(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{Infobox_pobles | + | {{Ficha de país |
| − | |image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]] | + | |Confederació Suïssa |
| − | |image_província = [[Image:xativacomarca.png]] | + | | image_bandera = Flag of Switzerland (Pantone).svg |
| − | |nom = Xàtiva | + | | image_escut = Coat of Arms of Switzerland (Pantone).svg |
| − | |image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Xàtiva.svg|150px|sinmarco|derecha]] | + | | image_escut_tamany = 125px |
| − | |país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]] | + | | image_mapa = Location_suisa_EU_Europe.png |
| − | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | + | | lema_nacional = ''Unus pro omnibus, omnes pro uno''<br />([[Idioma llatí|Llatí]]: Tots per a u i u per a tots) |
| − | |província = [[Província de Valéncia]] | + | | himne_nacional = [[Himne de Suïssa]] |
| − | |comarca = [[La Costera]] | + | | capital =[[Berna]] |
| − | |partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]] | + | | capital_població = 121.242 hab. (09/2007) |
| − | |coor = 38°59′25″N 0°31′16″O | + | | capital_coord. = 46°57' N 07°25' E |
| − | |superfície = 76,60 km² | + | | ciutat_principal = [[Zúrich]] |
| − | |altitut = 115 msnm | + | | festa_nacional= |
| − | |població = 29.045 hab. ([[INE]] [[2018]]) | + | | idioma_oficial = [[Idioma alemà|Alemà]]<br /> |
| − | |densitat = 383,33 hab./km² | + | [[Idioma francés|Francés]]<br /> |
| − | |gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà) | + | [[Idioma italià|Italià]]<br /> |
| − | |llengua = [[Valencià]] | + | [[Idioma romanche|Romanche]]<br /> |
| − | |còdic_postal = 46800 | + | | govern = República federal parlamentària en democràcia directa. |
| − | |festes = agost | + | | dirigents_títuls = [[Consell Federal de Suïssa|Consell Federal]] |
| − | |alcalde = [[Roger Cerdà i Boluda]] ([[PSPV-PSOE]]) | + | | dirigents_noms = M. Leuenberger<br /> |
| − | |uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva] | + | P. Couchepin<br /> |
| − | |notes = | + | M. Calmy-Rey<br /> |
| | + | H.-R Merz<br /> |
| | + | D. Leuthard <br /> |
| | + | E. Widmer-Schlumpf<br /> |
| | + | U. Maurer<br /> |
| | + | | fundació = [[Independència]] |
| | + | | fundació_hites = del Sacre Imperi Romà Germànic |
| | + | | fundació_dates = 1 d'agost de 1291 |
| | + | | superfície = 41.290 |
| | + | | superfície_lloc = 134 |
| | + | | superfície_aigua = |
| | + | | fronteres = |
| | + | | costes = |
| | + | | població = 7.725.200 Hab. |
| | + | | població_any = 2009 |
| | + | | població_lloc = 94 |
| | + | | població_densitat = 186,5 hab/km2 |
| | + | | PIB_nominal= US$492.595 millons |
| | + | | PIB_nominal_any = 2007 |
| | + | | PIB_nominal_lloc = 3 |
| | + | | PIB_nominal_per_càpita= US$67.384[ (2007) |
| | + | | PIB = US$312.753 millones |
| | + | | PIB_any = 2007 |
| | + | | PIB_lloc = 7 |
| | + | | PIB_per_càpita= US$42.783[ |
| | + | | IDH = 0,955 |
| | + | | IDH_any = 2005 |
| | + | | IDH_lloc = 10 |
| | + | | IDH_categoria = |
| | + | | moneda = [[Franc Suís]] |
| | + | | gentilici = Suís, suïssa |
| | + | | horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1) |
| | + | | horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2) |
| | + | | cctld= -ch |
| | + | | còdic_telefònic = 41 |
| | + | | prefix_radiofònic = HEA-HEZ, HBA-HBZ |
| | + | | còdic_ISO = 756 / CHE / CH |
| | + | | membre_de = [[ONU]], [[EFTA]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[COE]] |
| | + | | nota2 = |
| | + | | nota3 = |
| | + | | nota4= |
| | }} | | }} |
| − | '''Xàtiva''', també denominada '''Eixàtiva''', (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en l'any [[2018]] contava en 29.045 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants en l'any [[2007]].
