L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Història contemporànea de la llengua valenciana

2016-06-02T08:14:07Z

Ampar Giner:

{{senserellevància}}
{{copyvio}}
La política i nostra llengua valenciana han estat unides durant el temps. Resenyarem ací els fets i les circumstàncies que s'han donat durant els últims temps, depenent del color polític, be del govern espanyol o del mateix govern valencià, durant el sigle XX fins a l'actualitat.

== Antecedents ==

A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.

La primera tentativa de normalisació de l'escritura per a Catalunya va sorgir per iniciativa, dels propis catalans, allà per l´any [[1891]], a l´entorn de la revista barcelonesa ''L´Avenç''. En aquelles hores els que intentaven la regularisació de dita escritura, entre els quals figurava [[Pompeu Fabra]], futur artífex de la normalisació artificial de la [[llengua catalana]], no pretenien absorbir les llengües [[llengua valenciana|valenciana]] i [[llengua balear|balear]], unificant-les en la catalana, sino simplement resoldre el seu propi problema de normalisació de l´ortografia, prenent com a base per a tota Catalunya, la modalitat llingüística de [[Barcelona]] (el barceloní), diferent a la de les atres comarques catalanes.

Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible per ser contra naturam'' (Revista l´Avenç, 31 de març de 1891). Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en [[1913]] per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de [[1917]]. Són les que estan actualment en vigor.

Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; més tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En [[1929]] alguns les adoptaren per a les Illes Balears.

== 1932 ==

La desorientació ortogràfica encara durava en Valéncia a principis de la tercera década d'este sigle. Dels escritors valencians, uns seguien l´ortografia espanyola, com els discípuls de [[Josep Nebot i Pérez|Nebot Pérez]]; atres, com el P. Fullana, preferien la propia valenciana, que reflectia la tradició i s'adequava a la fonètica pròpia; i atres, cregueren que l'ortografia catalana podria servir també per a la valenciana.

Certa discrepància en l'utilisacio de l'ortografia, duya al món lliterari valencià a incòrrer en divergències. La gran majoria d'escritors estaven d'acort en que s'havia de trobar solucions al problema i unificar l'escritura per a que la lliteratura valenciana adquirira el prestigi que mereixia.

Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort fon molt diferent de l'imaginat.

Esta falta d'unanimitat entre els escritors valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a eixemple de lo que havia ocorregut en Catalunya; esta aspiració fon arreplegada per uns quants dels nostres escritors agrupats al'entorn de la revista ''Taula de les Lletres valencianes'' d'inspiracio catalanista. Llançaren estos l'idea d'arribar a un acort ortogràfic a base de les normes adoptades per l'Institut d'Estudis Catalans, i d´organisar una reunió, que fon facilitada per la ''Societat Castellonenca de Cultura'', i que va tindre lloc el dia 21 de decembre de 1932, en la ciutat de Castelló.

Aixina que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la [[Llengua Valenciana]]. ¿Per qué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per a on colar-se i per la que podia impondre, en el [[Regne de Valéncia]], les més greus intencions absorcionistes. Pompeu Fabra, com alvançada del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els [[castellonencs]], quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discorrent una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació.

Dites [[Normes de Castelló|normes]] foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intenció dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castelló i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preambul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt alluntats del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana.

Les normes de Castelló establixen que per a modificar-les se necessitarà ''amples acords i maximes adhesions''. I això és cert, pero lo cert és també que les normes de Castelló no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que tindrien més avant les de l'Academia de Cultura Valenciana, conegudes com [[Normes d'El Puig]] o Normes de la RACV.

L'any 1932 era la gran ocasió per a l'estudi de l'ortografia valenciana, per a que no fora ni castellana ni catalana, sino una ortografia verdaderament valenciana, i aquella ocasió llastimosament es va perdre.

== 1964 ==

Tingué que transcórrer tota la llamentable creuada del 36, per a que se donara un atre fet que encara afonara més a la Llengua Valenciana i obrira una nova brecha en el valencianisme. Estem parlant de l'invasió premeditada i alevosa de l'[[Universitat Lliterària de Valéncia|Universitat]], per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que d'arqueologia n'havien ensenyat poca, "pero hem fet país". Ad estos els seguirien més tart els natius, com Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sánchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat.

En [[1964]] algunes veus s'alçaren contra esta invasió destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que "l'enemic el tenim dins de casa" i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians.

== 1979 ==

En l'any [[1979]], ans de la promulgació de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], un Real Decret (2003/79) regulava l'incorporació de l'[[idioma valencià]] en el sistema educatiu de la [[Comunitat Valenciana]].

== 1981-82 ==

La confecció i estudi de l'ortografia de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]], que durant més de cinc anys dugueren a terme un equip de filòlecs, pintorescament, llicenciats en filologia catalana, per l'Universitat Lliterària de Valéncia, se va presentar en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]], en el més de març de [[1981]] i, el notari de [[Massamagrell]] donà fe del plec de firmes de més de mil intelectuals i associacions valencianes, com aixina també, de cent deu mil firmes més, cotejades pel mateix notari, i depositades en el [[Banc de Santander]], recolzant ad esta obra valiosa i extraordinàriament minuciosa, per mig de la qual la RACV, dotà a la llengua dels valencians d'un instrument valiosíssim, perfectament adaptat a la sintàxis, la fonètica i la morfologia del nostre parlar que, ademés, l'avalà per mig d'una ''Documentació formal'', més tart publicada, en la qual se fa afermament del minuciós estudi que s'hagué de dur a terme, per a completar esta magnífica obra.

Les normes de l'Academia o [[Normes d'El Puig]], estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en [[1979]] i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en [[1981]], varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari de Massamagrell Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedràtics, professors, meges, farmacèutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Acadèmia per haver establit les normes ortogràfiques. El número i la calitat dels firmants supera extraordinàriament al número dels firmants de les normes de Castelló.

En l'any [[1982]], ya promulgat l'Estatut, l'Orde del 28 de juliol de la [[Conselleria d'Educació]] regulava l'incorporació de l'ensenyança del [[valencià]] als plans d'estudi d'Educació Preescolar, General Bàsica, Formació Professional i Bachillerat. I en el curs 1982-83 es donaven les primeres classes de valencià de la democràcia.

S'ha de dir que tot això, tant el Bolletí Oficial, com el Diari Oficial, com els llibres de text, com la documentació oficial, s'escrivia en valencià, és dir, en la normativa emesa per la Secció de Llengua i Lliteratura valencianes de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).

Se convoquen eleccions i triumfa el [[PSPV]]. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Primer atac polític al valencià, a nostra llengua valenciana.

== 1996 ==

Anys més tart, governa el [[PPCV|PP]] en Valéncia. [[Jordi Pujol]] amenaça a [[José María Aznar]] i l'obliga a que en la Comunitat Valenciana s'accepte l'unitat del valencià i el català -unitat que en realitat és una suplantació d'u per l'atre- per a deixar-lo governar en tranquilitat sense l'opressió dels partits catalans.

Aixina, des de [[Madrit]] se li obliga a [[Eduardo Zaplana]], llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per tal de tindre un ent valencià que sostinguera i regulara la normativa del català.

Zaplana, per a contentar encara més als amos, introduïx a la AVL, que ya s'havia creat, en el nou Estatut de l'any 2006. Tot això baix el nom de valencià per a no despertar massa sospites i enganyar a la gent i deixant a la RACV a un costat, com si fora un oixós empestat. En l'administració, l'ensenyança, els mijos de comunicació, etc. ya no se parla ni s'escriu en valencià.

Oficialment se fa en català, si be, la seua covardia els impedix dir-ho clarament per por a que el poble reaccione en contra d'ells. El segon atac greu a la llengua dels valencians és oficial.

