Paper

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El paper (del llatí papyru, i este del grec πάπυρος, nom d'una planta oriental papirus, i este de l'egipci per-peraâ (papir), per analogia en els papirs egipcis) és una matèria fabricada en una pasta feta en fibres vegetals riques en celulosa, que s'obté de draps, fusta, palla, etc..., i una volta blanquejada se li dona forma de fulles, rolls o plecs, segons l'utilitat per a la que es destina.

Normalment, el paper és una fina llàmina de pasta de fibra vegetal (celulosa) triturada, blanquejada, prensada, i secada.

A la pasta vegetal de base, a voltes, se li afigen substàncies com polipropilé, polietilé o algeps; en el fi de proporcionar diverses característiques al paper. Les fibres s'aglutinen per mig del prensat i la formació d'enllaços de ponts d'hidrogen.

Per analogia, es denomina "fulla" a la forma habitual de la llàmina de paper.

Orige

L'invent del paper prové de la China, encara que en l'antic Egipte ya s'utilisaven els papirs abans de l'any 3000 a.C., fabricats en un vegetal molt abundant en les riberes del riu Nilo.

Classes de paper

  • Paper blanc o paper en blanc, paper que no té res escrit ni dibuixat.
  • Paper d'escriure, paper fabricat especialment per a escriure.
  • Paper de dol, paper d'escriure en una orla negra en senyal de dol.
  • Paper rallat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals per a facilitar l'escritura a mà.
  • Paper pautat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i combinades per a facilitar l'escritura de taquigrafia, música, etc. * Paper quadriculat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i verticals encreuades que formen quadros.
  • Paper de solfa o de música, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i en grups de cinc, formant un pentagrama, per a l'escritura de notes musicals.
  • Paper verjurat, paper que té una filigrana en forma de ralles paraleles tallades perpendicularment per unes atres ralles paraleles i més separades.
  • Paper ceba, paper molt fi per a fer còpies.
  • Paper bíblia, paper molt prim pero resistent i opac, de bona calitat, propi per a imprimir obres molt extenses.
  • Paper vegetal, paper satinat i transparent amprat per a reproduir plans i dibuixos.
  • Paper de fumar, paper fort prim, fabricat expressament per a la fabricació de cigarrets o per a fer-los a mà.
  • Paper secant, paper molt esponjós, porós i absorbent que s'ampra per a absorbir la tinta i eixugar les taques o lo escrit.
  • Paper de seda, paper molt fi i transparent, fabricat en la capa interior del capell de seda, i que generalment s'usa per a embolicar coses fines i delicades.
  • Paper de China, paper molt prim, resistent i consistent, fabricat en la part interior de la corfa de la canya de bambú.
  • Paper de Japó o japonés, paper satinat, de grossària regular i color groguenc, fabricat en la part interior de la corfa de la morera i un poc de farina d'arròs.
  • Paper ploma, paper fabricat en pasta molt llaugera i que té una consistència esponjosa.
  • Paper d'esmeril, paper fort que té adherit vidre mòlt o pols d'esmeril i que s'ampra per a escatar o esmerilar.
  • Paper carbó o paper de calcar, paper que té tintada una de les cares i s'utilisa per a obtindre còpies a l'escriure o dibuixar.
  • Paper higiènic, paper fabricat especialment per a l'higiene personal en la latrina.
  • Paper d'embalar, paper fabricat especialment en peces grans per a embolicar peces o paquets.
  • Paper d'estrassa, paper que es fabrica en pasta de drap ordinari, que no aprofita per a escriure per absorbir la tinta.
  • Paper de tornasol, paper impregnat en la tintura de tornasol, usat com a reactiu per a determinar l'acidea d'una dissolució.
  • Paper de cúrcuma, paper impregnat en la tintura de cúrcuma, amprat com a reactiu per a reconéixer els àlcalis.
  • Paper continu, paper que es fabrica en peces de gran llargària.
  • Paper barba o de tina, paper de fil que no està retallat per les vores i que es fa plec a plec.
  • Paper cuché, paper molt satinat i lluent especialment utilisat per a imprimir revistes i gravats o fotogravats.
  • Paper maché, cartó dur.
  • Paper floret, paper de gran calitat, molt blanc i llustrós.
  • Paper pintat, paper llis o estampat que es fabrica en rolls i s'usa per a empaperar, especialment parets.
  • Paper coster, el que ix defectuós en la seua fabricació, per taques, trencats, marres, arrugues, etc.
  • Paper engrutat, ant. Paper en engrut o pegunta feta en aigua i farina que servia per a apegar.
  • Paper sagellat, el que té estampat l'escut de l'Estat i s'usa per a formalisar documents llegals o jurídics.
  • Paper moneda, el que per autoritat pública substituïx als diners en metàlic i té curs llegal com a moneda; billets.
  • Paper de marca, el de tina del tamany que generalment té el paper sagellat.
  • Paper de marca major, el de tina de doble llargària i amplària que el de marca.
  • Paper de l'Estat, conjunt de documents que emet l'Estat i que representen títuls d'obligacions creditícies a favor dels tenedors.

Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), també existixen unes atres denominacions i expressions per a la paraula, paper:

  • Papers, conjunt de documents en la tramitació d'un expedient, un permís, una prova d'identitat, etc.
  • Papers banyats, document de poca importància o insuficient.
  • Paper tela, peça de tela de cotó molt fina, transparent i enverniçada, utilisada per a reproduir dibuixos, plans i mapes.
  • Paper d'alumini, tira o roll d'una làmina fina com el paper pero feta d'alumini per a embolicar aliments.
  • Personage representat per un actor o actriu en una obra teatral o cinematogràfica.
  • Transcripció del text que ha de memorisar un actor o actriu per a poder representar un personage en una obra teatral o cinematogràfica. * Part d'acció que ha de representar algú en una cerimònia, acte, festa, etc.
  • Fer un gran paper, un paper important o principal, representar una part important en una cerimònia, acte, negoci, etc./fig. Funció que algú complix en un acte o negoci.
  • Fer un bon paper, actuar com correspon en una circumstància determinada. Ser útil.
  • Fer un mal paper, actuar com no correspondria en una circumstància determinada.
  • Fer el seu paper, loc. Fingir o representar algú la funció que li ha segut encomanada. Fer lo que u té encomanat fer o deu fer.
  • Prim com un paper de fumar, loc. Se diu quan alguna cosa és extremadament prima.
  • Torcar-se el cul o torcar-s'ho en un paper de fumar, loc. Ser ridículament refinat o remirat.

Xàtiva

El primer molí paperer europeu data de l'any 1056. Estava en les afores de la pròspera i culta ciutat de Xàtiva, rica en aigua i lli, i el seu amo era Abú Masaifa. Junt a la vella séquia, construïx una fàbrica de paper en més de 20 operaris. Era el primer produït en Europa.

Cap a l'any 1150 l'indústria paperera de Xàtiva produïa un paper tan exquisit que exportava a tot lo món. En 1154, el geògraf àrap Al-Idrîsî va declarar sobre Xàtiva: “Es fabrica en ella un paper del que no es troba parangó en el món i que es coneix en Orient i Occident”.

En Xàtiva ya incorporada al Regne de Valéncia, el rei Jaume I el Conquistador va favorir la producció paperera. El paper xativenc va nutrir els archius de la Corona i en ell es varen escriure obres com el Llibre del Repartiment (1237-125) o l'Archiu de la Colegiata de Xàtiva.

Per desgràcia poca és l'informació que ha aplegat fins als nostres dies sobre la fàbrica de paper de Xàtiva ya que tots els documents es varen cremar quan Felip V ordenà cremar la ciutat despuix de la Batalla d'Almansa en 1707. Com tot lo que rodeja a l'imprenta i als llibres la seua paternitat no està totalment verificada. No obstant, estudis l'atribuïxen per unanimitat a la localitat valenciana.

Des de Valéncia el paper es va difondre cap al restant del continent: Itàlia (1276), França (1380), Alemània (1390), Suïssa (1411), Anglaterra (1494), Àustria (1498), etc.

L'expansió del paper des de Xàtiva va marcar l'anunci de l'Edat Moderna, i la seua història fa de la capital de La Costera tot un referent per la seua gran aportació a la civilisació occidental. Encara hui el paper seguix sent el principal mig de registre i de transmissió de l'informació.

Sarthou Carreres

L'historiador valencià Sarthou digué en 1942 que calia remontar-se al naiximent del paper en Xàtiva, o introducció millor dit, per un tal Abú Masaifa en 1056, que la fabricació de paper en palla d'arròs i grassa animal per part del seu fill Matumin fon en 1071, que l'instalació de la primera fàbrica de paper en Europa en una trentena de treballadors fon en 1074, que el trasllat d'esta a Dénia fon en l'any 1084 despuix de ser arrasada pel Sit retornant en 1097 i que despuix de la mort d'Abú Masaida en 1099, el seu fill es va fer càrrec del negoci.

La paraula anglesa "paper"

Curiosament, l'exportació de paper des de Xàtiva a l'estranger va influir en el nom que ha pres este material en atres llengües, deixant-ho sense massa variacions. Els anglesos eren uns molt bons clients, i tal volta per això en anglés s'escriu igual que en valencià, paper.

La paraula anglesa “paper” prové de la paraula valenciana “paper” gràcies a que els valencians foren els principals exportadors de paper a l'estranger. Encara que la paraula “paper” prové del llatí papyrus que a la seua volta és traducció de la grega papyros.

Bibliografia

  • GARCIA HORTAL, José. A. Fibras Papeleras (Edicions UPC, Barcelona, 2007). ISBN 10: 8483019167 ISBN 13: 9788483019160

Enllaços externs