| |
| | | | |
| − | Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant inclús en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en l'any [[1707]] per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En [[1822]] es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en l'any [[1833]].
| + | '''Suïssa''' (en [[Idioma alemà|alemà]]: ''die Schweiz'', en [[Idioma francés|francés]]: ''la Suisse'', en [[Idioma italià|italià]]: ''Svizzera'', en [[Idioma romanche|romanche]]: ''Svizra'', oficialment coneguda com a Confederació Helvètica (''Confœderatio Helvetica'' en [[Idioma llatí|llatí]] d'ahí els seus còdics ISO siguen CH i CHE), és un país sense eixida al mar ubicat en [[Europa]] central i que conta en una població de 7.725.20 habitants. |
| | | | |
| − | == Toponímia ==
| + | Suïssa és una república federal de 26 estats, nomenats cantons. [[Berna]] és la seu de les autoritats federals, mentres que els centres financers es troben en les ciutats de [[Zúrich]], [[Basilea]] i [[Ginebra]]. Suïssa és un dels països més rics del món segons el seu [[PIB]] per càpita, que ascendix a 67.384 dólars. Per la seua part, [[Zúrich]] i [[Ginebra]] figuren en el segon i tercer lloc de les ciutats en millor calitat de vida en el món. |
| − | Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En l'any 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en [[1811]] en la seua forma castellanisada Játiva que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de [[7 de giner]] de [[1980]].
| |
| | | | |
| − | == Geografia ==
| + | Suïssa llimita al nort en [[Alemanya]], a l'oest en [[França]], al sur en [[Itàlia]] i al est en [[Àustria]] i [[Liechtenstein]]. El país se caracterisa per la seua política de relacions exteriors neutral, sense haver participat activament en ningun conflicte internacional des de [[1815]], i és la seu de vàries organisacions internacionals, incloent la [[Creu Roja]], l'Organisació Mundial del Comerç i una de les dos oficines de l'[[ONU]] en [[Europa]]. Suïssa no és membre de l'[[Unió Europea]] pero des de 2005 forma part de l'espai de Schengen; és una nació multillingüe i conta en quatre idiomes nacionals: [[alemà]], [[francés]], [[italià]] i [[romanche]]. La data de creació de Suïssa com a nació se fixà el [[1 d'agost]] de [[1291]] d'acort en la tradició, d'ahí que cada any se celebre la festa nacional eixe mateix dia. |
| | | | |
| − | [[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]]
| + | Actualment, Suïssa és percebut com un dels països més desenrollats del món. Per la seua política de neutralitat, el país alberga gran cantitat d'immigrants provinents de nacions de varis continents, per lo que és considerat com un dels països europeus en major diversitat cultural. Finalment, Suïssa és reconeguda internacionalment per les seues montanyes, rellonges, chocolates, trens i formages. |
| | | | |
| − | El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Cànyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Cànyoles]] i el [[barranc de Carnissers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.
