L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Busot

2009-05-01T21:39:53Z

Bacarot: Pàgina nova, en el contingut: «LOCALISACIÓ Municipi valencià situat en la provincía d'Alacant, en la comarca del Camp d'Alacant. El seu terme municipal llimita en els de Xixona, Aigües, El ...».

LOCALISACIÓ
Municipi valencià situat en la provincía d'Alacant, en la comarca del Camp d'Alacant. El seu terme municipal llimita en els de Xixona, Aigües, El Campello, Muchamel i Alacant. Es troba a 19 km. de la ciutat d'Alacant i a 6 km. de El Campello, pero a pesar de la seua proximitat al mar, Busot està a més de 300 metros d'altitut, als peus del Cabeçó de l'Or, des d'a on es pot contemplar una maravellosa vista de tota l'Horta d'Alacant.

DEMOGRAFIA
En l'actualitat conta en 3.000 habitants, havent-se invertit en l'ultima dècada la tendència demogràfica a la baixa que feya que perdera habitants constantment; l'aparició en el seu terme municipal de numeroses urbanisacions (El Llano de los Pastores, La Hoya de los Patos, Bonalba, etc.)han fet que es convertira en destí privilegiat de nous veïns, de procedència europea majoritàriament, que han trobat en Busot un clima més benigne que el dels seus països de procedència i la tranquilitat de viure en una zona rural, rodejats de naturalea, pero pròxima a les grans ciutats.

GASTRONOMIA
Entre els plats típics que es poden tastar en Busot destaquen l'olleta i el suquet de peix.

HISTÒRIA
El primitiu municipi d'orige musulmà passà a mans dels cristians en el segle XIII quan el rei de Castella, Alfons X el Sabi, conquistà tota l'Horta d'Alacant, quedant inclós Busot dins del terme general de la ciutat d'Alacant. El Tractat d'Almizra firmat entre Jaume I i Alfons de Castella establia els llímits entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella en la llínea que va de Biar a Busot. Ya a primers del segle XIV este tratat seria modificat incorporant-se els térmens d'Alacant, Elig i Oriola al Regne de Valéncia. Busot va pertànyer al terme de la ciutat d'Alacant fins al segle XVIII en que va alcançar l'indepèndencia.

LLOCS D'INTERÉS
Antic castell àrap.
Ermita de Sant Josep.
Coves del Canelobre.
Serra del Cabeçó de l'Or.

FESTES
Es celebren a l'abril i a l'agost. Les d'agost estan dedicades a Sant Llorenç, titular de la parròquia, i les d'abril als patrons de la localitat, Sant Josep i Sant Vicent Ferrer. En les festes d'abril destaquen els Moros i Cristians, en els que participen les comparses dels Maseros, Contrabandistes, Pirates, Marrocs, Nòmades i Blanquillos. El dissabte anterior a Sant Vicent es fa l'entrada de bandes de música i les entrades dels moros i dels cristians. El dumenge es celebra la festivitat de Sant Josep i es fa l'embaixada mora, en la que s'escenifica l'arribada a la població d'un embaixador del rei musulmà de Granada que exigix als veïns de Busot que li entreguen les claus del castell. Els busoters mostren la seua oposició exclamant: "¡Cristianos, por San Vicente y Busot, defendamos la fe de Jesucristo!" Finalment, el dilluns, dia de Sant Vicent Ferrer, de matí es fa el Combregar d'Impedits i la missa en honor del Sant, i de vesprada l'embaixada cristiana, en la que els busoters reten als musulmans, vencent-los finalment: "Mirad que ya la espada de Vicente, nuestro patrón, de Busot en la protección, está ya desenvainada". Per la nit, la provessó en honor de Sant Josep i de Sant Vicent Ferrer posa el punt i final a les festes.

Idioma esperanto

2009-04-27T23:00:21Z

Bacarot: Pàgina nova, en el contingut: «ORIGE Idioma creat a finals del segle XIX pel polonés Lluís Zamenhof, basant-se en una síntesis de les llengües indoeuropees més parlades. La seua difusió c...».

ORIGE
Idioma creat a finals del segle XIX pel polonés Lluís Zamenhof, basant-se en una síntesis de les llengües indoeuropees més parlades. La seua difusió començà en l'any 1887.

OBJECTIU
La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües.Per tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que preten arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.

GRAMÀTICA
Es tracta d'un idioma regular, sense excepcions, en només setze regles bàsiques, lo que facilita el seu aprenentage. Es tracta puix d'un idioma llògic, que es depren més per l'inteligència que per la memòria. El seu sistema de derivació, a través d'afixos, permet crear de manera natural una gran cantitat de paraules a partir de raïls internacionals.

