L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Benimaclet (Barri)

2024-12-06T12:14:39Z

Beni: /* Patrimoni */

[[File:Imatge horts comunitaris i alqueria.jpeg|thumb|250px|Horts en Benimaclet]]

'''Benimaclet''' és un barri i un districte (número 14) de la ciutat de [[Valéncia]] (antic poble anexionat), en la part nort-est de la ciutat, que llimita en el barri d'[[Orriols]] a l'oest, [[Alboraya]] al nort, l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] a l'est i la ronda de Trànsits (Primat Reig) al sur.

La seua població era de 24.673 habitants en l'any [[2008]].

== El poble ==
[[File:Plaça de Benimaclet.JPG|thumb|250px|Plaça Major]]

Completament absorbit per la ciutat, antigament era d'entitat pròpia, EN la seua Iglésia, plaça major i una distribució de carrers com atres [[Pedania|pedanies]] que han segut absorbides per la capital. Encara existixen antics cartells en alguns carrers en que posa lliteralment "Poble de Benimaclet". Benimaclet va ser municipi, i tingué alcaldia pròpia i autònoma, des dels inicis del sigle XVI fins a l'any [[1878]], any en que va ser anexionat a la ciutat de Valéncia, obligat per la [[Diputació de Valéncia]], que no va voler ajudar-lo a pagar els seus deutes. Des de l'any 1878 fins a l'any [[1970]], va ser pedania de la ciutat de Valéncia, i tingué alcalde pedàneu del poble. La consciència de poble queda patent escoltant als seus habitants, que quan es dirigixen a fer compres al centre de la ciutat de Valéncia ho expressen dient: Me'n vaig a Valéncia... o els habitants de la seua amenaçada horta, quan van a Benimaclet, s'expressen dient per eixemple: Anem a missa al poble.

En l'any [[1988]] es va acordar que Benimaclet anava a ser urbanisat cap a l'est, en el PAI de Benimaclet - quatre voltes intentat - s'ha conseguit degradar la terra més fèrtil de Benimaclet i s'han abandonat [[Alqueria|alqueries]] i terres.

== Actualitat ==
[[File:Carrer del Músic Belando de Benimaclet.JPG|thumb|250px|Carrer de Benimaclet]]
[[File:Casa cantonera Benimaclet.JPG|thumb|250px|Casa decorada en [[Rajola|Rajoles]] en el Barri de Benimaclet]]
Actualment és un barri molt viu, ple d'estudiants, per la seua proximitat a les universitats, i en un gran associacionisme, com ara l'Associació de Veïns de Benimaclet, la plataforma veïnal Benimaclet Viu, els numerosos [[Casal faller|casals fallers]] o la confraria del Crist de la Providència de Benimaclet (entitat fundada en el [[sigle XVI]] i que, actualment, persistix organisant les festes patronals en el més de [[setembre]]).

És també un dels barris de la ciutat a on encara se sent parlar majoritàriament el [[valencià]] en els comerços. També és considerat per alguns com un foc important del [[valencianisme]] jove de la ciutat de Valéncia, en activitats i festes com el famós [[Carnestoltes]] de Benimaclet, un dels més importants de la ciutat. El creiximent del barri cap al nort, juntament en la recentment construïda ronda, l'han aproximat més a Orriols i ha permés una millor comunicació entre el barri i el poble d'Alboraya.

Des de l'any [[1995]], Benimaclet està conectat en el centre de Valéncia i l'horta (fins a [[Rafelbunyol]]) per les estacions de [[MetroValencia|metro]] de Benimaclet i Machado ([[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]]). Ademés, l'estació de Benimaclet servix d'intercanviador per al tramvia ([[Llínea 4 (MetroValencia)|llínees 4]] i [[Llínea 6 (MetroValencia)|6]]).

== Patrimoni ==

* Alqueria de Patach: es tracta d'un edifici del [[sigle XVIII]], i és un dels pocs eixemples que en quedaven en la ciutat. Va desaparéixer en patir un incendi en l'any [[2006]].
* Alqueria de Tello, actualment ocupada com a Centre Social Okupat i Anarquiste de Benimaclet. Antic centre de Flores Amanda.
* Alqueria de Serra: Edifici del sigle XVI situat en el camí de les Fonts en mal estat de conservació.
* Camins històrics: Farinós, Vera i Fonts. Vertebren Benimaclet en l'Horta de Vera.
* Ermita de Vera: Edifici del segle XVIII situat en la Partida de Vera de Benimaclet, actualment junt a l'Universitat Politècnica de Valéncia. Va ser depenent de Benimaclet des de la seua fundació fins a la segona mitat del segle XX quan passà a dependre de l'Iglésia de Vera situada en la Malvarrosa. Antigament tenia l'advocació de la Mare de Deu del Carme, patrona dels peixcadors. Actualment està dedicada a l'Immaculada Concepció. Se celebra anualment la tradicional benedicció dels animals per Sant Antoni.
* Iglésia de l'Assunció de la Mare de Deu: Fundada sobre una antiga ermita en el segle XVI per Sant Joan de Ribera. Dispon de dos naus i una capella anexa dedicada al Santíssim Crist de la Providència.

== Referències ==
* «Districte 14. Benimaclet». Oficina d'Estadística. Ajuntament de Valéncia, 2008.
* Desagraviar a Benimaclet i la seua iglésia, Las provincias.es (castellà)
* Paco Moreno. «Un incendio arrasa parte de una alquería del siglo XVIII en la antigua huerta de Benimaclet» (en castellà). Las Provincias.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Benimaclet}}

* [http://www.ayto-valencia.es Ajuntament de Valéncia]
* [http://www.valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Valencia_barrios.pdf Pla oficial dels districtes i barris de la ciutat de Valéncia]
* [http://avvbenimaclet.wordpress.com/ Asociación de Vecinos de Benimaclet] {{es}}

[[Categoria:Valéncia]]
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]

Pau Giner

2024-06-14T07:51:25Z

Beni: /* Trayectòria cultural */

{{Biografia|
| nom = Pau Giner i Bayarri
| image = [[Archiu:Pauginer.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Mege i escritor
| data_naix = [[1975]]
| lloc_naix = [[Benimaclet]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Pau Giner i Bayarri''' ([[Benimaclet]], [[1975]]) és un mege i escritor [[Valencians|valencià]], especialiste en Neurofisiologia Clínica.

== Biografia ==

Pau Giner es llicencià en [[Medicina]] en l'any [[1999]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] i ha fet els cursos de doctorat en el Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de dita Facultat.

Membre del sindicat [[Valencia Universitaria]] i fundador de Colectiu Independent de Medicina i Estudiants de Medicina per la Llengua. Fon en dos ocasions membre del Claustre de l'Universitat de Valéncia, de la Junta de Centre de Farmàcia, membre del Consell de Departament de Medicina Preventiva, de varies comissions de la facultat i participà activament en el A.D.R. de la Facultat.

== Trayectòria cultural ==

Colaborador del Comité de l'Idioma Valencià, coordinant el dossier d'informació sobre la llengua valenciana. També ha participat en l'exposició [[Expolingua]] i en la visita al [[Parlament Europeu]]. També va ser membre de la Junta de Govern de Al-Ras (Jóvens escritos i periodistes en llengua valenciana). Ha segut colaborador de la revista cultural [[Lletraferit]]. Redactor de la Revista ''KLAM-Medicina''.

Actualment és membre de la Junta de Govern de la Societat de [[Lo Rat Penat]] i de [[Convenció Valencianista]] i del Consell de Redacció de la [[revista Ucrònica]]. També presidix l'Associació Cultural Poble de Benimaclet.

== Obra ==

Pau Giner té les següents publicacions:

Publicacions científiques, com:

* ''Recomendaciones para la realización de potenciales evocados'' (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, [[2013]]) ISBN: 978-84-616-6617-1.
* ''Potenciales Evocados Somatosensoriales. Guia Práctica'' (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, [[2015]]) ISBN: 978-13-265-0169-3.
* ''Guía práctica de la Epilepsia de la Comunidad Valenciana'' (Societat Valenciana de Neurologia, [[2020]]) ISBN: 978-84-091-9494-0.

