Proyecte:L'enciclopèdia lliure
El creiximent de L'Enciclopèdia en valencià comporta un aument del número de persones interessades en este proyecte colaboratiu. No obstant, a mida que creixen les expectatives de quantitat i qualitat dels seus artículs, també aumenten les demandes i queixes sobre les restriccions impostes en la seua edició, contemplades en polítiques consensuades per la comunitat.
La gran pregunta que es fan els usuaris anònims o novells que desconeixen les bases i el funcionament d'esta enciclopèdia és «que és "lliure" dins de L'Enciclopèdia?», i no és infreqüent vore comentaris de decepció del tipo «¡esta enciclopèdia és lliure i yo hauria de poder fer lo que volguera en llibertat!»
Frases com esta han segut ya llegides fins al cansament per molts usuaris experimentats i administradors del proyecte, que es veuen en la necessitat d'explicar a usuaris principiants les regles del joc. És per això, que es pretendrà a continuació explicar de manera profunda i detallada eixe lema que es troba en totes les pàgines de L'Enciclopèdia i que moltes vegades és malinterpretat.
Lliure
D'eixa frase de tres paraules, «lliure» és la que més crida l'atenció i la que major confusió produïx per a molts. Dos de les accepcions atribuibles al referit terme són: «Que no té restriccions i llimitacions», i «que no se subjecta a normes o estils preestablits».
A primera vista, pareixerà que l'usuari novell tinguera la raó absoluta respecte a que no ha d'haver imposició en les seues accions per part de ningú. No obstant, L'Enciclopèdia està efectivament subjecta a normes i estils preestablits, ya que, si no fora aixina, tot el proyecte hauria desembocat en un absolut caos. Aixina, és evident que n'hi ha un atre sentit per a la paraula «lliure» usada en el lema de L'Enciclopèdia, diferent d'aquell que fa referència ad eixa llibertat ideal que preconisa un contradictori llibertinage.
L'enciclopèdia lliure
Si be ya s'ha explicat que eixe «lliure» no està referit a la llibertat en la seua més pura definició, no pot evitar-se la pregunta següent: «Llavors, a quina accepció de "lliure" està referint-se el lema?» Per a resoldre esta segona qüestió, és necessari atendre a les tres característiques bàsiques de L'Enciclopèdia:
- És una enciclopèdia, entesa com a recolzament que permet la recopilació, l'almagasenament i la transmissió d'informació de forma estructurada.
- És una wiki, per la qual cosa, en chicotetes excepcions, pot ser editada per qualsevol.
- És de contingut lliure i utilisa la llicència GFDL.
Com es pot vore, en la tercera característica es fa de nou menció de la paraula «lliure», pero dins del context de l'expressió «contingut lliure». Si es consulta dita expressió, es vorà que ve definida com «aquell contingut que està permés per una cessió de drets, com la llicència GNU i alguns tipos de llicències de Creative Commons, Aire incondicional, Copycristian o Art Lliure». A la vista de la nomenada definició, el vocable «lliure» no té res que vore en el concepte utòpic de la llibertat, sino en un tipo de contingut en una llicència especial.
Programaris, llicències i continguts lliures
Una volta aclarit el significat de la paraula «lliure» en el context d'esta enciclopèdia, derivat de l'existència de llicències i continguts «lliures», es parlarà de l'engranage que la fa funcionar, que no és una atra cosa que el programari: L'Enciclopèdia està continguda en un wiki (tipos especial de lloc web) nomenat MediaWiki. MediaWiki és una peça de programari lliure . «'Programari' lliure (en anglés free program) és aquell programari que brinda llibertat als usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una volta obtingut, pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. [...] El 'programari' lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'atres mijos; no obstant no és obligatori que siga aixina, per tant no cal associar 'programari' lliure a «'programari' gratuït» (denominat usualment freeware), ya que, conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ('programari' comercial).»
Segons es desprén de l'anterior definició, un programa és «lliure» si garantisa les llibertats següents:
- «llibertat 0», eixecutar el programa en qualsevol propòsit (privat, educatiu, públic, comercial, etc.)
- «llibertat 1», estudiar i modificar el programa (per a la qual cosa és necessari poder accedir al còdic font).
- «llibertat 2», copiar el programa de manera que puga ajudar-se a atres persones.
- «llibertat 3», millorar el programa, i fer públiques les millores, de manera que es beneficie tota la comunitat.
En este tercer concepte representat per l'adjectiu «lliure», es fa evident que tots els esforços conduïxen a un únic objectiu, que no és un atre que «permetre la informació sense restriccions de distribució i/o us per a benefici de tots». Davall d'esta perspectiva, és lícit assumir que L'Enciclopèdia permeta un us «lliure» del seu 'programari' i dels seus continguts. De fet, per a regular el citat us, «l'enciclopèdia lliure» s'acull a uns tipos de llicència lliure especial, la GFDL, o llicència de documentació lliure de GNU, citada anteriorment.
GFDL
Finalment, ha aparegut un quart vocable que utilisa la paraula «lliure»: la llicència GFDL, que es definix com «una llicència copyleft per a contingut lliure, dissenyada per la Fundació del Programari Lliure (FSF) per al proyecte GNU. [...] La referida llicència fon dissenyada principalment per a manuals, llibres de text i atres materials de referència i institucionals que acompanyaren al 'programari' GNU. [...] Esta llicència, a diferència d'atres, assegura que el material llicenciat davall la mateixa estiga disponible de forma completament lliure, podent ser copiat, redistribuït, modificat i inclús venut sempre que el material es mantinga davall dels térmens d'esta mateixa llicència (GNU GFDL). En cas de vendre's en una quantitat superior a 100 eixemplars, haurà de distribuir-se en un format que garantise futures edicions».
Esta és la «llibertat» que oferix la llicència «lliure» GFDL, i la que representa el «lliure» de L'Enciclopèdia.
Conclusió
Tota persona és lliure d'usar, copiar, modificar, vendre i reutilisar els continguts i el 'programari' de L'Enciclopèdia, sense necessitat de pagar per això. Pot inclús crear la seua pròpia enciclopèdia basada en L'Enciclopèdia. Pero això no proporciona cap dret sobre L'Enciclopèdia, que, abans que res, mai haurà de deixar de ser una enciclopèdia en la que tots els seus usuaris tinguen els mateixos drets. I, per ad eixe fi, n'hi ha un conjunt de obligacions que complir, que són precisament les normes i polítiques establides per consens.