que en España son muy famosas; 
son sus playas son sus palmeras, 
y su equipo que es el mejor. 

Todos juntos y en armonía, 
le animamos día tras día; 
no hay equipo que se le iguale, 
es el Hércules campeón. 

¡Ahi va!, cuando juegan al ataque, 
todos temen su coraje. 
¡Ahi va! no hay rival que le resista, 
es el HÉRCULES CAMPEÓN.» 

<center>''Himno del Hércules C.F. (1974)''
|}

==Estadi==

Construït per l'Hèrcules, va ser inaugurat el [[3 d'agosto]] de [[1974]] amb un partit amistós entre l'Hèrcules Club de Futbol i el [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]. El primer partit oficial ho van disputar l'Hèrcules i el [[Reial Murcia]] i va finalitzar amb empat a dos gols.
L'estadi presa el nom de '''don [[José Rico Pérez]]''', president de l'Hèrcules que va ser promotor de la construcció del mateix. En ell es van disputar tres partits del Campionat Mundial de Futbol Espanya 1982, dos d'ells de la fase prèvia en què actuava la [[Selección Argentina de Fútbol|Selección d'Argentina]] com a local, i el partit pel tercer i quart lloc disputat per [[Selección de futbol de Francia|Francia]] i [[Selección de futbol de Polonia|Polonia]], resultant guanyador l'equip polonés.

En [[1994]] l'estadi passa a ser propietat municipal, després de l'acord del Club i l'Ajuntament pel qual este últim comprava la instal·lació per 900 milions de les antigues Pessetes, perquè el Club cancel·lara els seus deutes i realitzara la conversió en Societat Anònima Esportiva.

El [[11 d'abril]] de [[2007]], el [[Estadio José Rico Pérez]] deixa de ser propietat municipal per a passar a propietat del '''Hèrcules''' després de 13 anys, després de pagar el preu que va costar més la pujada del IPC des de [[1994]]. A més, s'està gestant un projecte per a reformar l'estadi amb arquitectes de renom mundial. Des del club es pretén crear un estadi que siga punt de referència en la ciutat de [[Alacant]].
Finalment van ser dos els projectes triats per a remodelar l'estadi; el de Llepa-la i els alacantins Subarquitectura i Ene6. En (2008) ambdós estudis estan treballant en el projecte definitiu"

==Dades del club==

* '''Número d'abonats 2011/12 ''': 9.405 abonats
* '''Penyas 2010/11 ''': 72
* '''Major número d'abonats de la seua història''': 21.572 ([[Primera Divisió de Espanya 1974/75|temporada 1974/75]]).
* '''Temporades en [[Primera Divisió de Espanya|Primera Divisió]]''': 20
* '''Temporades en [[Segunda Divisió de Espanya|Segunda Divisió]]''': 41
* '''Temporades en [[Segunda Divisió B de Espanya|Segunda División ]]''': 11
* '''Millor posició en la liga 5º '''
* '''Pitjor posició en la liga 21º '''
* '''Actual President''': [[Valentín Botella Ros]]
* '''Màximo accionista''': [[Enrique Ortiz Selfa]]
* '''Marca esportiva''': [[Nike]]

=== Plantilla 2011/12 ===
* ''Actualizat al [[1 de septiembre]] de [[2011]]''.<ref>{{cita web | autor = herculescf.es | año = | url = http://www.herculescf.es/principal.php?nombreModulo=primerEquipoPortada&idmenu=5 | título = Plantilla en la web oficial | obra = | fechaacceso = 14 de febrero | añoacceso = 2008 }}</ref><ref>{{cita web | autor = [[Liga de Fútbol Profesional (España)|LFP]] | año = | url = http://www.lfp.es | título = Plantilla en la LFP | obra = | fechaacceso = 14 de febrero | añoacceso = 2008 }}</ref>

{| class="sortable" border=1 width=1050px cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- align=center bgcolor=blue style="color:white;"
!Dorsal
!Jugador
!Posición
!Altura (m.)
!Edad
!Procedencia
!En el club desde
!Contrato hasta
!Observaciones
|-
|1
|align=left|{{bandera|España}} [[Juan Carlos Martin Corral|'''Juan Carlos''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Portero]]
|1'87
|{{edad|20|1|1988}}
|align=left|[[Rayo Vallecano]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|3
|align=left|{{bandera|España}} [[Juan Ramón Cabrero|'''Juanra''' Cabrero]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'83
|{{edad|20|4|1980}}
|align=left|[[CD Numancia]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|4
|align=left|{{bandera|España}} [[Sergio Alejandro Díaz|'''Sergio''' Alejandro Díaz]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'94
|{{edad|9|2|1985}}
|align=left| [[Club Gimnàstic de Tarragona|Gimnàstic de Tarragona]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|5
|align=left|{{bandera|España}} [[Samuel Llorca|'''Samuel''' Llorca]] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capitán]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'87
|{{edad|26|4|1985}}
|align=left|[[Elche Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2015]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|6
|align=left|{{bandera|España}} [[Alberto Escassi|Alberto '''Escassi''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'84
|{{edad|28|2|1989}}
|align=left|[[Getafe Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedido
|-
|7
|align=left|{{bandera|España}} [[Urko Vera|'''Urko Vera''']]
|align=left|[[Delantero]]
|1'90
|{{edad|14|5|1987}}
|align=left|[[Athletic de Bilbao]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|8
|align=left|{{bandera|España}} [[Miguel Herrero Javaloyas|'''Míchel''' Herrero]]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'81
|{{edad|29|7|1988}}
|align=left|[[Valencia Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedido
|-
|9
|align=left|{{bandera|España}} [[David Aganzo|David '''Aganzo''']]
|align=left|[[Delantero]]
|1'77
|{{edad|10|1|1981}}
|align=left|[[Rayo Vallecano]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|10
|align=left|{{bandera|España}} [[Jorge López Marco|'''Tote''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capitán]]
|align=left|[[Delantero]]
|1'77
|{{edad|23|1|1978}}
|align=left|[[Real Valladolid]]
|[[2006]]
|[[2012]]
|[[Archivo:Injury icon 2.svg|15px|Lesionado]]
|-
|11
|align=left|{{bandera|España}} [[Juanmi Callejón|Juanmi '''Callejón''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'79
|{{edad|11|2|1987}}
|align=left| [[Córdoba Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|14
|align=left|{{bandera|Colombia}} [[Abel Aguilar|'''Abel Aguilar''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'85
|{{edad|6|1|1985}}
|align=left|[[Real Zaragoza]]
|[[2010]]
|[[2014]]
|Internacional
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|15
|align=left|{{bandera|España}} [[Sergio Díaz Castilla|'''Sergio Díaz''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'82
|{{edad|2|7|1991}}
|align=left|[[Málaga Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|16
|align=left|{{bandera|España}} [[Francisco Peña Romero|Paco '''Peña''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capità]]
|align=left|[[Defensa]]
|1'70
|{{edad|25|7|1978}}
|align=left|[[Real Murcia]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|17
|align=left|{{bandera|España}}[[Carlos Calvo Sobrado|'''Carlos Calvo''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'74
|{{edad|18|9|1985}}
|align=left|[[Udinese Calcio]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|19
|align=left|{{bandera|España}} [[Diego Rivas|'''Diego Rivas''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'80
|{{edad|27|4|1980}}
|align=left|[[Real Sociedad]]
|[[2011]]
|[[2014]]
|
|-
|20
|align=left|{{bandera|España}} [[José Francisco Mora|Pepe '''Mora''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'86
|{{edad|11|6|1981}}
|align=left|[[Recreativo de Huelva]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|21
|align=left|{{bandera|España}} [[Adrián Sardinero|Adrián '''Sardinero''']]
|align=left|[[Davanter]]
|1'80
|{{edad|13|10|1990}}
|align=left|[[Getafe Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|22
|align=left|{{bandera|España}} [[Felipe Sanchón|Felipe '''Sanchón''']]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'64
|{{edad|8|4|1982}}
|align=left|[[Udinese Calcio]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|23
|align=left|{{bandera|España}} [[Anaitz Arbilla Zabala|Anaitz '''Arbilla''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'77
|{{edad|15|5|1987}}
|align=left|[[UD Salamanca]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|24
|align=left|{{bandera|Portugal}} [[Tiago Filipe Figueiras Gomes|'''Tiago Gomes''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capità]]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'81
|{{edad|18|8|1985}}
|align=left|[[Steaua Bucarest]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|25
|align=left|{{bandera|España}} [[Ismael Falcón|Ismael '''Falcón''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Portero]]
|1'85
|{{edad|24|4|1984}}
|align=left|[[Celta de Vigo]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="ADD8E6"
|26
|align=left|{{bandera|Venezuela}} [[Jesús Pastor|'''Jesús Pastor''']]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'74
|{{edad|27|4|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|27
|align=left|{{bandera|España}} [[Fernando Romero Fernández|'''Titi''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Centrocampista]]
|1'77
|{{edad|1|1|1992}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|30
|align=left|{{bandera|España}} [[Francisco José Linares Fernández|Fran '''Linares''']]
|align=left|[[Porter (fútbol)|Portero]]
|1'81
|{{edad|1|9|1991}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|3er portero
|- bgcolor="ADD8E6"
|33
|align=left|{{bandera|España}} [[José Sellés Más|Pepe'''Sellés''']]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'73
|{{edad|1|1|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|35
|align=left|{{bandera|España}} [[Brian Pallarés Blasco|'''Brian''' Pallarés]]
|align=left|[[Delantero (fútbol)|Davanter]]
|1'78
|{{edad|2|3|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|}

* [[Archivo:Captain sports.svg|15px|Capità]] = ''[[Capitán (fútbol)|Capitán]]''
* [[Archivo:Injury icon 2.svg|15px|Lesionat]] = ''[[Lesiones deportivas|Lesionado de larga duración]]''
* Els jugadors amb dorsals superiors al 25 són, jugadors del [[Hèrcules Club de Fútbol B]],

== Enllaços externs ==
* [http://www.herculescf.es Portal web oficial]
* [http://www.herculesfemenino.com Portal web oficial del Hèrcules Femení]
* [http://www.asociacionherculanos.es Associació Herculans]
* [http://www.machohercules.com Web no oficial]
* [http://www.herculesdealicante.com Web Hèrcules de Alicante.com]
* [http://foroblanquiazul.foroportal.es/foro/ Forum d'Aficionats del Hèrcules]

[[Categoria:Fútbol Valencià]]

Usuari discussió:Admin/Archiu 2008-2013

2011-11-14T20:16:55Z

Carlos aliknt:

{{Benvingut}}

Hola, Admin. Soc un (potencial) nou usuari de la Uiquipèdia, i des de fa unes dies estic tractant de posar-me en contacte en el seu administrador a través de [[Uiquipèdia:Portal]]. Eres tu l'administrador, o un d'ells? Podries contestar-me a les preguntes que faig en el Portal? Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 06:09, 16 abr 2008 (PDT)

----
Gràcies! Sí, m'he donat conte més tart que no havia iniciat sessió! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:33, 12 jul 2008 (UTC)

----
Moltes gràcies per llevar l'accent de la foto que vaig pujar ahir. Dins de lo poc que sé de wikis ya m'havia donat conte que l'accent seria provablement el problema, i havia tractat de borrar l'archiu i substituir-lo per un atre en un nom compatible. Pero no vaig poder averiguar cóm fer-ho (només podeu borrar fotos els administradors?). En qualsevol cas, em queda un dubte: a on NO es pot posar l'accent? En el nom de l'archiu, abans de pujar-lo a Uiquipèdia? O en el nom de la pàgina de Uiquipèdia a on pugem la foto? O en els dos llocs? Seria convenient explicar un poc açò en la pàgina de "Pujar image" per a que els nous usuaris no peguen tantes patades com yo ara. Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 15:53, 14 jul 2008 (UTC)

----
No sé res d'este Domingo Gimeno Peña, pero en qualsevol cas no veig que el camí correcte de la Uiquipèdia siga anar copiant textos d'ací i d'allà, encara que es tinga el permís. --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:56, 17 jul 2008 (UTC)

----
Em sembla perfecte, com dius, si l'us d'eixe tipo de textos és veu com un punt de partida. Perfecte! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 21:49, 17 jul 2008 (UTC)
----

Estic pensant en posar l'etiqueta de no rellevant en alguns grans artículs. Mare meua, tenim que demanar una miqueta mes d'esforç, jajajjaja 12:04, 16 ag 2008 (UTC)--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:22, 16 ag 2008 (UTC)

== PJV ==

che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??

== PJV ==

che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??

== Pregunta ==

Hola admin, tinc un mensage nou teu i no se a que te referixes en lo de <nowiki>{{traducció automàtica}}</nowiki> ¿Me pots explicar com va això?

¿Pero eixa plantilla pot traduir tot lo text sens que yo facha res? [[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]]

Ah, d'acort pero per ara no faig traduccions automàtiques, es a dir, ho traduixc yo mateix, ademés de que tinc ací el diccionari de la RACV i un traductor integrat per si tinc alguna falta. [[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]]

Pero el Salt eixe.. ¿Està en valencià o en "catlencià" (AVL)? --[[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]] 15:05, 8 nov 2008 (UTC)

== Proposicio ==

Hola admin, no se si eres tu el encarregat d'esta uiquipedia o no, pero al cas de que no hu sigues, m'agradaria que parlares en la gent que controla açò. A vore, no se si has vist els meus articuls, he contribuit molt, i ara yo volia dirte una cosa. ¿Perqué no se fiquen aci les normes que esta seguint atres webs com per eixemple www.elpalleter.com?

Vull dir, unes normes més acostaes al valencià, ya que la RACV, s'ha alluntat molt del valencià. Voldria ensenyarte unes normes que mes valencianes i en les que la gent està mes identificà.

Supresio de la -D- intervocalica dels grups -ADA, -ADES, -ADOR, -ADORS, -ADORES

Valencià: Vesprà, Llauraor, Pintaes...
RACV: Vesprada, Llaurador, Pintades...

Supresio dels guionets innecesaris:

Valencià: Donameu, fero, contameu

RACV: Dona-m'ho, fer-ho, conta-m'ho

PERO si que estiga present el apostrof per a dir per eixemple dona'm, vore't...

Canvi de l'accentuacio.
Les normes de accentuacio serien molt mes senzilles, solament s'utilisarien per a les paraules que coincidixen a l'hora d'escriure. Entonses tenim el cas en el que tindriem "pel" (Per el) i "pel" (Pelo) en el que afegirien les tildetes de (`) a la e oberta, i entonses seria:

"Hu fem pel carrer" i "T'ha caigut molt de pèl"
Crec que queda clar lo que vullc dir.

Tambe als casos en que les paraules coincidixen, per eixemple VALENCIA (Per a dir la provincia de Valencia o la llengua valenciana) una d'elles seria la accentuà, pues la que té el colp de força en la ultima silaba.

Entonses tindriem:
Valencia (Ciutat i provincia)
i valencià (llengua valenciana)

Tambe per eixemple: comunica't i comunicàt
Comunica't (Comunícate)
Comunicàt (Comunicado)

De forma que no importaria si la paraula termina en n, s, j, t...

Ademes de ser utilisat tambe el accent en el cas al que desapareix la D intervocalica, vullc dir, VESPRÀ i no VESPRA.

Una accentuacio molt senzilla.

Despues, se deuria afegir les formes vaig-vas-va-vam-vau-van anar conjuntament en les formes vaig-vares-va-varem-vareu-varen anar.
Se deuria utilisar la forma hu o heu (ya que les dos s'utilisen) en conter d'escriure ho ya que (yo per hu manco) no dic "ya o fare" sino "ya u fare"...

Tindria que afegir el "hasta" que pot ser un castellanisme encara que he llegit que podria vindre tambe de "hatta" (del arap), el castellanisme "entonses", la forma "Pos" o "Pues" ya que "Pues" és castellanisme mentres que encara aixina "Pos" ha segut una forma utilisà inclus per Joanot Martorell. Deuria deixar a una banda el "després", una barrejà entre "Despus/Despuix/Despues" + "Apres" = "Despres". De forma que deixa a part la forma TOTALMENT UTILISÀ de DESPUES. No solament aixo, la RACV admet que la R de certes paraules i verps no es pronuncia, pues ara yo dic, pues que tampoc s'escriga, es a dir:

Pendre i no Prendre
Abre i no Abre
Dimats i no Dimarts
Dependre i no Deprendre
Dinés i no Diners (¿Veus? en este cas es dinÉs perque pot ser tambe dines de TU DINES)

Atra cosa mes que s'hauria d'afegir és eixa.

Deuria aceptar la forma MENOS juntament en MANCO, i no l'arcaisme de menys, menos podria ser un castellanisme o podria vindre del llati "minus" encara que aixo dona lo mateix.
És per aixo que dona lo mateix si és o no un castellanisme ya que guerra ve d'una de les llengües germaniques, turiste de l'angles, menu del frances... el català tambe té castellanismes (toro, vas, mola...) i s'acepten, entonses els valencians tambe deuriem aceptarlos. Pero atra cosa serien paraules MOLT minoritaries com "ques" o "jamo" que aixo no aplega ni a castellanisme, simplement castellà valencianisàt que...va a ser que no...

Despues tambe hauria de admitir els verps: "admitir, transmitir, emitir, omitir, recivir i concluir, incluir, excluir i recluir" que atra vegà mes, pot ser castellanisme, o pot ser evolucio ya que és complicàt el -re i se pasa a formes mes simples, tambe estaria per eixemple el cloure > tancar...

Deuria aceptar i ficar com PRINCIPALS les formes mes vives dins del valencià, es a dir:
MOSATROS, MOS i VOSATROS, VOS

i no:
NOSATRES, NOS i VOSATRES, VOS

ya que estes no concorden molt en el valencià..
I ara ya, paraules com Reine (ademes de regne obviament), AUIA (apart d'aigua) i roido que pel contrari SOROLL ha segut REBUJAT per mes d'un filolec o documentat en tot aço.

I crec que no m'he deixat res, solament te dic que estes normes son mes al valencià i que ademes son les que utilisa el nostre partit politic del valencianisme, COALICIO VALENCIANA. Aixina que te recomane a tu i al rest de persones que s'encarreguen d'esta uiquipedia que facen com moltisimes webs valencianistes, RECTIFICAR. Ya que l'actualisacio de les normes actuals d'El Puig (RACV) és necesaria i que aixina hu creu la Societat de Filologia Valenciana (o algo aixina) entre atres importants que creuen que esta actualisacio CAL.

Espere que hu rectifiqueu perque yo preferixc escriure aixina en la uiquipedia, i m'ha agradat aço de la uiquipedia, no m'agradaria deixarla. Qualsevol pot posarse en contacte en mi a traves de la meua pagina de discussions o si vols, fer que me pose en contacte en la persona que faça falta parlar en mi.

¡Salutacions amic! --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 02:21, 25 dec 2008 (UTC)

És per aixo que yo proponc esta normativa, que si no m'equivoque, és la utilisà per Coalicio Valenciana i que ADEMES, és una de les normes que va fer la RACV. Estes normes les va fer la RACV, si ara la RACV canvia a un format tant "AVLeàt" pues no agrà chic, moltes webs seguixen estes normes (que són prou senzilles) i damunt, son les que com ya he dit, el Congres de Filologia Valenciana, entre moltes atres, diu que SERIA NECESSARI l'actualisacio d'estes normes, encara que mes que actualisacio, seria tornar arrere, es a dir, corregir. Espere que hu penseu tu i el rest de els admins de uiquipedia, pero dic, que si com a minim no se me deixa utilisar estes normes, heu perdut un uiquipediste.
Hu dic enserio, crec que deurieu fer com el demes... Ya que segurament com tanta gent hu demana, la RACV vaja a canviaro, pero mentres tant, ¿Quins millor que mosatros per anar acostumantmos a estes normes?

--[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 12:23, 25 dec 2008 (UTC)

----

== Plantilles ==

Hola!

Una pregunta: podries anar creant, quant tingues un poquet de temps plantilles, tipo plantilla de ficha de riu, de ficha de pais, etc.

Yo he estat intentanto, mirant en la wiki en castellà, pero no m'aclarisc.

Si no pogueres fero per falta de temps, a vore si me pots explicar mes o menos com se fa, perque no entenc com explica com se fan la wiki en castellà.
Gracies! [[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 00:47, 31 dec 2008 (UTC)

He creat la plantilla de ficha de riu, és dir el còdic wiki, pero ara lo que no se fer es com conseguir poder possar la plantilla en un articul, es dir que ixca, per eixemple |llongitut = |altura del naiximent =, perque he probat a copiar tal qual el còdic wiki en l'articul i aixina no se fa. Podries ajudar-me?[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 23:33, 5 gin 2009 (UTC)

Gràcies!! Si ne faig alguna més ya se a qui recurrir per a que m'ajude.[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 12:41, 6 gin 2009 (UTC)

----
Gràcies per la teua sugerència. En qüestions que poden ser polèmiques, no obstant, m'estime més propondre primer en la pàgina de discussió els canvis que crec que caldria fer en l'artícul per a evitar guerres d'edicions. Tenim eixe anunci que posen en atres wikipèdies dalt d'artículs polèmics? --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 17:00, 1 gin 2009 (UTC)

----

Hola, ho sent per si algu s'ha sentit ofes. En fi, gracies per la benvenguda. Volia trobar a un Administraor per a ferli una sugerencia. M'he donat conte que quan te registres o incies sessio, si no m'enganye, s'ha ficàt una sola interrogacio quan se fiquen les dos, i s'ha possàt la forma de tractar de voste catalana, es a dir:

Tingau voste, Vulgau voste.. En conte de l'actual; Tinga voste, Vullga voste. Espere que es corregixca, i de pas volia declarar que he fet una plantilla per a les senyes principals de països, a lo millor he tingut algun erro, pero es el primer que faig.

Salut.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:54, 17 gin 2009 (UTC)

I atra cosa, propostes:

Ensenyar com "nominar" a un articul per a que siga el articul destacat i canviar a voltes la image principal que es un poquet pesà la de la sèu de la RACV ademes de que sembla una promocio.

La frase en la falta no la trobe, anire buscantla i quan la trobe te la fique. Respecte a lo de l'articul destacàt me llig ara lo de castellà per a vore com funciona i tal, pero aixo si, m'agradaria propondre el meu que he fet esta vesprà, el de Itàlia :) aixina que ara heu mire. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:12, 17 gin 2009 (UTC)

Vaja, no puc fer un articul nominàt, aixina que tindré que esperar un mes i fer bones atribucions :). No et defraudare. Salutacions --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:18, 17 gin 2009 (UTC)

:O ¡Moltissimes gracies!, soc nou i ya tinc un articul destacàt jajajaja. Respecte a una image destacà anire buscant una si encara no tens i si veig una aixina guapa la proponc. Seguire treballant. Ara mateix estava pujant fotografies que falten en el articul de Castello de la Plana i probablement despres em ficare en Andorra si esque no està, sino, vaig a extendre Espanya. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:25, 17 gin 2009 (UTC)

== CORRECTOR ORTOGRÀFIC ==

Hola Admin! Hi ha que vore cóm s'està animant la Uiquipèdia! Açò marcha. Pero cal posar un poc d'orde en l'aspecte estrictament llingüístic, ya que cada volta hi ha més artículs que no seguixen ni les normes actuals de la RACV, ni les anteriors sense accent, o que inclouen castellanismes molt trists. I és una pèrdua de temps haver d'estar contínuament corregint errors que es podrien haver evitat fàcilment.

Per eixemple: seria possible que l'editor de les pàgines incloguera un corrector ortogràfic per a ajudar als autors? (tal volta puguen ajudar-nos els de la web [http://llenguaitecnologia.com| Llengua i Tecnologia]
, que seguixen les normes de la RACV molt coherentment).

Si no fora possible afegir eixe corrector a la Uiquipèdia, sí podríem recomanar als usuaris que s'instalen un dels correctors ortogràfics en valencià per a Mozilla Firefox que es poden [http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/descarregues/firefox/index| trobar en la web de Llengua i Tecnologia]. Segons podem llegir allí ''Cada volta que escrigues en una caixa de text apareixeran marcades en roig les paraules incorrectes, pulsant sobre elles en el botó dret del ratolí podràs vore les sugerències del corrector.'' Això ajudaria als editors, els donaria seguritat cosa que els animaria a escriure/traduir més artículs, milloraria la calitat llingüística de la Uiquipèdia i la seua image de cara a futurs nous usuaris, i evitaria la faena d'anar corregint erros llingüístics innecessaris possibilitant dedicar eixos esforços a desenrollar més la Uiquipèdia.

