L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Bertrand Russell

2026-03-22T20:55:20Z

Avenza: Millora de l'artícul

{{Biografia|
|nom =Bertrand Russell
|image = [[Archiu:Russell1907-2.jpg|197px]]
|peu = Bertrand Russell en l'any 1907
| data_naix = {{Data naiximent|1872|5|18}}
| lloc_naix = [[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]]
| data_mort = {{Data defunció i edat|1970|2|2|1872|5|18}}
|lloc_mort = [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]]
|nacionalitat = [[Gales|Galesa]]
|religió = [[Ateu]]
|ocupació = [[Matemàtic]], [[filòsof]], activiste
|fills =
|pares = Katherine Louisa Stanley i John Russell
|signatura =
}}

'''Bertrand Arthur William Russell''', tercer comte Russell, OM, FRS ([[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[18 de maig]] de [[1872]] - † [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[2 de febrer]] de [[1970]]), fon un [[filòsof]], llògic, [[matemàtic]] i intelectual públic britànic. Va tindre influència en les [[matemàtiques]], la [[llògica]], la [[teoria de conjunts]] i diverses àrees de la [[filosofia analítica]].

Fon un dels llògics més destacats de principis del [[sigle XX]] i fundador de la filosofia analítica, junt en el seu predecessor [[Gottlob Frege]], el seu amic i colega [[G. E. Moore]], i el seu alumne i protegit [[Ludwig Wittgenstein]]. Russell, junt en Moore, va liderar la “revolta britànica contra l'idealisme”. Junt al seu antic professor [[A. N. Whitehead]], Russell va escriure ''[[Principia Mathematica]]'', una fita en el desenroll de la [[llògica clàssica]] i un important intent de reduir tota la matemàtica a la llògica (vejau [[llogicisme]]). El seu artícul ''On Denoting'' ha segut considerat un “paradigma de la filosofia”.

Russell fon [[Pacifisme|pacifiste]], defensor de [[l'antiimperialisme]] i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la [[Primera Guerra Mundial]], i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'[[Adolf Hitler]], abans de canviar d'opinió en [[1943]], descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'[[Estats Units]] en la [[Guerra de Vietnam]] i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.

En l'any [[1950]], Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan ([[1932]]), la Medalla Sylvester ([[1934]]), el Premi Kalinga ([[1957]]) i el Premi Jerusalem ([[1963]]).

== Biografia ==

=== Infància i antecedents ===
Bertrand Arthur William Russell naixqué en Ravenscroft, una casa de camp en Trellech, Monmouthshire, el 18 de maig de 1872, en el sí d'una família influent i lliberal de l'aristocràcia britànica. Els seus pares eren el vescomte i la vescomtesa d'Amberley. Lord Amberley consentí la relació extramarital de la seua esposa en el tutor dels seus fills, el biòlec [[Douglas Spalding]]. Abdós foren defensors primerencs del [[control de la natalitat]] en una época en la que açò es considerava escandalós. Lord Amberley, [[Deisme|deiste]], demanà al filòsof [[John Stuart Mill]] que actuara com a padrí secular de Russell. Mill va fallir a l'any següent del naiximent de Russell, pero els seus escrits influirien posteriorment en la vida d'est.

El yayo patern de Russell, Lord John Russell, posteriorment primer comte Russell, fon [[primer ministre del Regne Unit]] en dos ocasions durant les [[Anys 1840|décades de 1840]] i [[Anys 1860|1860]]. Membre del Parlament des de principis de la [[década de 1810]], es reuní ab [[Napoleó Bonaparte]] en [[Elba]]. Els Russell havien segut una família prominent en Anglaterra durant varis sigles abans d'açò, alcançant el poder i el títul nobiliari en l'ascens de la [[dinastia Tudor]] (vejau: [[Duc de Bedford]]). Es consolidaren com una de les principals famílies [[whig]] i participaren en acontenyiments polítics des de la [[dissolució dels monasteris]] entre els anys [[1536]] i [[1540]], fins a la [[Revolució Gloriosa]] de [[1688]]–[[1689]] i la Gran Reforma de [[1832]].

Lady Amberley era filla de Lord i Lady Stanley de Alderley. Russell temia a sovint les burles de la seua yaya materna, una de les defensores de l'[[educació de la dona]].

=== Infància i adolescència ===
Russell tenia dos germans: el seu germà [[Frank Russell, 2nd Earl Russell|Frank]] (sèt anys major) i la seua germana Rachel (quatre anys major). En [[juny]] de [[1874]], la seua mare morí de [[diftèria]], seguida poc despuix per la mort de Rachel. En [[giner]] de [[1876]], el seu pare fallí de [[bronquitis]] despuix d'un llarc periodo de [[depressió]]. Frank i Bertrand quedaren baix el conte dels seus yayos paterns, els qui vivien en Pembroke Lodge, en Richmond Park. El seu yayo, l'ex primer ministre comte Russell, morí en [[1878]] i fon recordat per Russell com un vell amable en cadira de rodes. La seua yaya, la comtesa Russell (de naiximent Lady Frances Elliot), fon la figura central de la família durant el restant de l'infància i joventut de Russell. La comtesa provenia d'una família [[Presbiterianisme|presbiteriana]] escocesa i presentà una petició davant el Tribunal de Cancelleria per a anular una clàusula del testament de Amberley que exigia que els chiquets foren criats com a [[Agnosticisme|agnòstics]]. A pesar del seu conservadurisme religiós, mantenia idees progressistes en atres àmbits (acceptava el [[darwinisme]] i recolzava l'autonomia irlandesa), i la seua influència en la visió de Bertrand Russell sobre la [[justícia social]] i la defensa dels principis va perdurar a lo llarc de tota la seua vida.

L'adolescència de Russell fon solitària i va aplegar a contemplar el suïcidi. Comentà en la seua autobiografia que el seu interés per "la naturalea, els llibres i (més tart) les matemàtiques em varen salvar de la desesperació total"; solament el seu desig de deprendre més matemàtiques ho va mantindre alluntat del suïcidi. Va rebre educació en casa per mig de diversos tutors. Quan tenia onze anys, el seu germà Frank li va presentar l'obra d'[[Euclides]], que Russell descrigué en la seua autobiografia com "un dels grans acontenyiments de la meua vida, tan enlluernant com el primer amor".

Durant estos anys formatius, també descobrí les obres de [[Percy Bysshe Shelley]]. Russell escrigué: "Passava tot el meu temps lliure llegint-ho i deprenent-ho de memòria, sense conéixer a ningú en qui poguera parlar de lo que pensava o sentia. Solia reflexionar sobre lo maravellós que hauria segut conéixer a Shelley, i em preguntava si alguna volta trobaria a un ser humà viu en qui sentira tanta simpatia". Russell afirmà que, a partir dels 15 anys, va dedicar molt de temps a reflexionar sobre la validea del dogma religiós cristià, el qual no li resultava convincent. A eixa edat va aplegar a la conclusió de que no existix el [[lliure albir]] i, dos anys despuix, que no hi ha vida despuix de la mort. Finalment, als 18 anys, despuix de llegir l'Autobiografia de Mill, abandonà l'argument de la "[[Primer motor inmòvil|Causa Primera]]" i es convertí en [[Ateisme|ateu]].

En l'any [[1890]] viajà al continent europeu en un amic nortamericà, [[Edward FitzGerald]], i junt a la família d'est va visitar l'[[Exposició de París de 1889]] i va pujar a la [[Torre Eiffel]] poc despuix de la seua inauguració.

=== Educació ===
Russell obtingué una beca per a cursar el [[Mathematical Tripos]] en el [[Trinity College]] de Cambridge, i començà els seus estudis allí en 1890, tenint com a tutor a [[Robert Rumsey Webb]]. Es relacionà en el jove [[G. E. Moore|George Edward Moore]] i va caure baix l'influència d'[[Alfred North Whitehead]], qui ho va recomanar per a formar part dels [[Apòstols de Cambridge]]. Destacà en [[matemàtiques]] i [[filosofia]], graduant-se com a sèptim Wrangler en matemàtiques en [[1893]] i convertint-se en Fellow en filosofia en [[1895]]. Durant la seua estància en Cambridge, Russell anà alluntant-se cada volta més de les matemàtiques per a orientar-se cap a la filosofia, influït pels debats contemporàneus sobre l'idealisme i els fonaments de la geometria. Encara que en un principi es mostrà propenc a l'[[idealisme britànic]], més tart ho va rebujar i desenrollà l'enfocament realiste que acabaria sent central en la filosofia analítica. Els seus primers treballs acadèmics es centraren en els fonaments llògics de les matemàtiques, i culminaren en la seua primera gran publicació, ''[[An Essay on the Foundations of Geometry]]'' (1897).

L'elecció de Russell com Fellow del Trinity College en 1895 li proporcionà independència econòmica i la llibertat necessària per a dedicar-se a l'investigació. Durant estos anys formatius, va iniciar les investigacions sobre llògica i teoria de conjunts que acabarien conduint al seu treball sobre el llogicisme i a la seua colaboració en [[Alfred North Whitehead]] en ''Principia Mathematica''.

=== Primers anys de la seua carrera ===
Russell inicià la seua obra publicada en 1896 en ''German Social Democracy'', un estudi polític que ya mostrava el seu primerenc interés per la teoria política i social. Eixe mateix any ensenyà socialdemocràcia alemanya en la [[London School of Economics]]. Fon també membre del club de sopar Coefficients, un grup de reformadors socials fundat en 1902 pels activistes fabians [[Sidney James Webb|Sidney]] i [[Martha Beatrice Webb|Beatrice Webb]].

== Obres ==
A continuació es presenten obres seleccionades de Russell en [[anglés]], ordenades per any de la seua primera publicació:

- '''1896'''. ''German Social Democracy''. London: Longmans, Green & Co.

- '''1897'''. ''An Essay on the Foundations of Geometry''. Cambridge: Cambridge University Press

- '''1898'''. ''A Critical Exposition of the Philosophy of Leibniz''. Cambridge: Cambridge University Press

- '''1899'''. ''The Principles of Mathematics''. Cambridge University Press

- '''1900'''. ''A Free man's worship, and other essays''.

- '''1901'''. ''On Denoting, Mind'', Vol. 14. ISSN 0026-4423. Basil Blackwell

- '''1902'''. ''Philosophical Essays''. London: Longmans, Green 1910–1913. ''Principia Mathematica''. (with Alfred North Whitehead). 3 vols. Cambridge: Cambridge University Press

- '''1903'''. ''The Problems of Philosophy''. London: Williams and Norgate

- '''1904'''. ''Our Knowledge of the External World as a Field for Scientific Method in Philosophy''. Chicago and London: Open Court Publishing.

- '''1905'''. ''Principles of Social Reconstruction''. London: George Allen and Unwin

- '''1906'''. ''Why Men Fight''. New York: The Century Co

- '''1907'''. ''The Policy of the Entente, 1904–1914: a reply to Professor Gilbert Murray''. Manchester: The National Labour Press

- '''1908'''. ''Justice in War-time''. Chicago: Open Court

- '''1909'''. ''Political Ideals''. New York: The Century Co.

- '''1910'''. ''Mysticism and Logic and Other Essays''. London: George Allen & Unwin

- '''1911'''. ''Proposed Roads to Freedom: Socialism, Anarchism, and Syndicalism''. London: George Allen & Unwin

- '''1912'''. ''Introduction to Mathematical Philosophy''. London: George Allen & Unwin. (<nowiki>ISBN 0-415-09604-9</nowiki> for Routledge paperback)

- '''1913'''. ''The Practice and Theory of Bolshevism''. London: George Allen & Unwin

- '''1914'''. ''The Analysis of Mind''. London: George Allen & Unwin

- '''1915'''. ''The Problem of China''. London: George Allen & Unwin

- '''1916'''. ''Free Thought and Official Propaganda'', delivered at South Place Institute

- '''1917'''. ''The Prospects of Industrial Civilization'', in collaboration with Dora Russell. London: George Allen & Unwin

- '''1918'''. ''The ABC of Atoms''. London: Kegan Paul. Trench, Trubner

- '''1919'''. ''Icarus; or, The Future of Science''. London: Kegan Paul, Trench, Trubner

- '''1920'''. ''The ABC of Relativity''. London: Kegan Paul, Trench, Trubner (revised and edited by Felix Pirani)

- '''1921'''. ''What I Believe''. London: Kegan Paul, Trench, Trubner

- '''1922'''. O''n Education, Especially in Early Childhood''. London: George Allen & Unwin

- '''1923'''. ''The Analysis of Matter''. London: Kegan Paul, Trench, Trubner

- '''1924'''. ''An Outline of Philosophy''. London: George Allen & Unwin

- '''1925'''. ''Why I Am Not a Christian''. London: Watts

- '''1926'''. ''Selected Papers of Bertrand Russell''. New York: Modern Library

- '''1927'''. ''Sceptical Essays''. London: George Allen & Unwin

- '''1928'''. ''Marriage and Morals''. London: George Allen & Unwin

- '''1929'''. ''The Conquest of Happiness''. London: George Allen & Unwin

- '''1930'''. ''The Scientific Outlook''. London: George Allen & Unwin

- '''1931'''. ''Education and the Social Order''. London: George Allen & Unwin

- '''1932'''. ''Freedom and Organization'', 1814–1914. London: George Allen & Unwin

- '''1933'''. ''In Praise of Idleness and Other Essays''. London: George Allen & Unwin

- '''1934'''. ''Religion and Science''. London: Thornton Butterworth

- '''1935'''. ''Which Way to Peace?''. London: Jonathan Cape

- '''1936'''. ''The Amberley Papers: The Letters and Diaries of Lord and Lady Amberley, with Patricia Russell'', 2 vols. London: Leonard & Virginia Woolf at the Hogarth Press; reprinted (1966) as ''The Amberley Papers. Bertrand Russell's Family Background'', 2 vols. London: George Allen & Unwin

- '''1937'''. ''Power: A New Social Analysis''. London: George Allen & Unwin

- '''1938'''. ''An Inquiry into Meaning and Truth''. New York: W. W. Norton & Company.

