Diferència entre les revisions de "Pere Antoni Beuter"
m (Text reemplaça - 'la història' a 'l'història') |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
D'orige [[Alemanya|alemà]], estudià Humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''. | D'orige [[Alemanya|alemà]], estudià Humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''. | ||
| − | Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i la del supost [[Penó de la Conquesta]]. Les seus principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de | + | Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i la del supost [[Penó de la Conquesta]]. Les seus principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de l'història de Valéncia'' de [[1538]], en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] (en [[1546]]) i atra en [[idioma italià|italià]] (en [[1556]]). La ''Segunda parte de la crónica general de España'', fon publicada únicament en castellà en [[1550]]. Es creu que redactà una tercera part inèdita. |
== Obres == | == Obres == | ||
| − | *''Primera part de | + | *''Primera part de l'història de Valéncia'' (en valencià) |
*''Segunda parte de la crónica general de España'' (en castellà) | *''Segunda parte de la crónica general de España'' (en castellà) | ||
*''Caerimoniae ad Missam'' | *''Caerimoniae ad Missam'' | ||
Revisió de 16:55 11 jun 2013
Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490 - †1554) fon un croniste i exegeta valencià, famós per la seua tendència a fabular.
D'orige alemà, estudià Humanitats en l'Universitat de Valéncia. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en 1527, dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). En 1540 fon destinat a Roma i nomenat predicador pel Papa Pablo III. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà Annotationes decem ad Sacram Scripturam (1547), d'influència erasmista, morint ans de poder publicar De feriis et diebus festis Iudeorum.
Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del senyal d'Aragó, i la del supost Penó de la Conquesta. Les seus principals obres foren historiogràfiques, en especial la Primera part de l'història de Valéncia de 1538, en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en castellà (en 1546) i atra en italià (en 1556). La Segunda parte de la crónica general de España, fon publicada únicament en castellà en 1550. Es creu que redactà una tercera part inèdita.
Obres
- Primera part de l'història de Valéncia (en valencià)
- Segunda parte de la crónica general de España (en castellà)
- Caerimoniae ad Missam
- Annotaciones decem ad sacram scripturam
- Judicium in confessiones sacerdotum