Diferència entre les revisions de "Patafísica"
m |
m |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions». | La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions». | ||
| − | La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' ( | + | La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' («epì tà metà tà fysiká»), que es referix ad allò que es troba «al voltant» de lo que està «despuix» de la [[Física]]'. |
La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat. | La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En l'any [[1948]], com a burla dels [[Colege professional|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. A lo llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]]. | En l'any [[1948]], com a burla dels [[Colege professional|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. A lo llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]]. | ||
| − | Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una | + | Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una série d'eixemples de patàfores lliteràries ilustrades fotogràficament. |
| − | En [[març]] de l'any [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de | + | En [[març]] de l'any [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patàfores pel govern chilé. |
== Patafísica en Valéncia == | == Patafísica en Valéncia == | ||
| − | [[Valéncia]] és terra en | + | [[Valéncia]] és terra en la que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1990]] opera en Valéncia [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 09:15 20 jun 2018
La Patafísica és un moviment cultural francés del sigle XX vinculat al surrealisme. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'Alfred Jarry. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una ciència paròdica nomenada patafísica, dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».
La paraula «patafísica» és una contracció de ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά («epì tà metà tà fysiká»), que es referix ad allò que es troba «al voltant» de lo que està «despuix» de la Física'.
La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'Alfred Jarry tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.
En l'any 1948, com a burla dels coleges professionals o les acadèmies de l'art i les ciències, Mélanie Li Plumet, Oktav Votka i J-H Sainmont fundaren el Colege de Patafísica, una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. A lo llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells Raymond Queneau, Enrico Baj, Borís Vian, Eugène Ionesco, Jean Genet, Jacques Prévert, Joan Miró, Umberto Eco i Fernando raval.
Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la patáfora (en particular, en Clos-te ' Pataphysics, 1990 i Pataphors, Universitat d'Hollins, 1994). Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005) donen una série d'eixemples de patàfores lliteràries ilustrades fotogràficament.
En març de l'any 2007, un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé Granvalparaiso sobre l'us de patàfores pel govern chilé.
Patafísica en Valéncia
Valéncia és terra en la que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any 1990 opera en Valéncia El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló, que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.
Enllaços externs
- El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica, de Borriana, Castelló
- Altissim Institut d'Estudis 'Pataphysics de la Candelaria
- Enllaç patafísic i ‘arraballano’
- Faustroll
- Alfred Jarry i El Collége de Pataphysique; La ciència de les solucions imaginaries
- Colege Patafísic de Chile
- Alfred Jarry: patafísica, virtualitat i heterodòxia
- Artícul: Chile baix l'imperi de la 'patafísica i les 'patafores
- Jocs Patafísics
- Jocs Patafísics: Chris my bodyWa-Wahaha!
- Institutum Pataphysicum Granatensis
- Patafísica: la ciència de les solucions imaginaries
Vore també
Bibliografia
- Roger Shattuck, "El umbral de la Patafísica", publicat en Au Seuil de la Pataphysique.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Patafísica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.