== Supervivència del valencià ==

El valencià sobreviu com pot gràcies a moltes entitats culturals que seguixen escrivint en valencià, a un bon grapat d'escritors que tenen l'orgull i la valentia d'escriure en valencià encara que estiga prohibit i perseguit com en temps totalitaris i gens democràtics. Pero sobretot sobreviu perque la gent del carrer el parla, en abundància de castellanismes perque no ha tengut l'oportunitat de deprendre'l, pero el parla i el manté viu.

Destaquen dos institucions centenàries, per una banda [[Lo Rat Penat]], que oferix els seus cursos de valencià. Per l'atra, la [[RACV]], que seguix treballant pel valencià en valentia i pocs recursos econòmics. Edita diccionaris i gramàtiques de valencià. El seu treball és encomiable.

La [[AVL]], que rep subvencions millonàries enveja son treball i és incapaç de crear una producció normativa per a la llengua dels valencians, i en tanta calitat científica, com ho fa la Secció de llengua i lliteratura de la RACV.

== 2016 ==

El 30 de maig de 2016, la RACV celebra una Junta per a decidir si s'establix un acort de colaboració en la AVL. L'acort, promogut pel decà, deixa a la RACV sense ninguna possibilitat de participar en una possible adaptació de la normativa de la AVL al valencià. La secció de llengua i lliteratura, l'única que té competència i capacitat llingüística, s'opon a l'acort. També molts dels acadèmics de número. El decà, Federico Martínez Roda, que havia vist que la seua proposta d'acostament a la AVL estava en perill, recorre a la política i demana l'auxili dels representants polítics del moment, que per estatuts, corresponen a la Diputació i a l'Ajuntament de Valéncia. Aixina que, en aplegar l'hora de la votació, se presenten a la Junta 3 polítics que mai havien posat un peu en la Sèu de la RACV i que sempre s'han mostrat en contra de l'existència de l'institució i de la normativa del valencià de la mateixa: Maria Oliver, regidora de Podem-Podemos, i Glòria Tello, tinent d'Alcalde de Compromís, per part de l'Ajuntament de Valéncia i Xavier Rius, també de Compromís, per part la Diputació de Valéncia.

És mamprén la votació. No s'admet el vot que u dels acadèmics, que s'havia mostrat en contra de l'acort, havia enviat per correu en motiu de trobar-se hospitalisat, impedint la seua presència en la Junta. Cosa ya de per sí estranya, ya que en els estatuts no s'impedix el vot per correu. Un atre dels acadèmics emet un vot que es considera nul. Se produïx un empat en la votació: dèsset dels acadèmics voten en contra de l'acort. Els restants catorze voten a favor. També ho fan aixina els tres polítics. En total dèsset a favor. El vot de calitat del decà aprova l'acort. Un acort que no haguera segut possible sense els vots dels que mai s'han mostrat a favor de la RACV. Un fals acort. Pero un atac molt greu a la llengua dels valencians i a la seua normativa. Un atac als propis valencians. Al poble que la parla i que té dret a escriure-la i a ser reconeguda oficialment.

'''Jose Sanahuja com a President de Círcul Cívic Valencià en data 01/06/2016, ratifique que se li ha donat permís a Xavier per a utilisar el nostre artícul per a ficar-ho en la Uiquipèdia, i que puga estar a l'alcanç de tots.'''

== Bibliografia ==

* GUINOT I GALÁN, Josep Mª. Les normes de Castelló de 1932.

== Vore també ==

*[[Normes de Castelló]]
*[[Normes d'El Puig]]
*[[Pacte de Reus]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.circulocivico.org/2016/05/als-traidors-que-no-les-ixca-debades.html En permís de Círcul Cívic Valencià]
*[http://www.cardonavives.com/informe.asp Informe de la Cardona Vives enviat al CVC]
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria: Valencià]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
[[Categoria:AVLL]]

Història contemporànea de la llengua valenciana

2016-06-02T08:12:48Z

Ampar Giner:

{{senserellevància}}
{{copyvio}}
La política i nostra llengua valenciana han estat unides durant el temps. Resenyarem ací els fets i les circumstàncies que s'han donat durant els últims temps, depenent del color polític, be del govern espanyol o del mateix govern valencià, durant el sigle XX fins a l'actualitat.

== Antecedents ==

A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.

La primera tentativa de normalisació de l'escritura per a Catalunya va sorgir per iniciativa, dels propis catalans, alla per l´any [[1891]], a l´entorn de la revista barcelonesa ''L´Avenç''. En aquelles hores els que intentaven la regularisació de dita escritura, entre els quals figurava [[Pompeu Fabra]], futur artífex de la normalisació artificial de la [[llengua catalana]], no pretenien absorbir les llengües [[llengua valenciana|valenciana]] i [[llengua balear|balear]], unificant-les en la catalana, sino simplement resoldre el seu propi problema de normalisació de l´ortografia, prenent com a base per a tota Catalunya, la modalitat llingüística de [[Barcelona]] (el barceloní), diferent a la de les atres comarques catalanes.

Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible per ser contra naturam'' (Revista l´Avenç, 31 de març de 1891). Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en [[1913]] per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de [[1917]]. Són les que estan actualment en vigor.

Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; més tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En [[1929]] alguns les adoptaren per a les Illes Balears.

== 1932 ==

La desorientació ortogràfica encara durava en Valéncia a principis de la tercera década d'este sigle. Dels escritors valencians, uns seguien l´ortografia espanyola, com els discípuls de [[Josep Nebot i Pérez|Nebot Pérez]]; atres, com el P. Fullana, preferien la propia valenciana, que reflectia la tradició i s'adequava a la fonètica pròpia; i atres, cregueren que l'ortografia catalana podria servir també per a la valenciana.

Certa discrepància en l'utilisacio de l'ortografia, duya al món lliterari valencià a incòrrer en divergències. La gran majoria d'escritors estaven d'acort en que s'havia de trobar solucions al problema i unificar l'escritura per a que la lliteratura valenciana adquirira el prestigi que mereixia.

Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort fon molt diferent de l'imaginat.

Esta falta d'unanimitat entre els escritors valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a eixemple de lo que havia ocorregut en Catalunya; esta aspiració fon arreplegada per uns quants dels nostres escritors agrupats al'entorn de la revista ''Taula de les Lletres valencianes'' d'inspiracio catalanista. Llançaren estos l'idea d'arribar a un acort ortogràfic a base de les normes adoptades per l'Institut d'Estudis Catalans, i d´organisar una reunió, que fon facilitada per la ''Societat Castellonenca de Cultura'', i que va tindre lloc el dia 21 de decembre de 1932, en la ciutat de Castelló.

Aixina que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la [[Llengua Valenciana]]. ¿Per qué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per a on colar-se i per la que podia impondre, en el [[Regne de Valéncia]], les més greus intencions absorcionistes. Pompeu Fabra, com alvançada del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els [[castellonencs]], quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discorrent una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació.

Dites [[Normes de Castelló|normes]] foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intenció dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castelló i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preambul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt alluntats del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana.

Les normes de Castelló establixen que per a modificar-les se necessitarà ''amples acords i maximes adhesions''. I això és cert, pero lo cert és també que les normes de Castelló no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que tindrien més avant les de l'Academia de Cultura Valenciana, conegudes com [[Normes d'El Puig]] o Normes de la RACV.

L'any 1932 era la gran ocasió per a l'estudi de l'ortografia valenciana, per a que no fora ni castellana ni catalana, sino una ortografia verdaderament valenciana, i aquella ocasió llastimosament es va perdre.

== 1964 ==

Tingué que transcórrer tota la llamentable creuada del 36, per a que se donara un atre fet que encara afonara més a la Llengua Valenciana i obrira una nova brecha en el valencianisme. Estem parlant de l'invasió premeditada i alevosa de l'[[Universitat Lliterària de Valéncia|Universitat]], per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que d'arqueologia n'havien ensenyat poca, "pero hem fet país". Ad estos els seguirien més tart els natius, com Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sánchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat.

En [[1964]] algunes veus s'alçaren contra esta invasió destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que "l'enemic el tenim dins de casa" i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians.

== 1979 ==

En l'any [[1979]], ans de la promulgació de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], un Real Decret (2003/79) regulava l'incorporació de l'[[idioma valencià]] en el sistema educatiu de la [[Comunitat Valenciana]].

== 1981-82 ==

La confecció i estudi de l'ortografia de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]], que durant més de cinc anys dugueren a terme un equip de filòlecs, pintorescament, llicenciats en filologia catalana, per l'Universitat Lliterària de Valéncia, se va presentar en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]], en el més de març de [[1981]] i, el notari de [[Massamagrell]] donà fe del plec de firmes de més de mil intelectuals i associacions valencianes, com aixina també, de cent deu mil firmes més, cotejades pel mateix notari, i depositades en el [[Banc de Santander]], recolzant ad esta obra valiosa i extraordinàriament minuciosa, per mig de la qual la RACV, dotà a la llengua dels valencians d'un instrument valiosíssim, perfectament adaptat a la sintàxis, la fonètica i la morfologia del nostre parlar que, ademés, l'avalà per mig d'una ''Documentació formal'', més tart publicada, en la qual se fa afermament del minuciós estudi que s'hagué de dur a terme, per a completar esta magnífica obra.

Les normes de l'Academia o [[Normes d'El Puig]], estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en [[1979]] i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en [[1981]], varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari de Massamagrell Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedràtics, professors, meges, farmacèutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Acadèmia per haver establit les normes ortogràfiques. El número i la calitat dels firmants supera extraordinàriament al número dels firmants de les normes de Castelló.

En l'any [[1982]], ya promulgat l'Estatut, l'Orde del 28 de juliol de la [[Conselleria d'Educació]] regulava l'incorporació de l'ensenyança del [[valencià]] als plans d'estudi d'Educació Preescolar, General Bàsica, Formació Professional i Bachillerat. I en el curs 1982-83 es donaven les primeres classes de valencià de la democràcia.

S'ha de dir que tot això, tant el Bolletí Oficial, com el Diari Oficial, com els llibres de text, com la documentació oficial, s'escrivia en valencià, és dir, en la normativa emesa per la Secció de Llengua i Lliteratura valencianes de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).

Se convoquen eleccions i triumfa el [[PSPV]]. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Primer atac polític al valencià, a nostra llengua valenciana.

== 1996 ==

Anys més tart, governa el [[PPCV|PP]] en Valéncia. [[Jordi Pujol]] amenaça a [[José María Aznar]] i l'obliga a que en la Comunitat Valenciana s'accepte l'unitat del valencià i el català -unitat que en realitat és una suplantació d'u per l'atre- per a deixar-lo governar en tranquilitat sense l'opressió dels partits catalans.

Aixina, des de [[Madrit]] se li obliga a [[Eduardo Zaplana]], llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per tal de tindre un ent valencià que sostinguera i regulara la normativa del català.

Zaplana, per a contentar encara més als amos, introduïx a la AVL, que ya s'havia creat, en el nou Estatut de l'any 2006. Tot això baix el nom de valencià per a no despertar massa sospites i enganyar a la gent i deixant a la RACV a un costat, com si fora un oixós empestat. En l'administració, l'ensenyança, els mijos de comunicació, etc. ya no se parla ni s'escriu en valencià.

Oficialment se fa en català, si be, la seua covardia els impedix dir-ho clarament per por a que el poble reaccione en contra d'ells. El segon atac greu a la llengua dels valencians és oficial.

== Supervivència del valencià ==

El valencià sobreviu com pot gràcies a moltes entitats culturals que seguixen escrivint en valencià, a un bon grapat d'escritors que tenen l'orgull i la valentia d'escriure en valencià encara que estiga prohibit i perseguit com en temps totalitaris i gens democràtics. Pero sobretot sobreviu perque la gent del carrer el parla, en abundància de castellanismes perque no ha tengut l'oportunitat de deprendre'l, pero el parla i el manté viu.

Destaquen dos institucions centenàries, per una banda [[Lo Rat Penat]], que oferix els seus cursos de valencià. Per l'atra, la [[RACV]], que seguix treballant pel valencià en valentia i pocs recursos econòmics. Edita diccionaris i gramàtiques de valencià. El seu treball és encomiable.

La [[AVL]], que rep subvencions millonàries enveja son treball i és incapaç de crear una producció normativa per a la llengua dels valencians, i en tanta calitat científica, com ho fa la Secció de llengua i lliteratura de la RACV.

== 2016 ==

El 30 de maig de 2016, la RACV celebra una Junta per a decidir si s'establix un acort de colaboració en la AVL. L'acort, promogut pel decà, deixa a la RACV sense ninguna possibilitat de participar en una possible adaptació de la normativa de la AVL al valencià. La secció de llengua i lliteratura, l'única que té competència i capacitat llingüística, s'opon a l'acort. També molts dels acadèmics de número. El decà, Federico Martínez Roda, que havia vist que la seua proposta d'acostament a la AVL estava en perill, recorre a la política i demana l'auxili dels representants polítics del moment, que per estatuts, corresponen a la Diputació i a l'Ajuntament de Valéncia. Aixina que, en aplegar l'hora de la votació, se presenten a la Junta 3 polítics que mai havien posat un peu en la Sèu de la RACV i que sempre s'han mostrat en contra de l'existència de l'institució i de la normativa del valencià de la mateixa: Maria Oliver, regidora de Podem-Podemos, i Glòria Tello, tinent d'Alcalde de Compromís, per part de l'Ajuntament de Valéncia i Xavier Rius, també de Compromís, per part la Diputació de Valéncia.

És mamprén la votació. No s'admet el vot que u dels acadèmics, que s'havia mostrat en contra de l'acort, havia enviat per correu en motiu de trobar-se hospitalisat, impedint la seua presència en la Junta. Cosa ya de per sí estranya, ya que en els estatuts no s'impedix el vot per correu. Un atre dels acadèmics emet un vot que es considera nul. Se produïx un empat en la votació: dèsset dels acadèmics voten en contra de l'acort. Els restants catorze voten a favor. També ho fan aixina els tres polítics. En total dèsset a favor. El vot de calitat del decà aprova l'acort. Un acort que no haguera segut possible sense els vots dels que mai s'han mostrat a favor de la RACV. Un fals acort. Pero un atac molt greu a la llengua dels valencians i a la seua normativa. Un atac als propis valencians. Al poble que la parla i que té dret a escriure-la i a ser reconeguda oficialment.

'''Jose Sanahuja com a President de Círcul Cívic Valencià en data 01/06/2016, ratifique que se li ha donat permís a Xavier per a utilisar el nostre artícul per a ficar-ho en la Uiquipèdia, i que puga estar a l'alcanç de tots.'''

== Bibliografia ==

* GUINOT I GALÁN, Josep Mª. Les normes de Castelló de 1932.

== Vore també ==

*[[Normes de Castelló]]
*[[Normes d'El Puig]]
*[[Pacte de Reus]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.circulocivico.org/2016/05/als-traidors-que-no-les-ixca-debades.html En permís de Círcul Cívic Valencià]
*[http://www.cardonavives.com/informe.asp Informe de la Cardona Vives enviat al CVC]
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria: Valencià]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
[[Categoria:AVLL]]

Llínea 47 (Mija Distància)

2015-03-27T02:50:36Z

Ampar Giner:

[[Archiu:Alcoi 1984 viaje primer 592.jpg|thumbnail|Primer viage de l'automotor 592 de RENFE de Valéncia a Alcoy en abril de 1984.]]
La '''llínea 47''' (ans nomenada L4) de [[Renfe]] Mija Distància en la [[Comunitat Valenciana]] unix [[Alcoy]] en [[Valéncia]].

