Diferència entre les revisions de "Pere Antoni Beuter"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 34: Llínea 34:
 
== Cites ==
 
== Cites ==
  
{{Cita|''Imprimiose pues en lengua Valenciana, como yo la compuse.''|Dedicatòria de la primera part de la ''Coronica General de toda España y especialmente del Reino de Valencia'' (Valéncia, 1604, és una fidel reproducció de l'edició de [[1546]]) per Pere Antoni Beuter}}
+
{{Cita|''Imprimiose pues en lengua Valenciana, como yo la compuse.''}}
 +
 
 +
* Dedicatòria de la primera part de la ''Coronica General de toda España y especialmente del Reino de Valencia'' (Valéncia, 1604, és una fidel reproducció de l'edició de [[1546]]) per Pere Antoni Beuter.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 16:06 25 ago 2019

Pere Antoni Beuter
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Historiador, teòlec i croniste.
Naiximent: 1490
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1554
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490 - †1554) fon un historiador, teòlec i el primer croniste del Regne de Valéncia.

Biografia

Pere Antoni Beuter, d'orige alemà, estudià Humanitats en l'Universitat de Valéncia. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en l'any 1527, dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). En l'any 1540 fon destinat a Roma i nomenat predicador pel Papa Pau III. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà Annotationes decem ad Sacram Scripturam (1547), d'influència erasmista, morint ans de poder publicar De feriis et diebus festis Iudeorum.

Primer croniste del Regne de Valéncia

Pere Antoni Beuter, fon el primer croniste del Regne de Valéncia i un exegeta, famós per la seua tendència a faular. Fon el creador i difusor de moltes faules, com la de l'orige del senyal d'Aragó, i la del supost Penó de la Conquista, nomenat pels pancatalanistes com a Penó de la Conquesta. Les seues principals obres foren historiogràfiques, en especial la Primera part de l'història de Valéncia de l'any 1538, en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en castellà (en 1546) i atra en italià (en 1556). La Segunda parte de la crónica general de España, fon publicada únicament en castellà en l'any 1550. Es creu que redactà una tercera part inèdita.


Obres

  • Caerimoniae ad Missam (1527)
  • Iudicium in confessiones sacerdotum (1532)
  • Primera part de l'història de Valéncia (1538) (en valencià)
  • Sumario del libro de las cerimonias de la missa (1544)
  • Primera parte de la Coronica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia: donde se tratan los estraños acaescimientos que del diluuio de Noe hasta Don Iayme de Aragon se siguieron (1546), reedició l'any 1604.
  • Annotaciones decem ad sacram scripturam (1547)
  • Segunda parte de la Coronica general de España y especialmente de Aragon, Cathaluña y Valencia: donde se tratan las cobranças destas tierras de poder de moros por los inclytos Reyes de Aragon y Condes de Barcelona (1551) (en castellà)
  • Cronica generale d'Hispagna et del regno di Valenza (1556) (en italià)

Cites

Imprimiose pues en lengua Valenciana, como yo la compuse.
  • Dedicatòria de la primera part de la Coronica General de toda España y especialmente del Reino de Valencia (Valéncia, 1604, és una fidel reproducció de l'edició de 1546) per Pere Antoni Beuter.

Vore també

Enllaços externs