Alfara del Patriarca

2009-04-20T00:25:37Z

Bacarot: /* Història */

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Localisació_d'Alfara_del_Patriarca_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]
|image_província = [[Image: Localisació_d'Alfara_del_Patriarca_respecte_de_l'Horta_Nort.png‎|160px]]
|nom = Alfara del Patriarca
|image_escut = [[Image: Escudo_Alfara_Patriarca.gif‎|90px]]
|país = Espanya
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
|coor = 39°32′41″N 0°22′59″O
|superfície = 2 km²
|altitut = 35 msnm
|població = 2.801 hab.
|densitat = 1.429 hab./km²
|gentilici = Alfarer/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46115
|festes = Segona decena d'agost
|alcalde = Enrique Miguel Cuñat Sese ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46025 Web Oficial d'Alfara del Patriarca]
|notes =
}}
'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
El escàs terme municipal de dos [[quilómetro quadrat| km²]] està situat en l'[[Horta de Valéncia]]. Per això els accidents geogràfics son mínims següent tot ell pràcticament pla estant situat el casc urbà a una altitut de [[metro|35 m]]. L'única excepció és el barranc del [[Carraixet]] que travessa el terme municipal de [[nort]] a [[sur]] a escassa distancia del casc urbà. A pesar de que normalment se troba sec el gran tamany de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quant se produïxen episodis de [[gota freda]] en la primavera d'hivern. També és destacable que el terme municipal se troba solcat per la [[Sequia Real de Moncada]].

=== Localitats llimítrofs ===
[[Foyos]], [[Moncada]], [[Vinalesa]] i ab las [[pedanie]]s [[Valéncia|valencianes]] de [[Carpesa]] i [[Benifaraig]].

== Història ==
Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per Jaume I als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del Regne de Valéncia. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat [[Aragó|aragonesa]] de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el segle XIV Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en 1396 venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en 1595 el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart,en 1601, el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i Burjassot a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el segle XIX.

A nivell eclesiàstic l'església d'Alfara estava adscrita a la parròquia de Moncada des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any 1818 quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.

Durant les [[Guerres carlistes]] fon escenari d'incursions de les tropes del [[Ramon Cabrera|general Cabrera]] i de la partida de El Serrador.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 =
| Partit_1 =
| Alcalde_2 =
| Partit_2 =
| Alcalde_3 =
| Partit_3 =
| Alcalde_4 =
| Partit_4 =
| Alcalde_5 =
| Partit_5 =
| Alcalde_6 =
| Partit_6 =
| Alcalde_7 = Enrique Miguel Cuñat Sese
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta ab una població de 2.801 habitants en [[2005]]. El casc urbà se troba conurbat al de [[Moncada]] i este al de la pedania [[Valéncia|valenciana]] de [[Massarrojos]] formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.342|| align=center| 1.575 || align=center| 1.810 || align=center| 2.230 || align=center| 2.272 || align=center| 2.349|| align=center| 2.508 || align=center| 2.777 || align=center| 2.851 || align=center| 2.818 || align=center| 2.683 || align=center| 2.801 || align=center| 2.858
|}

== Economia ==
L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de [[regadiu]] destacant els [[taronger]]s i les [[llimere]]s, les [[creïlle]]s, la [[dacsa]] i diverses [[hortalice]]s.

No obstant en l'últim segle s'ha desenrollat una chicoteta industria especialisada en la fabricació de mistos, materials de construcció o insecticides.

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
*'''Iglésia Parroquial'''. Edifici barroc edificat en [[1732]] en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jafer.

=== Monuments Civils ===
*'''[[Casa de la Serena|Casa de la Sirena]]'''. És una de les escasses alqueries fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de [[Benifaraig]] forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.

*'''Palau de Cruilles'''. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que només queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del casc urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha sigut declarat [[Monument d'Interés Cultural]].

== Festes ==
Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del mes d'agost. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a "la Mare de Déu d'Agost", sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de "carrer" puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vespra de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen alfàbegues a la Mare de Déu, com es fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia 21 d'agost, fins al dia 26, es celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eix any fan la festa de Sant Vicent Ferrer. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el segle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 es celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el 26 d'agost, es celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la "festa grossa", en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de 1595, el Patriarca. A més d'estes festes durant l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en giner, les falles en març i la festa de la Mare de Déu dels Desamparats que es celebra el segon dumenge de maig.