És un servici regional de ferrocarril convencional conegut popularment com a [[Valéncia]]-[[Xàtiva]]-[[Alcoy]]. El servici és una de les 7 llínees de mija distància de la [[Comunitat Valenciana]] explotada per [[Renfe Operadora]].

==Parades==
El seu trayecte habitual circula entre Valéncia i Alcoy, no obstant això, alguns servicis requerixen de canvi de tren en l'estació de Xàtiva. Els trens de Rodalies no tenen enllaç oficial en atres trens, per tant la duració del viage pot variar en realisar el transbordament en la [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)|llínea C-2 de rodalia]].

La duració aproximada del trayecte és d'1 hora i 48 minuts, i de 2 hores i 6 minuts en els servicis en parades en les estacions de Rodalies entre Valéncia i Xàtiva. L'estat de l'infraestructura de la llínea és molt deficient.

==Vore també==
* [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)]]

==Enllaços externs==
{{Commonscat|Train station of Alcoi}}
* [http://www.renfe.es Renfe]

[[Categoria:Llínees de Mija Distància en la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Alcoy]]

Catedral de Jaén

2015-03-27T02:28:56Z

Ampar Giner:

{{destacat}}
{{Edifici
|nom = Catedral de Jaén
|archiu = Catedral de Jaén - afloresm.jpg
|mida_archiu =
|peu = Catedral de Jaén
|tipo_edifici = [[Catedral]]
|arquitectes =
|arquitecte =
|començament = [[1249]]
|consagració =
|acabament = [[1691]]
|cronologia =
|localisació = [[Jaén]]
|coordenades = {{coord|37|45|54.7|N|3|47|23.24|W}}
|estil = [[Renaiximent]]
|materials_utilisats =
|sistema_constructiu =
|alçat =
|inclinació =
|image_a =
|mida_image_a = (només si la image és inferior a 250px)
|peu_a =
|planta =
|image_p =
|mida_image_p = (només si la image és inferior a 250px)
|peu_p =
|}}
La '''catedral de Jaén''', sèu de la [[diòcesis de Jaén]], és una [[catedral]] situada en la plaça de Santa Maria de la ciutat de [[Jaén]]. Es tracta d'una construcció d'estil [[renaiximent|renaixentiste]] concebuda, en la forma que se la pot vore hui en dia, en el [[sigle XVI]] en l'objectiu de substituir un temple gòtic anterior, i conclosa en l'any [[1691]], encara que s'hi feren afegits durant el [[sigle XVIII]]. La seua frontera principal, del [[sigle XVII]], és una de les principals obres del [[barroc espanyol]], i el seu [[cor (arquitectura)|cor]] [[neoclàssic]] és un dels més grans d'[[Espanya]].

És secularment un lloc de pelegrinage i custòdia de la [[relíquia]] del Sant Rostre o ''[[vera icona|La Verònica]]'', com se la coneix popularment, que està allojada en la capella major i s'expon al públic tots els divendres de l'any. Està dedicada a l'[[Assunció de Maria]] des de la consagració, en l'any [[1246]], de l'antiga Mesquita Major de la ciutat musulmana després de la seua conquesta per part de [[Ferrando III de Castella]].

== Construcció ==
[[Archiu:Catedral Jaén E20.jpg|300px|thumb|Image nocturna de la catedral de Jaén]]
Construïda en lloc sagrat des de la més remota antiguetat, i edificada de fet sobre una antiga [[mesquita]] aljama,<ref>Es diu mesquita aljama a mesquita que alberga una comunitat major i dispon de més servicis socials.</ref> la catedral primitiva, cap del ''Sant Regne de Jaén'' després de la reconquista cristiana, fon feta purificar per [[Ferran III de Castella]] en l'any [[1249]], que és quan es trasllada la seu episcopal de [[Baeza]] a Jaén. Es va proyectar inicialment en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], pero després de sofrir greus desperfectes per la incursió àrap en l'any [[1368]], s'hagué d'enderrocar i edificar-ne una de nova, durant el govern del [[bisbe]] [[Nicolás de Biedma]].

A causa de greus deficiències en la seua construcció, s'hagué de tornar a reconstruir a partir de [[1494]] (en l'any [[1500]] va ser requerit [[Enrique Egas]] per fer una taxació), en tanta mala sort, que en [[1525]] el [[cimbori]] tingué una ensulsiada, quan es tornà a emprendre la gran reforma per arribar fins a l'actual construcció [[renaiximent|renaixentista]].

Esta adaptació es va anar realisant en diferents fases i per això hi ha els diferents estils visibles. De fet, les restes de la catedral gòtica poden observar-se principalment en la part baixa de la cara oriental. Pertany a estes restes la famosa ''Mona en barret'', que s'observa asseguda sobre un cantó del [[fris]] gòtic.

Encara que l'obra renaixentista va durar més de 200 anys (des de [[1570]] fins a [[1802]]), i varen ser molts els [[arquitecte]]s que varen dirigir la seua construcció, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.

Un dels arquitectes que més varen influir en l'obra va ser el renaixentista [[Andrés de Vandelvira]], naixcut en l'any [[1509]]. Del seu proyecte de catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la [[cripta]] o panteó, ya que la construcció de la catedral renaixentista es va començar per la [[capçalera]]. La sagristia està considerada com una de les arquitectures més originals dins del renaiximent espanyol, la composició de la qual, en [[columna|columnes]] i [[Arc (arquitectura)|arcs]], resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver tingut al seu costat l'escultor [[Esteban Jamete]] per la realisació de la part escultòrica de les seues obres per la província, se li atribuïx, a la catedral de Jaén, la realisació de l<nowiki>'</nowiki>''Ecce Homo'', que es troba en la testera de la part dreta del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. A partir de la seua mort, en l'any [[1575]], se'n va fer càrrec el seu ajudant [[Alonso Barba]],{{cita|Com el propi Vandelvira mos diu al seu testament el [[16 d'abril]] de [[1575]] «...faig saber al Ilustríssim senyor bisbe de Jaén i als molt Ilustríssims senyors Deán i Cabildo de la Santa Església que la persona que jo tinc més satisfacció que podrà fer la referida obra i proseguir-la i acabar-la com cal és a Alonso Barba el qual a vint anys i més que en la meua companyia ha entés i entén a esta obra i en el qual tinc molt comunicat els secrets de la referida obra i li deixe el model d'ella i concorrent a la seua persona com concorren la referides qualitats millor en ell que en un atre estarà el referit mestrage declara'l per descàrrega de la meua consciència...». (pres de Vandelvira. Fernando Chueca. La referència original és de la Revista de «Don Lope de Sosa».)|}}
que va ser fidel seguidor del proyecte de Vandelvira. Tot l'interior de la catedral, a pesar dels diversos arquitectes que varen passar per la seua construcció, es va realisar seguint les traces que va deixar Vandelvira. El catedràtic d'Història de l'Art Pedro Galera Andreu, en la seua obra sobre este temple, afirma que «poques catedrals espanyoles oferixen una major unitat estilística que la de Jaén».

== Frontera principal ==
[[Archiu:Catedral Jaén E05.JPG|thumb|300px|Frontera principal de la catedral de Jaén]]
En la [[frontera]] principal (acabada a finals del [[segle XVII]]), s'observen tres portes d'accés i diverses balconades des de les quals s'exponia el Sant Rostre per beneir terres i gents. Mesura 32 metros d'altura per 33 d'amplària, sense incloure les torres.<ref> Carlos Garrido Torres. ''Andalucía, Patrimonio Artístico y Monumental''. 2000 Barcelona, IGSA pàg.52.</ref>

La frontera, realisada per [[Eufrasio López de Rojas]] entre [[1667]] i [[1688]], destaca especialment per la posada en escena d'un gran mostrari iconogràfic emmarcat per grans columnes, quasi tot ell magníficament esculpit per [[Pedro Roldán]], al qual es troben des de significats universals ([[Pares de l'Església]], [[rei Salomó|Salomó]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]], l'Assunció de la Verge, etc.) fins a particulars devocions locals (San Ferran, Santa Caterina i, sobretot, el Sant Rostre).
[[Archiu:Catedral Jaén E06.JPG|thumb|left|Torre de les Campanes.]]
Abans d'arribar a esta frontera es troba una llonja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realisada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.