| + | == Geografia == |
| − | | + | [[Image:Suisa geografia des de laire.png|thumb|right|300px|<CENTER>Geografia de Suïssa des de l'Aire]]</CENTER> |
| − | <center>
| + | Estenent-se sobre les planures nort i sur dels Alps, Suïssa comprén una gran varietat de formes de relleu i climes en una llimitada àrea de 41.285 km². La població total és de prop de 7,6 millons d'habitants, resultant en una denistat de població de 240 h/km2. La part sur del país és montanyosa i es troba manco densamentpoblada que la part nort, a on el tereny,e n part boscós i en part lliure, conta en la presència de varis llacs. |
| − | ''Localidades limítrofes''
| |
| − | {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
| |
| − | |-
| |
| − | | width="35%" align="center"|'''Noroeste:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Cárcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Rotglà i Corberà]], [[Sellent]]
| |
| − | | width="30%" align="center"|'''Norte:''' [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| |
| − | | width="35%" align="center"|'''Noreste:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
| |
| − | |-
| |
| − | | width="35%" align="center"|'''Oeste:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Enguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| |
| − | | width="30%" align="center"|'''
| |
| − | [[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
| |
| − | '''
| |
| − | | width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Genovés]] | |
| − | |-
| |
| − | | width="35%" align="center"|'''Sudoeste:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| |
| − | | width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| |
| − | | width="35%" align="center"|'''Sudeste:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
| |
| − | |}
| |
| − | </center> | |
| − | | |
| − | === Climatologia ===
| |
| − | El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la [[neu]] molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].
| |
| − | | |
| − | == Història ==
| |
| − | === Prehistòria i Antiguetat ===
| |
| − | [[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe auténtica]]
| |
| − | Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]]. La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].
| |
| − | | |
| − | La romanisació es va iniciar en el [[sigle II a. C.]], en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].
| |
| − | | |
| − | === Edat Mija ===
| |
| − | [[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]
| |
| − | Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En l'any [[1094]] va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un chicotet estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.
| |
| − | | |
| − | Despuix de conquistar Valéncia en l'any 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en l'any [[1240]], encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en l'any [[1244]], en acabant de firmar el tractat de Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al [[sigle XVI]]. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint amurallat i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar la seua judería intramurs, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre els anys [[1287]] i [[1369]], adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de Bellús i de l'Aigua Santa. En l'any [[1347]] el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.
| |
| − | [[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]
| |
| − | | |
| − | === Edat Moderna ===
| |
| − | | |
| − | A finals del [[sigle XV]] la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km². Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, inclús en la pròpia ciutat.
| |
| − | | |
| − | Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, [[Felip V]] va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.
| |
| − | | |
| − | El [[19 de juny]] de [[1707]], les tropes de l'eixèrcit borbònic iniciaven la destrucció i incendi de la ciutat de Xàtiva eixercint aixina, “per dret de conquista”, un castic eixemplar sobre aquells que s'havien opost en les armes a les seues pretensions. Durant diversos dies, les flames cremaren els edificis i bens dels veïns de Xàtiva.
| |
| − | | |
| − | Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colònia Nova de Sant Felip'', o simplement ''Sant Felip'', nom que es mantingué fins a les [[Corts de Càdis]] de [[1811]] a on, per iniciativa del diputat [[Joaquín Lorenzo Villanueva]], li fon restituït el nom de Xàtiva.
| |
| − | | |
| − | === Edat Contemporànea ===
| |
| − | A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en l'any [[1787]] es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de [[1748]] varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en [[1776]]. En l'any [[1811]] les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre els anys [[1810]] i [[1830]] la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre [[1822]] i [[1823]] fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de l'any [[1833]],15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en [[1858]] en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El [[20 de decembre]] de [[1854]] ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a l'any [[1910]], quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre [[1940]] i [[1960]], década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.
| |
| − | | |
| − | Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El [[12 de febrer]] de [[1939]] va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.
| |
| − | | |
| − | == Demografia ==
| |
| − | El municipi contava en 29.343 habitants en l'any [[2014]] (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
| |
| − | | |
| − | {| align="center" {{tablabonita}}
| |
| − | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
| |
| − | |-
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | ![[1707]]!! [[1708]] !![[1787]]!! [[1808]]!![[1814]]!![[1829]]!![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]]
| |
| − | |-
| |
| − | |align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148 || align=center| 15.087
| |
| − | |-
| |
| − | ![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2018]]
| |
| − | |-
| |
| − | |align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095 || align=center| 29.045
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | <small>Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].</small>
| |
| − | | |
| − | == Economia ==
| |
| − | El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22
| |
| − | | |
| − | Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.
