Diferencia entre pàgines "República Democràtica del Congo" i "Ruanda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Ficha de país
 
{{Ficha de país
−
| nom_oficial =  ''République Démocratique du Congo''<br/>''Repubilika ya Kongo Demokratika''<br/> ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo''<br/> ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki''<br/> ''Ditunga día Kongu wa Mungalaata''<br/>República Democràtica del Congo
+
| nom_oficial =  ''Repubulika y'u Rwanda<br />République du Rwanda<br />Republic of Rwanda''<br />República de Ruanda
−
| image_bandera = Flag of the Republic of the Congo.svg|125px
+
| image_bandera = Flag of Rwanda.svg
−
| image_escut = Coat of arms of the Republic of the Congo.svg
+
| image_escut = Coat of arms of Rwanda.svg
 
| image_escut_tamany = 125px
 
| image_escut_tamany = 125px
−
| image_mapa = Republic of the Congo (orthographic projection).svg
+
| image_mapa = Rwanda in Africa (special marker).svg
−
| lema_nacional =''Justice, Paix et Travail'' <br/> ''Justícia, Pau i Treball''
+
| lema_nacional =''Ubumwe, Umurimo, Gukunda Igihugu''<br />([[Idioma kinyarwanda|kinyarwanda]]: ''Unitat, Treball, Patriotisme'')
−
| himne_nacional =''[[Debout Congolaise]] ''
+
| himne_nacional =''[[Rwanda Nziza]] ''
−
| capital =[[Kinshasa]]
+
| capital =[[Kigali]]
−
| capital_població = 7.787.832 hab. ([[2005]])
+
| capital_població = 237.782 ([[2006]])
−
| capital_coord. =  
+
| capital_coord. = 01_57_S_30_04_E_ 1° 57′ S 30° 4′ E
−
| ciutat_principal =Kinshasa
+
| ciutat_principal =[[Kigali]]
 
| festa_nacional=  
 
| festa_nacional=  
−
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]]<br/>(el [[lingala]], el [[kikongo]], el [[idioma swahili|swahili]] i el [[tshiluba]] també son llengües nacionals)
+
| idioma_oficial = [[Idioma kinyarwanda|kinyarwanda]], [[Idioma francés|Francés]], [[Idioma anglés|Anglés]]
−
| govern =[[República]] [[semipresidencialisme|semipresidencialista]]
+
| govern =[[República]]  
−
| dirigents_títuls = [[Presidente]] <br /> [[Primer Ministre]]
+
| dirigents_títuls = [[President]] <br/> [[Primer ministre]]
−
| dirigents_noms =[[Joseph Kabila]] <br /> [[Adolphe Muzito]]
+
| dirigents_noms =[[Paul Kagame]]<br />[[Bernard Makuza]]
 
| fundació = [[Independència]]
 
| fundació = [[Independència]]
−
| fundació_hites =declarada
+
| fundació_hites =[[Independència]]
−
| fundació_dates =de [[Bèlgica]] <br/> [[30 de juny]] de [[1960]]  
+
| fundació_dates =De [[Bèlgica]]<br />[[1 de juliol]] de [[1962]]
−
| superfície =2.345.410
+
| superfície =26.338
−
| superfície_lloc =12
+
| superfície_lloc =144
−
| superfície_aigua = 3,3%
+
| superfície_aigua = 5,3%
−
| fronteres =10.744 Km.
+
| fronteres =893 [[quilómetro|km]]
−
| costes =37 Km.
+
| costes =0 km
−
| població = 60.764.490
+
| població = 8.648.248 ([[2006]] est.)
 