Són precisament les dos torres les que donen al conjunt l'aspecte [[renaiximent|renaixentista]], encara que varen ser acabades a principis del [[segle XVIII]]. S'alcen a xixanta metros, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una [[balustrada]] de [[ferro]]; el segon cos és octogonal en huit obertures acabades en [[arc de mig punt|arcs de mig punt]], rematades en unes [[cúpula|cúpules]] esfèriques i, sobre estes, unes creus de ferro. La [[torre]] de l'esquerra és la nomenada de les Campanes, per haver-hi les nou [[campana|campanes]] de les que dispon la catedral. La més antiga és de l'any [[1546]].

Els arquitectes que varen intervindre en la seua construcció varen ser Eufrasio López de Rojas, el seu discípul Blas Antonio Delgado i, finalment, Miguel de Quesada.

<br />

== Portes ==
En la frontera principal hi ha tres portes d'entrada:
* '''Porta del Perdó o central'''. En el relleu, en la seua part superior, de la ''Verge de l'Assunció'' realisat per Julián Roldán. Als dos costats, dins d'unes fornícules, es troben les representacions de Sant Pere i Sant Pau i sobre la llinda hi ha un balcó des d'on es mostra la relíquia del Sant Rostre en dies especials. En la part interior hi ha el relleu del ''Nen Jesús entre els doctors'' de Pedro Roldán.
* '''Porta dels fidels'''. En una escultura de ''Sant Miquel'' de Julián Roldán i en la seua part interior el relleu de les ''Noces de Caná'' de Lucas González.
* '''Porta del clericat'''. Lucas González és l'autor de la image de ''Santa Caterina'' i en el seu interior es troba la ''Fugida a Egipte'' de Pedro Roldán.
<center><gallery>
Archiu:Catedral Jaén E08.JPG|'''Porta del Perdó''', en relleu de l'Assumpció per Julián Roldán
Archiu:Catedral Jaén E10.JPG|'''Porta dels fidels''', en image de Sant Miquel per Julián Roldán
Archiu:Catedral Jaén E07.JPG|'''Porta del clergat''', en image de Santa Caterina per Lucas González
</gallery></center>

La catedral té dos portes més:
[[Archiu:Catedral Jaén E17.JPG|thumb|200 px|Portada del nort realisada per [[Juan de Aranda Salazar|Juan de Aranda]].]]
* '''Portalada del sur'''. Realisada per Vandelvira, sobre el fris de la porta es troba un [[alt relleu]] de ''l'Assunció'', la porta té per coronament un [[frontó]] triangular. En el seu interior hi ha els relleus de la ''Circumcisió de Jesús'' i la ''Presentació de Jesús al Temple''.
* '''Portalada del nort'''. Realisada per [[Juan de Aranda Salazar]], en una ''Immaculada Concepció'' en la fornícula central sobre la porta i en les imàgens del [[Rei Salomó]] i [[David]] a banda i banda. També hi ha els escuts de la catedral i del bisbe [[Baltasar Moscoso y Sandoval]] (1619-1646). En el seu interior es representa, en relleus, el ''Naiximent'' i l'''Adoració dels Macs'', estos realisats per Luis de Aguilar l'any [[1564]]. Es va inaugurar en l'any [[1640]] en gran solemnitat, ya que en aquells dies estava molt arrelada la devoció a la Immaculada. En terra d'esta entrada hi ha enterrat el Degà de la catedral, Iñigo Fernández de Córdova, mort en [[1624]], que ho va voler aixina per tal de «ser chafat per tot aquell que la creués».

En la frontera oriental, l'escultor Miguel Verdiguier va realisar les imàgens de [[Melquisedec]], [[Samsó]], [[Isaac]] i [[David]], aixina com les del costat nort que representen la Caritat, la Gràcia, la Inocència i la Sabiduria.

== L'interior ==
[[Archiu:Volta de la Catedral de Jaén.jpg|thumb|left|Cúpula del creuer de la catedral de Jaén.]]
En l'interior es poden observar diferents estils que van des del [[renaiximent]] al [[churriguerisme]], passant pel [[neoclàssic]] o el [[barroc]].
Presenta planta de «saló», consta de tres naus dividides per esvelts i elegants [[pilar (arquitectura)|pilars]] cruciformes corintis bastant separats, coronats per [[volta|voltes vaïdes]].

L'esvelta [[cúpula]] del [[creuer (arquitectura)|creuer]] és obra de l'arquitecte [[Juan de Aranda Salazar]], és formada per una [[circumferència]] ornada de 12 metros de diàmetro i 50 metros d'altura, baix la qual a les seues [[Pechina (arquitectura)|pechines]], es troben els relleus de Sant Miquel, Sant Eufrasi, Sant Jaume i Santa Caterina. De la part superior de la circumferència s'eleva la [[volta]] en huit finestres, remata en una circumferència de dos metros i mig de diàmetro de la qual sorgix el [[llanternó]] que té cinc metros d'altura en huit [[finestra|finestres]] i rematat per una semiesfera en una creu de ferro per l'exterior.

=== Altar Major ===
El [[presbiteri]] elevat sobre el restant del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realisada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], en l'any [[1658]]. En cadascú dels seus quatre ànguls es troba colocat un àngel aguantant un llum d'[[argent]].

L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] ([[1789]]-[[1793]]). Situat en el terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] [[roig]] formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre este, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una atra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre en acabats de [[bronze]]; en el seu centre hi ha el sagrari emmarcat en guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat a [[Madrit]]. Consta de huit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per a rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en bronze.

Rodegen este templet les figures de sis àngels de marbre [[blanc]], realisats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].

L'actual taula de l'altar junt en la cadira episcopal són obra recent de l'escultor d'[[Andújar]] Manuel López.

=== Capella Major ===
[[Archiu:Jaén - Catedral, Capilla Mayor o del Santo Rostro 2.jpg|200px|thumb|Retaule major de la catedral]]
La primera construcció de la capella Major o del Sant Rostre (núm. 9 del pla), va ser baix el manament del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] en el [[segle XVI]], pero va haver de ser enderrocada i les noves obres varen ser fetes per l'arquitecte [[Juan de Aranda Salazar]] en el [[segle XVII]].

El retaule major consta de tres cossos en els quals es combinen els estils [[dòric]], [[jònic]] i [[corinti]], cobrint tota la capçalera de la capella. Fon realisat pels germans Sebastián i Francisco Solís.

En el primer cos, en la seua part central, es guarda el reliquiari d'orfebreria cordovesa que guarda el Sant Rostre cobert en una taula pintada per [[Sebastián Martínez]].
[[Archiu:SantoRostroJaen.jpg|left|175px|thumb|[[Relíquia]] del Sant Rostre]] Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre en dos claus, que dòna accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna d'argent i [[or]] que també necessita dos claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre.<ref>D'aquí ve el refrany de Jaén, que s'utilisa per resaltar el valor d'un objecte: «Cal guardar-lo com el Sant Rostre,''bajo siete llaves'' (en pany i clau)» </ref> Damunt d'esta càmara, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició fon donada a la ciutat per [[Ferran III el Sant]]. Es troben també en aquest pis del retaule, les imàgens de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. En els seus carrers laterals es troben pintures que representen la ''Trobada de Jesús en la creu i Maria camí del Calvari'' i ''Jesús despullat de les seues vestidures''.

En la part central del segon cos, d'orde jònic, es troba un [[alt relleu]] de la Verge de l'Assunció, obra de Sebastián Solís, mentres que als atres dos carrers estan colocades les pintures del ''Devallament de Jesús'' i el ''Senyor lligat a la Columna''.

El tercer cos és d'estil corinti, format per quatre [[columna|columnes]] de [[serpentina]] i hi ha un grup del Calvari, també de l'escultor Sebastián Solís, mentres que en els seus laterals hi trobem les imàgens de la Verge i Sant Joan; als costats d'este últim cos hi ha alegories escultòriques de les virtuts teologals: Fe, Esperança, Caritat i Religió.

En l'àtic del retaule hi ha una imàgens del Pare Etern en l'esfera a la mà, coronada per una creu.

==== «Santo Rostro» ====
Segons una tradició de [[Jaén]] es diu que a la seua catedral es guarda el [[Vel de la Verònica|llenç]] de la [[Santa Verònica|Verònica]] a on hi ha imprés el Sant Rostre de [[Jesús]]. Com a llegenda popular s'explica que Sant Eufrasi, (un dels set sants barons que varen vindre a evangelisar Espanya) és el que va conseguir del [[Papa|Sant Pare]] el regal del Sant Rostre per Jaén. La documentació que acreditava l'autenticitat de la [[relíquia]] va desaparéixer en una incursió musulmana de l'any [[1368]].<ref>La destrucció de l'archiu de la catedral en aquell any és una dada certa, ya que el document més antic que es conserva és una bula d'Urbà V de juliol de [[1378]]. Guillermo Alamo. ''Iglesia Catedral de Jaén. Historia e Imagen''. 1968.</ref>

El Sant Rostre va ser portat, a partir de l'any [[1246]], per [[Ferran III el Sant]] en les seues croades per [[Andalusia]] i no va ser tornat a la ciutat perqué el rei es va morir en l'any [[1252]]. Va ser en [[1376]] quan el bisbe de Jaén, [[Nicolás de Biedma]], la va poder portar des de [[Sevilla]] que era a on es trobava. Una referència d'este fet és la inscripció que hi ha en un retrat del bisbe que es troba en el Palau Episcopal de Jaén.{{cita|Don Nicolas de Biedma de Galícia, Ardiaca d'Ecija, va ser electe bisbe de Jaén per Urbà V i per Gregori XI. Any [[1376]]. Visitador de diversos bisbats en les ocupacions i d'atres es va portar en encert. Se'n diu que va restituir a esta Iglésia de Jaén la Santa Verónica que s'havia endut a Sevilla. Fon promogut per Sa Santitat al bisbat de Conca. Any 1378.|}}
Des d'esta data hi ha numerosos documents en els llibres d'actes capitulars de la catedral referits al Sant Rostre.

=== Capelles menors ===
[[Archiu:Catedral jaen224.jpg|thumb|300 px|Pla de la catedral de Jaén]]
Situades en les naus laterals hi ha catorze capelles i dos més al centre, al costat de la capella major:
* '''Capella del Crist de la Bona Mort''' (núm. 1 al pla). Conté la talla del Crist de la Bona Mort de l'escultor [[Jacinto Higueras]]. En el lateral esquerre, un retaule d'estil plateresc en una pintura central de Santo Domingo de Guzmán, de Pancorbo.
* '''Capella de Sant Sebastià''' (núm. 2 al pla). La pintura és de [[Sebastián Martínez]], en el lateral es troba un retaule plateresc en una escultura de Sant Joan Nepomuceno.
* '''Capella de Sant Jeroni''' (núm. 3 al plànol). Pintura del sant titular de la capella, pintat per [[José Antolínez]], en el lateral esquerre es trobava un relleu de l'Assunció de l'escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Mariano Benlliure]] que actualment es troba en el Museu de la catedral.
* '''Capella de la Verge dels Dolors i Sant Sepulcre''' (núm. 4 al pla). Decorada per Francisco Pancorbo en representacions de la ''Transfixió de la Verge'', del ''Devallament de Crist'', Evangelistes i Profetes. En una urna es troba la image de Jesús dins del sepulcre.
* '''Capella de la «Virgen de las Angustias»''' (núm. 5 al pla). La image de la Verge és una talla de José Mora, damunt es troba un oli de Sant Pere Pasqual, ya que originalment, esta capella estava dedicada a este sant. Es troba enterrat en esta capella el bisbe Fra Jerónimo de Valderas ([[1669]]-[[1671]]).
* '''Capella de Santa Teresa''' (núm. 6 al pla). Presenta un retaule [[barroc]] a on hi ha les imàgens de Santa Teresa de Jesús, Sant Joan Batista i la de Sant Roc. La decoració és de Pancorbo.
* '''Capella de Sant Benet''' (núm. 7 al pla). Conté un retaule barroc. En el seu centre, la image de Sant Benet. En la seua part inferior hi ha una pintura de la cara de Crist i en la superior una imàges també barroca de la Immaculada. En esta capella està la sepultura del bisbe Fra Benito Marín ([[1750]]-[[1769]]).
[[Archiu:Jaén cathedral - Boa-sorte&Careca.jpg|thumb|200px|Vista del [[costat de l'Epístola]], al fons, la Capella de Sant Jaume]]
[[Archiu:EufrasioJaénCatedral.jpg|thumb|200px|Relleu de la Capella de Sant Eufrasi]]
* '''Capella de Sant Jaume'''(núm. 8 al pla). Situada en la part esquerra de la capella major. El retaule és de Manuel López, en el seu coronament hi ha una pintura de la Verge del Pilar, estan les escultures de Sant Judes Tadeu, Sant Andreu, Sant Tomàs de Villanueva i Sant Ambrós.
* '''Capella de Sant Ferran''' (núm. 10 al pla). Situada a la dreta de la capella major. El retaule és de Manuel López, i el quadre de Sant Ferran, vestit de rei, s'atribuïx a [[Juan de Valdés Leal|Valdés Leal]].<ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/sanfernando.jpg Sant Ferran vestit de rei, atribuït a Valdés Leal.] </ref> També s'hi troba una image de la Verge de la «Cabeza».
* '''Capella de Sant Eufrasi''' (núm. 11 al pla). Retaule d'estil [[neoclàssic]] de Manuel López de [[1790]] i el conjunt escultòric realisat per [[Juan Adán]].,<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1202717 Melendreras Gimeno,José Luis - L'obra escultòrica de Juan Adán en el retaule de Sant Eufrasi]</ref> en colaboració de [[Miguel Verdiguier]]. Urna en el cos de Sant Pius màrtir, donat pel Papa [[Pius VII]] al bisbe Rubín de Ceballos ([[1780]]-[[1793]]), que també es troba enterrat en esta capella.
* '''Capella de La Immaculada''' (núm. 12 al pla). Retaule en una pintura de la Immaculada al centre. Es troba sepultat aquí el bisbe Manuel María González y Sánchez ([[1877]]-[[1896]]).
* '''Capella del Nen Jesús''' (núm. 13 al pla). Image del Chiquet Jesús al centre i sobre ell un quadre de la ''Circumcisió'' de Zacarías González de Velázquez. Es troba en esta capella la sepultura del bisbe Salvador Castellote y Pinazo ([[1901]]-[[1906]]).
* '''Capella de Sant Miquel''' (núm. 14 al plànol). D'estil barroc en pintura de Sant Miquel de Francisco Pancorbo. Es troba també un quadre de la Verge de l'Alcàsser, patrona de [[Baeza]].
* '''Capella de Sant Pere Pasqual''' (núm. 15 al pla). Pintura de José Carazo.
* '''Capella de la Verge de la Corretja''' (núm. 16 al plànol). Es troba un Crist crucificat i als seus peus la Verge en la corona d'espines en les seues mans.
* '''Capella de Sant Josep''' (núm. 17 al plànol). Retaule de tres carrers en la figura de Sant Josep al centre, en la part superior un Crist crucificat i als laterals diverses pintures de sants. Hi ha unes talles policromades representant els Evangelistes.

=== Cor ===
L'obra del [[Cor (arquitectura)|cor]] es va començar en l'any [[1730]] baix la direcció de José Gallego y Oviedo, acabant-se en l'any [[1736]].
[[Archiu:Organo_catedral.jpg|250px|thumb|Orgue de la catedral de Jaén]]
Està separat per una reixa del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. La [[volta]] és abundant en imàgens i alegories, té relleus dels quatre Evangelistes en les seues [[Pechina (arquitectura)|pechines]], que sostenen un doble anell a partir qual es troben huit figures d'àngels-músics, separats per un doble radi que remata el casquet, a on hi ha un gran [[alt relleu]] de l'Assunció de la Verge.

El cadirat, de [[fusta]] de [[noguer]]a, va ser començat baix el govern del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] i eixecutat pels tallistes [[Juan López de Velasco]], [[Jerónimo Quijano]] i [[Gutierre Gierero]] durant el [[segle XVI]]; es va ampliar el número de cadires en l'any [[1736]], sent els seus autors Julio Fernández i Miguel Arias, en un estil tan semblant que resulta molt difícil distinguir esta continuació d'obra.<ref> Gómez Moreno.'' Arte Español. La Sillería del Coro de la Catedral de Jaén''. 1941. Madrid</ref>

El cadirat baix té 53 assents en la vida dels Sants esculpida en les espales. El cor alt consta de 69 setials, inclosa la cadira episcopal central en l'escut del bisbe Alonso Suárez de la Fuente. Les taules representen escenes de la vida de Crist.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/SilleriaCrucifixion.jpg Taula del cor en la representació de la Crucifixió.]</ref>

Sobre els seients de la cadireria alt, s'hi troben escenes de l'[[Antic testament|Antic]] i [[Nou Testament]], [[Profeta|Profetes]], etc., repartides en 62 taules i rematant-ho tot una cresteria de talla delicada que en la seua part central, coincidint en la cadira episcopal, s'hi troba l'escut del bisbe [[Andrés Cabrejas Molina]]. Baix el pontificat d'este bisbe ([[1738]]-[[1746]]) va quedar finalisada l'obra.<ref>[http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1155.htm Iconografia Mariana a la cadireria del cor catedralici de Jaén]{{es}}</ref>
==== Orgue ====
Dins del cor, destaca el monumental [[orgue]], la caixa barroca del qual és obra de José García i de Manuel López ([[1780]]), i que va servir per la frontera de l'orgue que es va construir en [[1790]] Fernando Antonio de Madrid. Este orgue va estar en funcionament fins a l'any [[1925]], quan va ser transformat per la Casa Eleizgaray i Companyia de [[Sant Sebastià]]. L'actual orgue, el tercer que ha tingut la catedral, va ser construït en la posguerra per la Casa Amezua i Companyia d'[[Hernani]], inaugurant-se el [[3 de juny]] de [[1943]] en una composició semblant a l'anterior, i que ha segut millorat enl'any [[1980]]. Es tracta d'un orgue de dos teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta-dos notes. Entre els seus [[mestre de capella|mestres de capella]], cal destacar el polifonista [[Francisco Guerrero]], que va ser nomenat quan tenia 17 anys i va ser-hi durant els anys [[1545]] al [[1548]].

En el museu catedralici s'hi troben al voltant d'un centenar de llibres corals, aixina com numeroses partitures originals dels diferents mestres de capella que ha tingut la catedral.

=== Rerecor ===
El rerecor és una obra realisada segons el proyecte de José Gallego y Oviedo de Portal, en l'any [[1791]]. Construït en diversos [[marbre]]s: [[Marbre de Carrara|blanc de Carrara]], roig de Cabra i negre de Jabalcuz. Este marbre negre forma al centre del retaule un gran arc a on està colocada una pintura del valencià [[Mariano Salvador Maella]], representant la Sagrada Família, de l'any [[1793]],<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01482529090141709670035/index.htm Morales y Marín, José Luis. ''Mariano Salvador Maella en el reinado de Carlos IV. Apuntes biográficos''. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 69. pag.94] en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes {{es}}.</ref> en els laterals de la qual hi ha les escultures de Sant Llorenç i Sant Toribi d'Astúries, coronant-se en un medalló en forma de triàngul a on està gravat el nom de Deu en lletres hebrees.

=== Sala Capitular i Sagristia Major ===
[[Archiu:Catedral Jaén SCapitular-Retablo.JPG|thumb|200px|[[Retaule]] de Sant Pere d'Osma a la Sala Capitular]]
Abdós cambres varen ser proyectades i dirigides per [[Andrés de Vandelvira]] i es troben sobre l'antic Panteó, actualment Museu de la catedral.

* '''Sala capitular'''. En l'esquerra de l'altar de la capella de Sant Jaume hi ha una porta per la qual s'accedix a la sala capitular, també dita capella de Sant Pere d'Osma. En abdós costats de l'habitació, de planta rectangular, es troba l'archiu d'actes capitulars. Davant hi ha un retaule del [[segle XVI]] de [[Pedro Machuca]], discípul de [[Miquel Àngel]]. Està format este retaule per tres carrers de tres quadres cascun, separats per marcs tallats en penjolls de parra, en les creus dels quals hi ha medallons d'efígies de sants, i en els travessers divisoris també hi ha pintures de sants.

En les taules s'hi representen: en el primer cos, Pontífexs escrivint; en el segon, en la seua part central, Sant Pere d'Osma i als seus costats Sant Pere i Sant Pau; en el tercer cos, s'hi troba la Verge en el Nen i als seus costats els evangelistes Sant Joan i Sant Lluc. En la coronació del retaule, en forma d'óval, hi ha una taula en la pintura de ''la Verònica'' duent el llenç del Sant Rostre.

* '''Sagristia'''. S'hi entra des del [[creuer (arquitectura)|creuer]] del costat de l'Evangeli. En l'avant-sagristia s'hi troba l'escut del bisbe Diego Tavera ([[1555]]-[[1560]]), baix el mandat del qual es varen realisar estes obres. Les mesures de la sala són de 25 per 14 metros, en huitanta [[columna|columnes corínties]], de les quals 36 són exentes i 44 semi-adossades, totes agrupades en quatre, sobre 18 pedestals. Té una doble arcuació en coberta de [[volta de canó]] decorada. En el mur dret té cinc finestres entre els intercolumnis, que li proporcionen llum natural. En el costat esquerre, hi ha pintures que són còpies de quadres de [[Raffaello Sanzio]]. Els ornaments que s'ampren en les llitúrgies, estan guardats en unes enormes calaixeres que hi ha al voltant de tota la sagristia, entre les bases de les columnes. Recolzat en la capçalera central hi ha un retaule-reliquiari d'[[Alonso de Mena]].

Es troben una série de pintures murals representant la Verge en Chiquet i escuts de bisbes de l'any [[1608]], ademés d'uns llenços de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]] i els evangelistes emmarcats en pintura mural figurant [[Jade (mineral)|jaspis]]. Estes pintures varen ser restaurades en l'any [[1992]].<ref>[http://www.upo.es/depa/webdhuma/areas/arte/atrio8/9.pdf Las pinturas murales de la sacristía de la Catedral de Jaén y su restauración.]</ref>

== Museu Catedralici ==
[[Archiu:Machuca-virgen cinta.jpg|thumb|200px|''Sagrada família de la Cinta'' de [[Pedro Machuca]]]]
El museu es troba situat baix el pis de la sala capitular i de la sagristia. Aprofitant la seua distribució tripartida es varen habilitar tres sales d'exposició dels tesors artístics de la catedral i d'atres esglésies de la diòcesis.