| |
| − | | |
| − | == Política ==
| |
| − | Els alcaldes del municipi des de 1979 han segut els següents:
| |
| − | {{Alcaldes_España
| |
| − | | Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
| |
| − | | Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| |
| − | | Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| |
| − | | Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| |
| − | | Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| |
| − | | Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| |
| − | | Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
| |
| − | | Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| |
| − | | Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
| |
| − | | Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| |
| − | | Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
| |
| − | | Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| |
| − | | Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
| |
| − | | Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| |
| − | | Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
| |
| − | | Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| |
| − | | Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| |
| − | | Partido_9 = [[PP]]
| |
| − | | Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| |
| − | | Partido_10 = [[PSPV-PSOE]]
| |
| − | }}
| |
| − | | |
| − | === Organisació territorial ===
| |
| − | El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[l'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]] i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el [[sigle XVI]]. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.
| |
| − | | |
| − | === Pedanies ===
| |
| − | * Xàtiva
| |
| − | * [[Annauir]]
| |
| − | * [[El Realenc]]
| |
| − | * [[Sorió]]
| |
| − | * [[Torre d'En Lloris]]
| |
| − | | |
| − | === Barris ===
| |
| − | En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:
| |
| − | | |
| − | *Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa María]]).
| |
| − | *Les Santes (antic barri migeval de la judería situat en el núcleu històric de la ciutat).
| |
| − | *Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
| |
| − | *Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
| |
| − | *Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
| |
| − | *Raval de Sant Joan (antic barri migeval de la morería de la ciutat).
| |
| − | *Les Barreres (antic barri migeval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
| |
| − | *Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
| |
| − | *Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
| |
| − | *Carmen (barri del norest de la ciutat)
| |
| − | *La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
| |
| − | *Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).
| |
| − | | |
| − | == Patrimoni ==
| |
| − | El caixco antic de Xàtiva es va declarar [[Conjunt Històric-Artístic]] en l'any [[1982]], i en ell es troba la gran majoria del patrimoni de la ciutat.
| |
| − | | |
| − | === Patrimoni militar ===
| |
| − | *[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va anar posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen escomençar la construcció del Castell Major. El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]]. Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]]. Va ser declarat [[Monument Nacional]] en l'any [[1931]].
| |
| − | *[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven menuts trams de muralla urbana aixina com els situats en les lomes que dominen la ciutat, on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.
| |
| − | | |
| − | === Patrimoni religiós ===
| |
| − | *[[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]] (Seu): també denominada [[Basílica]] o [[Sèu]], és un temple catedralici de tres naus, travessia i girola que es va començar a construir en l'any [[1596]] sobre el solar de l'antiga [[mesquita]]. La seua construcció, no obstant, es va allargar fins al [[sigle XIX]] per problemes econòmics. En el Museu Colegial s'exhibixen numeroses peces de gran valor, entre les que es troben unes taules de [[Santa Elena]] i [[Sant Sebastià]], un retaule de [[Santa Ana]], la Creu Major del sigle XIV, el [[càliç]] de [[Calixt III]] i la Custòdia Major del Corpus.
| |
| − | *[[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|Iglésia de Sant Pedro]]: es va alçar en el [[sigle XIV]] sobre una antiga [[mesquita]] existent en la plaça del Mercat, a on se solia celebrar la fira de ganado. Seguix puix el model dels temples de conquista. Té tres arcs diafragmàtics i es cobrix en un artesonat [[gòtic]]-[[mudéixar]], decorat en franges polícromes, pudentes, motius geomètrics i escuts.
| |
| − | *[[Iglésia de Sant Félix de Xàtiva|Iglésia de Sant Félix]]: data del [[sigle XIII]], encara que va ser construïda sobre l'antiga sèu episcopal baiximperial. Destaca davant tot el seu porche, construït en columnes i sellars romans de diversa procedència. En l'interior es conserven vàries pintures dels sigles XIV al XVI.
| |
| − | *[[Iglésia de la Mercé de Xàtiva|Iglésia de la Mercé]]: Antiga iglésia de [[Sant Miguel]], anexa a l'antic convent dels mercedaris de la ciutat. Es va incendiar en 1707 durant la [[Guerra de successió espanyola|guerra de successió]] i la varen reconstruir posteriorment els propis flares.
