Diferència entre les revisions de "Real Monasteri de la Santissima Trinitat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 19: Llínea 19:
  
 
{{Traduït de|es|Real_Monasterio_de_la_Trinidad}}
 
{{Traduït de|es|Real_Monasterio_de_la_Trinidad}}
[[Arquitectura Valenciana]]
+
[[categoria:Arquitectura Valenciana]]

Revisió de 08:58 3 maig 2009

El Real monasteri de la Santíssima Trinitat situat en lo carrer Trinitat de la ciutat de Valéncia (Espanya) es un edifici que fon fundat en 1242 com cenobi i hospital.

Se tracta d'una fundació medieval de gran importància y que va tindre molta repercusió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, y es un magnífic eixemple de la perfecció alcançada per els arquitectes, pedrapiquer y obrer de vila valencians a lo llarc del sigle XV. El nomenat Sigle d'Or Valencià.

En 1444 fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt hospital de San Guillem de l'any 1256, fon ocupat per las religioses clarises por voluntat de la reina Na Maria, esposa de Alfons el Magnànim, que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte lo va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sorIsabel de Villena, la autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor Jaume Roig, que fon mege de la comunitat.

El Sigle d'Or valencià esta estretament relacionat en este edifici, que se alça "a la vora del riu" Actualment el convent esta encar habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secretes que guarden els seus corredors, estancies, claustres, celdes y archius i en el que se especula podríen trobarse els restes don Luis de Santangel

Se pot admirar la fachada de la iglésia, construïda en selleria y tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que no mes es possible visitar la iglésia en horari de celebracions religioses

La porta principal es del sigle XV i esta emparentada con las de la Llonja. De ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en Itàlia, conservant-se l'original custodiat en el Museu Nacional de Ceràmica.


Referencias