--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:40, 19 gin 2009 (UTC)

== Artículs necesaris per a una bona wikipedia. ==

Te deixe ací els artículs necesaris per a una bona wikipedia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Lista_de_art%C3%ADculos_que_toda_Wikipedia_deber%C3%ADa_tener

Proponc que els fiques en algun lloc per a que tots pugam anar fent estos artículs.
Percert, un error quan escrius un mensage en una discussió:

No oblides firmar els '''tus''' comentaris usant [[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:27, 20 gin 2009 (UTC) o el botó corresponent.

--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:27, 20 gin 2009 (UTC)

== Perdó ==
Enseguida lo quito, le pido disculpas. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 17:44, 23 gin 2009 (UTC)

Pardó es catalán, en valenciano es Perdó. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 20:11, 9 febr 2009 (UTC)

== Error detectat. ==

A l'hora d'iniciar sessió hi han uns errors:

Actual: No tens un conte? Crea un conte.

Tens que tindre les cookies activades per a poder registarte.

Corregit: '''¿'''No tens un conte? Crea un conte

Tens que tindre les cookies activades per a poder registrar'''-te'''--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:05, 10 febr 2009 (UTC)

== Proposició per a "Ho sabies" ==

Pose ací una proposició per al "Ho sabies" que crec que ya va sent hora de actualisar.

[[Image:Home i mona.jpg|thumb|right]]
¿Sabies que el nom de la mona de Pasqua prové de la "munna", terme àrap que significa "provisió de laboca", regal que els moriscs feen als seus senyors?

== Proposició per a "Ho sabies" ==

Pose ací una proposició per al "Ho sabies" que crec que ya va sent hora de actualisar.

[[Image:Home i mona.png|thumb|right]]
¿Sabies que el nom de la mona de Pasqua prové de la "munna", terme àrap que significa "provisió de laboca", regal que els moriscs feen als seus senyors?--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:13, 10 febr 2009 (UTC)

== Proposició per a "¿Ho Sabies? ==

Hola Admin, be, te deixe ací un atra proposició per a actualisar el "¿Ho Sabies?". Posa la image si es posible per a que la gent que veja este text tinga una idea.

[[Image:Quipu.png|100px|thumb|right|[[Quipu]].]]

¿Sabies que el [[quipu]] era un sistema d'escritura [[Inca|inca]] que no utilisava caracters sobre una superfície sino que era un sistema mnemotècnic de cordes i nucs? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:48, 14 març 2009 (UTC)

== He detectat un error ==

Quan carregues les imagens, he trobat este error:

"Utilisa el formulari de baix per a carregar'''-hi''' una còpia d'un ficher. Per a visualisar o buscar '''images''' que s'hagueren carregat prèviament, anar a la llista de fichers carregats. Les càrregues i les destruccions se registren en el registre de càrregues. "

el -hi no s'utilisa d'esta forma en el valencià i és "image'''n'''s" no "images". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:51, 16 març 2009 (UTC)

::He corregit yo el error, gràcies per avisar. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 01:35, 17 març 2009 (UTC)

== He detectat un error ==

Nomes es qüestio de llevar el "-hi" català d'eixe text de baix. Apareix quan vols pujar una image sense estar identificat o haver iniciat la sessio. Suponc que iniciareu la Uiquipedia des de la versio en català i com n'hi han tantes pagines es dificil llevar totes les catalanes. Pero no passa res, entre tots anirem avisant-nos i llevant-les i au. Es que yo no se llevar el erro, no me deixa camviar-ho. ¡Moltes Gracies!.

Tens que iniciar una sessió per a penjar-hi fichers.

Torna cap a Portada.

Obtingut de "http://www.uiquipedia.org/Especial:Upload"

== Image destacada ==

Em posaré a buscar una image guapeta quan puga ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:07, 17 març 2009 (UTC)

== Image destacada ==

Bueno '''Admin''' aprofite que acabe de fer (encara que es un esbós) est artícul sobre els [[Dinosauri|Dinosauris]], aixina que te deixe ací la image que podria considerarse destacada i bueno, el artícul ahí ho tens.

[[Image:Esqueletdinosauri.jpg|400px|thumb|right|[[Triceratops]].]] --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:42, 17 març 2009 (UTC)

== Error detectat ==

En la Portada trobem el següent error en les categories:

Ciències humanes i ciències socials

Antropologia - Dret - Economia - Educació - Filosofia - Mitologia- Geografia - Història - Llingüística - Política - '''Sicologia''' - Sociologia

No és ''Sicologia'', sino '''Psicologia'''. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:36, 20 març 2009 (UTC)

== Perfecte ==

De categoria, gràcies <code style="background:yellow">:D</code> [[Usuari:RoX|RoX]] 15:44, 27 març 2009 (UTC)

== N'hi ha un error ==

Hi ha un error en la càrrega d'imagens.. No em deixa carregar-les, i les imagens que vaig intentar pujar eren .jpg :l --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:42, 27 març 2009 (UTC)

La que yo volia pujar era de soles 74,2 KB :S És una estàtua de Eneas, son pare i son fill fugint de Troya. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:29, 27 març 2009 (UTC)

Ix:

Avís de càrrega
".jgp" is not a permitted file type. Permitted file types are png, gif, jpg, jpeg, map, svg.
Obtingut de "http://www.uiquipedia.org/Especial:Upload"

No se si l'image està lliure o no, me la passà una amiga per correu fa molt de temps. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:35, 27 març 2009 (UTC)

== Pujar imagens per a boxes ==

¿Com puc fer per a pujar imagens en el format "doble corchet Archivo:Image.JPG doble corchet". En moltes caixes d'eixes que eixen a la dreta dels articuls (personages, països)a on va una image ve este tipo d'insercions, pero si ho fique aixina no apareix l'image encara que l'haja pujada. Passa també en moltes taules i quadros estadistics.--[[Usuari:Muçol|muçol]] 10:30, 28 març 2009 (UTC)

=====Aclarit=====
Gracies. Per cert, tinc intencio d'anar traduint articuls de països, m'agradaria saber si teniu plantilla disponible per a les dades basiques (bandera, escut, poblacio, etc)--[[Usuari:Muçol|muçol]] 11:04, 28 març 2009 (UTC)

== Atre error ==

Quan t'has enganyat al pujar una image en una extensió equivocada, t'apareix aço:

''El ficher està corrupte o té una extensió incorrecte. Reviseu-lo i torneu-lo a pujar. ''

Reviseu-lo i torneu-lo està mal degut a que és la forma catalana de dir vosté (a l'antiga), en valencià seria:

Revise-ho i torne-ho :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:07, 28 març 2009 (UTC)

== Artícul destacat ==

Proposició per a artícul destacat: [[Imperi Romà]]. Em costà molt fer-ho la veritat i m'agrairia que se fera destacat, ademés de que el Imperi Romà és una artícul bàsic de qualsevol enciclopèdia i molt important ademés. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:47, 29 març 2009 (UTC)

== Gracies ==
Hola Admin. Gracies per fer-me administrador. Segur que ara treballe en mes comoditat i llibertat. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 21:50, 29 març 2009 (UTC)

== Bloquejos ==
Val, perfecte, no ho havia pensat. Com porte poquet de temps d'administrador n'hi han moltes coses que encara no se com van. Fas molt be en dir-me-ho. ¿Quan de temps es habitualment l'idoneu quan entra algun catalaniste a marejar en un IP anonima?. ¿3 dies, 1 mes...o algo aixina?. Gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:29, 6 abr 2009 (UTC)

== Error en la portada ==

Avall del tot en la portada apareix:

"El contingut està disponible baix els '''termes''' d'una llicència"

No és ''termes'', sino ''térmens''. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:09, 7 abr 2009 (UTC)

== Artícul destacat ==

M'agradaria que es posara com a artícul destacat el artícul [[Imperi romà]], l'he fet yo, i no traduit de la wikipedia en castellà ni res, sino arreplegant senyes de distints puestos. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:12, 7 abr 2009 (UTC)

== Error ==

Quan puges una image en uan extensió equivocada o corrupta t'apareix aço:

"El ficher està corrupte o té una extensió '''incorrecte'''. '''Reviseu-lo''' i '''torneu-lo''' a pujar."

*És incorrect'''a''' no incorrecte.
* És Revise i Torne, no en la segón persona del plural, que eixa forma a part de ser medieval, soles es típica en el català (que s'ha quedat antiquat).
*A part d'això, no és -lo, sino -ho (Revise-ho i no Revise-lo). --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:32, 8 abr 2009 (UTC)

== www.juntsfrontalavl.com ==

AVL, el pijor enemic. Si conseguim fer-lo desaparéixer haurem acabat en el 50% dels problemes del catalanisme.
Entra en la pàgina www.juntsfrontalavl.com i firma si te pareix bè lo que es diu allí.
¡Junts podem carregarmos esta vergonya que es la Acadèmia Valenciana (o Vergonyosa) de la Llengua i a tots eixos que dins de Valéncia estan a favor dels Payasos Catalans!.
¡Entra en [[www.juntsfrontalavl.com]] !

== Problemes en la uiquipèdia. ==

Hola mira esque tinc una série de problemes en la uiquipedia. Quan estic escrivint un artícul, no sé perqué tot va molt mes espall de lo que yo escric i a voltes tinc que parar i dixar que termine d'escriure's. Pero en atres webs i de fet, ara mateix, en la discussió del teu usuari, puc escriure sense problemes... ¿Saps si n'hi ha actualment algun problema en l'edició d'artículs? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:49, 2 juny 2009 (UTC)

== Banejament ==

Crec que es deuria banejar al usuari en la ip "83.54.76.25" ya que està causant bandalisme en la uiquipedia, alvorotant en una zona de discussió i com qualsevol atre pancatalaniste (Veja's el terme [[Pancatalanisme]]) intentant impondre les seues idees no sols desafiant al valencià i sa cultura, sino a la aragonesa i a l'asturiana. Espere que este usuari que ya porta uns ides pareix armant-la en la discussió [[Països Catalans]] siga banejat. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:59, 3 juny 2009 (UTC)

::Perdona Vixca València, però em sembla una completa tonteria dir que s'ha de banejar a un col·laborador pel simple fet, de donar la seva opinió a la Discussió d'un article. Si per alguna cosa serveix la Discussió, és per parlar i comentar els temes per millorar l'article. Al usuari que proposes banejar, simplement ha protestat per la neutralitat de l'article "[[Països Catalans]]". Suposo que entendràs, que com a projecte lliure que és qualsevol Uiquipèdia, tothom té dret a opinar sobre un article a la seva Discussió. Si creus, que el que aquest usuari diu va contra el valencià, doncs ho parles, però si no comparteixes la mateixa idea, no tens perquè "expulsar-lo" pel simple fet de no pensar com tu. Espero que ho entenguis. Un salut.

== Vandalisme ==
Hem d'estar especialment atents al Vandalisme. Hui han intentat un atac a major escala, borrant tot el contingut d'unes 30-40 pagines. Portem 10 direccions IP diferents bloquejades en 5 dies. Deu de ser el tipo eixe que ha montat el aldarull en les pagines de discussio dels articuls de "Paisos Catalans", etc. He semiprotegit mes pagines, sobretot les que afecten al funcionament de Uiquipedia, etc, pense, humilment, que en bon criteri i sense excedir-nos, que tampoc seria bo.

Articuls "critics" com: [[Llengua Valenciana]], [[Països Catalans]], etc, han segut semiprotegits fins a que passe l'estiu, per precaucio. Podeu vore-ho aci: [[Especial:Protectedpages|pagines protegides]]. Si trobeu mes articuls clarament subceptibles de vandalisme, per favor, afegiu-les com a protegides fins a que passe l'estiu.

Gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:13, 4 juny 2009 (UTC)

== Bloqueig de tots els usuaris anònims==

Seria convenient que se bloquejaren tots els usuaris anònims i que als usuaris registrats se demanara confirmació per email, per a evitat que alguns catalans (tots els vàndals tenen IP catalana) sense treball vandalisen uiquipèdia.--[[Usuari:RoX|RoX]] 20:25, 8 juny 2009 (UTC)

== ¡A pels 5.000 articuls! ==
L'edicio dels articuls de dates (anys, decades, segles, mesos, etc) està practicament ya finalisada. Anem a pels 5.000 articuls. Es celebrara igual que l'atra volta, en el numero 5.000 damunt del logo de Uiquipèdia i en un Comunicat de prensa. ¡Anem a pels 5.000 entre tots!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:22, 12 juny 2009 (UTC)

:Plasme la proposta de Rox per a que tots lo millorem i aportem i aixina tingam un 5.000 de lux.[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Sigle_d.27Or_Valenci.C3.A0]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:26, 15 juny 2009 (UTC)

== Proposicio interesant! ==

Es una proposició, que vos pareix a tots els admins si entre tots, aconseguim fer un PORTAL:COMUNITAT VALENCIAN ?? En el que posariem tot allò que tinga algo a vore en la comunitat valenciana i nostra cultura. ¿Que te pareix la idea? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:22, 14 juny 2009 (UTC)

== Senisibilitat a mayúsucles ==

Admin, ¿No podries llevar la sensibilitat amayúscules? Esque tu per eixemple, no es lo mateix "Idioma Esperanto" que "Idioma esperanto" i els considera artículs diferents, i açò pot causar problemes. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:05, 19 juny 2009 (UTC)

== Gràcies Admin ==

Gràcies per la benvinguda.

== Vandalisme detectat ==

Vandalisme detectat pel usuari: ''Català'' que en sa pàgina d'usuari cita uns texts no sols sense probes i discriminatoris sino dubtant del idioma valencià, ilsuntant-lo i un tant desconcentrant. La seua missió en esta encilopèdia no és obviament la colaboració, sino el desorde i el caos. Apart d'utilisar una llengua falça creada en el fi politic de l'unio de la llengua valenciana i la catalana. (Un panca que te por i intenta fer algo aci) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:53, 19 juny 2009 (UTC)

== --[[Usuari:Català|Català]] 13:26, 19 juny 2009 (UTC) ==

No se molt be com va això. O siqui, la pàgina d'usuari es per exposar coses i la de discussió per discutir-les?--[[Usuari:Català|Català]] 13:22, 19 juny 2009 (UTC)

He de borrar, per tant, tota la informació que he posat a la meva pàgina? Es que m'havia semblat un tema interessant per a discutir i he vist a varios usuaris on exposen temes també.
:Ok doncs res mes, ja he tret la informacio de la meva pàgina d'usuari. Segons he llegit es pot tenir un sub-apartat a la pàgina com: Usuari:Exemple/apartat. Ho he traslladat allà.
::Buff quin lio, doncs ja ho borro millor. És una llàstima perque ho trobava un tema interessant

== Plantilla:Països ==

Oks, utilisaré eixa a partir d'ara, ya vaig utilisar una al fer Ucrània en la plantilla de un país de Africa, pero hui no la trobava quan vaig fer el Corea del Nort i he tingut que utilisar la chapusa que vaig fer yo per a Andorra. Gràcies pel avís ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:42, 19 juny 2009 (UTC)

== Referències ==

Crec que es deuria tornar a posar la referència que vaig posar en el artícul Unió Valenciana. Totes les referències son bones... ¿No? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:58, 4 jul 2009 (UTC)

== Vandalisme ==
En conte en el vandalisme estos dies. Ha hagut vandalisme hui. Es la mateixa persona que va canviant de nom. Simplement, per avisar-vos i que tallem qualsevol tonteria dels de sempre. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:45, 7 ag 2009 (UTC)

== Error ==
Quan busques un articul i resulta que no existix.. T'apareix aço: "Uiquipèdia encara no té una pàgina '''denominada''' «Benaguacil»."
* No es ''denominada'' sino ''nomenada''.

Saluts --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:23, 9 ag 2009 (UTC)

== El repte dels 6.000 artículs ==
Comentava l'atre dia en atre usuari de Uiquipedia, que estaria be arribar als 6.000 artículs d'ací a Nadals i celebrar els '''6.000 artículs''' en una copeta de cava valencià en la ma estos nadals. ¿Que vos pareix l'idea?.Yo pense que poc a poc podem arribar.

Nomes nos falten 600 artículs i queden casi 4 mesos sancers. Ya ho conseguirem en els 5.000 artículs, que arribarem inclús abans de lo que pensàvem. Crec que esta volta segur que també podem conseguir-ho poc a poc. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 21:02, 9 set 2009 (UTC)
==Gracies==

Gracies per fer-me administrador. A vore si pronte apleguem als 7000. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 09:18, 26 gin 2010 (UTC)

== ¿Soc administrador? ==

Vaja, gràcies haha, compliré en el meu deure, per cert, quant de temps puc estar absent? (Estem en época d'exèmens ejem)--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:11, 26 gin 2010 (UTC)

== Gracies per nomenar-me administrador ==

No ho desaprofitare, ya voras. Gracies per confiar en mi per a ajudar a que Uiquipedia siga cada més gran. Ara no estem en epoca d'examens ya que sera dins d'un mes pero no t'estranyes quan en eixa epoca no puga escriure. Ya voras que intentaré escriure molt bons articuls. Gracies de nou ;)--[[Usuari:Jorge14|Jorge14]] 19:13, 26 gin 2010 (UTC)
:Quina sort, yo preferixc tindre-los al final, pero no, tenen que ajuntar-se tots ara mateixa, i després atres al final, es a dir, a principis de març. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 20:33, 26 gin 2010 (UTC)

----
Gràcies també per nomenar-me administrador, m'agradaria que me diguéreu quines son les funcions dels administradors i que tinc que fer, ya que encara no conec molt be el funcionament de la uiquipedia.--[[Usuari:Jose2|jose2]] 20:27, 26 gin 2010 (UTC)

== Llicencies de imàgens ==

Tinc un dubte i és lo de les llicencies de les imàgens. Per eixemple yo he ficat algunes imàgens que son meues (fetes per mi) i atres de webs a on el material es lliure per a usar-se. ¿ Que tinc que ficar en eixos casos ? --jose2 14:58, 10 juny 2010 (UTC)

----

A vore, per eixemple el articul "[[Comissió fallera]]" l'he fet yo i la foto la vaig fer yo també. El comentarí que dius ¿ el tindria que ficar en la página de discussió ? ¿ Pots fer-ho tu per a vore com es fa ?

== Nova uiqipèdia ==
Vaja, he vist que també s'ha actualisat la uiquipèdia en valencià, genial! Pero per lo manco a mí m'apareix casi tot en castellà, imagine que s'estarà treballant per a traduïr-ho tot al valencià, si tinc la possibilitat, estaria encantat d'ajudar a la seua traducció ;) --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 16:26, 12 juny 2010 (PDT)
:Pues tot ho veig mal, en totes les pàgines m'apareix tot en castellà :S. Per eixemple en Navegació apareix la pròpia "Navegació" en valencià, pero abaix posa Portal de la comunidad, Actualidad, Cambios recientes, Páginas nuevas, Ayuda... Pero només quan estic registrat, si ho mire sense iniciar sessió no passa. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 13:00, 13 juny 2010 (PDT)
:: Perfecte admin! Ya me'n ix tot en valencià, nosé exàctament com ho vaig fer, pero vaig fer lo que tu me digueres i ara a l'entrar he vist que ya torne a tindre tot en valencià. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 15:00, 14 juny 2010 (PDT)

== Pujada d'imàgens ==

Hola admint, tinc un problema, no se pugen les imàgens, he provat a pujar-les directament des d'un enllaç i també pujant-les des del meu ordenador, pero nosé. Tot va correcte fins que vaig a la pàgina on supostament deuria aparéixer l'image, pero no apareix, com si no havera carregat res, és molt estrany.. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] ([[Usuari Discussió:Valencia es llengua|discussió]]) 07:20, 19 juny 2010 (PDT)
:No crec perque això em pasava abans i no és lo mateix, tu puges l'image i te diu que no n'hi ha cap problema, no t'advertix de res, i després n'hi ha la típcia vista prèvia, com si s'havera pujat be, pero vaig a la pàgina a la que deuria vore's i és com si no havera pujat res. Vaig a vore si se deixa pujar des del Internet Explorer. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] ([[Usuari Discussió:Valencia es llengua|discussió]]) 14:20, 19 juny 2010 (PDT)
::Res, en l'Internet Explorer tampoc... Ves per eixemple a [[Amèrica Llatina]], l'image apareix com que no ha segut pujada, pero l'he pujat (i més d'una vegada)--[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] ([[Usuari Discussió:Valencia es llengua|discussió]]) 14:22, 19 juny 2010 (PDT)
::: Sí, eixa és, pero si vaig a l'artícul [[Amèrica Llatina]], apareix com si no havera pujat cap image, bueno, per lo manco a mi no m'apareix, estiguent o no conectat. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] ([[Usuari Discussió:Valencia es llengua|discussió]]) 07:02, 20 juny 2010 (PDT)

== Vandalisme ==

¡ Hola !

Estos dies estan entrant molts vandalos a la uiqui, per lo que tindrem que estar pendents.

Volia preguntar-te com puc enviar-te a tu i a atres administradors un mensage privat, perque encara no se con fer-ho.

Un saludet --[[Usuari:Jose2|jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:33, 29 ag 2010 (PDT)

Yo acabe de tornar de vacacions, aixina que estaré al tant. Un salut.

--[[Usuari:Jogim|Jogim]] ([[Usuari Discussió:Jogim|discussió]]) 04:10, 30 ag 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:41, 21 oct 2010 (PDT)

== Hora-data en algunes págines ==

Si vos pareu a comprovar l'hora y/o la data de algunes pagines, se donareu conte que mostra una informació incorrecta. Suponc que serà cosa fàcil de arreglar. Per posar un eixample valga la pàgina principal (Portada) o el Portal comunitari.

--[[Especial:Contributions/79.108.200.148|79.108.200.148]] ([[Usuari Discussió:79.108.200.148|discussió]]) 15:38, 24 abr 2011 (PDT)

== 7.000 articuls i pagina en facebook de Uiquipèdia ==

Nomes comentar-vos 2 coses:
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que està fent [[Usuari:Jose2|Jose2]].
*He creat una pàgina en facebook de Uiquipèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)

== Facebook i Twitter de Uiquipedia ==

'''IMPORTANT''': Volia dir-vos lo mateix que li he comentat a [[Usuari:Jose2|Jose2]]. Si vos faig Administradors de la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de Uiquipèdia] i [http://www.twitter.com/uiquipediaval Perfil en Twitter de Uiquipèdia] '''NO ixen les vostres senyes personals mai''' ni el vostre perfil, ya que si vos faig Administradors de la pagina nomes podran vore el vostre perfil la resta d'Administradors, o siga yo i algu mes de total confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el vostre perfil o que sou administradors ni res de res. I quan publiqueu eixira com a "Uiquipedia en valencià", no ix mai per a res les vostres senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot.

Lo mateix vos dic de Twitter [http://www.twitter.com/uiquipediaval Perfil en Twitter de Uiquipèdia]. Si vos passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. A vore si s'animeu, encara que siga per seguritat, es recomanable que varis administrador de Uiquipedia tinguen acces a la pagina de facebook i twitter de Uiquipedia. Si vos pareix be lo de facebook i twitter, envieu-me un correu electronic per mig del sistema intern i ho arreglem en un moment. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)

== Artícul Ungla ==

¡ Hola !

He tornat a ficar l'artícul "ungla" per que si te dones conter, és una '''definició ampliada''' de la que posa en el Diccionari de la RACV, pero no una copia del mateix i ademés afegix una image que no està en el Diccionari.

En moltes paraules la definició és la mateixa que fica en el Diccionari de la RACV o en atres Diccionaris per que la definició es això la definició i no es pot variar.

Ya em dius si està be o que fem en les definicions perque sempre seran iguals que en atre lloc. Un atra cosa es una biografia o un artícul més llarc que no pot ser igual que en atre lloc, pero les definicions curtes sempre seran pràcticament iguals en tots els puestos.

Salutacions --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 04:30, 3 nov 2011 (PDT)

----

Ya he ampliat els que estaven igual que en el Diccionari, pero clar les definicions no es poden ni es deben modificar. Els atres com per eixemple el de nadalenca, vitamina, ou.... no els he modificat perque la informació està treta i sintetisada de diferents llocs i no és una copia de ningú.

--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 05:19, 3 nov 2011 (PDT)

==València==

hola, hi ha un ploblema en dos edicions perque posa valència com a fòrmula quìmica i a valéncia com la ciutat de la comunitat Valenciana i valancia de ciutat de la comunitat es ValÈncia no com ho han posat

gràcies

Usuari discussió:Sempreval

2011-11-14T20:12:42Z

Carlos aliknt:

Joan Carles I

2011-11-13T23:41:26Z

Carlos aliknt:

[[Image:Reijci.jpg|right|200px|thumb|Fotografia oficial de Sa Majestat '''Joan Carles I''', Rei de Valéncia]]

'''Joan Carles I''' ([[5 de giner]] de [[1938]] en [[Roma]], [[Itàlia]]), batejat Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias és l'actual Rei de [[Valéncia]], hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any [[1232]]. El títul de Rei de [[València]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar la resta de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[València]]). Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola son els següents:

''Rei de [[València]], de [[Castella]], de [[Lleó]], d'[[Aragó]], de les [[Dos Sicílies]], de [[Sevilla]], de [[Jerusalem]], de [[Navarra]], de [[Granada]], de [[Toledo]], de [[Galícia]], de [[Cerdenya]], de [[Córdova]], de [[Córsega]], de [[Múrcia]], de [[Jaén]], dels [[Algarve]]s, d'[[Algecires]], de [[Gibraltar]], de les [[Illes Canàries]], de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...''

==El Príncep d'Asturies==
El seu fill és l'actual Príncip d' Asturies, títul tradicional dels hereus de la Corona d'[[Aragó]]. En regnar es convertirà en Felip V de [[València]] i VI d'[[Espanya]]. L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]-), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a Guerra de Successió Espanyola. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que va significar la perdiguera de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus furs.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Príncips d'Astúries]]
[[Categoria:Reis d'Espanya]]
[[Categoria:Dinastia Borbònica]]

Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T23:13:52Z

Carlos aliknt:

[[Image:Alacant CF.gif|thumb|right|200px|<center>Escut de l''''Alacant CF''' equip de fútbol de la [[ciutat d'Alacant]].</center>]]

L''''Alacant Club de Fútbol''' es un club de [[fútbol]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] de la ciutat d'[[Alacant]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Fon fundat en [[1918]] i actualment milita en la [[Tercera Divisió d'Espanya]].

== Himne ==

L'himne del Alacant es pot escoltar en el següent enllaç:
*[http://es.youtube.com/watch?v=GOnSEuHGkFA Himne de l'Alacant CF]

== Enllaços externs ==
* [http://www.alicantecf.info Pàgina web oficial]
* [http://alicante.incondicionales.com Pàgina web no oficial]
* [http://www.alicantinistas.com/foro/ Forum Alacantinistes]
* [http://www.veteranosalicantecf.com Associació de veterans]

[[Categoria:Fútbol Valencià]]

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T23:09:33Z

Carlos aliknt:

[[Image:Hercules.jpg|thumb|right|200px|<center>Escut de l'Hèrcules d'[[Alacant]] CF.</center>]]

L'Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol. és un club de [[fútbol]] de la [[Comunitat Valenciana]], de la ciutat d'[[Alacant]] en la [[província d'Alacant]]. Fon fundat en [[1914]] i feredat en [[1922]] i actualment juga en la [[Segona Divisió de Espanya]].

La temporada [[2009]]-[[2010]] queda classificat en 2ª posició en el campeonat de 2ª divisió i conseguix un nou ascens a la 1ª divisió de la lliga espanyola.

En total ha militat en 20 ocasions en la 1ª divisió del fútbol espanyol.
Posseïx una trajectòria de 20 temporades en [[Primera Divisió d'España|Primera División]] i 40 en [[Segunda Divisió d'España|Segunda División]]. El seu major èxit en lliga ha sigut un 5t lloc en [[Primera Divisió d'España|Primera]], en la [[Primera Divisió d'Espanya 1974/75|temporada 1974/75]], on després d'empatar a punts amb el 4t classificat,, no va disputar la [[Copa de la UEFA]] per la diferència de gols. En [[1936]] va aconseguir la semifinal del [[Copa del Rei de Fútbol|Trofeo President de la II República]], sent fins a la data el seu major èxit en este torneig.En la seua trajectòria també destaca el subcampionat d'Espanya Amateur, en la final disputada del qual l'1 de juny de 1930 en l'estadi de Montjuich (actual estadi Olímpic Lluis Companys) es va perdre contra el Gijón per 3-2 amb l'assistència dels reis d'Espanya.

El [[Vicente Pastor Alfosea|fundador]] del club es va inspirar en els valors que representava l'heroi de la [[mitología griega]] [[Hércules]] per a donar-li nom al club. El seu crit de guerra és ''Macho Hércules'', i el seu [[gentilicio]]que és com es coneix a l'afició del Real Club Esportiu de La Corunya,[http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/2a_division/hercules/es/desarrollo/1084721.html Notícia herculinos-herculanos]fet que molesta als aficionados[http://www.google.es/#hl=es&q=herculanos+herculinos&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&fp=527e96e32f344d2d Pàgines sobre termes herculano i herculino]).L'altre equip alacantí el [[Elx Club de Fútbol]] és el seu rival històric per excel·lència, on ambdós clubs mantenen la dita rivalitat des dels seus inicis i al representar a les dos principals ciutats de la [[provincia d'Alacant]] que disten a només 21 quilòmetres entre si, a més manté una certa rivalitat encara que esta en menor nivell amb el [[Valencia Club de Fútbol]].

==Denominacions==

* [[1914]]-[[1941]]: '''Hèrcules Football Club'''.
* [[1941]]-[[1942]]: '''Alicante Club Esportivo'''.
* [[1942]]-[[1943]]: '''Hèrcules de Alicante'''.
* [[1943]]-[[1969]]: '''Hèrcules Club de Fútbol'''.
* [[1969]]: '''Hèrcules de Alicante Club de Fútbol'''.
* [[1969]]-[[2011]]: '''Hèrcules Club de Fútbol'''. [[sociedad anónima deportiva]] desde [[1995]].
* [[2011]]- presente: '''Hèrcules de Alicante Club de Fútbol S.A.D.'''.

==Administració==

* '''Presidente''': {{bandera|España}} [[Valentín Botella]]
* '''Vicepresidente''': {{bandera|España}} Vicente Farach Pérez
* '''Consejero delegado''': {{bandera|España}} [[Enrique Ortiz Selfa]]
* '''Presidente de la fundación''': {{bandera|España}} José Santacruz
* '''Vicepresidente de la fundación''': {{bandera|España}}
* '''Patrono de la fundación''': {{bandera|España}} Miguel Quintanilla
* '''Secretario del consejo''': {{bandera|España}} Luis Berenguer
* '''Director de operaciones''': {{bandera|España}} Carlos Parodi
* '''Director deportivo''': {{bandera|España}} [[Sergio Fernández Álvarez]]
* '''Secretario técnico''': {{bandera|España}} Carmelo del Pozo
* '''Director Financiero''': {{bandera|España}} Luis Manfredi
* '''Director de Comunicacion''': {{bandera|España}} Miguel Ángel López
* '''Jefa de prensa''': {{bandera|España}} Sandra Cañamares
* '''Director del fútbol base''': {{bandera|España}} Rafael Ruiz "Coco"
* '''Coordinador de metodología del fútbol base''': {{bandera|España}} [[Juanmi Gelabert]]

==Presidents==

Al llarg de l'història del club han sigut molts els encargats de la presidència del mateix. El més destacats és [[José Rico Pérez]] que va estar 14 anys consecutius en el càrrec,l'època de majors exits del club

{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* Heliodoro García (desconocido/22)
* José Masiá Enebra (1922/23)
* Alberto Misó (1923/24)
* Enrique Picó (1924/25)
* José Olmos (1925/26)
* Enrique Arlandiz (1926/27)
* Enrique Picó (1927/29)
* Eduardo Campos de España (1929/30)
* José Antonio Larrinaga Gorostiza (1930/36)
* Eladio Pérez del Castillo (1939/41)
* Joaquín Quero Bravo (1941/42)
* [[José Abad Gosálbez]] (1942/44)
* Renato Bardín Más (1944/45)
* Miguel Alemany Selfa (1945/48)
* José Geralt Rull (1948/49)
* [[Heliodoro Madrona Julbe]] (1949/51)
* [[Alfonso Guixot Guixot]] (1951/53)
* Juan Pastor Catalán (1953/54)
* [[Alfonso Guixot Guixot]] (1954/55)
* Paulino Verdú Pérez (1955/57)
||
* Luis Ghiloni Rosneoblet (1957/58)
* Felipe Fuster Santamaría (1958/62)
* Francisco Muñoz Llorens (1962/64)
* Joaquín Ferrer Strenge (1964/68)
* Tomás Tarruella Alonso (1968/71)
* Miguel Luis Vidal Masanet (1971)
* [[José Rico Pérez]] (12 de marzo de 1971 - 16 de agosto de 1984)
* José Torregrosa Ronda (interino) (16 de agosto de 1984 - 25 de mayo de 1987)
* José Ramón Solano Rodríguez (1987/88)
* [[Emilio Orgilés Pérez]] (20 de marzo de 1988 – 4 de junio de 1990)
* Manuel Albarracín (18 de julio de 1990 - 10 de marzo de 1992)
* Aniceto Benito Núñez (18 de mayo de 1992 - 20 de noviembre de 1997)
* Francisco Peris Pastor (20 de noviembre de 1997 - 26 de noviembre de 1998)<ref>[http://www.elpais.com/articulo/deportes/Muere/Francisco/Peris/presidente/Hercules/elpepidep/19981127elpepidep_19/Tes Muere Francisco Peris, presidente del Hércules]. El País.</ref><ref>[http://www.elmundo.es/1998/12/18/deportes/18N0103.html «Sandro, tu caza comienza, cerdo»]. El Mundo. La noticia comenta el fallecimiento de Peris siendo presidente en activo.</ref>
* Francisco Muñoz Llorens (interino) (1998/99)<ref>[http://www.elchecf.es/pdfnoticias/0405mundo27.pdf Adiós al padre del Rico Pérez].</ref>
* Antonio Alberola (interino) (1999)
* Luis Esteban Marcos (1999)<ref>[http://www.elmundo.es/1999/12/01/deportes/01N0113.html Ortiz reconoce que compró a Asensio el 67% del Hércules]. El Mundo.</ref>
* José Enrique Carratalá Ferrández (diciembre de 1999 - 2004)
* [[Enrique Ortiz Selfa]] (2004 - 11 de noviembre de 2004)
* [[Valentín Botella Ros]] (11 de noviembre de 2004 - actualidad)
|}

==Himne==

{| class="toccolours" style="float: right; margin-left: 1em; margin-right:1em; font-size: 90%; background:#FFEFDB; color:black; width:25em; max-width:30%;" cellspacing="5"
| style="text-align: justify;"|
<center>
«Alicante tiene tres cosas, 
que en España son muy famosas; 
son sus playas son sus palmeras, 
y su equipo que es el mejor. 

Todos juntos y en armonía, 
le animamos día tras día; 
no hay equipo que se le iguale, 
es el Hércules campeón. 

¡Ahi va!, cuando juegan al ataque, 
todos temen su coraje. 
¡Ahi va! no hay rival que le resista, 
es el HÉRCULES CAMPEÓN.» 

<center>''Himno del Hércules C.F. (1974)''
|}

==Estadi==

Construït per l'Hèrcules, va ser inaugurat el [[3 d'agosto]] de [[1974]] amb un partit amistós entre l'Hèrcules Club de Futbol i el [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]. El primer partit oficial ho van disputar l'Hèrcules i el [[Reial Murcia]] i va finalitzar amb empat a dos gols.
L'estadi presa el nom de '''don [[José Rico Pérez]]''', president de l'Hèrcules que va ser promotor de la construcció del mateix. En ell es van disputar tres partits del Campionat Mundial de Futbol Espanya 1982, dos d'ells de la fase prèvia en què actuava la [[Selección Argentina de Fútbol|Selección d'Argentina]] com a local, i el partit pel tercer i quart lloc disputat per [[Selección de futbol de Francia|Francia]] i [[Selección de futbol de Polonia|Polonia]], resultant guanyador l'equip polonés.

En [[1994]] l'estadi passa a ser propietat municipal, després de l'acord del Club i l'Ajuntament pel qual este últim comprava la instal·lació per 900 milions de les antigues Pessetes, perquè el Club cancel·lara els seus deutes i realitzara la conversió en Societat Anònima Esportiva.

El [[11 d'abril]] de [[2007]], el [[Estadio José Rico Pérez]] deixa de ser propietat municipal per a passar a propietat del '''Hèrcules''' després de 13 anys, després de pagar el preu que va costar més la pujada del IPC des de [[1994]]. A més, s'està gestant un projecte per a reformar l'estadi amb arquitectes de renom mundial. Des del club es pretén crear un estadi que siga punt de referència en la ciutat de [[Alacant]].
Finalment van ser dos els projectes triats per a remodelar l'estadi; el de Llepa-la i els alacantins Subarquitectura i Ene6. En (2008) ambdós estudis estan treballant en el projecte definitiu"

==Dades del club==

* '''Número d'abonats 2011/12 ''': 9.405 abonats
* '''Penyas 2010/11 ''': 72
* '''Major número d'abonats de la seua història''': 21.572 ([[Primera Divisió de Espanya 1974/75|temporada 1974/75]]).
* '''Temporades en [[Primera Divisió de Espanya|Primera Divisió]]''': 20
* '''Temporades en [[Segunda Divisió de Espanya|Segunda Divisió]]''': 41
* '''Temporades en [[Segunda Divisió B de Espanya|Segunda División ]]''': 11
* '''Millor posició en la liga 5º '''
* '''Pitjor posició en la liga 21º '''
* '''Actual President''': [[Valentín Botella Ros]]
* '''Màximo accionista''': [[Enrique Ortiz Selfa]]
* '''Marca esportiva''': [[Nike]]

=== Plantilla 2011/12 ===
* ''Actualizat al [[1 de septiembre]] de [[2011]]''.<ref>{{cita web | autor = herculescf.es | año = | url = http://www.herculescf.es/principal.php?nombreModulo=primerEquipoPortada&idmenu=5 | título = Plantilla en la web oficial | obra = | fechaacceso = 14 de febrero | añoacceso = 2008 }}</ref><ref>{{cita web | autor = [[Liga de Fútbol Profesional (España)|LFP]] | año = | url = http://www.lfp.es | título = Plantilla en la LFP | obra = | fechaacceso = 14 de febrero | añoacceso = 2008 }}</ref>

{| class="sortable" border=1 width=1050px cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- align=center bgcolor=blue style="color:white;"
!Dorsal
!Jugador
!Posición
!Altura (m.)
!Edad
!Procedencia
!En el club desde
!Contrato hasta
!Observaciones
|-
|1
|align=left|{{bandera|España}} [[Juan Carlos Martin Corral|'''Juan Carlos''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Portero]]
|1'87
|{{edad|20|1|1988}}
|align=left|[[Rayo Vallecano]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|3
|align=left|{{bandera|España}} [[Juan Ramón Cabrero|'''Juanra''' Cabrero]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'83
|{{edad|20|4|1980}}
|align=left|[[CD Numancia]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|4
|align=left|{{bandera|España}} [[Sergio Alejandro Díaz|'''Sergio''' Alejandro Díaz]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'94
|{{edad|9|2|1985}}
|align=left| [[Club Gimnàstic de Tarragona|Gimnàstic de Tarragona]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|5
|align=left|{{bandera|España}} [[Samuel Llorca|'''Samuel''' Llorca]] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capitán]]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'87
|{{edad|26|4|1985}}
|align=left|[[Elche Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2015]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|6
|align=left|{{bandera|España}} [[Alberto Escassi|Alberto '''Escassi''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'84
|{{edad|28|2|1989}}
|align=left|[[Getafe Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedido
|-
|7
|align=left|{{bandera|España}} [[Urko Vera|'''Urko Vera''']]
|align=left|[[Delantero]]
|1'90
|{{edad|14|5|1987}}
|align=left|[[Athletic de Bilbao]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|8
|align=left|{{bandera|España}} [[Miguel Herrero Javaloyas|'''Míchel''' Herrero]]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'81
|{{edad|29|7|1988}}
|align=left|[[Valencia Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedido
|-
|9
|align=left|{{bandera|España}} [[David Aganzo|David '''Aganzo''']]
|align=left|[[Delantero]]
|1'77
|{{edad|10|1|1981}}
|align=left|[[Rayo Vallecano]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|10
|align=left|{{bandera|España}} [[Jorge López Marco|'''Tote''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capitán]]
|align=left|[[Delantero]]
|1'77
|{{edad|23|1|1978}}
|align=left|[[Real Valladolid]]
|[[2006]]
|[[2012]]
|[[Archivo:Injury icon 2.svg|15px|Lesionado]]
|-
|11
|align=left|{{bandera|España}} [[Juanmi Callejón|Juanmi '''Callejón''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'79
|{{edad|11|2|1987}}
|align=left| [[Córdoba Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|14
|align=left|{{bandera|Colombia}} [[Abel Aguilar|'''Abel Aguilar''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'85
|{{edad|6|1|1985}}
|align=left|[[Real Zaragoza]]
|[[2010]]
|[[2014]]
|Internacional
|-
|- bgcolor="#EFEFEF"
|15
|align=left|{{bandera|España}} [[Sergio Díaz Castilla|'''Sergio Díaz''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'82
|{{edad|2|7|1991}}
|align=left|[[Málaga Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|16
|align=left|{{bandera|España}} [[Francisco Peña Romero|Paco '''Peña''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capità]]
|align=left|[[Defensa]]
|1'70
|{{edad|25|7|1978}}
|align=left|[[Real Murcia]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|17
|align=left|{{bandera|España}}[[Carlos Calvo Sobrado|'''Carlos Calvo''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'74
|{{edad|18|9|1985}}
|align=left|[[Udinese Calcio]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|19
|align=left|{{bandera|España}} [[Diego Rivas|'''Diego Rivas''']]
|align=left|[[Centrocampista]]
|1'80
|{{edad|27|4|1980}}
|align=left|[[Real Sociedad]]
|[[2011]]
|[[2014]]
|
|-
|20
|align=left|{{bandera|España}} [[José Francisco Mora|Pepe '''Mora''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'86
|{{edad|11|6|1981}}
|align=left|[[Recreativo de Huelva]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|21
|align=left|{{bandera|España}} [[Adrián Sardinero|Adrián '''Sardinero''']]
|align=left|[[Davanter]]
|1'80
|{{edad|13|10|1990}}
|align=left|[[Getafe Club de Fútbol]]
|[[2011]]
|[[2012]]
|Cedit
|-
|22
|align=left|{{bandera|España}} [[Felipe Sanchón|Felipe '''Sanchón''']]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'64
|{{edad|8|4|1982}}
|align=left|[[Udinese Calcio]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|23
|align=left|{{bandera|España}} [[Anaitz Arbilla Zabala|Anaitz '''Arbilla''']]
|align=left|[[Defensa]]
|1'77
|{{edad|15|5|1987}}
|align=left|[[UD Salamanca]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|-
|24
|align=left|{{bandera|Portugal}} [[Tiago Filipe Figueiras Gomes|'''Tiago Gomes''']] [[Archivo:Captain sports.svg|13px|Capità]]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'81
|{{edad|18|8|1985}}
|align=left|[[Steaua Bucarest]]
|[[2009]]
|[[2012]]
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
|25
|align=left|{{bandera|España}} [[Ismael Falcón|Ismael '''Falcón''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Portero]]
|1'85
|{{edad|24|4|1984}}
|align=left|[[Celta de Vigo]]
|[[2011]]
|[[2013]]
|
|- bgcolor="ADD8E6"
|26
|align=left|{{bandera|Venezuela}} [[Jesús Pastor|'''Jesús Pastor''']]
|align=left|[[Centrecampista]]
|1'74
|{{edad|27|4|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|27
|align=left|{{bandera|España}} [[Fernando Romero Fernández|'''Titi''']]
|align=left|[[Guardameta (fútbol)|Centrocampista]]
|1'77
|{{edad|1|1|1992}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|30
|align=left|{{bandera|España}} [[Francisco José Linares Fernández|Fran '''Linares''']]
|align=left|[[Porter (fútbol)|Portero]]
|1'81
|{{edad|1|9|1991}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|3er portero
|- bgcolor="ADD8E6"
|33
|align=left|{{bandera|España}} [[José Sellés Más|Pepe'''Sellés''']]
|align=left|[[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|1'73
|{{edad|1|1|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|- bgcolor="ADD8E6"
|35
|align=left|{{bandera|España}} [[Brian Pallarés Blasco|'''Brian''' Pallarés]]
|align=left|[[Delantero (fútbol)|Davanter]]
|1'78
|{{edad|2|3|1993}}
|align=left|[[Hércules Club de Fútbol B]]
|
|
|Cantera
|}

* [[Archivo:Captain sports.svg|15px|Capità]] = ''[[Capitán (fútbol)|Capitán]]''
* [[Archivo:Injury icon 2.svg|15px|Lesionat]] = ''[[Lesiones deportivas|Lesionado de larga duración]]''
* Els jugadors amb dorsals superiors al 25 són, jugadors del [[Hèrcules Club de Fútbol B]],

== Enllaços externs ==
* [http://www.herculescf.es Portal web oficial]
* [http://www.herculesfemenino.com Portal web oficial del Hèrcules Femení]
* [http://www.asociacionherculanos.es Associació Herculans]
* [http://www.machohercules.com Web no oficial]
* [http://www.herculesdealicante.com Web Hèrcules de Alicante.com]
* [http://foroblanquiazul.foroportal.es/foro/ Forum d'Aficionats del Hèrcules]

[[Categoria:Fútbol Valencià]]

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T22:03:48Z

Carlos aliknt:

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T21:56:20Z

Carlos aliknt:

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T20:28:24Z

Carlos aliknt:

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T20:27:21Z

Carlos aliknt:

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T20:25:16Z

Carlos aliknt:

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T20:22:36Z

Carlos aliknt:

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T20:20:31Z

Carlos aliknt:

[[Image:Hercules.jpg|thumb|right|200px|<center>Escut de l''''Hèrcules d'[[Alacant]] CF'''.</center>]]

L'Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol. és un club de [[fútbol]] de la [[Comunitat Valenciana]], de la ciutat d'[[Alacant]] en la [[província d'Alacant]]. Fon fundat en [[1914]] i feredat en [[1922]] i actualment juga en la [[Segona Divisió de Espanya]].

La temporada [[2009]]-[[2010]] queda classificat en 2ª posició en el campeonat de 2ª divisió i conseguix un nou ascens a la 1ª divisió de la lliga espanyola.

En total ha militat en 20 ocasions en la 1ª divisió del fútbol espanyol.

{{Ficha d'equip de futbol
| Nom = Hèrcules d'Alacant C. F.
| Nom Complet = Hèrcules d'Alacant Club de Futbol, [[Sociedad anònima deportiva|S.A.D.]]
| Malnom (s) = ''Herculanos, Mastxe Hèrcules, blanquiazule
| Fundació = [[1914]] (año de fundación)Aparece inscrit l'equip infantil de l'hercules.
[[1922]] (año de federación)El 16 de setembre de 1922 el club va quedar registrat en el llibre registre d'associacions de la província d'Alacant, sent governador José Mayáns. El 25 d'octubre de 1922 el club es va inscriure en la Federació Regional Levantina.
| Estadi = [[Estadio José Rico Pérez|José Rico Pérez]]
[[Alicante]], [[España]]
| Capacitat = 30.000
| Inauguració = [[1974]]
| President = {{bandera|España}} [[Valentín Botella Ros]]
| Entrenador = {{bandera|España}} [[Juan Carlos Mandiá]]
| Lliga = [[Segunda Divisió d'España]]
| temporada = [[Primera Divisió d'Espanya 2011/12|2011/12]]
| posició = 1r
| Web = http://www.herculescf.es
| pattern_la1=_white_stripes|pattern_b1=_herculescf1e1112|pattern_ra1=_white_stripes|pattern_sh1=_manutd1011a
| leftarm1=0000FF|body1=0000FF|rightarm1=0000FF|shorts1=000000|socks1=0000FF| pattern_la2=|pattern_b2=_herculescf2e1112|pattern_ra2=|pattern_sh2=_herculescf2e1112| leftarm2=000000|body2=000000|rightarm2=000000|shorts2=FF0054|socks2=FF0054| t=s
}}
Posseïx una trajectòria de 20 temporades en [[Primera Divisió d'España|Primera División]] i 40 en [[Segunda Divisió d'España|Segunda División]]. El seu major èxit en lliga ha sigut un 5t lloc en [[Primera Divisió d'España|Primera]], en la [[Primera Divisió d'Espanya 1974/75|temporada 1974/75]], on després d'empatar a punts amb el 4t classificat,, no va disputar la [[Copa de la UEFA]] per la diferència de gols. En [[1936]] va aconseguir la semifinal del [[Copa del Rei de Fútbol|Trofeo President de la II República]], sent fins a la data el seu major èxit en este torneig.En la seua trajectòria també destaca el subcampionat d'Espanya Amateur, en la final disputada del qual l'1 de juny de 1930 en l'estadi de Montjuich (actual estadi Olímpic Lluis Companys) es va perdre contra el Gijón per 3-2 amb l'assistència dels reis d'Espanya.