== Accessos ==
La manera més senzilla de aplegar des de la ciutat de [[Valéncia]] es a través del camí de [[Moncada]] que finalisa en el llímit d'esta última localitat ab Alfara. El poble se troba a [[kilómetro|12 km]] de [[Valéncia]].

També es possible aplegar gràcies a la llínea 1 de [[MetroValencia]] gràcies a les estacions de ''Moncada-Alfara'' o la de ''Seminari-CEU'' ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de [[Moncada]] estan a escassos metros d'Alfara.

== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]

== Referències ==
* {{Traduït de|es|Alfara_del_Patriarca}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Gorga

2009-04-19T23:25:12Z

Bacarot: Pàgina nova, en el contingut: «Municipi valencià situat en la comarca del Comtat de Cocentaina, a on s'ajunten les Valls de Travadell i de Seta. Es troba a 15 km. d'Alcoy i a uns 75 d'Alacant....».

Municipi valencià situat en la comarca del Comtat de Cocentaina, a on s'ajunten les Valls de Travadell i de Seta. Es troba a 15 km. d'Alcoy i a uns 75 d'Alacant. Llimita en els térmens municipals de Millena, Quatretondeta, Cocentaina, Benilloba, Penàguila i Benasau. La seua situació geogràfica interior i la seua orografia han fet que la població anara minvant, reduint-se hui en dia a prop de 300 veïns.

Monuments:
Església de la Mare de Déu de l'Assunció.
Casa senyorial del Marqués d'Ariza.

Festes:
Les festes patronals es celebren a primers de setembre en honor de la Mare de Déu de Gràcia i els Sants de la Pedra. Destaca també la festa de Sant Blai, a principis de febrer, en la que es repartix el "pa Beneït".

Murla

2009-04-19T22:49:06Z

Bacarot: Pàgina nova, en el contingut: «Localisació: Municipi valencià situat en la Marina Alta, en la subcomarca de la Vall de Pop. Es troba a uns 20 km. de Dénia i a uns 90 de la ciutat d'Alacant. ...».

Localisació:
Municipi valencià situat en la Marina Alta, en la subcomarca de la Vall de Pop. Es troba a uns 20 km. de Dénia i a uns 90 de la ciutat d'Alacant. Té prop de 400 habitants i una superfície aproximada de 6 km. quadrats. Llimita en les localitats d'Orba, Parcent, Benigembla i la Vall d'Alauar.

Festes:
A l'hivern es celebra la festa de Sant Sebastià, el 20 de giner. A l'estiu es celebren les festes patronals dedicades a la Divina Aurora i al Crist del Salvador, el dies 5 i 6 d'agost, a on destaca per la seua bellea el tradicional Cant de l'Aurora. Ya en la primavera d'hivern es celebra la festa de Sant Miquel, el dia 29 de setembre.

Monuments:
Església de Sant Miquel (Castell de Pop). L'església està construida sobre el primitiu castell islàmic, del que encara queda una torre.
Ermita de la Sanc.
Ermita de Sant Sebastià.

Muchamel

2009-04-15T23:19:16Z

Bacarot:

'''Muchamel''' es una localitat de la [[Comunitat Valenciana]], situada en la [[província d'Alacant]], a 9 km. de la capital.

Pertany a la comarca denominada "l'Alacantí", nom este sense cap tradició històrica, que pretén substituir a l'històric nom de la comarca: L'horta d'Alacant.

Muchamel es troba en el cor de l'Horta d'Alacant i mostra d'això és la seua intensa activitat agrària que ha arribat inclús a donar nom a una varietat pròpia de tomata (Tomata Muchamel).

El municipi ha anat creixent degut a la seua proximitat a la ciutat d'Alacant, arribant a tindre en l'actualitat més de 22.000 habitants.

[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

FESTES LOCALS
Les principals festes locals es celebren el dia 1 de març i els primers dies de setembre.En els dos casos les festes estan dedicades a la Mare de Déu de Loreto, patrona de Muchamel. El seus origens nos porten als inicis del segle XVI, quan la població decidí construir una església per a evitar que els veïns hagueren de traslladar-se a Sant Joan quan volien oir missa. Els muchamelers desijaven tindre una image de la Mare de Déu a la que poder venerar en eixa primera església que no tenia encara cap image. Per ad este fi compraren un quadro que els va oferir un pintor de Biar, al qual li van donar l'advocació de "Mare de Déu del Loreto". Esta image era treta en provessó quan s'organisaven rogatives demanant pluja per als camps, cosa que era molt corrent en una població eminentment agrària. En una d'estes rogatives que es dirigia al monasteri de la Santa Faç, l'any 1545, es va produir un milacre, fent que la image plorara, al mateix temps que la pluja descarregava sobre la població aliviant la seca que patien en tota l'Horta d'Alacant. En agraïment a la Mare de Déu els jurats de Muchamel van prometre celebrar "el Milacre de la Llàgrima" permanentment. Des d'aquell any cada u de març es celebra solemnement esta festivitat.

Muchamel

2009-04-15T23:18:38Z

Bacarot:

'''Muchamel''' es una localitat de la [[Comunitat Valenciana]], situada en la [[província d'Alacant]], a 9 km. de la capital.

Pertany a la comarca denominada "l'Alacantí", nom este sense cap tradició històrica, que pretén substituir a l'històric nom de la comarca: L'horta d'Alacant.

Muchamel es troba en el cor de l'Horta d'Alacant i mostra d'això és la seua intensa activitat agrària que ha arribat inclús a donar nom a una varietat pròpia de tomata (Tomata Muchamel).

El municipi ha anat creixent degut a la seua proximitat a la ciutat d'Alacant, arribant a tindre en l'actualitat més de 22.000 habitants.

[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
FESTES LOCALS
Les principals festes locals es celebren el dia 1 de març i els primers dies de setembre.En els dos casos les festes estan dedicades a la Mare de Déu de Loreto, patrona de Muchamel. El seus origens nos porten als inicis del segle XVI, quan la població decidí construir una església per a evitar que els veïns hagueren de traslladar-se a Sant Joan quan volien oir missa. Els muchamelers desijaven tindre una image de la Mare de Déu a la que poder venerar en eixa primera església que no tenia encara cap image. Per ad este fi compraren un quadro que els va oferir un pintor de Biar, al qual li van donar l'advocació de "Mare de Déu del Loreto". Esta image era treta en provessó quan s'organisaven rogatives demanant pluja per als camps, cosa que era molt corrent en una població eminentment agrària. En una d'estes rogatives que es dirigia al monasteri de la Santa Faç, l'any 1545, es va produir un milacre, fent que la image plorara, al mateix temps que la pluja descarregava sobre la població aliviant la seca que patien en tota l'Horta d'Alacant. En agraïment a la Mare de Déu els jurats de Muchamel van prometre celebrar "el Milacre de la Llàgrima" permanentment. Des d'aquell any cada u de març es celebra solemnement esta festivitat.

Muchamel

2009-04-15T22:49:13Z

Bacarot: Pàgina nova, en el contingut: «MUCHAMEL Localitat de la Comunitat Valenciana, situada en la província d'Alacant, a 9 km. de la capital. Pertany a la comarca denominada "l'Alacantí", nom este ...».

MUCHAMEL
Localitat de la Comunitat Valenciana, situada en la província d'Alacant, a 9 km. de la capital. Pertany a la comarca denominada "l'Alacantí", nom este sense cap tradició històrica, que pretén substituir a l'històric nom de la comarca: L'horta d'Alacant. Muchamel es troba en el cor de l'Horta d'Alacant i mostra d'això és la seua intensa activitat agrària que ha arribat inclús a donar nom a una varietat pròpia de tomata (Tomata Muchamel). El municipi ha anat creixent degut a la seua proximitat a la ciutat d'Alacant, arribant a tindre en l'actualitat més de 22.000 habitants.

Alfara del Patriarca

2009-04-15T17:22:34Z

Bacarot: /* Festes */

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Localisació_d'Alfara_del_Patriarca_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]
|image_província = [[Image: Localisació_d'Alfara_del_Patriarca_respecte_de_l'Horta_Nort.png‎|160px]]
|nom = Alfara del Patriarca
|image_escut = [[Image: Escudo_Alfara_Patriarca.gif‎|90px]]
|país = Espanya
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
|coor = 39°32′41″N 0°22′59″O
|superfície = 2 km²
|altitut = 35 msnm
|població = 2.801 hab.
|densitat = 1.429 hab./km²
|gentilici = Alfarer/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46115
|festes = Segona decena d'agost
|alcalde = Enrique Miguel Cuñat Sese ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46025 Web Oficial d'Alfara del Patriarca]
|notes =
}}
'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
El escàs terme municipal de dos [[quilómetro quadrat| km²]] està situat en l'[[Horta de Valéncia]]. Per això els accidents geogràfics son mínims següent tot ell pràcticament pla estant situat el casc urbà a una altitut de [[metro|35 m]]. L'única excepció és el barranc del [[Carraixet]] que travessa el terme municipal de [[nort]] a [[sur]] a escassa distancia del casc urbà. A pesar de que normalment se troba sec el gran tamany de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quant se produïxen episodis de [[gota freda]] en la primavera d'hivern. També és destacable que el terme municipal se troba solcat per la [[Sequia Real de Moncada]].

