L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Centenar de la Ploma

2013-03-15T07:48:24Z

1245:

[[Image:Centenarploma.jpg|thumb|Ballester del Centenar de la Ploma]]

En [[1365]], [[Pere II de Valéncia]] i IV d'[[Aragó]] otorgà el privilegi real de formar una milícia valenciana permanent per a defendre i custodiar la senyera del [[Regne de Valéncia]]. Esta milícia va rebre el nom de "Centenar de la ploma", per estar formada per 100 hòmens que durien una ploma en l'elm en el que es cobrien el cap.

El "Centenar de la Ploma" passà a estar format per 200 hòmens a partir de [[1390]]: 100 ballesters a peu més una força d'atres 100 cavallers per a reforçar al Centenar, tots dirigits per [["Lo Justícia Criminal]] de Valéncia". A les seues órdens estaven els [["Caps del Centenar"]] i, seguint la jerarquia, els [["Caps de decena"]] que manaven sobre 10 hòmens.

El "Centenar de la Ploma" acompanyava a la [[Real Senyera Valenciana]] en les batalles, pero també en les festes i celebracions.

En [[1470]], el rei [[Joan II]] amplià el privilegi otorgat al "Centenar de la Ploma" concedint un sou als seus membres i la facultat de dur tota classe d'armes.

L'arma característica del Centenar era la [[ballesta]], pero també solien estar equipats en espasa, daga, llança o arcabús. Les milícies del "Centenar de la Ploma" practicaven el tir en el "Muro de Quart", junt a les [[Torres de Quart]] en [[Valencia]] ciutat.

En [[1707]], abolits [[Els Furs]] del [[Regne de Valéncia]], també se negaren els privilegis ad esta milícia estrictament valenciana, marcant-se l'inici d'una centralisació total del poder en mans del monarca Borbó [[Felip V]].

'''Els Ballesters del Centenar del gloriós Sant Jordi''', o '''Centenar de la Ploma''', com vulgarment se'ls coneixia, eren per una banda, un cos militar i d'una atra, una Confraria Religiosa, situada en l´l'Iglésia de Sant Jordi. Anaven vestits en una sobrevesta o escapulari blanc en la Creu de Sant Jordi pintada en el pit i en l´esquena, i portaven en el caixco una ploma. El seu lema era ''"In te Domine, speravi; non confundar"'' (En tu, Senyor, confiem, no nos confongues). Creats per privilegi de [[Pere II de Valéncia]] per a defendre i custodiar la [[Senyera del Regne de Valéncia]].

== Enllaços externs ==

*[http://www.elcentenardelaploma.org Web de l'Insigne Capitul de Cavallers de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma]
*[http://www.scribd.com/doc/48380847/El-Centenar-de-la-Ploma Articul de Mossen En Federic Bisquert, Cavaller num. 79 del Centenar de la Ploma"]
*[http://www.elpalleter.com/formacio/historia/centenarploma.jpg Documentació en el portal "El Palleter"]
*[http://eltirant.blogcindario.com/2006/09/00096-el-centenar-de-la-ploma.html Artícul en el blog "El Tirant"]
*[http://docs.google.com/fileview?id=0B_7_eLq_wo9VNmRiZmFmODMtMDM4OC00MDQxLWFkY2MtYjE1NWQwMmNmZDUw&hl=en Estudi de l'IEV]

[[Categoria:Institucions i drets forals]]

Centenar de la Ploma

2013-03-15T07:47:59Z

1245:

[[Image:Centenarploma.jpg|thumb|Ballester del Centenar de la Ploma]]

En [[1365]], [[Pere II de Valéncia]] i IV d'[[Aragó]] otorgà el privilegi real de formar una milícia valenciana permanent per a defendre i custodiar la senyera del [[Regne de Valéncia]]. Esta milícia va rebre el nom de "Centenar de la ploma", per estar formada per 100 hòmens que durien una ploma en l'elm en el que es cobrien el cap.

El "Centenar de la Ploma" passà a estar format per 200 hòmens a partir de [[1390]]: 100 ballesters a peu més una força d'atres 100 cavallers per a reforçar al Centenar, tots dirigits per [["Lo Justícia Criminal]] de Valéncia". A les seues órdens estaven els [["Caps del Centenar"]] i, seguint la jerarquia, els [["Caps de decena"]] que manaven sobre 10 hòmens.