El [[Vicente Pastor Alfosea|fundador]] del club es va inspirar en els valors que representava l'heroi de la [[mitología griega]] [[Hércules]] per a donar-li nom al club. El seu crit de guerra és ''Macho Hércules'', i el seu [[gentilicio]]que és com es coneix a l'afició del Real Club Esportiu de La Coruña,[http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/2a_division/hercules/es/desarrollo/1084721.html Notícia herculinos-herculanos]fet que molesta als aficionados[http://www.google.es/#hl=es&q=herculanos+herculinos&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&fp=527e96e32f344d2d Pàgines sobre termes herculano i herculino]).L'altre equip alacantí el [[Elche Club de Fútbol]] és el seu rival històric per excel·lència, on ambdós clubs mantenen la dita rivalitat des dels seus inicis i al representar a les dos principals ciutats de la [[provincia d'Alacant]] que disten a només 21 quilòmetres entre si, a més manté una certa rivalitat encara que esta en menor nivell amb el [[Valencia Club de Fútbol]].

== Enllaços externs ==
* [http://www.herculescf.es Portal web oficial]
* [http://www.herculesfemenino.com Portal web oficial del Hèrcules Femení]
* [http://www.asociacionherculanos.es Associació Herculans]
* [http://www.machohercules.com Web no oficial]
* [http://www.herculesdealicante.com Web Hèrcules de Alicante.com]
* [http://foroblanquiazul.foroportal.es/foro/ Forum d'Aficionats del Hèrcules]

[[Categoria:Fútbol Valencià]]

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T20:17:40Z

Carlos aliknt:

[[Image:Hercules.jpg|thumb|right|200px|<center>Escut de l''''Hèrcules d'Alacant CF''' d'[[Alacant]].</center>]]

L'Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol.''' és un club de [[fútbol]] de la [[Comunitat Valenciana]], de la ciutat d'[[Alacant]] en la [[província d'Alacant]]. Fon fundat en [[1914]] i feredat en [[1922]] i actualment juga en la [[Segona Divisió de Espanya]].

La temporada [[2009]]-[[2010]] queda classificat en 2ª posició en el campeonat de 2ª divisió i conseguix un nou ascens a la 1ª divisió de la lliga espanyola.

En total ha militat en 20 ocasions en la 1ª divisió del fútbol espanyol.

{{Ficha d'equip de futbol
| Nom = Hèrcules d'Alacant C. F.
| Nom Complet = Hèrcules d'Alacant Club de Futbol, [[Sociedad anònima deportiva|S.A.D.]]
| Malnom (s) = ''Herculanos, Mastxe Hèrcules, blanquiazule
| Fundació = [[1914]] (año de fundación)Aparece inscrit l'equip infantil de l'hercules.
[[1922]] (año de federación)El 16 de setembre de 1922 el club va quedar registrat en el llibre registre d'associacions de la província d'Alacant, sent governador José Mayáns. El 25 d'octubre de 1922 el club es va inscriure en la Federació Regional Levantina.
| Estadi = [[Estadio José Rico Pérez|José Rico Pérez]]
[[Alicante]], [[España]]
| Capacitat = 30.000
| Inauguració = [[1974]]
| President = {{bandera|España}} [[Valentín Botella Ros]]
| Entrenador = {{bandera|España}} [[Juan Carlos Mandiá]]
| Lliga = [[Segunda Divisió d'España]]
| temporada = [[Primera Divisió d'Espanya 2011/12|2011/12]]
| posició = 1r
| Web = http://www.herculescf.es
| pattern_la1=_white_stripes|pattern_b1=_herculescf1e1112|pattern_ra1=_white_stripes|pattern_sh1=_manutd1011a
| leftarm1=0000FF|body1=0000FF|rightarm1=0000FF|shorts1=000000|socks1=0000FF| pattern_la2=|pattern_b2=_herculescf2e1112|pattern_ra2=|pattern_sh2=_herculescf2e1112| leftarm2=000000|body2=000000|rightarm2=000000|shorts2=FF0054|socks2=FF0054| t=s
}}
El '''Hércules d'Alacant Club de Fútbol''' és un [[club de fútbol]] de [[España]], de la ciutat de [[Alicante]] en la [[provincia d'Alicante]]. Va ser fundat en [[1914]] i federat en [[1922]], la temporada 2011-12 jugarà en la [[Segunda Divisió d'España]].

Posseïx una trajectòria de 20 temporades en [[Primera Divisió d'España|Primera División]] i 40 en [[Segunda Divisió d'España|Segunda División]]. El seu major èxit en lliga ha sigut un 5t lloc en [[Primera Divisió d'España|Primera]], en la [[Primera Divisió d'Espanya 1974/75|temporada 1974/75]], on després d'empatar a punts amb el 4t classificat,, no va disputar la [[Copa de la UEFA]] per la diferència de gols. En [[1936]] va aconseguir la semifinal del [[Copa del Rei de Fútbol|Trofeo President de la II República]], sent fins a la data el seu major èxit en este torneig.En la seua trajectòria també destaca el subcampionat d'Espanya Amateur, en la final disputada del qual l'1 de juny de 1930 en l'estadi de Montjuich (actual estadi Olímpic Lluis Companys) es va perdre contra el Gijón per 3-2 amb l'assistència dels reis d'Espanya.

El [[Vicente Pastor Alfosea|fundador]] del club es va inspirar en els valors que representava l'heroi de la [[mitología griega]] [[Hércules]] per a donar-li nom al club. El seu crit de guerra és ''Macho Hércules'', i el seu [[gentilicio]]que és com es coneix a l'afició del Real Club Esportiu de La Coruña,[http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/2a_division/hercules/es/desarrollo/1084721.html Notícia herculinos-herculanos]fet que molesta als aficionados[http://www.google.es/#hl=es&q=herculanos+herculinos&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&fp=527e96e32f344d2d Pàgines sobre termes herculano i herculino]).L'altre equip alacantí el [[Elche Club de Fútbol]] és el seu rival històric per excel·lència, on ambdós clubs mantenen la dita rivalitat des dels seus inicis i al representar a les dos principals ciutats de la [[provincia d'Alacant]] que disten a només 21 quilòmetres entre si, a més manté una certa rivalitat encara que esta en menor nivell amb el [[Valencia Club de Fútbol]].

== Enllaços externs ==
* [http://www.herculescf.es Portal web oficial]
* [http://www.herculesfemenino.com Portal web oficial del Hèrcules Femení]
* [http://www.asociacionherculanos.es Associació Herculans]
* [http://www.machohercules.com Web no oficial]
* [http://www.herculesdealicante.com Web Hèrcules de Alicante.com]
* [http://foroblanquiazul.foroportal.es/foro/ Forum d'Aficionats del Hèrcules]

[[Categoria:Fútbol Valencià]]

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T20:13:53Z

Carlos aliknt:

[[Image:Hercules.jpg|thumb|right|200px|<center>Escut de l''''Hèrcules d'Alacant CF''' d'[[Alacant]].</center>]]

L''''Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol.''' és un club de [[fútbol]] de la [[Comunitat Valenciana]], de la ciutat d'[[Alacant]] en la [[província d'Alacant]]. Fon fundat en [[1914]] i feredat en [[1922]] i actualment juga en la [[Segona Divisió de Espanya]].

La temporada [[2009]]-[[2010]] queda classificat en 2ª posició en el campeonat de 2ª divisió i conseguix un nou ascens a la 1ª divisió de la lliga espanyola.

En total ha militat en 29 ocasions en la 1ª divisió del fútbol espanyol.
{{Ficha d'equip de futbol
| Nom = Hèrcules d'Alacant C. F.
| Nom Complet = Hèrcules d'Alacant Club de Futbol, [[Sociedad anònima deportiva|S.A.D.]]
| Malnom (s) = ''Herculanos, Mastxe Hèrcules, blanquiazule
| Fundació = [[1914]] (año de fundación)Aparece inscrit l'equip infantil de l'hercules.
[[1922]] (año de federación)El 16 de setembre de 1922 el club va quedar registrat en el llibre registre d'associacions de la província d'Alacant, sent governador José Mayáns. El 25 d'octubre de 1922 el club es va inscriure en la Federació Regional Levantina.
| Estadi = [[Estadio José Rico Pérez|José Rico Pérez]]
[[Alicante]], [[España]]
| Capacitat = 30.000
| Inauguració = [[1974]]
| President = {{bandera|España}} [[Valentín Botella Ros]]
| Entrenador = {{bandera|España}} [[Juan Carlos Mandiá]]
| Lliga = [[Segunda Divisió d'España]]
| temporada = [[Primera Divisió d'Espanya 2011/12|2011/12]]
| posició = 1r
| Web = http://www.herculescf.es
| pattern_la1=_white_stripes|pattern_b1=_herculescf1e1112|pattern_ra1=_white_stripes|pattern_sh1=_manutd1011a
| leftarm1=0000FF|body1=0000FF|rightarm1=0000FF|shorts1=000000|socks1=0000FF| pattern_la2=|pattern_b2=_herculescf2e1112|pattern_ra2=|pattern_sh2=_herculescf2e1112| leftarm2=000000|body2=000000|rightarm2=000000|shorts2=FF0054|socks2=FF0054| t=s
}}
El '''Hércules d'Alacant Club de Fútbol''' és un [[club de fútbol]] de [[España]], de la ciutat de [[Alicante]] en la [[provincia d'Alicante]]. Va ser fundat en [[1914]] i federat en [[1922]], la temporada 2011-12 jugarà en la [[Segunda Divisió d'España]].

Posseïx una trajectòria de 20 temporades en [[Primera Divisió d'España|Primera División]] i 40 en [[Segunda Divisió d'España|Segunda División]]. El seu major èxit en lliga ha sigut un 5t lloc en [[Primera Divisió d'España|Primera]], en la [[Primera Divisió d'Espanya 1974/75|temporada 1974/75]], on després d'empatar a punts amb el 4t classificat,, no va disputar la [[Copa de la UEFA]] per la diferència de gols. En [[1936]] va aconseguir la semifinal del [[Copa del Rei de Fútbol|Trofeo President de la II República]], sent fins a la data el seu major èxit en este torneig.En la seua trajectòria també destaca el subcampionat d'Espanya Amateur, en la final disputada del qual l'1 de juny de 1930 en l'estadi de Montjuich (actual estadi Olímpic Lluis Companys) es va perdre contra el Gijón per 3-2 amb l'assistència dels reis d'Espanya.

El [[Vicente Pastor Alfosea|fundador]] del club es va inspirar en els valors que representava l'heroi de la [[mitología griega]] [[Hércules]] per a donar-li nom al club. El seu crit de guerra és ''Macho Hércules'', i el seu [[gentilicio]]que és com es coneix a l'afició del Real Club Esportiu de La Coruña,[http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/2a_division/hercules/es/desarrollo/1084721.html Notícia herculinos-herculanos]fet que molesta als aficionados[http://www.google.es/#hl=es&q=herculanos+herculinos&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&fp=527e96e32f344d2d Pàgines sobre termes herculano i herculino]).L'altre equip alacantí el [[Elche Club de Fútbol]] és el seu rival històric per excel·lència, on ambdós clubs mantenen la dita rivalitat des dels seus inicis i al representar a les dos principals ciutats de la [[provincia d'Alacant]] que disten a només 21 quilòmetres entre si, a més manté una certa rivalitat encara que esta en menor nivell amb el [[Valencia Club de Fútbol]].

== Enllaços externs ==
* [http://www.herculescf.es Portal web oficial]
* [http://www.herculesfemenino.com Portal web oficial del Hèrcules Femení]
* [http://www.asociacionherculanos.es Associació Herculans]
* [http://www.machohercules.com Web no oficial]
* [http://www.herculesdealicante.com Web Hèrcules de Alicante.com]
* [http://foroblanquiazul.foroportal.es/foro/ Forum d'Aficionats del Hèrcules]

[[Categoria:Fútbol Valencià]]

Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol

2011-11-13T20:05:43Z

Carlos aliknt:

[[Image:Hercules.jpg|thumb|right|200px|<center>Escut de l''''Hèrcules CF''' d'[[Alacant]].</center>]]

L''''Hèrcules d'Alacant Club de Fútbol.''' és un club de [[fútbol]] de la [[Comunitat Valenciana]], de la ciutat d'[[Alacant]] en la [[província d'Alacant]]. Fon fundat en [[1914]] i feredat en [[1922]] i actualment juga en la [[Segona Divisió de Espanya]].

La temporada [[2009]]-[[2010]] queda classificat en 2ª posició en el campeonat de 2ª divisió i conseguix un nou ascens a la 1ª divisió de la lliga espanyola.

En total ha militat en 29 ocasions en la 1ª divisió del fútbol espanyol.
| President = {{bandera|España}} [[Valentín Botella Ros]]
| Entrenador = {{bandera|España}} [[Juan Carlos Mandiá]]
| Lliga = [[Segunda Divisió d'España]]
| temporada = [[Primera Divisió d'Espanya 2011/12|2011/12]]
| posició = 1r
| Web = http://www.herculescf.es
| pattern_la1=_white_stripes|pattern_b1=_herculescf1e1112|pattern_ra1=_white_stripes|pattern_sh1=_manutd1011a
| leftarm1=0000FF|body1=0000FF|rightarm1=0000FF|shorts1=000000|socks1=0000FF| pattern_la2=|pattern_b2=_herculescf2e1112|pattern_ra2=|pattern_sh2=_herculescf2e1112| leftarm2=000000|body2=000000|rightarm2=000000|shorts2=FF0054|socks2=FF0054| t=s
}}
El '''Hércules d'Alacant Club de Fútbol''' és un [[club de fútbol]] de [[España]], de la ciutat de [[Alicante]] en la [[provincia d'Alicante]]. Va ser fundat en [[1914]] i federat en [[1922]], la temporada 2011-12 jugarà en la [[Segunda Divisió d'España]].

Posseïx una trajectòria de 20 temporades en [[Primera Divisió d'España|Primera División]] i 40 en [[Segunda Divisió d'España|Segunda División]]. El seu major èxit en lliga ha sigut un 5t lloc en [[Primera Divisió d'España|Primera]], en la [[Primera Divisió d'Espanya 1974/75|temporada 1974/75]], on després d'empatar a punts amb el 4t classificat,, no va disputar la [[Copa de la UEFA]] per la diferència de gols. En [[1936]] va aconseguir la semifinal del [[Copa del Rei de Fútbol|Trofeo President de la II República]], sent fins a la data el seu major èxit en este torneig.En la seua trajectòria també destaca el subcampionat d'Espanya Amateur, en la final disputada del qual l'1 de juny de 1930 en l'estadi de Montjuich (actual estadi Olímpic Lluis Companys) es va perdre contra el Gijón per 3-2 amb l'assistència dels reis d'Espanya.

El [[Vicente Pastor Alfosea|fundador]] del club es va inspirar en els valors que representava l'heroi de la [[mitología griega]] [[Hércules]] per a donar-li nom al club. El seu crit de guerra és ''Macho Hércules'', i el seu [[gentilicio]]que és com es coneix a l'afició del Real Club Esportiu de La Coruña,[http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/2a_division/hercules/es/desarrollo/1084721.html Notícia herculinos-herculanos]fet que molesta als aficionados[http://www.google.es/#hl=es&q=herculanos+herculinos&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&fp=527e96e32f344d2d Pàgines sobre termes herculano i herculino]).L'altre equip alacantí el [[Elche Club de Fútbol]] és el seu rival històric per excel·lència, on ambdós clubs mantenen la dita rivalitat des dels seus inicis i al representar a les dos principals ciutats de la [[provincia d'Alacant]] que disten a només 21 quilòmetres entre si, a més manté una certa rivalitat encara que esta en menor nivell amb el [[Valencia Club de Fútbol]].

== Enllaços externs ==
* [http://www.herculescf.es Portal web oficial]
* [http://www.herculesfemenino.com Portal web oficial del Hèrcules Femení]
* [http://www.asociacionherculanos.es Associació Herculans]
* [http://www.machohercules.com Web no oficial]
* [http://www.herculesdealicante.com Web Hèrcules de Alicante.com]
* [http://foroblanquiazul.foroportal.es/foro/ Forum d'Aficionats del Hèrcules]

[[Categoria:Fútbol Valencià]]

Alacant

2011-11-06T16:40:10Z

Carlos aliknt:

{{Artícul destacat}}

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]
|image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]
|nom = Alacant (Alicante cooficialment en castellà)
|image_escut = [[Image:Escut_Alacant.svg|60px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|comarca = [[L'Alacantí]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alacant]]
|coor = 38°20′43″N 0°28′59″O
|superfície = 201.27 km²
|altitut = 5 msnm
|població = 334418 hab. (INE 2010)
|densitat = 1602 hab./km²
|gentilici = Alacantí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46120
|festes = Del [[19 de juny|19]] al [[24 de juny]], [[Fogueres de Sant Joan]]
|alcalde = Sonia Castedo ([[PPCV]])
|uep = [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant]
|notes =
}}

'''Alacant'' és la segona ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 334.418 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2010]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]]. Forma una [[conurbació]] de més de 452.462 habitants en las localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis.

== Territori ==
[[Image: Término municipal de Alicante (Nombres).PNG|thumb|right|300px|<center>Entitats de població del terme municipal d'Alacant.</center>]]
La ciutat es troba a vores del [[Mediterràneu]], en una planiça sortejada per una serie de tossals i elevacions. El mont [[Benacantil]], en 169 [[metro|m]] d'altura, sobre el que s'assenta el [[Castell de Santa Bàrbara]], domina la frontera urbana i constituïx l'image més característica de l'orbe. En esta trobem també el monte Tossal, on s'assenta el [[Castell de Sant Ferrando]], la Serra de Sant Julià o ''Serra Grossa'', les llomes del Garbinet i el ''Tossal de Manises''. Entre estes discorren barrancs i tàlvecs, alguns completament amagats pel creiximent urbà, com les rambles de Canicia, Bon Hivern o Sant Blas-Benalua; atres, de més envergadura, estan canalisades com la [[Rambla de las Ovelles]] o la del Juncaret. Al sur de la ciutat n'hi ha una zona pantanosa, la Salina d'Aigua Amarga.

En la llínea de costa cap senyalar les plages que són, de nort a sur, [[plaja de Sant Joan|Sant Joan]], [[Plaja de l'Almadrava (Alacant)|L'Almadrava]], [[L'Albufereta]], [[El Postiguet]], [[Plaja d'Aigua Amarga|Aigua Amarga]], [[Plaja de les Salines|Les Salines]], i les de l'[[Illa de Tabarca]]. Entre les plages de L'Albufereta i la de Sant Joan està el [[Cap de l'Horta]], en moltes cales: Calabarda, [[Cala Cantalars|Cantalars]], [[Cala dels Judeus|Els Judeus]], [[Cala de la Palmera|La Palmera]].

Hi ha un gran desnivell dins de la mateixa ciutat: mentres que l'Ajuntament està a 0 m i se pren com a referència per a medir l'altura de qualsevol punt d'[[Espanya]], n'hi han [[Llista de barris d'Alacant|barris]] al mateix nivell, com la plaja de Sant Joan, atres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m, Els Àngels a 75 m, o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.

El terme municipal abarca poc més de 200 km² i destaque com màxima elevació els 1.208 m del [[Cabeçó d'Or]]. També n'hi han monts de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraya, Mediana, Fontcalent (426 m), Sanç i els Talls, que separen Alacant de les comarques del Vinalopó. Estes elevacions són formacions compostes per materials [[calcàreu|calcàreus]], [[marga]]s i [[arenisca]]s. Respecte a l'hidrografia cap senyalar les conques del riu [[Monegre]] o Sec i de la [[Rambla de les Ovelles]]. Destaca també l'[[Illa de Tabarca]], enfront del cap de [[Santa Pola]] i que forma part del municipi.

== Història ==
=== Orígens ===
[[Image: Skyline_de_Alicante.JPG|250px|thumb|<center>Vista del port i el [[Castell de Santa Bàrbera]].</center>]]
Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[líbers]]. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuka'' (Pic Blanc) en el [[324 a.C]]. En el [[201 a.C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]]''. En realitat, a la citat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que només va existir en els mapes romans.

===Periodo islàmic===
Entre el [[718]] i el [[4 de decembre]] de [[1248]] la ciutat va pertànyer als àraps, que ya li deyen''Al-Laqant'', o ''Medina Laqant'', a Alacant. Durant este periodo, la ciutat va seguir els destins d'[[Al-Àndalus]] i després del desmembrament del [[Califat de Córdova]] pertanyia a les Taifes de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i al [[Regne de Múrcia]].
[[Image: Barrio de Santa Cruz, Alicante.jpg|thumb|left|220px|Barri de ''Santa Cruz'' des dels costats del [[Castell de Santa Bàrbera]].]]

=== Conquista cristiana===
En virtut del [[tracta de Cazorla]] ([[Sòria]], [[1179]]) entre [[Alfons VII de Castella]] i [[Alfons II d'Aragó]], la frontera meridional d'Aragó se fixava en la llínea que unix [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Calp]]. Aixina, Alacant pertanyia a la zona d'expansió castellana. En l'any [[1243]], el governant de la Taifa de [[Múrcia]], [[Muhamas ben Hud]], firmà el [[Pacte d'Alcaraz]] en l'infant Alfons, que després se convertiria en el rei [[Alfons X el Sabi]], pel qual el regne musulmà de Múrcia se posava baix protecció castellana.

Encara que, en un principi s'escomençà a repoblar la ciutat, la carència de suficients pobladors cristians junt a raons econòmiques aconsellà la permanència de la població musulmana. Aixina i tot, el governador d'Alacant, [[Zayyan ben Mardanis]], no acceptà el pacte i fon obligat a partir en [[1247]], data en la que escomença la sobirania castellana d'Alacant. La conquista militar finalisà el [[4 de decembre]] de [[1248]] en les tropes del rei castellà, comandades per son fill, l'infant Alfons, futur [[Alfons X el Sabi]]<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.3.2. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>. Pel [[Tractat d'Almizra]] firmat en [[1244]] entre els reis de Castella i d'Aragó, en el que se fixaren els llímits de l'expansió dels seus respectius dominis en la llínea de [[Biar]] a [[La Vila]], Alacant permaneix baix sobirania castellana per un espai de 48 anys. El rei Alfons X el Sabi, una vegada presa la vila als andalusis, commemora la victòria denominant al [[castell]] àrap construït sobre el mont ''Banu-lQatil'' (Benacantil) "[[Castell de Santa Bàrbera]]", per coincidir esta festivitat en el dia del presament de la ciutat per la cristiandat.

===Corona de Castella===
[[Image: SantaBarbara2.jpg|thumb|left|220px|El Benacantil i el [[Castell de Santa Bàrbera]].]]
Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort del Sit]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer (Alacant)|Petrer]], [[Busot]], [[Aigües de Busot]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.

Entre [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana.

=== Corona d'Aragó ===
[[Image:Alicante.jpg|thumb|200px|Plaça Santíssima Faç, en el Núcleu Antic]]
A causa d'una crisis dinàstica per la successió de [[Sancho IV el Brau]], l'infant Ferrando de la Porca, un aspirant illegítim a la Corona de Castella, va demanar ajuda a [[Jaume II d'Aragó]] a canvi de donar-li, en cas de conseguir la Corona, el Regne de Múrcia, segons els acorts secrets de Calatayut ([[1289]]), Ariza ([[giner]] [[1296]]) i Sària ([[febrer]] 1296). Aprofitant la situació, [[Jaume II]] va procedir a la conquista del Regne de Múrcia.

Alacant va ser conquistada en [[abril]] de 1296, a pesar de la resistència de l'alcait del castell [[Nicolás Pérez]], acabant en la sobirania castellana. Aixina i tot, [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] va respectar els privilegis i institucions anteriors encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment després de la incorporació d'Alacant, i el restant de comarques limítrofes al [[Regne de Valéncia]] per mig de la modificació d'allò que s'havia fixat en el Tractat d'Almizra ([[Sentència Arbitral de Torrelles]], [[1304]] i [[Tractat d'Elig]], [[1305]]).

La repoblació cristiana continuà, en una velocitat i número majors, per lo que la població originàriament castellana, quedà en minoria entre la població cristiana. No obstant, fins a la primera expulsió dels moriscs, la població d'orige àrap era majoritària en comparació en els cristians.

El creiximent de principis de [[sigle XIV]] es voria truncat a partir de [[1333]], quan ya la fam se deixà sentir en Alacant, primera senyal de la crisis que s'acostava: la[[ Guerra de l'Unió]] ([[1348]]), la [[Pesta Negra]] ([[1348]]) i la [[Guerra dels Dos Pedros]] ([[Pedro I de Castella]] i [[Pere IV d'Aragó]]) entre [[1356]] i [[1366]] que tingué en Alacant un dels seus principals escenaris. La vila estigué en mans castellanes i la població emigrà, muigué o va caure captiva. En conseqüència, la població se va vore reduïda a la mitat, igual que en atres ciutats del [[Regne de Valéncia]]. En la pau s'inicia la reconstrucció social i econòmica, encara que els mudéixars pràcticament anaren desapareixent i els [[judeu]]s foren una minoria. [[Pere IV el Cerimoniós]] dictà numeroses mesures per a reactivar l'economia i la pau social, encara que açò no evità l'atac contra els judeus de [[1391]] que acavà en la presència d'esta comunitat en la societat alacantina.

Durant el [[sigle XV]] Alacant continuà creixent i una pròspera agricultura orientada cap a l'exportació (vi, fruites seques, espart) impulsà un notable desenroll del port i una classe mijana que controlava el govern municipal. L'únic conflicte bèlic va ser la guerra en Castella de [[1430]] que no va tindre excessives conseqüències. La població continuà en aument i este progrés va servir de justificació a [[Ferran el Catòlic]] per a otorgar-li el títul de ciutat en [[1490]].

=== Edat Moderna===
En [[1510]] Alacant era la quinta ciutat del [[Regne de Valéncia]].
Des de l'obtenció del títul de ciutat el desenroll institucional, econòmic i demogràfic d'Alacant va ser palpable. El port es convertí durant l'[[Edat Moderna]] en el més important del Regne de Valéncia i propicià l'assentament de colònies de comerciants estrangers que imprimiren un gran dinamisme al tràfic mercantil. La construcció de l'[[embassament de Tibi]] a finals del [[sigle XVI]] va permetre assegurar la producció de l'horta pròxima a la ciutat, el producte principal de la qual era el [[raïm]], i per consegüent el [[vi]], junt en la barrella, l'espart i les fruites seques. El port, ademés. se convertí en punt d'eixida dels productes de [[La Mancha]] i en un eficaç redistribuïdor d'alguns productes colonials i de saladures arribades del nort d'[[Europa]]. El desenroll econòmic permet a Alacant arrebatar a [[Oriola]], en [[1647]], la capital de la balia meridional valenciana i posteriorment, en [[1785]], la creació d'un [[Consulat del Mar]] independent del de Valéncia.

Alacant fon objectiu militar en pràcticament tots els conflictes bèlics. Fon casi destruïda en [[1692]] per l'esquadra francesa que dirigia l'almirant [[d'Estrées]] i durant la [[Guerra de Successió]] fon ocupada alternativament per austracistes i borbònics. La voladura parcial del [[Castillo de Santa Bàrbara]] per part del cavaller [[d'Asfelt]] determinà l'eixida dels aliats de la ciutat i el triumfo borbònic en esta part del Regne de Valéncia. La [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]] deixà també les seues seqüeles com a conseqüència de la crisis de subsistència i dels gasts militars, se construïren noves muralles i el [[Castell de Sant Ferran]], encara que les tropes franceses no arribaren a ocupar la ciutat.

=== Época Contemporànea ===
[[Image: Luceros3.jpg|thumb|right|200px|<center>Plaça dels ''Luceros''.</center>]]
El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]].

La província d'Alacant naixqué com a tal en les Corts lliberals de [[1822]], i corresponia en l'antiga balia meridional valenciana, si be fon ampliada en [[1833]] en part de la desapareguda província de [[Xàtiva]] i els municipis de [[Villena]] i [[Sax]]. En [[1847]] comença l'ampliació del port, i en [[1858]] finalisa la construcció del ferrocarril entre Alacant i [[Madrit]] en l'enllaç Alacant-[[Almansa]]. Entre [[1854]] i [[1878]] se derruiren les muralles de la ciutat.

=== Sigle XX ===
[[Image: Alicante_Spain_marina.jpg|thumb|left|200px|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]]
Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots.

En l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola]], el bando sublevat fracassà en un intent de posar sege a la ciutat des d'Oriola i atres poblacions de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. Un atre succés important va ser lo fusilament del dirigent falangista [[José Antonio Primo de Rivera]], que es trobava pres en Alacant, el [[20 de novembre]] de [[1936]].

La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el [[Mercat Central]]. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]].

A pesar dels bombardejos, la ciutat permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola|República]] fins al final de la [[Guerra Civil|Guerra]] i per això va ser objecte de tècniques de debilitació sicològic com per eixemple el llançament de pa blanc embolicat en lemes feixistes en época de fam. Ya que Alacant fon l'última ciutat en caure en mans de les tropes [[franquisme|franquistes]], en el port se van viure escenes dramàtiques entre els que esperaven barcos per a partir a l'exili; hi havia orde de matar tota persona que es trobara en la zona intentant fugir, els barcos estrangers no acceptaven arreplegar a ningú a causa de l'amenaça existent sobre l'afonament de qualsevol barco que arreplegara exiliats, els únics barcos que van córrer el risc per salvar la població civil foren els [[Algèria|algerí]]. Centenars d'alacantins partiren cap a [[Orà (Algèria)|Orà]] creant una colònia estable i un agermanament entre les dos ciutats que encara hui persistix. En la vesprada del [[30 de març]] de [[1939]] entraven en la ciutat les unitats de la ''[[Divisió Littorio]]'', comandada pel general [[Gastone Gambara|Gambara]], en una ostentosa desfilada davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat. La repressió conseqüent va ser gran al considerar-se la ciutat i la província com «roges». A l'acabar la Guerra, l'alcalde Luciáñez propon que la ciutat passara a cridar-se '''Alacant de José Antonio'''. A pesar d'aprovar-se mai va arribar a produir-se el canvi.
[[Image: Alicante(30-09-1997).JPG‎|thumb|right|200px|Carrer Arquitecte Morell d'Alacant durant les inundacions de [[1997]]]]
La [[1970s|década dels xixanta]] portà el desenroll econòmic i el creiximent demogràfic que continuà en les décades següents. L'economia evolucionà cap al sector servicis, especialment cap al [[turisme]], i es va produir el major desenroll urbanístic de la ciutat, en el naiximent de nous barris en les afores.

En l'arribada la democràcia el govern de la ciutat passaria a les mans del [[PSPV-PSOE]] des de [[1979]] fins a [[1995]], i des de llavors governa el [[PP]]. En la [[1980s|década dels huitanta]] se tractà de solucionar el caos urbanístic per mig de la creació de noves vies de comunicació (Gran Via, Via parc) i la dotació a la ciutat de centres de salut, coleges públics, instituts, centres socials i la resta de servicis municipals, en especial en alguns barris que naixqueren en l'etapa de desenroll.

Un problema a causa del [[clima mediterràneu]], pero també del [[canvi climàtic]] i de l'[[urbanisme]], són les [[inundació|inundacions]]. El [[19 d'octubre]] de [[1982]] caïen 220 [[milímetro|mm]] en la ciutat, un nou récort de pluja en menys de 24 h que causà numeroses pèrdues materials. La [[Rambla de les Ovelles]] arribaria a 400 [[metre cúbico|m³]]/s, el seu màxim històric, i sembraria el caos en el barri de Sant Gabriel, en dos morts, lo que motivà que darrere de la riuada fora canalisat el tram final de la rambla. El [[30 de setembre]] de [[1997]] se torna a batre el récort de pluja en 270 mm i la ciutat va patir les pijors inundacions de la seua història, en quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris, com plaja Sant Joan o Sant Agustí, varen superar el metro. Se decretà un dia de dol oficial en el que les autoritats se dedicaren a drenar les aigües que anegaven barris sancers. Les pèrdues econòmiques foren quantioses, sobretot en el centre de la ciutat i les plages. Aço motivà un gran pla de defensa anti-riuades, del que encara no s'ha comprovat la eficàcia.

=== Sigle XXI ===
En el nou sigle, Alacant ha conegut un creiximent demogràfic excepcional fruit de l'arribada d'[[immigració en Espanya|immigrants]]. Açò, unit que les generacions més numeroses són les que actualment estan buscant vivenda, ha causat un nou auge urbanístic que provoca una expansió urbana. Per a millorar les comunicacions s'està duent a terme la construcció del [[TRAM Metropolità d'Alacant]], una combinació de [[tramvia]] i [[metro llauger]] que serà subterràneu en alguns trams. Per una atra banda, en la zona sur de la ciutat està el proyecte de la [[Ciutat de la Llum]], uns estudis de cine que ya estan en funcionament.

== Política i govern ==
=== Ajuntament ===
[[Image: Alicante_Spain_townhall.jpg|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]]
Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]) i IU ([[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]]). En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és [[Luis Díaz Alperi]], del PP, que ocupa el càrrec des de [[1995]]. Des de [[1979]] fins a eixe any, la ciutat estigué governada per alcaldes pertanyents al PSPV-PSOE (''veja [[anex:alcaldes d'Alacant|Alcaldes d'Alacant]]'' i ''[[Eleccions municipals d'Alacant]]'').

La corporació Municipal està formada per 29 [[regidor]]s, inclòs l'alcalde. En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de [[2007]], el PP va obtindre 15 regidors en un 44,08% dels vots, mentres que el PSOE va conseguir 14 en un 41,17% dels vots. Atres agrupacions polítiques com la coalició formada per EU-EV-IR-AMEE, (Esquerra Unida-Els Verts, Esquerra Republicana i Acort Municipal d'esquerres i ecologista) en un 4,93%, VA (Veïns per Alacant) en un 3,22% o C-PC (Ciutadans-Partit de la Ciutadania) en un 1,42%, varen superar els 2.000 sufragis pero no conseguiren adhesió suficient per a accedir a la representació.

La Junta de Govern està composta per tretze membres, onze d'ells regidors, estructurant-se de la manera següent: Urbanisme; Festes, Turisme i plages; Cultura i Educació; Foment i Ocupació; Seguritat Ciutadana (excepte Policia Local), Tràfic i Transports, Estadística; Comerç, Consum i Mercats, Sanitat (excepte sanitat ambiental); Acció Social, Mig Ambient; Modernisació de les Estructures municipals; Deports; Joventut, Participació Ciutadana, Partides Rurals; Servicis i Manteniment; Recursos Humans i Plaça de Bous; i Facenda, Contractació i Patrimoni, Ocupació de via pública. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, encara que també solen celebrar-se plens extraordinaris per a debatre temes i problemes que afecten la ciutat.

=== Principals sèus administratives ===
En la [[Plaça de la Montanyeta]] se troben les principals seus administratives de l'Estat, en el que se poden trobar la subsèu provincial de la [[Delegat del Govern|Delegació del Govern]] espanyol en la [[Comunitat Valenciana]] (l'actual subdelegada provincial és Encarna Llinares en substitució de [[Etelvina Andreu]]) regidora del [[PSOE]], aixina com la sèu provincial de l'Agència Tributària, o la Subsecretaria provincial del Ministeri de Justícia.

En quant a sèus autonòmiques, destaca la Delegació provincial del ''Consell de la Generalitat'' (govern valencià) en la Torre Generalitat que està presidint la Rambla de Méndez Núñez, en el seu popular rellonge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. També se troben direccions territorials de totes les ''conselleries'', destacant per la singularitat dels edificis de la [[Casa de Bruges]] on se situen la Direcció Territorial de Presidència i la ''Conselleria'' de Benestar Social, el Teatre Arniches en la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la ''Conselleria'' de Cultura, Educació i Deport que està en el carrer Carratalá, en el barri de [[Benalúa (Alacant)|Benalúa]] i contigua als jujats.

=== Alcaldes de la democràcia ===
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Àngel Lluna González]]
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Alcalde_8 = [[Sònia Castedo]]
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Clima ==
[[Image: Clima_Alicante_(España).PNG‎|thumb|right|300px|<center>Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)</center>]]

Alacant conta en un [[clima mediterràneu]] àrit, en temperatures suaus durant l'any i pluges escasses, concentrades en els periodos equinoccials. Les temperatures oscilen entre els 16,8 i 6,2é de [[giner]] i els 30,6 i 20,4 d'[[agost]], sent la temperatura mijana anual de 17,8é, contant-se com a excepcionals tant les gelades com les temperatures per damunt dels 40. L'oscilació tèrmica diària és molt chicoteta degut a l'influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15. Respecta a l'oscilació anual, esta és també reduïda, aixina que els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent [[setembre]] i [[octubre]] els mesos més plujosos degut a les pluges torrencials causades per la [[gota freda]], que poden conseguir més de 200 mm en 24 hores causant severes [[inundació|inundacions]]. Esta irregularitat és lo que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.

Els récorts de temperatura màxima en Alacant són 41,4 el [[4 de juliol]] de [[1994]], 41,2 el [[12 de juliol]] de [[1961]] i 40,4 el [[18 d'agost]] de [[1949]]. Els de temperatura mínima són -4,6 el [[12 de febrer]] de [[1956]] i -2,6 el [[3 de giner]] de [[1971]] i el [[26 de decembre]] de [[1962]]. Els récorts de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del [[30 de setembre]] de [[1997]] i els 220,2 mm del [[19 d'octubre]] de [[1982]].

{| {{tablabonita}} align="center"
|+ <big>'''Observatori d'Alacant (Ciutat Jardí)</big>
|- style="background:#efefef;"
! 1971-2000 !! gin !! feb !! mar !! abr !! mai !! jun !! jul !! ago !! set !! oct !! nov !! dec !! ''TOTAL''
|-
| Temp. màxima (ºC)||16,8||17,8||19,2||20,9||23,6||27,2||30,1||30,6||28,4||24,4||20,4||17,6||''23,1''
|-
| Temp. mínima (ºC)||6,2||7,0|| 8,2||10,1||13,3||17,1||19,7||20,4||17,8||13,7||10,0||7,3||''12,6''
|-
| Precipitacions (mm) ||22||26||26||30||33||17||6||8||47||52||42||26||''336''
|}

== Població ==
[[Image: Demografía_Alicante_(España).PNG‎|thumb|left|200px|<center>Evolució demogràfica d'Alacant (1900-2006)</center>]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=35% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Nacionalitats estrangeres en més de 1.000 habitants<ref>'''''Font: [http://www.alicante.es/redir.php?apartado=estadistica&pagina=menu_estadistica.html Ajuntament d'Alacant]''''' Secció d'Estadística. La Població d'Alacant (01-01-2006).</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=3% |Posició
!width=89% |Nacionalitat
!width=8% |Població
|-
|1ª||align=left|{{COL}}||align=right|4.596
|-
|2ª||align=left|{{ECU}}||align=right|4.315
|-
|3ª||align=left|{{ARG}}||align=right|3.564
|-
|4ª||align=left|{{MAR}}||align=right|2.645
|-
|5ª||align=left|{{ALG}}||align=right|2.478
|-
|6ª||align=left|{{ITA}}||align=right|2.245
|-
|7ª||align=left|{{FRA}}||align=right|1.988
|-
|8ª||align=left|{{ROM}}||align=right|1.819
|-
|}
Segons el padróde [[2010]] la ciutat conta en 334.462 habitants, sent la 11a de [[Espanya]] i 2a de la [[Comunitat Valenciana]] en població. Segons les senyes de l'Ajuntament d'Alacant a 1 de giner de [[2010]] la població de la ciutat és de 334.462 habitants, dels quals viuen en el núcleu urbà 322.331 i 6.131 en les partides rurals, sent el [[Organisació politicoadministrativa d'Alacant|barri]] més populós el de [[Carolines Altes]], en 20.235 habitants.

En [[1900]] contava en 50.495 habitants que anaren aumentant llentament fins a [[1950]], en 101.791. A partir d'eixe moment el desenroll urbanístic va ser espectacular superant els 250.000 en [[1981]]. En la democràcia el creiximent va ser més llent arribant-se a 272.432 en [[1998]]. Des de llavors l'increment de l'immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, sent un 11,72% de la població d'atres nacionalitats, entre els que destaquen [[Colòmbia|colombians]], [[Equador|equatorians]] i [[Argentina|argentins]] (''vore taula'').

La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (452.462 en 2010) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 760.431 i és l'octava d'Espanya.

[[Image:Alicante-barrios.png|thumb|400px|<center>Barris i zones d'Alacant</center>]]

{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1250]] || align="right"| 2.500
|-
| align="center"| [[1350]] || align="right"| 3.250
|-
| align="center"| [[1418]] || align="right"| 1.539
|-
| align="center"| [[1609]] || align="right"| 5.040
|-
| align="center"| [[1646]] || align="right"| 6.174
|-
| align="center"| [[1717]] || align="right"| 11.019
|-
| align="center"| [[1735]] || align="right"| 12.604
|-
| align="center"| [[1754]] || align="right"| 14.394
|-
| align="center"| [[1768]] || align="right"| 17.213
|-
| align="center"| [[1786]] || align="right"| 17.345
|-
|}
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1797]] || align="right"| 19.313
|-
| align="center"| [[1803]] || align="right"| 21.447
|-
| align="center"| [[1857]] || align="right"| 27.550
|-
| align="center"| [[1860]] || align="right"| 31.162
|-
| align="center"| [[1877]] || align="right"| 34.926
|-
| align="center"| [[1887]] || align="right"| 40.115
|-
| align="center"| [[1897]] || align="right"| 49.463
|-
| align="center"| [[1900]] || align="right"| 50.495
|-
| align="center"| [[1910]] || align="right"| 55.116
|-
| align="center"| [[1920]] || align="right"| 63.382
|-
|}
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1930]] || align="right"| 71.271
|-
| align="center"| [[1940]] || align="right"| 89.198
|-
| align="center"| [[1950]] || align="right"| 101.791
|-
| align="center"| [[1960]] || align="right"| 121.832
|-
| align="center"| [[1970]] || align="right"| 181.550
|-
| align="center"| [[1981]] || align="right"| 245.963
|-
| align="center"| [[1991]] || align="right"| 265.473
|-
| align="center"| [[1996]] || align="right"| 274.577
|-
| align="center"| [[2001]] || align="right"| 288.481
|-
| align="center"| [[2006]] || align="right"| 322.431
|}
|}
 ''Fonts:'' Les senyes del periodo 1250-1609 són estimacions proporcionades per historiadors. La senya de 1646 és del ''Veïnat de l'archiu del [[Regne de Valéncia]]''. Les senyes del periodo 1717-1803 són dels diversos censos elaborats pels governs d'[[Espanya]]. A partir de [[1857]] són senyes censals.

==Economia==
Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).
[[Image: Postiguet2.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]
Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, només superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].

El turisme, ya present a mijan [[sigle XIX]], pero principalment desenrollat des dels anys 50, és igualment una atra activitat important en la ciutat, recolzat per la benignitat del clima, les plages, el patrimoni històric ([[Castell de Santa Bàrbara]], Iglésia de Santa Maria, Co-Sèu de Sant Nicolau, Caixco antic, etc.) i la seua oferta d'oci.

Alacant és un centre d'activitats financeres, tenint la [[Caixa d'Aforros del Mediterràneu]] (la CAM) el seu domicili social en esta ciutat.

En Alacant són també importants les activitats administratives, afavorida per la seua posició de capital de la 4a província espanyola de major producció econòmica. Alacant és la sèu de la [[Oficina d'Harmonisació del Mercat Interior]] (OAMI), agència europea per al registre de les marques, dibuixos i models comunitaris.

L'[[Universitat d'Alacant]], situada entre els municipis d'Alacant i [[Sant Vicent del Raspeig]], conta en més de 30.000 alumnes i atrau a un número important d'estudiants estrangers.

L'indústria ocupa al 6,2% de la població activa del municipi. Destaquen les fàbriques d'alumini, de tabac ([[Altadis]]; l'antiga fàbrica de Tabaquera va ser durant diversos sigles de gran importància econòmica en la ciutat, arribant a tindre contractades a més de 4.000 empleats), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància en el municipi de [[Sant Vicent del Raspeig]] (lloc que ha servit d'àrea d'expansió i descongestió fabril per a la capital), on se troba la major fàbrica de l'aglomeració d'Alacant, una fàbrica de producció de ciment de la multinacional Cemex. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Talayes, el del Pla de la Vallonga, el d'Aigua Amarga i la zona industrial de la Florida.

== Patrimoni històric-artístic d'Alacant ==
[[Image: Mercado de Alicante.jpg|thumb|right|250px|<center>Mercat Central d'Abastos d'Alacant.</center>]]
* '''[[basílica de Santa Maria (Alacant)|Basílica de Santa Maria]]''' (s. [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XVI|XVI]]). Construïda en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], va ser alçada sobre una antiga mesquita i es tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil [[rococó]], i la seua portada, d'estil [[barroc]], abdós del [[sigle XVIII]].
* '''[[Co-Sèu de Sant Nicolau de Bari]]''' (s. [[sigle XV|XV]]-[[sigle XVII|XVII]]). Edificada també sobre les restes d'una atra mesquita, és d'estil [[arquitectura del Renaiximent|renaixentista]] [[ferrerià]]. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realisà entre [[1616]] i [[1662]], encara que el seu claustre, més antic, data del sigle XV. Va ser elevada com [[Co-Sèu]] en [[1959]], compartint la sèu catedralícia en la Santa Iglésia catedral del Salvador d'[[Oriola]].
* '''[[monasteri de la Santa Faç (Alacant)|Monasteri de la Santa Faç]]''' (s. XV). Situat 5 km al nort del núcleu urbà, és d'estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Cada any, el segon dijous després de [[Semana Santa]] se produïx un multitudinari pelegrinage que part des de Sant Nicolau fins a este monasteri.
* '''Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant''' (s. XV-XVII). Baluarts defensius alçats en l'Horta d'Alacant per a defendre's dels atacs dels pirates barbarescs. En l'actualitat se conserven poc més de 20 torres. Algunes d'elles són de gran bellea, com la de '''la Verònica''', la de '''Reixes''' o la de '''Bonança'''. Estan declarades '''Be d'Interés Cultural''' en la categoria de monument, lo que no ha impedit que algunes estiguen en ruïnes.
* '''[[Museus d'Alacant|Casa de L'Assegurada]]''' (s. XVII). Construcció civil més antiga de la ciutat, fon edificada en [[1685]] en estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Se troba en la mateixa plaça que la basílica de Santa Maria i actualment alberga al Museu d'Art Contemporàneu d'Alacant.
* '''[[Ajuntament d'Alacant]]''' ([[segle XVIII]]). Punt de referència per a la medició de l'[[altitut]] sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'[[Espanya]], se tracta d'una arquitectura civil [[arquitectura barroca|barroca]].
* '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]].
* '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]].
[[Image: palaciodiputacion.jpg|thumb|right|250px|<center>Palau de la Diputació d'Alacant.</center>]]
* '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana.
* '''Teatre Principal d'Alacant''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]].
* '''Mercat Central d'Alacant''' (s. XX). D'estil [[regionalisme|regionalista]], construit en [[1911]] sobre la muralla del sigle XVIII que circumdava la ciutat.
* '''Diputació Provincial d'Alacant''' (s. XX). Palau de tall [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà inaugurat en [[1931]].
* '''Llonja de Peix''' (s. XX). De principis del sigle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil [[arquitectura historicista|historicista]], que integra detalls ornamentals neo-àraps. Servix des de [[1992]] com a sala d'exposicions.
* '''[[Castell de Santa Barbara]]''' (s. XIV-XVIII). Situat en la part més alta de la muntanya [[Benacantil]], domina tota l'[[Horta d'Alacant]] i des d'ell se divisa l'[[illa de Tabarca]]. Antic castell àrap, fon reconstruït pels cristians i consta de tres recints dels sigles XIV, XVI i XVIII.
* '''[[Castell de Sant Ferran]]''' (s. XIX). Construït en [[1813]] per a defendre la ciutat de l'invasió [[guerra de l'Independència espanyola|napoleònica]].

Ademés, en l'[[Albufereta]] se troben els restos arqueològics de la ciutat [[iber]]-[[imperi romà|romana]] de [[Lucentum]], que data dels sigles [[sigle IV adC|IV adC]] al [[sigle III|III dC]].

== Festes ==
=== Fogueres de Sant Joan ===
[[Image: Hoguera carolinas altas 2006 alicante.jpg|thumb|right|200px|Vista general d'una Foguera en Alacant.]]
Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps.

Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies després després de llançar-se des de l'alt de la muntanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat.

A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com pasacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]].

=== Semana Santa ===
En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa Cruz'', que comença en el [[Santa Cruz (Alacant|barri de Santa Creu]] (situat en les faldes de la [[muntanya Benacantil]])

La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament.

=== Santa Faç ===
És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el [[segle XV]]. Se celebra el segon dijous després de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones.

=== Moros i Cristians ===
Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, només se celebren en cinc barris: [[Villafranca]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai (Alacant)|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebollet]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Artell]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'[[agost]].

Les festes solen començar en l'''Avís de festa'', una desfilada en trages de gala, que dona pas a la ''Nit de l'Olla'', en la que se realisa un pregó. Els actes (com les ''Dianes'' i les ''Despertaes'') i les desfilades (les ''Entrades'') conduïxen a l'''Embaixada'' i l'''Alardo'', representacions en les que el bando cristià "venç" simbòlicament al moro. El punt final ho posa la ''Retreta'', una desfilada en to humorístic.