| |
| − | *[[Iglésia dels Sants Juanes de Xàtiva|Iglésia dels Sants Juanes]]: data d'al voltant de l'any [[1535]] i està construïda sobre una antiga mesquita. L'iglésia té planta de creu llatina en capelles laterals de volta de canó reconstruïda en 1707 despuix de la [[Crema de Xàtiva|crema de la ciutat per Felipe V]]. És de destacar la seua escala de marbre de Buxcarró.
| |
| − | *[[Iglésia de Santa Tecla de Xàtiva|Iglésia de Santa Tecla]]: datada en el sigle XIV, va resultar molt danyada durant els [[Sege de Xàtiva (1707)|bombardejos borbònics de 1707]] i es va vindre definitivament avall a causa d'un terremot en l'any [[1748]], encara que encara es conserva la torre del campanar.
| |
| − | *[[Real Monasteri de l'Assumpció de Xàtiva|Real Monasteri de l'Assumpció]]: edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el sigle XIV i en posteriors reformes i ampliacions dels sigles XVI a XVIII.
| |
| − | *[[Covent de Sant Francisco de Xàtiva|Covent de Sant Francisco]]: es va començar a construir en el sigle XIV i la seua iglésia, actualment restaurada, servix de sala de concerts. Consta d'una sola nau en sèt capelles laterals de crucería. Prop de l'edifici se situa la [[Font de Sant Francisco de Xàtiva|font de Sant Francisco]], construïda en l'any [[1764]] en elements ornamentals [[rococó]].
| |
| − | *[[Convent de Sant Dumenge de Xàtiva|Convent de Sant Dumenge]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refrectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.
| |
| − | *[[Convent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva|Convent de Sant Onofre el Nou]]: es va construir entre els anys [[1715]] i [[1721]] enfront de [[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|l'iglésia de Sant Pedro]], al costat de l'antic Portal de [[Cocentaina]]. Les dependències més interessants són el claustre de dos plantes i l'iglésia, decorada en rajoletes i pintures a la fresca.
| |
| − | *[[Antic convent de la Trinitat de Xàtiva|Antic convent de la Trinitat]]: data del sigle XV, encara que en l'actualitat a soles es conserva la portada d'estil gòtic flamíger de l'iglésia, que alberga l'Archiu Municipal. Davant esta porta se situa la [[Font de la Trinitat de Xàtiva|font de la Trinitat]], del sigle XIV, la copa del qual està conformada per un prisma octogonal en el que alternen, casi borrats, els escuts de Xàtiva i del [[Regne de Valéncia]].
| |
| − | *[[Antic convent de Sant Agustín de Xàtiva|Antic convent de Sant Agustín]]: data del sigle XVII i conta en un magnífic claustre classiciste, sient actualment sèu de la [[Universitat Nacional d'Educació a Distància|UNED]], i l'iglésia de la qual, sense cult i parcialment sense torre del campanar per una solsida, va ser acondicionada i s'ampra actualment com a sala de concerts.
| |
| − | *[[Ermita de Sant Josep de Xàtiva|Ermita de Sant Josep]]: es va construir a principis del [[sigle XVIII]] segons plans de l'arquitecte [[Francisco Conca]]. L'interior és de planta de creu llatina, en àbsit semicircular i capelles laterals. Destaca la torre, que engloba l'antiga [[Ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva|ermita de Santa Bàrbara]] i una porta tapiada que, segons la tradició, és la de l'antiga aljama per on va entrar [[Jaume I d'Aragó]] despuix de conquistar la ciutat. Encara que esta afirmació és falsa i s'ha mantingut solament com a llegenda.