Les [[pintura|pintures]] estan datades entre finals del [[segle XV]] i del [[segle XIX]], encara que el periodo en major número d'obres és el [[barroc]].
* ''Pietat''. [[Pedro Machuca]]. [[Segle XVI]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/piedadg.jpg Pietat de Pedro Machuca.]</ref>
* La ''Sagrada Família de la Cinta'' de Pedro Machuca. Segle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/virgendelacinta.jpg Sagrada Família de la Cinta ]</ref>
* ''L'Anunciació''. Escola flamenca. Segle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/Encarnacion.jpg L'Anunciació]</ref>
* ''Flagellació''. Alonso de Baena. [[Segle XVII]]<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/flagelacion.jpg Flagellació de Alonso Baena.]</ref>
* ''Adoració dels Reis''. Escola italiana. Segle XVII.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/magos.jpg Adoració dels Reis.]</ref>
* ''Discípuls d'Emaús''. [[Segle XVIII]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/emaus.jpg Discípuls d'Emaús.]</ref>

En [[escultura]] hi ha més obres renaixentistes que barroques.

* ''Sant Llorenç''. Segle XVI<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/sanlorenzo.jpg Image de Sant Llorenç. Segle XVI.]</ref>
* ''Naiximent''. Relleu policromat. Segle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/nacimiento.jpg Naiximent del segle XVI.]</ref>

També destaquen les nomenades «obres menors», obres realisades en [[Alabastre (mineral)|alabastre]], [[coral]], [[bronze]], [[forja]] i [[orfebreria]], entre les quals es poden destacar un retaule chicotet de fusta i alabastre renaixentista en el tema de la ''Crucifixió'', un ''Devallament'' d'alabastre inspirat en dissenys flamencs manieristes, el ''Reliquiari de Santa Cecília'',<ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/santacecilia.jpg Image del Reliquiari de Santa Cecília] </ref> de fusta de banús en incrustacions de bronze, d'influència italiana, o el [[tenebrari]] <ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/tenebrario2.jpg Image del tenebrari de la catedral de Jaén] </ref> i l'atxera, de ferro repussat i dorat del mestre Bartolomé.

== La Custòdia ==
La [[Custòdia]] del Corpus Christi actual<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/custodia.jpg Custòdia actual.]</ref> és una rèplica de l'efectuada per [[Juan Ruiz «El Vandalino»]], el qual va signar el contracte per realisar-la en l'any [[1533]] i per això es va traslladar a viure a la ciutat de Jaén, a on el capítul catedralici li havia posat casa i obrador al costat del convent de la Mercé.

L'obra, realisada en [[plata]], era de planta hexagonal, de sis cossos que anaven disminuint progressivament. En el primer cos, estava colocat el viril sostingut per àngels en un diàmetro d'uns dotze centímetros, rodejat per columnetes en imàgens dels apòstols; en el segon cos hi havia tallats àngels juntament en Abraham i Isaac; en el tercer, hi havia la image de la Mare de Deu, en el quart la de Sant Joan i en el quint i sext, en disminució fins a acabar en el coronament del Resucitat. Fea dos metros d'alçada i el seu pes era de 109 quilos. Va ser destruïda durant la [[Guerra Civil espanyola]] en l'any [[1936]].

[[Alexandre de Laborde]], va fer una resenya de la Custòdia en la seua obra ''Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya'', de [[1809]].<ref>[http://www.yayyan.com/yayyan/historia%20local/laborde.htm Jaén, per Alexandre-Louis-Joseph de Laborde (1773-1842)]</ref>

== Bules Papals ==
[[Archiu:Pope Clement VII.JPG|thumb|El Papa [[Climent VII]]]]
* '''''Salvatoris Domini'''''
El [[Papa]] [[Climent VII]] ([[1523]]-[[1534]]) va promulgar, en l'any [[1529]], a petició del bisbe de Jaén, [[Esteban Gabriel Merino]], una bula per mig de la qual concedia indulgència i absolució a la cofradia, que podia instituir el bisbe, de vint mil hòmens i vint mil dones honestes, que contribuïren en l'almoina d'un ral d'[[argent]] i ademés, a tots els fidels que visitaren la catedral i es confessaren el [[Divendres Sant]] o el dia de l'Assunció, ademés de contribuir a la seua reedificació. Això es concedia perqué
{{cita|''la catedral de Jaén patix gran detriment en la seua fàbrica i edifici i ademés en moltes parts amenaça ruïna.|}}

* '''''Desiderantes'''''
Esta bula, expedida per [[Juli III]] el dia [[14 de juliol]] de [[1553]] i solicitada pel bisbe de Jaén, [[Pedro Pacheco Ladrón de Guevara]], confirmava i concedia noves gràcies a la bula del Papa Climent VII. L'original es conserva en l'arxiu de la catedral de Jaén.<ref>Juan Higueras Maldonado. ''Bulario del Archivo-Catedral de Jaén (s. XIV-XX)''. Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, ISSN 0561-3590, núm. 128, 1986, pags. 9-78.</ref>

== Iglésia del Sagrari (Capella del Santíssim) ==
[[Archiu:Catedral Jaén E19.JPG|thumb|200px|Accés al ''Sagrario'']]
És una edificació adossada en la frontera nort de la catedral. El provecte d'esta obra va ser realisat per l'arquitecte madrileny [[Ventura Rodríguez]] en l'any [[1764]].La primera pedra va ser colocada el [[29 de setembre]] de [[1764]] pel bisbe Benito Marín. A la mort de Ventura Rodríguez en [[1785]] es va fer càrrec de les obres el seu nebot Manuel Rodríguez.

La portalada, d'estil [[corinti]], està formada per dos grans columnes i els seus [[capitell]]s són els que sostenen l'entaulament sobre el qual hi ha l'àtic. Les [[escultura|escultures]] que hi ha sobre la portada són de Sant Miquel, Sant Pere i Sant Pau, obres de l'escultor [[Miguel Verdiguier]]. La porta dòna a una entrada a on es troben les que comuniquen en la catedral i en la [[cripta]]. Davant, una atra porta ampla per a on s'entra a la capella del Santíssim, en planta elíptica, coberta en [[cúpula]] en 288 hexàgons escultòrics i circulada per 16 columnes també del gènero corinti.

En l'altar major s'hi troba una [[pintura]] de L'Assunció de l'artista [[Mariano Salvador Maella]] i als altars laterals, la Crucifixió i el Martiri de Sant Pere Pascual, els dos tenen unes mides de 410 X 228 cm. de Zacarías González de Velázquez.<ref> Marqués de Lozoya.. ''Historia del Arte Hispánico''. Tomo IV,p. 516, 1945, Barcelona.</ref> Sota el sagrari, a la cripta, hi ha el ''Crist expirant'' de l'escultor [[Jacinto Higueras]].

== Referències ==
{{referències|2}}

=== Bibliografia consultada ===
* Volum 11, (2004) ''La Gran Enciclopèdia en català'', Barcelona, [[Edicions 62]]. ISBN 84-297 5439-3.
* Alamo Berzosa, Guillermo (1968), ''Iglesia Catedral de Jaén, Historia e imagen'', Jaén, Obispado de Jaén. {{es}}
* Galera Andreu, Pedro A. (1993),'' La Catedral de Jaén'', León, Editorial Everest. ISBN 84-241-4884-3.{{es}}
* Pinero Jimenez, F. (1954),''La Catedral de Jaén'', Jaén.
* Navascués Palacio, Pedro (1997), ''Catedrales de España'', Madrid, Espasa Calpe. ISBN 84-239-7645-9. {{es}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cathedral of Jaén}}

* [http://campaners.com/php/catedral.php?numer=233 Campanes de la Catedral de Jaén]
* [http://www.diocesisjaen.es/ Visita en fotografies de la Catedral]

[[Categoria:Jaén]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Catedrals d'Espanya|Jaen]]
[[Categoria:Catedrals]]
[[Categoria:Esglésies renaixentistes]]
[[Categoria:Esglésies neoclàssiques]]
[[Categoria:Catedrals barroques|Jaen]]
[[Categoria:Edificis d'Andalusia]]