Sigmund Freud

Sigmund Freud (AFI pronunciació en alemà: ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt) (6 de maig de 1856, en Příbor, Moravia, Imperi austríac (actualment República Checa) - 23 de setembre de 1939, en Londres, Anglaterra, Regne Unit) fon un mege neuròlec austríac, pare del sicoanàlisis i una de les majors figures intelectuals del sigle XX. El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la neurologia, derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent sicològica de les afeccions mentals, de la que donaria conter en la seua pràctica privada. Estudià en París en el neuròlec francés Jean-Martin Charcot les aplicacions de l' hipnosis en el tractament de l'histèria. De volta en Viena i en colaboració en Joseph Breuer desenrollà el método catàrtic. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el método catàrtic per l'associació lliure i l' interpretació dels somis. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoració dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria etiològica de les neurosis més diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del sicoanàlisis, al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida.

Freud postulà l'existència d'una sexualitat infantil perversa polimorfa, tesis que causà una intensa polèmica en la societat puritana de la Viena de principis del sigle XX i per la qual fon acusat de pansexualista. A pesar de l'hostilitat que tingueren que afrontar les seues revolucionaries teories i hipòtesis, Freud acabaria per convertir-se en una de les figures més influents del sigle XX. Les seues teories, no obstant, seguixen sent discutides i criticades, quan no simplement rebujades. Molts llimiten la seua aportació al camp del pensament i de la cultura en general, existint un ample debat al voltant de si el sicoanàlisis pertany o no a l'àmbit de la ciència.

La divisió d'opinions que la figura de Freud suscita podria resumir-se del següent modo: per un costat, els seus seguidors li consideren un gran científic en el camp de la medicina, que descobri gran part del funcionament psíquico humà; i per atre, els seus crítics ho veuen com un filosof que replantejà la naturalea humana i ajudà a derribar tabus, pero de les quals teories, com ciència, fallen en un examen rigorós.

El 28 d'agost de 1930 Freud fon guardonat en el Premi Goethe de la ciutat de Fráncfort del Meno en honor de la seua activitat creativa. També en honor de Freud, al que freqüentment se li denomina el pare del psicoanálisis, se donà la denominació «Freud» a un chicotet crater d'impacte llunar que se troba en una replanell dins de l'Oceanus Procellarum, en la part noroest del costat visible de la lluna.

Biografia

Sigmund Freud naixqué el 6 de maig de 1856 en Freiberg, Moravia (en l'actualitat, Příbor en la República Checa) en el si d'una familia judeua. Encara que el nom que figura en el seu certificat de naiximent es Sigismund, son pare afegi un segon nom, d'orige hebreu, Schlomo o Shelomoh (versions de Salomón) en una inscripció manuscrita en la bíblia de familia. Un document de l'any 1871 se referix a Freud com Sigmund encara que ell mateix no comença a firmar Sigmund fins a l'any 1875 i mai usà el segon nom. Fon el major de sis germans (cinc chiquetes i un chiquet). Tenia ademés dos germanastres d'un matrimoni anterior de son pare. En 1860, quan contava en tres anys d'edat, la seua família se traslladà a Viena, esperant el pare recobrar la prosperitat perduda del seu negoci de llanes.

Lloc de naiximent de Sigmund Freud en Příbor, Republica Checa.

A pesar de que la seua familia travessà grans dificultats econòmiques, sos pares s'esforçaren per a que obtinguera una bona educació i en l'any 1873, quan contava en 17 anys, Freud ingressà en l'Universitat de Viena com estudiant de medicina en un ambient de antisemitisme creixent. En l'any 1877, abreujà el seu nom de Sigismund Freud a Sigmund Freud. Estudiant poc convencional pero retillent, fon assistent del professor I. Brücke en l'Institut de Fisiologia de Viena entre 1876 i 1882. En l'any 1880 coneixqué al que seria el seu colaborador Joseph Breuer.

En l'any 1881 se graduà com a mege. Freud treballà baix la direccio de Theodor Meynert en l'Hospital General de Viena entre els anys 1883 i 1885. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la cocaïna com estimulant i analgesic. Entre els anys 1884 i 1887 escrigué molts artículs sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austriac i especialiste en histologia Salomon Stricker, conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.

En l'any 1884 Freud publicà el seu treball Über Coca (Sobre la coca), al que succeiren varios articuls més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, Carl Koller utilisà en gran èxit la cocaïna en cirugia i intervencions oftalmologiques publicant al respecte i obtenint per això un gran reconeiximent cientific. S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicció i finalment faltà. Se li criticà a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biógraf i amic Ernest Jones tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en Wilhelm Fliess.

Sigmund Freud en 1905.

En l'any 1886, Freud se casà en Martha Bernays i obrí una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar l'histeria i la neurosis utilisant l'hipnosis i el método catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en Bertha Pappenheim (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents, per a posteriorment abandonar abdós tècniques en favor de l'associacio lliure, desenrollada per ell entre els anys 1895 i 1900, impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

En l'any 1899 se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, L'Interpretacio dels Somis , inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el sicoanàlisis. Enacabant de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensió i indignació que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta més al gran públic i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

El primer reconeiximent oficial com a creador del sicoanàlisis fon en l'any 1902 al rebre el nomenament imperial com a Professor extraordinari, fet que Freud comentaria en una carta a Wilhelm Fliess datada en Viena el 11 de març de 1902, señalant sarcásticament que açò era «..."Com si de pronte el paper de la sexualitat fora reconegut oficialment per sa Majestat...»

El titul de Doctor of Laws honoris causa se conserva en el Museu Sigmund Freud de la Berggasse 19 en Viena.

Internacionalment, no obstant, el primer reconeiximent oficial del seu treball ocorre en l'any 1909, quan l'Universitat de Clark, en Worcester, Massachusetts, li concedi el títul honorific doctor honoris causa . G. Stanley Hall invità a Freud a donar una série de conferencies com part de les celebracions en motiu del vigèsim aniversari de la fundacio de l'universitat que presidia, en l'intenció de divulgar el psicoanálisis en els Estats Units.