El "Centenar de la Ploma" acompanyava a la [[Real Senyera Valenciana]] en les batalles, pero també en les festes i celebracions.

En [[1470]], el rei [[Joan II]] amplià el privilegi otorgat al "Centenar de la Ploma" concedint un sou als seus membres i la facultat de dur tota classe d'armes.

L'arma característica del Centenar era la [[ballesta]], pero també solien estar equipats en espasa, daga, llança o arcabús. Les milícies del "Centenar de la Ploma" practicaven el tir en el "Muro de Quart", junt a les [[Torres de Quart]] en [[Valencia]] ciutat.

En [[1707]], abolits [[Els Furs]] del [[Regne de Valéncia]], també se negaren els privilegis ad esta milícia estrictament valenciana, marcant-se l'inici d'una centralisació total del poder en mans del monarca Borbó [[Felip V]].

'''Els Ballesters del Centenar del gloriós Sant Jordi''', o '''Centenar de la Ploma''', com vulgarment se'ls coneixia, eren per una banda, un cos militar i d'una atra, una Confraria Religiosa, situada en l´l'Iglésia de Sant Jordi. Anaven vestits en una sobrevesta o escapulari blanc en la Creu de Sant Jordi pintada en el pit i en l´esquena, i portaven en el caixco una ploma. El seu lema era ''"In te Domine, speravi; non confundar"'' (En tu, Senyor, confiem, no nos confongues). Creats per privilegi de [[Pere II de Valéncia]] per a defendre i custodiar la [[Senyera del Regne de Valéncia]].

== Enllaços externs ==

*[http://www.elcentenardelaploma.org Pagina web de l'Insigne Capitul de Cavallers de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma]
*[http://www.scribd.com/doc/48380847/El-Centenar-de-la-Ploma Articul de Mossen En Federic Bisquert, Cavaller num. 79 del Centenar de la Ploma"]
*[http://www.elpalleter.com/formacio/historia/centenarploma.jpg Documentació en el portal "El Palleter"]
*[http://eltirant.blogcindario.com/2006/09/00096-el-centenar-de-la-ploma.html Artícul en el blog "El Tirant"]
*[http://docs.google.com/fileview?id=0B_7_eLq_wo9VNmRiZmFmODMtMDM4OC00MDQxLWFkY2MtYjE1NWQwMmNmZDUw&hl=en Estudi de l'IEV]

[[Categoria:Institucions i drets forals]]

Acadèmia Valenciana de la Llengua

2013-01-18T18:37:58Z

1245:

[[Image:Reus.jpg|right|thumb|250px|<center>Image de prensa</center>]]
L''''Acadèmia Valenciana de la Llengua''' (AVL) és una institució de la [[Generalitat Valenciana]] de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat Valenciana creada el 16 de setembre de [[1998]], que té de personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]] la declara com a organisme competent per a la normativisació del [[valencià]].

Fon pactada per[[Jordi Pujol]] conjuntament en la [[Generalitat Valenciana]] durant el govern de [[Eduardo Zaplana]]<ref>http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-1.html</ref>, en el nomenat [[Pacte de Reus]], en el despropòsit d'acostar la [[Idioma valencià|llengua valenciana]] a la [[Idioma català|catalana]] i aixina poder denominar oficialment al valencià, com català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del [[pancatalanisme]]<ref>http://www.lasprovincias.es/v/20130118/politica/diputado-exige-cierre-academia-20130118.html</ref> per mig de subvencions millonàries.<ref>http://www.minutodigital.com/actualidad/2007/08/22/la-generalidad-de-cataluna-subvenciona-con-mas-de-1300000-euros-a-varias-organizaciones-catalanistas-de-valencia/</ref>.

Després d'este pacte Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües .<ref>Zaplana va dir que reconeixeria la unitat de la llengua creant-la AVL i va complir [[Levante-EMV]]. 31 d'[[octubre]] del [[2004]]</ref>

El funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les [[Corts Valencianes]] i per dirigents de partits polítics pancatalanistes <ref>[http://www.valenciahui.com/?p=24894 Un dirigente de ERC evalúa a los nuevos funcionarios de la AVL]</ref>

La seua normativa es basa en les [[Bases ortogràfiques de Castelló]], que foren creades pel català [[Pompeu Fabra]], esta normativa no representa al genuí [[valencià]] parlat per la majoria dels valencians i no recull la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.

