Diferència entre les revisions de "Vicente Gimeno Michavila"
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Vicente Gimeno Michavila''' ([[Castelló de la Plana]], 21 de febrer de [[1874]] - 30 de giner de [[1958]]), fon un funcionari, archiver, croniste i polític [[Valencians|valencià]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Vicente Gimeno Michavila | ||
| + | | image = [[Archiu:Vgimenomicha.jpg|200px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Funcionari, archiver, croniste i polític | ||
| + | | data_naix = [[21 de febrer]] de [[1874]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[30 de giner]] de [[1958]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Vicente Gimeno Michavila''' ([[Castelló de la Plana]], [[21 de febrer]] de [[1874]] - † [[30 de giner]] de [[1958]]), fon un funcionari, archiver, croniste i polític [[Valencians|valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
Fill de Vicente Gimeno Marmaneu i de Luisa Michavila Giménez, naixqué en la ciutat de Castelló el 21 de febrer de l'any 1874. Tingué quatre germans: Antonio, Andrés, Enrique i Luis. Els pares tenien un comerç en el carrer Ruiz Zorrilla cantó en l'avinguda del Rei. Fon alumne de l'institut de segona ensenyança de la plaça Santa Clara, ya desaparegut, que fon convent de les monges clarises. Es llicencià en Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i passà a eixercir com a advocat consultor. Tingué relació d'amistat en [[Azorín]] per ser abdós alumnes de la facultat de Dret. | Fill de Vicente Gimeno Marmaneu i de Luisa Michavila Giménez, naixqué en la ciutat de Castelló el 21 de febrer de l'any 1874. Tingué quatre germans: Antonio, Andrés, Enrique i Luis. Els pares tenien un comerç en el carrer Ruiz Zorrilla cantó en l'avinguda del Rei. Fon alumne de l'institut de segona ensenyança de la plaça Santa Clara, ya desaparegut, que fon convent de les monges clarises. Es llicencià en Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i passà a eixercir com a advocat consultor. Tingué relació d'amistat en [[Azorín]] per ser abdós alumnes de la facultat de Dret. | ||
| − | S'afilià al partit polític Partit Republicà Radical per l'influència de González Chermá i despuix per Fernando Gasset, el seu continuador. Fon nomenat secretari del partit. A partir de l'any [[1906]] fon regidor, formant part d'unes onze corporacions i durant catorze anys, serví a la ciutat i participà junt a nou alcaldes. | + | S'afilià al partit polític Partit Republicà Radical per l'influència de González Chermá i despuix per [[Fernando Gasset]], el seu continuador. Fon nomenat secretari del partit. A partir de l'any [[1906]] fon regidor, formant part d'unes onze corporacions i durant catorze anys, serví a la ciutat i participà junt a nou alcaldes. |
| − | En [[1920]] guanyà les oposicions a advocat assessor municipal, ocupant més tart la plaça de croniste-archiver. En l'any [[1928]] guanyà la plaça de secretari de la Diputació de Castelló i dimití com a croniste-archiver. | + | En l'any [[1920]] guanyà les oposicions a advocat assessor municipal, ocupant més tart la plaça de croniste-archiver. En l'any [[1928]] guanyà la plaça de secretari de la Diputació de Castelló i dimití com a croniste-archiver. |
S'havia casat en Teresa Barbería Cazador i el matrimoni tingué quatre fills: Teresa, Vicente, José Luis i Luisa. Només tingué dos nets, u d'ells seria alcalde de Castelló, [[José Luis Gimeno Ferrer]]. | S'havia casat en Teresa Barbería Cazador i el matrimoni tingué quatre fills: Teresa, Vicente, José Luis i Luisa. Només tingué dos nets, u d'ells seria alcalde de Castelló, [[José Luis Gimeno Ferrer]]. | ||
| Llínea 16: | Llínea 27: | ||
* ''La política agraria y las Comunidades de labradores'' ([[1903]]) | * ''La política agraria y las Comunidades de labradores'' ([[1903]]) | ||
| − | * ''La escuela y el maestro: la escuela al aire libre o del bosque. Conveniencia | + | * ''La escuela y el maestro: la escuela al aire libre o del bosque. Conveniencia d'implantar la misma en Castellón'' ([[1920]]) |