Freud experimentà la primera dissensio interna a la seua doctrina en octubre de 1911 quan Alfred Adler i sis dels seus partidaris se donaren de baixa de la Associacio Psicoanalítica Vienesa. Per esta época ya estava en gestació la que en 1914, i en més greus conseqüencies, protagonisaria Carl Gustav Jung, que amenaçaria en desestabilisar tot l'edifici psicoanalítico.

En l'any 1923 li fon diagnosticat un càncer de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa adicción als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, aparte de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual sordera de l'oit dret, l'obligà a usar una série d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat de la parla. Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que açò li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran número d'artículs, ensajos i llibres.

Sigmund Freud en l'any 1926, en els seus ùltims anys de vida

Tota la vida de Freud, en l'excepció dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de Viena. No obstant, en l'any 1938, enacabant de l'anexió d'Àustria per part de la Alemania nazi, Freud, en la seua condició de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del Tercer Reich. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua família patiren un intens acós. Contrari a abandonar Viena, es va vore obligat a fugir del país al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detengut durant tot un dia. Una semana més tart, la seua filla Anna fon interrogada en el quarter general de la Gestapo. Estos fets el portaren a convencer-se de la necessitat de partir. El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas més tart i moriren en camps de concentracio confirma a posteriori que el risc vital era completament real. Gràcies a l'intervenció in extremis de Marie Bonaparte i Ernest Jones consrguí eixir del país i refugiar-se en Londres, Inglaterra. En el moment de partir se li exigí que firmara una declaració a on se aseguraba que havia segut tratat con respete por el régimen nazi. Freud morí despuix de ser-li subministrades tres inyeccions de morfina.

A pesar dels implacables i sovint apremiants desafiaments als que virtualment totes les seues idees tingueren que enfrontar-se, tant en vida com una volta desapareguda, Freud se convertí i seguix sent una de les figures més influents del pensament contemporàneu.

Descendencia i familiars

Sa filla Anna Freud fon una destacada psicoanalista, particularment en el camp dels chiquets i del desenroll psicològic. Sigmund Freud és yayo del pintor Lucian Freud i de l'escritor Clement Freud. És besyayo del periodiste Emma Freud, de la dissenyadora de moda Bella Freud i del relacionador public Matthew Freud. Sigmund Freud fon tio de Edward Bernays, conegut com el pare de les relacions públiques.

Les innovacions de Freud

Sigmund freud en l'any 1905, cinc anys després de l'edició de la seua obra fundacional L'interpretacio dels somis

Freud innovà en dos camps. Desenrollà simultaneament per un costat, una teoria de la ment i de la conducta humana, i per atre, una tècnica terapeutica per a ajudar a persones en afeccions psíquicas. Alguns dels seus seguidors afirmen estar influits per un, pero no per atre camp.

Provablement, la contribució més significativa que Freud ha fet al pensament modern és la d'intentar donar-li al concepte de lo inconscient (que prengue de Eduard von Hartmann, Schopenhauer i Nietzsche) un estatus cientific (no compartit per vàries branques de la ciencia i la psicología). Els seus conceptes de inconscient, desig inconscient i repressió foren revolucionaris; proponen una ment dividida en capes o nivells, dominada en certa mida per una voluntat primitiva més alla de l'esfera conscient i que se manifesta en produccions tals com succeïts, lapsus, actes fallidos, somis i sintomes.

Portada de la primera edició en alemà de L'interpretació dels somis .

En la seua obra més coneguda, L'interpretacio dels somis (Die Traumdeutung, 1900), Freud explica l'argument per a postular el nou model de l'inconscient i desenrolla un método per a conseguir l'accés al mateix, prenent elements de les seues experiencies previes. Com part de la seua teoria, Freud postulà també l'existència d'un preconsciente, que descriu com la capa entre el conscient i l'inconscient (el terme subconscient es utilisat popularment, pero no forma part de la terminologia psicoanalítica). La repressió, per la seua part, te gran importància en el coneiximent de lo inconscient. D'acort en Freud, les persones experimenten sovint pensaments i sentiments que son tan dolorosos que no poden soportar-los. Freud se referix a esta idea a lo llarc de tota la seua obra, principalment en les seues Treballs sobre metapsicología. Estos pensaments i sentiments (a l'igual que els recòrts associats a ells) no poden, segons sostingue, ser bandejats de la ment, pero sí poden ser bandejats del conscient per a formar part de l'inconscient, mantenint lo reprimit la seua efectivitat psíquica i retornant en forma d'alguna de les seues produccions.

Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrons de repressió entre els seus pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que els seus distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademés, que el procés de la repressió és en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intenció dels pensaments o sentiments conscients).

Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongué una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Això, el Yo i el Superyó (véase Aixo, Yo i Superyó): L'Això representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament humà. Conte nostres desijos de trobadures més primitius. El Superyó, la part que contrarresta a l'Això, representa els pensaments morals i etics. El Yo permaneixe entre abdós, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No és sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el món exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Això i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó.

Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la ment. Argumentà que eixa relació està influenciada per factors o energies innates, que cridà pulsions. Descrigue dos pulsions antagoniques: Eros o pulsio de vida, una pulsió sexual tendent a la preservació de la vida. Tánatos o pulsió de mort. Esta última representa una moció agressiva, encara que a voltes se resolt en una pulsió que nos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre protozous (Mes alla del principi de plaer ).

Residencia de Sigmund Freud, Berggasse 19, Viena, Austria.

Freud també sostingue que la libido madura en els individus per mig del canvi del seu objecte. Argumentà que la sexualitat infantil es "polimórficamente perversa", en el sentit de que una gran varietat d'objectes poden ser una font de plaer. Conforme les persones van desenrollant-se, van fixant-se sobre diferents objectes especifics en distintes fases:# Fase oral, eixemplificada pel plaer dels bebes en l'alletament.# Fase anal, eixemplificada pel plaer dels chiquets al controlar els seus esfinters.# Fase falica. Propongue llavors que aplega un moment en que els chiquets passen a una fase a on se fixen en el progenitor de sexe opost (complex d'Edipo) i desenrollà un model que explica la forma en que encaixa este patrón en el desenroll de la dinamica de la ment. Cada fase és una progressio cap a la madurea sexual, caracterisada per un fort Yo i l'habilitat per a retardar la necessitat de trobaduress.# Periodo de latencia, periodo en que se desenrollen forces psíquicas que inhibixen l'impuls sexual i reduixen la seua direccio.# Fase genital, sorgix en l'adolescencia quan maduren els orguens genitals. Hi ha un surgimient dels desijos sexuals i agressius.

