Diferència entre les revisions de "Miquel Adlert i Noguerol"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Miquel Adlert fon membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià | + | Miquel Adlert fon membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià Dret i més tart va eixercir com a [[Juge|juge]]. |
| − | En [[1935]] fon militant d'[[Acció Nacionalista Valenciana]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] formà part de la directiva de [[Lo Rat Penat]] i intentà reconstituir [[Acció Nacionalista Valenciana|Acció Valenciana]] com a societat adherida al [[Movimiento Nacional]], a la volta que contactà en membres de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]] i d'[[ | + | En [[1935]] fon militant d'[[Acció Nacionalista Valenciana]] (ACNV). En acabar la [[guerra civil espanyola]] formà part de la directiva de [[Lo Rat Penat]] i intentà reconstituir [[Acció Nacionalista Valenciana|Acció Valenciana]] com a societat adherida al [[Movimiento Nacional]], a la volta que contactà en membres de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]] i d'[[Unió Democràtica de Catalunya]] (UDC), pero en l'any [[1940]] fon dissolta per orde governativa. |
| − | En l'any [[1944]] fundà junt a [[Xavier Casp]] l'[[Editorial Torre|editorial Torre]], | + | En l'any [[1944]] fundà junt a [[Xavier Casp]] l'[[Editorial Torre|editorial Torre]], en la ciutat de [[Valéncia]], que donà a conéixer a la major part dels escritors valencians de la postguerra, aixina com la revista [[Revista Esclat|Esclat]] (1948). En [[1956]] s'enfrontà dialècticament a [[Joan Fuster]] i trencà definitivament en ell despuix de la publicació del llibre titulat ''[[Nosaltres els valencians]]'' en [[1962]]. |
Als començaments dels anys setanta derivà cap a posicions [[valencianisme|valencianistes]] i de defensa de la [[llengua valenciana]], rebujant el terme ''[[Països Catalans]]'', i reivindicant les institucions del [[Regne de Valéncia]]. A principis dels anys [[1980]] va participar en l'elaboració de les ''[[Normes d'El Puig]]'' per a la [[llengua valenciana]]. | Als començaments dels anys setanta derivà cap a posicions [[valencianisme|valencianistes]] i de defensa de la [[llengua valenciana]], rebujant el terme ''[[Països Catalans]]'', i reivindicant les institucions del [[Regne de Valéncia]]. A principis dels anys [[1980]] va participar en l'elaboració de les ''[[Normes d'El Puig]]'' per a la [[llengua valenciana]]. | ||
Revisió de 18:13 7 març 2020
| Miquel Adlert i Noguerol | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i editor. | ||
| Naiximent: | 1911 | ||
| Lloc de naiximent: | Paterna, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1988 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, L'Horta, 1911 - Valéncia, 1988) fon un escritor i editor valencià.
Biografia
Miquel Adlert fon membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià Dret i més tart va eixercir com a juge.
En 1935 fon militant d'Acció Nacionalista Valenciana (ACNV). En acabar la guerra civil espanyola formà part de la directiva de Lo Rat Penat i intentà reconstituir Acció Valenciana com a societat adherida al Movimiento Nacional, a la volta que contactà en membres de la Lliga Catalana i d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), pero en l'any 1940 fon dissolta per orde governativa.
En l'any 1944 fundà junt a Xavier Casp l'editorial Torre, en la ciutat de Valéncia, que donà a conéixer a la major part dels escritors valencians de la postguerra, aixina com la revista Esclat (1948). En 1956 s'enfrontà dialècticament a Joan Fuster i trencà definitivament en ell despuix de la publicació del llibre titulat Nosaltres els valencians en 1962.
Als començaments dels anys setanta derivà cap a posicions valencianistes i de defensa de la llengua valenciana, rebujant el terme Països Catalans, i reivindicant les institucions del Regne de Valéncia. A principis dels anys 1980 va participar en l'elaboració de les Normes d'El Puig per a la llengua valenciana.
Obres
- I la pau (1953)
- El salze a la sendera (1953)
- Cor al nu (1956)
- En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977)
- L'espirit juridic del rei Don Jaume (Valéncia, 1980)
- Ventijòl. Narracions (Valéncia, 1982)
- De la meua catacumba (Valéncia, 1984)
- El compromis de Casp, qüestio juridica (1984)
- Del periodisme meu (Valéncia, 1984)
- Semblança del mes. Evocacions de la Valencia de quan yo era jove (Valéncia, 1986)
Vore també
- En defensa de la llengua valenciana
- Acció Nacionalista Valenciana
- Xavier Casp
- Revista Murta
- Valencianisme