Diferència entre les revisions de "Universitat de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Universidad la nave.JPG|350px|right|tumb|Frontera Universitat-Salvá]]
+
[[Image:Universidad la nave.JPG|250px|right|tumb|Frontera Universitat-Salvá]]
 
[[Image:Uni.jpg|350px|right|tumb|Frontera Plaça Patriarca, La Nau]]
 
[[Image:Uni.jpg|350px|right|tumb|Frontera Plaça Patriarca, La Nau]]
  

Revisió de 14:25 22 maig 2009

Frontera Universitat-Salvá
Frontera Plaça Patriarca, La Nau

L'Universitat de Valéncia (oficialment Universitat de València-Estudi General, en “valencià”), fundada en 1499 baix el nom d’Estudi General, és una de les universitats més importants i antigues tant de la província de Valéncia com de Espanya.

Es dividix en tres campus principals (campus de Blasco Ibáñez, campus dels Tarongers i campus de Burjassot) i numeroses extensions, delegacions, centres adscrits i emplaçaments eixemplars, com el Edifici de "La Nau" o el Jardí Botànic. És coneguda en Valéncia com la lliterària, per a distinguir-la de la Universitat Politècnica de Valéncia, a pesar que una part molt important de la docència i investigació de la Universitat de Valéncia siga en camps no lliteraris.

En l’actualitat conta en aproximadament 57.000 alumnes entre totes les seues titulacions (segons estimació per al curs 2007-2008), sent aixina la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la Comunitat Valenciana (contant també les 2 universitats privades de l’autonomia) i la sèptima a nivell nacional. Conta en prop de 1.700 empleats d’Administració i Servicis i més de 3.300 docents i investigadors. El seu rector és Francisco Tomás Vert.

Història de l'Universitat

A pesar que ya des del segle XIII existia en la Ciutat de Valéncia la possibilitat de cursar certes ensenyances superiors, estes eren impartides per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de Valéncia van treballar per a reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l’església en un únic Estudi General, i fruït del seu treball van ser els estatuts publicats en 1412 i aprovats pel govern municipal i el bisbe Hugo de Llupià. Inicialment es van establir en uns locals sitis junt en la Església de Sant Llorenç, encara que la llibertat d’educació otorgada pels furs de Valéncia va permetre que s’establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins a 1416, encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat.

Anys després, la rica societat valenciana del segle XV, el Segle d’Or Valencià, desijava que els estudis impartits en la seua ciutat conseguiren el ranc d’estudis universitaris, espentant al Consell municipal a reprendre la tasca d’unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l’adquisició de cases i finques que serviren d'instalacions de l’Estudi General, mentres que des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de Valéncia que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari. El resultat del primer va ser la compra a Isabel Saranyó, l’1 d’abril de 1493, d’una casa en hortes i patis que es convertiria en la primera seu de la Universitat: l'Edifici de la Nau. El resultat de la segona cosa va ser la redacció de les Constitucions de l’Estudi General el 30 d’abril de 1499.

En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, només faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes van arribar primer de la mà del Papa Alexandre VI, qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de 1501 reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i després pel rei Ferran el Catòlic, qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu privilegi real de 2 de febrer de 1502. Així, l’Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de 1502 en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida.

Titulacions

L'Universitat de Valéncia oferix 63 titulacions oficials distribuïdes de la manera següent:


Titulacions de 1er cicle

  • Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació
  • Diplomatura en Ciències Empresarials
  • Diplomatura en Educació Social
  • Diplomatura en Fisioteràpia
  • Diplomatura en Enfermeria
  • Diplomatura en Logopèdia
  • Diplomatura en Nutrició i Dietètica
  • Diplomatura en Òptica i Optometria
  • Diplomatura en Podologia
  • Diplomatura en Turisme
  • Diplomatura en Treball Social
  • Diplomatura en Relacions Laborals
  • Ingenieria Tècnica en Telecomunicació, esp. Sistemes Electrònics
  • Ingenieria Tècnica en Telecomunicació, esp. Telemàtica
  • Mestre, esp. Audició i Llenguage
  • Mestre, esp. Educació Especial
  • Mestre, esp. Educació Infantil
  • Mestre, esp. Educació Musical
  • Mestre, esp. Educació Primària
  • Mestre, esp. Educació Física
  • Mestre, esp. Llengua Estrangera


Titulacions d’1 i 2n cicle

  • Ingenieria Informàtica
  • Ingenieria Química
  • Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses
  • Llicenciatura en Biologia
  • Llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i el Deport
  • Llicenciatura en Ciències Ambientals
  • Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració
  • Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
  • Llicenciatura en Dret
  • Llicenciatura en Economia
  • Llicenciatura en Farmàcia
  • Llicenciatura en Filologia Clàssica
  • Llicenciatura en Filologia Hispànica
  • Llicenciatura en Filologia Francesa
  • Llicenciatura en Filologia Catalana
  • Llicenciatura en Filologia Anglesa
  • Llicenciatura en Filologia Alemanya
  • Llicenciatura en Filosofia
  • Llicenciatura en Geografia
  • Llicenciatura en Història
  • Llicenciatura en Història de l’Art
  • Llicenciatura en Matemàtiques
  • Llicenciatura en Física
  • Llicenciatura en Medicina
  • Llicenciatura en Odontologia
  • Llicenciatura en Pedagogia
  • Llicenciatura en Periodisme
  • Llicenciatura en Sicologia
  • Llicenciatura en Química
  • Llicenciatura en Sociologia


Titulacions només de 2n cicle

  • Ingenieria Electrònica
  • Llicenciatura en Bioquímica
  • Llicenciatura en Ciències Actuarials i Financeres
  • Llicenciatura en Ciències del Treball
  • Llicenciatura en Ciència i Tecnologia d’Aliments
  • Llicenciatura en Criminologia
  • Llicenciatura en Filologia Italiana
  • Llicenciatura en Humanitats
  • Llicenciatura en Ciències i Tècniques Estadístiques
  • Llicenciatura en Investigació i Tècniques de Mercat
  • Llicenciatura en Sicopedagogia
  • Llicenciatura en Traducció i Interpretació


Programes de doble titulació

  • ADIU + Dret
  • Sociologia + Ciències Polítiques
  • Dret + Ciències Polítiques
  • Economia + GEE (Graduat Europeu en Economia)
  • ADIU + GEDE (Graduat Europeu en Direcció d’Empreses)
  • Ingenieria Informàtica + Ing. Tec. en Telecomunicació, esp. Telemàtica.

Referències