El model psicosexual que desenrollà ha segut criticat des de diferents fronts. Alguns han atacat l'afirmació de Freud sobre l'existencia d'una sexualitat infantil (i implicitament l'expansio que feu en la nocio de sexualitat). Atres autors, en canvi, consideren que Freud no amplià els coneiximents sobre sexualitat (que tenien antecedents en la psiquiatría i la filosofia d'autors com Schopenhauer); sino que Freud "neurotisà" la sexualitat al relacionar-la en conceptes com incest, perversio i trastorns mentals. Ciències com la antropologia i la sociologia argumenten que el patrón de desenroll propost per Freud no es universal ni necessari en el desenroll de la salut mental, calificant-ho de etnocéntrico per ometre determinants soci-culturals.

Freud esperava provar que el seu model, basat en observacions de la classe mija austriaca, fose universalment valit. Utilisà la mitologia grega i la etnografia contemporanea com models comparatius. Acodí al Edipo Rei de Sófocles per a indicar que el ser humà desija el incest de forma natural i com es reprimit eixe desig. El complex d'Edipo fon descrit com una fase del desenroll psicosexual i de madurea. També se fixà en els estudis antropologics sobre totemisme, argumentant que reflectixen una costum ritualisada del complex d'Edipo (Tótem i tabu ). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio catolic i judeu; aixina com principis de la societat victoriana sobre repressio, sexualitat i moral; i atres de la biologia i la hidraulica.

Entrada a la consulta de Freud.

Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu método terapèutic. L'objectiu de la terapia freudiana o psicoanálisis és relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al conscient. A l'inici dels seus treballs en Breuer, Freud pensava que açò podia realisar-se a través de la catarsis i que això duria automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdós idees en benefici del método de la associacio lliure i de la interpretació dels somis. Deixa en això arrere també l'hipnosis i tota forma de tècnica sugestiva, en lo que inaugura la tècnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura neutral i abstinent, el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat transferencia, el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la neurologia. En els començaments de la seua carrera havia investigat la parálisis cerebral. Publicà numerosos articuls medics en este camp. També mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. També sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'oxigen durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la década de 1980 quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors més moderns.

Des de el punt de vista de la medicina, la teoria i practica freudiana han segut substituides pels descobriments empirics a lo llarc dels anys. La psiquiatría i la psicología com ciencies rebugen hui la major part del treball de Freud. No obstant, moltes persones continüen deprenent i practicant el psicoanálisis freudiano tradicional. En l'àmbit del psicoanálisis modern, la paraula de Freud seguix ocupant un lloc determinant, encara que les seues teories apareixen reinterpretadas per autors com Sándor Ferenczi, Jacques Lacan, Melanie Klein i Wilfred Bion.

Llegat

Psicoterapia

Artícul principal → Psicoterapia.

Reproducció del silló que ocupava Sigmund Freud i que li havia regalat sa filla Mathilde. Se conserva en el Sigmund Freud Museum de Viena i fon confeccionat per a un reportage de la BBC.

Les hipótesis i métodos introduits per Freud foren polèmics durant sa vida i ho seguixen sent en l'actualitat, pero pocs discutixen el seu enorme impacte en la sicologia i la siquiatria.

Freud desenrollà la cridada "retor de la parla" que possibilitaria la mitigació i desaparicio dels síntomes histèrics i neuròtics a través d'un monòlec sense censura en l'analiste. Este, ubicat fora de la vista de l'analisat, atenderia en atenció flotant i respectaria la regles de la neutralitat i abstinencia, es dir, evitant juïns morals o de valor i no entregant satisfaccions substitutes a l'analisat.

En moments clau del treball associatiu, l'analiste faria intervencions per a interpretar el material expost. En la descripció inicial de la tècnica, este procés no tindria més finalitat que rememorar (fer conscients) idees o recòrts d'events que, per ser dolorosos, humiliants o simplement intolerables per al subjecte, foren reprimits en l'inconscient. Portant tot este material reprimit a la consciència se li faria perdre el seu poder patogen i els síntomes desapareixerien. Este proces, sobre el paper senzill, supon un esforç intens per al analisat, ya que, les mateixes forces que otrora possibilitaren la repressió cap al inconscient de les idees i recòrts traumàtics, s'opondrien virulentment a que siguen duts a la consciencia, es dir, a ser recordats. Estes forces que s'oponen a l'alvanç de la terapia i millorament de l'analisat són denominades resistencies. En una época posterior del seu treball, Freud descobriria que no grossera en simplement «fer conscient lo inconscient». En els Nous consells sobre la tècnica del psicoanálisis (1914), particularment en el treball Recordar, repetir i reelaborar, introduix el concepte de reelaboración (durcharbeiten) de les resistències, com atra peça central del treball analític «...que produix el màxim efecte alterador sobre el pacient i que distingue al tractament analitic de tot influix sugestiu».

Els desenrolls teòrics despuix de la publicació de Més allà del principi del plaer en l'any 1920 tindran noves implicacions per a la tècnica terapèutica analitica. En esta obra, Freud realisa una redefinició de la seua primera teoria de les pulsions i introduix ara la pulsió de mort. L'inercia del sintoma en la retor analitica queda explicada a partir d'allí a través de la compulsión de repetició movilisada per la pulsió de mort.

Finalment, Freud retoma el tema de la tècnica en l'any 1937 en els texts Anàlisis terminable i interminable (1937) i Construccions en l'anàlisis (1937) els doa treballs de to menys entusiasta (segons apunta James Strachey en el prolec) en els que Freud descriu de manera més realiste els alcanços i llimitacions de la tècnica per ell desenrollada.

