Diferència entre les revisions de "Real Monasteri de la Santissima Trinitat"
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríen trobar-se les despulles d'En [[Luis de Santangel]] | Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríen trobar-se les despulles d'En [[Luis de Santangel]] | ||
| − | Se pot admirar la | + | Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que nomes és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses |
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la Llonja. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]]. | La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la Llonja. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]]. | ||
Revisió de 10:19 3 maig 2009
El Real monasteri de la Santíssima Trinitat situat en lo carrer Trinitat de la ciutat de Valéncia (Espanya) és un edifici que fon fundat en 1242 com cenobi i hospital.
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercusió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del sigle XV. El nomenat Sigle d'Or Valencià.
En 1444 fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt hospital de Sant Guillem de l'any 1256, fon ocupat per las religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria, esposa d'Alfons el Magnànim, que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sorIsabel de Villena, l'autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor Jaume Roig, que fon mege de la comunitat.
El Sigle d'Or valencià està estretament relacionat en est edifici, que s'alça "a la vora del riu" Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríen trobar-se les despulles d'En Luis de Santangel
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que nomes és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses
La porta principal és del sigle XV i està emparentada en les de la Llonja. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en Itàlia, conservant-se l'original custodiat en el Museu Nacional de Ceràmica.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Real_Monasterio_de_la_Trinidad de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.