Veritat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 07:44 5 maig 2009 per Vinatea (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «El significat de la paraula '''veritat''' comprén des de la honestitat, la bona fe i la sinceritat en general, fins a l'acort dels conceptes en les ...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El significat de la paraula veritat comprén des de la honestitat, la bona fe i la sinceritat en general, fins a l'acort dels conceptes en les coses, els fets o la realitat en particular.[1] El terme no té una única definició en la que estiguen d'acort la majoria d'estudiosos i filòsofs professionals i les teories sobre la veritat continuen sent àmpliament debatudes. Hi ha posicions diferents sobre qüestions com que és lo que constituïx la veritat; com definir-la i identificar-la; si el ser humà posseïx coneiximents innats o només pot adquirir-los; si hi ha les revelacions o la veritat pot conseguir-se tan sols per mig de la raó; i si la veritat és subjectiva u objectiva, relativa o absoluta, o encara fins en quin grau poden afirmar-se cada una de les dites observacions. Este artícul procura introduir les principals interpretacions i perspectivas, tant històriques com actuals, sobre este concepte.

¿Qué és la veritat?

Esta pregunta és objecte de debat entre teòlecs, filòsofs i llògics. Quan una definició es complix com verdadera, se sol dir que s'ha complit de forma satisfactòria, omplint les expectatives de l'individu, en tal grau que, al posar en pràctica el dit coneiximent, produïx cert grau de felicitat o sensació de plenitut al ser conscient dels efectes pràctics del seu treball.

El ser humà busca la veritat per mig de l'eixercici de les facultats racionals, en un grau més o menys cert.

En llògica, una proposició és tota aquella afirmació a la que se li pot assignar un grau de certea. Al ser processada per les facultats racionals, eixecutades per les facultats físiques i posades a prova segons al criteri de la persona, esta pot prendre un valor verdader o fals (veja valor de veritat). Aixina podrem tindre proposicions encertadament falses i/o encertadament verdaderes, depenent de les conclusions a les quals mos encaminen les facultats racionals de la nostra ment i/o les ferramentes fabricades per a tal fi, com son ordenadors, àbacs o qualsevol atre instrument afí al model llògic/racional acceptat.

Segons la teoria de l'adequació, la veritat és l'adequació (no la identificació) entre les coses i l'enteniment. I tant més verdadera serà la meua comprensió, com més semblant siga a les coses. És una teoria d'orige aristotèlic-tomiste.

La Veritat sol definir-se com la conformitat existent entre el que s'expressa i la situació real d'alguna cosa o el concepte real que es té sobre un tema.

La veritat es fa evident per mig d'un sistema de falsació que, portat a les seues últimes conseqüències, demostra com les proposicions que hem pres en conte i que mos van motivar en orige, són essencials i necessàries pera conéixer si la ferma convicció torna en veritat o no, depenent si l'objectiu inicial es complix en l'acte final. Mentres les proposicions no siguen falsables, queden dins de l'àmbit de la llògica i la raó.

Quan algú està d'acort sincerament en una afirmació, pot o no pot reivindicar que és la veritat. Mentres que un pot tindre un bon sentit intuïtiu del que ha de ser veritat, donar una definició que conseguixca una àmplia acceptació és difícil. Una raó és que moltes vegades la veritat és primer indicada com un objectiu i només després que la gent comence a raonar quina veritat és realment. La veritat és buscada en la religió, la filosofia, les matemàtiques, l'advocacia i la ciència; estos camps usen diferents mètodos i intenten arribar a la veritat per a servir a diferents objectius. No en sorpresa, l'us compartit d'una sola paraula en tots estos camps provoca en facilitat confusió i conflicte. Inclús la veritat, com la bondat i la bellea, és un tema perenne per a la humanitat.

Tipos de veritat

Subjectiva vs. Objectiva

Les veritats subjectives són aquelles en les quals estem més íntimament familiarisats. Que a mi m'agrade el bròcul o que em dol el peu són les dos subjectivament certes. El Subjectivisme metafísic sosté que tot lo que tenim són estes veritats. Açò és, que tot sobre lo que podem saber és, d'una forma o una atra, les nostres experiències subjectives. Esta visió no rebuja necessàriament el realisme. Pero almenys sosté que no podem tindre coneiximent directe del món real.

En contrast, les veritats objectives pretenen ser d'alguna manera independents de les nostres creències subjectives i gusts. Les dites veritats no subsistirien en la ment pero si en l'objecte extern. Esta veritat és demostrable científicament ya que és un fet o fenomen que ocorre independentment de l'existència del ser humà. Per Eixemple, la llei de Gravetat existix, independentment de la presència o absència de sers humans sobre la Terra. Podria argumentar-se que la llei no existiria si no haguera humans en la Terra ya que no hi hauria persones que la formularen, no obstant, açò no evitaria que els cossos siguen atrits cap a la Terra ya que la força de gravetat existiria de totes les maneres.

Relativa vs. Absoluta

Les veritats relatives són aquelles idees o proposicions que únicament són veritat en relació a alguna norma, convenció o punt de vista. Usualment, la norma mencionada són els principis de la pròpia cultura. Tot el món acorda que la veracitat o falsetat de algunes idees és relativa: Si es diu que la forqueta se troba a l'esquerra de la cullera, això depén de des d'on un estiga veent. No obstant, el Relativisme és la doctrina que senyala que totes les veritats d'un domini particular(diga's moral o estètica) són d'esta manera, i el Relativisme implica que tota veritat només és en relació a la pròpia cultura. Per eixemple, el Relativisme Moral és la perspectiva que apunta que totes les veritats són socialment inspirades.

Les veritats relatives poden ser contrastades en les veritats Absolutes pero no es pot oblidar perqué es fa una ilusió. Estes últimes són idees o proposicions que són preses com verdaderes per totes les cultures i eres. Per eixemple, per als musulmans "Deu és Gran" expressa una veritat absoluta; per al micro-economiste, que la llei de la oferta i demanda determina el valor d'un be consumible en una economia de mercat és veritat en tota situació; per al Kantià, "actuar de manera que la teua màxima es convertixca en llei universal" constituïx una veritat absoluta. Estes idees a vegades són atribuïdes a la mateixa naturalea de l'univers, de Deu, la naturalea humana o a alguna essència fonamental o significació transcendental.

Absolutisme en un domini particular del pensament és la visió que totes les premisses en tal domini són absolutament certes o absolutament falses: Cap és verdadera per a una cultura o era mentres és falsa per a atres. Per eixemple, el absolutisme moral és la visió que tots els clams en lo moral com "La caritat és bona" són completament verdaderes o falses pera totes les cultures en totes les eres.

És important diferenciar la veritat de lo vàlit, la veracitat de la validea. Una cosa és verdadera quan és corroborada en la pràctica. En canvi, se diu que alguna cosa és vàlida quan no té comprovació en la nostra la realitat, només en la nostra ment. Una teoria que no és comprovada en la realitat no pot tindre el ranc de veritat ni de falsetat.

Veja també


Notes

  1. ↑ Veja la Definició de ‘veritat' en el Diccionari de la Llengua Espanyola online de la R.A.E. (Consultat el 5 de maig del 2009.)

Referències

  • Jorge Acevedo Guerra: Verdad originaria como apertura en Heidegger. Una aproximació a sus doce tesis acerca de la verdad. En Revista de Ciencias Sociales Números 49/50, En recuerdo de Jorge Millas Jiménez, Valparaíso (Chile), 2005.
  • Jorge Acevedo Guerra: La verdad originaria —apertura—, y el concepto de valor. Heidegger. En: César Ojeda y Alejandro Ramírez (Editores): El sentimiento de lo humano en la ciencia, la filosofía y las artes. Homenaje a Félix Schwartzmann, Editorial Universitaria, Santiago de Chile, 2004.
  • Blackburn, S and Simmons K. 1999. Truth. Oxford University Press. Artículs clàssics, incloent obres de James, Russell, Ramsey, Tarski i mes recents.
  • René Descartes: Discurso del método (Discours de la méthode pour bien conduire sa Raison et chercher la Vérité dans les Sciences), Editorial Aguilar, Buenos Aires, 1968. Trad. y Prólogo de Antonio Rodríguez Huéscar.
  • Field, H. 2001. Truth and the Absence of Fact, Oxford.
  • Hans-Georg Gadamer: Verdad y Método , Ediciones Sígueme, Salamanca, 1977.
  • Hans-Georg Gadamer: Verdad y Método, II , Ediciones Sígueme, Salamanca, Quinta edición, 2002.
  • Diego Gracia Guillén: Voluntad de verdad, Ed. Labor, Madrid, 1986.
  • Grover, Dorothy. 1992. The Prosentential Theory of Truth, Princeton University Press.
  • Habermas, Jürgen. 2003. Truth and Justification. MIT Press.
  • Martin Heidegger: Lógica. Subtítulo: La pregunta por la verdad, Alianza Editorial, Madrid, 2004. Trad. de Joaquín Alberto Ciria Cosculluela.Título original:Gesamtausgabe: "Logik. Die Frage nach der Wahrheit". Curso de Marburgo, semestre de invierno de 1925-1926. Vittorio Klostermann, Frankfurt a. M. Edición de Walter Biemel (1976).
  • Martin Heidegger: De la esencia de la verdad. Sobre la paràbola de la caverna i el Teeteto de Platón, Leccions del semestre de l'nviern de 1931/32 en la Universidad de Friburgo. Editorial Herder, Barcelona, 2007. Trad. de Alberto Ciria. Págines: 317. ISBN 84-254-2489-5.Títul original: GA, 34: Vom Wesen der Wahrheit. Zu Platons Höhlengleisnis und Theätet, Vittorio Klostermann, Frankfurt am Main, 1988; 2º ed., 1997. Edición de Herrmann Mörchen.
  • Martin Heidegger: Hitos, Alianza Editorial, Madrid, 2000. Traducció de Helena Cortés y Arturo Leyte. Título original: Gesamtausgabe (Edición integral), Volumen 9: "Wegmarken",1976. Edición de Friedrich-Wilhelm von Herrmann.


Enlaces externos

Plantilla:Wikiquote Plantilla:Wiktionary

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Veritat&oldid=11654»