| |
| − | *[[Ermita de Santa Anna de Xàtiva|Ermita de Santa Anna]]: d'estil [[gòtic]], es va construir en la primera mitat del sigle XV. Consta d'una sola nau, en tres voltes de crucería i àbsit. En els capiteles, on arranquen els nervis de les voltes, apareixen els escuts de la [[Corona d'Aragó]], de Xàtiva i dels [[Borja]].
| |
| − | | |
| − | === Patrimoni civil ===
| |
| − | *[[Almodí de Xàtiva|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre els anys [[1530]] i [[1548]], del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a [[1919]], en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.
| |
| − | *[[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen escomençar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en [[1707]], pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconcillos en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Asunción. Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].
| |
| − | *[[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en l'any [[1758]] i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el ''Museu de Belles arts'' de la ciutat.
| |
| − | *[[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, a on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.
| |
| − | *[[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre es anys [[1715]] i [[1730]], alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.
| |
| − | *[[Palau dels Mahíques Sanç de Xàtiva|Palau dels Mahíques Sanç]]: es va començar a construir a principis del sigle XVII, encara que es va ampliar considerablement en els [[anys 1920]]. Actualment alberga la Casa de la Cultura de la ciutat.
| |
| − | *[[Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva|Palau del Marqués de Montortal]]: situat en el carrer noble i més senyorial de la ciutat, el ''carrer Moncada'' es tracta d'un palau urbà migeval del sigle XV, en portada de pedra en la seua frontera, en arc de llargues dovelas i balcons de forja en azulejería.
| |
| − | *[[Palau de l'Ardiaca de Xàtiva|Palau de l'Ardiaca]]: va ser construït en el sigle XV i era la sèu del arcediano de la [[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]]. Sobre la noble porta del palau, situat a escassos metros de la [[Colegiata de Xàtiva|Seu]], es troba l'escut de [[Calixt III]] i atres dos escuts de la branca [[Borja|Borja-Oms]], que es pensa podrien pertànyer a [[Aleixandre VI|Rodrigo]] o [[Cèsar Borja]].
| |
| − | *[[Palau dels Senyors de Estubeny de Xàtiva|Palau dels Senyors de Estubeny]]: Palau urbà, que respon als criteris arquitectònics del sigle XVIII en afegitons ornamentals del sigle XIX, a on va residir durant la seua breu estància en Xàtiva la [[Reina Isabel II]].
| |
| − | *[[Edifici Botella de Xàtiva|Edifici Botella]]: construcció residencial d'estil moderniste que data de l'any [[[1906]] situat just enfront de l'ajuntament.
| |
| − | | |
| − | === Fonts històriques ===
| |
| − | *[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]
| |
| − | *[[Font del Lleó de Xàtiva|Font del Lleó]]: Font històrica i ornamental del sigle XIX situada en el centre de la [[ciutat]].
| |
| − | *[[Font dels vinticinc dolls de Xàtiva|Font dels vinticinc dolls]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en el Barri de [[Sant Pedro]].
| |
| − | *[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]: Font històrica i ornamental del sigle XV situada en la Plaça de la Trinitat.
| |
| − | *[[Font de d'Aldomar de Xàtiva|Font de d'Aldomar]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en la Plaça [[Aleixandre VI|d'Aleixandre VI]].
| |
| − | *[[Font Real de la plaça Roca de Xàtiva|Font Real de la plaça Roca]]: Construïda en l'any [[1841]], és de planta central en una tassa allargada d'extrems semicirculars i un arbre de pedra de forma hexagonal, clarament gòtic, sense dubte aprofitat d'una font antiga de 1432.
| |
| − | *[[Font Real de Sant Francisco de Xàtiva|Font Real de Sant Francisco]]: Va ser reconstruïda en l'any [[1764]] pel canter [[Marcos Piqueres]], en estil barroc. Sobre la copa hi ha una image de [[Sant Francisco]], que substituïx a l'original desapareguda a finals del sigle XIX.
| |
| − | *[[Font Real dels Peixos de Xàtiva|Font Real dels Peixos]]: Font de planta central, pensada per a que les bésties begueren en la tassa i les persones begueren dels quatre dolls. Data de mitan sigle XIX, quan es va llaurar per a ser colocada en la plaça de la Bassa, des d'a on es va traslladar a la seua ubicació actual, en la plaça del Trinquet, en l'any [[1972]].
