Santuari dels Grans Deus de Samotràcia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:29 23 maig 2019 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Localisació de Samotràcia, junt en atres santuaris grecs.

El Santuari dels Grans Deus de Samotràcia és un dels principals santuaris panhelènicos, situat en l'illa de Samotràcia, en Tràcia. Construït a l'oest de les muralles de la ciutat de Samotràcia, era independent, com ho mostra l'enviament d'embaixadors de la ciutat al santuari durant les festes.

Era célebre en el conjunt del món grec des de l'época clàssica per la seua cult mistèric, un cult ctònic que no era menys renombrat que el dels misteris eleusins, i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador Heròdot, un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà Lisandro, aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per Plató i Aristòfanes.

Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'época helenística quan es convertix, despuix de l'iniciació de Filip II, en un santuari nacional macedoni en el que els successors de Alejandro Magne rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i inclús l'emperador Adriano ho visita. L'escritor Marc Terenci Varró descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.