Diferència entre les revisions de "Pere Antoni Beuter"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exègesis|exégeta]] valencià, famós per sa tendència a fabular.
 
'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exègesis|exégeta]] valencià, famós per sa tendència a fabular.
  
D'orige [[Alemanya|alemany]], estudià Humanitats en l' [[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder editar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.
+
D'orige [[Alemanya|alemany]], estudià Humanitats en l' [[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.
 
   
 
   
Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i del supost [[penó de la conquesta]]. Ses principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de la història de Valéncia'' de [[1538]] en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tant èxit que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] en [[1546]]. La segona part d'esta obra fon redactada directament en castellà i publicada en [[1550]] en el nom de ''Segunda parte de la crónica general de España''. Es creu que redactà una tercera part inèdita.  
+
Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i la del supost [[penó de la conquesta]]. Ses principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de la història de Valéncia'' de [[1538]] en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tanta difussió que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] (en [[1546]]) i atra en [[idioma italià|italià]] (en [[1556]]). La ''Segunda parte de la crónica general de España'' fon publicada únicament en castellà en [[1550]]. Es creu que redactà una tercera part inèdita.  
  
  
Llínea 12: Llínea 12:
 
*''Annotaciones decem ad sacram scripturam''
 
*''Annotaciones decem ad sacram scripturam''
 
*''Judicium in confessiones sacerdotum''
 
*''Judicium in confessiones sacerdotum''
 +
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
 +
http://www.garciamoya.110mb.com/elconsellerheraldic.htm
 +
  
  
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]

Revisió de 12:32 6 jun 2010

Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490 - †1554) fon un croniste i exégeta valencià, famós per sa tendència a fabular.

D'orige alemany, estudià Humanitats en l' Universitat de Valéncia. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en 1527, dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). En 1540 fon destinat a Roma i nomenat predicador pel Papa Pablo III. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà Annotationes decem ad Sacram Scripturam (1547), d'influència erasmista, morint ans de poder publicar De feriis et diebus festis Iudeorum.

Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del senyal d'Aragó, i la del supost penó de la conquesta. Ses principals obres foren historiogràfiques, en especial la Primera part de la història de Valéncia de 1538 en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tanta difussió que reedità una versió en castellà (en 1546) i atra en italià (en 1556). La Segunda parte de la crónica general de España fon publicada únicament en castellà en 1550. Es creu que redactà una tercera part inèdita.


Obres

  • Primera part de la història de Valéncia (en valencià)
  • Segunda parte de la crónica general de España (en castellà)
  • Caerimoniae ad Missam
  • Annotaciones decem ad sacram scripturam
  • Judicium in confessiones sacerdotum


Enllaços externs

http://www.garciamoya.110mb.com/elconsellerheraldic.htm