| |
| − | *[[Font de Sant Dumenge de Xàtiva|Font de Sant Dumenge]]: Menuda font de bassa quadrada de reduïdes dimensions i un senzill pilar arrematat en ornaments pel doll.
| |
| − | | |
| − | == Agermanament ==
| |
| − | La ciutat de Xàtiva està agermanada en la [[ciutat]] de [[Cocentaina]], en [[Alacant]] i en [[Lleida]],en la [[província]] del mateix nom en [[Catalunya]]
| |
| − | | |
| − | ==Xativins destacats==
| |
| − | * Militars
| |
| − | ** [[Lluís Despuig]]
| |
| − | ** [[Bernat Despuig i Rocafull]]
| |
| − | ** Hipólito Sans
| |
| − | * Religiosos
| |
| − | ** [[Calixt III]]
| |
| − | ** [[Aleixandre VI]]
| |
| − | ** [[Ausias Despuig]]
| |
| − | ** [[Margarita Agulló]]
| |
| − | ** [[Jacinto Castañeda Pujazons|San Jacinto Castañeda Pujazons]]
| |
| − | * Polítics
| |
| − | ** [[Francesc Bosch i Morata]]
| |
| − | * Científics
| |
| − | * Meges
| |
| − | ** [[Lluís Alcanyís]]
| |
| − | ** [[Francisco Blasco Soto]]
| |
| − | ** [[Francisco Franco (Mege)|Francisco Franco]]
| |
| − | * Escritors
| |
| − | ** [[Vicente Boix]]
| |
| − | * Juristes
| |
| − | * Artistes
| |
| − | * Atres
| |
| | | | |
| − | == Vore també == | + | == Idiomes == |
| | + | [[Image:Llengues de suissa.png|thumb|right|300px|Llengües de Suïssa. En taronja l'alemà, en morat clar el italià, en morat fosc romanche i en vert francés.]] |
| | + | Suïssa es troba en la creu d'algunes de les grans cultures europees, les quals han influenciat fortament en el idioma i la cultura del país. Suïssa té quatre idioems oficials: l'[[alemany]], en el nort, est i centre del país; el [[Idioma francés|francés]], en el oest; el [[Idioma italià|italià]] en el sur. El romanche, una llengua romanç que és parlada localment per una minoria en el sur-est en el cantó de [[Grisons]], és designat per la constitució federal com un idioma nacional junt en el alemany, el francés i el italià, i com un idioma oficial si les autoritats deisgen comunicar-se en persones que parlen este idioma, pero les lleis federals i atres documents oficials no deuen ser escrites obligatòriamente n este idioma. El govern federal deu de comunicar-se en els idiomes oficials, i en el parlament federal se dona una traducció simultànea en [[alemà]], [[francés]] i [[italià]]. |
| | | | |
| − | *[[Fira de Xàtiva]]
| + | L'[[alemà]] parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del alemany coneguts com [[Alemanys suís]], encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del franco-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte lombart). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no son entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en alemany utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià se gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos son bilingües. |
| − | *[[Paper]]
| |
| − | *[[Felip V]]
| |
| − | *[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
| |
| − | *[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]
| |
| | | | |
| − | == Enllaços Externs ==
| + | {{Països Europa}} |
| − | * [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
| |
| − | * [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
| |
| − | * [http://www.upv.es/xativa Extensió de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
| |
| − | * [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
| |
| − | * [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
| |
| − | * [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]
| |
| | | | |
| − | {{Traduït de|es|Játiva}}
| + | [[Categoria:Països d'Europa]] |
| − | {{Municipis de La Costera}}
| + | [[Categoria:Suïssa]] |
| − | {{Capitals comarques}}
| + | [[Categoria:Membres de l'ONU]] |
| − | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | |
| − | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | |
.svg)
.svg)
