Diferència entre les revisions de "Miguel de Agia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ')
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
En no  mes estudis elementals, va anar a [[Guatemala]] en [[1563]], on va ingressar en el noviciat de l'[[Orde de San Francisco]]. Una vegada profés, es va eixercir com  llector d'Arts i Teologia y els càrrecs de guardià i [[definidor]] en el seu convent.
+
En no  més estudis elementals, va anar a [[Guatemala]] en l'any [[1563]], a on va ingressar en el noviciat de l'[[Orde de San Francisco]]. Una vegada profés, es va eixercir com  llector d'Arts i Teologia i els càrrecs de guardià i [[definidor]] en el seu convent.
  
 
Traslladat a [[Llima]], és possible que cursara Cànons i lleis en l'[[Universitat de Sant Marcs]], fins a optar al grau de Doctor. En el [[convent]] de la seua orde també fon llector de Teologia.
 
Traslladat a [[Llima]], és possible que cursara Cànons i lleis en l'[[Universitat de Sant Marcs]], fins a optar al grau de Doctor. En el [[convent]] de la seua orde també fon llector de Teologia.
  
Va tornar a [[Espanya]] en maig de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, on despuix de complir la seua comesa, va tornar a [[Llima]].
+
Va tornar a [[Espanya]] en [[maig]] de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, a on despuix de complir la seua comesa, va tornar a [[Llima]].
  
 
Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com  resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' ([[1604]]), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]].
 
Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com  resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' ([[1604]]), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]].

Revisió de 23:56 15 feb 2020

Miguel de Agia (Valéncia, 1550 - Llima, 161?) fon un flare franciscà.

Biografia

En no més estudis elementals, va anar a Guatemala en l'any 1563, a on va ingressar en el noviciat de l'Orde de San Francisco. Una vegada profés, es va eixercir com llector d'Arts i Teologia i els càrrecs de guardià i definidor en el seu convent.

Traslladat a Llima, és possible que cursara Cànons i lleis en l'Universitat de Sant Marcs, fins a optar al grau de Doctor. En el convent de la seua orde també fon llector de Teologia.

Va tornar a Espanya en maig de 1594 com procurador de la província franciscana del Perú, a on despuix de complir la seua comesa, va tornar a Llima.

Impressionat pel descontentament provocat per la Real Cèdula del 24 de novembre de 1601, que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar Huancavelica, per a comprovar les condicions de treball en les mines de mercuri. Com resultat d'eixa experiència va escriure el Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis... (1604), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com Pedro Muñiz i Molina.

En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el bé general abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions varen ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo (1605) i Juan de Silva (1613), aixina com el jesuïta Francisco Coello.

Referències

  • Alberto Tauro del Pino. Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Llima: PEISA, 2001.