Filosofia

L'obra de Freud tingué un enorme impacte en les ciències socials, especialment en la Escola de Frankfurt i la teoria crítica. Ademés, molts filosofs han discutit les seues teories i les seues implicacions en el context del pensament occidental. El model de la ment de Freud se considera a sovint un desafiament per a la filosofia moderna.

Teoria politica

El freudomarxismo, intent de fer compatibles i complementaries les teories de S. Freud i Karl Marx.

Cultura popular

Freud també ha tengut una influencia durable i de gran alcanç en la cultura popular. Moltes de les seues idees generals guanyaren el seu lloc en el pensament quotidia: el "lapsus freudiano", el "complex d'Edipo", entre atres.

Art, lliteratura i cine

Artícul principal → Psicoanálisis#Cine i psicoanálisis.

Instantanea de la pelicula de Alfred Hitchcock Vertic .

• Les teories de Freud, aixina com la d'atres psicoanalistas posteriors (especialment Lacan), se solen utilisar com marc teoric per a analisar obres d'art, lliteratura i cine. Les distintes interpretacions freudianas se basen en la visió de Freud de l'art com un método efectiu per a la sublimación de desijos reprimits. Freud mateix analisà vàries obres lliteraries des d'esta perspectiva, incloent a Edipo Rei de Sófocles i Els germans Karamázov de Fiódor Dostoyevski. Un analisis freudiano d'una obra d'art pot ser enfocat a la sicología dels personages, de l'autor o del public. Des de principis del sigle XX les idees de Freud s'han representat en freqüencia de forma explicita o implicita en corrents de l'art, la lliteratura i el cine. Entre les figures més notories en influencies freudianas estan André Breto, Lluïs Buñuel, Salvador Dalí i Alfred Hitchcock. En l'any 1924 Freud declinà l'oferta de 25.000 dolars que l'editor del Chicago Tribune li propongue per analisar a un acusat en un sensacionaliste juí d'homicidi. Aixina mateixa, en l'any 1925 tornaria a rebujar esta volta l'oferiment de 100.000 dolars que li faria Samuel Goldwyn per colaborar en una història d'amor al voltant de Marc Antoni i Cleopatra.* Stefan Zweig i Edward James visitaren a Freud en Londres el 19 de juliol de 1938. Els acompanyava Salvador Dalí, qui feu un bosqueig de Freud per a un quadro.* Sigmund Freud fon portada de la revista Clave el 27 d'octubre de 1924.

Critiques

Freud en l'any 1926.

Sigmund Freud i les seues teories han rebut gran cantitat de crítiques per part de diversos autors: Karl Popper ho critica en el seu treball sobre la filosofia de la ciència per basar la seua teoria en hipótesis no falsables i per replantejar l'evidència quan no confirma les hipótesis recorrent a lo infalsable. En el seu model de demarcació de la ciència, Karl Popper prengue al psicoanálisis com eixemple de seudociencia, en contrast en la teoria de la relativitat de Albert Einstein. Popper observà que mentres les condicions de refutació de les hipótesis d'Einstein estaven determinades en precisió i Einstein estava dispost a començar de nou si l'evidencia no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidencia per a mantindre les hipótesis pese a la falta de sustent empiric.* Adolf Grünbaum considera que el psicoanálisis soles és infalsable en la situacio analitica per la relació circular que genera en les explicacions sobre desijos inconscients. Grünbaum considera que la teoria si pot ser falsada i que resulta ser fals.* En la década dels anys 60, Hans Eysenck recopilà i criticà tots els estudis existents sobre l'efectivitat del psicoanálisis. El resultat fon que el tractament psicoanalítico no supon ninguna millor sobre la taxa de remissió espontànea (sense tractament) de les neurosis. Eysenck afirmà que Freud «fon, sense dubte, un geni; no de la ciencia, sino de la propaganda; no de la prova rigorosa, sino de la persuasión». Freud és criticat també per varis autors per haver falsejat els resultats de les seues investigacions. Historiadors i periodistes han mostrat que hi ha una gran divergencia entre l'evolucio dels casos clinics tal com Freud els relata en els seus texts i els casos reals. Un dels casos mes famosos es el de Sergei Pankejeff (l'home dels llops), investigat pel periodiste Karin Obholzer, qui hauria demostrat que Pankejeff jamai se curà.* Diversos moviments feministes critiquen a Freud per explicar a la dona com un home sense fal i pel concepte de enveja del pene . Les minories sexuals critiquen també la seua teoria per considerar la homosexualitat com una perversió. No obstant, el terme «perversió» dins del marc teòric freudian no porta una carrega pijorativa, sino que referix a qualsevol practica sexual que se "desvie" o aparte de l'objectiu de la reproduccio, sent d'esta manera un concepte teoric despullat de tot juí moral. El gran impacte cultural de les teories de Freud sobre el desenroll psicosexual i possiblement una falta de rigor u objectivitat en la seua interpretacio popularisà l'idea de l'homosexualitat com una malaltia, aumentant en la primera mitat del sigle XX l'internamént d'homosexuals en instituts de salut mental. El tractament psicoanalític fon utilisat durant vàries décades per a intentar curar l'homosexualitat, promovent el surgiment de vàries psicoterapias en este mateix objectiu que se basen en algunes de les seues teories.
No obstant, és necessari aclarir que el mateix Freud sostingué realment en molts dels seus treballs explicacions al voltant de la «inversió sexual» com el resultat d'una «elecció d'objecte», que no demanda un juí moral o ètic ni el veredicte de «sanitat o insanitat» al subjecte, i prenent com eixemple als antics grecs i a grans figures de l'historia, eximix de culpes als homosexuals llimitant-se a advertir-los sobre els problemes que poden tindre en societats cuyos cànons morals els són adversos. Certes corrents de la psicología moderna (principalment psicología cognitiva, psicología conductista i psicología biologica) descalifiquen el seu treball com seudocientífico. Des d'este àmbit, gran part de les teories de Freud han segut abandonades al no ser consistents en les troballes de la sicología experimental i la biologia.^{cita requerida} L'antropòlec Bronisław Malinowski, com resultat de la seua important investigacio de camp en les Illes Trobriand, criticà la tesis freudiana al voltant de l'universalitat del Complex d'Edipo, al mateix temps que el seu orige biològic. Freud havia propost l'existencia del complex en totes les societats humanes en la seua obra Tótem i tabu . Malinowski intentà refutar esta percepció ortodoxa, rebujant el model darwiniano evolucioniste sobre el qual Freud fonamentà el seu ensaig antropològic i demostrant que en l'estructura matrilineal dels trobiandeses la presencia de les mares en la vida dels chiquets era prou reduïda (donat que les dones eren qui portaven a veta les activitats economiques) i que els pares tampoc posseien un paper important en la societat, ni se'ls reconeixia el seu paper en la procreació. Les funcions d'un i atre progenitor puix, eren realisats per les germanes majors i pels tios materns dels chiquets. En esta constelacio desenrollaven, generalment, fantasies sexuals cap a les seues germanes, en tant que odi cap als tios materns. La critica de Malinowski no nega l'existència del complex com conflicte nuclear del subjecte, sino l'universalitat de la disposició del Complex d'Edipo al que se referia Freud (en el que la mare era objecte de desig sexual i el pare d'odi per part del chiquet), model este que associava en la societat austriaca. Per la seua part, Malinowski sostenia que poden existir multiples variants en dependencia de les relacions de parentesc que imperen en cada societat particular. La controversia més conflictiva no fon directament en Freud, sino que se desenrollà entre Malinowski i Ernest Jones. El llibre en el que Malinowski expon els seus resultats de camp i la seua critica a l'universalitat de l'Edipo se titula Sexe i repressió en la societat primitiva.

