L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

El Maestrat

2014-04-25T12:01:36Z

Barlovento:

'''El Maestrat''' (en [[castellà]] ''El Maestrazgo''), és una [[comarca]] històrica i natural que s'estén pel nort de la [[província de Castelló]] i el surest de la [[província de Terol]].

El nom de El Maestrat deriva del terme ''[[mestre]] '', ya que estos territoris se trobaven baix la jurisdicció del [[Gran Mestre]] de l'[[Orde del Temple]], l'[[Orde de Malta]] i l'[[Orde de Montesa]]. En [[1838]], durant les [[Guerres Carlistes]], se creà la Comandància General de El Maestrat com distrit militar.

== Geografia ==
==Subcomarques==
En la zona de la [[província de Castelló]], El Maestrat se pot dividir en l'Alt i El Baix Maestrat, noms de dos de les comarques castellonenques. Encara que, el territori històric en Castelló no coincidix en els llímits d'estes i abarca poblacions de [[L'Alt Maestrat]], [[El Baix Maestrat]], [[L'Alcalatén]], [[Els Ports de Morella]] i [[La Plana Alta]].

En la [[província de Terol]], existix una comarca oficialment nomenada [[El Maestrat (Terol)|El Maestrat]] des de 1999, pero històricament localitats d'atres comarques també formaren part d'ella.

La regió ha format una Mancomunitat entre les localitats de les dos províncies i que engloba a 55 municipis.

===== Pobles de El Maestrat =====
* [[Albocàsser]]. Població: 1.446 hab. Superfície: 82,29 km². Densitat: 17,57 hab./km².
* [[Ares del Maestrat]]. Població: 217 hab. Superfície: 118,70 km². Densitat: 1,83 hab./km².
* [[Benassal]]. Població: 1.332 hab. Superfície: 79,60 km². Densitat: 16,73 hab./km².
* [[Castellfort]]. Població: 235 hab. Superfície: 66,70 km². Densitat: 3,52 hab./km².
* [[Catí]]. Població: 861 hab. Superfície: 102,30 km². Densitat: 8,42 hab./km².
* [[Cinctorres]]. Població: 504 hab. Superfície: 34,90 km². Densitat: 14,44 hab./km².
* [[Culla]]. Població: 650 hab. Superfície: 116,30 km². Densitat: 5,59 hab./km².
* [[Forcall]]. Població: 540 hab. Superfície: 39,20 km². Densitat: 13,78 hab./km².
* [[Herbers]]. Població: 65 hab. Superfície: 27,10 km². Densitat: 2,40 hab./km².
* [[La Pobla de Benifassà]]. Població: 299 hab. Superfície: 136,00 km². Densitat: 2,20 hab./km².
* [[Salzedella]]. Població: 855 hab. Superfície: 49,90 km². Densitat: 17,13 hab./km².
* [[Morella]]. Població: 2.863 hab. Superfície: 413,50 km². Densitat: 6,92 hab./km².
* [[Olocau del Rei]]. Població: 135 hab. Superfície: 44,00 km². Densitat: 3,07 hab./km².
* [[Palanques]]. Població: 34 hab. Superfície: 14,30 km². Densitat: 2,38 hab./km².
* [[Portell de Morella]]. Població: 258 hab. Superfície: 49,40 km². Densitat: 5,22 hab./km².
* [[Sant Mateu]]. Població: 2.084 hab. Superfície: 64,60 km². Densitat: 32,26 hab./km².
* [[Tírig]]. Població: 562 hab. Superfície: 42,30 km². Densitat: 13,29 hab./km².
* [[La Todolella]]. Població: 143 hab. Superfície: 34,00 km². Densitat: 4,21 hab./km².
* [[Vallibona]]. Població: 98 hab. Superfície: 91,40 km². Densitat: 1,07 hab./km².
* [[Vilafranca]]. Població: 2.520 hab. Superfície: 93,80 km². Densitat: 26,87 hab./km².
* [[Vilafermosa]]. Població: 451 hab. Superfície: 108,90 km². Densitat: 4,14 hab./km².
* [[Villores]]. Població: 53 hab. Superfície: 5,30 km². Densitat: 10,00 hab./km².
* [[Vistabella del Maestrat]]. Població: 426 hab. Superfície: 151,00 km². Densitat: 2,82 hab./km².
* [[Sorita]]. Població: 152 hab. Superfície: 68,80 km². Densitat: 2,21 hab./km².
* Total població: 16.783 hab.
* Total superfície: 2004,29 km².
* Total densitat: 8,37 hab./km².