En un dictamen publicat el [[2005]], l'Acadèmia defén la denominació "[[valencià]]" per referir-se a la llengua, ademés declarà que el [[català]] i el valencià són dos denominacions per designar la ''mateixa llengua'' que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts [[Països Catalans]]. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i [[balear]], i al govern espanyol a adoptar totes les mesures pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada.

El [[Poble Valencià]] no se sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament d'esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al [[catalanisme]].

L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] subvenciona econòmicament la publicació oficial ''Unitat Jove'' de l'organisació política jovenil del [[Bloc Nacionalista Valencià]], [[Bloc Jove]] <ref>http://aulavirtual.uv.es/dotlrn/file-storage/view/dotlrn_fs_8353619_root_folder/dotlrn_fs_8353619_shared_folder/unitatjove01b.pdf</ref>.

== El seu estàndart ==
El seu estàndart es una barreja entre el [[valencià]] parlat i la parla de [[Barcelona]]. Est estàndar és el oficial com a "valencià" en la [[Comunitat Valenciana]]. Un eixemplde d'estandarisació pot ser:

* 1er eixemple:
**AVL: Esta/aquesta vesprada /ves'prada/ anirem amb la xiqueta a les [[falles]].
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: Esta vesprada /ves'pra/ anirem en la chiqueta a les falles.
**[[Idioma català|Català]]: Aquesta tarda anirem amb la nena a les falles.

* 2º eixemple:
**AVL: Nosaltres anirem endavant.
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: Mosatros/nosatros anirem avant.
**[[Idioma català|Català]]: Nosaltres anirem endevant.

* 3º eixemple:
**AVL: El [[valencià]] ens apropa.
**Llengua valenciana|Valencià: El valencià mos acosta.
**[[Idioma català|Català]]: El valencià ens apropa.

==Referències==
{{listaref}}

==Enllaços externs==
* [http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-2.html La AVL, història d'una traïció]
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/bal/baltasaravl.pdf 'AVL, Historia de una Traición' en llibre pdf]
* [http://www.racv.es/racv-dictamen-AVL-2.htm Resposta de la RACV al dictamen de l'AVL sobre la Llengua Valenciana]
* [http://www.valenciahui.com/noticia.php/2007/12/18/la_avl_donara_50_000_per_a_fomentar_el_c L'AVL donarà 50.000 € per a fomentar el català en els mijos de comunicació – Font: Diari “Valéncia Hui”]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20071111/politica/algunos-hecho-modus-vivendi-20071111.html Joan Ignasi Cullà parla al voltant de l'AVL]
* [http://www.idiomavalencia.com/vdocsd.htm Artículs sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (catalana)]
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/val/avlgramatica.htm La gramàtica de l'AVL, una còpia, prou cara, de la catalana]

[[Categoria:AVLL]]

Santuari de Misericordia

2012-12-15T19:45:38Z

1245:

[[Image:Santuari_misericordia.jpg|right|thumb|Santuari de Misericordia]]
El '''santuari de Misericordia''' es un santuari de la ciutat de [[Reus]], situat a l'eixida, a l'escomençar la carretera de [[Cambrils]]. S'aplega al santuari per un llarc passeig en arbres, al final del qual està el temple, i el vial se bifurca en dos direccions principals: a la dreta, l'avinguda dels [[Països Catalans]]; i a l'esquerra l'avinguda de Sant Bernat Calbó, abdos formen part del cinturo de la ciutat, mentres la carretera queda al front, junt a l'esquerra del santuari.

Es d'estil [[renaiximent|renaixentiste]] i l'interior està adornat en pintures al fresc, obra de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. Una capella a la verge de Belem se construi en 1602 en el lloc a on supostament la Verge María s'apareixque a la pastora Isabel Besora i a l'aumentar la devocio popular se construi un santuari despres de 1650 que conclogue en [[1683]]. El [[10 d'octubre]] de [[1904]] la verge fon coronada. A finals del sigle XX se finalisà una llarga remodelacio i reconstruccio d'una part danyada, obra que fon encarregada al jove [[Antonio GaudíÍ]] pero rebujada per l'estil massa atrevit per a l'epoca. En 2004 se realisà la celebracio del centenari de la coronacio.

La Verge soles ix del santuari una volta cada 25 anys, i els habitants de Reus li fan tota classe de regals i donacions. Es costum entre una part de la poblacio de Reus cassar-se no a la seua parroquia sino en este santuari.

[[Categoria:Arquitectura]]

{{Traduït de|es|Santuario de Misericordia}}

2012-12-15T19:04:13Z

1245:

'''Yves Henri Donat Dave Mathieu Saint Laurent''' ([[Orán (Argelia)|Orán]], [[Argelia francesa|Argelia]], [[1 d'agost]] de [[1936]] - [[París (França)|París]], [[1 de juny]] de [[2008]]) fon un dissenyador de [[moda]] i empresari [[França|frances]], fundador de la marca homonima de roba d'[[alta costura]].

== Biografia ==
=== Primers anys ===
Naixque en [[Orán (Argelia)|Orán]], per eixa epoca, colonia francesa d'[[Argelia]], en el si d'una de les millors families de la ciutat. Son pare, descendent d'un [[baro]] frances, era president d'una companyia de segurs i propietari de varies sales de cine. La seua yaya materna era [[Espanya|espanyola]].

En Argelia, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua familia. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]]''. Li atreya el mon dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' pati [[acosse escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famos''».

En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posicio, i acodi a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]]'', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despres de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.

En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[[Karl Lagerfeld]]. Va remetre mes dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior,qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidi sumar-li al seu taller.

=== Inicis en [[Christian Dior]] ===

En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma ''Dior'', si be les seues tarees inicials foren mes be prosaiques: decorar l'estudi i dissenyar alguns accessoris. Sorprenentment, Christian Dior] li trià com el seu successor en el carrec de Dissenyador Cap de la casa. Saint Laurent i sa mare s'estranyaren per la decisio de Dior, qui semblava massa jove per a jubilar-se. Moriria d'un infart eixe mateix any.

En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se converti en el modiste mes jove de l'alta costura francesa. La seua coleccio de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil ''New Look'' acunyat per Dior. Este exit contribui a ''rescatar'' la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en ''Dior'' se va interrompre en l'any [[1960]], quan fon cridat per a complir en el [[servici militar]] frances, coincidint en la guerra d'independencia d'Argelia. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gracies a influencies del propietari de ''Dior'', Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan BoussacC volgue prescindir d'ell, mogue els ''fils'' necessaris per a que li cridasen a files.

Saint Laurent durà apenes 20 dies en l'eixercit. Degut a les humiliacions infligides per uns companyers, pati un atac d'[[estrés]] i fon ingressat en un hospital militar. Alli sap que la casa ''Dior'' no li reservava l'ofici i que mes be havia prescindit d'ell; esta noticia empijorà el seu estat emocional i fon ingressat en el [[psiquiatric]] de [[Val-de-Grâce]], un centre tristament conegut per les seues terapies agressives. Saint Laurent pati [[electroshock]]s i li administraren [[sedant]]s i atres drogues, una etapa ombrivola que ajuda a explicar els seus posteriors problemes emocionals i adiccions.

A finals de [[1960]] Saint Laurent abandonà el psiquiatric, i al tornar a París va vore que el seu substitut en la casa ''Dior'' era [[Marc Bohan]], dissenyador que s'acostava mes a l'estil «''ladylike''» (femeni a l'antiga usança) que se buscava. Saint Laurent demandà a l'empresa per [[Dany (Dret)|danys morals]] en l'ajuda del seu amic [[Pierre Bergé]], i en el diners rebut, sumat al soport financer de l'empresari J. Mack Robinson d'[[Atlanta]], va crear la seua propia casa de costura.

=== Fundacio de la casa [[YSL]] ===

La primera coleccio, ''Ligne Trapéze'', d'eixe mateix any, se converti en un exit instantaneu. L'image i el logotipo de l'empresa (un anagrama en els inicials YSL superpostes) s'encomanaren al dissenyador grafic frances [[Cassandre]] en 1961, i seguixen en us hui en dia.

La colaboracio de [[Pierre Bergé]] fon substancial per a que Saint Laurent aplegase a erigir una empresa solida. Encara que interromperen la seua relacio sentimental en 1976, seguiren convivint en la mateixa casa i colaborant, i Bergé fon el soport imprescindible que permete a Saint Laurent seguir creant i superar les seues crisis emocionals.

Les seues coleccions en els anys 60 destacaren per l'incorporacio del [[esmoquin]] al vestuari femeni i per l'implantacio del ''[[prêt-à-porter]]'' com una llinia comercial completa; de fet fon el primer creador d'alta costura que presentà una llinia d'esta nova categoria de moda. En 1966 inaugurà el seu primer local que comercialisava ''[[prêt-à-porter]]''. Tambe fon el primer dissenyador que incorporà dones de [[raça negra]] com models en les seues desfilades.

2012-12-15T11:28:11Z

1245:

Paolo Boselli

2012-12-15T11:27:50Z

1245: Pàgina nova, en el contingut: «'''Paolo Boselli''' (Savona 8 de juny de 1838 - Roma 10 de març de 1932) fon un politic italia, Primer Ministre d'Italia des d...».

Miguel Ángel Fuster

2012-12-15T08:55:45Z

1245:

2012-12-14T23:20:28Z

1245:

Ramón Espuny Vizcarro

2012-12-14T23:19:45Z

1245:

'''Ramón Espuny Vizcarro''' fon un Gran Coleccioniste de billets en Espanya.

== Biografia ==
Ramón Espuny Vizcarro (fallit en 1995) eixerci la seua professio d'advocat en la localitat castellonenca de [[Vinaròs]], tarea que compaginà en el coleccionisme de billets, especialment els que circularen durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de 1936-1939, fet que li va permetre publicar un llibre.

* Esposa: Genoveva Olmedo Sendra
* Fills: Mª Teresa, Juan Ramón, Pedro y Javier
* Nets: Sebastián, Blanca, Marta, Ramón, José Ramón, Laura, Marli, Luis, Ana, Javier y Carmen
* Besnets: Julio, Medina y Laura

== Llibres publicats ==

Los billetes del Banco de España durante la Guerra Civil de 1936-1939. "Mucho más que un catálogo". Primera Edición, Octubre de 1989.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]

Ramón Espuny Vizcarro

2012-12-14T23:18:04Z

1245:

'''Ramón Espuny Vizcarro''' fon un Gran Coleccioniste de billets en Espanya.

== Biografia ==
Ramón Espuny Vizcarro (fallit en 1995) eixerci la seua professio d'advocat en la localitat castellonenca de [[Vinaròs]], tarea que compaginà en el coleccionisme de billets, especialment els que circularen durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, fet que li va permetre publicar un llibre.

* Esposa: Genoveva Olmedo Sendra
* Fills: Mª Teresa, Juan Ramón, Pedro y Javier
* Nets: Sebastián, Blanca, Marta, Ramón, José Ramón, Laura, Marli, Luis, Ana, Javier y Carmen
* Besnets: Julio, Medina y Laura

== Llibres publicats ==

Los billetes del Banco de España durante la Guerra Civil de 1936-1939. "Mucho más que un catálogo". Primera Edición, Octubre de 1989.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]

Ramón Espuny Vizcarro

2012-12-14T23:17:49Z

1245: Pàgina nova, en el contingut: «'''Ramón Espuny Vizcarro''' fon un Gran Coleccioniste de billets en Espanya. == Biografia == Ramón Espuny Vizcarro (fallit en 1995) eixerci la seua profess...».

'''Ramón Espuny Vizcarro''' fon un Gran Coleccioniste de billets en Espanya.

== Biografia ==
Ramón Espuny Vizcarro (fallit en 1995) eixerci la seua professio d'advocat en la localitat castellonenca de [[Vinaròs]], tarea que compaginà en el coleccionisme de billets, especialment els que circularen durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, fet que li va permetre publicar un llibre.

