Rudyard Kipling
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
 | |
| Naiximent | 30 de decembre de 1865 Bombai |
| Mort | 18 de giner de 1946 (als 80 anys) Londres |
| Activitat | Escritor i poeta |
| Nacionalitat | Britànic |
| Obres principals | The Jungle Book, Just So Stories, Kim |
| Premis | Premi Nobel de Lliteratura (1907) |
Joseph Rudyard Kipling (Bombai, 30 de decembre de 1865-Londres, 18 de giner de 1936) fon un escritor i poeta britànic naixcut en l'Índia. Autor de relats, contes infantils, noveliste i poeta. Se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa del imperialisme occidental, aixina com pels seus contes infantils.
Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats The Jungle Book (El llibre de la selva, 1894), la novela d'espionage Kim (1901), el relat curt The Man Who Would Be King (L'home que pogué ser rei, 1888), publicat originalment en el volum The Phantom Rickshaw, o els poemes Gunga Din (1892) i If— (Si..., 1895). Ademés varies de les seues obres han segut portades al cine.
En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia Poet Laureat en 1895 (poeta llorejat), l'Orde de Mèrit del Regne Unit i el títul de sir de la Order of the British Empire (Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el Premi Nobel de Lliteratura de 1907, el primer escritor britànic en rebre este guardó,[1] i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data.
Vida
Infància de Kipling
Rudyard Kipling naixqué el 30 de decembre de 1865 en la ciutat de Bombai, en l'Índia (colònia britànica en aquell temps), fill d'Alice Kipling i John Lockwood Kipling. Sa mare era una dona vivaç,[2] i son pare, un oficial de l'eixercit britànic, ademés de expert escultor i canterer, i ensenyà escultura arquitectònica en la recent fundada Escola Jejeebhoy d'Art i Industria en Bombai.[2] La parella havia viajat a l'Índia a començaments de 1865, s'havien conegut dos anys abans en el Llac Rudyard en Staffordshire, Anglaterra. El lloc a on Rudyard naixqué està en peu, sobre el campus de l'institut Sir J.J. Institute of Applied Art, aquella casa actualment és la residencia del decà.[3]
Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com Lorne Lodge en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en Southsea (Portsmouth), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia Alguna cosa de mi mateix, publicat després de la seua mort en 1937. Els dos chiquets, no obstant, tenien parents en Anglaterra, als que podien visitar, passant aixina tots els mesos de nadal en la seua tia materna Georgiana, i el seu marit, l'artiste Edward Burne-Jones, en sa casa «The Grange» en Fulham, Londres, que Kipling cridava «un paraïs que en veritat crec me salvà». En la primavera de 1877, Alice Kipling, la mare, tornà de l'Índia i retirà als chiquets de Lorne Lodge.
En 1878, ingressà en l'United Service College, una escola de Devonshire, creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, La llum que s'apaga (1891). Cap a el final de la seua estancia en l'escola, estava segur que caria de la capacitat intelectual per a conseguir una beca en Oxford, i els seus pares no contaven en els recursos per a finançar els seus estudis;[2] per tant son pare li conseguí un ofici en Lahore (en l'actual Pakistan) a on era el Director de la Colecció Nacional d'Art de Lahore[4] i guardia del Museu de Lahore. Kipling fon assistent editor d'un menut periòdic local, La Gasseta Civil i Militar. Se dirigí cap a l'Índia el 2 de setembre de 1882 i aplegà a Bombai el 20 d'octubre del mateix any.
Acostament a la lliteratura
La Gasseta Civil i Militar en Lahore, a la qual Kipling cridava «El meu primer amant i l'amor més verdader», apareixia sis dies per semana durant tot l'any, excepte en Nadal i Pasqua. Kipling treballava molt i molt dur per al redactor, Stephen Wheeler, pero la seua necessitat d'escriure era imparable. En 1886, publicà la seua primera colecció de versos, Cantineles departamentals. Eixe any també hagué un canvi de redactor, puix assumi el càrrec Kay Robinson, qui permeté una major llibertat creativa, i ademés solicitaren que Kipling redactara menuts contes, que serien inclosos en el periòdic.[5]
Mentres tant, en l'estiu de 1883, per primera volta Kipling visità Simla (actual Shimla). Posteriorment la familia de Kipling visità Simla anualment, a on li solicitaren a John Lockwood Kipling pintar un fresc en l'Iglésia de Crist d'allí. Per atra part Rudyard continuà visitant Simla tots els anys des de 1885 fins 1888; aquella ciutat significà molt en l'escritor, puix figura en moltes les seues històries escrites per a la Gasseta.[5]
Obres
Les obres més importants de Rudyard Kipling son:
| Cuartet | 1884 | Poema |
| Cantineles departamentals | 1886 | Poema satíric |
| Contes dels tossals | 1888 | Conte |
| Soldiers Three, The Story of the Gadsbys, In Black and White | 1888 | Contes |
| Under the Deodars, The Phantom Rickshaw, Wee Willie Winkie | 1888 | Contes |
| D'un mar a atre | 1889 | Artícul |
| Naulahka | 1891 | Novela |
| Life's Handicap | 1891 | Històries curtes |
| La llum que s'apaga | 1891 | Novela |
| Mandalay | 1892 | Poema |
| Gunga Din | 1892 | Poema |
| Moltes invencions | 1893 | Conte |
| El llibre de la selva | 1894 | Conte de ficció |
| El segon llibre de la selva | 1895 | Conte de ficció |
| Captains Courageous | 1896 | Novela |
| El treball diari | 1898 | Conte |
| A Fleet in Being | 1898 | Colecció militar |
| De mar a mar | 1899 | Carta de viage |
| La càrrega de l'homre blanc | 1899 | Poema |
| Stalky & Cía. | 1899 | Cuentos |
| Kim | 1901 | Novela d'espionage |
| Just So Stories for Little Children | 1902 | Contes |
| Els ancians | 1902 | |
| Traffics and Discoveries | 1904 | Conte |
| Puck of Pook's Hill | 1906 | Conte |
| Canció de la patrulla | 1908 | |
| Acció i reacció | 1909 | Conte |
| Recorts i contes | 1910 | Conte |
| Songs from Books | 1912 | Poemes |
| Sea Warfare | 1916 | Colecció militar |
| Una diversitat de criatures | 1917 | Conte |
| Històries de terra i mar per a scout i guies | 1923 | Conte |
| La Guardia Irlandesa en la Gran Guerra | 1923 | Colecció militar |
| Deutes i crèdits | 1926 | Conte |
| El llibre de les paraules | 1928 | Autobiografia |
| Thy Servant a Dog | 1930 | Conte |
| Limits and Renewals | 1932 | Conte |
| Alguna cosa de mi mateix (Obra pòstuma) | 1937 | Autobiografia |
Referències
- ↑ Ficha biogràfica en BBC Historic Figures BBC.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gilmour, David. 2002. The Long Recessional: The Imperial Life of Rudyard Kipling, Farrar, Straus, and Giroux, Nova York.
- ↑ Sir J. J. College of Architecture. Sir J. J. College of Architecture, Mumbai (ed.): «Campus».
- ↑ National College of Arts, Lahore
- ↑ 5,0 5,1 Rutherford, Andrew. 1987. General Preface to Oxford World's Classics Editions of Rudyard Kipling, in "Puck of Pook's Hill and Rewards and Fairies," by Rudyard Kipling. Oxford University Press. ISBN 0-19-282575-5.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rudyard Kipling
| Predecessor: Giosuè Carducci |
 Premi Nobel de Lliteratura 1907 |
Successor: Rudolf Christoph Eucken |