Alguns pacients de Freud

Anna O.

Freud utilisà seudònims en les seues històries clíniques. Moltes de les persones identificades soles per seudònims foren rastrejats fins la seua verdadera identitat per Peter Swales. Alguns pacients coneguts per seudonims foren: Anna O. (Bertha Pappenheim, 1859-1936); Cäcilie M. (Anna von Lieben); Dora (Anada Bauer, 1882-1945); Frau Emmy von N. (Fanny Moser); Fräulein Elisabet von R. (Ilona Weiss); Fräulein Katharina (Aurelia Kronich); Fräulein Lucy R.; el chicotet Hans (Herbert Graf, 1903-1973); l'home de les rates (Ernst Lanzer, 1878-1914); i l'home dels llops (Serguéi Pankéyev, 1887-1979).

Atres pacients famosos inclouen: H.D. (1886-1961); Emma Eckstein (1865-1924); Gustav Mahler (1860-1911), en qui Freud tinguée soles una ùnica, extensa consulta; i la princesa Marie Bonaparte.

Persones cuyas observacions psicoanalíticas foren publicades, pero que no foren pacients, inclogueren: Daniel Paul Schreber (1842-1911), en la seua obra Puntualisacions psicoanalíticas sobre un cas de paranoya (Dementia paranoides) descrit autobiograficament; Giordano Bru; Woodrow Wilson (1856-1924), de qui Freud fon coautor d'un analisis en l'escritor principal William Bullitt; Miquel Angel, que Freud analisà en el seu ensaig El Moisés de Miquel Angel;* Lleonart dona Vinci, analisat en l'obra de Freud Un recòrt infantil de Lleonart dona Vinci ; Moisés, en la seua obra Moisés i la religio monoteista ; Fiódor Dostoyevski, en el seu artícul Dostoievski i el parricidi, publicat en 1928; i Josef Popper-Lynkeus, en l'obra de Freud Josef Popper-Lynkeus i la teoria del somi.

Obres completes

Obres completes de Sigmund Freud {Bons Aires: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-575-7}

1. Informe sobre els meus estudis en París i Berlin (1956 [1886])
2. Prolec a la traducció de J.-M. Charcot, Leçons sur els maladies du système nerveux (1886)
3. Observació d'un cas sever d'hemianestesia en un varo histeric (1886)
4. Dos breus resenyes bibliografiques (1887)
5. Histeria (1888)
6. Treballs sobre hipnosis i sugestió (1888-92)
7. Prolec a la traducció d'H. Bernheim, De la suggestion (1888 [1888-89])
8. Resenya d'August Forel, Der Hypnotismus (1889)
9. Tractament psíquico (tractament de l'anima) (1890)
10. Hipnosis (1891)
11. Un cas de curació per hipnosis (1892-93)
12. Prolec i notes de la traduccio de J.-M. Charcot, Leçons du mardi de la Salpêtrière (1887-88) (1892-94)
13. Bosquejos de la "Comunicació preliminar" de 1893 (1940-41 [1892])
14. Algunes consideracions en mires a un estudi comparatiu de les parálisis motrius organiques i histeriques (1893 [1888-93])
15. Fragments de la correspondencia en Fliess (1950 [1892-99])
16. Proyecte de psicología (1950 [1895])

Volum II - Estudis sobre l'histeria (1893-1895) {ISBN 978-950-518-578-8}

1. Estudis sobre l'histeria (Breuer i Freud) (1893-95)
   1. I. Sobre el mecanisme síquic de fenomens histerics: comunicacio preliminar (Breuer i Freud) (1893)
   2. II. Historials clinics (Breuer i Freud)
   3. III. Part teorica (Breuer)
   4. IV. Sobre la psicoterapia de l'histeria (Freud)
2. Apendix A. Cronologia del cas de la senyora Emmy von N.
3. Apendix B. Escrits de Freud que versen predominantment sobre l'histeria de conversio

Volum III - Primeres publicacions psicoanalíticas (1893-1899) {ISBN 978-950-518-579-5}

1. Prolec a Sammlung kleiner Schriften zur Neurosenlehre aus donen Jahren 1893-1906 (1906)
2. Charcot (1893)
3. Sobre el mecanisme síquic de fenomens histerics (1893)
4. Les neuropsicosis de defensa (Ensaig d'una teoria sicológica de l'histeria adquirida, de moltes fobies i representacions obsessives, i de certes psicosis alucinatories) (1894)
5. Obsessions i fobies. El seu mecanisme síquic i la seua etiologia (1895 [1894])
6. Sobre la justificacio de separar de la neurastenia un determinat sindrome en calitat de "neurosis d'angustia" (1895 [1894])
7. A proposit de les critiques a la "neurosis d'angustia" (1895)
8. L'herencia i l'etiologia de les neurosis (1896)
9. Noves puntualisacions sobre les neuropsicosis de defensa (1896)
10. L'etiologia de l'histeria (1896)
11. Sumari dels treballs cientifics del docent adscrit Dr. Sigm. Freud, 1877-1897
12. La sexualitat en l'etiologia de les neurosis (1898)
13. Sobre el mecanisme síquic de la desmemoria (1898)
14. Sobre els recòrts encobridors (1899)
15. Noticia autobiografica (1901 [1899])

Volum IV - L'interpretacio dels somis (I) (1900) {ISBN 978-950-518-580-1}

1. L'interpretació dels somis (1900 [1899])
   1. I. La bibliografia cientifica sobre els problemes del somi
      1. Apendix de 1909
      2. Apendix de 1914
   2. II. El método de l'interpretació dels somis. Analisis d'un somi paradigmatic
   3. III. El somi és un compliment de desig
   4. IV. La desfiguració onirica
   5. V. El material i les fonts del somi
   6. VI. El treball del somi

Volum V - L'interpretació dels somis (II) i Sobre el somi (1900-1901) {ISBN 978-950-518-581-8}

1. L'interpretació dels somis (continuació)
   1. VI. El treball del somi (continuació)
   2. VII. Sobre la sicologia dels processos onirics
   3. Apendix A. Una premonició onirica complida
2. Sobre el somi (1901)## Apendix B. Escrits de Freud que versen predominantment o en gran part sobre el somi.

Volum VI - Psicopatología de la vida quotidiana (1901) {ISBN 978-950-518-582-5}

1. Psicopatología de la vida quotidiana (Sobre l'oblit, els esgoladas en el parla, el trastrocar les coses confos, la supersticio i l'erro) (1901)

Volum VII - Tres ensajos de teoria sexual , i atres obres (1901-1905), «Fragment d'analisis d'un cas d'histeria» (Cas «Dora») {ISBN 978-950-518-583-2}

1. Fragment d'analisis d'un cas d'histeria (1905 [1901])
2. Tres ensajos sobre teoria sexual (1905)
   1. I. Les aberracions sexuals
   2. II. La sexualitat infantil
   3. III. Les metamorfosis de la pubertat
   4. Resum
   5. Apendix. Escrits de Freud que versen predominantment o en gran part sobre la sexualitat
3. Colaboracions per a Neue Freie Presse (1903-04)
4. El método sicoanalític de Freud (1904 [1903])
5. Sobre sicoterapia (1905 [1904])
6. Els meus tesis sobre el paper de la sexualitat en l'etiologia de les neurosis (1906 [1905])
7. Personages sicopátics en l'escenari (1942 [1905 o 1906])

Volum VIII - El succeït i la seua relació en lo inconscient (1905) {ISBN 978-950-518-584-9}

1. El succeït i la seua relació en lo inconscient (1905)
   1. A. Part analitica
   2. B. Part sintetica
   3. C. Part teorica
      1. Apendix. Les endevinalles de Franz Brentano

Volum IX - El deliri i els somis en la «Gradiva» de W. Jensen, i atres obres (1906-1908) {ISBN 978-950-518-585-6}

1. El deliri i els somis en la "Gradiva" de W. Jensen (1907 [1906])
2. L'indagatoria forense i el sicoanàlisis (1906)
3. Accions obsessives i practiques religioses (1907)
4. L'esclareciment sexual del chiquet (Carta oberta al doctor M. Fürst) (1907)
5. El creador lliterari i la fantasie (1908 [1907])
6. Les fantasies histeriques i la seua relació en la bisexualitat (1908)
7. Caracter i erotisme anal (1908)
8. El moral sexual "cultural" i la nerviositat moderna (1908)
9. Sobre les teories sexuals infantils (1908)
10. Valoracions generals sobre l'atac histeric (1909 [1908])
11. La novela familiar dels neurotics (1909 [1908])
12. Escrits breus (1906-09)

Volum X - «Analisis de la fòbia d'un chiquet de cinc anys» i «A proposit d'un cas de neurosis obsessiva» (1909) {ISBN 978-950-518-586-3}

1. Analisis de la fòbia d'un chiquet de cinc anys (1909)
   1. I. Introducció
   2. II. Historial clinic i analisis
   3. III. Epicrisis
   4. Apendix a l'analisis del chicotet Hans (1922)
2. A proposit d'un cas de neurosis obsessiva (1909)
   1. [Introducció]
   2. I. De l'historial clinic
   3. II. Sobre la teoria
3. Anex. Apunts originals sobre el cas de neurosis obsessiva
   1. Apendix. Alguns escrits de Freud que s'ocupen de l'angustia i la fobies en els chiquets i de la neurosis obsessiva

Volum XI - Cinc conferencies sobre Psicoanálisis, Un recòrt infantil de Lleonart dona Vinci , i atres obres (1910) {ISBN 978-950-518-587-0}