| població_any =  
 
| població_any =  
−
| població_lloc = 22
+
| població_lloc = 91
−
| població_densitat =26
+
| població_densitat =281
 
| PIB_nominal=  
 
| PIB_nominal=  
 
| PIB_nominal_any =  
 
| PIB_nominal_any =  
 
| PIB_nominal_lloc =  
 
| PIB_nominal_lloc =  
 
| PIB_nominal_per_càpita=  
 
| PIB_nominal_per_càpita=  
−
| PIB = US$ 40.585'000.000
+
| PIB = [[Dólar estadounidenc|USD]] 10.462 millons
−
| PIB_any = 2005
+
| PIB_any = 2003
−
| PIB_lloc = 84
+
| PIB_lloc = 123
−
| PIB_per_càpita=US$ 675
+
| PIB_per_càpita=USD 1.268
−
| IDH = 0,411
+
| IDH = 0,452
−
| IDH_any = 2008
+
| IDH_any = 2007
−
| IDH_lloc =177
+
| IDH_lloc =161
−
| IDH_categoria =<font color="#E0584E">Baix</font>
+
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Molt Baix'''</font>
−
| moneda = [[Franc congolés]] ([[ISO 4217|CDF]])
+
| moneda = [[Franc ruandés]] ($, <code>[[ISO 4217|RWF]]</code>)
−
| gentilici = Congolés, congolesa
+
| gentilici = Ruandés
−
| horari = [[UTC]] + 1 y +2
+
| horari = [[UTC]]+2
−
| horari_estiu =  
+
| horari_estiu = [[UTC]]+2
−
| cctld= [[.cd]]
+
| cctld= .rw
−
| còdic_telefònic = 243
+
| còdic_telefònic =250
−
| prefix_radiofònic =9OA-9TZ
+
| prefix_radiofònic =9XA-9XZ
−
| còdic_ISO = 180/COD/CD
+
| còdic_ISO = 646/RWA/RW
 
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
 
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
 
| nota1 =  
 
| nota1 =  
 +
 
}}
 
}}
  
−
La '''República Democràtica del Congo''' (''République Démocratique Du Congo'' en [[Idioma francés|francés]], ''Repubilika ya Kongo Demokratika'' en [[kikongo]], ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo'' en [[kiswahili]], ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki'' en [[lingala]] i ''Ditunga dia Kongu wa Mungalaata'' en [[tshiluba]]), és un país d'[[Àfrica central]], denominat [[Zaire]] entre els anys [[1971]] i [[1997]].
+
La '''República de Ruanda''', o simplement '''Ruanda''' , és un país d'[[Àfrica central]]. Llimita en [[Uganda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]] i [[Tanzània]]. És un chicotet país ubicat en la regió dels [[Grans Llacs d'Àfrica]]; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seua fauna salvage, principalment pels seus goriles de montanyes, per les seues ciutats típiques i pels parcs nacionals i parages naturals que oferix el seu païsage montanyós. El seu terreny fèrtil i montanyós que li dona el títul de ''"Terra de mils tossals"'' (en [[idioma francés|francés]]: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha de soportar les poblacions més denses del [[continent]] africà.
−
 
 
−
Situat en la zona dels [[grans llacs d'Àfrica]] és el tercer país més gran del continent. Llimita en la [[República Centreafricana]] i [[Sudan]] al nort, [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], i [[Tanzània]] a l'est, [[Zàmbia]] i [[Angola]] al sur, i la [[República del Congo]] a l'oest. Té accés al mar a través d'una estreta franja de 40 km. de costa, seguint el [[Riu Congo]] fins al [[golf de Guinea]]. El nom “''Congo''” troba el seu orige en els natius [[bakongo]], assentats en les riberes del riu Nzadi o Zaire, rebatejat en portugués com ''Riu Congo''.  
 
−
 
 
−
La RDC és ama d'una rica i variada [[Història de la República Democràtica del Congo|historia]] que s'inicia en els primers [[Migracions Bantú|migrants bantús]] que varen arribar a la zona, la qual es convertiria en l'epicentre del gran [[Regne del Congo]] a mitan [[sigle XV]].  
 
