Diferència entre les revisions de "Togo"
(→Deport) |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
L'[[economia de Togo]] es basa en una [[economia de subsistència|règim de subsistència]] en el que l'[[agricultura]] és l'activitat principal del país. El 65% de la població depén d'este sector que representa el 41% del [[PIB]]. Els principals cultius són el [[café]], el [[cacau]] i el [[cotó]], est últim orientat a l'[[exportació]]. | L'[[economia de Togo]] es basa en una [[economia de subsistència|règim de subsistència]] en el que l'[[agricultura]] és l'activitat principal del país. El 65% de la població depén d'este sector que representa el 41% del [[PIB]]. Els principals cultius són el [[café]], el [[cacau]] i el [[cotó]], est últim orientat a l'[[exportació]]. | ||
| − | El [[comerç]] està circumscrit casi en exclusiva a [[Lomé]] que, a través del seu port, canalisa la majoria de les exportacions i importacions a [[ | + | El [[comerç]] està circumscrit casi en exclusiva a [[Lomé]] que, a través del seu port, canalisa la majoria de les exportacions i importacions a [[Mali]], [[Níger]] i [[Burkina Fasso]]. En el [[indústria|sector industrial]] i [[mineria|miner]], els [[fosfat]]s són la matèria més important de Togo en prop de 60 millons de Tm en reserves, extraent una miqueta més d'un milló anual. |
Togo arrastra un deute important pel procés de [[industrialisació]] que va mamprendre en els anys 70 del [[sigle XX]] i el país es troba pendent de la condonació de tota o part del deute extern en [[2005]] de conformitat en la política mampresa per l'[[Unió Europea]] i [[Estats Units]]. | Togo arrastra un deute important pel procés de [[industrialisació]] que va mamprendre en els anys 70 del [[sigle XX]] i el país es troba pendent de la condonació de tota o part del deute extern en [[2005]] de conformitat en la política mampresa per l'[[Unió Europea]] i [[Estats Units]]. | ||
| Llínea 104: | Llínea 104: | ||
== Deport == | == Deport == | ||
| − | [[File:Togo-nationalmannschaft.jpg|thumb|250px | + | [[File:Togo-nationalmannschaft.jpg|thumb|250px|Selecció de fútbol]] |
El [[Jocs Olímpics|Comité Olímpic]] de Togo fon creat en [[1963]], pero no fon reconegut pel [[COI]] fins a 1965. Els seus atletes han participat en 7 edicions (1972, 1988, 1992, 1996, 2000, 2004 i 2008) havent obtengut una medalla olímpica, en l'edició de 2008, de bronze. | El [[Jocs Olímpics|Comité Olímpic]] de Togo fon creat en [[1963]], pero no fon reconegut pel [[COI]] fins a 1965. Els seus atletes han participat en 7 edicions (1972, 1988, 1992, 1996, 2000, 2004 i 2008) havent obtengut una medalla olímpica, en l'edició de 2008, de bronze. | ||
| Llínea 113: | Llínea 113: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Togo}} | |
| − | + | *[http://news.google.es/news?hl=es&ned=es&ie=UTF-8&q=togo+elecciones&btnG=Buscar+en+Noticias Notícies de les últimes eleccions pressidencials en Togo] | |
| − | *[http://news.google.es/news?hl=es&ned=es&ie=UTF-8&q=togo+elecciones&btnG=Buscar+en+Noticias Notícies de les últimes eleccions pressidencials | ||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
| − | + | [[Categoria:Països]] | |
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
| + | [[Categoria:Togo]] | ||
Última revisió del 15:22 25 set 2023
| République Togolaise República Togolesa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La República Togolesa és un país d'Àfrica, que llimita en Ghana a l'oest, Benin a l'est i Burkina Fasso al nort. En el sur té una chicoteta costa en el golf de Guinea, a on es localisa la seua capital, Lomé .
Història[editar | editar còdic]
Togo fon colònia alemana fins a l'any 1918. Va passar a les mans de França fins al 27 d'abril de 1960, data en que conseguí l'independència. Des de llavors el país està dominat pels militars de forma ininterrompuda des del colp d'estat dut a terme el 13 de giner de 1967, a pesar de l'apariència de multipartidisme que té el país des de principis dels anys 1990. El primer president fon Sylvanus Olympio (1901-1963) que fon depost en 1963 per un colp militar, que impongueren a un civil Nicolas Grunitzky (1913-1969), pero quatre anys despuix patí un atre colp d'estat. U dels que dirigiren el colp de 1963, Gnassingbé Eyadéma (1937-2005) ha segut president des de 1967 fins a 2005. Va estar a punt de ser derrotat en les eleccions de 1998 per Gilchrist Olympio, fill de Sylvanus Olympio. Eyadema fon reelegit en 2003. Abans de morir, Gnassingbe Eyadema modificà la Constitució per a facilitar la seua successió pel seu fill. No obstant, la pressió internacional obligà a que es realisaren eleccions (2005) en les que oficialment va guanyar de totes maneres el seu fill Faure Eyadéma. La transparència d'eixes eleccions fon objectada per l'oposició i les organisacions d'observació.
Política[editar | editar còdic]
La transició de Togo cap a la Democràcia es troba estancada. Les seues institucions democràtiques són fràgils i prematures. L'expresident Gnassingbé Eyadémam que governà Togo baix un sistema de partit únic prop de vinticinc anys, morí a causa d'un atac cardíac el 5 de febrer de 2005. Segons la constitució, el líder del parlament Fambaré Ouattara Natchaba, ha de transformar-se en president i cridar a eleccions. No obstant, a la mort del president, este es trobava fora del país. L'eixèrcit va aprofitar la situació i va ordenar tancar les fronteres, impedint el seu tornada. Faure Gnassingbé, també conegut com Faure Eyadéma, fill del líder difunt va eixecutar un colp d'estat i assumí la presidència del país.
Geografia[editar | editar còdic]
Togo és un país de 56.785 Km ubicat en l'Àfrica Occidental, sent una chicoteta nació Subsahariana. El país posseïx 1.700 km de fronteres en Burkina Fasso, Ghana i Benin. El punt més alt del país és la montanya Agou en una altura de 984 metros.
En el nort el terreny es caracterisa per una suau sabana en contrast en el centre del país que es distinguix per estar format per tossals. El sur de Togo és per un atre costat caracterisat per un altiplà que alcança la plana costera en extenses llacunes i pantans.
Ecologia[editar | editar còdic]
WWF dividix el territori de Togo en tres ecorregions:
- Sabana sudanesa occidental, en el centre i nort del país
- Mosaic de selva i sabana de Guinea, en el sur
- Selva guineana oriental, en les montanyes del centre
Economia[editar | editar còdic]
L'economia de Togo es basa en una règim de subsistència en el que l'agricultura és l'activitat principal del país. El 65% de la població depén d'este sector que representa el 41% del PIB. Els principals cultius són el café, el cacau i el cotó, est últim orientat a l'exportació.
El comerç està circumscrit casi en exclusiva a Lomé que, a través del seu port, canalisa la majoria de les exportacions i importacions a Mali, Níger i Burkina Fasso. En el sector industrial i miner, els fosfats són la matèria més important de Togo en prop de 60 millons de Tm en reserves, extraent una miqueta més d'un milló anual.
Togo arrastra un deute important pel procés de industrialisació que va mamprendre en els anys 70 del sigle XX i el país es troba pendent de la condonació de tota o part del deute extern en 2005 de conformitat en la política mampresa per l'Unió Europea i Estats Units.
Demografia[editar | editar còdic]
Segons senyes de 2007, Togo té una població de 5.700.000 habitants. El 99% és negra i el restant 1% és blanca (europeus o descendents). L'idioma oficial és el francés. L'esperança de vida és de 57 anys. La mija de fills per dòna és de 4.9. El 60.9% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 4.1% de la població esta infectada en el virus d'HIV (SIDA).
Prop de 40 grups ètnics formen la seua població, entre els que destaquen els ewes (46 %) pel sur i els kabres (22 %) pel nort, que mantenen una forta enemistat. Este fet és comú en uns quants països d'Àfrica, on les desigualtats ètniques desemboquen en constants lluites. La densitat ascendix a 84,5 hab/km. Togo ocupa un lloc prou retardat en el rànquing d'IDH elaborat per l'ONU, ubicant-se el 139° de 173 països analisats. Les ciutats principals són la capital Lomé, Sokodé (49.000 hab), Palimé (28.000 hab) i Atakpamé en 27.000 habitants.
Cultura[editar | editar còdic]
En Togo s'utilisen actualment tres llengües. El francés és la llengua oficial, pero també es parlen dos dialectes nacionals com el éwé i el kabiyé. Encara que més minoritària, també es parla la llengua Hausa, especialment entre els musulmans.
Les diferents religions del país són el animisme, practicat pel 50 % de la població, el catolicisme (26 %), l'islam (15 %) i el protestantisme (9 %).
Deport[editar | editar còdic]
El Comité Olímpic de Togo fon creat en 1963, pero no fon reconegut pel COI fins a 1965. Els seus atletes han participat en 7 edicions (1972, 1988, 1992, 1996, 2000, 2004 i 2008) havent obtengut una medalla olímpica, en l'edició de 2008, de bronze.
El piragüiste Benjamin Boukpeti conseguí la primera medalla en l'història del país en uns Jocs Olímpics. La modalitat en que va competir fon en Aigües Braves i va obtindre el tercer lloc, obtenint, per tant, la medalla de bronze.
El deportiste togolés més conegut és el futboliste Emmanuel Adebayor, exjugador del AS Mònaco, ara forma part del club Arsenal de la Premier League anglesa.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Togo.- Notícies de les últimes eleccions pressidencials en Togo
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |