Rudyard Kipling

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Rudyard Kipling
Rudyard Kipling.jpg
Naiximent 30 de decembre de 1865
Bombai
Mort 18 de giner de 1946 (als 80 anys)
Londres
Activitat Escritor i poeta
Nacionalitat Britànic
Obres principals The Jungle Book I i II, Just So Stories, Kim
Premis Premi Nobel de Lliteratura (1907)

Joseph Rudyard Kipling (Bombai, 30 de decembre de 1865-Londres, 18 de giner de 1936) fon un escritor i poeta britànic naixcut en l'Índia. Autor de relats, contes infantils, noveliste i poeta. Se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa del imperialisme occidental, aixina com pels seus contes infantils.

Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats The Jungle Book (El llibre de la selva, 1894), la novela d'espionage Kim (1901), el relat curt The Man Who Would Be King (L'home que pogué ser rei, 1888), publicat originalment en el volum The Phantom Rickshaw, o els poemes Gunga Din (1892) i If— (Si..., 1895). Ademés varies de les seues obres han segut portades al cine.

En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia Poet Laureat en 1895 (poeta llorejat), l'Orde de Mèrit del Regne Unit i el títul de sir de la Order of the British Empire (Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el Premi Nobel de Lliteratura de 1907, el primer escritor britànic en rebre este guardó,[1] i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data.

Vida

Infància de Kipling

Cerro Malabar. Vista de Bombai en la década de 1860

Rudyard Kipling naixqué el 30 de decembre de 1865 en la ciutat de Bombai, en l'Índia (colònia britànica en aquell temps), fill d'Alice Kipling i John Lockwood Kipling. Sa mare era una dona vivaç,[2] i son pare, un oficial de l'eixercit britànic, ademés de expert escultor i canterer, i ensenyà escultura arquitectònica en la recent fundada Escola Jejeebhoy d'Art i Industria en Bombai.[2] La parella havia viajat a l'Índia a començaments de 1865, s'havien conegut dos anys abans en el Llac Rudyard en Staffordshire, Anglaterra. El lloc a on Rudyard naixqué està en peu, sobre el campus de l'institut Sir J.J. Institute of Applied Art, aquella casa actualment és la residencia del decà.[3]

Mapa en les localisacions de Kipling en l'Índia

Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com Lorne Lodge en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en Southsea (Portsmouth), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia Alguna cosa de mi mateix, publicat després de la seua mort en 1937. Els dos chiquets, no obstant, tenien parents en Anglaterra, als que podien visitar, passant aixina tots els mesos de nadal en la seua tia materna Georgiana, i el seu marit, l'artiste Edward Burne-Jones, en sa casa «The Grange» en Fulham, Londres, que Kipling cridava «un paraïs que en veritat crec me salvà». En la primavera de 1877, Alice Kipling, la mare, tornà de l'Índia i retirà als chiquets de Lorne Lodge.

En 1878, ingressà en l'United Service College, una escola de Devonshire, creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, La llum que s'apaga (1891). Cap a el final de la seua estancia en l'escola, estava segur que caria de la capacitat intelectual per a conseguir una beca en Oxford, i els seus pares no contaven en els recursos per a finançar els seus estudis;[2] per tant son pare li conseguí un ofici en Lahore (en l'actual Pakistan) a on era el Director de la Colecció Nacional d'Art de Lahore[4] i guardia del Museu de Lahore. Kipling fon assistent editor d'un menut periòdic local, La Gasseta Civil i Militar. Se dirigí cap a l'Ìndia el 2 de setembre de 1882 i aplegà a Bombai el 20 d'octubre del mateix any.

Referències

  1. Ficha biogràfica en BBC Historic Figures BBC.
  2. 2,0 2,1 2,2 Gilmour, David. 2002. The Long Recessional: The Imperial Life of Rudyard Kipling, Farrar, Straus, and Giroux, Nova York.
  3. Sir J. J. College of Architecture. Sir J. J. College of Architecture, Mumbai (ed.): «Campus».
  4. National College of Arts, Lahore

Enllaços externs


Predecessor:
Giosuè Carducci
Nobel prize medal.svg
Premi Nobel de Lliteratura

1907
Successor:
Rudolf Christoph Eucken