Publicacions de caràcter cultural o llingüistic, com:
[[Archiu:Normapro.jpg|thumb|300px|Portada del llibre]]
* ''Colps en la paret'' ([[1998]]), en el relat ''Rutina''. Editorial [[L'Oronella]].
* ''El valencià, una llengua del segle XXI'' ([[1999]]). Dossier d'informació sobre la llengua valenciana del Comité de l'Idioma Valencià i la seua traducció a l'alemà. Editorial [[L'Oronella]].
* ''Das Valencianische, Eine sprache des 21. Jahrhunderts'' ([[2001]]). Editorial [[L'Oronella]].
* ''Cresol'' número XVI ([[2002]]), en el relat ''Premonicio''.
* ''Els dialecs sobre la medicina curativa de Ms. Leroy en la Valencia del segle XIX'' ([[2003]]).
* ''40 aniversari de l'acte d'adhesió a les Normes de la RACV en El Puig: Homenage commemoratiu'' ([[2003|2022]]) Editorial [[L'Oronella]].
* ''[[La normativa pròpia valenciana]]'' ([[2022]]) [[Edicions Mosseguello]].

També ha publicat diversos llibres sobre l'història del seu poble natal, Benimaclet:

* ''Mateu Benet Vicent, Bandoler de Benimaclet''
* ''Benimaclet, el meu poble'' ([[2021]])
* ''Benimaclet, poble de poetes'' ([[2021]])
* ''L'Horta de Benimaclet. Alqueries,camins i gents'' ([[2023]])
* ''Els malnoms de Benimaclet'' ([[2023]])
* ''Història de la lloable Confraria de Benimaclet (1548-2024)'' ([[2023|2024]])

Ha traduït i adaptat diverses obres clàssiques de la lliteratura universal al valencià, com:

* ''Lo somni de Johan Johan'' ([[2004]]).
* ''Contes per a Clara'', de [[Jules Verne]].
* ''La volta al món en 80 dies'', de Jules Verne.
* ''De la terra a la lluna'', de Jules Verne.
* ''Al voltant de la lluna'', de Jules Verne.
* ''L'orige de les espècies'', de [[Charles Darwin]].
* ''Oliver Twist'', de [[Charles Dickens]].
* ''Nit de bodes'', de [[Vicent Blasco Ibáñez]].

== Cites ==

{{Cita|Les [[Normes d'El Puig]] són les primeres normes oficials de la [[llengua valenciana]]. Entre 1979 i 2005 el 33% de les publicacions fetes en valencià eren en Normes d’El Puig. Més de 400 autors tenen obra publicada en llibres en la nostra normativa a pesar de la persecució a la que està somesa.|Pau Giner durant l'entrevista realisada per a la web Cultura Valenciana, juny de 2022}}

{{Cita|Sense llauradors l’Horta morirà, i l’administració no fa res per solucionar-ho.|Pau Giner durant l'entrevista realisada per la presentació del seu llibre "L'Horta de Benimaclet" - Cultura Valenciana, març de 2023}}

== Referències ==

* [http://mural.uv.es/paugiba/aboutme.htm Curriculum de Pau Giner - Universitat de Valéncia]

== Enllaços externs ==

* [https://www.culturavalenciana.es/pau-giner-les-normes-del-puig-son-les-primeres-normes-oficials-de-la-llengua-valenciana/ «Les Normes d’El Puig són les primeres normes oficials de la llengua valenciana» - Entrevista a Pau Giner - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/pau-giner-bayarri-sense-llauradors-lhorta-morira-i-ladministracio-no-fa-res-per-solucionar-ho/ «Sense llauradors l’Horta morirà, i l’administració no fa res per solucionar-ho» - Presentació del llibre «L'Horta de Benimaclet» de Pau Giner - Cultura Valenciana]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Pau Giner

2022-07-14T15:02:33Z

Beni: completar biografia.

{{Biografia|
| nom = Pau Giner i Bayarri
| image = [[Archiu:Pauginer.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Mege i escritor.
| data_naix = [[1975]]
| lloc_naix = [[Benimaclet]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Pau Giner i Bayarri''' ([[Benimaclet]], [[1975]]) és un mege i escritor [[Valencians|valencià]], especialiste en Neurofisiologia Clínica.

== Biografia ==

Pau Giner es llicencià en [[Medicina]] en l'any [[1999]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] i ha fet els cursos de doctorat en el Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de dita Facultat.