1. Cinc conferencies sobre sicoanàlisis (1910 [1909])
   1. Apendix. Obres de divulgació del sicoanàlisis escrites per Freud
2. Un recort infantil de Lleonart da Vinci (1910)
3. Les perspectives futures de la terapia sicoanalítica (1910)
4. Sobre el sentit antitetic de les paraules primitives (1910)
5. Sobre un tipo particular d'elecció d'objecte en l'home (Contribucions a la psicología de l'amor, I) (1910)
6. Sobre la més generalisada degradació de la vida voledora (Contribucions a la sicologia de l'amor, II) (1912)
7. El tabu de la virginitat (Contribucions a la sicologia de l'amor, III) (1918 [1917])
8. La pertorbacio sicogena de la visió segons el sicoanàlisis (1910)
9. Sobre el sicoanàlisis "silvestre" (1910)
10. Escrits breus (1910)| valign="top" width="50%" |Volum XII - Treballs sobre tècnic sicoanalítica, i atres obres (1911-1913), «Sobre un cas de paranoya descrita autobio-graficament (Cas Schreber) {ISBN 978-950-518-588-7}
11. Puntualisacions sicoanalíticas sobre un cas de paranoya (Dementia paranoides) descrit autobiograficament (1911 [1910])
    1. Apendix (1912 [1911])
12. Treballs sobre tècnic sicoanalítica (1911-1915 [1914])
13. L'us de l'interpretació dels somis en el sicoanálisis (1911)
14. Sobre la dinamica de la transferencia (1912)
15. Consells al medic sobre el tractament sicoanalític (1912)
16. Sobre l'iniciació del tractament (Nous consells sobre la tècnica del sicoanálisis, I) (1913)
17. Recordar, repetir i reelaborar (Nous consells sobre la tècnica del sicoanálisis, II) (1914)
18. Puntualisacions sobre l'amor de transferencia (Nous consells sobre la tècnica del sicoanálisis, III) (1915 [1914])
19. Apendix als "Treballs sobre tècnic sicoanalítica"
20. Somis en el folclore (Freud i Oppenheim) (1958 [1911])
21. Sobre sicoanálisis (1913 [1911])
22. Formulacions sobre els dos principis de l'ocorrer siquic (1911)
23. Sobre els tipos de contracció de neurosis (1912)
24. Contribucions per a un debat sobre l'onanisme (1912)
25. Nota sobre el concepte de lo inconscient en sicoanálisis (1912)
26. Un somi com peça provatoria (1913)
27. Materials del conte tradicional en els somis (1913)
28. El motiu de l'elecció del cofre (1913)
29. Dos mentires infantils (1913)
30. La predisposició a la neurosis obsessiva. Contribució al problema de l'elecció de neurosis (1913)
31. Introducció a Oskar Pfister, Die Psychanalytische Methode (1913)
32. Prolec a la traducció a l'alema de J. G. Bourke, Scatologic Rites of All Nations (1913)
33. Escrits breus (1911-13)

Volum XIII - Tótem i tabu , i atres obres (1913-1914) {ISBN 978-950-518-589-4}

1. Tótem i tabu. Algunes concordances en la vida animica dels salvages i dels neurotics (1913 [1912])
   1. Apendix. Escrits de Freud que versen sobre antropologia social, mitologia i història de les religions
2. L'interés pel sicoanàlisis (1913)
3. Experiencies i eixemples extrets de la practica analítica (1913)
4. Al voltant del fausse reconnaissance ("déjà raconté") en el curs del treball sicoanalític (1914)
5. El Moisés de Miquel Angel (1914)
   1. Apendix (1927)
6. Sobre la psicología del colegial (1914)

Volum XIV - Treballs sobre metasicología, i atres obres (1914-1916), «Contribucio a l'història del moviment sicoanalític» {ISBN 978-950-518-590-0}

1. Contribucio a l'història del moviment sicoanalític (1914)
2. Introduccio del narcissisme (1914)
3. Treballs sobre metasicología [1915]
4. Pulsions i destins de pulsió (1915)
5. La repressió (1915)
6. Lo inconscient (1915)
7. Complement metasicológic a la doctrina dels somis (1917 [1915])
8. Duel i melancolia (1917 [1915])
9. Apendix als "Treballs sobre metasicología"
10. Un cas de paranoya que contradice la teoria sicoanalítica (1915)
11. De guerra i mort. Temes d'actualitat (1915)
12. La transitorietat (1916 [1915])
13. Alguns tipos de caracter dilucidats pel treball sicoanalític (1916)
14. Escrits breus (1915-16)

Volum XV - Conferencies d'introducció al sicoanálisis (Parts I i II) (1915-1916) {ISBN 978-950-518-591-7}

1. Conferencies d'introducció al sicoanálisis (1916-17 [1915-17])
   1. Prolec [1917]
   2. Prolec a la traducció a l'hebreu [1930]
   3. Part I. Els actes fallidos (1916 [1915])
   4. Part II. El somi (1916 [1915-16])

Volum XVI - Conferencies d'introducció al sicoanálisis (Part III) (1916-1917) {ISBN 978-950-518-592-4}

1. Part III. Doctrina general de les neurosis (1917 [1916-17])

Volum XVII - «De l'història d'una neurosis infantil» (Cas del «Home dels llops»), i atres obres (1917-1919) {ISBN 978-950-518-593-1}

1. De l'història d'una neurosis infantil (1918 [1914])
   1. Apendix. Historials clinics més extensos de Freud
2. Sobre les transposicions de la pulsió, en particular de l'erotisme anal (1917)
3. Una dificultat del sicoanálisis (1917 [1916])
4. Un recòrt d'infancia en Poesia i veritat (1917)
5. Nous camins de la terapia sicoanalítica (1919 [1918])
6. ¿Deu ensenyar-se en sicoanálisis en l'universitat? (1919 [1918])
7. "Apeguen a un chiquet". Contribució al coneiximent de la génesis de les perversions sexuals (1919)
8. Introducció a Zur Psychoanalyse der Kriegsneurosen (1919)
   1. Apendix. Informe sobre l'electroterapia dels neurotics de guerra (1955 [1920])
9. Lo ominos (1919)
10. Escrits breus (1919) Volum XVIII - Més alla del principi de plaer , Sicologia de les masses i analisis del yo , i atres obres (1920-1922) {ISBN 978-950-518-594-8}
11. Més alla del principi de plaer (1920)
12. Sicología de les masses i analisis del yo (1921)
13. Sobre la sicogénesis d'un cas d'homosexualitat femenina (1920)
14. Sicoanàlisis i telepatia (1941 [1921])
15. Somi i telepatia (1922)
16. Sobre alguns mecanismes neurotics en els zels, la paranoya i l'homosexualitat (1922 [1921])
17. Dos artículs d'enciclopèdia: "Psicoanálisis" i "Teoria de la libido" (1923 [1922])
18. Escrits breus (1920-22) Volum XIX - El yo i l'aixo , i atres obres (1923-1925) {ISBN 978-950-518-595-5}# El yo i l'aixo (1923)
19. Una neurosis demoniaca en el sigle XVII (1923 [1922])
20. Observacions sobre la teoria i la pràctica de l'interpretació dels somis (1923 [1922])
21. Algunes notes adicionals a l'interpretació dels somis en el seu conjunt (1925)
22. L'organisació genital infantil (Una interpolació en la teoria de la sexualitat) (1923)
23. Neurosis i psicosis (1924 [1923])
24. El problema econòmic del masoquisme (1924)
25. El sepultament del complex d'Edipo (1924)
26. La pèrdua de realitat en la neurosis i la sicosis (1924)
27. Breu informe sobre el sicoanàlisis (1924 [1923])
28. Les resistencies contra el sicoanàlisis (1925 [1924])
29. Nota sobre la "pissarra magica" (1925 [1924])
30. La negació (1925)
31. Algunes conseqüencies siquiques de la diferencia anatomica entre els sexes (1925)
32. Josef Popper-Lynkeus i la teoria del somi (1923)
33. Escrits breus (1923-25)

