Diferència entre les revisions de "Organisació territorial de l'Unió Europea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' La Unió' a ' L'Unió')
m
Llínea 3: Llínea 3:
 
Les negociacions per a ser un Estat membre afecten al restant de països. El procés d'ampliació també es nomena [[integració europea]], encara que este concepte també es referix a l'intensificació de la cooperació entre Estats membres per a la centralisació del poder en les institucions europees. Per a ser admés un país ha de complir els [[Criteris de Copenhague]]: govern democràtic i secular en les seues llibertats i institucions i respecte a la llegalitat. Ademés l'ampliació, pel [[Tractat de Maastricht]], està condicionat a l'acort de cada Estat membre i del Parlament Europeu.
 
Les negociacions per a ser un Estat membre afecten al restant de països. El procés d'ampliació també es nomena [[integració europea]], encara que este concepte també es referix a l'intensificació de la cooperació entre Estats membres per a la centralisació del poder en les institucions europees. Per a ser admés un país ha de complir els [[Criteris de Copenhague]]: govern democràtic i secular en les seues llibertats i institucions i respecte a la llegalitat. Ademés l'ampliació, pel [[Tractat de Maastricht]], està condicionat a l'acort de cada Estat membre i del Parlament Europeu.
  
[[Andorra]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Liechtenstein]], [[Mónaco]] i [[San Marino]], a causa dels seus singulars 'estatus' polítics i a la seua condició de [[microestats europeus]], no són Estats membres, encara que mantenen estretes [[Relacions entre l'Unió Europea i els microestats europeus|relaciones en la UE]]. Mónaco, San Marino i Ciutat del Vaticà són els únics Estats no pertanyents a l'Unió Europea que emeten les seues pròpies monedes de [[euro]], gràcies a acorts econòmics en [[França]] (en el cas de Mónaco) e [[Itàlia]] (en els cassos de San Marino i Ciutat del Vaticà). Andorra està duent a terme negociacions des de [[novembre]] de [[2006]] en l'Unió Europea a fi d'arribar a un acort monetari que li proporcionaria el dret a emetre [[Monedes d'euro d'Andorra|monedes d'euro pròpies]].
+
[[Andorra]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Liechtenstein]], [[Mónaco]] i [[Sant Marí]], a causa dels seus singulars 'estatus' polítics i a la seua condició de [[microestats europeus]], no són Estats membres, encara que mantenen estretes [[Relacions entre l'Unió Europea i els microestats europeus|relaciones en la UE]]. Mónaco, Sant Marí i Ciutat del Vaticà són els únics Estats no pertanyents a l'Unió Europea que emeten les seues pròpies monedes de [[euro]], gràcies a acorts econòmics en [[França]] (en el cas de Mónaco) e [[Itàlia]] (en els cassos de San Marino i Ciutat del Vaticà). Andorra està duent a terme negociacions des de [[novembre]] de [[2006]] en l'Unió Europea a fi d'arribar a un acort monetari que li proporcionaria el dret a emetre [[Monedes d'euro d'Andorra|monedes d'euro pròpies]].
  
  

Revisió de 20:06 13 gin 2018

Un Estat membre de l'Unió Europea és un dels vintiset països europeus que componen la comunitat. Fundada per sis països occidentals i ampliada vegades sis ocasions. A diferència dels estats dels Estats Units, els Estats membre de l'Unió Europea no estan obligats a una forma republicana de govern. L'Unió està composta de vint repúbliques i set monarquies, de les quals sis són regnes i una és un ducat (Luxemburc).

Les negociacions per a ser un Estat membre afecten al restant de països. El procés d'ampliació també es nomena integració europea, encara que este concepte també es referix a l'intensificació de la cooperació entre Estats membres per a la centralisació del poder en les institucions europees. Per a ser admés un país ha de complir els Criteris de Copenhague: govern democràtic i secular en les seues llibertats i institucions i respecte a la llegalitat. Ademés l'ampliació, pel Tractat de Maastricht, està condicionat a l'acort de cada Estat membre i del Parlament Europeu.

Andorra, Ciutat del Vaticà, Liechtenstein, Mónaco i Sant Marí, a causa dels seus singulars 'estatus' polítics i a la seua condició de microestats europeus, no són Estats membres, encara que mantenen estretes relaciones en la UE. Mónaco, Sant Marí i Ciutat del Vaticà són els únics Estats no pertanyents a l'Unió Europea que emeten les seues pròpies monedes de euro, gràcies a acorts econòmics en França (en el cas de Mónaco) e Itàlia (en els cassos de San Marino i Ciutat del Vaticà). Andorra està duent a terme negociacions des de novembre de 2006 en l'Unió Europea a fi d'arribar a un acort monetari que li proporcionaria el dret a emetre monedes d'euro pròpies.


Vore també

Enllaços externs

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Organización_territorial_de_la_Unión_Europea de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.