Diferència entre les revisions de "Vicente Marco Miranda"
m (Text reemplaça - ' la [[Institució' a ' l'[[Institució') |
m (Correccions) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Vicent Marco Miranda''' ([[Castelló de la Plana]], [[1880]] - [[Valéncia]], [[1946]]) va ser un [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valenciá]]. | '''Vicent Marco Miranda''' ([[Castelló de la Plana]], [[1880]] - [[Valéncia]], [[1946]]) va ser un [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valenciá]]. | ||
| − | Destacat [[blasquisme|blasquiste]]. Des de [[1905]] va formar part de la redacció de [[El Poble]], del qual [[Félix Azzati]] | + | Destacat [[blasquisme|blasquiste]]. Des de [[1905]] va formar part de la redacció de [[El Poble]], del qual [[Félix Azzati]] el va nomenar redactor cap. Va ser [[regidor]] i cap de la minoria republicana en l'[[Ajuntament de Valéncia]] fins a l'arribada de la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]]. Va participar activament en totes les conspiracions que van tindre lloc en Valéncia com a protagoniste, patint diversos empresonaments, activitats que va referir en el seu llibre «[[Les conspiracions contra la dictadura]]» ([[1930]]).<ref>E. de Guzmán. Històries d'un ahir pròxim: «Les conspiracions contra la dictadura», de Vicente Marco Miranda. [[9 d'agost]] de [[1975]]. Revista Triumfo, número 671</ref> Al proclamar-se la [[Segona República Espanyola|República]] en [[1931]] va ser triat [[Alcalde de Valéncia|alcalde provisional de Valéncia]], pero al poc de temps va ser nomenat Governador Civil de [[província de Córdova (Espanya)|Córdova]]. |
Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|de 1933]] pel seu [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] ([[PURA]]) de Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del [[Partit Radical]] que liderava [[Alejandro Lerroux]]. | Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|de 1933]] pel seu [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] ([[PURA]]) de Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del [[Partit Radical]] que liderava [[Alejandro Lerroux]]. | ||
| − | Disconforme en el | + | Disconforme en el gir a la dreta, es va apartar d'este primer i va abandonar després el PURA per a formar, en un grup d'amics que compartien les seues idees ([[Juli Just]], [[Faustí Valentín]] i [[Vicent Alfaro]], entre ells), [[Esquerra Valenciana]], que es va adherir en el [[Congrés]] a la minoria d'Esquerra Republicana. Lliure d'aquells compromisos, va anar en el primer tren que va arribar a [[Oviedo]] i va poder arreplegar senyes de la sagnant repressió que va seguir al moviment revolucionari d'[[octubre]] de [[1934]], per a presentar la seua denúncia en les [[Corts]]. |
Com va poder també participar activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del Front Popular, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|elecciones]] de [[febrer]] de [[1936]] va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria de [[Esquerra Republicana]] de [[Catalunya]], en la que se sentia més identificat. | Com va poder també participar activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del Front Popular, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|elecciones]] de [[febrer]] de [[1936]] va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria de [[Esquerra Republicana]] de [[Catalunya]], en la que se sentia més identificat. | ||
| − | De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que varen titular [[In illo tempore]], llibre editat pel [[Consell Valencià de Cultura]] en [[2005]]. Durant la [[guerra civil]] es va mantindre fidel a la [[República]] i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en Valéncia, després en [[Burriana]] en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre [[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)]] editat per l'[[Institució Alfons el Magnànim]] en [[2007]]. En l'estiu de [[1946]] va poder al fi tornar a Valéncia, on va romandre ocult | + | De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que varen titular [[In illo tempore]], llibre editat pel [[Consell Valencià de Cultura]] en [[2005]]. Durant la [[guerra civil]] es va mantindre fidel a la [[República]] i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en Valéncia, després en [[Burriana]] en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre [[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)]] editat per l'[[Institució Alfons el Magnànim]] en [[2007]]. En l'estiu de [[1946]] va poder al fi tornar a Valéncia, on va romandre ocult fins a la seua mort, el [[23 de decembre]] del mateix any. |
Els seus restes descansen en el [[Cementeri Civil de Valéncia]]. | Els seus restes descansen en el [[Cementeri Civil de Valéncia]]. | ||
Revisió de 16:19 12 jul 2017
Vicent Marco Miranda (Castelló de la Plana, 1880 - Valéncia, 1946) va ser un polític valenciá.
Destacat blasquiste. Des de 1905 va formar part de la redacció de El Poble, del qual Félix Azzati el va nomenar redactor cap. Va ser regidor i cap de la minoria republicana en l'Ajuntament de Valéncia fins a l'arribada de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Va participar activament en totes les conspiracions que van tindre lloc en Valéncia com a protagoniste, patint diversos empresonaments, activitats que va referir en el seu llibre «Les conspiracions contra la dictadura» (1930).[1] Al proclamar-se la República en 1931 va ser triat alcalde provisional de Valéncia, pero al poc de temps va ser nomenat Governador Civil de Córdova.
Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les eleccions de 1931 i de 1933 pel seu Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) de Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del Partit Radical que liderava Alejandro Lerroux.
Disconforme en el gir a la dreta, es va apartar d'este primer i va abandonar després el PURA per a formar, en un grup d'amics que compartien les seues idees (Juli Just, Faustí Valentín i Vicent Alfaro, entre ells), Esquerra Valenciana, que es va adherir en el Congrés a la minoria d'Esquerra Republicana. Lliure d'aquells compromisos, va anar en el primer tren que va arribar a Oviedo i va poder arreplegar senyes de la sagnant repressió que va seguir al moviment revolucionari d'octubre de 1934, per a presentar la seua denúncia en les Corts.
Com va poder també participar activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del Front Popular, en les elecciones de febrer de 1936 va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria de Esquerra Republicana de Catalunya, en la que se sentia més identificat.
De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que varen titular In illo tempore, llibre editat pel Consell Valencià de Cultura en 2005. Durant la guerra civil es va mantindre fidel a la República i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en Valéncia, després en Burriana en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942) editat per l'Institució Alfons el Magnànim en 2007. En l'estiu de 1946 va poder al fi tornar a Valéncia, on va romandre ocult fins a la seua mort, el 23 de decembre del mateix any.
Els seus restes descansen en el Cementeri Civil de Valéncia.
Obres
- Les conspiracions contra la Dictadura (1930)
- Memòries de Vicente Marco Miranda. In illo tempore (1942), publicades en 2002.
- Cuatro Gats (Memòries 1939-1942) , publicada en 2007
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Marco_Miranda de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.