=== Localitats llimítrofs ===
[[Foyos]], [[Moncada]], [[Vinalesa]] i ab las [[pedanie]]s [[Valéncia|valencianes]] de [[Carpesa]] i [[Benifaraig]].

== Història ==
Com la majoria de localitats de la comarca Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Fon reconquistada per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1249]] que després la cedí a [[Ximén Pérez]] de la localitat [[Aragó|aragonesa]] de [[Tarazona]]. Posteriorment fon cedida a [[Guillén Jafer]] i a [[Bonifaci Ferrer]] que la convertí en senyoriu.

En [[1396]] fon adquirida per [[Bertomeu Cruilles]]. En mans d'esta família permaneixqué fins a finals del segle XVI següent responsables de la construcció del conegut com ''Palau de Cruilles'' un dels monuments més destacats de la localitat.

La família Cruilles vengué la localitat a [[Sant Joan de Ribera]], [[arquebisbe]] de [[Valéncia]] també conegut com el ''Patriarca'' següent cedida anys més tart al [[Real Colege del Corpus Christi]] de [[Valéncia]], fundat també per Sant Joan de Ribera.

En [[1819]] s'independisà del colege del Corpus Christi com parròquia de la propenca localitat de [[Moncada]].

Durant les [[Guerres carlistes]] fon escenari d'incursions de les tropes del [[Ramon Cabrera|general Cabrera]] i de la partida de El Serrador.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 =
| Partit_1 =
| Alcalde_2 =
| Partit_2 =
| Alcalde_3 =
| Partit_3 =
| Alcalde_4 =
| Partit_4 =
| Alcalde_5 =
| Partit_5 =
| Alcalde_6 =
| Partit_6 =
| Alcalde_7 = Enrique Miguel Cuñat Sese
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta ab una població de 2.801 habitants en [[2005]]. El casc urbà se troba conurbat al de [[Moncada]] i este al de la pedania [[Valéncia|valenciana]] de [[Massarrojos]] formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.342|| align=center| 1.575 || align=center| 1.810 || align=center| 2.230 || align=center| 2.272 || align=center| 2.349|| align=center| 2.508 || align=center| 2.777 || align=center| 2.851 || align=center| 2.818 || align=center| 2.683 || align=center| 2.801 || align=center| 2.858
|}

== Economia ==
L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de [[regadiu]] destacant els [[taronger]]s i les [[llimere]]s, les [[creïlle]]s, la [[dacsa]] i diverses [[hortalice]]s.

No obstant en l'últim segle s'ha desenrollat una chicoteta industria especialisada en la fabricació de mistos, materials de construcció o insecticides.

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
*'''Iglésia Parroquial'''. Edifici barroc edificat en [[1732]] en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jafer.

=== Monuments Civils ===
*'''[[Casa de la Serena|Casa de la Sirena]]'''. És una de les escasses alqueries fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de [[Benifaraig]] forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.

*'''Palau de Cruilles'''. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que només queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del casc urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha sigut declarat [[Monument d'Interés Cultural]].

== Festes ==
Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del mes d'agost. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a "la Mare de Déu d'Agost", sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de "carrer" puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vespra de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen alfàbegues a la Mare de Déu, com es fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia 21 d'agost, fins al dia 26, es celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eix any fan la festa de Sant Vicent Ferrer. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el segle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 es celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el 26 d'agost, es celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la "festa grossa", en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de 1595, el Patriarca. A més d'estes festes durant l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en giner, les falles en març i la festa de la Mare de Déu dels Desamparats que es celebra el segon dumenge de maig.

== Accessos ==
La manera més senzilla de aplegar des de la ciutat de [[Valéncia]] es a través del camí de [[Moncada]] que finalisa en el llímit d'esta última localitat ab Alfara. El poble se troba a [[kilómetro|12 km]] de [[Valéncia]].

També es possible aplegar gràcies a la llínea 1 de [[MetroValencia]] gràcies a les estacions de ''Moncada-Alfara'' o la de ''Seminari-CEU'' ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de [[Moncada]] estan a escassos metros d'Alfara.

== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]

== Referències ==
* {{Traduït de|es|Alfara_del_Patriarca}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Alfara del Patriarca

2009-04-14T23:20:35Z

Bacarot: /* Festes */