Onda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Onda

Onda és un municipi valencià situat en la comarca de La Plana Baixa, es troba situada en l'interior de la província, a escassos 25 km. de Castelló i molt prop dels principals núcleus costers de major afluència turística. Aixina mateix, és fàcil i ràpidament accessible des de Valéncia, de la que dista solament 65 km i del seu aeroport de Manises del que la separen 73 km.

El terme d'Onda en els seues 108,84 km2 d'extensió, és un dels més grans de la província, emplaçat en la conca baixa del riu Mijares i en la zona intermija entre el Parc Natural de Serra Espadà i la planura costera de la Plana.

Segons el INE de l'any 2018, conta en una població de 24.850 habitants.

Clima

El clima característic del municipi és de tipo mediterràneu sec, la seua temperatura mija anual es troba entre els 14 i 15ºC, d'estius secs i molt càlits i hiverns suaus. La seua altitut és de 192 metros sobre el nivell de la mar i la seua població ronda els 25.000 habitants.

Història

Onda obsequia al visitant en la seua història milenària a través dels numerosos restants que s'han trobat, com les diferents ferramentes de silex, trobades en la partida de la Murtera, que atesten la presència de l'home en estes terres durant el Neolític. Del Bronze valencià són els restants apareguts en el jaciment del Torrelló i del Castell, i del periodo íbero, les peces de ceràmica descobertes en el Torrelló, el Castell, el Pla dels Olivars i el Sitjar Baix.

Sepelaco la varen cridar els grecs i de la romanización es conserven algunes inscripcions llatines gravades sobre uns blocs de pedra que alberga la colecció del Museu d'Història Local ubicat en el Castell. També de l'época romana són testic els restants d'un pont en el riu Mijares i una part de via romana.

De la cultura visigoda es té notícies per l'aparició d'una patena de bronze encara que serà a partir de l'época de domini musulmà quan es puga parlar realment d'un núcleu urbà consolidat.

La vila s'enmurallà en el sigle XI, despuix de la finalisació de la construcció del seu magnífic castell que va tindre lloc a lo llarc del sigle X, i en els sigles XII i XIII es va convertir en l'enclavament més important al nort de la Valéncia islàmica.

Castell d'Onda

Encara que les tropes del mític Cit Campeador varen conquistar la vila, el símbol de la creu no s'implantaria fins a l'arribada del rei Jaume I en l'any 1242. Finalment a Ona se li va entregar la Carta Pobla el 3 d'abril de 1248 i en ella va aplegar la convivència de les tres cultures en la ciutat medieval: la cristiana, la musulmana i la judeua.

Despuix de la conquista cristiana, el castell i vila varen estar baix les órdens militars del Temple, de l'Hospital i de Montesa successivament. A principis del sigle XIV la ciutat-fortalea encara devia ser impressionant i la seua visió va donar peu a referir-se al Castell com el “Castell de les 300 torres”.

Per la seua estratègica ubicació, el castell va ser testic i va participar en numerosos conflictes bèlics com: la guerra de Castella, la de les Germanies, la de Successió i fins i tot les tropes napoleòniques ho varen ocupar en l'any 1812.

Onda.jpg

Fotografia per al recort

En l'any 1840, despuix de les guerres carlistes, la fortalea va ser rehabilitada i finalment, durant la Guerra Civil de 1936, el castell també va prendre part en diversos enfrontaments entre abdós bandos.

Encara que l'orige d'Onda és ibèric, l'época de major esplendor li la va conferir la cultura islàmica, de la qual queda un magnífic patrimoni històric i cultural, la joya del qual és el seu castell que corona el Centre Històric.

Abdós, el Castell i el Centre Històric, varen ser declarats Conjunt Històric i Artístic i Be d'Interés Cultural (BIC) en l'any 1967.



Política

Ajuntament.jpg

Des de les eleccions municipals, que fon el vintinou de maig de dos mil dèneu (29/05/2.019), governa el Partit Popular, que va guanyar per majoria absoluta, conseguint onze escans i superant aixina la formació del anterior equip de govern socialiste, quedant repartits els escans de la següent manera:

El Partit Popular, d'ara en avant PP, onze (11) regidors.

El Partit Socialiste Obrer Espanyol, d'ara en avant PSOE, nou (9) regidors.

Compromís un (1) regidor.

Quedant-se sense representació el rest de formacions polítiques que es van presentar. En este cas, cal recordar que la majoria absoluta es trobava en els onze (11) regidors. En estes eleccions hagué una participació del xixantacinc en norantadós (65'92%) per cent de la població del municipi, contant en el cent per cent de l'escrutini final. Font

L'actual regidora de La Casa De La Vila és Na Carmina Ballester Feliu, qui va nàixer el dèneu de febrer de mil noucents setantadós en Onda (Castelló), va cursar la llicenciatura en dret, els seus càrrecs públics desenrollats en l'actualitat és de Alcaldesa de l'ajuntament d'Onda i els càrrecs polítics és el mateix a més del de membre de l'eixecutiva provincial.

Alcaldesa

El rest de l'equip de govern actual, aixina com d'atres formacions polítiques ho podeu vore en el següent enllaç:

Corporació


Com a dades curioses i fent una comparativa en els resultats que van resultar des comicis de l'any dos mil quinze (2.015), la mateixa va quedar aixina:

PP va traure nou (9) regidors.

PSOE huit (8) regidors.

Compromís un (1) regidor.

OSSP (Onda Si Se Puede) un (1) regidor.

EUPV (Esquerra Unida del Pais Valencià) un (1) regidor.

Ciutadans (C's) un (1) regidor.

En este cas, la participació ciutadana fon d'un xixantahuit en huitantatrés (68'83%) per cent en el cent per cent de l'escrutini fet. Font

Llocs d'interés

  • Plaça de l'Almodí o Font de dins
  • Iglésia de la Sanc o de Santa Margarita
  • Portes de tradició migeval i capelles ceràmiques
  • Iglésia de l'Assunció
  • Font del Sabater
  • Barri de la Moreria
  • Plaça de la Sinagoga
  • Escaletes dels gats
  • Castell d'Onda o Castell de les 300 torres
  • Portal de Sant Pere

Espais naturals locals

  • Parage del Salvador
  • Embassament del Sitjar
  • Toll d'Ascla

Museus

Vore també


Municipis de La Plana Baixa

Aïn    Alcúdia de Veo    Alfondeguella    Almenara    Les Alqueries    Artana    Bechí    Borriana    Chilches    Eslida    La Llosa    Moncofa    Nules    Onda    Ribesalbes    Suera    Tales    La Vall d'Uxó    Vilarreal    La Vilavella