Diferència entre les revisions de "Torrent (Valéncia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 23: Llínea 23:
 
}}
 
}}
 
'''Torrent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de l'[[Horta Sur]] de la [[Província de Valéncia]].
 
'''Torrent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de l'[[Horta Sur]] de la [[Província de Valéncia]].
 +
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 37: Llínea 38:
 
Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del s. VIII) que deixa sa impronta sobre tot en la geografia urbana, ab carrerons estrets i tortuosos, places, i assucacs.
 
Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del s. VIII) que deixa sa impronta sobre tot en la geografia urbana, ab carrerons estrets i tortuosos, places, i assucacs.
  
== Monuments==  
+
 
 +
== Monuments==
 +
 
 
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. De orige medieval, construïda ab técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que'l voltaven. També poseïa uns camins subterràneus. Es de base quadrangular ab forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment te cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica ab la primera planta.[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]
 
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. De orige medieval, construïda ab técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que'l voltaven. També poseïa uns camins subterràneus. Es de base quadrangular ab forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment te cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica ab la primera planta.[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]
  
Llínea 43: Llínea 46:
 
== Museus ==  
 
== Museus ==  
  
 +
*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:'''És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituixen ses senyes d’identitat.
 +
El museu es troba instalat en ca l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauros construïda durant la primera década del s. XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.
  
 
   
 
   
Llínea 64: Llínea 69:
  
  
 +
== Enllaços externs ==
 +
 +
*[http://www.torrent.es Uep de l'Ajuntament de Torrent]
 +
*[http://museuhortasud.com Uep del museu comarcal de l'Horta Sur]
 +
*[http://www.fmct.es/ Uep de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
 +
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de la opinion de Torrent]
  
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Revisió de 20:36 6 dec 2008

Torrent
100px 65px
95px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Sur
Partit judicial: Torrent
Ubicació: 39°26′20″N 0°27′56″O
Altitut: 66 m.
Superfície: 69,3 km²
Població: 83457 hab.
Densitat: 1.209,52 hab./km²
Gentilici: torrentí, torrentina
Predomini llingüístic: Valencià i Castellà
Còdic postal: 46900
Festes majors: 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
Alcalde: Mª José Català Verdet
Pàgina web: {{{web}}}


Torrent és un municipi de la Comunitat Valenciana (Espanya) situat en la comarca de l'Horta Sur de la Província de Valéncia.


Història

Fundació

Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys després de la Conquista de Valéncia per part de Jaume I. El rei oferí estes terres a "fra en Hugo de Folcalquier", tinent de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre sa ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Juan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia 5 de Maig de 1238 es fiu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

Els primers habitants

Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i sa fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero es en la romanisació quan es poblarà densament ab viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del s. VIII) que deixa sa impronta sobre tot en la geografia urbana, ab carrerons estrets i tortuosos, places, i assucacs.


Monuments

  • La Torre: La torre és el monument més característic de la ciutat. De orige medieval, construïda ab técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que'l voltaven. També poseïa uns camins subterràneus. Es de base quadrangular ab forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment te cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica ab la primera planta.
    Archiu:Torre Torrent.jpg
    La Torre, situada en la Plaça Major


Museus

  • Museu Comarcal de l'Hortar Sur:És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituixen ses senyes d’identitat.

El museu es troba instalat en ca l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauros construïda durant la primera década del s. XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.


Festes

Moltes de les seues festes son similars a les que es celebren en Valéncia capital i sa àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

  • "Porrat" de Sant Antoni Abad (Giner): Es fa una foguera i una bendicio d'animals.
  • 1 de Febrer: "l'entrà de la flor". Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
  • 3 de Febrer: Sant Blai: en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot lo carrer Ramón y Cajal. Eixe dia es venen els típics gayatos i los 'sanblaiets', que es beneïxen en la parroquia de San Lluís Beltran. Es també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que San Blai es el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que fiu San Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el "rossejat".
  • 15 al 19 de març: Falles.
  • Semana Santa: Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
  • Festas de la Verge del Rosari: La nit del dissabte al primer dumenge de Maig es realisa "l´Enramà" en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
  • Festes de la Verge dels Desamparats: Es celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits y cants típics valencians. Es una festivitat que es remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.


Personages Rellevants


Enllaços externs