- '''1939'''. ''The Bomb and Civilisation''. Published in the Glasgow Forward on 18 August 1945

- '''1940'''. ''A History of Western Philosophy and Its Connection with Political and Social Circumstances from the Earliest Times to the Present Day''. New York: Simon and Schuster

- '''1941'''. ''Human Knowledge: Its Scope and Limits''. London: George Allen & Unwin

- '''1942'''. ''Authority and the Individual''. London: George Allen & Unwin

- '''1943'''. ''Unpopular Essays''. London: George Allen & Unwin

- '''1944'''. ''New Hopes for a Changing World''. London: George Allen & Unwin

- '''1945'''. ''The Impact of Science on Society''. London: George Allen & Unwin

- '''1946'''. ''Satan in the Suburbs and Other Stories''. London: George Allen & Unwin

- '''1947'''. ''Human Society in Ethics and Politics''. London: George Allen & Unwin

- '''1948'''. ''Nightmares of Eminent Persons and Other Stories''. London: George Allen & Unwin

- '''1949'''. ''Portraits from Memory and Other Essays''. London: George Allen & Unwin

- '''1950'''. ''Logic and Knowledge: Essays 1901–1950'', edited by Robert C. Marsh. London: George Allen & Unwin

- '''1951'''. ''Why I Am Not A Christian and Other Essays on Religion and Related Subjects'', edited by Paul Edwards. London: George Allen & Unwin

- '''1952'''. ''Understanding History and Other Essays''. New York: Philosophical Library

- '''1953'''. ''The Will to Doubt''. New York: Philosophical Library

- '''1954'''. ''Common Sense and Nuclear Warfare''. London: George Allen & Unwin

- '''1955'''. ''My Philosophical Development''. London: George Allen & Unwin

- '''1956'''. ''Wisdom of the West: A Historical Survey of Western Philosophy in Its Social and Political Setting'', edited by Paul Foulkes. London: Macdonald

- '''1957'''. ''Bertrand Russell Speaks His Mind''. Cleveland and New York: World Publishing Company

- '''1958'''. ''The Basic Writings of Bertrand Russell'', edited by R. E. Egner and L. E. Denonn. London: George Allen & Unwin

- '''1959'''. ''Fact and Fiction''. London: George Allen & Unwin

- '''1960'''. ''Has Man a Future?'' London: George Allen & Unwin

- '''1961'''. ''Essays in Skepticism''. New York: Philosophical Library

- '''1962'''. ''Unarmed Victory''. London: George Allen & Unwin

- '''1963'''. ''Legitimacy Versus Industrialism, 1814–1848''. London: George Allen & Unwin (first published as Parts I and II of Freedom and Organization, 1814–1914, 1934)

- '''1964'''. ''On the Philosophy of Science'', edited by Charles A. Fritz, Jr. Indianapolis: The Bobbs–Merrill Company

- '''1965'''. ''The ABC of Relativity''. London: George Allen & Unwin

- '''1966'''. ''Russell's Peace Appeals'', edited by Tsutomu Makino and Kazuteru Hitaka. Japan: Eichosha's New Current Books

- '''1967'''. ''War Crimes in Vietnam''. London: George Allen & Unwin 1951–1969. The Autobiography of Bertrand Russell, 3 vols. London: George Allen & Unwin. Vol. 2, 1956

- '''1968'''. ''Dear Bertrand Russell... A Selection of his Correspondence with the General Public 1950–1968'', edited by Barry Feinberg and Ronald Kasrils. London: George Allen and Unwin

Russell fon autor de més de xixanta llibres i més de dos mil artículs. Ademés, va escriure numerosos fullets, introduccions i cartes a l'editor. Un d'estos fullets, titulat ''I Appeal Unto Caesar: The Case of the Conscientious Objectors'', escrit en nom de Margaret Hobhouse, mare de l'activiste pacifiste encarcerat [[Stephen Hobhouse]], supostament va ajudar a conseguir la lliberació de centenars d'objectors de consciència.

Les seues obres es troben en antologies i coleccions, incloent ''The Collected Papers of Bertrand Russell'', que l'[[Universitat McMaster]] començà a publicar en [[1983]]. Per a [[març]] de [[2017]], esta colecció dels seus escrits breus i prèviament inèdits incloïa 18 volums, i varis més estaven en preparació. Una bibliografia en tres volums adicionals cataloga les seues publicacions. Els Archius Russell, conservats per la [[Divisió William Ready d'Archius i Coleccions d'Investigació de McMaster]], posseïxen més de 40.000 de les seues cartes.

== Cites ==
{{Cita|Pots passar-te tota la teua vida creent que estàs defenent les teues idees, fins que descobrixes que realment estàs defenent les idees que te varen clavar en el cap.|Bertrand Russell}}

== Referències ==
* Frisch, Mathias (2020). Zalta, Edward N., ed. Causation in Physics (Fall 2020 edición). Metaphysics Research Lab, Stanford University
* Russell, Bertrand: The analysis of mind (El análisis de la mente), págs. 159-160; 1921
* Russell, Bertrand (1988) [1917]. Political Ideals. Routledge. ISBN 0-415-10907-8

== Bibliografia ==
* Camprubí, Lino (2022). ''Science and apocalypse in Bertrand Russell : a cultural sociology''. ISBN 978-1-7936-1847-4. OCLC 1319082939
* Garciadiego Dantan, Alejandro R. (febrero de 1988). ''«Bertrand Russell y el origen de las paradojas de la teoría de conjuntos»''. Mathesis 1 (4): 113-130
* Grattan-Guiness, Ivor (2000). ''The Search For Mathematical Roots 1870 - 1940'' (en anglés). Princeton University Press
* Grattan-Guiness, Ivor (2003). ''The Cambridge Companion to Bertrand Russell'' (en anglés). Cambridge University Press
* Hurtado, Guillermo (1998). ''Proposiciones russellianas''. México: Instituto de Investigaciones Filosóficas, UNAM
* Rodríguez Consuegra, Francisco (1990). ''«La interpretación russelliana de Leibniz y el atomismo metodológico de Moore»''. Diánoia 36 (36): 121-156.
* Rodríguez Consuegra, Francisco (1991). ''«El logicismo russelliano: su significado filosófico»''. Crítica 23 (67): 15-34
* Rodríguez-Ponga, Rafael (1982). ''«El agnosticismo de Bertrand Russell»''. Religión y Cultura (XXVIII): 128, 327-350
* Tomasini, Alejandro (1992). ''Una introducción al pensamiento de Bertrand Russell''. México: Universidad Autónoma de Zacatecas

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Portraits of Bertrand Russell}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell Bertrand Russell en Wikipedia]

{{Traduït de|en|Bertrand_Russell}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Filòsofs en anglés]]
[[Categoria:Filòsofs britànics]]
[[Categoria:Científics]]
[[Categoria:Científics britànics]]
[[Categoria:Matemàtics]]
[[Categoria:Matemàtics britànics]]
[[Categoria:Pacifistes]]
[[Categoria:Objectors de consciència britànics]]
[[Categoria:Premis Nobel de Lliteratura]]
[[Categoria:Britànics]]
[[Categoria:Ateus]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Mathematical Tripos

2025-10-09T14:43:19Z

Avenza: Creació de la pàgina

El Mathematical Tripos és el curs de [[matemàtiques]] que s'impartix en la Facultat de Matemàtiques de l'[[Universitat de Cambridge]].

== Orige ==
En la seua forma clàssica del sigle XIX, el [[Tripos]] era un examen escrit distintiu per a estudiants de grau de l'[[Universitat de Cambridge]]. Abans de 1824, el Mathematical Tripos es coneixia formalment com el "Senate House Examination". Des d'aproximadament 1780 fins a 1909, el "Old Tripos" es caracterisà per varis elements, entre ells la publicació d'un orde de mèrit dels candidats exitosos i la dificultat dels [[Problema matemàtic|problemes matemàtics]] proposts per a resoldre. Per eixemple, en 1854, el Tripos consistia en 16 proves distribuïdes a lo llarc de huit dies, en un total de 44,5 hores. El número total de preguntes era de 211. Es dividia en dos parts, sent la Part I (els tres primers dies) dedicada a temes més elementals.

Les calificacions reals dels exàmens mai es publicaven, pero hi ha referències a un examen en la década de 1860 en el que, d'una puntuació total possible de 17.000, el senior wrangler va obtindre 7.634 punts, el segon wrangler 4.123, el wrangler en menor puntuació al voltant de 1.500, i el candidat en la puntuació més baixa que va rebre honors (la cullera de fusta) va obtindre 237 punts; aproximadament 100 candidats rebreren honors. Els més de 300 candidats que varen quedar per baix d'eixe nivell no varen obtindre honors i eren coneguts com ''poll men''. Les preguntes de l'examen de 1841 poden trobar-se en el ''Cambridge University Magazine'' (pàgines 191–208).

=== Influència ===
Segons l'estudi ''Masters of Theory: Cambridge and the Rise of Mathematical Physics'' d'Andrew Warwick, durant este periodo l'estil d'ensenyança i estudi requerit per a preparar en èxit als estudiants va tindre una àmplia influència:

- en el desenroll de les "matemàtiques mixtes" (un precursor de les [[matemàtiques aplicades]], la [[geometria descriptiva]] i la [[física matemàtica]] posteriors, en émfasis en el domini manipulatiu de l'àlgebra)

- en l'[[educació matemàtica]]

- com a formació professional per a camps com l'[[astronomia]]

- en la recepció de noves teories físiques, particularment en l'electromagnetisme tal com ho va expondre James Clerk Maxwell

Ya que els estudiants de Cambridge realisaven molta [[memorisació mecànica]], coneguda com ''bookwork'', [[Augustus De Morgan]] va observar —i Andrew Warwick ho va repetir— que els autors dels llibres de text de Cambridge ometien material ya conegut. Com a conseqüència, "els llectors aliens a Cambridge... trobaven impossible seguir els raonaments".

Entre les décades de 1820 i 1840, s'introduiren en el currículum temes analítics com les [[integrals elíptiques]]. Baix la direcció de [[William Whewell]], l'alcanç del Tripos canvià cap a les "matemàtiques mixtes", incloent temes de [[física]] com l'electricitat, la calor i el magnetisme. Els estudiants devien estudiar intensament per a resoldre problemes rutinaris en rapidea.

Bertrand Russell

2025-10-09T14:31:04Z

Avenza: Millora de l'artícul

{{Biografia|
|nom =Bertrand Russell
|image = [[Archiu:Russell1907-2.jpg|197px]]
|peu = Bertrand Russell en l'any 1907
| data_naix = {{Data naiximent|1872|5|18}}
| lloc_naix = [[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]]
| data_mort = {{Data defunció i edat|1970|2|2|1872|5|18}}
|lloc_mort = [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]]
|nacionalitat = [[Gales|Galesa]]
|religió = [[Ateu]]
|ocupació = [[Matemàtic]], [[filòsof]], activiste
|fills =
|pares = Katherine Louisa Stanley i John Russell
|signatura =
}}

'''Bertrand Arthur William Russell''', tercer comte Russell, OM, FRS ([[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[18 de maig]] de [[1872]] - † [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[2 de febrer]] de [[1970]]), fon un [[filòsof]], llògic, [[matemàtic]] i intelectual públic britànic. Va tindre influència en les [[matemàtiques]], la [[llògica]], la [[teoria de conjunts]] i diverses àrees de la [[filosofia analítica]].

Fon un dels llògics més destacats de principis del [[sigle XX]] i fundador de la filosofia analítica, junt en el seu predecessor [[Gottlob Frege]], el seu amic i colega [[G. E. Moore]], i el seu alumne i protegit [[Ludwig Wittgenstein]]. Russell, junt en Moore, va liderar la “revolta britànica contra l'idealisme”. Junt al seu antic professor [[A. N. Whitehead]], Russell va escriure ''[[Principia Mathematica]]'', una fita en el desenroll de la [[llògica clàssica]] i un important intent de reduir tota la matemàtica a la llògica (vejau [[llogicisme]]). El seu artícul ''On Denoting'' ha segut considerat un “paradigma de la filosofia”.

Russell fon [[Pacifisme|pacifiste]], defensor de [[l'antiimperialisme]] i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la [[Primera Guerra Mundial]], i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'[[Adolf Hitler]], abans de canviar d'opinió en [[1943]], descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'[[Estats Units]] en la [[Guerra de Vietnam]] i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.

En l'any [[1950]], Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan ([[1932]]), la Medalla Sylvester ([[1934]]), el Premi Kalinga ([[1957]]) i el Premi Jerusalem ([[1963]]).

== Biografia ==

=== Infància i antecedents ===
Bertrand Arthur William Russell naixqué en Ravenscroft, una casa de camp en Trellech, Monmouthshire, el 18 de maig de 1872, en el sí d'una família influent i lliberal de l'aristocràcia britànica. Els seus pares eren el vescomte i la vescomtesa d'Amberley. Lord Amberley consentí la relació extramarital de la seua esposa en el tutor dels seus fills, el biòlec [[Douglas Spalding]]. Abdós foren defensors primerencs del [[control de la natalitat]] en una época en la que açò es considerava escandalós. Lord Amberley, [[Deisme|deiste]], demanà al filòsof [[John Stuart Mill]] que actuara com a padrí secular de Russell. Mill va fallir a l'any següent del naiximent de Russell, pero els seus escrits influirien posteriorment en la vida d'est.

El yayo patern de Russell, Lord John Russell, posteriorment primer comte Russell, fon [[primer ministre del Regne Unit]] en dos ocasions durant les décades de 1840 i 1860. Membre del Parlament des de principis de la década de 1810, es reuní ab [[Napoleó Bonaparte]] en [[Elba]]. Els Russell havien segut una família prominent en Anglaterra durant varis sigles abans d'açò, alcançant el poder i el títul nobiliari en l'ascens de la [[dinastia Tudor]] (vejau: [[Duc de Bedford]]). Es consolidaren com una de les principals famílies [[whig]] i participaren en acontenyiments polítics des de la [[dissolució dels monasteris]] entre 1536 i 1540, fins a la [[Revolució Gloriosa]] de 1688–1689 i la Gran Reforma de 1832.

Lady Amberley era filla de Lord i Lady Stanley de Alderley. Russell temia a sovint les burles de la seua yaya materna, una de les defensores de l'[[educació de la dona]].