Des de [[1993]] està la [http://www.morosycristianosdealicante.com/ ''Federació Alacantina de Moros i Cristians'']. El seu objectiu és conseguir metes conjuntes a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.

=== Atres festes===
Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.

== Deports ==
A pesar de ser el [[futbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtingut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha sigut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].

=== Olímpics alacantins ===
És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]).

En els únics Jocs Olímpics disputats en Espanya fins a la data, [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Barcelona]] [[1992]], tres foren els deportistes alacantins que varen participar i, ademés, obtingueren medalla per primera vegada: [[Míriam Blasco]], medalla d'or en [[Judo]] i primera medallista olímpica espanyola; [[Francisco Sánchez|Francisco "Kiko" Sánchez]], medalla d'or en [[Vela]], 470 masculí; i [[Carolina Pascual]], medalla de plata en [[Gimnàstica rítmica]]. En els [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Jocs d'Atlanta]] de [[1996]], [[Juan Escarré]] obtingué medalla de plata en [[Hockey sobre herba]]; [[Marta Baldó]], medalla d'or en Gimnàstica rítmica junt en el restant de l'equip espanyol, i [[Isabel Fernández (judoka)|Isabel Fernández]] obtingué medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, [[Jocs Olímpics de Sydney 2000|Sydney]] [[2000]], Isabel tornà a obtindre una medalla, esta vegada d'or. Finalment, obtingué una quinta posició en els Jocs disputats en [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes]] en [[2004]], sent l'única deportista alacantina que ha conseguit dos medalles olímpiques fins a la data i quedant pendent la seua participació en els pròxims jocs olímpics de 2008.

=== Equips deportius alacantins ===
L'equip que més títuls ha conseguit en la ciutat fon el [[Club Handbol Calpisa]]. Entre 1975 i 1980 va obtindre quatre títuls de Lliga consecutius ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1978]]), quatre títuls de la Copa del Rei ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1980]]) i una Recopa d'Europa ([[1980]]). Posteriorment, el club canvià de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (en la que obtingué una atra Copa del Rei en [[1986]]), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca.

Respecte al bàsquet, el [[Etosa Alacant]] (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha segut l'equip deportiu de major èxit des de finals del [[sigle XX]]. L'Etosa s'ha situat en dos ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. Recentment, Alacant fon subsèu del ''Eurobasket 2007'' de [[Madrit]], rebent a les seleccions de França, Itàlia, Eslovènia i Polònia en la fase inicial del torneig.

En tot, el fútbol sempre ha segut el deport que ha alçat més passions en la ciutat, a pesar de no ser el deport que més èxits ha obtingut. Alacant conta en dos equips de fútbol: l'[[Hèrcules Club de Fútbol]], històricament el club més representatiu de la ciutat, ha participat 20 temporades en 1a divisió de la LFP (Lliga de Fútbol Professional Espanyola); i l'[[Alacant Club de Fútbol|Alacant C.F.]] que fon fundat en [[1918]] i porta el nom de la ciutat de [[Alacant]]. D'atra banda, Alacant va ser sèu del Campeonat Mundial de Fútbol de [[1982]], on varen tindre lloc els partits del Grup C ([[Argentina]], [[Bèlgica]], [[El Salvador]] i [[Hongria]]). També, en Alacant se disputà el partit per la tercera i quarta posició d'eixe campeonat.

==Ciutats agermanades==
{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* [[Carloforte]] {{ITA}}
* [[Herzliya]] {{ISR}}
* [[León (Nicaragua)|León]] {{NIC}}
* [[Matanzas (Cuba)|Matanzas]] {{CUB}}
* [[Niça]] {{FRA}}
* [[Orà (Algèria)|Orà]] {{ALG}}
* [[Riga]] {{LAT}}
* [[Toyooka]] {{JAP}}
* [[Wenzhou]] {{CHN}}
|}

== Veja-se també ==
* [[Escut d'Alacant]]
* [[Aeroport Internacional d'Alacant]]
* [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]]
* [[Universitat d'Alacant]]
* [[TRAM Metropolità d'Alacant]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Alicante }}

== Enllaços externs ==
* [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant ]
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03014&Submit.x=30&Submit.y=10 Índex estadístic municipal d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/cas/Fichas/03014.pdf Alacant en la web de l'Institut Valencià d'Estadística]
* [http://alicante.comunitatvalenciana.com/ Web de Turisme d'Alacant en la Comunitat Valenciana]
* [http://www.puertoalicante.com/ Autoritat portaria d'Alacant]
* [http://www.tramalicante.com/ Tramvia d'Alacant]
* [http://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan]
* [http://torresdelahuerta.iespana.es/ Les Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant]
* [http://www.20minutos.es/museo-virtual/lugares/alicante/0/ Fotos antigues d'Alacant]
* [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província]

{{Capitals de província}}
{{Municipis de l'Alacantí}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Alacant]]
{{Capitals comarques}}

Alacant

2011-11-04T22:34:45Z

Carlos aliknt:

{{Artícul destacat}}

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]
|image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]
|nom = Alacant (Alicante cooficialment en castellà)
|image_escut = [[Image:Escut_Alacant.svg|60px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|comarca = [[L'Alacantí]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alacant]]
|coor = 38°20′43″N 0°28′59″O
|superfície = 201.27 km²
|altitut = 5 msnm
|població = 334418 hab. (INE 2010)
|densitat = 1602 hab./km²
|gentilici = Alacantí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46120
|festes = Del [[19 de juny|19]] al [[24 de juny]], [[Fogueres de Sant Joan]]
|alcalde = Sonia Castedo ([[PPCV]])
|uep = [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant]
|notes =
}}

'''Alacant'' és la segona ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 334.418 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2010]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]]. Forma una [[conurbació]] de més de 452.462 habitants en las localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis.

== Territori ==
[[Image: Término municipal de Alicante (Nombres).PNG|thumb|right|300px|<center>Entitats de població del terme municipal d'Alacant.</center>]]
La ciutat es troba a vores del [[Mediterràneu]], en una planiça sortejada per una serie de tossals i elevacions. El mont [[Benacantil]], en 169 [[metro|m]] d'altura, sobre el que s'assenta el [[Castell de Santa Bàrbara]], domina la frontera urbana i constituïx l'image més característica de l'orbe. En esta trobem també el monte Tossal, on s'assenta el [[Castell de Sant Ferrando]], la Serra de Sant Julià o ''Serra Grossa'', les llomes del Garbinet i el ''Tossal de Manises''. Entre estes discorren barrancs i tàlvecs, alguns completament amagats pel creiximent urbà, com les rambles de Canicia, Bon Hivern o Sant Blas-Benalua; atres, de més envergadura, estan canalisades com la [[Rambla de las Ovelles]] o la del Juncaret. Al sur de la ciutat n'hi ha una zona pantanosa, la Salina d'Aigua Amarga.

En la llínea de costa cap senyalar les plages que són, de nort a sur, [[plaja de Sant Joan|Sant Joan]], [[Plaja de l'Almadrava (Alacant)|L'Almadrava]], [[L'Albufereta]], [[El Postiguet]], [[Plaja d'Aigua Amarga|Aigua Amarga]], [[Plaja de les Salines|Les Salines]], i les de l'[[Illa de Tabarca]]. Entre les plages de L'Albufereta i la de Sant Joan està el [[Cap de l'Horta]], en moltes cales: Calabarda, [[Cala Cantalars|Cantalars]], [[Cala dels Judeus|Els Judeus]], [[Cala de la Palmera|La Palmera]].

Hi ha un gran desnivell dins de la mateixa ciutat: mentres que l'Ajuntament està a 0 m i se pren com a referència per a medir l'altura de qualsevol punt d'[[Espanya]], n'hi han [[Llista de barris d'Alacant|barris]] al mateix nivell, com la plaja de Sant Joan, atres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m, Els Àngels a 75 m, o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.

El terme municipal abarca poc més de 200 km² i destaque com màxima elevació els 1.208 m del [[Cabeçó d'Or]]. També n'hi han monts de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraya, Mediana, Fontcalent (426 m), Sanç i els Talls, que separen Alacant de les comarques del Vinalopó. Estes elevacions són formacions compostes per materials [[calcàreu|calcàreus]], [[marga]]s i [[arenisca]]s. Respecte a l'hidrografia cap senyalar les conques del riu [[Monegre]] o Sec i de la [[Rambla de les Ovelles]]. Destaca també l'[[Illa de Tabarca]], enfront del cap de [[Santa Pola]] i que forma part del municipi.

== Història ==
=== Orígens ===
[[Image: Skyline_de_Alicante.JPG|250px|thumb|<center>Vista del port i el [[Castell de Santa Bàrbera]].</center>]]
Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[líbers]]. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuka'' (Pic Blanc) en el [[324 a.C]]. En el [[201 a.C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]]''. En realitat, a la citat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que només va existir en els mapes romans.

===Periodo islàmic===
Entre el [[718]] i el [[4 de decembre]] de [[1248]] la ciutat va pertànyer als àraps, que ya li deyen''Al-Laqant'', o ''Medina Laqant'', a Alacant. Durant este periodo, la ciutat va seguir els destins d'[[Al-Àndalus]] i després del desmembrament del [[Califat de Córdova]] pertanyia a les Taifes de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i al [[Regne de Múrcia]].
[[Image: Barrio de Santa Cruz, Alicante.jpg|thumb|left|220px|Barri de ''Santa Cruz'' des dels costats del [[Castell de Santa Bàrbera]].]]

=== Conquista cristiana===
En virtut del [[tracta de Cazorla]] ([[Sòria]], [[1179]]) entre [[Alfons VII de Castella]] i [[Alfons II d'Aragó]], la frontera meridional d'Aragó se fixava en la llínea que unix [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Calp]]. Aixina, Alacant pertanyia a la zona d'expansió castellana. En l'any [[1243]], el governant de la Taifa de [[Múrcia]], [[Muhamas ben Hud]], firmà el [[Pacte d'Alcaraz]] en l'infant Alfons, que després se convertiria en el rei [[Alfons X el Sabi]], pel qual el regne musulmà de Múrcia se posava baix protecció castellana.

Encara que, en un principi s'escomençà a repoblar la ciutat, la carència de suficients pobladors cristians junt a raons econòmiques aconsellà la permanència de la població musulmana. Aixina i tot, el governador d'Alacant, [[Zayyan ben Mardanis]], no acceptà el pacte i fon obligat a partir en [[1247]], data en la que escomença la sobirania castellana d'Alacant. La conquista militar finalisà el [[4 de decembre]] de [[1248]] en les tropes del rei castellà, comandades per son fill, l'infant Alfons, futur [[Alfons X el Sabi]]<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.3.2. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>. Pel [[Tractat d'Almizra]] firmat en [[1244]] entre els reis de Castella i d'Aragó, en el que se fixaren els llímits de l'expansió dels seus respectius dominis en la llínea de [[Biar]] a [[La Vila]], Alacant permaneix baix sobirania castellana per un espai de 48 anys. El rei Alfons X el Sabi, una vegada presa la vila als andalusis, commemora la victòria denominant al [[castell]] àrap construït sobre el mont ''Banu-lQatil'' (Benacantil) "[[Castell de Santa Bàrbera]]", per coincidir esta festivitat en el dia del presament de la ciutat per la cristiandat.

===Corona de Castella===
[[Image: SantaBarbara2.jpg|thumb|left|220px|El Benacantil i el [[Castell de Santa Bàrbera]].]]
Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort del Sit]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer (Alacant)|Petrer]], [[Busot]], [[Aigües de Busot]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.

Entre [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana.

=== Corona d'Aragó ===
[[Image:Alicante.jpg|thumb|200px|Plaça Santíssima Faç, en el Núcleu Antic]]
A causa d'una crisis dinàstica per la successió de [[Sancho IV el Brau]], l'infant Ferrando de la Porca, un aspirant illegítim a la Corona de Castella, va demanar ajuda a [[Jaume II d'Aragó]] a canvi de donar-li, en cas de conseguir la Corona, el Regne de Múrcia, segons els acorts secrets de Calatayut ([[1289]]), Ariza ([[giner]] [[1296]]) i Sària ([[febrer]] 1296). Aprofitant la situació, [[Jaume II]] va procedir a la conquista del Regne de Múrcia.

Alacant va ser conquistada en [[abril]] de 1296, a pesar de la resistència de l'alcait del castell [[Nicolás Pérez]], acabant en la sobirania castellana. Aixina i tot, [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] va respectar els privilegis i institucions anteriors encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment després de la incorporació d'Alacant, i el restant de comarques limítrofes al [[Regne de Valéncia]] per mig de la modificació d'allò que s'havia fixat en el Tractat d'Almizra ([[Sentència Arbitral de Torrelles]], [[1304]] i [[Tractat d'Elig]], [[1305]]).

La repoblació cristiana continuà, en una velocitat i número majors, per lo que la població originàriament castellana, quedà en minoria entre la població cristiana. No obstant, fins a la primera expulsió dels moriscs, la població d'orige àrap era majoritària en comparació en els cristians.

El creiximent de principis de [[sigle XIV]] es voria truncat a partir de [[1333]], quan ya la fam se deixà sentir en Alacant, primera senyal de la crisis que s'acostava: la[[ Guerra de l'Unió]] ([[1348]]), la [[Pesta Negra]] ([[1348]]) i la [[Guerra dels Dos Pedros]] ([[Pedro I de Castella]] i [[Pere IV d'Aragó]]) entre [[1356]] i [[1366]] que tingué en Alacant un dels seus principals escenaris. La vila estigué en mans castellanes i la població emigrà, muigué o va caure captiva. En conseqüència, la població se va vore reduïda a la mitat, igual que en atres ciutats del [[Regne de Valéncia]]. En la pau s'inicia la reconstrucció social i econòmica, encara que els mudéixars pràcticament anaren desapareixent i els [[judeu]]s foren una minoria. [[Pere IV el Cerimoniós]] dictà numeroses mesures per a reactivar l'economia i la pau social, encara que açò no evità l'atac contra els judeus de [[1391]] que acavà en la presència d'esta comunitat en la societat alacantina.

Durant el [[sigle XV]] Alacant continuà creixent i una pròspera agricultura orientada cap a l'exportació (vi, fruites seques, espart) impulsà un notable desenroll del port i una classe mijana que controlava el govern municipal. L'únic conflicte bèlic va ser la guerra en Castella de [[1430]] que no va tindre excessives conseqüències. La població continuà en aument i este progrés va servir de justificació a [[Ferran el Catòlic]] per a otorgar-li el títul de ciutat en [[1490]].

=== Edat Moderna===
En [[1510]] Alacant era la quinta ciutat del [[Regne de Valéncia]].
Des de l'obtenció del títul de ciutat el desenroll institucional, econòmic i demogràfic d'Alacant va ser palpable. El port es convertí durant l'[[Edat Moderna]] en el més important del Regne de Valéncia i propicià l'assentament de colònies de comerciants estrangers que imprimiren un gran dinamisme al tràfic mercantil. La construcció de l'[[embassament de Tibi]] a finals del [[sigle XVI]] va permetre assegurar la producció de l'horta pròxima a la ciutat, el producte principal de la qual era el [[raïm]], i per consegüent el [[vi]], junt en la barrella, l'espart i les fruites seques. El port, ademés. se convertí en punt d'eixida dels productes de [[La Mancha]] i en un eficaç redistribuïdor d'alguns productes colonials i de saladures arribades del nort d'[[Europa]]. El desenroll econòmic permet a Alacant arrebatar a [[Oriola]], en [[1647]], la capital de la balia meridional valenciana i posteriorment, en [[1785]], la creació d'un [[Consulat del Mar]] independent del de Valéncia.

Alacant fon objectiu militar en pràcticament tots els conflictes bèlics. Fon casi destruïda en [[1692]] per l'esquadra francesa que dirigia l'almirant [[d'Estrées]] i durant la [[Guerra de Successió]] fon ocupada alternativament per austracistes i borbònics. La voladura parcial del [[Castillo de Santa Bàrbara]] per part del cavaller [[d'Asfelt]] determinà l'eixida dels aliats de la ciutat i el triumfo borbònic en esta part del Regne de Valéncia. La [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]] deixà també les seues seqüeles com a conseqüència de la crisis de subsistència i dels gasts militars, se construïren noves muralles i el [[Castell de Sant Ferran]], encara que les tropes franceses no arribaren a ocupar la ciutat.

=== Época Contemporànea ===
[[Image: Luceros3.jpg|thumb|right|200px|<center>Plaça dels ''Luceros''.</center>]]
El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]].

La província d'Alacant naixqué com a tal en les Corts lliberals de [[1822]], i corresponia en l'antiga balia meridional valenciana, si be fon ampliada en [[1833]] en part de la desapareguda província de [[Xàtiva]] i els municipis de [[Villena]] i [[Sax]]. En [[1847]] comença l'ampliació del port, i en [[1858]] finalisa la construcció del ferrocarril entre Alacant i [[Madrit]] en l'enllaç Alacant-[[Almansa]]. Entre [[1854]] i [[1878]] se derruiren les muralles de la ciutat.

=== Sigle XX ===
[[Image: Alicante_Spain_marina.jpg|thumb|left|200px|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]]
Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots.

En l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola]], el bando sublevat fracassà en un intent de posar sege a la ciutat des d'Oriola i atres poblacions de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. Un atre succés important va ser lo fusilament del dirigent falangista [[José Antonio Primo de Rivera]], que es trobava pres en Alacant, el [[20 de novembre]] de [[1936]].

La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el [[Mercat Central]]. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]].

A pesar dels bombardejos, la ciutat permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola|República]] fins al final de la [[Guerra Civil|Guerra]] i per això va ser objecte de tècniques de debilitació sicològic com per eixemple el llançament de pa blanc embolicat en lemes feixistes en época de fam. Ya que Alacant fon l'última ciutat en caure en mans de les tropes [[franquisme|franquistes]], en el port se van viure escenes dramàtiques entre els que esperaven barcos per a partir a l'exili; hi havia orde de matar tota persona que es trobara en la zona intentant fugir, els barcos estrangers no acceptaven arreplegar a ningú a causa de l'amenaça existent sobre l'afonament de qualsevol barco que arreplegara exiliats, els únics barcos que van córrer el risc per salvar la població civil foren els [[Algèria|algerí]]. Centenars d'alacantins partiren cap a [[Orà (Algèria)|Orà]] creant una colònia estable i un agermanament entre les dos ciutats que encara hui persistix. En la vesprada del [[30 de març]] de [[1939]] entraven en la ciutat les unitats de la ''[[Divisió Littorio]]'', comandada pel general [[Gastone Gambara|Gambara]], en una ostentosa desfilada davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat. La repressió conseqüent va ser gran al considerar-se la ciutat i la província com «roges». A l'acabar la Guerra, l'alcalde Luciáñez propon que la ciutat passara a cridar-se '''Alacant de José Antonio'''. A pesar d'aprovar-se mai va arribar a produir-se el canvi.
[[Image: Alicante(30-09-1997).JPG‎|thumb|right|200px|Carrer Arquitecte Morell d'Alacant durant les inundacions de [[1997]]]]
La [[1970s|década dels xixanta]] portà el desenroll econòmic i el creiximent demogràfic que continuà en les décades següents. L'economia evolucionà cap al sector servicis, especialment cap al [[turisme]], i es va produir el major desenroll urbanístic de la ciutat, en el naiximent de nous barris en les afores.

En l'arribada la democràcia el govern de la ciutat passaria a les mans del [[PSPV-PSOE]] des de [[1979]] fins a [[1995]], i des de llavors governa el [[PP]]. En la [[1980s|década dels huitanta]] se tractà de solucionar el caos urbanístic per mig de la creació de noves vies de comunicació (Gran Via, Via parc) i la dotació a la ciutat de centres de salut, coleges públics, instituts, centres socials i la resta de servicis municipals, en especial en alguns barris que naixqueren en l'etapa de desenroll.

Un problema a causa del [[clima mediterràneu]], pero també del [[canvi climàtic]] i de l'[[urbanisme]], són les [[inundació|inundacions]]. El [[19 d'octubre]] de [[1982]] caïen 220 [[milímetro|mm]] en la ciutat, un nou récort de pluja en menys de 24 h que causà numeroses pèrdues materials. La [[Rambla de les Ovelles]] arribaria a 400 [[metre cúbico|m³]]/s, el seu màxim històric, i sembraria el caos en el barri de Sant Gabriel, en dos morts, lo que motivà que darrere de la riuada fora canalisat el tram final de la rambla. El [[30 de setembre]] de [[1997]] se torna a batre el récort de pluja en 270 mm i la ciutat va patir les pijors inundacions de la seua història, en quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris, com plaja Sant Joan o Sant Agustí, varen superar el metro. Se decretà un dia de dol oficial en el que les autoritats se dedicaren a drenar les aigües que anegaven barris sancers. Les pèrdues econòmiques foren quantioses, sobretot en el centre de la ciutat i les plages. Aço motivà un gran pla de defensa anti-riuades, del que encara no s'ha comprovat la eficàcia.

=== Sigle XXI ===
En el nou sigle, Alacant ha conegut un creiximent demogràfic excepcional fruit de l'arribada d'[[immigració en Espanya|immigrants]]. Açò, unit que les generacions més numeroses són les que actualment estan buscant vivenda, ha causat un nou auge urbanístic que provoca una expansió urbana. Per a millorar les comunicacions s'està duent a terme la construcció del [[TRAM Metropolità d'Alacant]], una combinació de [[tramvia]] i [[metro llauger]] que serà subterràneu en alguns trams. Per una atra banda, en la zona sur de la ciutat està el proyecte de la [[Ciutat de la Llum]], uns estudis de cine que ya estan en funcionament.

== Política i govern ==
=== Ajuntament ===
[[Image: Alicante_Spain_townhall.jpg|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]]
Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]) i IU ([[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]]). En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és [[Luis Díaz Alperi]], del PP, que ocupa el càrrec des de [[1995]]. Des de [[1979]] fins a eixe any, la ciutat estigué governada per alcaldes pertanyents al PSPV-PSOE (''veja [[anex:alcaldes d'Alacant|Alcaldes d'Alacant]]'' i ''[[Eleccions municipals d'Alacant]]'').

La corporació Municipal està formada per 29 [[regidor]]s, inclòs l'alcalde. En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de [[2007]], el PP va obtindre 15 regidors en un 44,08% dels vots, mentres que el PSOE va conseguir 14 en un 41,17% dels vots. Atres agrupacions polítiques com la coalició formada per EU-EV-IR-AMEE, (Esquerra Unida-Els Verts, Esquerra Republicana i Acort Municipal d'esquerres i ecologista) en un 4,93%, VA (Veïns per Alacant) en un 3,22% o C-PC (Ciutadans-Partit de la Ciutadania) en un 1,42%, varen superar els 2.000 sufragis pero no conseguiren adhesió suficient per a accedir a la representació.

La Junta de Govern està composta per tretze membres, onze d'ells regidors, estructurant-se de la manera següent: Urbanisme; Festes, Turisme i plages; Cultura i Educació; Foment i Ocupació; Seguritat Ciutadana (excepte Policia Local), Tràfic i Transports, Estadística; Comerç, Consum i Mercats, Sanitat (excepte sanitat ambiental); Acció Social, Mig Ambient; Modernisació de les Estructures municipals; Deports; Joventut, Participació Ciutadana, Partides Rurals; Servicis i Manteniment; Recursos Humans i Plaça de Bous; i Facenda, Contractació i Patrimoni, Ocupació de via pública. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, encara que també solen celebrar-se plens extraordinaris per a debatre temes i problemes que afecten la ciutat.

=== Principals sèus administratives ===
En la [[Plaça de la Montanyeta]] se troben les principals seus administratives de l'Estat, en el que se poden trobar la subsèu provincial de la [[Delegat del Govern|Delegació del Govern]] espanyol en la [[Comunitat Valenciana]] (l'actual subdelegada provincial és Encarna Llinares en substitució de [[Etelvina Andreu]]) regidora del [[PSOE]], aixina com la sèu provincial de l'Agència Tributària, o la Subsecretaria provincial del Ministeri de Justícia.

En quant a sèus autonòmiques, destaca la Delegació provincial del ''Consell de la Generalitat'' (govern valencià) en la Torre Generalitat que està presidint la Rambla de Méndez Núñez, en el seu popular rellonge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. També se troben direccions territorials de totes les ''conselleries'', destacant per la singularitat dels edificis de la [[Casa de Bruges]] on se situen la Direcció Territorial de Presidència i la ''Conselleria'' de Benestar Social, el Teatre Arniches en la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la ''Conselleria'' de Cultura, Educació i Deport que està en el carrer Carratalá, en el barri de [[Benalúa (Alacant)|Benalúa]] i contigua als jujats.