Volum XX - Presentació autobiografica, Inhibició, sintoma i angustia, ¿Poden els llecs eixercir l'analisis?, i atres obres (1925-1926) {ISBN 978-950-518-596-2}

1. Presentació autobiografica (1925 [1924])
2. Inhibició, sintoma i angustia (1926 [1925])
3. ¿Poden els llecs eixercir l'analisis? Dialecs en un juge imparcial (1926)
4. Sicoanàlisis (1926)
5. Alocució davant dels membres de la Societat B'nai B'rith (1941 [1926])
6. Escrits breus (1926)

Volum XXI - El pervindre d'una ilusió, El malestar en la cultura , i atres obres (1927-1931) {ISBN 978-950-518-597-9}

1. El pervindre d'una ilusió (1927)
2. El malestar en la cultura (1930 [1929])
3. Fetichisme (1927)
4. L'humor (1927)
5. Una vivencia religiosa (1928 [1927])
6. Dostoievski i el parricidi (1928 [1927])
7. Carta a M. Leroy sobre un somi de Descarts (1929)
8. Premi Goethe (1930)
9. Tipos libidinales (1931)
10. Sobre la sexualitat femenina (1931)
11. Escrits breus (1929-31)

Volum XXII - Noves conferencies d'introducció al sicoanàlisis, i atres obres (1932-1936) {ISBN 978-950-518-598-6}

1. Noves conferencies d'introducció al sicoanàlisis (1933 [1932])
2. Sobre la conquista del foc (1932 [1931])
3. ¿Per que la guerra? (Einstein i Freud) (1933 [1932])
4. El meu contacte en Josef Popper-Lynkeus (1932)
5. Carta a Romain Rolland (Una pertorbació del recòrt en l'Acrópolis) (1936)
6. Escrits breus (1932-36)

Volumen XXIII - Moisés i la religió monoteísta , Esquema del sicoanàlisis, i atres obres (1937-1939) {ISBN 978-950-518-599-3}

1. Moisés i la religió monoteísta (1939 [1934-38])
2. Esquema del sicoanàlisis (1940 [1938])
3. Análisis terminable e interminable (1937)
4. Construcciones en el análisis (1937)
5. La escisión del yo en el proceso defensivo (1940 [1938])
6. Algunas lecciones elementales sobre psicoanálisis (1940 [1938])
7. Comentario sobre el antisemitismo (1938)
8. Escritos breves (1937-38)

Volumen XXIV - Índices y bibliografías {ISBN 978-950-518-600-6} José Luis Etcheverry. Sobre la versión castellana {ISBN 978-950-518-576-4}|}

Referencies

Bibliografia

• Freud, Sigmund. , Amorrortu Editors / Biblioteca Nova.* – (2012). , Traduccio Alfret Guéra Miralles. Madrit: Editorial Trotta; Anex Obra completa de Carl Gustav Jung. D. Epistolari.* – (2008). , Roberto Calasso: Nota sobre els llectors de Schreber. Sigmund Freud: Observacions psicoanalíticas d'un cas de paranoya. Elias Canetti: El cas Schreber. Coleccio: Noesis. Categoria: Ensaig. México/Madrit: Sext Pis Editorial.* – (2008). , Nova edicio completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors.* – (2006). , Madrit: Sigle XXI d'Espanya Editors, S. A.* – (1997-2002). , Obra completa en cinc toms. Madrit: Biblioteca Nova.* – (2001). , Madrit: Editorial Síntesis.* – (2001). , Madrit: Editorial Síntesis.* – (2001). , Madrit: Editorial Síntesis.* – (2000). , Barcelona: Editorial Gedisa.* – (1992). , Barcelona: Editorial Gedisa.* – (1988). , Editat per André Bourguignon i atres. Pariu: P.U.F.* – (1980). , Traduit per Enric Hegewicz. Coleccio Arguments A58. Barcelona: Editorial Anagrama.* – (1979). , Barcelona: Editorial Gedisa.* – (1979). , Barcelona: Editorial Gedisa.* – (1977). , Traduit per Eduart Subirats. Coleccio Arguments A51. Barcelona: Editorial Anagrama.

Sobre Freud* Gay, Peter (2010). , Barcelona: Paidós.* Grünbaum, Adolf (1984). .* Holmes, Davit S. (1990). , Publicat en Repression and Dissociation.* Jones, Ernest (2003). , Barcelona: Editorial Anagrama.* Jung, Carl Gustav (2000). , Obres completes volum 4. Madrit: Editorial Trotta.* – (1999 [2ª edicio 2002]). , Obres completes volum 15. Madrit: Editorial Trotta.* Neu, Jerome (2003). , Traduccio Mario Santana. Madrit: Akal Cambridge.* Nicholi, Armand M. (2004). , Rialp. ISBN 978-84-321-3497-5.* Obholzer, Karin (1982). .* Robert, Marthe (2002). , Payot.* — (1976). , Peninsula.* Zweig, Stefan (2006). , Barcelona: L'Acantilado.

Enllaços externs

• International Psychoanalytical Association (IPA) Associacio Psicoanalítica Internacional, fundada per Freud en 1910.
• Sigmund-Freud-Institut
• Museu Sigmund Freud, Berggasse 19 (Viena)
• Museu Freud (Londres)
• Vida i obra de Sigmund Freud
• Diccionari de psicoanálisis
• Alguns toms de Les Obres Completes de Sigmund FreudPlantilla:Normdaten