  
−
Despuix de ser reclamat el territori per l'[[Associació Internacional Africana]] (propietat del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]]) com [[Estat Lliure del Congo|Estat Lliure]], i despuix d'una [[colònia administrativa|colonisació]] particularment brutal per part de [[Bèlgica]], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] devall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese Seko]]. Durant el govern de Sese Seko el país es viu somés a un govern autoritari, violent i [[Cleptocràcia|cleptócrata]], que va arruïnar l'economia del Congo. La caiguda d'est últim provocà l'inici d'una greu [[Primera Guerra del Congo|guerra civil]] que degeneraria en una [[Segona Guerra del Congo|conflagració continental]], en la qual varen intervindre forces armades de més de set països, deixant com a tràgic saldo més de 4 millons de morts. El resultat fon l'intervenció de l'[[ONU]] en les seues forces de pau organisades en la [[MONUC]].
+
La dependència en l'agricultura de subsistència, la [[densitat demogràfica]] alta i en aument, disminuïx la fertilitat del sol i el clima incert fa de Ruanda un país a on la [[desnutrició]] crònica és estesa i la pobrea endèmica. És recordat hui en dia per les sagnants guerres que la varen assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut en [[1994]] data en la qual les morts superen el milló de persones.
−
 
 
−
Entre els anys [[2003]] i [[2007]] el país vixqué una tensa calma, baix la direcció d'un [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|govern de transició]]. A finals de [[2006]] hi hagueren [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph Kabila]], qui fins llavors eixercia les funcions interinament.
 
−
 
 
−
== Etimologia ==
 
−
[[Archiu:Billetecongo.jpg|thumb|left|300px|<center>Billet de la República Democràtica del Congo</center>]]
 
−
Anteriorment la República Democràtica del Congo era una colònia de [[Bèlgica]] denominada [[Congo belga]], despuix de l'independència el nom usat era el nom de República del Kongo fins al [[1 d'agost]] de [[1964]] quan el seu nom es va canviar pel de República Democràtica del Congo (per a distinguir-la de la veïna [[República del Congo]]). Abans d'açò, els dos països eren distinguits per les seues capitals, la República Democràtica del Congo en [[Kinshasa]] i la República del Congo en [[Brazzaville]]. El llavors president [[Mobutu]] canvià el nom del país per ''[[Zaire]] '', d'una mala pronunciació del portugués de la ''paraula''nzere nzadi''o'', lo qual es traduïx com "el riu que s'engul tots els rius". 
 
−
 
 
−
A raïl de la [[Primera Guerra del Congo]] que va portar al derrocament de Mobutu en [[1997]], el país va passar a cridar-se República Democràtica del Congo.
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
=== Prehistòria ===
+
En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys varen conquistar el país. Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible a soles per als tutsi.
−
Del [[2000 a. C.|2000&nbsp;a.&nbsp;C.]] al [[500]] d.&nbsp;C. migracions massives [[bantú]]s es varen assentar en lo que hui coneixem com a República Democràtica del Congo (el terme "Congo" és gastat generalment per a agrupar als països i àrees veïnes al Congo-Brazzaville) des del noroest, sumant-se i desplaçant les poblacions d'indígenes pigmeus a les regions més al sur del modern estat de la República Democràtica del Congo. Migracions subsegüents de les regions de [[Darfur]] i [[Kordofán]] de [[Sudan]] al nordest, d'[[Àfrica]]. De l'Est varen migrar a l'orient del [[Congo]] es varen agregar a la mescla de grups ètnics. Els bantús importaren l'agricultura i tècniques per a treballar el ferro de l'Àfrica Occidental ad esta àrea, establint la Família llingüística Bantú com un dels llenguages principals en el Congo.
 
  
−
Al voltant del [[sigle III]], una societat començà a desenrollar-se en una regió inicialment compresa en una àrea de 200 [[quilómetro]]s a lo llarc de la ribera del [[Riu Lualaba]] en la hui província de [[Katanga]]. Esta cultura, coneguda com els [[Upemba (cultura)|Upemba]], eventualment es varen convertir en el més important regne [[Luba (regne)|Luba]], i en el [[Regne del Congo]].
+
El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi varen perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república.  
  
