Diferència entre les revisions de "Francisco Giner Mengual"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
{{Plantilla:uiquificar}}
+
'''Francisco Giner Mengual''' ([[Gandia]], [[1907]] - ¿?), professor de llingüística (fonètica evolutiva) de l'[[Universitat de la Sorbona]] ([[París]]). President de la [[Lliga Internacional de l'Ensenyança]]. Nº 11 de la llista de socialistes històrics. Fon expulsat del [[PSOE-PV]] en l'any [[1982]] per denunciar la suplantació de la [[Llengua Valenciana]] pel [[català]] feta per [[Joan Lerma]], [[Ciprià Císcar]], entre atres.
  
'''Francisco Giner Mengual''' ([[Gandia]], [[1907]] - ¿?), professor de llingüística (fonètica evolutiva) de l'[[Universitat de la Sorbona]] ([[París]]). President de la [[Lliga Internacional de l'Ensenyança]]. Nº 11 de la llista de socialistes històrics. Fon expulsat del [[PSOE-PV]] en l'any [[1982]] per denunciar la suplantació de la [[Llengua Valenciana]] pel [[català]] feta per [[Joan Lerma]], [[Ciprià Císcar]], entre atres. Escrigué el llibre titulat ''Introducción a la lingüística valenciana'' (Valéncia, 1982).
+
Escrigué el llibre titulat ''Introducción a la lingüística valenciana'' (Valéncia, 1982).
  
'''Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina...'.''
+
{{Cita|'''Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina...'''}}
  
'Cartas destapadas', per Francisco Giner Mengual (Levante-EMV, 22.12.1982). Carles Recio i Mª Teresa Puerto.
+
== Biografia ==
 
+
Va nàixer en Gandia en l'any 1907. Mestre nacional en [[Rafol de Salem]]. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'[[octubre]] de [[1930]]. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de [[1936]]. En produir-se el colp d'Estat de [[juliol]] d'eixe any es trobava en [[Gandia]] no retornant a [[Rafol de Salem]] fins al més de [[setembre]] següent.  
Mestre nacional en [[Rafol de Salem]]. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'[[octubre]] de [[1930]]. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de [[1936]]. En produir-se el colp d'Estat de [[juliol]] d'eixe any es trobava en [[Gandia]] no retornant a [[Rafol de Salem]] fins al més de [[setembre]] següent.  
 
  
 
Va ser administrador de Finques Expropiades fins que va ser movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] va ser detengut en [[Alacant]], passant a la presó de Gandia i en [[febrer]] de [[1940]] a la de [[Xàtiva]], d'a on va eixir en llibertat provisional el [[29 d'agost]] d'eixe any, fixant la seua residència en [[Villar de l'Arquebisbe]].  
 
Va ser administrador de Finques Expropiades fins que va ser movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] va ser detengut en [[Alacant]], passant a la presó de Gandia i en [[febrer]] de [[1940]] a la de [[Xàtiva]], d'a on va eixir en llibertat provisional el [[29 d'agost]] d'eixe any, fixant la seua residència en [[Villar de l'Arquebisbe]].  
Llínea 13: Llínea 12:
 
El [[10 de març]] de [[1944]] va ser condenat a 12 anys de reclusió, ingressant en la presó Model de Valéncia, d'a on va eixir en llibertat condicional el [[9 d'octubre]] de [[1945]] establint-se en Gandia.  
 
El [[10 de març]] de [[1944]] va ser condenat a 12 anys de reclusió, ingressant en la presó Model de Valéncia, d'a on va eixir en llibertat condicional el [[9 d'octubre]] de [[1945]] establint-se en Gandia.  
  
Va perteneixer a l'organisació socialista clandestina de Valéncia en els anys quaranta i començ dels cinquanta, fins que va marchar a l'exili en [[França]], a on va treballar com a professor d'espanyol en [[París]] en les seccions de la [[UGT]] i del [[PSOE]] en [[setembre]] de [[1952]]. Va retornar a Espanya. Restablida la democràcia va pertenèixer a l'AS de Valéncia, de la que seguia formant part a finals dels noranta.
+
Va perteneixer a l'organisació socialista clandestina de Valéncia en els anys quaranta i començ dels cinquanta, fins que va marchar a l'exili en [[França]], a on va treballar com professor de llingüística (fonètica evolutiva) de l'[[Universitat de la Sorbona]] en ([[París]]).  
 +
 
 +
Va retornar a Espanya. Restablida la democràcia i va pertenèixer a l'AS de Valéncia, de la que seguia formant part a finals dels noranta.
 +
 
 +
== Obra ==
 +
* Introducción a la lingüística valenciana ([[1982]])
 +
* 'Cartas destapadas', per Francisco Giner Mengual (Levante-EMV, 22.12.1982). Carles Recio i Mª Teresa Puerto.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 11:08 28 jul 2021

Francisco Giner Mengual (Gandia, 1907 - ¿?), professor de llingüística (fonètica evolutiva) de l'Universitat de la Sorbona (París). President de la Lliga Internacional de l'Ensenyança. Nº 11 de la llista de socialistes històrics. Fon expulsat del PSOE-PV en l'any 1982 per denunciar la suplantació de la Llengua Valenciana pel català feta per Joan Lerma, Ciprià Císcar, entre atres.

Escrigué el llibre titulat Introducción a la lingüística valenciana (Valéncia, 1982).

Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina...

Biografia

Va nàixer en Gandia en l'any 1907. Mestre nacional en Rafol de Salem. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'octubre de 1930. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de 1936. En produir-se el colp d'Estat de juliol d'eixe any es trobava en Gandia no retornant a Rafol de Salem fins al més de setembre següent.

Va ser administrador de Finques Expropiades fins que va ser movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la guerra civil va ser detengut en Alacant, passant a la presó de Gandia i en febrer de 1940 a la de Xàtiva, d'a on va eixir en llibertat provisional el 29 d'agost d'eixe any, fixant la seua residència en Villar de l'Arquebisbe.

El 10 de març de 1944 va ser condenat a 12 anys de reclusió, ingressant en la presó Model de Valéncia, d'a on va eixir en llibertat condicional el 9 d'octubre de 1945 establint-se en Gandia.

Va perteneixer a l'organisació socialista clandestina de Valéncia en els anys quaranta i començ dels cinquanta, fins que va marchar a l'exili en França, a on va treballar com professor de llingüística (fonètica evolutiva) de l'Universitat de la Sorbona en (París).

Va retornar a Espanya. Restablida la democràcia i va pertenèixer a l'AS de Valéncia, de la que seguia formant part a finals dels noranta.

Obra

  • Introducción a la lingüística valenciana (1982)
  • 'Cartas destapadas', per Francisco Giner Mengual (Levante-EMV, 22.12.1982). Carles Recio i Mª Teresa Puerto.

Enllaços externs

Biografia en la Fundacio Pablo Iglesias