* ''Del Castellón viejo'', editat en [[1926]], quan era president de l'Ateneu de Castelló. | * ''Del Castellón viejo'', editat en [[1926]], quan era president de l'Ateneu de Castelló. | ||
* ''Las calles de Castellón'', obra premiada en els [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] celebrats en maig de [[1928]], editat en [[1930]]. | * ''Las calles de Castellón'', obra premiada en els [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] celebrats en maig de [[1928]], editat en [[1930]]. | ||
| Llínea 34: | Llínea 45: | ||
[[Categoria:Advocats valencians]] | [[Categoria:Advocats valencians]] | ||
[[Categoria:Polítics]] | [[Categoria:Polítics]] | ||
| − | [[Categoria:Polítics | + | [[Categoria:Polítics Valencians]] |
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
Última revisió del 17:35 14 gin 2023
| Vicente Gimeno Michavila | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Funcionari, archiver, croniste i polític | ||
| Naiximent: | 21 de febrer de 1874 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 30 de giner de 1958 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicente Gimeno Michavila (Castelló de la Plana, 21 de febrer de 1874 - † 30 de giner de 1958), fon un funcionari, archiver, croniste i polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill de Vicente Gimeno Marmaneu i de Luisa Michavila Giménez, naixqué en la ciutat de Castelló el 21 de febrer de l'any 1874. Tingué quatre germans: Antonio, Andrés, Enrique i Luis. Els pares tenien un comerç en el carrer Ruiz Zorrilla cantó en l'avinguda del Rei. Fon alumne de l'institut de segona ensenyança de la plaça Santa Clara, ya desaparegut, que fon convent de les monges clarises. Es llicencià en Dret en l'Universitat de Valéncia i passà a eixercir com a advocat consultor. Tingué relació d'amistat en Azorín per ser abdós alumnes de la facultat de Dret.
S'afilià al partit polític Partit Republicà Radical per l'influència de González Chermá i despuix per Fernando Gasset, el seu continuador. Fon nomenat secretari del partit. A partir de l'any 1906 fon regidor, formant part d'unes onze corporacions i durant catorze anys, serví a la ciutat i participà junt a nou alcaldes.
En l'any 1920 guanyà les oposicions a advocat assessor municipal, ocupant més tart la plaça de croniste-archiver. En l'any 1928 guanyà la plaça de secretari de la Diputació de Castelló i dimití com a croniste-archiver.
S'havia casat en Teresa Barbería Cazador i el matrimoni tingué quatre fills: Teresa, Vicente, José Luis i Luisa. Només tingué dos nets, u d'ells seria alcalde de Castelló, José Luis Gimeno Ferrer.
Fon membre de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC) i president de l'Ateneu Cultural de Castelló. També estigué vinculat al món de la festa, les Festes de la Magdalena i d'ell és l'idea de que en cada barri es construira una gayata i fer una gran festa en totes elles al final de l'avinguda del Rei En Jaume, en l'antiga plaça de la Victòria. Ha escrit diversos llibres. En la ciutat de Castelló té un carrer al seu nom en la zona del PAU-Gumbau.
Obra[editar | editar còdic]
- La política agraria y las Comunidades de labradores (1903)
- La escuela y el maestro: la escuela al aire libre o del bosque. Conveniencia d'implantar la misma en Castellón (1920)
- Del Castellón viejo, editat en 1926, quan era president de l'Ateneu de Castelló.
- Las calles de Castellón, obra premiada en els Jocs Florals de Lo Rat Penat celebrats en maig de 1928, editat en 1930.
- La importancia del ahorro en la economía de las poblaciones
- Las Aulas de Gramática de Castellón (1928)
- Estudio histórico jurídico de las Mancomunidades Provinciales, obra premiada en els Jocs Florals d'Aragó, celebrats en Barcelona el 6 d'octubre de 1929.
- Los antiguos Gremios de Castellón (1934).
- La Rambla de la Viuda. Antecedentes históricos y estudio de las concesiones y aprovechamiento de sus aguas (1935)