−
El procés en el qual les societats Upemba es transformaren en el regne Luba fon gradual i complex. Esta transició es desenrollà sense interrupció, en moltes distintes societats desenrollant-se fora de la cultura Upemba, anterior a l'escomençament dels Luba. Cada un d'estos regnes es va enriquir gràcies a l'explotació dels minerals de la regió. La civilisació començà a desenrollar i implementar les tecnologies del [[ferro]] i [[coure]], en conjunt en el comerç de [[marfil]] i atres bens. Els Luba varen establir una forta demanda comercial per les seues tecnologies en el metal i foren capaços de crear una primitiva pero extensa xàrcia de comerç (les xàrcia s'estenia uns 1.500 quilómetros, arribant a l'[[oceà Índic]]). Al voltant de l'any [[1500]] el regne havia establit un fort govern central basat en el cacicat.
+
L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de [[juliol]] de [[1962]], quan Ruanda i el seu veí [[Burundi]] varen conseguir formalment la seua independència.  
  
−
=== L'Estat Lliure del Congo ===
+
Més de la mitat dels tutsi de Ruanda fugiren del país entre [[1959]] i [[1964]]. El general Juvenal Habyarimana, de l'ètnia hutu, va prendre el poder en un Colp d'Estat en l'any [[1973]] en mig d'un atre periodo de conflicte ètnic. Habyarimana conseguí triumfar en la guerra civil i va permaneixer com a president; en [[1978]] va promulgar una nova constitució.  
−
L'Estat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo fon un domini colonial africà, propietat privada del rei Lleopolt II de Bèlgica, establit en la [[Conferència de Berlin]], en l'any [[1885]], les fronteres de la qual coincidien en l'actual República Democràtica del Congo. El Congo fon administrat privadament pel rei Lleopolt fins a la seu defunció en [[1908]], any en que el territori fon cedit a Bèlgica.
 
  
−
Durant este periodo, El Congo fon objecte d'una explotació sistemàtica i indiscriminada dels seus recursos naturals, especialment el marfil i l'hule, per al que es va utilisar mà d'obra indígena en condicions d'esclavitut. Per a mantindre el seu control sobre la població nativa, l'administració colonial instaurà un règim de terror, en el que varen ser freqüents els assessinats en massa i les mutilacions, que va produir un elevadíssim número de víctimes, encara que és impossible realisar càlculs exactes, la majoria dels autors mencionen sifres d'entre cinc i deu millons de morts.
+
Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en [[1983]] i [[1988]].  
  
−
A partir de l'any [[1900]], la prensa europea i nortamericà va començar a informar sobre les dramàtiques condicions en que vivia la població nativa del territori. Les maniobres diplomàtiques i la pressió de l'opinió pública conseguiren que el rei belga renunciara al seu domini personal sobre el Congo, que va passar a convertir-se en una colònia de Bèlgica, baix el nom de Congo Belga
+
En [[octubre]] de [[1990]] ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), varen invadir Ruanda en el soport d'[[Uganda]] i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en [[1991]].
  
−
=== Época colonial belga (1908-1950) ===
+
Pero des de l'any [[1991]] el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi.  
−
[[Lleopolt II de Bèlgica|Lleopolt II]] renuncià ad estes propietats personals ([[l'estat lliure del Congo]]), principalment per la pressió internacional que va rebre a causa de la brutalitat en que regnava el dit territori. L'anexió del territori a [[Bèlgica]] fon formalisada per mig d'un tractat firmat el [[15 de novembre]] de [[1908]], que fon aprovat pel Parlament belga en agost i pel Rei en octubre de 1909. La colònia fon administrada per un [[governador general]] en base en [[Boma]], ajudat per diversos vicegovernadors generals. En [[Brusseles]], hi havia un ministre colonial, que presidia sobre el [[Consell]] Colonial compost per 14 membres, dels quals huit eren designats pel rei, tres eren triats pel [[Senat]] i atres tres per la [[Cambra de Diputats]] (cambra baixa). La colònia fon dividida en 15 districtes administratius. El presupost colonial era analisat i aprovat anualment pel Parlament belga.  
 