=== Alcaldes de la democràcia ===
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Àngel Lluna González]]
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Alcalde_8 = [[Sònia Castedo]]
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Clima ==
[[Image: Clima_Alicante_(España).PNG‎|thumb|right|300px|<center>Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)</center>]]

Alacant conta en un [[clima mediterràneu]] àrit, en temperatures suaus durant l'any i pluges escasses, concentrades en els periodos equinoccials. Les temperatures oscilen entre els 16,8 i 6,2é de [[giner]] i els 30,6 i 20,4 d'[[agost]], sent la temperatura mijana anual de 17,8é, contant-se com a excepcionals tant les gelades com les temperatures per damunt dels 40. L'oscilació tèrmica diària és molt chicoteta degut a l'influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15. Respecta a l'oscilació anual, esta és també reduïda, aixina que els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent [[setembre]] i [[octubre]] els mesos més plujosos degut a les pluges torrencials causades per la [[gota freda]], que poden conseguir més de 200 mm en 24 hores causant severes [[inundació|inundacions]]. Esta irregularitat és lo que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.

Els récorts de temperatura màxima en Alacant són 41,4 el [[4 de juliol]] de [[1994]], 41,2 el [[12 de juliol]] de [[1961]] i 40,4 el [[18 d'agost]] de [[1949]]. Els de temperatura mínima són -4,6 el [[12 de febrer]] de [[1956]] i -2,6 el [[3 de giner]] de [[1971]] i el [[26 de decembre]] de [[1962]]. Els récorts de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del [[30 de setembre]] de [[1997]] i els 220,2 mm del [[19 d'octubre]] de [[1982]].

{| {{tablabonita}} align="center"
|+ <big>'''Observatori d'Alacant (Ciutat Jardí)</big>
|- style="background:#efefef;"
! 1971-2000 !! gin !! feb !! mar !! abr !! mai !! jun !! jul !! ago !! set !! oct !! nov !! dec !! ''TOTAL''
|-
| Temp. màxima (ºC)||16,8||17,8||19,2||20,9||23,6||27,2||30,1||30,6||28,4||24,4||20,4||17,6||''23,1''
|-
| Temp. mínima (ºC)||6,2||7,0|| 8,2||10,1||13,3||17,1||19,7||20,4||17,8||13,7||10,0||7,3||''12,6''
|-
| Precipitacions (mm) ||22||26||26||30||33||17||6||8||47||52||42||26||''336''
|}

== Població ==
[[Image: Demografía_Alicante_(España).PNG‎|thumb|left|200px|<center>Evolució demogràfica d'Alacant (1900-2006)</center>]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=35% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Nacionalitats estrangeres en més de 1.000 habitants<ref>'''''Font: [http://www.alicante.es/redir.php?apartado=estadistica&pagina=menu_estadistica.html Ajuntament d'Alacant]''''' Secció d'Estadística. La Població d'Alacant (01-01-2006).</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=3% |Posició
!width=89% |Nacionalitat
!width=8% |Població
|-
|1ª||align=left|{{COL}}||align=right|4.596
|-
|2ª||align=left|{{ECU}}||align=right|4.315
|-
|3ª||align=left|{{ARG}}||align=right|3.564
|-
|4ª||align=left|{{MAR}}||align=right|2.645
|-
|5ª||align=left|{{ALG}}||align=right|2.478
|-
|6ª||align=left|{{ITA}}||align=right|2.245
|-
|7ª||align=left|{{FRA}}||align=right|1.988
|-
|8ª||align=left|{{ROM}}||align=right|1.819
|-
|}
Segons el padró del [[1 de giner]] de [[2006]] la ciutat conta en 322.431 habitants, sent la 12a de [[Espanya]] i 2a de la [[Comunitat Valenciana]] en població. Segons les senyes de l'Ajuntament d'Alacant a 1 de giner de [[2006]] la població de la ciutat és de 323.707 habitants, dels quals viuen en el núcleu urbà 316.331 i 7.376 en les partides rurals, sent el [[Organisació politicoadministrativa d'Alacant|barri]] més populós el de [[Carolines Altes]], en 19.235 habitants.

En [[1900]] contava en 50.495 habitants que anaren aumentant llentament fins a [[1950]], en 101.791. A partir d'eixe moment el desenroll urbanístic va ser espectacular superant els 250.000 en [[1981]]. En la democràcia el creiximent va ser més llent arribant-se a 272.432 en [[1998]]. Des de llavors l'increment de l'immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, sent un 11,72% de la població d'atres nacionalitats, entre els que destaquen [[Colòmbia|colombians]], [[Equador|equatorians]] i [[Argentina|argentins]] (''vore taula'').

La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (434.505 en 2006) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 725.395 i és l'octava d'Espanya.

[[Image:Alicante-barrios.png|thumb|400px|<center>Barris i zones d'Alacant</center>]]

{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1250]] || align="right"| 2.500
|-
| align="center"| [[1350]] || align="right"| 3.250
|-
| align="center"| [[1418]] || align="right"| 1.539
|-
| align="center"| [[1609]] || align="right"| 5.040
|-
| align="center"| [[1646]] || align="right"| 6.174
|-
| align="center"| [[1717]] || align="right"| 11.019
|-
| align="center"| [[1735]] || align="right"| 12.604
|-
| align="center"| [[1754]] || align="right"| 14.394
|-
| align="center"| [[1768]] || align="right"| 17.213
|-
| align="center"| [[1786]] || align="right"| 17.345
|-
|}
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1797]] || align="right"| 19.313
|-
| align="center"| [[1803]] || align="right"| 21.447
|-
| align="center"| [[1857]] || align="right"| 27.550
|-
| align="center"| [[1860]] || align="right"| 31.162
|-
| align="center"| [[1877]] || align="right"| 34.926
|-
| align="center"| [[1887]] || align="right"| 40.115
|-
| align="center"| [[1897]] || align="right"| 49.463
|-
| align="center"| [[1900]] || align="right"| 50.495
|-
| align="center"| [[1910]] || align="right"| 55.116
|-
| align="center"| [[1920]] || align="right"| 63.382
|-
|}
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1930]] || align="right"| 71.271
|-
| align="center"| [[1940]] || align="right"| 89.198
|-
| align="center"| [[1950]] || align="right"| 101.791
|-
| align="center"| [[1960]] || align="right"| 121.832
|-
| align="center"| [[1970]] || align="right"| 181.550
|-
| align="center"| [[1981]] || align="right"| 245.963
|-
| align="center"| [[1991]] || align="right"| 265.473
|-
| align="center"| [[1996]] || align="right"| 274.577
|-
| align="center"| [[2001]] || align="right"| 288.481
|-
| align="center"| [[2006]] || align="right"| 322.431
|}
|}
 ''Fonts:'' Les senyes del periodo 1250-1609 són estimacions proporcionades per historiadors. La senya de 1646 és del ''Veïnat de l'archiu del [[Regne de Valéncia]]''. Les senyes del periodo 1717-1803 són dels diversos censos elaborats pels governs d'[[Espanya]]. A partir de [[1857]] són senyes censals.

==Economia==
Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).
[[Image: Postiguet2.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]
Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, només superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].

El turisme, ya present a mijan [[sigle XIX]], pero principalment desenrollat des dels anys 50, és igualment una atra activitat important en la ciutat, recolzat per la benignitat del clima, les plages, el patrimoni històric ([[Castell de Santa Bàrbara]], Iglésia de Santa Maria, Co-Sèu de Sant Nicolau, Caixco antic, etc.) i la seua oferta d'oci.

Alacant és un centre d'activitats financeres, tenint la [[Caixa d'Aforros del Mediterràneu]] (la CAM) el seu domicili social en esta ciutat.

En Alacant són també importants les activitats administratives, afavorida per la seua posició de capital de la 4a província espanyola de major producció econòmica. Alacant és la sèu de la [[Oficina d'Harmonisació del Mercat Interior]] (OAMI), agència europea per al registre de les marques, dibuixos i models comunitaris.

L'[[Universitat d'Alacant]], situada entre els municipis d'Alacant i [[Sant Vicent del Raspeig]], conta en més de 30.000 alumnes i atrau a un número important d'estudiants estrangers.

L'indústria ocupa al 6,2% de la població activa del municipi. Destaquen les fàbriques d'alumini, de tabac ([[Altadis]]; l'antiga fàbrica de Tabaquera va ser durant diversos sigles de gran importància econòmica en la ciutat, arribant a tindre contractades a més de 4.000 empleats), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància en el municipi de [[Sant Vicent del Raspeig]] (lloc que ha servit d'àrea d'expansió i descongestió fabril per a la capital), on se troba la major fàbrica de l'aglomeració d'Alacant, una fàbrica de producció de ciment de la multinacional Cemex. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Talayes, el del Pla de la Vallonga, el d'Aigua Amarga i la zona industrial de la Florida.

== Patrimoni històric-artístic d'Alacant ==
[[Image: Mercado de Alicante.jpg|thumb|right|250px|<center>Mercat Central d'Abastos d'Alacant.</center>]]
* '''[[basílica de Santa Maria (Alacant)|Basílica de Santa Maria]]''' (s. [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XVI|XVI]]). Construïda en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], va ser alçada sobre una antiga mesquita i es tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil [[rococó]], i la seua portada, d'estil [[barroc]], abdós del [[sigle XVIII]].
* '''[[Co-Sèu de Sant Nicolau de Bari]]''' (s. [[sigle XV|XV]]-[[sigle XVII|XVII]]). Edificada també sobre les restes d'una atra mesquita, és d'estil [[arquitectura del Renaiximent|renaixentista]] [[ferrerià]]. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realisà entre [[1616]] i [[1662]], encara que el seu claustre, més antic, data del sigle XV. Va ser elevada com [[Co-Sèu]] en [[1959]], compartint la sèu catedralícia en la Santa Iglésia catedral del Salvador d'[[Oriola]].
* '''[[monasteri de la Santa Faç (Alacant)|Monasteri de la Santa Faç]]''' (s. XV). Situat 5 km al nort del núcleu urbà, és d'estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Cada any, el segon dijous després de [[Semana Santa]] se produïx un multitudinari pelegrinage que part des de Sant Nicolau fins a este monasteri.
* '''Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant''' (s. XV-XVII). Baluarts defensius alçats en l'Horta d'Alacant per a defendre's dels atacs dels pirates barbarescs. En l'actualitat se conserven poc més de 20 torres. Algunes d'elles són de gran bellea, com la de '''la Verònica''', la de '''Reixes''' o la de '''Bonança'''. Estan declarades '''Be d'Interés Cultural''' en la categoria de monument, lo que no ha impedit que algunes estiguen en ruïnes.
* '''[[Museus d'Alacant|Casa de L'Assegurada]]''' (s. XVII). Construcció civil més antiga de la ciutat, fon edificada en [[1685]] en estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Se troba en la mateixa plaça que la basílica de Santa Maria i actualment alberga al Museu d'Art Contemporàneu d'Alacant.
* '''[[Ajuntament d'Alacant]]''' ([[segle XVIII]]). Punt de referència per a la medició de l'[[altitut]] sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'[[Espanya]], se tracta d'una arquitectura civil [[arquitectura barroca|barroca]].
* '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]].
* '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]].
[[Image: palaciodiputacion.jpg|thumb|right|250px|<center>Palau de la Diputació d'Alacant.</center>]]
* '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana.
* '''Teatre Principal d'Alacant''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]].
* '''Mercat Central d'Alacant''' (s. XX). D'estil [[regionalisme|regionalista]], construit en [[1911]] sobre la muralla del sigle XVIII que circumdava la ciutat.
* '''Diputació Provincial d'Alacant''' (s. XX). Palau de tall [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà inaugurat en [[1931]].
* '''Llonja de Peix''' (s. XX). De principis del sigle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil [[arquitectura historicista|historicista]], que integra detalls ornamentals neo-àraps. Servix des de [[1992]] com a sala d'exposicions.
* '''[[Castell de Santa Barbara]]''' (s. XIV-XVIII). Situat en la part més alta de la muntanya [[Benacantil]], domina tota l'[[Horta d'Alacant]] i des d'ell se divisa l'[[illa de Tabarca]]. Antic castell àrap, fon reconstruït pels cristians i consta de tres recints dels sigles XIV, XVI i XVIII.
* '''[[Castell de Sant Ferran]]''' (s. XIX). Construït en [[1813]] per a defendre la ciutat de l'invasió [[guerra de l'Independència espanyola|napoleònica]].

Ademés, en l'[[Albufereta]] se troben els restos arqueològics de la ciutat [[iber]]-[[imperi romà|romana]] de [[Lucentum]], que data dels sigles [[sigle IV adC|IV adC]] al [[sigle III|III dC]].

== Festes ==
=== Fogueres de Sant Joan ===
[[Image: Hoguera carolinas altas 2006 alicante.jpg|thumb|right|200px|Vista general d'una Foguera en Alacant.]]
Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps.

Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies després després de llançar-se des de l'alt de la muntanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat.

A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com pasacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]].

=== Semana Santa ===
En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa Cruz'', que comença en el [[Santa Cruz (Alacant|barri de Santa Creu]] (situat en les faldes de la [[muntanya Benacantil]])

La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament.

=== Santa Faç ===
És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el [[segle XV]]. Se celebra el segon dijous després de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones.

=== Moros i Cristians ===
Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, només se celebren en cinc barris: [[Villafranca]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai (Alacant)|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebollet]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Artell]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'[[agost]].

Les festes solen començar en l'''Avís de festa'', una desfilada en trages de gala, que dona pas a la ''Nit de l'Olla'', en la que se realisa un pregó. Els actes (com les ''Dianes'' i les ''Despertaes'') i les desfilades (les ''Entrades'') conduïxen a l'''Embaixada'' i l'''Alardo'', representacions en les que el bando cristià "venç" simbòlicament al moro. El punt final ho posa la ''Retreta'', una desfilada en to humorístic.

Des de [[1993]] està la [http://www.morosycristianosdealicante.com/ ''Federació Alacantina de Moros i Cristians'']. El seu objectiu és conseguir metes conjuntes a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.

=== Atres festes===
Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.

== Deports ==
A pesar de ser el [[futbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtingut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha sigut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].

=== Olímpics alacantins ===
És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]).

En els únics Jocs Olímpics disputats en Espanya fins a la data, [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Barcelona]] [[1992]], tres foren els deportistes alacantins que varen participar i, ademés, obtingueren medalla per primera vegada: [[Míriam Blasco]], medalla d'or en [[Judo]] i primera medallista olímpica espanyola; [[Francisco Sánchez|Francisco "Kiko" Sánchez]], medalla d'or en [[Vela]], 470 masculí; i [[Carolina Pascual]], medalla de plata en [[Gimnàstica rítmica]]. En els [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Jocs d'Atlanta]] de [[1996]], [[Juan Escarré]] obtingué medalla de plata en [[Hockey sobre herba]]; [[Marta Baldó]], medalla d'or en Gimnàstica rítmica junt en el restant de l'equip espanyol, i [[Isabel Fernández (judoka)|Isabel Fernández]] obtingué medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, [[Jocs Olímpics de Sydney 2000|Sydney]] [[2000]], Isabel tornà a obtindre una medalla, esta vegada d'or. Finalment, obtingué una quinta posició en els Jocs disputats en [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes]] en [[2004]], sent l'única deportista alacantina que ha conseguit dos medalles olímpiques fins a la data i quedant pendent la seua participació en els pròxims jocs olímpics de 2008.

=== Equips deportius alacantins ===
L'equip que més títuls ha conseguit en la ciutat fon el [[Club Handbol Calpisa]]. Entre 1975 i 1980 va obtindre quatre títuls de Lliga consecutius ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1978]]), quatre títuls de la Copa del Rei ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1980]]) i una Recopa d'Europa ([[1980]]). Posteriorment, el club canvià de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (en la que obtingué una atra Copa del Rei en [[1986]]), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca.

Respecte al bàsquet, el [[Etosa Alacant]] (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha segut l'equip deportiu de major èxit des de finals del [[sigle XX]]. L'Etosa s'ha situat en dos ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. Recentment, Alacant fon subsèu del ''Eurobasket 2007'' de [[Madrit]], rebent a les seleccions de França, Itàlia, Eslovènia i Polònia en la fase inicial del torneig.

En tot, el fútbol sempre ha segut el deport que ha alçat més passions en la ciutat, a pesar de no ser el deport que més èxits ha obtingut. Alacant conta en dos equips de fútbol: l'[[Hèrcules Club de Fútbol]], històricament el club més representatiu de la ciutat, ha participat 20 temporades en 1a divisió de la LFP (Lliga de Fútbol Professional Espanyola); i l'[[Alacant Club de Fútbol|Alacant C.F.]] que fon fundat en [[1918]] i porta el nom de la ciutat de [[Alacant]]. D'atra banda, Alacant va ser sèu del Campeonat Mundial de Fútbol de [[1982]], on varen tindre lloc els partits del Grup C ([[Argentina]], [[Bèlgica]], [[El Salvador]] i [[Hongria]]). També, en Alacant se disputà el partit per la tercera i quarta posició d'eixe campeonat.

==Ciutats agermanades==
{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* [[Carloforte]] {{ITA}}
* [[Herzliya]] {{ISR}}
* [[León (Nicaragua)|León]] {{NIC}}
* [[Matanzas (Cuba)|Matanzas]] {{CUB}}
* [[Niça]] {{FRA}}
* [[Orà (Algèria)|Orà]] {{ALG}}
* [[Riga]] {{LAT}}
* [[Toyooka]] {{JAP}}
* [[Wenzhou]] {{CHN}}
|}

== Veja-se també ==
* [[Escut d'Alacant]]
* [[Aeroport Internacional d'Alacant]]
* [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]]
* [[Universitat d'Alacant]]
* [[TRAM Metropolità d'Alacant]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Alicante }}

== Enllaços externs ==
* [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant ]
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03014&Submit.x=30&Submit.y=10 Índex estadístic municipal d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/cas/Fichas/03014.pdf Alacant en la web de l'Institut Valencià d'Estadística]
* [http://alicante.comunitatvalenciana.com/ Web de Turisme d'Alacant en la Comunitat Valenciana]
* [http://www.puertoalicante.com/ Autoritat portaria d'Alacant]
* [http://www.tramalicante.com/ Tramvia d'Alacant]
* [http://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan]
* [http://torresdelahuerta.iespana.es/ Les Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant]
* [http://www.20minutos.es/museo-virtual/lugares/alicante/0/ Fotos antigues d'Alacant]
* [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província]

{{Capitals de província}}
{{Municipis de l'Alacantí}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Alacant]]
{{Capitals comarques}}

Usuari discussió:Jose2

2011-11-04T20:24:10Z

Carlos aliknt:

{{benvingut}} --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 17:41, 19 gin 2010 (UTC)

Moltes gràcies

== Artícul [[Fallera Major]] ==
Ya ho tens redirecccionat. De totes formes he renomenat l'articul en singular "Fallera Major" i "Falleres Majors" redirecciona a "Fallera Major", que es lo correcte. Abans de la Llista de Falleres, he clavat l'informacio que faltava. Revisa-ho i si veus que li falta algo, afiges o modifiques. Moltes gracies.

== Per a redireccionar ==
Per a redireccionar un articul, per eixemple "Falleres Majors" a "Fallera Major"...es fa creant per eixemple "Falleres Majors" com si fora un articul nou diferent i abans d'editar i guardar l'articul, quan esta tot en blanc, trobaras baix del tot, baix de "Guardar la pagina" una barra en caracters i botons. En tot en blanc, escriu l'articul al que vols que redireccione, selecciona en blau el text (=el articul al que va redireccionat) en el ratoli i puncha el boto "REDIRECT" que voras en la barra de baix de "guardar la pagina" i despres guardes ya la pagina. Pareix complicat pero poc a poc aniras familiarisant-te en el funcionament de Uiquipedia i te sera tot molt mes facil. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:52, 21 gin 2010 (UTC)

Per favor, pega-li una ullada a estes seccions. Podran ser-te molt utils:

*[[Ajuda:Guia per a crear artículs]]
*[[Ajuda:Casos pràctics]]
*[[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]
*[[Uiquipèdia:Manual d'estil]]
*[[Uiquipèdia:Polítiques]]

== Sobre l'ortografia i correctors ==
¡Hola!. Te dic un poc algo paregut a lo que li he dit a [[Usuari:Peterguason‎|Peterguason]] i a [[Usuari:Jorge14|Jorge14]]. La teua colaboracio en Uiquipedia i els articuls que elabores i en els que treballes son interessants, pero es important el tema de l'ortografia dels articuls i la gran importancia d'usar correctors i diccionaris on-line de valencià a l'hora d'editar i treballar en Uiquipedia.

Per favor, revisa les poques correccions que he fet en el teu articul de: [[Cridà]] i fixat en els canvis d'ortografia. Si utilises el corrector de valencià per a Firefox, t'indicarara si una paraula no existix en valencià i si tens dubte sobre una paraula en concret, es pot mirar en els diccionaris on-line de valencià.

Seria molt bo que t'instalares alguns dels correctors que trobaras en [[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]. El corrector de Firefox no es molt util a tots.

Ya saps que en Uiquipedia en valencià es pot utilisar les Normes d'El Puig sense l'ultima reforma d'accentuacio de la RACV o en els accents, pero es gaste lo que es gaste, ha d'estar be i l'ortografia cuidada. Si tots utilisarem els correctors, s'evitaríem els temps que perdrem en corregir els articuls dels demés i que es pot amprar en fer articuls nous.

Tots fem erros, tots s'equivoquem, yo el primer, pero si no utilisem els correctors i els diccionaris el nivell d'erros es dispara i donaria molt mala image de Uiquipedia. Els erros ortografics i tipografics, verbals, etc..han d'entrar dins de lo raonable i lo llogic. Per favor, prengam-se este tema molt en serio tots. Moltes gracies pel teu bon treball en Uiquipèdia i el teu esforç. Si necessites qualsevol ajuda, no tens mes que dir-me-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:02, 21 gin 2010 (UTC)

:De res. Gracies a tu. Puix si proves el Corrector de valencià per a Firefox per a editar aci, es la canya. Es lo millor en molta diferencia. Abans editava en Uiquipedia en el Open Office de la RACV, pero el de Firefox es molt practic i es el mateix diccionari de la RACV, lo bo es que t'ho indica tot mentres edites, "in situ". Prova-ho i voras quin canvi. Aixo si, has d'instalar-te i entrar en el navegador Firefox. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)

== Ara eres administrador ==

En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[Uiquipèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:33, 25 gin 2010 (UTC)
:Principalment és per a evitar que escrigau el captcha, els privilegis que dona els pots vore en [[Uiquipèdia:Administradors]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 23:51, 26 gin 2010 (UTC)

== Enhorabona i Normes Administradors ==
¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. ¡T'ho mereixies!. Tant en la secció dels [[Uiquipèdia:Administradors|administradors]] com en la [[Uiquipèdia:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Uiquipèdia:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible a la resta d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Uiquipèdia:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Uiquipèdia:Guia per a administradors]]
*[[Uiquipèdia:Administradors]]
*[[Uiquipèdia:Burócrates|Burócrates]]
*[[Uiquipèdia:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]

¡Enhorabona i avant!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:15, 27 gin 2010 (UTC)

:Un chicotet detall mes, per favor, edita en quan pugues la teua pagina d'usuari. Queda un poc raro que un administrador no tinga editada la seua pagina d'usuari. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:28, 27 gin 2010 (UTC)

== Categoria Pobles de Valencia ==
La categoria "Municipis de Valencia" no estava creada pero si n'hi havien 3 articuls que usaven eixa categoria, que encara no estava editada. Ya els he passat a on toca que es: "Categoria:Pobles de la Província de Valéncia" i "Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana". Gracies per avisar. Ya està solucionat. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 16:52, 29 gin 2010 (UTC)

== Categoria Museus Valencians ==
Els museus de Valencia Ciutat ya estan inclosos en la categoria de "Museus Valencians". Solucionat. Gracies per avisar, perque solucionar este coses ajuden a que Uiquipedia funcione millor. No te preocupes, poc a poc aniras familiarisant-te en el llenguage wiki i podras resoldre este cosetes facilment. Salutacions.--[[Usuari:Valencian|Valencian]] 22:28, 1 febr 2010 (UTC)

== Anglaterra i Gran Bretanya ==

Ni Anglaterra, ni Gran Bretanya són sinònims del Regne Unit. El Regne Unit és un estat sobirà, format pels països constitutius (o algo aixina) de [[Irlanda del Nort]], [[Anglaterra]], [[Escòcia]] i el [[País de Gales]]. Anglaterra és un país constitutiu del Regne Unit, i [[Gran Bretanya]] és la principal illa del estat, formada pels països de Gales, Anglaterra i Escòcia. Ara mateixa m'encarregaré de corregir els erros, salutacions ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:21, 15 febr 2010 (UTC)
:Puix la veritat és que si queda molt be, començaré a fer-ho yo també :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 febr 2010 (UTC)

== Mercat de Colom/Colón ==

El corrector diu que "Colón" és erròneu, ademés l'equivalent valencià al nom castellà "Colón" és Colom, per tant, redirigir "Mercado de Colón" a "Mercat de Colom" és admisible, pero el nom en si és "Mercat de Colom". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:06, 26 febr 2010 (UTC)
:Home yo sempre he conegut este mercat com mercat de Colom, en els llibres d'història he estudiat Colom (en catlencià, pero s'acosta) i que yo sàpia Colón en valencià és de sempre Colom, independentment de que Colón siga o no un nom propi, Joan també ho és i no me dona error, igual que Jordi, Joana, Ampar o Antoni. Per això ho he canviat per Colom, perque en valencià yo tinc entés que és Colom (a part de que Colom també és el mascle de la coloma), pero bueno al mateix temps està el nom "Rosa" que pot ser un nom propi o el nom d'una flor ¿No? i en castellà també està el nom de "Paloma", aixina que com he dit abans, yo tinc entés que en valencià lo correcte és Colom, i Colón es castellà. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:15, 26 febr 2010 (UTC)
::Ademés en els mapes del Cap i Casal i en les senyalisacions, si no m'enganye posa o "Mercado de Colón" o "Mercat de Colom" pero no "Mercat de Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:17, 26 febr 2010 (UTC)
:Jose pero tenim dos problemes, el primer és que no sabem qui era el llinage de Cristòfol Colom, ni tan si vol el nom, sabem que en castellà diuen Cristóbal Colón, en valencià Cristòfol Colom, i en polac crec que diuen Kristofol Colom o algo aixina, és molt relatiu, no se sap ni l'orige d'este home.. ¿Com anem a saber com és el seu llinage original? De fet ad este home se li coneixia molt com "Columbus" (Colom en llatí) per això dic que.. ¿Quí fa la traducció? ¿Quin és l'original?, per tant deuriem deixar lo de "Colom" ya que és el nom oficial del Mercat i ya que no sabem el seu llinage original, només coneixem com se dia en Valéncia i com se dia en Castella. ¿Entens a lo que me referixc? El segon problema és que ningú ha dit que Mercat de Colom se referixca a Cristòfol Colom, Mercat de Colom pot referir-se a "Mercado de Palomo" pero al castellà se va traduir "Mercado de Colón" cosa molt normal, ya que per eixemple en valencià diem "Alcàsser" que vé de l'àrap "al-qasr" (la fortalea) i només hem traduit el nom àrap al que gastem, Alcàsser, podriem haver-ho traduit i dir "La fortalea" pero me pareix a mi que no. Per això dic que "Mercado de Colón" pot ser no siga una traducció, sino una castellanisació. Llavors eixos son els dos problemes, el primer és que no sabem quin era el llinage de Cristòfol Colom (no sempre tenim que pensar que es diu pel seu nom en castellà, cas de Pere el Ceremoniós per eixemple) i tampoc sabem si este mercat fa referència a este home o simplement al mascle de la coloma, per això insistixc, deuríem deixar "Mercat de Colom" que és el nom oficial i tant el llinage d'este home en valencià és colom com que colom és el mascle de la coloma, i fer una redirecció de "Mercat de Colon" per si on cas. ¿Qué te pareix? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:57, 3 març 2010 (UTC)
::He mirat en atres wikipèdies, en la wikipedia en gallec diu que en gallec és "Mercado de Colom" i que en valencià és "Mercat de Colom", he buscat també en atres wiklipèdies per Cristòfol Colom, i la majoria d'idiomes utilisen "Colom", "Colomb" (francés) o "Columbus", Colon ho gasta el castellà, extremeny i euskera (Kolon), per tant yo crec que està més que clar que hem de dir Mercat de Colom i Cristòfol Colom (a falta del nom original) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:09, 3 març 2010 (UTC)
::: Per cert, Colom > Colòmbia. Només en castellà se gasta "Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:21, 3 març 2010 (UTC)

== Erros en Valencià ==
Hola Jose2, he estat llegint alguns dels artículs de la uiqui i he trobat alguns erros en l'utilisació del nostre idioma, per eixemple he vist que la gent utilisa "la resta" en lloc de dir "el restant": no es diu "Açò ho sap la resta de la gent", s'ha de dir "Açò ho sap el restant de la gent", la primera expressió no es de la nostra normativa.
¿Qué s'ha de fer si se detecta este tipo d'erros o atres pareguts?
Moltes gràcies.
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 20:03, 22 març 2010 (UTC)

== D'aixo, res de res ==
No, aixo es que "Vixca Valencia" s'ha embolicat en atra cosa al llegir un correu. Estigues tranquil que d'aixo res de res. En correu privat t'acabe d'enviar en que consistix lo que le comentava ad ell, ¿val?. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 18:33, 31 març 2010 (UTC)
: Si ya ho he vist, han eliminat l'artícul sense mes, ¡en tot el morro!. Deuríem de demanar la restauració de l'artícul tant en castellà com en anglés, que també l'han eliminat farà uns 10 dies en el mateix procediment, pero esta volta no s'enterà ningú. Si algú demana la reversió de l'artícul, que avise. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 01:38, 6 abr 2010 (UTC)

== ¿Repoblacions castellanes? ==

I d'a on ha tret això? Eixes teories són pancatalanistes, sense cap fonament històric, he utilisat la font de la Chronica y fets de Iaume I de Ramon Muntaner en l'artícul [[Repoblació del Regne de Valéncia]] per a informar-me sobre l'assunt i la Vall de Cofrents no consta entre les regions valencianes que varen rebre inmigrants. Per tant eixa primera etapa és una mentira, la segona no ho sé, la veritat ho dubte, no té molt de fonament tampoc això de que se expulsaren els moriscs i se va repoblar tot, per una banda perque mos cuestionem el "¿I en els atres dos terços de la població valenciana que eren cristians que va pasar en ells? ¿Desapagueren o se'n anaren en els moriscs?" i per atra "El Regne de Valéncia no era l'únic que tenia moriscs, els demés regnes peninsulars també van patir la despoblació morisca.. Llavors ¿tots se llancaren a despoblar-se encara més a sí mateixos per a repoblar Valéncia sancera?". Quan se mostren fonts fiables al respecte parlem de si esta comarca va ser sancera repoblada o no, pero yo he fet un bon treball sobre la repoblació en el que tire les teories pancatalanistes de les repoblacions i talls culturals pel piso. Eixa suposta segona etapa estic pendent d'averiguar algo, pero per lògica podem traure lo que te vaig dir abans, que els moriscs no eren tots els habitants valencians i que els demés també varen patir certa des-població. Saluts. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:13, 27 abr 2010 (UTC)
PD: Jose, l'artícul de la Vall de Cofrents és una traducció de l'artícul de la wikipedia en castellà, ya sabem perfectament que fonts i "fonaments" tenen en eixa "enciclopèdia". En estes coses n'hi ha que anar molt espayet. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:17, 27 abr 2010 (UTC)

== Categories ==
Perdona, que se que fa dies que m'has deixat el mensage, pero no t'havia contestat encara. El tema de les Categories en una wiki, a priori, se supon que s'ha de classificar en la categoria mes especifica i concreta de totes. I si eixa categoria mes especifica es una subcategoria d'atra categoria mes gran i general, no s'ha de ficar la mes gran. Te serà molt útil este enllaç de la Wiki en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Categorisacio]. Te fique l'apartat que parla d'açò concretament.

'''Categorización redundante''': ''"En general, se considera una mala práctica categorizar un artículo en dos categorías X e Y, cuando X es una subcategoría de Y. Dado el caso, es mejor buscar la categorización más específica (la de X, en este caso), salvo casos excepcionales, como cuando la categoría Y aporta información adicional al artículo, que no se incluye en X"''.

Eixa es la teoria. ¿Peque açò? Puix perque ajuda a tindre tots els artículs ben classificats i no repetits en varis puestos o categories. Ara, si n'hi ha alguns artículs que per lo que siga, es vol ficar la mes gran i la mes especifica, puix val. No obstant, en la categoria "Valencians"..si es un escritor deuria d'anar a "Escritors valencians" o a "Toreros Valencians", perque les 2 categories estan dins de "Valencians". Es la manera de tindre-ho ben classificat.

Atra cosa son els artículs que tinguen que estar i tindre varies categories diferents perque afectes a varis temes o disciplines i que no son subcategories una d'un atra mes gran, vaja, que no estan relacionades. Eixemple: [[Jaume I]] >> "Categoria Historia Valenciana" i "Categoria Corona d'Arago", per eixemple. Això es 100 % correcte. No se si m'explique be. Si tens algun dubte mes, m'ho dius. I avant, que estàs fent un fum de faena ací. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:19, 6 maig 2010 (UTC)

:Tens rao en aixo. Si algu vol vore tots els "valencians" en la Categoria, no podria vore'ls tots de colp. No te preocupes, fes-lo com tu dius i ya està, aixina està be tambe. En realitat, lo realment fonamental es que tinguen la categoria mes especifica ficada. Es dir, Sorolla es imprescindible que estiga en "Pintors Valencians", si també està en "Valencians", no passa res, està be tambe. Lo que si es roïn es al contrari, que estiga a soles en la general "Valencians" i res mes, perque al final seria un "totum revolutum" a on no es quedarien classificats per la seua activitat professional, etc.

:Per cert, disculpa que revertira l'artícul de [[Joan Fuster]], que revertires tu a un usuari anonim, pero a voltes, encara que entre algu en visions contraries a les nostres, aporten informacio valida, que simplement es torna a redactar d'una forma mes neutral i l'informacio acaba aprofitant. Es per aixo. Tenia que haver-te avisat. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:59, 7 maig 2010 (UTC)

== ¿Qué fas? ==

Estic des de fa dos hores intentant completar l'artícul dels nacionalismes en Espanya, llevant les frases poc riguroses (quan es copia un articul de la "wikipanca" moltes voltes cal revisar el fons, per les posibles manipulacions que puga contindre, i no solament pegar i canviar la forma), recarregant l'image de la Ikurriña (que apenes es podía vore) i corregint les faltes d'ortografía. No em revertixques la faena sense més ché, que ya ho tenía a punt d'acabar i ne tens per ahí molts més artículs que pots editar. En el teu permís vaig a recuperar lo fet.

Un salut. --[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:19, 7 maig 2010 (UTC)

== Corrector i faltes d'ortografia ==
Per favor, torne a insistir-vos als dos una volta mes en l'utilisació del corrector, sobretot el de Firefox. [[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]. Particularment útil es el corrector de valencià per al navegador '''Firefox''', que te corrig tot directament quan edites en la pròpia Uiquipedia. A banda, una de les normes bàsiques i imprescindibles per a ser Administrador de Uiquipedia en valencià [[Uiquipèdia:Guia per a administradors]] es utilisar els correctors a l'editar i intentar evitar les faltes d'ortografia. Per favor, intenteu fer un esforç i instaleu-vos el corrector, ya se que estes coses son llandoses, pero val la pena. Moltes gràcies per colaborar ací i avant, que estàs fent un gran treball. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 14:27, 7 maig 2010 (UTC)

:¿Has provat en el corrector per al navegador Firefox?. L'instalació es 1 minut, (pràcticament es pot dir que no te instalacio, es baixar un archiu chicotet i ya està) i possiblement podràs treballar en els 2 puestos sense problemes. Per si te servix d'ajuda. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:54, 8 maig 2010 (UTC)

==Hola==

Lo he possat per descart, la veritat no se de qual se tracta. ¿Qué posaríes? ¿Por ser Tinitat?--[[Especial:Contributions/213.96.68.210|213.96.68.210]] 12:37, 22 maig 2010 (UTC)

== Llicència de les imàgens ==

Recorde que esta enciclopèdia està publicada en una [[Llicència de documentació lliure GNU]] i les imàgens que no especifiquen llicència o son sospitoses d'incumplir-la seran borrades pels administradors de [[Uiquipèdia]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:47, 10 juny 2010 (UTC)
:Si la foto l'has fet tu, en el comentari pots ficar "treball propi" o "own work". Al pujar l'image en uiquipèdia acceptes que estiga en la mateixa llicència que uiquipèdia. Si l'has copiat d'una web externa, copia l'enllaç en el comentari per a que se puga comprovar que efectivamente té llicència GNU o compatible. Més informació: [[Uiquipèdia:Drets d'autor]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 15:06, 10 juny 2010 (UTC)
El comentari aniria ací: http://www.uiquipedia.org/index.php?title=Image:DSC07101.JPG&action=edit --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:15, 10 juny 2010 (UTC)

==Sant Vicent==

Hola, ya tinc fet este artícul [[Milacres de Sant Vicent]]. Salutacions.

Ok. Posaré un 'vore també'.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 06:26, 17 juny 2010 (PDT)

== Gracies ==
Moltes gracies per l'ajuda per a revertir les tonteries de l'impresentable eixe. Tinc que comentar-li a "Admin" de restringir les intervencions de IP anònimes per un temps. Ya se va fer l'any passat uns mesos per a evitar vandalismes i va de maravella. A vore si tinc un ratet i s'ho dic. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 07:14, 16 juny 2010 (PDT)

== Articul i enhorabona ==
Moltes gracies per lo de l'articul de Malaga. Tinc que repassar-ho sancer. No es que tu no sàpies prou de valencià, tot lo contrari. Es culpa meua, que ho he pres d'atra wiki en atre idioma i n'hi han paraules que no sabia el significat i tinc que acabar d'arrematar-ho comparant-lo en alguna atra versio en atra llengua. Al fer varis articuls la mateixa nit, botí a un atre articul i se m'havia passat, gracies. Per cert, '''enhorabona i bon treball''' el que has fet este estiu i en Setembre en el vandalisme. Han estat molt llandosos. ¡T'has pegat una bona currada!. Gracies per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:31, 5 oct 2010 (PDT)

:Ya esta arreglat lo de l'articul de [[Màlaga]], gracies per recordar-me-ho. Si, tindríem que donar-li mes difusio a la Uiquipedia, tens tota la rao. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 07:25, 11 oct 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:54, 21 oct 2010 (PDT)

== Direccions IP, etc ==
Perdona la tardança en contestar-te. Des d'ací no es pot comprovar si varis contes estant gastant la mateixa IP ni es poden vore les IP, (a no ser que entre algu que estiga registrat com passava abans). Tal volta Admin" puga vore-ho, pero per ací no es pot vore.

La tropa esta que entra en noms raros i es registren 5 o 6 en unes hores, es un rollo tipo spam. Ho vaig vore fa un temps en atra wiki que estava mig abandonada. Imagine que funciona de la següent manera: Una maquina registra de 5-10 usuaris cada dia. Si te distraus i en 1 mes ningu els bloqueja, ya tens dins de la wiki entre 150-300 usuaris descontrolats. No te dic si te distraus 3-4 mesos...pots tindre 1.000 usuaris descontrolats que ya son practicament impossibles de bloquejar. Estos usuaris mes en avant, escomençaran a clavar spam i borrar contingut substituint-lo per spam, enllaços pagines rares i tonteries d'eixes. Per aixo es important bloquejar a tota eixa tropa que es registra en noms estranys. Quan els bloqueges, fixa't en el registre d'usuaris bloquejats, si algú compartix IP en els usuaris que acabes de bloquejar. Si algu compartix la mateixa IP, el sistema el bloquejara automàticament tambe, pero nomes per '''1''' dia. Has d'agarrar ad eixe usuari que compartix IP i canviar-li el bloqueig per "infinit". Si veus ara el registre he desbloquejat a l'usuari "300" i l'he tornat a bloquejar-ho pero en "infinit".

Si vols enviar a qualsevol usuari un correu electrònic i que no ixca ací...pot fer-ho anant a la Discussio de l'usuari en concret o a la seua pagina d'usuari. Si estàs en qualsevol d'estes 2 pagines, voras com t'ix una opció nova en el Menu general de l'esquerra, en "Ferramentes", voràs com la 6º opció fica "Envia un mensage de correu electronic a este usuari". Puncha ahi i t'eixira un formulari per a enviar-li un correu electronic privat. No es pot fer si l'usuari no ha donat d'alta el seu correu electronic, pero la majoria d'usuaris si que ho tenen registrat. Tambe es interessant quan n'hi han problemes o conflictes, perque a priori sempre resultara un poc mes de "fiar" un usuari que si te un correu electronic registrat, que un atre que no el te registrat. Espere haver pogut aclarir-te tot aço. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:57, 15 nov 2010 (PST)

:Perfecte. Si, es util per a parlar en els demes. Li comentare a "Admin" lo del problema que tenim en els registres massius estos de spam. He intentat vore alguna solucio, pero de moment no veig un atra que bloquejar a tots els que entren i vigilar be si compartixen IP en atres usuaris. Te que haver alguna solucio.

Per cert, quan crees una discussio d'un usuari nou que acabe de registrar-se, tens una forma mes rapida i senzilla de donar-li la benvinguda sense tindre que escriure res. Fica la plantilla "benvingut" i a continuació la teua firma d'usuari i ya esta. Voras la plantilla per eixemple editant, al principi del tot, en la teua o la meua pagina de discussio, en la capçalera de la pagina. Fica benvingut entre 4 "parentesis arquejats" o "parentesis de plantilla". Guardes i ya esta. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:06, 15 nov 2010 (PST)

== Historial de l'articul ==
Si, la forma de com ho fas per a comprovar l'historial i les diferents edicions d'un articul es totalment correcta. Tots ho fem aixina. Si ya no t'apareix, mira a vore si s'haguera canviat alguna cosa en les [[Especial:Preferences|teues preferencies]] (menu en el canto superior esquerre de la pantalla, al costat de la teua pagina de discussio). Pots ser que no t'apareguen perque hi ha marcada alguna casella que no deuria d'estar marcada o al contrari. Mira a vore si es aixo. Si entres en l'historial d'un articul sense haver-te registrat encara en Uiquipèdia (login), i veus correctament l'historial i les comparacions entre edicions d'un articul, es segur que es alguna opcio de les preferencies lo que està mal. Espere que pugues solucionar-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 09:22, 24 nov 2010 (PST)

De res, a manar. M'alegre que ho hages pogut solucionar. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 08:21, 25 nov 2010 (PST)

==Ya vore,va dir el cego==

Jeje. A vore si tin 10 minutets al dia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 04:14, 26 abr 2011 (PDT)

== 1 articul per als 7.000 ==
He vist que faltava molt poc per a arribar als 7.000 articuls i he creat 5 nous artículs hui, per lo que nomes queda 1 articul per a arribar als 7.000. El merit d'arribar als 7.000 ha segut practicament exclusiu teu, aixina que ho deixe en 6.999 i l'unic articul que falta, tria un articul que t'agrade a tu i ya està, perque este chicotet honor d'arribar als 7.000 articuls ha de ser teu sense cap dubte. En l'apartat d'[[Uiquipèdia:Actualitat|Actualitat]] trobaras en la subseccio "Dates històriques de Uiquipèdia" tot preparat per a que fiques el nom de l'articul que fa el numero 7.000 i el dia en que ho has creat.

La meua sincera enhorabona per tot el teu excelent i gran treball aci en Uiquipedia. ¡Eres el guardià en solitari de Uiquipedia esta ultima temporada!. Disculpa que no haja contestat algun correu que m'has enviat i que no puga dedicar-me a Uiquipedia com ho feya abans i com m'agradaria. Enguany estic clavat en atres histories i desgraciadament no tinc molt de temps real per a res mes. M'agradaria colaborar com toca i ajudar-te, pero en estos moments no tinc mes temps. ¡Enhorabona pels 7.000 i gracies per tot el teu treball!.

Quan crees l'articul que fa 7.000 estaria be el ficar un chicotet mensage en la Discussio de per lo manco tots els Administradors de Uiquipedia per a que sapien que hem arribat als 7.000 i de pas, a vore si despertem un poquiu a la gent. Si vols fer-ho tu, avant...si no ho fare yo, com tu vullgues. Gracies per tot. Un abraç --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:11, 23 jul 2011 (PDT)

== 7.000 articuls i pagina en facebook de Uiquipèdia ==

Nomes comentar-vos 2 coses:
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que esta fent [[Usuari:Jose2|Jose2]].
*He creat una pàgina en facebook de Uiquipèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)
--------------
:De res, al contrari, gracies a tu pel teu gran treball aci. Nomes volia comentar-te que la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de Uiquipèdia] no ixen les teues senyes personals ni el teu perfil ya que si te faig Administrador de la pagina nomes podran vore el teu perfil els administradors, o siga yo i algu mes de tota confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el teu perfil o que eres administrador o res de res. I quan publiques ix com a "Uiquipedia en valencià", no ix per a res les teues senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot.

Lo mateix te dic de Twitter [http://www.twitter.com/uiquipediaval Perfil en Twitter de Uiquipèdia]. Si te passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. Vaig a comentar-se-ho a tots els demes Administradors de Uiquipedia a vore si s'animeu. Si te pareix be lo de facebook i twitter, envia'm un correu i ho fem en un segon. Gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)

=={{ #ifeq: plagi | plagi | Violació | Possible violació }} de drets d'autor {{ #if: ungla | en [[ungla]] | }}==

Hola, {{PAGENAME}}.

Gràcies per colaborar en Uiquipèdia. Te donem la benvinguda al proyecte; no obstant això, hi ha un problema en {{ #if: ungla | les teues colaboracions en l'artícul [[ungla]] | algunes de les teues contribucions }}, que han consistit en la còpia lliteral del contingut d'atres pàgines web, o d'atres mijos que {{ #ifeq: plagi | plagi | estan | podrien estar }} protegits per drets d'autor. Com s'explica en [[Uiquipèdia:Copyrights]], esta classe d'aportacions no són acceptables, perqué {{ #ifeq: plagi | plagi | impliquen | poden implicar}} una violació als drets dels autors del mateix. Per eixa raó, el text ha sigut retirat {{ #ifeq: plagi | plagi | | i un avís de possible violació de copyright s'ha colocat en el seu lloc}}.

Tens que saber que, d'acort en la Convenció de Berna, que regula la propietat intelectual a nivell internacional, totes les obres estan protegides i els seus autors es reserven tots els drets de reproducció, llevat que el contrari s'especifique clarament i explícitament. Encara si la pàgina de qué has copiat el text no indica que tots els drets estan reservats, això no vol dir que estiguen disponibles per al seu us en Uiquipèdia.

Per a poder admetre material en Uiquipèdia es necessita que la llicència davall la qual es publiquen en les dites pàgines siga compatible en la [[GFDL]], que és baix la que es publica Uiquipèdia i que exigix dispondre del dret a ''copiar'', ''modificar'' i ''comercialisar'' els seus continguts, ''sense restriccions adicionals'' (com, per eixemple, que es restringixca l'us a tercers o siga obligatori citar l'autor original dins del text).

Si una pàgina no indica la llicència en qué està disponible, pots demanar autorisació als propietaris del lloc per a reproduir els seus continguts per mijà dels models de solicitut que trobaràs en [[Uiquipèdia:Autorisacions]]. Si eres tu mateix l'autor dels texts, envia l'autorisació pertinent des de la direcció associada al webmaster del lloc, tal com s'explica en l'enllaç anterior.

Recorda que la política sobre drets d'autor és innegociable; si bé atres persones poden estar dispostes a violar la llei, la responsabilitat del proyecte Uiquipèdia és massa gran per a permetre'ns-ho. Per a més informació sobre les normes, visita [[Uiquipèdia:Polítiques]]. [[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 02:20, 3 nov 2011 (PDT)
: No és questió d'ampliar o no ampliar. En Uiquipèdia no se poden copiar continguts (o parts) que tinguen copyright. Totes les definicions de la RACV tenen copyright per lo tant no tenen cabuda en Uiquipèdia ni parcialment. L'unica forma és conseguir que el diccionari de la RACV tinga una llicencia compatible en la [[Llicencia de documentació lliure GNU]]. Per favor, retira tot el contingut en copyright que has afegit. La reincidencia provocarà el bloqueig del teu conte d'usuari per violació de les normes de Uiquipèdia.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:37, 3 nov 2011 (PDT)
::Totes les imàgens pujades també tenen que ser borrades per la mateixa raó. Pots trobar imàgens de llicència compatible en wikipedia.org —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:41, 3 nov 2011 (PDT)

==ARTICUL D'ALACANT==
hi ha coses que no estan be fetes la ciutat d'alacant ja te mes de 334000 habitants en el INE de 2010 ademes l'hercules chub de futbol esta 20 temporades en primera divisio no 19 com posa aixi hi ha mes coses mal pero no puc editarles perque la pagina esta bloqueada sort si tu pots fer-lo