Membre del sindicat [[Valencia Universitaria]] i fundador de Colectiu Independent de Medicina i Estudiants de Medicina per la Llengua. Fon en dos ocasions membre del Claustre de l'Universitat de Valéncia, de la Junta de Centre de Farmàcia, membre del Consell de Departament de Medicina Preventiva, de varies comissions de la facultat i participà activament en el A.D.R. de la Facultat.

== Trayectòria cultural ==

Pau Giner és soci de la Societat de [[Lo Rat Penat]] i també de la [[Plataforma Jovenil Valencianista]] (PJV). Colaborador del Comité de l'Idioma Valencià, coordinant el dossier d'informació sobre la llengua valenciana. També ha participat en l'exposició [[Expolingua]] i en la visita al [[Parlament Europeu]]. També és membre de la Junta de Govern de Al-Ras. Ha segut colaborador de la revista cultural [[Lletraferit]]. Redactor de la Revista ''KLAM-Medicina''.

Actualment és membre de la Junta de Govern de [[Convenció Valencianista]] i es colaborador en la [[revista Ucrònica]].

== Obra ==

Pau Giner té les següents publicacions:

Publicacions científiques, com:

* ''Recomendaciones para la realización de potenciales evocados'' (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, [[2013]]) ISBN: 978-84-616-6617-1.
* ''Potenciales Evocados Somatosensoriales. Guia Práctica'' (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, [[2015]]) ISBN: 978-13-265-0169-3.
* ''Guía práctica de la Epilepsia de la Comunidad Valenciana'' (Societat Valenciana de Neurologia, [[2020]]) ISBN: 978-84-091-9494-0.

Publicacions de caràcter cultural o llingüistic, com:

* ''Colps en la paret'' ([[1998]]), en el relat ''Rutina''.
* ''El valencià, una llengua del segle XXI'' ([[1999]]). Dossier d'informació sobre la llengua valenciana del Comité de l'Idioma Valencià i la seua traducció a l'alemà.
* ''Das Valencianische, Eine sprache des 21. Jahrhunderts'' ([[2001]]).
* ''Cresol'' número XVI ([[2002]]), en el relat ''Premonicio''.
* ''Els dialecs sobre la medicina curativa de Ms. Leroy en la Valencia del segle XIX'' ([[2003]]).
* ''[[La normativa pròpia valenciana]]'' ([[2022]]) [[Edicions Mosseguello]].

També ha publicat diversos llibres sobre l'història del seu poble natal, Benimaclet:

* ''Mateu Benet Vicent, Bandoler de Benimaclet''
* ''Benimaclet, el meu poble'' ([[2021]])
* ''Benimaclet, poble de poetes'' ([[2021]])

Ha traduït i adaptat diverses obres clàssiques de la lliteratura universal al valencià, com:

* ''Lo somni de Johan Johan'' ([[2004]]).
* ''Contes per a Clara'', de [[Jules Verne]].
* ''La volta al món en 80 dies'', de Jules Verne.
* ''De la terra a la lluna'', de Jules Verne.
* ''Al voltant de la lluna'', de Jules Verne.
* ''L'orige de les espècies'', de [[Charles Darwin]].
* ''Oliver Twist'', de [[Charles Dickens]].
* ''Nit de bodes'', de [[Vicent Blasco Ibáñez]].

== Cites ==

{{Cita|Les [[Normes d'El Puig]] són les primeres normes oficials de la [[llengua valenciana]]. Entre 1979 i 2005 el 33% de les publicacions fetes en valencià eren en Normes d’El Puig. Més de 400 autors tenen obra publicada en llibres en la nostra normativa a pesar de la persecució a la que està somesa.|Pau Giner durant l'entrevista realisada per a la web Cultura Valenciana, juny de 2022}}

== Referències ==

* [http://mural.uv.es/paugiba/aboutme.htm Curriculum de Pau Giner - Universitat de Valéncia]

== Enllaços externs ==

* [https://www.culturavalenciana.es/pau-giner-les-normes-del-puig-son-les-primeres-normes-oficials-de-la-llengua-valenciana/ Entrevista a Pau Giner - Cultura Valenciana]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]