Diferència entre les revisions de "Serra Grossa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (→‎Flora i fauna: accents i orde en redacció)
Llínea 9: Llínea 9:
  
 
==Flora i fauna==
 
==Flora i fauna==
La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals i encara se poden apreciar mostres de la mateixa en el seu estat natural en la zona dels Alforins. Com fauna autoctona la [[farda]], el [[teixó]] i el [[javalí]] són els maxims representants.
+
La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals, pero en la zona dels Alforins encara se'n poden apreciar mostres en estat natural. Com a fauna autòctona la [[farda]], el [[teixó]] i el [[javalí]] són els màxims representants.
  
 
[[Categoria:Serres de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Serres de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Montanyes de la província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Montanyes de la província de Valéncia]]

Revisió de 09:40 10 feb 2020

La Serra Grossa és una llarga i ampla serra d'Espanya situada en la Província de Valencia que actua com barrera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i la Costera, al Suroest en la ciutat de Xativa. És considerable la seua extensió encara que les alçades són més be moderades en capdamunts que no superen els 900 m.

Situació geografica

Archiu:SerraGrossa.PNG
Situació geografica de la Serra Grossa entre Xativa i Ontinyent

El començament de la serra es troba en la Font la Figuera, recorre la Vall d'Albaida de forma paralela a la serra "de l'Ombria" fins aplegar al massiç del Buscarró-Mondúver (844 msnm), en la veïna comarca de la Safor.

Orografia

Successions de capdamunts i barrancs i el transcorrer del riu Albaida que travessa la serra per "l'Estret de les Aigües" (Bellús), són les principals caracteristiques geomorfologiques.

Flora i fauna

La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals, pero en la zona dels Alforins encara se'n poden apreciar mostres en estat natural. Com a fauna autòctona la farda, el teixó i el javalí són els màxims representants.