Diferència entre les revisions de "Real Monasteri de la Santissima Trinitat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 5: Llínea 5:
 
En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per las religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria, esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
 
En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per las religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria, esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
  
El [[Sigle d'Or]] valencià està estretament relacionat en est edifici, que s'alça "a la vora del riu"  
+
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça "a la vora del riu"  
  
 
Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríen trobar-se les despulles d'En [[Luis de Santangel]]  
 
Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríen trobar-se les despulles d'En [[Luis de Santangel]]  
Llínea 11: Llínea 11:
 
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que nomes és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses
 
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que nomes és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses
  
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la Llonja. D'ella, podem  destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se  l'original  custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
+
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem  destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se  l'original  custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
  
  

Revisió de 18:19 26 març 2010

El Real monasteri de la Santíssima Trinitat situat en lo carrer Trinitat de la ciutat de Valéncia (Espanya) és un edifici que fon fundat en 1242 com cenobi i hospital.

Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercusió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del sigle XV. El nomenat Sigle d'Or Valencià.

En 1444 fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt hospital de Sant Guillem de l'any 1256, fon ocupat per las religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria, esposa d'Alfons el Magnànim, que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor Isabel de Villena, l'autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor Jaume Roig, que fon mege de la comunitat.

El Sigle d'Or valencià està estretament relacionat en est edifici, que s'alça "a la vora del riu"

Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríen trobar-se les despulles d'En Luis de Santangel

Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que nomes és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses

La porta principal és del sigle XV i està emparentada en les de la Llonja. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en Itàlia, conservant-se l'original custodiat en el Museu Nacional de Ceràmica.


Referències

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans