Diferència entre les revisions de "Tramvia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
Els '''tramvies''' són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, als propis carrers sense separació de la resta de la via o ad separacions de chicoteta alçada.
 
Els '''tramvies''' són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, als propis carrers sense separació de la resta de la via o ad separacions de chicoteta alçada.
  
A alguns països d'Europa Central i gran part d'Europa de l'Est han estat i són un mijà de transport molt estés.
+
A alguns països d'[[Europa]] Central i gran part d'Europa de l'Est han estat i són un mijà de transport molt estés.
  
S'utilisaren durant una part del segle XX a diverses ciutats com Barcelona o Valéncia, pero foren abandonats durant un llarc període, i després tornaren a ser considerats i reintroduïts a algunes ciutats a finals del [[segle XX]].
+
S'utilisaren durant una part del [[segle XX]] a diverses ciutats com [[Barcelona]] o [[Valéncia]], pero foren abandonats durant un llarc període, i després tornaren a ser considerats i reintroduïts a algunes ciutats a finals del segle XX.
  
  
Llínea 10: Llínea 10:
  
  
A la majoria de casos, els tramvies utilisen un carril especial que permet pavimentar tots dos costats, per fer possible la circulació dels coches. Uns atres cops van per una via separada del trànsit automòvil. Poden utilisar el mateix carril que els ferrocarrils (ad menys ampliada i menys pes per metre llineal), ad travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta i fins i tot metàl·liqües.
+
A la majoria de casos, els tramvies utilisen un carril especial que permet pavimentar tots dos costats, per fer possible la circulació dels coches. Uns atres cops van per una via separada del trànsit automòvil. Poden utilisar el mateix carril que els ferrocarrils (ad menys ampliada i menys pes per metre llineal), ad travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta i fins i tot metàliqües.
  
 
L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aéreu, mijançant un tròlei, que sovint és del model pantógraf, encara que n'existixen alguns que la prenen d'un tercer carril.
 
L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aéreu, mijançant un tròlei, que sovint és del model pantógraf, encara que n'existixen alguns que la prenen d'un tercer carril.
Combino Supra Budapest NF12B and UV trams in Budapest.
+
Combino Supra [[Budapest]] NF12B and UV trams in Budapest.
  
  

Revisió de 01:03 27 gin 2011

Els tramvies són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, als propis carrers sense separació de la resta de la via o ad separacions de chicoteta alçada.

A alguns països d'Europa Central i gran part d'Europa de l'Est han estat i són un mijà de transport molt estés.

S'utilisaren durant una part del segle XX a diverses ciutats com Barcelona o Valéncia, pero foren abandonats durant un llarc període, i després tornaren a ser considerats i reintroduïts a algunes ciutats a finals del segle XX.


Infraestructura

A la majoria de casos, els tramvies utilisen un carril especial que permet pavimentar tots dos costats, per fer possible la circulació dels coches. Uns atres cops van per una via separada del trànsit automòvil. Poden utilisar el mateix carril que els ferrocarrils (ad menys ampliada i menys pes per metre llineal), ad travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta i fins i tot metàliqües.

L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aéreu, mijançant un tròlei, que sovint és del model pantógraf, encara que n'existixen alguns que la prenen d'un tercer carril. Combino Supra Budapest NF12B and UV trams in Budapest.


Ventages i inconvenients

El tramvia té com ventages: fa menys soroll, consumix menys energia per viager transportat que l'autobús, contamina menys (almenys al lloc per a on circulen; la contaminació pot ser a on es genera l'electricitat). Consumix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrànea (no necessita iluminació als passadiços ni a les andanes). La seua infraestructura és molt més barata, cosa que fa que siga més econòmic que el metro. En contra té: la rigidesa dels recorreguts, no poden evitar cap obstàcul que hi haja a la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro té menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia.