Sócrates

Sòcrates (470 a. C. - 399 a. C.) fon un filòsof grec considerat com un dels més grans tant de la filosofia occidental com universal i com a precursor de Plató i Aristòteles, sent els tres representants fonamentals de la filosofia grega.

Biografia

Va nàixer en Atenes, on va viure durant els dos últims terços del sigle V a.C, l'época més esplèndida en l'història de la seua ciutat natal, i de tota la antiga Grècia. Fon fill de Sofronisco – Motiu pel qual en la seua joventut se li cridava "Sokrátis ios Sofroniskos" (Sòcrates fill de Sofronisco) –, de professió pedrapiquer, i de Fainarate, comare. Emparentats en Arístides el Just.
Quan Sòcrates va nàixer, son pare va rebre del oracle el consell de deixar créixer al seu fill al seu aire, sense reprimir-li els seus impulsos.^{cita requerida}

Des de molt jove va cridar l'atenció de qué ho rodejaven per l'agudea dels seus raonaments i la seua facilitat de paraula, ademés de la fina ironia en la que esguitava les seues tertúlies en els ciutadans jóvens aristocràtics d'Atenes, als que els preguntava sobre la seua confiança en opinions populars, encara que molt sovint ell no els oferia cap ensenyança.^{cita requerida} Es va casar en Xantipa (o Jantipa). Ella era de noble família i tractava molt malament el filòsof, d'ací que els romans deyen a les dones de mal caràcter com Xantipas. El seu inconformisme ho va impulsar a opondre's a l'ignorància popular i al coneiximent de qué es deyen sabis. Ell no es considerava a si mateix sabi, encara que un dels seus millors amics, Querefonte, li va preguntar a l'oracle de Delfos si hi havia algú més sabi que Sòcrates, i la Pitonissa li va contestar que no hi havia cap grec més sabi que ell (Apologia 21a). Va començar aixina la seua busca, preguntant i conversant en aquelles persones als que la gent considerava sàbies, pero es va donar conte que en realitat creïen saber més del que realment sabien. Filòsofs, poetes i artistes, tots creïen tindre un gran coneiximent, pero en canvi Sòcrates era conscient tant de la ignorància que li rodejava com de la seua pròpia ignorància, i este coneiximent ho va portar portar a tractar de fer pensar a la gent i fer-los vore el coneiximent real que tenien sobre les coses. Fingint saber menys, conversava en la gent i després els feya notar els seus errors; a açò se li va denominar «ironia socràtica», la qual queda expressada en la seua célebre frase «Només sé que no sé res». El seu més gran mèrit fon crear la mayèutica, mètodo inductiu que li permetia portar als seus alumnes a la resolució dels problemes que es plantejaven, per mig d'hàbils preguntes la llògica de la qual iluminava l'enteniment. Segons pensava, el coneiximent i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relació entre el ser humà i la naturalea.^{cita requerida}

Va morir als 70 anys d'edat, l'any 399 a. C. acceptant serenament una condena i ingerint cicuta, com a mètodo triat d'entre els que un tribunal, que li va jujar, li oferia per a morir per no reconéixer els deus atenencs i per, segons ells, corrompre a la joventut. Segons relata Plató en l'apologia que va deixar del seu mestre, este va poder haver eludit la condena, gràcies als amics que encara conservava, pero va preferir acatar-la i morir. Realment li van jujar perqué dos dels seus discípuls van ser tirans que van atentar contra Atenes. A la seua mort sorgixen les escoles socràtiques, l'Acadèmia Platònica, les menors, dos de moral i dos de dialèctica, que van tindre en comú la busca de la virtut a través del coneiximent del bo.^{cita requerida}

La sabea de Sòcrates no consistix en la simple acumulació de coneiximents, sino a revisar els coneiximents que es tenen i a partir d'allí construir coneiximents més sòlits.

Açò li convertix en una de les figures més extraordinàries i decisives de tota l'història; representa la reacció contra el relativisme i subjectivisme sofístics, i és un singular eixemple d'unitat entre teoria i conducta, entre pensament i acció. Al mateix temps, fon capaç de portar tal unitat al pla del coneiximent, al sostindre que la virtut és coneiximent i el vici ignorància.

El poder de la seua oratòria i la facultat d'expressar-se públicament eren el seu fort per a conseguir l'atenció de les persones.

Sòcrates no va escriure cap obra perqué creïa que cada un havia de desenrollar les seues pròpies idees. Coneixem les seues idees perqué Plató es va basar en elles per a escriure els seus diàlecs.