Diferència entre les revisions de "Universitat de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de Adrià del Regne (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Valencian)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Image:Universidad la nave.JPG|250px|right|tumb|Frontera Universitat-Salvá]]
 +
[[Image:Uni.jpg|250px|right|tumb|Frontera Plaça Patriarca, La Nau]]
  
−
La Universitat de Valéncia va ser fundada l'any 1499 baix el nom d' Estudi General i és, a més de la universitat més antiga del Regne de Valéncia, una de les més importants i ad més llarga tradició a l'estat espanyol. S'organisa entorn a tres campus principals (situats a l'avinguda de Blasco Ibáñez, l'avinguda dels Tarongers, i a Burjassot-Paterna), a més de diverses extensions, delegacions i centres adscrits, com ara els d'Ontinyent i Gandia. La Universitat de Valéncia conta, a més, ad emplaçaments com l'edifici de la Nau, el Jardí Botànic, o el Palau de Cerveró on es donen cita, sovint, congressos, trobades i exposicions diverses.
+
L''''Universitat de Valéncia''' (oficialment ''Universitat de València-Estudi General'', en “[[valencià]]”), fundada en [[1499]] baix el nom d’''Estudi General'', és una de les [[universitats]] més importants i antigues tant de la província de [[Província de Valéncia|Valéncia]] com d'[[Espanya]].
  
−
En l'actualitat conta ad aproximadament 55.000 alumnes entre totes les seues titulacions, i és així la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la Comunitat Valenciana (contant també les 2 universitats privades de l'autonomia) i la setena a nivell nacional. Conta així mateix ad prop de 1.700 empleats d'Administració i Servicis i més de 3.500 docents i investigadors.
+
Es dividix en tres campus principals (campus de Blasco Ibáñez, campus dels Tarongers i campus de [[Burjassot]]) i numeroses extensions, delegacions, centres adscrits i emplaçaments eixemplars, com el [[Edifici de "La Nau"]] o el [[Jardí Botànic de Valéncia|Jardí Botànic]]. És coneguda en [[Valéncia]] com ''la lliterària'', per a distinguir-la de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], a pesar que una part molt important de la docència i investigació de l''''Universitat de Valéncia''' siga en camps no ''lliteraris''.
  
−
La Universitat de València se situa entre les quatre més destacades d'Espanya en el camp de la I+D+i, contant ad 18 Instituts Universitaris d'Investigació (3 d'ells centres mixts ad el Consell Superior d'Investigacions Científiques). És de destacar el Parc Científic de la Universitat de València, en el qual se situen grups d'investigació juntament ad el viver d'empreses de base tecnològica, i empreses spin-off de la pròpia universitat i atres externes.
+
En l’actualitat conta en aproximadament 57.000 alumnes entre totes les seues titulacions (segons estimació per al curs [[2007]]-[[2008]]), sent aixina la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la [[Comunitat Valenciana]] (contant també les 2 universitats privades de l’autonomia) i la sèptima a nivell nacional. Conta en prop de 1.700 empleats d’Administració i Servicis i més de 3.300 docents i investigadors.
  
−
Es reconeguda com una de les universitats espanyoles més davanteres en l`àmbit investigador.
+
El seu rector és Francisco Tomás Vert.
  
−
El seu rector actual és Esteban Morcillo Sánchez.
+
== Història de l'Universitat ==
  
 +
A pesar que ya des del [[segle XIII]] existia en la [[Ciutat de Valéncia]] la possibilitat de cursar certes ensenyances superiors, estes eren impartides per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de [[Valéncia]] van treballar per a reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l’església en un únic Estudi General, i fruït del seu treball van ser els estatuts publicats en [[1412]] i aprovats pel govern municipal i el bisbe [[Hugo de Llupià]]. Inicialment es van establir en uns locals sitis junt en la [[Església de Sant Llorenç (Valéncia)|Església de Sant Llorenç]], encara que la llibertat d’educació otorgada pels [[furs de Valéncia]] va permetre que s’establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins a [[1416]], encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat.
  
−
Història de la Universitat de Valéncia
+
Anys després, la rica societat valenciana del [[segle XV]], el [[Segle d’Or Valencià]], desijava que els estudis impartits en la seua ciutat conseguiren el ranc d’estudis universitaris, espentant al Consell municipal a reprendre la tasca d’unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l’adquisició de cases i finques que serviren d'instalacions de l’Estudi General, mentres que des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de Valéncia que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari. El resultat del primer va ser la compra a [[Isabel Saranyó]], l’1 d’abril de [[1493]], d’una casa en hortes i patis que es convertiria en la primera seu de la Universitat: l'[[Edifici de la Nau]]. El resultat de la segona cosa va ser la redacció de les Constitucions de l’Estudi General el 30 d’abril de [[1499]].
  
−
A pesar que ya des del segle XIII existia a València la possibilitat de cursar certs ensenyaments superiors, estos eren impartits per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de Valéncia van treballar per reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l'Església en un únic Estudi General, i fruit del seu treball van ser els estatuts publicats l'any 1412 i aprovats pel govern municipal i el bisbe Hug de Llupià. Inicialment l'Estudi General s'establí en uns locals vora l'església de Sant Llorenç, encara que la llibertat d'educació otorgada pels Furs de València va permetre que s'establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins al 1416, encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat.
+
En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, només faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes van arribar primer de la mà del [[Alexandre VI|Papa Alexandre VI]], qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de [[1501]] reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i després pel rei [[Ferran el Catòlic]], qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu [[privilegi real]] de 2 de febrer de [[1502]]. Així, l’Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de [[1502]] en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de [[Roma]], [[Bolonya]], [[Salamanca]] i [[Lleida (Espanya)|Lleida]].
  
−
Anys després, la pròspera societat valenciana del segle XV, el Segle d'Or valencià, desijava que els estudis impartits al Cap i Casal del Regne conseguiren el ranc d'estudis universitaris, i  el Consell municipal reprengué la tasca d'unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l'adquisició de cases i finques que serviren d'instal·lacions de l'Estudi General; fruit d'estes gestions va ser la compra a Isabel Saranyó, l'1 d'abril de 1493, d'una casa ad hortes i patis que viuria la seu de la Universitat: l'edifici del carrer de la Nau. Al hora, des del punt de vista administratiu, encarregà als Jurats de València que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari: el 30 d'abril de 1499 va ser la data en que finalment es redactaren les noves Constitucions de l'Estudi General.
+
== Titulacions ==
  
−
Ad l'aparell llogístic i administratiu ja preparat, només faltaven les llicències corresponents per a iniciar les activitats. Estes arribaren, primer, de la mà del papa Aleixandre VI, és a dir, del valencià Roderic de Borja, que ad la seua butla pontifícia del 23 d'abril de 1501 reconeixia la nova universitat i autorisava l'arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l'autoritat pontifícia; més tart, el rei de Valéncia i dels estats de la Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic, va ratificar el caràcter universitari de la nova institució ad el seu privilegi real del 2 de febrer de 1502. Així, l'Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d'octubre de 1502 ad prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida.
+
L''''Universitat de Valéncia''' oferix 63 titulacions oficials distribuïdes de la manera següent:
 +
 
 +
'''Titulacions de 1er cicle'''
 +
*Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació
 +
*Diplomatura en Ciències Empresarials
 +
*Diplomatura en Educació Social
 +
*Diplomatura en Fisioteràpia
 +
*Diplomatura en Enfermeria
 +
*Diplomatura en Logopèdia
 +
*Diplomatura en Nutrició i Dietètica
 +
*Diplomatura en Òptica i Optometria
 +
*Diplomatura en Podologia
 +
*Diplomatura en Turisme
 +
*Diplomatura en Treball Social
 +
*Diplomatura en Relacions Laborals
 +
*Ingenieria Tècnica en Telecomunicació, esp. Sistemes Electrònics
 +
*Ingenieria Tècnica en Telecomunicació, esp. Telemàtica
 +
*Mestre, esp. Audició i Llenguage
 +
*Mestre, esp. Educació Especial
 +
*Mestre, esp. Educació Infantil
 +
*Mestre, esp. Educació Musical
 +
*Mestre, esp. Educació Primària
 +
*Mestre, esp. Educació Física
 +
*Mestre, esp. Llengua Estrangera
 +
 
 +
 
 +
'''Titulacions d’1 i 2n cicle'''
 +
*Ingenieria Informàtica
 +
*Ingenieria Química
 +
*Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses
 +
*Llicenciatura en Biologia
 +
*Llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i el Deport
 +
*Llicenciatura en Ciències Ambientals
 +
*Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració
 +
*Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
 +
*Llicenciatura en Dret
 +
*Llicenciatura en Economia
 +
*Llicenciatura en Farmàcia
 +
*Llicenciatura en Filologia Clàssica
 +
*Llicenciatura en Filologia Hispànica
 +
*Llicenciatura en Filologia Francesa
 +
*Llicenciatura en Filologia Catalana
 +
*Llicenciatura en Filologia Anglesa
 +
*Llicenciatura en Filologia Alemanya
 +
*Llicenciatura en Filosofia
 +
*Llicenciatura en Geografia
 +
*Llicenciatura en Història
 +
*Llicenciatura en Història de l’Art
 +
*Llicenciatura en Matemàtiques
 +
*Llicenciatura en Física
 +
*Llicenciatura en Medicina
 +
*Llicenciatura en Odontologia
 +
*Llicenciatura en Pedagogia
 +
*Llicenciatura en Periodisme
 +
*Llicenciatura en Sicologia
 +
*Llicenciatura en Química
 +
*Llicenciatura en Sociologia
 +
 
 +
 
 +
'''Titulacions només de 2n cicle'''
 +
*Ingenieria Electrònica
 +
*Llicenciatura en Bioquímica
 +
*Llicenciatura en Ciències Actuarials i Financeres
 +
*Llicenciatura en Ciències del Treball
 +
*Llicenciatura en Ciència i Tecnologia d’Aliments
 +
*Llicenciatura en Criminologia
 +
*Llicenciatura en Filologia Italiana
 +
*Llicenciatura en Humanitats
 +
*Llicenciatura en Ciències i Tècniques Estadístiques
 +
*Llicenciatura en Investigació i Tècniques de Mercat
 +
*Llicenciatura en Sicopedagogia
 +
*Llicenciatura en Traducció i Interpretació
 +
 
 +
 
 +
'''Programes de doble titulació'''
 +
*ADIU + Dret
 +
*Sociologia + Ciències Polítiques
 +
*Dret + Ciències Polítiques
 +
*Economia + GEE (Graduat Europeu en Economia)
 +
*ADIU + GEDE (Graduat Europeu en Direcció d’Empreses)
 +
*Ingenieria Informàtica + Ing. Tec. en Telecomunicació, esp. Telemàtica.
 +
 
 +
==Associacions==
 +
*[[Asociación Valenciana de Estudiantes Universitarios]]
 +
*[[Bloc d'Estudiants Agermanats]]
 +
*[[Campus Jove]]
 +
*[[El Porvenir de Los Estudiantes]]
 +
*[[Estudiantes por la Libertad]]
 +
*[[Generación Universitaria]]
 +
*[[Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans]]
 +
*[[Valencia Universitaria]]
 +
 
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Traduït_de|es|Universidad_de_Valencia}}
 +
 
 +
[[Categoria:Universitat de Valéncia]]

Revisió de 01:04 27 gin 2011

Frontera Universitat-Salvá
Frontera Plaça Patriarca, La Nau

L'Universitat de Valéncia (oficialment Universitat de València-Estudi General, en “valencià”), fundada en 1499 baix el nom d’Estudi General, és una de les universitats més importants i antigues tant de la província de Valéncia com d'Espanya.

Es dividix en tres campus principals (campus de Blasco Ibáñez, campus dels Tarongers i campus de Burjassot) i numeroses extensions, delegacions, centres adscrits i emplaçaments eixemplars, com el Edifici de "La Nau" o el Jardí Botànic. És coneguda en Valéncia com la lliterària, per a distinguir-la de l'Universitat Politècnica de Valéncia, a pesar que una part molt important de la docència i investigació de l'Universitat de Valéncia siga en camps no lliteraris.

En l’actualitat conta en aproximadament 57.000 alumnes entre totes les seues titulacions (segons estimació per al curs 2007-2008), sent aixina la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la Comunitat Valenciana (contant també les 2 universitats privades de l’autonomia) i la sèptima a nivell nacional. Conta en prop de 1.700 empleats d’Administració i Servicis i més de 3.300 docents i investigadors.

El seu rector és Francisco Tomás Vert.

Història de l'Universitat

A pesar que ya des del segle XIII existia en la Ciutat de Valéncia la possibilitat de cursar certes ensenyances superiors, estes eren impartides per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de Valéncia van treballar per a reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l’església en un únic Estudi General, i fruït del seu treball van ser els estatuts publicats en 1412 i aprovats pel govern municipal i el bisbe Hugo de Llupià. Inicialment es van establir en uns locals sitis junt en la Església de Sant Llorenç, encara que la llibertat d’educació otorgada pels furs de Valéncia va permetre que s’establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins a 1416, encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat.

Anys després, la rica societat valenciana del segle XV, el Segle d’Or Valencià, desijava que els estudis impartits en la seua ciutat conseguiren el ranc d’estudis universitaris, espentant al Consell municipal a reprendre la tasca d’unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l’adquisició de cases i finques que serviren d'instalacions de l’Estudi General, mentres que des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de Valéncia que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari. El resultat del primer va ser la compra a Isabel Saranyó, l’1 d’abril de 1493, d’una casa en hortes i patis que es convertiria en la primera seu de la Universitat: l'Edifici de la Nau. El resultat de la segona cosa va ser la redacció de les Constitucions de l’Estudi General el 30 d’abril de 1499.

En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, només faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes van arribar primer de la mà del Papa Alexandre VI, qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de 1501 reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i després pel rei Ferran el Catòlic, qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu privilegi real de 2 de febrer de 1502. Així, l’Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de 1502 en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida.

Titulacions

L'Universitat de Valéncia oferix 63 titulacions oficials distribuïdes de la manera següent:

Titulacions de 1er cicle

  • Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació
  • Diplomatura en Ciències Empresarials
  • Diplomatura en Educació Social
  • Diplomatura en Fisioteràpia
  • Diplomatura en Enfermeria
  • Diplomatura en Logopèdia
  • Diplomatura en Nutrició i Dietètica
  • Diplomatura en Òptica i Optometria
  • Diplomatura en Podologia
  • Diplomatura en Turisme
  • Diplomatura en Treball Social
  • Diplomatura en Relacions Laborals
  • Ingenieria Tècnica en Telecomunicació, esp. Sistemes Electrònics
  • Ingenieria Tècnica en Telecomunicació, esp. Telemàtica
  • Mestre, esp. Audició i Llenguage
  • Mestre, esp. Educació Especial
  • Mestre, esp. Educació Infantil
  • Mestre, esp. Educació Musical
  • Mestre, esp. Educació Primària
  • Mestre, esp. Educació Física
  • Mestre, esp. Llengua Estrangera


Titulacions d’1 i 2n cicle

  • Ingenieria Informàtica
  • Ingenieria Química
  • Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses
  • Llicenciatura en Biologia
  • Llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i el Deport
  • Llicenciatura en Ciències Ambientals
  • Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració
  • Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
  • Llicenciatura en Dret
  • Llicenciatura en Economia
  • Llicenciatura en Farmàcia
  • Llicenciatura en Filologia Clàssica
  • Llicenciatura en Filologia Hispànica
  • Llicenciatura en Filologia Francesa
  • Llicenciatura en Filologia Catalana
  • Llicenciatura en Filologia Anglesa
  • Llicenciatura en Filologia Alemanya
  • Llicenciatura en Filosofia
  • Llicenciatura en Geografia
  • Llicenciatura en Història
  • Llicenciatura en Història de l’Art
  • Llicenciatura en Matemàtiques
  • Llicenciatura en Física
  • Llicenciatura en Medicina
  • Llicenciatura en Odontologia
  • Llicenciatura en Pedagogia
  • Llicenciatura en Periodisme
  • Llicenciatura en Sicologia
  • Llicenciatura en Química
  • Llicenciatura en Sociologia


Titulacions només de 2n cicle

  • Ingenieria Electrònica
  • Llicenciatura en Bioquímica
  • Llicenciatura en Ciències Actuarials i Financeres
  • Llicenciatura en Ciències del Treball
  • Llicenciatura en Ciència i Tecnologia d’Aliments
  • Llicenciatura en Criminologia
  • Llicenciatura en Filologia Italiana
  • Llicenciatura en Humanitats
  • Llicenciatura en Ciències i Tècniques Estadístiques
  • Llicenciatura en Investigació i Tècniques de Mercat
  • Llicenciatura en Sicopedagogia
  • Llicenciatura en Traducció i Interpretació


Programes de doble titulació

  • ADIU + Dret
  • Sociologia + Ciències Polítiques
  • Dret + Ciències Polítiques
  • Economia + GEE (Graduat Europeu en Economia)
  • ADIU + GEDE (Graduat Europeu en Direcció d’Empreses)
  • Ingenieria Informàtica + Ing. Tec. en Telecomunicació, esp. Telemàtica.

Associacions


Referències

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Universitat_de_Valéncia&oldid=46847»