Samorra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La samorra o salmorra, o aigua-sal en la comarca de L'Alcoyà i La Marina Baixa és el nom per a un entremés popular basat en aliments conservats en salmorra o aigua salada, que s'utilisa per mantindre-los frescs. Habitualment, llavors, es referix a olives, carlota, pebrera, floricol, cogombre, etc.

Este formava, i encara forma, part del menjar tradicional del llaurador valencià, la picadeta, en conjunció en atres menjars com anous o fruits secs. Abans era comú comprar-la de les drogueries; hui en dia, és típic de trobar la samorra en els bars de poble, encara que no fruïx de l'estatus de menjar d'alt nivell i llavors no se servix en els restaurants.

Ingredients

Elaboració

En un recipient adequat, tirar la sal, un chorret de vinagre i l'aigua. Es remena i es va provant fins conseguir el punt adequat que es sentidet de vinagre i sal, pero no molt (este punt a soles es conseguix en l'experiencia). A banda de donar el gust, la funció d'este caldo és la de maceracio.

Agregar les llimes a trossets per a que es repartixquen millor. Fer-li un tall transversal a les pebreres i per un costat a les tomaques i ficar-los a la mescla anterior procurant que queden mesclades les pebreres, les tomaques i les llimes. Damunt de tot es posen els ullets de llimera i d'olivera de forma que ningun atre ingredient quede surant (la missió dels ullets, a banda de els ingredients no suren, es per a donar-li també un sabor caracteristic).

Tapar i deixar en maceració tres o quatre dies i llest per a menjar.