<center><gallery>
Image: Maestrazgo_Teruel.png|El Maestrat de Terol (comarca oficial en [[Aragó]] des de 1999).
Image: Maestrat_CV.JPG|Localisació de El Maestrat en la [[Comunitat Valenciana]].
Image: Dominis_castells_Maestrat.JPG|Dominis dels castells de El Maestrat històric.
</gallery></center>

== Referències ==
{{Traduït de|es|Maestrazgo}}

[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]

La Vall d'Uxó

2014-04-25T11:57:32Z

Barlovento:

'''La Vall d'Uxó''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]],ubicat al començ de la Serra d'Espadà. Conta en 32.864 habitants sent aixina la quarta ciutat més gran de la província després de [[Castelló de La Plana]],[[Vilarreal]] i [[Borriana]].

==Geografia==

La Vall d'Uxó es troba al sur de la província de Castelló, a 25 km de [[Castelló de la Plana]] i a 45 km de [[Valéncia]]. Està a 8 kilòmetres del [[mar Mediterràneu]], enmig d'una vall al començ de la [[serra d'Espadà]] i a 118 metres sobre el nivell del mar, lo que la fa gojar d'unes condicions climàtiques típiques d'esta costa en hiverns suaus i estius calorosos. La Vall d'Uxó està rodejada per els pobles d' [[Almenara]], [[Artana]], [[Alfondeguilla]], [[La Llosa de la Plana]], [[Moncofa]], [[Nules]] i [[Chilches]]; i per el sur toca també en el terme municipal de [[Sagunto]], ya en la província de Valéncia

==Història==

La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I ]] ocuparen la vall el [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el rest a jurisdicció directa de la Corona.

El 3 de desembre de 1420, al sege de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius hasda arribar als ducs de [[Sogorb]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el [[segle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Després de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[guerra de succesió]], La Vall se va inclinar pel partit [[felipista]], per lo qual rebria alguns privilegis. Va ser escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a conseguir el 1926 el títul de ciutat.

==Demografía==

El municipi conta en 32.782 habitants ([[INE España|INE]] [[2012]]).

==Política i administració==

{{Alcaldes_España | Alcalde_1 = Pedro Navarro Lereu - Vicente Zaragoza Michavila| Alcalde_2 = Vicente Zaragoza Michavila | Alcalde_3 = Vicente Zaragoza Michavila | Alcalde_4 = Ernest Fenollosa Ten | Alcalde_5 = Vicent Aparici Moya | Alcalde_6 = Vicent Aparici Moya | Alcalde_7 = Josep Tur i Rubio | Alcalde_8 = Isabel Bonig Trigueros/ Óscar Clavell | Alcalde_9 = Óscar Clavell}}

==Monuments==

=== Monuments religiosos ===
* '''Ermita del Santíssim Crist del Calvari''' (S. XVIII): en el barri Carbonaire. Ermita en taulells d'Alcora d'ixa època.
* '''Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.
* '''Mare de Déu de Lourdes'''.
* '''Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del segle XVII. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de la època.
* '''Ermita de Sant Vicent Ferrer''' (S. XVII):en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
* '''Ermita de La Sagrada Familia''' (S. XVIII) : en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.
* '''Ermita de Sant Antoni''' (finals del S. XVII): en la partida Sant Antoni. Anualment rep una romería el día de la festa del sant.
* '''Ermita de Mare de Déu del Roser''': en el barri del Roser, en la part central de un dels cascos històrics. Es una de les ermites més antigues de la Ciutat. Restaurada recientment.
* '''Iglésia del Sant Àngel Custodi'''. Situada en la Plaça de l'Àngel, d'estil neoclàsic. s. XVII - XVIII.

=== Monuments civils ===
* '''Torre de Benizahat''': en el carrer de la Mare de Déu de l'Assunció. La única torre existent en la actualitat, en el interior del casc urbà. Fon construida en el segle XII por el poble musulmà.
* '''Necròpolis Hispano-Visigoda''': situada en el barri La Unió. Necròpolis recientment excavada. Se trobaren huit fosses en els sostralls de 66 individuos, pertenecixents als segles VI i VII.
* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha sigut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.
* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen després del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. El aqüeducte de Sant Josep va ser construit en època romana i utilisat hasda mijans del segle XX. Va patir diverses reparacions en la època medieval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un altre aqüeducte de època medieval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.
* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del segle X, construit per els àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en sa època gran importància per sa estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.
* '''Torre de la Casota''', se troba al nort de la ciutat pasant el barri Carbonaire, en el creuament dels camins que van a la font de la Nogueret (o Anoueret) i el de l'Horteta que direcciona a la senda del castell. S. XI. de planta cuadrada, estè en ruines encara que en un dels seus murs encara se pot contemplar l'altura completa.
*'''Torre de la Torrassa''', en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.
*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Familia, sobre la gruta de Sant Josep, encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.

{{Municipis de La Plana Baixa}}
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

La Vall d'Uxó

2014-04-25T11:55:57Z

Barlovento:

'''La Vall d'Uxó''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]],ubicat al començ de la Serra d'Espadà. Conta en 32.864 habitants sent aixina la quarta ciutat més gran de la província després de [[Castelló de La Plana]],[[Vilarreal]] i [[Borriana]].

==Geografia==

La Vall d'Uxó es troba al sur de la província de Castelló, a 25 km de [[Castelló de la Plana]] i a 45 km de [[Valéncia]]. Està a 8 kilòmetres del [[mar Mediterràneu]], enmig d'una vall al començ de la [[serra d'Espadà]] i a 118 metres sobre el nivell del mar, lo que la fa gojar d'unes condicions climàtiques típiques d'esta costa en hiverns suaus i estius calorosos. La Vall d'Uxó està rodejada per els pobles d' [[Almenara]], [[Artana]], [[Alfondeguilla]], [[La Llosa de la Plana]], [[Moncofa]], [[Nules]] i [[Chilches]]; i per el sur toca també en el terme municipal de [[Sagunto]], ya en la província de Valéncia

==Història==

La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I ]] ocuparen la vall el [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el rest a jurisdicció directa de la Corona.

El 3 de desembre de 1420, al sege de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius hasda arribar als ducs de [[Sogorb]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el [[segle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Després de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[guerra de succesió]], La Vall se va inclinar pel partit [[felipista]], per lo qual rebria alguns privilegis. Va ser escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a conseguir el 1926 el títul de ciutat.

==Demografía==

El municipi conta en 32.782 habitants ([[INE España|INE]] [[2012]]).

==Política i administració==

{{Alcaldes_España | Alcalde_1 = Pedro Navarro Lereu - Vicente Zaragoza Michavila| Alcalde_2 = Vicente Zaragoza Michavila | Alcalde_3 = Vicente Zaragoza Michavila | Alcalde_4 = Ernest Fenollosa Ten | Alcalde_5 = Vicent Aparici Moya | Alcalde_6 = Vicent Aparici Moya | Alcalde_7 = Josep Tur i Rubio | Alcalde_8 = Isabel Bonig Trigueros/ Óscar Clavell | Alcalde_9 = Óscar Clavell}}

==Monuments==

=== Monuments religiosos ===
* '''Ermita del Santíssim Crist del Calvari''' (S. XVIII): en el barri Carbonaire. Ermita en taulells d'Alcora d'ixa època.
* '''Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.
* '''Mare de Déu de Lourdes'''.
* '''Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del segle XVII. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de la època.
* '''Ermita de Sant Vicent Ferrer''' (S. XVII):en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
* '''Ermita de La Sagrada Familia''' (S. XVIII) : en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.
* '''Ermita de Sant Antoni''' (finals del S. XVII): en la partida Sant Antoni. Anualment rep una romería el día de la festa del sant.
* '''Ermita de Mare de Déu del Roser''': en el barri del Roser, en la part central de un dels cascos històrics. Es una de les ermites més antigues de la Ciutat. Restaurada recientment.
* '''Iglésia del Sant Àngel Custodi'''. Situada en la Plaça de l'Àngel, d'estil neoclàsic. s. XVII - XVIII.

=== Monuments civils ===* '''Torre de Benizahat''': en el carrer de la Mare de Déu de l'Assunció. La única torre existent en la actualitat, en el interior del casc urbà. Fon construida en el segle XII por el poble musulmà.* '''Necròpolis Hispano-Visigoda''': situada en el barri La Unió. Necròpolis recientment excavada. Se trobaren huit fosses en els sostralls de 66 individuos, pertenecixents als segles VI i VII.* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha sigut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen després del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. El aqüeducte de Sant Josep va ser construit en època romana i utilisat hasda mijans del segle XX. Va patir diverses reparacions en la època medieval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un altre aqüeducte de època medieval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.
* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del segle X, construit per els àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en sa època gran importància per sa estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes. A* '''Torre de la Casota''', se troba al nort de la ciutat pasant el barri Carbonaire, en el creuament dels camins que van a la font de la Nogueret (o Anoueret) i el de l'Horteta que direcciona a la senda del castell. S. XI. de planta cuadrada, estè en ruines encara que en un dels seus murs encara se pot contemplar l'altura completa.*'''Torre de la Torrassa''', en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Familia, sobre la gruta de Sant Josep, encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.

{{Municipis de La Plana Baixa}}
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:56:30Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:55:34Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:54:34Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:53:26Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:52:17Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:51:04Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:49:55Z

Barlovento: A

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:36:10Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:33:16Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:31:57Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:28:31Z

Barlovento:

{{Ficha de localitat d'Espanya| nom = la Vall d'Uxó| bandera = Bandera de La Vall d'Uixó.svg| escut = Escut de la Vall d'Uixó.svg| image = Ajuntament_lavallduixo.jpg| pie_de_imagen = Ayuntamiento de Vall de Uxó| mapa_loc = España | mapa_loc_1 = Castellón| cod_provincia = 12| cod_municipio = 126| comarca = [[Plana Baixa]]| superfície = 67.10| gentilici = vallense<ref name=celdran /><br />vallero, a| predoling = [[Valenciano]]| cp = 12600| alcalde = Óscar Clavell ([[Partit Popular|PP]])| alcalde_any = 2011| web = [http://www.lavallduixo.es/ Web Municipal]}}

'''La Vall d'Uxó''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]],ubicat al començ de la Serra d'Espadà. Conta en 32.864 habitants sent aixina la quarta ciutat més gran de la província després de [[Castelló de La Plana]],[[Vilarreal]] i [[Borriana]].

==Geografia==

La Vall d'Uxó es troba al sur de la província de Castelló, a 25 km de [[Castelló de la Plana]] i a 45 km de [[Valéncia]]. Està a 8 kilòmetres del [[mar Mediterràneu]], enmig d'una vall al començ de la [[serra d'Espadà]] i a 118 metres sobre el nivell del mar, lo que la fa gojar d'unes condicions climàtiques típiques d'esta costa en hiverns suaus i estius calorosos. La Vall d'Uxó està rodejada per els pobles d' [[Almenara]], [[Artana]], [[Alfondeguilla]], [[La Llosa de la Plana]], [[Moncofa]], [[Nules]] i [[Chilches]]; i per el sur toca també en el terme municipal de [[Sagunto]], ya en la província de Valéncia

==Història==

La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I ]] ocuparen la vall el [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el rest a jurisdicció directa de la Corona.

El 3 de desembre de 1420, al sege de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius hasda arribar als ducs de [[Sogorb]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el [[segle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Després de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[guerra de succesió]], La Vall se va inclinar pel partit [[felipista]], per lo qual rebria alguns privilegis. Va ser escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a conseguir el 1926 el títul de ciutat.

==Demografía==

El municipi conta en 32.782 habitants ([[INE España|INE]] [[2012]]).

{| class="wikitable"!colspan=20 |Evolució demogràfica de la Vall d'Uxó<ref>[[Población de hecho]] según el [[Instituto Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de población de los municipios de España desde 1996.]</ref>|-! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2002]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2012]]|-| align=center| 7.229|| align=center| 8.506||align=center| 8.643|| align=center| 8.856|| align=center| 8.807||align=center| 9216||align=center| 9.630||align=center| 11.712|| align=center| 18.596|| align=center|24.105|| align=center|26.145|| align=center| 27.387|| align=center| 28.283|| align=center| 29.871|| align=center| 31.553|| align=center| 32.617|| align=center| 32.983|| align=center| 32.782|}

{{Municipis de La Plana Baixa}}
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:24:50Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T15:18:38Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T14:59:20Z

Barlovento:

La Vall d'Uxó

2014-04-23T14:58:16Z

Barlovento: