Diferència entre les revisions de "Verps incoatius"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
Els '''verps incoatius''' són els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.
+
Els '''verps incoatius''' són els [[verp|verps]] que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.
  
 
Alguns verps de la conjugació que termina en -er son ''nàixer'', ''créixer'', ''meréixer'' i ''paréixer''.
 
Alguns verps de la conjugació que termina en -er son ''nàixer'', ''créixer'', ''meréixer'' i ''paréixer''.

Revisió de 11:56 10 nov 2016

Els verps incoatius són els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.

Alguns verps de la conjugació que termina en -er son nàixer, créixer, meréixer i paréixer.

Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius són pocs: bollir, collir, cosir, eixir, fugir, morir, obrir, omplir, sentir, tossir, alguns com tossir i cosir són irregulars con canvi d'O a U.

Present d'indicatiu Present de subjuntiu
Servixsc Servixca
Servixes Servixques
Servix Servixca
Servim Servim
Serviu Serviu
Servixen Servixquen

Bibliografia

  • Est artícul utilisa informació de la Biquipedia.