=== Infància i adolescència ===
Russell tenia dos germans: el seu germà [[Frank Russell, 2nd Earl Russell|Frank]] (sèt anys major) i la seua germana Rachel (quatre anys major). En juny de 1874, la seua mare morí de [[diftèria]], seguida poc despuix per la mort de Rachel. En giner de 1876, el seu pare fallí de [[bronquitis]] despuix d'un llarc periodo de [[depressió]]. Frank i Bertrand quedaren baix el conte dels seus yayos paterns, els qui vivien en Pembroke Lodge, en Richmond Park. El seu yayo, l'ex primer ministre comte Russell, morí en 1878 i fon recordat per Russell com un vell amable en cadira de rodes. La seua yaya, la comtesa Russell (de naiximent Lady Frances Elliot), fon la figura central de la família durant el restant de l'infància i joventut de Russell. La comtesa provenia d'una família [[Presbiterianisme|presbiteriana]] escocesa i presentà una petició davant el Tribunal de Cancelleria per a anular una clàusula del testament de Amberley que exigia que els chiquets foren criats com a [[Agnosticisme|agnòstics]]. A pesar del seu conservadurisme religiós, mantenia idees progressistes en atres àmbits (acceptava el [[darwinisme]] i recolzava l'autonomia irlandesa), i la seua influència en la visió de Bertrand Russell sobre la [[justícia social]] i la defensa dels principis va perdurar a lo llarc de tota la seua vida.

L'adolescència de Russell fon solitària i va aplegar a contemplar el suïcidi. Comentà en la seua autobiografia que el seu interés per "la naturalea, els llibres i (més tart) les matemàtiques em varen salvar de la desesperació total"; solament el seu desig de deprendre més matemàtiques ho va mantindre alluntat del suïcidi. Va rebre educació en casa per mig de diversos tutors. Quan tenia onze anys, el seu germà Frank li va presentar l'obra d'[[Euclides]], que Russell descrigué en la seua autobiografia com "un dels grans acontenyiments de la meua vida, tan enlluernant com el primer amor".

Durant estos anys formatius, també descobrí les obres de [[Percy Bysshe Shelley]]. Russell escrigué: "Passava tot el meu temps lliure llegint-ho i deprenent-ho de memòria, sense conéixer a ningú en qui poguera parlar de lo que pensava o sentia. Solia reflexionar sobre lo maravellós que hauria segut conéixer a Shelley, i em preguntava si alguna volta trobaria a un ser humà viu en qui sentira tanta simpatia". Russell afirmà que, a partir dels 15 anys, va dedicar molt de temps a reflexionar sobre la validea del dogma religiós cristià, el qual no li resultava convincent. A eixa edat va aplegar a la conclusió de que no existix el [[lliure albir]] i, dos anys despuix, que no hi ha vida despuix de la mort. Finalment, als 18 anys, despuix de llegir l'Autobiografia de Mill, abandonà l'argument de la "[[Primer motor inmòvil|Causa Primera]]" i es convertí en [[Ateisme|ateu]].

En 1890 viajà al continent europeu en un amic nortamericà, [[Edward FitzGerald]], i junt a la família d'est va visitar l'[[Exposició de París de 1889]] i va pujar a la [[Torre Eiffel]] poc despuix de la seua inauguració.

=== Educació ===
Russell obtingué una beca per a cursar el [[Mathematical Tripos]] en el [[Trinity College]] de Cambridge, i començà els seus estudis allí en 1890, tenint com a tutor a [[Robert Rumsey Webb]]. Es relacionà en el jove [[G. E. Moore|George Edward Moore]] i va caure baix l'influència d'[[Alfred North Whitehead]], qui ho va recomanar per a formar part dels [[Apòstols de Cambridge]]. Destacà en [[matemàtiques]] i [[filosofia]], graduant-se com a sèptim Wrangler en matemàtiques en 1893 i convertint-se en Fellow en filosofia en 1895.

== Obres ==
A continuació es presenten obres seleccionades de Russell en [[anglés]], ordenades per any de la seua primera publicació:

- '''1896'''. ''German Social Democracy''. London: Longmans, Green & Co.

- '''1897'''. ''An Essay on the Foundations of Geometry''. Cambridge: Cambridge University Press

- '''1898'''. ''A Critical Exposition of the Philosophy of Leibniz''. Cambridge: Cambridge University Press

- '''1899'''. ''The Principles of Mathematics''. Cambridge University Press

- '''1900'''. ''A Free man's worship, and other essays''.

- '''1901'''. ''On Denoting, Mind'', Vol. 14. ISSN 0026-4423. Basil Blackwell

- '''1902'''. ''Philosophical Essays''. London: Longmans, Green 1910–1913. ''Principia Mathematica''. (with Alfred North Whitehead). 3 vols. Cambridge: Cambridge University Press

- '''1903'''. ''The Problems of Philosophy''. London: Williams and Norgate

- '''1904'''. ''Our Knowledge of the External World as a Field for Scientific Method in Philosophy''. Chicago and London: Open Court Publishing.

- '''1905'''. ''Principles of Social Reconstruction''. London: George Allen and Unwin

- '''1906'''. ''Why Men Fight''. New York: The Century Co

- '''1907'''. ''The Policy of the Entente, 1904–1914: a reply to Professor Gilbert Murray''. Manchester: The National Labour Press

- '''1908'''. ''Justice in War-time''. Chicago: Open Court

- '''1909'''. ''Political Ideals''. New York: The Century Co.

- '''1910'''. ''Mysticism and Logic and Other Essays''. London: George Allen & Unwin

- '''1911'''. ''Proposed Roads to Freedom: Socialism, Anarchism, and Syndicalism''. London: George Allen & Unwin

- '''1912'''. ''Introduction to Mathematical Philosophy''. London: George Allen & Unwin. (<nowiki>ISBN 0-415-09604-9</nowiki> for Routledge paperback)

- '''1913'''. ''The Practice and Theory of Bolshevism''. London: George Allen & Unwin

- '''1914'''. ''The Analysis of Mind''. London: George Allen & Unwin

- '''1915'''. ''The Problem of China''. London: George Allen & Unwin

- '''1916'''. ''Free Thought and Official Propaganda'', delivered at South Place Institute

- '''1917'''. ''The Prospects of Industrial Civilization'', in collaboration with Dora Russell. London: George Allen & Unwin

- '''1918'''. ''The ABC of Atoms''. London: Kegan Paul. Trench, Trubner

- '''1919'''. ''Icarus; or, The Future of Science''. London: Kegan Paul, Trench, Trubner

- '''1920'''. ''The ABC of Relativity''. London: Kegan Paul, Trench, Trubner (revised and edited by Felix Pirani)

- '''1921'''. ''What I Believe''. London: Kegan Paul, Trench, Trubner

- '''1922'''. O''n Education, Especially in Early Childhood''. London: George Allen & Unwin

- '''1923'''. ''The Analysis of Matter''. London: Kegan Paul, Trench, Trubner

- '''1924'''. ''An Outline of Philosophy''. London: George Allen & Unwin

- '''1925'''. ''Why I Am Not a Christian''. London: Watts

- '''1926'''. ''Selected Papers of Bertrand Russell''. New York: Modern Library

- '''1927'''. ''Sceptical Essays''. London: George Allen & Unwin

- '''1928'''. ''Marriage and Morals''. London: George Allen & Unwin

- '''1929'''. ''The Conquest of Happiness''. London: George Allen & Unwin

- '''1930'''. ''The Scientific Outlook''. London: George Allen & Unwin

- '''1931'''. ''Education and the Social Order''. London: George Allen & Unwin

- '''1932'''. ''Freedom and Organization'', 1814–1914. London: George Allen & Unwin

- '''1933'''. ''In Praise of Idleness and Other Essays''. London: George Allen & Unwin

- '''1934'''. ''Religion and Science''. London: Thornton Butterworth

- '''1935'''. ''Which Way to Peace?''. London: Jonathan Cape

- '''1936'''. ''The Amberley Papers: The Letters and Diaries of Lord and Lady Amberley, with Patricia Russell'', 2 vols. London: Leonard & Virginia Woolf at the Hogarth Press; reprinted (1966) as ''The Amberley Papers. Bertrand Russell's Family Background'', 2 vols. London: George Allen & Unwin

- '''1937'''. ''Power: A New Social Analysis''. London: George Allen & Unwin

- '''1938'''. ''An Inquiry into Meaning and Truth''. New York: W. W. Norton & Company.

- '''1939'''. ''The Bomb and Civilisation''. Published in the Glasgow Forward on 18 August 1945

- '''1940'''. ''A History of Western Philosophy and Its Connection with Political and Social Circumstances from the Earliest Times to the Present Day''. New York: Simon and Schuster

- '''1941'''. ''Human Knowledge: Its Scope and Limits''. London: George Allen & Unwin

- '''1942'''. ''Authority and the Individual''. London: George Allen & Unwin

- '''1943'''. ''Unpopular Essays''. London: George Allen & Unwin

- '''1944'''. ''New Hopes for a Changing World''. London: George Allen & Unwin

- '''1945'''. ''The Impact of Science on Society''. London: George Allen & Unwin

- '''1946'''. ''Satan in the Suburbs and Other Stories''. London: George Allen & Unwin

- '''1947'''. ''Human Society in Ethics and Politics''. London: George Allen & Unwin

- '''1948'''. ''Nightmares of Eminent Persons and Other Stories''. London: George Allen & Unwin

- '''1949'''. ''Portraits from Memory and Other Essays''. London: George Allen & Unwin

- '''1950'''. ''Logic and Knowledge: Essays 1901–1950'', edited by Robert C. Marsh. London: George Allen & Unwin

- '''1951'''. ''Why I Am Not A Christian and Other Essays on Religion and Related Subjects'', edited by Paul Edwards. London: George Allen & Unwin

- '''1952'''. ''Understanding History and Other Essays''. New York: Philosophical Library

- '''1953'''. ''The Will to Doubt''. New York: Philosophical Library

- '''1954'''. ''Common Sense and Nuclear Warfare''. London: George Allen & Unwin

- '''1955'''. ''My Philosophical Development''. London: George Allen & Unwin

- '''1956'''. ''Wisdom of the West: A Historical Survey of Western Philosophy in Its Social and Political Setting'', edited by Paul Foulkes. London: Macdonald

- '''1957'''. ''Bertrand Russell Speaks His Mind''. Cleveland and New York: World Publishing Company

- '''1958'''. ''The Basic Writings of Bertrand Russell'', edited by R. E. Egner and L. E. Denonn. London: George Allen & Unwin

- '''1959'''. ''Fact and Fiction''. London: George Allen & Unwin

- '''1960'''. ''Has Man a Future?'' London: George Allen & Unwin

- '''1961'''. ''Essays in Skepticism''. New York: Philosophical Library

- '''1962'''. ''Unarmed Victory''. London: George Allen & Unwin

- '''1963'''. ''Legitimacy Versus Industrialism, 1814–1848''. London: George Allen & Unwin (first published as Parts I and II of Freedom and Organization, 1814–1914, 1934)

- '''1964'''. ''On the Philosophy of Science'', edited by Charles A. Fritz, Jr. Indianapolis: The Bobbs–Merrill Company

- '''1965'''. ''The ABC of Relativity''. London: George Allen & Unwin

- '''1966'''. ''Russell's Peace Appeals'', edited by Tsutomu Makino and Kazuteru Hitaka. Japan: Eichosha's New Current Books

- '''1967'''. ''War Crimes in Vietnam''. London: George Allen & Unwin 1951–1969. The Autobiography of Bertrand Russell, 3 vols. London: George Allen & Unwin. Vol. 2, 1956

- '''1968'''. ''Dear Bertrand Russell... A Selection of his Correspondence with the General Public 1950–1968'', edited by Barry Feinberg and Ronald Kasrils. London: George Allen and Unwin

Russell fon autor de més de xixanta llibres i més de dos mil artículs. Ademés, va escriure numerosos fullets, introduccions i cartes a l'editor. Un d'estos fullets, titulat ''I Appeal Unto Caesar: The Case of the Conscientious Objectors'', escrit en nom de Margaret Hobhouse, mare de l'activiste pacifiste encarcerat [[Stephen Hobhouse]], supostament va ajudar a conseguir la lliberació de centenars d'objectors de consciència.

Les seues obres es troben en antologies i coleccions, incloent ''The Collected Papers of Bertrand Russell'', que l'[[Universitat McMaster]] començà a publicar en [[1983]]. Per a [[març]] de [[2017]], esta colecció dels seus escrits breus i prèviament inèdits incloïa 18 volums, i varis més estaven en preparació. Una bibliografia en tres volums adicionals cataloga les seues publicacions. Els Archius Russell, conservats per la [[Divisió William Ready d'Archius i Coleccions d'Investigació de McMaster]], posseïxen més de 40.000 de les seues cartes.

== Cites ==
{{Cita|Pots passar-te tota la teua vida creent que estàs defenent les teues idees, fins que descobrixes que realment estàs defenent les idees que te varen clavar en el cap.|Bertrand Russell}}

== Referències ==
* Frisch, Mathias (2020). Zalta, Edward N., ed. Causation in Physics (Fall 2020 edición). Metaphysics Research Lab, Stanford University
* Russell, Bertrand: The analysis of mind (El análisis de la mente), págs. 159-160; 1921
* Russell, Bertrand (1988) [1917]. Political Ideals. Routledge. ISBN 0-415-10907-8

== Bibliografia ==
* Camprubí, Lino (2022). ''Science and apocalypse in Bertrand Russell : a cultural sociology''. ISBN 978-1-7936-1847-4. OCLC 1319082939
* Garciadiego Dantan, Alejandro R. (febrero de 1988). ''«Bertrand Russell y el origen de las paradojas de la teoría de conjuntos»''. Mathesis 1 (4): 113-130
* Grattan-Guiness, Ivor (2000). ''The Search For Mathematical Roots 1870 - 1940'' (en anglés). Princeton University Press
* Grattan-Guiness, Ivor (2003). ''The Cambridge Companion to Bertrand Russell'' (en anglés). Cambridge University Press
* Hurtado, Guillermo (1998). ''Proposiciones russellianas''. México: Instituto de Investigaciones Filosóficas, UNAM
* Rodríguez Consuegra, Francisco (1990). ''«La interpretación russelliana de Leibniz y el atomismo metodológico de Moore»''. Diánoia 36 (36): 121-156.
* Rodríguez Consuegra, Francisco (1991). ''«El logicismo russelliano: su significado filosófico»''. Crítica 23 (67): 15-34
* Rodríguez-Ponga, Rafael (1982). ''«El agnosticismo de Bertrand Russell»''. Religión y Cultura (XXVIII): 128, 327-350
* Tomasini, Alejandro (1992). ''Una introducción al pensamiento de Bertrand Russell''. México: Universidad Autónoma de Zacatecas

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Portraits of Bertrand Russell}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell Bertrand Russell en Wikipedia]

{{Traduït de|en|Bertrand_Russell}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Filòsofs en anglés]]
[[Categoria:Filòsofs britànics]]
[[Categoria:Científics]]
[[Categoria:Científics britànics]]
[[Categoria:Matemàtics]]
[[Categoria:Matemàtics britànics]]
[[Categoria:Pacifistes]]
[[Categoria:Objectors de consciència britànics]]
[[Categoria:Premis Nobel de Lliteratura]]
[[Categoria:Britànics]]
[[Categoria:Ateus]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Stephen Hobhouse

2025-10-08T23:09:00Z

Avenza:

Stephen Henry Hobhouse (5 d'agost de 1881 – 2 d'abril de 1961) fon un activiste anglés per la pau, reformador penitenciari i escritor religiós.

== Familia ==
Stephen Henry Hobhouse naixqué en [[Pitcombe]], Somerset, Anglaterra. Fon el fill major d'[[Henry Hobhouse]], un acabalat terratinent i diputat del Partit Lliberal entre 1885 i 1906, i de Margaret Heyworth Potter. En abdós branques de la seua família hi havia diversos reformistes i polítics progressistes:

- Com a diputat, el seu pare fon un dels impulsors de la Llei d'Educació de 1902.

- La seua prima paterna [[Emily Hobhouse]] (1860–1926) fon coneguda per cridar l'atenció sobre els camps de concentració britànics en Suràfrica durant la [[Segona Guerra Bóer]]. Les seues idees varen influir profundament en Stephen.<ref>Zedner, p. 248</ref>

- El seu cosí patern [[Leonard Trelawny Hobhouse]] (1864–1929) fon sociòlec i un dels fundadors del [[lliberalisme social]].

- El seu germà [[Arthur Hobhouse]] (1886–1965) fon l'arquitecte del sistema de parcs nacionals d'Anglaterra i Gales.

- La seua tia materna Catherine Courtney, Baronesa Courtney de Penwith (1847–1929), fon treballadora social i internacionalista.

- La seua tia materna [[Beatrice Webb]] (1858–1943) fon sociòloga, economista i reformadora social, i va eixercitar un paper clau en la fundació de la [[London School of Economics and Political Science]] i de la [[Societat Fabiana]].

- El seu yayo matern Richard Potter (1817–1892) fon president de la companyia ferroviària Great Western Railway.

- El seu besyayo matern Richard Potter (1778–1842) fon un diputat radical del Partit Lliberal.

== Educación i anys de formació ==
Stephen Hobhouse fon criat com a membre de l'[[Iglésia d'Anglaterra]].<ref>Brock, p. 14</ref> Estudià en [[Eton College|Eton]], a on obtingué premis tant en l'àmbit acadèmic com a deportiu, i en el Balliol College d'Oxford.<ref>Hochschild, pp. 220–222</ref> Despuix de graduar-se, va assistir a reunions quàqueres en Hampstead i en 1909 es convertí oficialment en membre de la [[Quaquers|Societat dels Amics]].

La [[Segona Guerra Bóer]] esclatà quan tenia 18 anys. En un principi recolzà la guerra, pero les seues opinions pronte foren qüestionades per la seua prima Emily. “Aixina, sense dubte, fon com la meua ment es va preparar per al despertar”. Lo que ell va considerar com un despertar sorgí de la llectura en 1902 d'un fullet de [[Lev Tolstoi|Lev Tolstói]]. Este escrit tingué una profunda influència en ell I a partir d'eixe moment es convertí en un fervent [[Pacifisme|pacifiste]].

Treballà com a funcionari durant sèt anys en el Consell d'Educació. Durant les [[Guerres Balcàniques de 1912–1913]], renuncià al seu càrrec per a viajar a [[Constantinoble]] com a voluntari en una missió d'ajuda quàquera que assistia a refugiats, i pogué vore de primera mà els estralls que pot causar la guerra.

== Matrimoni ==
En abril de 1915, Hobhouse es casà en [[Rosa Waugh]]. La va conéixer en un sopar organisat per a activistes cristians. Ella també era activiste i passà tres mesos en presó per distribuir panflets pacifistes. Rosa fon una autora prolífica. Junts escrigueren una biografia de [[Samuel Hahnemann]], el fundador de l'[[homeopatia]]. Abdós Hobhouse eren creents en l'homeopatia, i Stephen traduí artículs per a l'''Homeopathic Journal''.

Com a fill major d'una família adinerada, Stephen estava destinat a heretar una gran fortuna, pero, influït novament per Tolstói, renuncià a la seua herència. Ell i la seua esposa adoptaren un estil de vida de pobrea, vivint en [[Hoxton]], llavors un barri marginal de l'est de Londres. Al mateix temps, s'uniren als [[quàquers]] i s'involucraren activament en el servici quàquer.

== Pacifisme i presó ==
Hobhouse fon reclutat per l'eixèrcit en 1916.

En un tribunal celebrat en agost d'eixe any, se li concedix una exenció del servici militar en la condició de que s'unira a l'Unitat d'Ambulàncies dels Amics. No obstant, com a [[Objecció de consciència|objector de consciència]] absolutiste o incondicional, Hobhouse es negà tant a acceptar la decisió com a apelar contra ella. Ignorà una orde per a presentar-se en els quarters, fon arrestat per la policia civil, dut davant un tribunal de magistrats i entregat a l'eixèrcit. Es negà igualment a posar-se l'uniforme militar, fon somés a consell de guerra i condenat a presó en [[treballs forçats]].

Hobhouse fon posat en confinament solitari perque es va negar a obedir la “Regla del Silenci”, que prohibia als presoners parlar entre ells. Escrigué a la seua esposa: “L'esperit de l'amor exigix que parle en els meus companyers de presó, l'esperit de la veritat que els parle obertament”.

A mitan de 1917, despuix de 112 dies en presó seguits d'una segona condena, la seua salut va començar a deteriorar-se ràpidament. Sempre havia segut fràgil: anteriorment havia sofrit crisis nervioses i febra escarlatina. La seua esposa estava indignada pel tracte que va rebre en presó, i alguns afirmaren que mai recuperà completament la salut. En 1917, Hobhouse escrigué:<blockquote>Casi tots els aspectes de la vida en presó pareixen estar deliberadament dissenyats per a destruir el sentit de la pròpia personalitat, el poder d'elecció i iniciativa, els instints de possessió, el concepte d'un mateix com un ser destinat a amar i servir als seus pròxims. El seu propi nom és borrat i es convertix en un número; A.3.21 i D.2.65 foren dos de les meues designacions. Ell i els seus companyers són contats meticulosament cada volta que se'ls trasllada d'un lloc a un atre, de manera típicament mecànica. Està, per supost, contínuament baix clau, ignorat llevat com a objecte de vigilància.</blockquote>La seua mare, Margaret, era partidària de la [[Primera Guerra Mundial]], en la que varen servir tres dels seus quatre fills: el menor, Paul Edward, va morir en març de 1918. No obstant, estava decidida a salvar la vida del seu fill major Stephen i a cridar l'atenció sobre la situació dels 1.350 objectors de consciència que llavors estaven encarcerats.

Ella sostenia que els “absolutistes” com Stephen devien rebre un perdó real o ser lliberats per a reincorporar-se a la vida civil. Margaret va elaborar un panflet titulat ''I Appeal unto Caesar: the case of the conscientious objectors'', en una introducció del clasiciste i figura pública [[Gilbert Murray]], en la que es donava a conéixer la difícil situació dels objectors de consciència. El fullet va vendre més de 18.000 eixemplars. (Investigacions recents de Jo Vellacott han revelat que el verdader autor de l'alegat fon [[Bertrand Russell]]). Esta activa campanya pública contà en el recolzament discret de l'influent [[Alfred Milner]], amic de la família. El cas de Stephen Hobhouse fon plantejat per primera volta en el Parlament el 9 de juliol de 1917. La campanya tingué èxit i en decembre de 1917 Stephen, junt en uns 300 objectors de consciència més, va ser lliberat de presó per motius de salut.

En presó, Hobhouse conegué a [[Fenner Brockway]], un “socialiste efusiu” i companyer activiste contra la guerra. Despuix del conflicte, abdós varen escriure ''English Prisons Today'', patrocinat pel Comité d'Investigació del Sistema Penitenciari. Este llibre, publicat en 1922, fon una crítica al sistema penitenciari anglés i donà inici a una ona de reformes carcelàries que continua fins a hui.

== Escrits ==
Hobhouse escrigué numerosos llibres sobre la reforma penitenciària, el quaquerisme i la religió. Algunes de les seues obres seleccionades inclouen:

- '''1918''' ''The silence system in British prisons''. London: Hoxton. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/83702276 83702276].

- '''1919''' ''Joseph Sturge, his life and work''. London. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/187101825 187101825].

- '''1919''' ''An English prison from within''. London: G. Allen & Unwin. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/60734929 60734929].

- '''1922''' ''English prisons to-day: being the report of the Prison system enquiry committee''. London: Longmans, Green and co. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/4619955 4619955].

- '''1927''' ''William Law and eighteenth century Quakerism''. London. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/466191746 466191746].

- '''1934''' ''Margaret Hobhouse and her family''. Rochester [Eng.]: Stanhope Press. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/7161818 7161818].

- '''1937''' ''Isaac Newton and Jacob Boehme''. Belgrade. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/36931558 36931558].

- '''1948''' ''Selected Mystical Writing of William Law''. New York: Harper. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/8408065 8408065].

- '''1944?''' ''Christ and our enemies''. London: Society for Promoting Christian Knowledge. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/8970134 8970134].

- '''1946''' ''A Christian's outline of belief''. London: Fellowship of Reconciliation. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/43490560 43490560].

- '''1951''' ''Forty years and an epilogue an autobiography (1881–1951)''. London: J. Clarke. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/612886400 612886400].

- '''1952''' ''The autobiography of Stephen Hobhouse, reformer, pacifist, Christian''. Boston: Beacon Press. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/3463052 3463052].

- '''1954''' ''A discourse on the life to come''. London: Independent Press. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/4392028 4392028].

== Llistat de referències ==
<references />
=== Fonts ===
- Brock, Peter, ''These strange criminals : an anthology of prison memoirs by conscientious objectors to military service from the Great War to the Cold War'', Toronto: University of Toronto Press, '''2004''', <nowiki>ISBN 0802087078</nowiki>

- Hobhouse, Rosa Waugh, ''Life of Christian Samuel Hahnemann, founder of homeopathy'', New Delhi: B. Jain, '''2001''', <nowiki>ISBN 8170216850</nowiki>

- Hochschild, Adam, ''To end all wars : a story of loyalty and rebellion, 1914-1918'', Boston: Houghton Mifflin Harcourt, '''2011''', <nowiki>ISBN 0618758283</nowiki>

- Moorehead, Caroline, ''Bertrand Russell: a life'', New York: Viking, '''1993''', <nowiki>ISBN 067085008X</nowiki>

- Rae, John, ''Conscience and Politics - The British Government and the Conscientious Objector to Military Service 1916-1919'', Oxford University Press, '''1970''', <nowiki>ISBN 0192151762</nowiki>

- Vellacott, Jo, ''Bertrand Russell and the pacifists in the First World War'', New York: St. Martin's Press, '''1981''', <nowiki>ISBN 031207705X</nowiki>

- Wills, David W, ''Stephen Henry Hobhouse: a twentieth-century Quaker saint'', London, Friends Home Service Committee, '''1972'''

- Zedner, Lucia, ''The criminological foundations of penal policy: essays in honour of Roger Hood'', Oxford: Oxford University Press, '''2003''', ISBN 0199265097

Stephen Hobhouse

2025-10-08T23:08:19Z

Avenza: Millora de l'artícul

Stephen Henry Hobhouse (5 d'agost de 1881 – 2 d'abril de 1961) fon un activiste anglés per la pau, reformador penitenciari i escritor religiós.

== Familia ==
Stephen Henry Hobhouse naixqué en [[Pitcombe]], Somerset, Anglaterra. Fon el fill major d'[[Henry Hobhouse]], un acabalat terratinent i diputat del Partit Lliberal entre 1885 i 1906, i de Margaret Heyworth Potter. En abdós branques de la seua família hi havia diversos reformistes i polítics progressistes:

- Com a diputat, el seu pare fon un dels impulsors de la Llei d'Educació de 1902.

- La seua prima paterna [[Emily Hobhouse]] (1860–1926) fon coneguda per cridar l'atenció sobre els camps de concentració britànics en Suràfrica durant la [[Segona Guerra Bóer]]. Les seues idees varen influir profundament en Stephen.<ref>Zedner, p. 248</ref>

- El seu cosí patern [[Leonard Trelawny Hobhouse]] (1864–1929) fon sociòlec i un dels fundadors del [[lliberalisme social]].

- El seu germà [[Arthur Hobhouse]] (1886–1965) fon l'arquitecte del sistema de parcs nacionals d'Anglaterra i Gales.

- La seua tia materna Catherine Courtney, Baronesa Courtney de Penwith (1847–1929), fon treballadora social i internacionalista.

- La seua tia materna [[Beatrice Webb]] (1858–1943) fon sociòloga, economista i reformadora social, i va eixercitar un paper clau en la fundació de la [[London School of Economics and Political Science]] i de la [[Societat Fabiana]].

- El seu yayo matern Richard Potter (1817–1892) fon president de la companyia ferroviària Great Western Railway.

- El seu besyayo matern Richard Potter (1778–1842) fon un diputat radical del Partit Lliberal.

== Educación i anys de formació ==
Stephen Hobhouse fon criat com a membre de l'[[Iglésia d'Anglaterra]].<ref>Brock, p. 14</ref> Estudià en [[Eton College|Eton]], a on obtingué premis tant en l'àmbit acadèmic com a deportiu, i en el Balliol College d'Oxford.<ref>Hochschild, pp. 220–222</ref> Despuix de graduar-se, va assistir a reunions quàqueres en Hampstead i en 1909 es convertí oficialment en membre de la [[Quaquers|Societat dels Amics]].

La [[Segona Guerra Bóer]] esclatà quan tenia 18 anys. En un principi recolzà la guerra, pero les seues opinions pronte foren qüestionades per la seua prima Emily. “Aixina, sense dubte, fon com la meua ment es va preparar per al despertar”. Lo que ell va considerar com un despertar sorgí de la llectura en 1902 d'un fullet de [[Lev Tolstoi|Lev Tolstói]]. Este escrit tingué una profunda influència en ell I a partir d'eixe moment es convertí en un fervent [[Pacifisme|pacifiste]].

Treballà com a funcionari durant sèt anys en el Consell d'Educació. Durant les [[Guerres Balcàniques de 1912–1913]], renuncià al seu càrrec per a viajar a [[Constantinoble]] com a voluntari en una missió d'ajuda quàquera que assistia a refugiats, i pogué vore de primera mà els estralls que pot causar la guerra.

== Matrimoni ==
En abril de 1915, Hobhouse es casà en [[Rosa Waugh]]. La va conéixer en un sopar organisat per a activistes cristians. Ella també era activiste i passà tres mesos en presó per distribuir panflets pacifistes. Rosa fon una autora prolífica. Junts escrigueren una biografia de [[Samuel Hahnemann]], el fundador de l'[[homeopatia]]. Abdós Hobhouse eren creents en l'homeopatia, i Stephen traduí artículs per a l'''Homeopathic Journal''.

Com a fill major d'una família adinerada, Stephen estava destinat a heretar una gran fortuna, pero, influït novament per Tolstói, renuncià a la seua herència. Ell i la seua esposa adoptaren un estil de vida de pobrea, vivint en [[Hoxton]], llavors un barri marginal de l'est de Londres. Al mateix temps, s'uniren als [[quàquers]] i s'involucraren activament en el servici quàquer.

== Pacifisme i presó ==
Hobhouse fon reclutat per l'eixèrcit en 1916.

En un tribunal celebrat en agost d'eixe any, se li concedix una exenció del servici militar en la condició de que s'unira a l'Unitat d'Ambulàncies dels Amics. No obstant, com a [[Objecció de consciència|objector de consciència]] absolutiste o incondicional, Hobhouse es negà tant a acceptar la decisió com a apelar contra ella. Ignorà una orde per a presentar-se en els quarters, fon arrestat per la policia civil, dut davant un tribunal de magistrats i entregat a l'eixèrcit. Es negà igualment a posar-se l'uniforme militar, fon somés a consell de guerra i condenat a presó en [[treballs forçats]].

Hobhouse fon posat en confinament solitari perque es va negar a obedir la “Regla del Silenci”, que prohibia als presoners parlar entre ells. Escrigué a la seua esposa: “L'esperit de l'amor exigix que parle en els meus companyers de presó, l'esperit de la veritat que els parle obertament”.

A mitan de 1917, despuix de 112 dies en presó seguits d'una segona condena, la seua salut va començar a deteriorar-se ràpidament. Sempre havia segut fràgil: anteriorment havia sofrit crisis nervioses i febra escarlatina. La seua esposa estava indignada pel tracte que va rebre en presó, i alguns afirmaren que mai recuperà completament la salut. En 1917, Hobhouse escrigué:<blockquote>Casi tots els aspectes de la vida en presó pareixen estar deliberadament dissenyats per a destruir el sentit de la pròpia personalitat, el poder d'elecció i iniciativa, els instints de possessió, el concepte d'un mateix com un ser destinat a amar i servir als seus pròxims. El seu propi nom és borrat i es convertix en un número; A.3.21 i D.2.65 foren dos de les meues designacions. Ell i els seus companyers són contats meticulosament cada volta que se'ls trasllada d'un lloc a un atre, de manera típicament mecànica. Està, per supost, contínuament baix clau, ignorat llevat com a objecte de vigilància.</blockquote>La seua mare, Margaret, era partidària de la [[Primera Guerra Mundial]], en la que varen servir tres dels seus quatre fills: el menor, Paul Edward, va morir en març de 1918. No obstant, estava decidida a salvar la vida del seu fill major Stephen i a cridar l'atenció sobre la situació dels 1.350 objectors de consciència que llavors estaven encarcerats.

Ella sostenia que els “absolutistes” com Stephen devien rebre un perdó real o ser lliberats per a reincorporar-se a la vida civil. Margaret va elaborar un panflet titulat ''I Appeal unto Caesar: the case of the conscientious objectors'', en una introducció del clasiciste i figura pública [[Gilbert Murray]], en la que es donava a conéixer la difícil situació dels objectors de consciència. El fullet va vendre més de 18.000 eixemplars. (Investigacions recents de Jo Vellacott han revelat que el verdader autor de l'alegat fon [[Bertrand Russell]]). Esta activa campanya pública contà en el recolzament discret de l'influent [[Alfred Milner]], amic de la família. El cas de Stephen Hobhouse fon plantejat per primera volta en el Parlament el 9 de juliol de 1917. La campanya tingué èxit i en decembre de 1917 Stephen, junt en uns 300 objectors de consciència més, va ser lliberat de presó per motius de salut.

En presó, Hobhouse conegué a [[Fenner Brockway]], un “socialiste efusiu” i companyer activiste contra la guerra. Despuix del conflicte, abdós varen escriure ''English Prisons Today'', patrocinat pel Comité d'Investigació del Sistema Penitenciari. Este llibre, publicat en 1922, fon una crítica al sistema penitenciari anglés i donà inici a una ona de reformes carcelàries que continua fins a hui.

== Escrits ==
Hobhouse escrigué numerosos llibres sobre la reforma penitenciària, el quaquerisme i la religió. Algunes de les seues obres seleccionades inclouen:

- '''1918''' ''The silence system in British prisons''. London: Hoxton. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/83702276 83702276].

- '''1919''' ''Joseph Sturge, his life and work''. London. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/187101825 187101825].

- '''1919''' ''An English prison from within''. London: G. Allen & Unwin. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/60734929 60734929].

- '''1922''' ''English prisons to-day: being the report of the Prison system enquiry committee''. London: Longmans, Green and co. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/4619955 4619955].

- '''1927''' ''William Law and eighteenth century Quakerism''. London. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/466191746 466191746].

- '''1934''' ''Margaret Hobhouse and her family''. Rochester [Eng.]: Stanhope Press. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/7161818 7161818].

- '''1937''' ''Isaac Newton and Jacob Boehme''. Belgrade. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/36931558 36931558].

- '''1948''' ''Selected Mystical Writing of William Law''. New York: Harper. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/8408065 8408065].

- '''1944?''' ''Christ and our enemies''. London: Society for Promoting Christian Knowledge. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/8970134 8970134].

- '''1946''' ''A Christian's outline of belief''. London: Fellowship of Reconciliation. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/43490560 43490560].

- '''1951''' ''Forty years and an epilogue an autobiography (1881–1951)''. London: J. Clarke. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/612886400 612886400].

- '''1952''' ''The autobiography of Stephen Hobhouse, reformer, pacifist, Christian''. Boston: Beacon Press. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/3463052 3463052].

- '''1954''' ''A discourse on the life to come''. London: Independent Press. [[OCLC]] [https://search.worldcat.org/es/title/4392028 4392028].

== Llistat de referències ==

=== Fonts ===
- Brock, Peter, ''These strange criminals : an anthology of prison memoirs by conscientious objectors to military service from the Great War to the Cold War'', Toronto: University of Toronto Press, '''2004''', <nowiki>ISBN 0802087078</nowiki>

- Hobhouse, Rosa Waugh, ''Life of Christian Samuel Hahnemann, founder of homeopathy'', New Delhi: B. Jain, '''2001''', <nowiki>ISBN 8170216850</nowiki>

- Hochschild, Adam, ''To end all wars : a story of loyalty and rebellion, 1914-1918'', Boston: Houghton Mifflin Harcourt, '''2011''', <nowiki>ISBN 0618758283</nowiki>

- Moorehead, Caroline, ''Bertrand Russell: a life'', New York: Viking, '''1993''', <nowiki>ISBN 067085008X</nowiki>

- Rae, John, ''Conscience and Politics - The British Government and the Conscientious Objector to Military Service 1916-1919'', Oxford University Press, '''1970''', <nowiki>ISBN 0192151762</nowiki>

- Vellacott, Jo, ''Bertrand Russell and the pacifists in the First World War'', New York: St. Martin's Press, '''1981''', <nowiki>ISBN 031207705X</nowiki>

- Wills, David W, ''Stephen Henry Hobhouse: a twentieth-century Quaker saint'', London, Friends Home Service Committee, '''1972'''

- Zedner, Lucia, ''The criminological foundations of penal policy: essays in honour of Roger Hood'', Oxford: Oxford University Press, '''2003''', ISBN 0199265097

Stephen Hobhouse

2025-10-08T22:53:06Z

Avenza: Creació de la pàgina

Ray Monk

2025-10-08T19:10:54Z

Avenza: Millora de l'artícul

Ray Monk FRSL (naixcut el 15 de febrer de 1957) és un biógraf britànic reconegut per les seues biografies de [[Ludwig Wittgenstein]], [[Bertrand Russell]] i [[Robert Oppenheimer|J. Robert Oppenheimer]]. És professor emèrit de filosofia en l'[[Universitat de Southampton]], a on va ensenyar en diversos càrrecs des de 1992 fins a 2018.<ref>[https://www.southampton.ac.uk/philosophy/about/staff/rm.page "Professor Ray Monk | Philosophy | University of Southampton"]. ''www.southampton.ac.uk''.</ref><ref name=":0">[https://www.pdcnet.org/pdc/bvdb.nsf/purchase_mobile?openform&fp=cogito&id=cogito_1992_0006_0002_0057_0060 "An Interview with Ray Monk"]. ''Cogito''. '''6''' (2): 57–61. 1 July 1992. [[Doi (identifier)|doi]]:[https://www.pdcnet.org/cogito/content/cogito_1992_0006_0002_0057_0060 10.5840/cogito19926228] – via www.pdcnet.org.</ref><ref>[https://x.com/Raymodraco/status/1024230159556206592 "x.com"].</ref>

== Biografia ==
Monk es graduà en un Màster en Filosofia per l'[[Universitat de York]] en 1979. Posteriorment va obtindre un Màster en Humanitats en l'[[Universitat d'Oxford]].<ref name=":0" />

Guanyà el [[Premi John Llewellyn Rhys]] en 1990 i el [[Premi Duff Cooper]] en 1991 per la seua aclamada biografia de [[Ludwig Wittgenstein]], ''Ludwig Wittgenstein: The Duty of Genius''. La seua biografia en dos volums de [[Bertrand Russell]] es va publicar en 1996 i 2001. La seua biografia de [[Robert Oppenheimer|J. Robert Oppenheimer]] es publicà en 2012.

Des de 2012 ha escrit ocasionalment per al [[New Statesman]], contribuint en artículs sobre filòsofs i sobre el [[veganisme]].<ref>[https://www.newstatesman.com/author/ray-monk "Writers"]. ''www.newstatesman.com''. Retrieved 1 May 2018.</ref><ref>[https://www.southampton.ac.uk/philosophy/news/2017/11/08-ray-monk-on-veganism-in-the-new-statesman.page "Ray Monk on veganism in the New Statesman"]. [[University of Southampton]].</ref>

En 2015 fon elegit membre de la [[Royal Society of Literature]].<ref>[https://rsliterature.org/fellows/ray-monk/ "Ray Monk"]. ''[[Royal Society of Literature]]''. September 2023.</ref>

== Obres ==
- ''Ludwig Wittgenstein: The Duty of Genius''. New York, NY: Penguin Books. '''1991'''. <nowiki>ISBN 978-0-14-015995-0</nowiki>.<ref>[https://mostlyaboutstories.com/wittgenstein-duty-of-genius-monk-review/ "Ray Monk's Ludwig Wittgenstein: The Duty of Genius"]. 2 August 2021.</ref>

- ''Bertrand Russell: The Spirit of Solitude 1872–1921''. London: Vintage Books, '''1996'''.

- ''Russell''. London: Weidenfeld & Nicolson, '''1997'''.

- ''Bertrand Russell: The Ghost of Madness 1921–1970''. London: Vintage Books, '''2001'''.

- ''How to Read Wittgenstein''. London: Granta, '''2005'''.

- "Ludwig Wittgenstein: A Sketch of His Life" (chapter in ''A Companion to Wittgenstein'', edited by Hans-Johann Glock and John Hyman. Wiley-Blackwell, '''2017''')

- Monk, Ray ('''2012'''). ''Robert Oppenheimer: A Life Inside the Center''. New York; Toronto: Doubleday. <nowiki>ISBN 978-0-385-50407-2</nowiki>.

- Monk, Ray ('''2012'''). ''Robert Oppenheimer: A Life Inside the Center''. London: Jonathan Cape/Random House. <nowiki>ISBN 978-0224-062626</nowiki>.

- ''Inside the Centre: The Life of J. Robert Oppenheimer''. London: Jonathan Cape, '''2012'''; ''Robert Oppenheimer: A Life Inside the Center''. New York: Doubleday, 2013.

- Monk, Ray ('''2014'''). ''Robert Oppenheimer: A Life Inside the Center'' (First Anchor books ed.). New York: Anchor Books. <nowiki>ISBN 978-0385722049</nowiki>.<ref>Maslin, Janet (27 May 2013). [https://www.nytimes.com/2013/05/28/books/robert-oppenheimer-a-life-inside-the-center-by-ray-monk.html "Rough-Edged Atomic Pioneer"]. ''[[The New York Times]]''. Retrieved 23 July 2023.</ref>

== Referències ==
<references />
{{Traduït de|en|Ray_Monk}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Filòsofs en anglés]]
[[Categoria:Filòsofs britànics]]
[[Categoria:Biógrafs]]
[[Categoria:Científics britànics]]
[[Categoria:Acadèmics de l'Universitat de Southampton]]
[[Categoria:Biógrafs britànics]]
[[Categoria:Guanyadors del Premi John Llewellyn Rhys]]
[[Categoria:Britànics]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Ray Monk

2025-10-08T19:09:49Z

Avenza: Millora de les referències

Ray Monk FRSL (naixcut el 15 de febrer de 1957) és un biógraf britànic reconegut per les seues biografies de [[Ludwig Wittgenstein]], [[Bertrand Russell]] i [[J. Robert Oppenheimer]]. És professor emèrit de filosofia en l'[[Universitat de Southampton]], a on va ensenyar en diversos càrrecs des de 1992 fins a 2018.<ref>[https://www.southampton.ac.uk/philosophy/about/staff/rm.page "Professor Ray Monk | Philosophy | University of Southampton"]. ''www.southampton.ac.uk''.</ref><ref name=":0">[https://www.pdcnet.org/pdc/bvdb.nsf/purchase_mobile?openform&fp=cogito&id=cogito_1992_0006_0002_0057_0060 "An Interview with Ray Monk"]. ''Cogito''. '''6''' (2): 57–61. 1 July 1992. [[Doi (identifier)|doi]]:[https://www.pdcnet.org/cogito/content/cogito_1992_0006_0002_0057_0060 10.5840/cogito19926228] – via www.pdcnet.org.</ref><ref>[https://x.com/Raymodraco/status/1024230159556206592 "x.com"].</ref>

== Biografia ==
Monk es graduà en un Màster en Filosofia per l'[[Universitat de York]] en 1979. Posteriorment va obtindre un Màster en Humanitats en l'[[Universitat d'Oxford]].<ref name=":0" />

Guanyà el [[Premi John Llewellyn Rhys]] en 1990 i el [[Premi Duff Cooper]] en 1991 per la seua aclamada biografia de [[Ludwig Wittgenstein]], ''Ludwig Wittgenstein: The Duty of Genius''. La seua biografia en dos volums de [[Bertrand Russell]] es va publicar en 1996 i 2001. La seua biografia de [[J. Robert Oppenheimer]] es publicà en 2012.

Des de 2012 ha escrit ocasionalment per al [[New Statesman]], contribuint en artículs sobre filòsofs i sobre el [[veganisme]].<ref>[https://www.newstatesman.com/author/ray-monk "Writers"]. ''www.newstatesman.com''. Retrieved 1 May 2018.</ref><ref>[https://www.southampton.ac.uk/philosophy/news/2017/11/08-ray-monk-on-veganism-in-the-new-statesman.page "Ray Monk on veganism in the New Statesman"]. [[University of Southampton]].</ref>

En 2015 fon elegit membre de la [[Royal Society of Literature]].<ref>[https://rsliterature.org/fellows/ray-monk/ "Ray Monk"]. ''[[Royal Society of Literature]]''. September 2023.</ref>

== Obres ==
- ''Ludwig Wittgenstein: The Duty of Genius''. New York, NY: Penguin Books. '''1991'''. <nowiki>ISBN 978-0-14-015995-0</nowiki>.<ref>[https://mostlyaboutstories.com/wittgenstein-duty-of-genius-monk-review/ "Ray Monk's Ludwig Wittgenstein: The Duty of Genius"]. 2 August 2021.</ref>

- ''Bertrand Russell: The Spirit of Solitude 1872–1921''. London: Vintage Books, '''1996'''.

- ''Russell''. London: Weidenfeld & Nicolson, '''1997'''.

- ''Bertrand Russell: The Ghost of Madness 1921–1970''. London: Vintage Books, '''2001'''.

- ''How to Read Wittgenstein''. London: Granta, '''2005'''.

- "Ludwig Wittgenstein: A Sketch of His Life" (chapter in ''A Companion to Wittgenstein'', edited by Hans-Johann Glock and John Hyman. Wiley-Blackwell, '''2017''')

- Monk, Ray ('''2012'''). ''Robert Oppenheimer: A Life Inside the Center''. New York; Toronto: Doubleday. <nowiki>ISBN 978-0-385-50407-2</nowiki>.

- Monk, Ray ('''2012'''). ''Robert Oppenheimer: A Life Inside the Center''. London: Jonathan Cape/Random House. <nowiki>ISBN 978-0224-062626</nowiki>.

- ''Inside the Centre: The Life of J. Robert Oppenheimer''. London: Jonathan Cape, '''2012'''; ''Robert Oppenheimer: A Life Inside the Center''. New York: Doubleday, 2013.

- Monk, Ray ('''2014'''). ''Robert Oppenheimer: A Life Inside the Center'' (First Anchor books ed.). New York: Anchor Books. <nowiki>ISBN 978-0385722049</nowiki>.<ref>Maslin, Janet (27 May 2013). [https://www.nytimes.com/2013/05/28/books/robert-oppenheimer-a-life-inside-the-center-by-ray-monk.html "Rough-Edged Atomic Pioneer"]. ''[[The New York Times]]''. Retrieved 23 July 2023.</ref>

== Referències ==
<references />
{{Traduït de|en|Ray_Monk}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Filòsofs en anglés]]
[[Categoria:Filòsofs britànics]]
[[Categoria:Biógrafs]]
[[Categoria:Científics britànics]]
[[Categoria:Acadèmics de l'Universitat de Southampton]]
[[Categoria:Biógrafs britànics]]
[[Categoria:Guanyadors del Premi John Llewellyn Rhys]]
[[Categoria:Britànics]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Ray Monk

2025-10-08T18:59:08Z

Avenza: Millora de categories

Ray Monk

2025-10-08T18:55:38Z

Avenza: Millora de categories

Ray Monk

2025-10-08T18:52:57Z

Avenza: Creació de la pàgina

G. E. Moore

2025-10-08T15:37:23Z

Avenza: Millora de l'artícul

George Edward Moore OM FBA (4 de novembre de 1873 – 24 d'octubre de 1958) fon un filòsof anglés que, junt en [[Bertrand Russell]], [[Ludwig Wittgenstein]] i anteriorment [[Gottlob Frege]], es va contar entre els iniciadors de la [[filosofia analítica]]. Ell i Russell començaren a restar importància a l'idealisme, llavors predominant entre els filòsofs britànics, i es varen fer coneguts per defendre conceptes del [[sentit comú]] i per les seues contribucions a l'[[ètica]], l'[[epistemologia]] i la [[metafísica]]. Es dia que posseïa una "personalitat i caràcter moral excepcionals". [[Ray Monk]] ho va calificar com "el filòsof més venerat de la seua época".

Com a professor de Filosofia en l'[[Universitat de Cambridge]], exercí influència pero es va mantindre al marge del [[Grup de Bloomsbury]], un conjunt informal d'intelectuals. Va ser editor de la revista ''[[Mind]]''. Fon membre dels [[Apòstols de Cambridge]] entre 1894 i 1901, acadèmic de la [[British Academy]] des de 1918, i va presidir el Cambridge University Moral Sciences Club entre 1912 i 1944. [[Humaniste]] convençut, va presidir la British Ethical Union (actualment [[Humanists UK]]) durant el periodo de 1935 a 1936.

== Biografia ==
George Edward Moore naixqué en [[Upper Norwood]], al surest de [[Londres]], el 4 de novembre de 1873. Fon el tercer de sèt fills de Daniel Moore, mege, i Henrietta Sturge. El seu yayo fon l'escritor [[George Moore]]. El seu germà major, [[Thomas Sturge Moore]], va ser poeta, escritor i gravador.

Va rebre la seua educació en [[Dulwich College]] i, en 1892, començà els seus estudis en el [[Trinity College]] de Cambridge, a on es formà en estudis clàssiques i ciències morals. Obtingué una doble primera classe en els exàmens del [[tripos]]. En 1898 fon nomenat Fellow del Trinity i més tart ocupà el càrrec de Professor de Filosofia Mental i Llògica en l'[[Universitat de Cambridge]] entre 1925 i 1939.

Hui en dia, Moore és conegut principalment per la seua defensa del [[no-naturalisme ètic]], el seu émfasis en el [[sentit comú]] com a método filosòfic i per la paradoxa que du el seu nom. Fon admirat i influït també per atres filòsofs i per alguns membres del [[Grup de Bloomsbury]]. Pero, a diferència del seu colega i admirador [[Bertrand Russell]] —qui durant alguns anys considerà que Moore encarnava el seu "ideal de geni"—, actualment és poc conegut fora de l'àmbit acadèmic. Els ensajos de Moore són reconeguts per la seua claritat, estil mesurat i pel tractament metòdic i pacient dels problemes filosòfics. Fon crític en la filosofia moderna per la seua falta d'alvanços, que considerava un marcat contrast en el progrés espectacular de les [[ciències naturals]] des de la Renaixença. Entre les seues obres més célebres es troben ''[[Principia Ethica]]'' i els seus ensajos “La refutació de l'idealisme”, “[[Una defensa del sentit comú]]” i “Una prova del món extern”.

Moore fon un membre important i admirat del reservat grup dels [[Apòstols de Cambridge]], un círcul de discussió format per membres de l'èlit intelectual britànica. En aquell moment, un atre integrant, [[Bertrand Russell]], de 22 anys, va escriure: “Casi ho venere com si fora un deu. Mai he sentit una admiració tan desmesurada per ningú”, i més tart afirmaria que “durant alguns anys va encarnar el meu ideal de geni. En aquells dies era bell i prim, en una expressió casi inspirada, tan profundament apassionada com la de [[Baruch Spinoza|Spinoza]]”.

Entre 1918 i 1919, Moore fon president de la [[Societat Aristotèlica]], un grup dedicat a l'estudi sistemàtic de la filosofia, el seu desenroll històric, els seus métodos i problemes. En 1951 fon nomenat membre de l'[[Orde al Mèrit]], distinció que li fon otorgada en el [[Palau de Buckingham]] pel rei Jorge VI. Despuix de conversar en el monarca, Moore tornà al coche a on ho esperava la seua esposa i li va dir: “¿Saps que el rei mai havia sentit parlar de [[Ludwig Wittgenstein|Wittgenstein]]?”

Moore muigué en [[Anglaterra]], en l'Evelyn Nursing Home, el 24 d'octubre de 1958. Fon incinerat en el Crematori de Cambridge el 28 d'octubre de 1958 i les seues cendres foren inhumades en el cementeri [[Parish of the Ascension Burial Ground]] de la ciutat. La seua esposa, Dorothy Ely (1892–1977), també fon soterrada allí. Junts tingueren dos fills: el poeta [[Nicholas Moore]] i el compositor Timothy Moore.

== Filosofia ==

=== Ètica ===
La seua influent obra ''[[Principia Ethica]]'' fon una de les principals fonts d'inspiració per a la reacció contra el [[naturalisme ètic]] (vejau el [[no-naturalisme ètic]]) i és en part responsable de l'interés per la [[Metaètica|metaética]] que va caracterisar al pensament filosòfic del sigle XX.

==== Falàcia naturalista ====
Moore afirmà que els arguments filosòfics poden patir una confusió entre l'us d'un terme en un argument particular i la definició d'eixe terme (en tots els arguments). A esta confusió la va denominar la [[falàcia naturalista]]. Per eixemple, un argument ètic pot sostindre que si un objecte posseïx certes propietats, llavors eixe objecte és “bo”. Un [[Hedonisme|hedoniste]] podria argumentar que els objectes “plaenters” són objectes “bons”. Atres teòrics podrien sostindre que les coses “complexes” són coses “bones”. Moore sosté que, inclús si tals arguments foren correctes, no proporcionen definicions del terme “bo”. La propietat de la “bondat” no pot definir-se. Solament pot mostrar-se i aprehendre's. Qualsevol intent de definir-la (X és bo si posseïx la propietat I) simplement traslladarà el problema (¿Per qué l'I-itat és bona en primer lloc?).

==== Argument de la qüestió oberta ====
L'argument de Moore sobre la indefinibilitat de “bo” (i, per tant, sobre la falàcia que implica la “falàcia naturalista”) sol denominar-se l'[[argument de la qüestió oberta]]; es presenta en el §13 de ''[[Principia Ethica]]''. Este argument tracta sobre la naturalea d'afirmacions com “Tot lo que és plaenter també és bo” i la possibilitat de formular preguntes com “¿És bo que x siga plaenter?”. Segons Moore, estes preguntes estan obertes i dites afirmacions són significatives; i seguiran sent-ho sense importar qué se substituïxca per “plaer”. Moore conclou d'açò que qualsevol anàlisis del valor està condenat al fracàs. En atres paraules, si el valor poguera analisar-se, llavors tals preguntes i afirmacions serien trivials i evidents. Ya que no ho són en absolut, el valor deu ser indefinible.

Els crítics dels arguments de Moore a voltes sostenen que ell està apelant a problemes generals sobre l'anàlisis (cf. la [[paradoxa de l'anàlisis]]), en lloc de revelar alguna cosa especial sobre el valor. L'argument depén clarament de la suposició de que, si “bo” fora definible, seria una [[Veritat llògica|veritat analítica]] sobre “bo”, una suposició que molts realistes morals contemporàneus com [[Richard Boyd]] i [[Peter Railton]] rebugen. Atres respostes apelen a la distinció fregeana entre [[sentit i referència]], admetent que els conceptes de valor són especials i ''sui generis'', pero insistint que les propietats de valor no són més que propietats naturals (una estratègia similar a l'adoptada pels materialistes no reductius en la [[filosofia de la ment]]).

==== Lo bo com indefinible ====
Moore sostenia que la bondat no pot ser analisada en térmens de cap atra propietat. En ''[[Principia Ethica]]'', escriu:<blockquote>Pot ser cert que totes les coses que són bones també són alguna cosa més, aixina com és cert que totes les coses que són grogues produïxen un cert tipo de vibració en la llum. I és un fet que l'Ètica busca descobrir quins són eixes atres propietats que pertanyen a totes les coses que són bones. Pero massa filòsofs han cregut que, en nomenar eixes atres propietats, estaven en realitat definint lo bo; que eixes propietats, de fet, no eren simplement "atres", sino absolutament i completament idèntiques a la bondat. (Principia, § 10 ¶ 3)</blockquote>Per lo tant, no podem definir "bo" explicant-ho en atres paraules. Solament podem senyalar una cosa o una acció i dir: "Això és bo". De manera similar, no podem descriure-li a una persona naixcuda completament cega qué és exactament el color groc. Solament podem mostrar-li a una persona en vista un tros de paper groc o un retall de tela groga i dir: "Això és groc".

==== Lo bo com una propietat no natural ====
Ademés de classificar lo "bo" com indefinible, Moore també destacà que es tracta d'una propietat no natural. Açò significa que no pot ser comprovada ni verificada empírica o científicament: no és analisable per mig de la "ciència natural".

==== Coneiximent moral ====
Moore va sostindre que, una volta descartats els arguments basats en la [[falàcia naturalista]], les qüestions sobre la bondat intrínseca solament podien resoldre's apelant a lo que ell (seguint a Sidgwick) va denominar "intuïcions morals": proposicions evidents per sí mateixes que s'imponen al pensament moral, pero que no són susceptibles de prova ni refutació directa (''Principia'', § 45). Com a resultat d'esta postura, molts autors posteriors ho han descrit com a defensor de l'[[intuicionisme ètic]]. No obstant, Moore va voler distinguir les seues opinions de les que comunament es descrivien com "intuicionistes" en l'época en que s'escrigué ''Principia Ethica'':<blockquote>Per a expressar el fet de que les proposicions ètiques de la meua primera classe [proposicions sobre lo que és bo com a fi en sí mateixa] són incapaços de ser provades o refusades, he seguit en ocasions l'us de Sidgwick en cridar-les "intuïcions". Pero pregaria que s'observe que no soc un "intuicioniste" en el sentit ordinari del terme. El propi Sidgwick pareix no haver segut mai plenament conscient de l'enorme importància de la diferència que distinguix el seu intuicionisme de la doctrina comuna, que generalment ha segut denominada en eixe nom. El intuicionista pròpiament dit es distinguix per sostindre que les proposicions de la meua segona classe —proposicions que afirmen que certa acció és correcta o un deure— són incapaços de prova o refutació per mig de qualsevol investigació sobre els resultats de tals accions. Yo, pel contrari, estic tan interessat en sostindre que les proposicions d'este tipo no són "intuïcions", com en sostindre que les proposicions de la meua primera classe sí ho són. — G. I. Moore, ''[[Principia Ethica]]'', Prefaci ¶ 5</blockquote>Moore diferenciava la seua postura de la dels intuicionistes deontològics, ço és, els qui afirmaven que les "intuïcions" podien determinar qué accions eren correctes o exigides pel [[deure]]. Moore, com [[Consecuencialisme|consecuencialiste]], argumentava que els "deures" i les regles morals podien determinar-se investigant els efectes d'accions particulars o tipos d'accions (''Principia'', § 89), i que, per tant, eren qüestions d'investigació empírica més que objectes directes d'intuïció (''Principia'', § 90). Segons Moore, les "intuïcions" no revelaven la correcció o incorrecció d'accions específiques, sino únicament quines coses eren bones en sí mateixes, com a fins que deuen ser perseguits.

=== Interpretació asimètrica del valor ===
Algunes interpretacions del marc ètic de Moore sugerixen que este admet una asimetria entre el sofriment i la felicitat. Segons esta visió, l'importància moral de previndre o aliviar el sofriment intens podria ser major que la de promoure estats comparables de felicitat. En ''[[Principia Ethica]]'', Moore destaca que “la consciència del dolor intens… pot sostindre's com un gran mal”, i contrasta açò en la significació moral més llimitada del plaer intens. Esta perspectiva ha segut utilisada per a respalar l'idea de que les millores en l'extrem negatiu de l'espectre experiencial tenen major pes axiològic que les millores equivalents en l'extrem positiu.

==== Acció correcta, deure i virtut ====
Moore sosté que les ''accions correctes'' són aquelles que produïxen el major be possible. La dificultat d'açò radica en el fet que les conseqüències de la majoria de les accions són massa complexes per a que pugam tindre-les en conte adequadament, especialment les conseqüències a llarc determini. Per això, Moore sugerix que la definició de deure es llimita a allò que generalment produïx millors resultats que les alternatives provables en un futur relativament propenc. Que una determinada regla d'acció constituïxca també un ''deure'' depén, en certa mida, de les condicions de la societat corresponent, encara que els ''deures'' coincidixen en gran part en lo que recomana el sentit comú. Les virtuts, com l'honestitat, poden definir-se a la seua volta com a ''disposicions permanents'' per a complir en els deures.

=== Prova de l'existència d'un món extern ===
Un dels aspectes més importants en el desenroll filosòfic de Moore va ser el seu desacort en l'[[idealisme]] que dominava la filosofia britànica (representat per les obres dels seus antics professors [[F. H. Bradley]] i [[John McTaggart]]), i la seua defensa de lo que ell considerava una forma de [[realisme]] basada en el "sentit comú". En el seu ensaig de 1925 "''[[A Defence of Common Sense]]''", argumentà contra l'idealisme i l'[[escepticisme]] respecte al món extern, alegant que estos no podien oferir raons per a acceptar que les seues premisses metafísiques foren més plausibles que les raons que tenim per a acceptar les afirmacions del sentit comú sobre el nostre coneiximent del món—afirmacions que els escèptics i idealistes deuen negar. Moore ilustrà este punt de forma célebre en el seu ensaig de 1939 "''Proof of an External World''", en el que presentà un argument basat en el sentit comú contra l'escepticisme: alçà la seua mà dreta i digué "Ací hi ha una mà", després alçà l'esquerra i digué "I ací hi ha una atra", concloent que hi ha a lo manco dos objectes externs en el món, i que per tant sap (segons este argument) que existix un món extern. Com era d'esperar, no tots els partidaris dels dubtes escèptics varen trobar completament convincent el método argumentatiu de Moore. No obstant, Moore defenia la seua postura alegant que els arguments escèptics pareixen requerir invariablement una apelació a "intuïcions filosòfiques" que tenim moltes menys raons per a acceptar que les afirmacions del sentit comú que supostament refusen. L'argument de "Ací hi ha una mà" també va influir en [[Ludwig Wittgenstein]], qui va passar els seus últims anys desenrollant un nou enfocament per a l'argument de Moore en les observacions que varen ser publicades pòstumament baix el títul ''[[On Certainty]]''.

=== La paradoxa de Moore ===
Moore també és recordat per cridar l'atenció sobre la peculiar inconsistència que implica enunciar una frase com "Està plovent, pero no crec que estiga plovent", un enigma que ara es coneix comunament com la "[[paradoxa de Moore]]". L'enigma radica que pareix incoherent que algú afirme tal frase; no obstant, no pareix haver cap contradicció llògica entre "Està plovent" i "No crec que estiga plovent", ya que la primera és una afirmació sobre el clima i la segona una afirmació sobre la creència d'una persona respecte al clima, i és perfectament possible, des del punt de vista llògic, que ploga mentres una persona no creu que estiga plovent.

Ademés del propi treball de Moore sobre la paradoxa, l'enigma també inspirà una gran cantitat de reflexions per part de [[Ludwig Wittgenstein]], qui va descriure la paradoxa com l'idea filosòfica més impressionant que Moore havia introduït jamai. Es diu que quan Wittgenstein va escoltar per primera volta esta paradoxa una nit (la qual Moore havia expost prèviament en una conferència), va córrer fins a la residència de Moore, ho tragué del llit i insistí que Moore li repetira tota la conferència.

=== Totalitats orgàniques ===
La descripció que fa Moore del principi de la [[totalitat orgànica]] és sumament clara, encara que constituïx una variant d'un patró que va començar en Aristóteles:<blockquote>El valor d'un tot no deu assumir-se com a igual a la suma dels valors de les seues parts (''[[Principia Ethica|Principia]]'', § 18).</blockquote>Segons Moore, un agent moral no pot examinar la "bondat" inherent a les distintes parts d'una situació, assignar un valor a cada una d'elles i en acabant generar una suma per a obtindre una idea del seu valor total. Un escenari moral és un ensamblage complex de parts, i el seu valor total sol sorgir de les relacions entre eixes parts, no del seu valor individual. La metàfora orgànica resulta, per tant, molt apropiada: els organismes biològics pareixen tindre propietats emergents que no es troben en cap de les seues parts individuals. Per eixemple, el cervell humà pareix exhibir una capacitat per al pensament, encara que cap de les seues neurones posseïxca tal capacitat per sí sola. De la mateixa manera, un escenari moral pot tindre un valor distint al de la suma dels seus components.

Per a comprendre l'aplicació del principi orgànic a les qüestions de valor, potser siga millor considerar l'eixemple principal de Moore: una consciència que experimenta un objecte bell. Per a vore cóm funciona el principi, el pensador realisa un "aïllament reflexiu", és dir, l'acte d'aïllar un concepte determinat en una espècie de context nul i determinar el seu valor intrínsec. En el nostre eixemple, podem vore fàcilment que, per sí sols, els objectes bells i les consciències no són coses particularment valioses. Poden tindre cert valor, pero quan considerem el valor total d'una consciència que experimenta un objecte bell, pareix superar la simple suma d'eixos valors. Per lo tant, el valor d'un tot no deu assumir-se com a igual a la suma dels valors de les seues parts.

== Obres ==
A continuació es presenta una relació d'algunas obres de G. E. Moore en llengua anglesa:

- G. E. Moore, "The Nature of Judgment" ('''1899''')

- G. E. Moore ('''1903'''). "IV.—Experience and Empiricism". ''Proceedings of the Aristotelian Society''. 3: 80–95. doi:10.1093/aristotelian/3.1.80.

- G. E. Moore, ''Principia Ethica'' ('''1903''')

- G. E. Moore, "Review of Franz Brentano's ''The Origin of the Knowledge of Right and Wrong''" ('''1903''')

- G. E. Moore, "The Refutation of Idealism" ('''1903''')

- G. E. Moore ('''1904'''). "VII.—Kant's Idealism". ''Proceedings of the Aristotelian Societ''y. 4: 127–140. doi:10.1093/aristotelian/4.1.127.

- G. E. Moore, "The Nature and Reality of the Objects of Perception" (1905–6)

- G. E. Moore ('''1908'''). "III.—Professor James' "Pragmatism"". ''Proceedings of the Aristotelian Society''. 8: 33–77. doi:10.1093/aristotelian/8.1.33.

- G. E. Moore ('''1910'''). "II.—The Subject-Matter of Psychology". ''Proceedings of the Aristotelian Society''. 10: 36–62. doi:10.1093/aristotelian/10.1.36.

- G. E. Moore, ''Ethics'' ('''1912''')

- G. E. Moore, "Some Judgments of Perception" ('''1918''')

- G. E. Moore, Philosophical Studies ('''1922''') [papers published 1903–21]

- G. E. Moore, "The Conception of Intrinsic Value"

- G. E. Moore, "The Nature of Moral Philosophy"

- G. E. Moore, "Are the Characteristics of Things Universal or Particular?" ('''1923''')

- G. E. Moore, "A Defence of Common Sense" ('''1925''')

- G. E. Moore and F. P. Ramsey, Facts and Proposition (Symposium) ('''1927''')

- W. Kneale and G. E. Moore, "Symposium: Is Existence a Predicate?" ('''1936''')

- G. E. Moore, "An Autobiography," and "A reply to my critics," in: The Philosophy Of G. E. Moore. ed. Schilpp, Paul Arthur ('''1942''').

- G. E. Moore, Some Main Problems of Philosophy ('''1953''') [lectures delivered 1910–11]

- G. E. Moore, Ch. 3, "Propositions"

- G. E. Moore, Philosophical Papers ('''1959''')

- G. E. Moore, Ch. 7: "Proof of an External World"

- "Margin Notes by G. E. Moore on The Works of Thomas Reid ('''1849''': With Notes by Sir William Hamilton)".

- G. E. Moore, The Early Essays, edited by Tom Regan, Temple University Press ('''1986''').

- G. E. Moore, The Elements of Ethics, edited and with an introduction by Tom Regan, Temple University Press, ('''1991''').

- G. E. Moore, 'On Defining "Good,'" in Analytic Philosophy: Classic Readings, Stamford, CT: Wadsworth, '''2002''', pp. 1–10. <nowiki>ISBN 0-534-51277-1</nowiki>.

G. E. Moore

2025-10-06T23:40:35Z

Avenza: Millora de l'artícul

G. E. Moore

2025-10-06T23:29:02Z

Avenza: Millora de l'artícul

G. E. Moore

2025-10-06T22:29:15Z

Avenza: Millora de l'artícul

G. E. Moore

2025-10-06T11:12:54Z

Avenza: Millora de l'artícul

G. E. Moore

2025-10-05T19:31:33Z

Avenza: Creació de la pàgina

Bertrand Russell

2025-10-05T19:03:17Z

Avenza: Correcció d'errors

Teoria de conjunts ingènua

2025-10-02T21:39:25Z

Avenza: Millora de categories

La teoria de conjunts ingènua és una de vàries teories de conjunts utilisades en l'estudi dels [[fonaments de les matemàtiques]]. A diferència de les [[Teoria de conjunts axiomàtica|teories de conjunts axiomàtiques]], que es definixen per mig de [[llògica formal]], la teoria ingènua es presenta de forma informal, en llenguage natural. Descriu els aspectes dels [[conjunts matemàtics]] que són familiars en la [[matemàtica discreta]] (per eixemple, els [[diagrames de Venn]] i el raonament simbòlic sobre la seua [[àlgebra booleana]]), i resulta suficient per a l'us quotidià dels conceptes de teoria de conjunts en les matemàtiques contemporànees.

Els conjunts tenen una gran importància en matemàtiques; en els tractaments formals moderns, la majoria dels objectes matemàtics (números, relacions, funcions, etc.) es definixen en térmens de conjunts. La teoria de conjunts ingènua és adequada per a molts propòsits, i ademés servix com a punt de partida cap a enfocaments més formals.

<references />{{Traduït de|en|Naive_set_theory}}
* [https://en.wikipedia.org/wiki/Naive_set_theory]

[[Categoria:Teoria de conjunts]]
[[Categoria:Sistemes de teoria de conjunts]]

Teoria de conjunts ingènua

2025-10-02T21:37:30Z

Avenza: Creació de la pàgina

Categoria:Teoria de conjunts

2025-10-02T21:31:37Z

Avenza: Creació de la categoria

L'artícul principal d'esta categoria és la [[teoria de conjunts]].

- La [[teoria de conjunts ingènua]] és la forma original desenrollada pels matemàtics a finals del sigle XIX, que tracta els conjunts simplement com a coleccions d'elements.

- La [[teoria de conjunts axiomàtica]] és una formulació rigorosa basada en sistemes d'axiomes, desenrollada com a resposta al descobriment de contradiccions fonamentals en la teoria ingènua (com la [[paradoxa de Russell]]). En este enfocament, els conjunts no es definixen com a coleccions d'elements, sino com a entitats abstractes que complixen certs axiomes. La noció intuïtiva de “colecció de coses” s'utilisa únicament com a motivació informal per a construir el sistema formal.

- La [[teoria de conjunts interna]] és una extensió axiomàtica que permet identificar de forma llògicament coherent elements ''illimitats'' (enormement grans) i ''infinitesimals'' dins del conjunt dels [[números reals]].

- Diverses versions de la [[llògica]] han donat lloc a tipos particulars de conjunts, com els [[conjunts difusos]] en la [[llògica difusa]].

Teoria de conjunts

2025-10-02T21:20:32Z

Avenza: Millora de categories

La teoria de conjunts és la branca de la [[llògica matemàtica]] que estudia els conjunts, els quals poden descriure's informalment com a coleccions d'objectes. Encara que poden reunir-se objectes de qualsevol tipo en un conjunt, la teoria de conjunts —com a branca de les [[Matemàtica|matemàtiques]]— s'ocupa principalment d'aquells que són rellevants per a les matemàtiques en el seu conjunt.

L'estudi modern de la teoria de conjunts va ser iniciat pels matemàtics alemans [[Richard Dedekind]] i [[Georg Cantor]] en la década de 1870. En particular, Georg Cantor és generalment considerat el fundador de la teoria de conjunts. Els sistemes no formalisats investigats durant esta etapa primerenca es coneixen baix el nom de teoria de conjunts ingènua. Despuix del descobriment de paradoxes dins de la teoria de conjunts ingènua (com la [[paradoxa de Russell]], la [[paradoxa de Cantor]] i la [[paradoxa de Burali-Forti]]), es varen propondre diversos sistemes axiomàtics al començament del sigle XX, entre els quals la teoria de conjunts de Zermelo–Fraenkel (en o sense l'axioma d'elecció) seguix sent el més conegut i estudiat.

La teoria de conjunts s'utilisa freqüentement com a sistema fundacional per a tota la matemàtica, especialment en la forma de la teoria de conjunts de Zermelo–Fraenkel en l'axioma d'elecció. Ademés del seu paper fundacional, la teoria de conjunts proporciona el marc per a desenrollar una teoria matemàtica de [[l'infinit]], i té diverses aplicacions en [[informàtica]] (com en la [[teoria de l'àlgebra relacional]]), [[filosofia]], [[semàntica formal]] i [[dinàmica evolutiva]]. El seu atractiu fundacional, junt en les seues paradoxes i les seues implicacions per al concepte d'infinit i les seues múltiples aplicacions, han convertit a la teoria de conjunts en un àrea de gran interés per als [[llògics]] i [[filòsofs de la matemàtica]]. L'investigació contemporànea en teoria de conjunts comprén una àmplia gama de temes, des de l'estructura de la recta dels números reals fins a l'estudi de la consistència dels grans cardinals.

== Educació matemàtica ==
A mida que la teoria de conjunts va guanyar popularitat com a fonament de les matemàtiques modernes, sorgí recolzament a l'idea d'introduir els conceptes bàsics de la [[teoria de conjunts ingènua]] des de les primeres etapes de l'[[educació matemàtica]].

En [[Estats Units]], durant la década de 1960, l'experiment de la "[[Nova Matemàtica]]" buscà ensenyar teoria de conjunts bàsica, entre atres conceptes abstractes, a estudiants de primària, pero va rebre numeroses crítiques. El currículum de matemàtiques en les escoles europees seguí esta tendència i actualment inclou la matèria en distints nivells a lo llarc de tots els cursos. Els [[diagrames de Venn]] s'utilisen àmpliament per a explicar relacions bàsiques entre conjunts a estudiants de primària (encara que [[John Venn]] els va idear originalment com a part d'un procediment per a evaluar la validea d'[[inferències]] en la [[llògica de térmens]]).

La teoria de conjunts s'utilisa per a introduir als estudiants en els [[operadors llògics]] (NO, I, O), i en la descripció semàntica o per regles (tècnicament, definició intensional) de conjunts (per eixemple, "mesos que comencen en la lletra ''A''"), la qual cosa pot ser útil per a deprendre programació informàtica, ya que la [[llògica booleana]] s'utilisa en diversos [[llenguages de programació]]. Aixina mateix, els conjunts i atres objectes similars com els multiconjunts i les llistes són tipos de senyes comunes en informàtica i programació.

Ademés, certs conjunts s'utilisen freqüentment en l'[[Educació matemàtica|ensenyança matemàtica]] (com els conjunts ℕ de números naturals, ℤ de números sancers, ℝ de números reals, etc.). Estos s'utilisen habitualment en definir una [[funció matemàtica]] com una relació d'un conjunt (el domini) a un atre conjunt (el codomini o image).
<references />
<references />
{{Traduït de|en|Set_theory}}
* [https://en.wikipedia.org/wiki/Set_theory]

[[Categoria:Teoria de conjunts]]
[[Categoria:Llògica matemàtica]]
[[Categoria:Métodos formals]]
[[Categoria:Georg Cantor]]

Teoria de conjunts

2025-10-02T21:14:52Z

Avenza: Referència traducció

La teoria de conjunts és la branca de la [[llògica matemàtica]] que estudia els conjunts, els quals poden descriure's informalment com a coleccions d'objectes. Encara que poden reunir-se objectes de qualsevol tipo en un conjunt, la teoria de conjunts —com a branca de les [[Matemàtica|matemàtiques]]— s'ocupa principalment d'aquells que són rellevants per a les matemàtiques en el seu conjunt.

L'estudi modern de la teoria de conjunts va ser iniciat pels matemàtics alemans [[Richard Dedekind]] i [[Georg Cantor]] en la década de 1870. En particular, Georg Cantor és generalment considerat el fundador de la teoria de conjunts. Els sistemes no formalisats investigats durant esta etapa primerenca es coneixen baix el nom de teoria de conjunts ingènua. Despuix del descobriment de paradoxes dins de la teoria de conjunts ingènua (com la [[paradoxa de Russell]], la [[paradoxa de Cantor]] i la [[paradoxa de Burali-Forti]]), es varen propondre diversos sistemes axiomàtics al començament del sigle XX, entre els quals la teoria de conjunts de Zermelo–Fraenkel (en o sense l'axioma d'elecció) seguix sent el més conegut i estudiat.

La teoria de conjunts s'utilisa freqüentement com a sistema fundacional per a tota la matemàtica, especialment en la forma de la teoria de conjunts de Zermelo–Fraenkel en l'axioma d'elecció. Ademés del seu paper fundacional, la teoria de conjunts proporciona el marc per a desenrollar una teoria matemàtica de [[l'infinit]], i té diverses aplicacions en [[informàtica]] (com en la [[teoria de l'àlgebra relacional]]), [[filosofia]], [[semàntica formal]] i [[dinàmica evolutiva]]. El seu atractiu fundacional, junt en les seues paradoxes i les seues implicacions per al concepte d'infinit i les seues múltiples aplicacions, han convertit a la teoria de conjunts en un àrea de gran interés per als [[llògics]] i [[filòsofs de la matemàtica]]. L'investigació contemporànea en teoria de conjunts comprén una àmplia gama de temes, des de l'estructura de la recta dels números reals fins a l'estudi de la consistència dels grans cardinals.

== Educació matemàtica ==
A mida que la teoria de conjunts va guanyar popularitat com a fonament de les matemàtiques modernes, sorgí recolzament a l'idea d'introduir els conceptes bàsics de la [[teoria de conjunts ingènua]] des de les primeres etapes de l'[[educació matemàtica]].

En [[Estats Units]], durant la década de 1960, l'experiment de la "[[Nova Matemàtica]]" buscà ensenyar teoria de conjunts bàsica, entre atres conceptes abstractes, a estudiants de primària, pero va rebre numeroses crítiques. El currículum de matemàtiques en les escoles europees seguí esta tendència i actualment inclou la matèria en distints nivells a lo llarc de tots els cursos. Els [[diagrames de Venn]] s'utilisen àmpliament per a explicar relacions bàsiques entre conjunts a estudiants de primària (encara que [[John Venn]] els va idear originalment com a part d'un procediment per a evaluar la validea d'[[inferències]] en la [[llògica de térmens]]).

La teoria de conjunts s'utilisa per a introduir als estudiants en els [[operadors llògics]] (NO, I, O), i en la descripció semàntica o per regles (tècnicament, definició intensional) de conjunts (per eixemple, "mesos que comencen en la lletra ''A''"), la qual cosa pot ser útil per a deprendre programació informàtica, ya que la [[llògica booleana]] s'utilisa en diversos [[llenguages de programació]]. Aixina mateix, els conjunts i atres objectes similars com els multiconjunts i les llistes són tipos de senyes comunes en informàtica i programació.

Ademés, certs conjunts s'utilisen freqüentment en l'[[Educació matemàtica|ensenyança matemàtica]] (com els conjunts ℕ de números naturals, ℤ de números sancers, ℝ de números reals, etc.). Estos s'utilisen habitualment en definir una [[funció matemàtica]] com una relació d'un conjunt (el domini) a un atre conjunt (el codomini o image).
<references />
<references />
{{Traduït de|en|Set_theory}}
* [https://en.wikipedia.org/wiki/Set_theory]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Filòsofs en anglés]]
[[Categoria:Filòsofs britànics]]
[[Categoria:Científics]]
[[Categoria:Científics britànics]]
[[Categoria:Matemàtics]]
[[Categoria:Matemàtics britànics]]
[[Categoria:Pacifistes]]
[[Categoria:Objectors de consciència britànics]]
[[Categoria:Premis Nobel de Lliteratura]]
[[Categoria:Britànics]]
[[Categoria:Ateus]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Teoria de conjunts

2025-10-02T21:12:14Z

Avenza: Redacció d'apartat

Llogicisme

2025-10-02T15:44:03Z

Avenza: Creació de la pàgina “llogicisme” (en treball encara).

En la filosofia de les matemàtiques, el llogicisme és una corrent de pensament que sosté una o vàries tesis segons les quals —baix algun significat coherent de llògica— les matemàtiques són una extensió de la llògica, part o la totalitat de les matemàtiques són reduible a la llògica, o be part o la totalitat de les matemàtiques poden ser modelades dins de la llògica. Bertrand Russell i Alfred North Whitehead varen defendre este programa, iniciat per Gottlob Frege i posteriorment desenrollat per Richard Dedekind i Giuseppe Peano.

Usuari:Avenza

2025-10-02T10:15:36Z

Avenza: Pàgina nova, en el contingut: «== Sobre mi == ¡Hola! Soc Avenza, un entusiasta del coneiximent, especialment interessat en la filosofia, les matemàtiques i l'història de les idees. M'apass…»

== Sobre mi ==
¡Hola! Soc Avenza, un entusiasta del coneiximent, especialment interessat en la filosofia, les matemàtiques i l'història de les idees. M'apassiona contribuir a L'Enciclopèdia com a ferramenta d'accés lliure en saber, i m'esforce per millorar artículs relacionats en la filosofia analítica, la llògica, la teoria de conjunts i el pensament filosòfic.

== Compromís ab la llengua valenciana ==
També colabore activament en l'Enciclopèdia en valencià, perque considere que és una de les millors formes de fomentar el coneiximent en la nostra llengua pròpia, lliure de coaccions o imposicions. Crec en el valor de construir espais plurals a on el saber es compartixca en respecte per la diversitat llingüística i cultural.

== Interessos ==
* Filosofia analítica i continental
* Història de la matemàtica
* Teoria de conjunts i llògica formal
* Semàntica, epistemologia i metafísica
* Divulgació científica i educativa

== Contribucions destacades ==
* Traducció i millora d'artículs filosòfics des de l'anglés al valencià
* Revisió d'artículs sobre llògica i matemàtica
* Participació en discussions sobre estil i neutralitat en temes filosòfics

== Contacte ==
Pots deixar-me un mensage en el meu [[Usuari:Avenza/Discussió|pàgina de discussió]]. Sempre estic obert a colaborar i deprendre d'atres wikipedistes.

---

Teoria de conjunts

2025-10-02T10:03:27Z

Avenza: Creació de la página de "Teoria de conjunts"

Bertrand Russell

2025-10-02T09:54:04Z

Avenza: Revisió del llistat d'obres (en treball encara)

Bertrand Russell

2025-10-01T12:53:55Z

Avenza: Llistat d'obres afegit (en treball encara)

Bertrand Russell

2025-10-01T12:01:35Z

Avenza: Revisió de l'introducció (en treball encara).

'''Bertrand Arthur William Russell''', tercer comte Russell, OM, FRS ([[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]], 18 de maig de 1872 – † [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]], 2 de febrer de 1970), fon un [[filòsof]], llògic, [[matemàtic]] i intelectual públic britànic. Va tindre influència en les [[matemàtiques]], la [[llògica]], la [[teoria de conjunts]] i diverses àrees de la [[filosofia analítica]].

Fon un dels llògics més destacats de principis del [[sigle XX]] i fundador de la filosofia analítica, junt en el seu predecessor [[Gottlob Frege]], el seu amic i colega [[G. I. Moore]], i el seu alumne i protegit [[Ludwig Wittgenstein]]. Russell, junt en Moore, va liderar la “revolta britànica contra l'idealisme”. Junt al seu antic professor [[A. N. Whitehead]], Russell va escriure ''[[Principia Mathematica]]'', una fita en el desenroll de la [[llògica clàssica]] i un important intent de reduir tota la matemàtica a la llògica (vejau [[llogicisme]]). El seu artícul ''On Denoting'' ha segut considerat un “paradigma de la filosofia”.

Russell fon [[Pacifisme|pacifiste]], defensor de [[l’antiimperialisme]] i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la [[Primera Guerra Mundial]], i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'[[Adolf Hitler]], abans de canviar d'opinió en 1943, descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'[[Estats Units]] en la [[Guerra de Vietnam]] i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.

En 1950, Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan (1932), la Medalla Sylvester (1934), el Premi Kalinga (1957) i el Premi Jerusalem (1963).{{Biografia|
|nom =Bertrand Russell
|image = [[Archiu:Russell1907-2.jpg|197px]]
|peu = Bertrand Russell en l'any 1907
| data_naix = {{Data naiximent|1872|5|18}}
| lloc_naix = [[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]]
| data_mort = {{Data defunció i edat|1970|2|2|1872|5|18}}
|lloc_mort = [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]]
|nacionalitat = [[Gales|Galesa]]
|religió = [[Ateu]]
|ocupació = [[Matemàtic]], [[filòsof]], activiste
|fills =
|pares = Katherine Louisa Stanley i John Russell
|signatura =
}}

== Cites ==

{{Cita|Pots passar-te tota la teua vida creent que estàs defenent les teues idees, fins que descobrixes que realment estàs defenent les idees que te varen clavar en el cap.|Bertrand Russell}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Portraits of Bertrand Russell}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell Bertrand Russell en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Filòsofs en anglés]]
[[Categoria:Filòsofs britànics]]
[[Categoria:Científics]]
[[Categoria:Científics britànics]]
[[Categoria:Matemàtics]]
[[Categoria:Matemàtics britànics]]
[[Categoria:Pacifistes]]
[[Categoria:Objectors de consciència britànics]]
[[Categoria:Premis Nobel de Lliteratura]]
[[Categoria:Britànics]]
[[Categoria:Ateus]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]