* Esposa: Genoveva Olmedo Sendra
* Fills: Mª Teresa, Juan Ramón, Pedro y Javier
* Nets: Sebastián, Blanca, Marta, Ramón, José Ramón, Laura, Marli, Luis, Ana, Javier y Carmen
* Besnets: Julio, Medina y Laura

== Llibres publicats ==

Los billetes del Banco de España durante la Guerra Civil de 1936-1939. "Mucho más que un catálogo". Primera Edición, Octubre de 1989.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]

Govern Federal de Brasil

2012-12-14T23:11:19Z

1245:

Govern Federal de Brasil

2012-12-14T23:10:55Z

1245:

2012-12-14T22:46:27Z

1245:

El '''Almibre''' (del [[idioma arabic|arabic]] ''al-maiba'', un aixarop a base de [[codony]]) o '''sirope''' es una [[dissolucio]] saturada d'[[aigua]] i [[sucre]], cuita fins que escomença a espessar.

== Caracteristiques ==

La consistencia, que va des d'un liquit apenes mostos a un [[caramelo]] dur i trencallos, depen de la [[saturacio]] de sucre en l'aigua i del temps de cuita. L'almibre s'utilisa per a conserves de fruites, per a cobrir [[bescuit]]s i [[panqueque]]s, per a elaborar distints tipos de caramelos i ademes forma la base d'alguns [[postre]]s, com la [[cansalada de cel]], els [[sorbet]]s, els [[fondant]]s i el [[Merengue (aliment)|merengue]] italia.

El sirope tambe se veu representat pel sirope d'erable.
Hi ha tres metodos per a determinar la consistencia del sucre:
# la classica, que consistix en sometre la barreja a proves mecaniques: si fa chorrets o boles, etc.;
# la de densitat, utilisant un [[sacarimetro]];
# la de [[temperatura]], utilisant un [[termometro]] especial que tinga polidament graduada la zona de 100 a 200°C.

== Enllaços externs ==
*[http://www.educar.org/redhispanica/recetas/Bases/almibar.asp almíbar en educar.org recepta en llicencia creative commons]

Almibre

2012-12-14T22:44:30Z

1245: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Almibre''' (del arabic ''al-maiba'', un aixarop a base de codony) o '''sirope''' es una dissolucio saturada d'aigua i [[suc...».

Coca d'albercoc

2012-12-14T22:37:20Z

1245:

[[Image:Coca_albercocs.jpg|right|thumb|Coca d'albercoc]]

La '''coca d'albercoc''' es un pastiç tipic de [[Gastronomia de Mallorca|Mallorca]] fet de massa fluixa dolça feta en [[farina]], [[cebo]], [[creïlla]], [[sucre]] i [[rent]]. Se guarnix en mitats d'[[albercoc]] en [[almibre]] o frescs (sense l'os) i se polseja la superficie en sucre i [[canella]]. Esta [[coca (recepta)|coca]] te un variant que tambe porta [[sobrassada]].
[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Coques dolces]]
[[Categoria:Aliments]]

Coca d'albercoc

2012-12-14T22:30:45Z

1245: Pàgina nova, en el contingut: «La '''coca d'albercoc''' es un pastiç tipic de Mallorca fet de massa fluixa dolça feta en farina, cebo, creïlla, [[s...».

La '''coca d'albercoc''' es un pastiç tipic de [[Gastronomia de Mallorca|Mallorca]] fet de massa fluixa dolça feta en [[farina]], [[cebo]], [[creïlla]], [[sucre]] i [[rent]]. Se guarnix en mitats d'[[albercoc]] en [[almibre]] o frescs (sense l'os) i se polseja la superficie en sucre i [[canella]]. Esta [[coca (recepta)|coca]] te un variant que tambe porta [[sobrassada]].
[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Coques dolces]]
[[Categoria:Aliments]]

9-1-1

2012-12-14T10:22:33Z

1245:

'''911''' (foneticament expressat com noucents onze) es el numero de [[telefon]] d'emergencia per al [[Pla d'Enumeracio Nortamerica]] (NANP). Es un de huit codics [[N11]]. L'us d'este numero està reservat per a verdaderes emergencies, podent constituir un delit els [[bulos]].<REF>[HTTP://WWW.CBC.ca/CANADA/OTTAWA/STORY/2007/10/26/OT-FAKE-CALLS-071026.HTML POLICE NAB FOURTH TEEN AFTER HOAX 911 CALLS]</REF> Fon creat en 1963.

El numero es usat per varis països com [[Estats Units]], [[Argentina]] o [[Canada]].

== Referències ==
{{reflist|2}}