  
−
Quan el govern belga va prendre l'administració de mans del rei Lleopolt II, la situació en el Congo millorà de manera significativa. Els canvis econòmics i socials transformaren el Congo en una "colònia model". {{cita requerida}} Es varen construir escoles primàries i secundàries, com també hospitals, i molts congolesos varen tindre accés ad ells. En les escoles s'arribà al punt d'ensenyar els idiomes ètnics, una rarea en l'educació colonial d'aquella época. Els meges varen conseguir grans victòries contra la [[Tripanosomiasi Africana|malaltia de la son]] (ells varen conseguir erradicar la malaltia). Hi havia un lloc mèdic en cada aldea, i en ciutats més grans, les persones tingueren accés a hospitals ben equipats. L'Administració va continuar en les reformes econòmiques per mig de la construcció de vies férrees, ports, camins, mines, plantacions, àrees industrials, entre atres.
+
Els assessinats foren perpetrats per grups paramilitars (principalment la interahamwe i la impuzamugbi, grups originàriament organisats en el sector jovenil dels partits polítics hutu). Els paramilitars hutu eren més de 30.000, varen rebre entrenament militar de l'eixèrcit ruandés i el soport/encobriment del règim d'Habyarimana.  
  
−
Pero l'administració belga ha segut caracterisada com un colonialisme de tall [[paternalisme|paternalista]]. El sistema d'ensenyança fon dominat per l'[[Iglésia Catòlica]] i en alguns casos rars per iglésies [[protestants]], els plans d'estudi reflectien la religió cristiana i els valors occidentals. Per eixemple, en [[1948]], el 99,6% dels establiments educatius estaven controlats per missions cristianes. L'ensenyança brindada als natius era principalment religiosa i vocacional. Els chiquets deprenien a llegir i escriure, i certes nocions de matemàtiques, pero això era tot. El paternalisme belga es troba molt ben representat en la historieta [[Tintin en el Congo]].
+
A través de l'estació de ràdio "Des Mille Collines", una estació privada, es difonia impunement la propaganda racista i genocida en contra dels tutsi. La ràdio en Ruanda té un paper central en la comunicació, davant del pobre desenroll dels periòdics i l'escassa penetració de la televisió. L'estació "Des Mille Collines" encorajava en la seua programació diària als hutu a assegurar-se que els chiquets TUTSI també foren assessinats i a omplir les tombes cavades per a soterrar els tutsi. La ràdio també va iniciar una campanya en contra del FPR i de tots els partits d'oposició.  
  
−
[[Archiu:Monedas congo.jpg|thumbnail|right|200 px|Monedes de República Democràtica del Congo de l'any [[1896]]]]
+
El govern d'Habyarimana introduí novament les targetes d'identitat ètnica, usades pels belgues en els [[anys 30]]. Estes targetes varen permetre als paramilitars triar fàcilment les seues víctimes. Els paramilitars pronte tancaren carreteres i revisaven a cada persona que passava per a eliminar els tutsi.
  
−
L'administració política va quedar baix el control total de la "mare pàtria"; no hi havia institucions democràtiques locals. El lloc de [[Cap d'Estat]] era eixercit pel rei de [[Bèlgica]] (que, ya per eixa época no tenia cap influència política). El govern belga controlà el país, pero les accions del govern quotidià eren dutes a terme pel [[governador general]], que era designat com un administrador colonial pel govern.  
+
El govern va crear ademés llistes de persones que haurien de ser assessinades, identificant en elles als partidaris de la transició política, als adversaris polítics, ad aquells involucrats en el moviment de Drets Humans, etc. Inclús alguns hutu proclius a la reforma varen ser condenats a mort. En eixes llistes s'incloïa a la totalitat de la població tutsi.  
  
−
Ademés del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius.  
+
En abril de [[1992]] es va integrar un gabinet de transició multipartidista per a governar el país. Les medides preses propiciaren la firma d'un acort de pau entre el govern d'Habyarimana i els rebels del FPR en Arusha, en [[agost]] de [[1993]].
  
−
En l'any [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "a soles desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]].  
+
Poc més tart, en [[1994]], va escomençar el [[Genocidi de Ruanda]].
  
−
No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es varen introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa.
+
== Govern i política ==
  
−
El Congo belga fon un dels majors exportadors d'[[urani]] per als [[Estats Units]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] i la [[Guerra Freda]]; la major cantitat extreta especialment de la mina de Shinkolobwe.
+
Despuix de la victòria militar de [[juliol]] de [[1994]], el [[Front Patriòtic Ruandés]] organisà una coalició similar a l'establida per [[Juvenal Habyarimana]] en [[1992]], basada en els acorts d'Arusha.  No obstant, el partit d'Habyarimana fon prohibit.
  
−
Hi ha que destacar, que en la década de [[1950]] encara subsistien treballs forçats en el Congo i l'[[esperança de vida]] no conseguia els 40 anys d'edat.
+
Les organisacions polítiques varen estar prohibides fins a [[2003]].
  
−
Aixina i tot, els natius congolesos no tenien cap poder. Tot es decidia en Leopoldville i Brusseles. La secretaria del Congo Belga i el governador General (el líder de la colònia) tenien control absolut, mentres que la població no tenia cap. Entre la població congolesa, el malestar contra esta falta de democràcia va créixer. En [[1955]], la classe alta en la civilisació congolesa, els cridats "évolués" (evolucionats) varen iniciar una campanya per a acabar en l'injustícia.
+
En [[setembre]] d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de l'[[ONU]] de [[2005]] que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%).
  
−
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el chicotet eixèrcit Congolés va obtindre numeroses victòries contra els italians en el nort d'Àfrica. El Congo Belga, que era ric en depòsits d'[[urani]], suministrà el material que gastaren els [[Estats Units]] per a construir la [[bomba atòmica]]{{demostrar}} llançada sobre la localitat japonesa de [[Hiroshima]], que finalisà en la Segona Guerra Mundial.
+
== Organisació polític-administrativa ==
  
−
=== Crisis política i independència ===
+
Ruanda està dividida en 5 províncies, que des del [[1 de giner]] de [[2006]] substituïxen a les anteriors 12:
−
Com a part de la política internacional de les [[nacions Unides]], es va promoure el fi de la colonisació de les nacions que arribaren a conformar el cridat Tercer món. En el cas de les possessions belgues, en [[1959]] es varen realisar les primeres eleccions lliures que varen ser guanyades pel Mouvement National Congolais (MNC - Moviment Nacional Congolés), dirigit per Patrici Lumumba.
 
  
−
=== El govern de Patrice Lumumba ===
+
{|
−
En l'any [[1960]], [[Patrice Lumumba]], junt en el [[Moviment Nacional Congolés]], fon designat Primer ministre al guanyar les primeres eleccions lliures llegislatives. [[Joseph Kasavubu]], del partit [[ABAKO]] ([[Aliança dels Bakongo]]), fon nomenat president pel parlament. Atres partits varen sorgir, incloent el PSA o Partit Solidari Africà ([[Antoine Gizenga]]) i el Partit Nacional del Poble ([[Albert Delvaux]], [[Laurent Mbariko]]). Immediatament despuix de l'independència, les províncies de [[Katanga]] en [[Moise Tshombe]] i [[Kasai del Sur]] es separaren de l'aliança política.
+
|-----
−
 
+
|
−
Pel fet que el govern belga desijava continuar controlant la riquea minera del país, va recolzar l'escissió de [[Katanga]] i [[Kasai del Sur]], implantant governs porritos en dits territoris. El Govern de [[Patrice Lumumba]] solicità l'ajuda nortamericana, no sent a soles rebut pel president d'EE.UU., lo qual motivà l'acostament a l'esfera soviètica que va proporcionar transport  i assessors militars en l'objecte d'intervindre en les províncies separatistes. Lumumba va negar repetidament tindre ideologia comunista.
+
*[[província Nort, Ruanda|Província Nort]]
−
 
+
*[[província Sur, Ruanda|Província Sur]]
−
Acontenyiments posteriors portaren a una crisis entre el president i el Primer ministre, culminant el 5 de setembre de 1960, quan el Primer ministre Lumumba fon desposseït pel president Kasavubu. Les nacions Unides enviaren tropes que varen recloure a Lumumba, sent este finalment capturat, conduït a Katanga i fusilat el [[17 de giner]] de [[1961]] en l'intervenció directa d'agents del govern belga i de la [[CIA]]. Les seues despulles mortals varen ser cremades.<ref>[http://themediacity.com/index.php?option=com_content&task=view&id=84&Itemid=30 ''Death Colonial Style: The Execution of Patrice Lumumba''.] ''Una mort a l'estil colonial: l'assessinat de  Patrice Lumumba''. Documental de Michel Noll.</ref>
+
*[[província Este, Ruanda|Província Este]]
−
 
