Societat de Llingüística Romànica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 10:34 7 jun 2018 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''Societat de Llingüística Romànica''' (''Sociedad de Lingüística Románica'', en castellà o ''Société de Linguistique Romane'', en francés), és u...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

La Societat de Llingüística Romànica (Sociedad de Lingüística Románica, en castellà o Société de Linguistique Romane, en francés), és una associació acadèmica que té per objectiu la promoció dels estudis sobre llingüística romànica. La Societat fon creada l'any 1924 en França.

Història i activitats

La Societat de Llingüística Romànica fon fundada per Adolphe Terracher i Oscar Bloch en París (França) en 1924, junt a un centenar de romanistes d'uns vint paisos diferents.​ En els seus estatuts s'especifica que és una societat que té per objectiu reunir a les persones i institucions que s'interessen pels estudis de llingüística i filologia romàniques i desigen contribuir al seu desenroll, aixina com publicar la Revue de Linguistique Romane i organisar els congressos internacionals de Llingüística i Filologia Romàniques.​

La Societat de Llingüística Romànica organisa cada tres anys el Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques. L'organisació de congressos periòdics es va parar durant la Segona Guerra Mundial i l'associació no va reprendre el ritme fins a 1953 en el VII Congrés de Llingüística Romànica, celebrat en Barcelona. Els últims congressos s'han celebrat en Valéncia (2010), Nancy (2013) i Roma (2016).

També publica, des de 1925, la Revue de Linguistique Romane a on apareixen artículs d'investigació sobre llingüística romànica (sobre totes les llengües i des de totes les aproximacions metodològiques) i resenyes. Els texts s'accepten en qualsevol llengua romànica; la revista apareix en dos fascículs anuals, en juny i en decembre. El secretari de la Societat és el director de la revista.​

En l'any 2014 la Societat tenia 1.029 membres, dels quals 602 eren membres individuals, de 34 paisos diferents, i 427 eren biblioteques i institucions, de 45 paisos diferents.

Presidents de la Societat

  • Ferdinand Brunot, de 1924 a 1928.
  • Karl Jaberg, de 1928 a 1930.
  • Giulio Bertoni, de 1930 a 1932.
  • Mario Roques, de 1932 a 1934.
  • Ramón Menéndez Pidal, de 1934 a 1937.
  • Mario Roques, de 1937 a 1940 y de 1953 a 1961.
  • Walther von Wartburg, de 1962 a 1965.
  • John Orr, de 1965 a 1966.
  • Antoni M. Badia i Margarit, de 1966 a 1971, presidente en funciones.
  • Kurt Baldinger, de 1971 a 1974.
  • Bernard Pottier, de 1974 a 1977.
  • Manuel Alvar, de 1977 a 1980.
  • Eugen Coșeriu, de 1980 a 1983.
  • Aurelio Roncaglia, de 1983 a 1986.
  • Max Pfister, de 1986 a 1989.
  • Robert Martin, de 1989 a 1992.
  • Gerold Hilty, de 1992 a 1995.
  • Alberto Varvaro, de 1995 a 1998.
  • Marc Wilmet, de 1998 a 2001.
  • Günter Holtus, de 2001 a 2004.
  • Emilio Ridruejo, de 2004 a 2007.
  • Maria Iliescu, de 2007 a 2010.
  • Jean-Pierre Chambon, de 2010 a 2013.
  • David Trotter, de 2013 a 2015.
  • Roberto Antonelli, desde 2015.

Congressos de la Societat

  • I Dijon (1928), organisat per Adolphe Terracher.
  • II Sion / Disentis / Coira (1930), organisat per Karl Jaberg i Jakob Jud.
  • III Roma (1932), organisat per Giulio Bertoni.
  • IV Burdeus (1934), organisat per Adolphe Terracher.
  • V Niza (1937), organisat per Mario Roques.
  • VI Lieja (1951), organisat per Maurice Delbouille, primer depuix de la Segona Guerra Mundial.
  • VII Barcelona (1953), organisat per Antoni Griera i Antoni M. Badia i Margarit.
  • VIII Florència (1956), organisat per Angelo Monteverdi.
  • IX Lisboa (1959), organisat per Lindley Cintra
  • X Estrasburc (1962), organisat per Georges Straka.
  • XI Madrit (1965), organisat per Antonio Quilis.
  • XII Bucarest (1968), organisat per Marius Sala.
  • XIII Quebec (1971), organisat per Jean-Denis Gendron i Marcel Boudreau.
  • XIV Nàpols (1974), organisat per Alberto Varvaro.
  • XV Riu de Janeiro (1977), organisat per Celso Ferreiro da Cunha.
  • XVI Palma de Mallorca (1980), organisat per Francesc de Borja Moll i Aina Moll Marquès.
  • XVII Aix-en-Provence (1983), organisat per Jean-Claude Bouvier.
  • XVIII Tréveris (1986), organisat per Dieter Kremer.
  • XIX Santiago de Compostela (1989), organisat per Ramón Lorenzo.
  • XX Zúrich (1992), organisat per Gerold Hilty.
  • XXI Palermo (1995), organisat per Giovanni Ruffino.
  • XXII Brusseles (1998), organisat per Marc Wilmet.
  • XXIII Salamanca (2001), organisat per Carmen Pensado i Emilio Ridruejo.
  • XXIV Aberystwyth (2004), organisat per David Trotter.
  • XXV Insbruck (2007), organisat per Maria Iliescu, Heidi Siller-Runggaldier i Paul Danler.
  • XXVI Valéncia (2010), organisat per Emili Casanova Herrero.
  • XXVII Nancy (2013), organisat per ATILF (CNRS - Universidad de Lorena), presidit per Jean-Pierre Chambon.
  • XXVIII Roma (2016), organisat per Roberto Antonelli.​
  • XXIX Congrés que es celebrarà en Copenhague l'any 2019.

Vore també

Enllaços externs