+
*[[província Oest, Ruanda|Província Oest]]
−
Al mig d'una confusió generalisada, diversos governs foren liderats per tècnics del Colege de comissaris; [[Joseph Iléo]], [[Cyrille Adoula]], [[Moise Tshombe]] i [[Evariste Kimba]] es succeiren en poc de temps.
+
*[[Kigali|Província de Kigali]]
−
 
 
−
=== La dictadura de Mobutu ===
 
−
Despuix de cinc anys d'extrema inestabilitat i descontent civil, [[Mobutu Sese Seko|Joseph-Désiré Mobutu]], ara tinent general, recolzat per la [[CIA]], va derrocar per mig d'un [[colp d'Estat]] a Kasavubu en [[1965]], s'establí un sistema polític d'un sol partit i Mobutu se autoproclamà Cap d'Estat. Ocasionalment cridava a eleccions a on ell era l'únic candidat.
 
−
 
 
−
[[File:Mobutu.jpg|thumb|200px|left|<center>Mobutu en 1983</center>]]
 
−
 
 
−
El país va fruir d'una relativa estabilitat, pero el govern del dictador Mobutu fon acusat de violacions als [[drets humans]], repressions, [[cult a la personalitat]] (cada billet congolés portava la seua image, el seu retrat estava posat en tots els edificis públics, en molts negocis i en cartells grans, i era comú que la gent ordinària vestira a la seua semblança) i corrupció extrema; en 1984 es digué que Mobutu posseïa quatre mil millons de dólars nortamericans, un import semblant al deute nacional, en les seus contes bancaris en Suïssa. Per a avivar el sentiment africaniste, va començar el 1 de juny de 1966 a renomenar les ciutats de la nació: Léopoldville es convertí en Kinshasa (el país era conegut com la República Democràtica del Congo-Kinshasa), Stanleyville fon nomenada a Kisangani i Elisabethville a Lumbumbashi. La campanya de renomenament de ciutats es va completar en els [[anys 1970|anys 70]]. En 1971 renomenà al país com '''[[República de Zaire]] ''' (el quart canvi de nom en onze anys i el sext en el conte), el riu Congo es convertí en el Riu Zaire i l'any següent Mobutu es va canviar el nom a [[Mobutu Sese Seko]].
 
−
 
 
−
Al pas de l'[[Història de l'Unió Soviètica#Mijail Gorbatov: Els intents de reforma i el colapse de l'URSS|colapse de l'Unió Soviètica]], les relacions en Estats Units es gelaren, Mobutu ya no era més un aliat necessari en la [[Guerra Freda]], i els seus oponents dins de Zaire varen fer un pas al demandar reformes al sistema polític. Esta atmòsfera va contribuir a que Mobutu declarara la "''Tercera República''" en 1990, la constitució de la qual supondria un pas cap a la democratisació. Les reformes resultaren ser merament superficials i Mobutu continuà governant.
 
−
 
 
−
=== Conflicte i transició ===
 
−
:''Vore: [[Primera Guerra del Congo]], [[Segona Guerra del Congo]], [[conflicte d'Ituri]] i [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|goverrn de transició de la RDC]].''
 
−
A mitan [[anys 90|década de 1990]] la situació empijorà radicalment. Dins del marc de la [[gran crisis de refugiats dels Grans Llacs]], el [[genocidi ruandés]] va provocar una remugada de refugiats que fugien de la guerra regnant en Ruanda i Burundi. L'incapacitat de Mobutu de manejar esta crisis, acompanyat de la pèrdua de soport per part d'occident permeté als seus opositors iniciar una [[Primera Guerra del Congo|gran campanya en contra seu]] que va acabar en la seua fugida i la proclamació per part del líder rebel [[Laurent-Désiré Kabila]] de la "República Democràtica del Congo" en maig de 1997. Pero els aliats de Kabila pronte es bolcaren en contra seu i el seu règim fon desafiat per una rebelió recolzada per Ruanda i [[Uganda]] en agost de 1998. Tropes de [[Zimbaue]], [[Angola]], [[Namíbia]], [[Chad]] i [[Sudan]] varen intervindre per a recolzar al nou règim en Kinshasa, iniciant-se una devastadora guerra coneguda com la "[[Segona Guerra del Congo]]" o [[Guerra Mundial Africana]], el conflicte que més vides ha costat en el món des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
−
 
 
−
Un cessament al foc fon declarat el [[10 de juliol]] de [[1999]]; aixina i tot, la lluita contínua prenent força especialment en la zona est del país, finançada pels ingressos de l'extracció illegal de minerals com [[coltan]], [[casiterita]] i [[diamant]]. Kabila fon assessinat en giner de [[2001]] i el seu fill [[Joseph Kabila]] fon nomenat Cap d'estat. El nou president ràpidament va començar negociacions per a finalisar la guerra i  es firmà l'[[Acort de Pretòria]], en [[Suràfrica]], en [[2002]]. A finals de [[2003]], una fràgil pau preval des que es va instaurar El Govern de transició. Kabila va nomenar quatre vicepresidents, dos dels quals han lluitat per a expulsar-lo des de juliol del 2003. Gran part de l'est del país contínua sent insegur, principalment pel ''[[conflicte d'Ituri]] '' i les contínues activitats de les [[Forces Democràtiques per a la lliberació de Ruanda]] en les províncies de [[Kivu del Nort]] i del [[Kivu del Sur|Sur]].
 
−
 
 
−
El [[30 de juliol]] de [[2006]] es celebraren en el país les primeres [[eleccions generals de la República Democràtica del Congo (2006)|eleccions]] multipartidistes i lliures des de la independència en 1960. [[Joseph Kabila]] obté en la primera volta el 45% dels vots i el seu oponent i ex-vicepresident [[Jean-pierre Benba]] un 20%. Açò dona orige a enfrontaments entre el [[20 d'agost|20]] al [[22 d'agost]] entre seguidors dels dos candidats en els carrers de la capital, [[Kinshasa]]. 16 persones moren fins que forces d'[[EUFOR]] i de la [[MONUC]] recuperen el control de les situació. La segona volta de les eleccions se celebra el [[29 d'octubre]] i en ella el president Kabila conseguix ser reelegit.
 
−
 
 
−
El coltan ix de les mines a llocs comercials clau, on l'adquirixen mercaders estrangers que l'envien a l'exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses en capacitat tecnològica suficient convertixen al coltan en el cobejat tàntal en pols i despuix venen eixa pólvora màgica a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i a atres fabricants que l'utilisen en teléfons celulars i atres ingenis 'high tech'.
 
−
 
 
−
En l'any [[1996]], EUA patrocinà una invasió de forces militars de Ruanda i Uganda que  ingressaren per l'orient de la RDC. Cap a [[1998]] varen prendre el control i varen ocupar les àrees mineres estratègiques. Molt pronte, l'eixèrcit ruandés començà a fer-se en més de 20 millons de dólars al mes en la mineria del coltan. Encara que el preu del metal ha caigut, Ruanda manté el seu monopoli de l'explotació i comerç del metal de la RDC. Hi ha una pluja d'informes sobre desenfrenats abusos dels drets humans en eixa regió minera.
 
−
 
 
−
== Estat ==
 
−
[[File:Joseph Kabila April 2016.jpg|thumb|right|200px|[[Joseph Kabila]], [[president de la República Democràtica del Congo|President de la R.D.C.]].]]
 
−
L'història recent d'esta nació africana no ha permés un desenroll polític molt avançat, ya que els conflictes armats i dictadures han dominat el panorama des de l'independència en la [[Anys 1960|década de 1960]]. No obstant, una vegada finalisada la [[Segona Guerra del Congo]] s'han realisat grans esforços per estabilisar i dotar al malograt país d'un sistema polític democràtic que done a la població l'estabilitat necessària per a promoure la pau, la reconciliació i el desenroll econòmic.
 
−
 
 
−
Com a part dels ''[[Acorts de Lusaka]]'' i del ''[[Acort de Pretòria|Tractat de Pretòria]]'', en l'any [[2005]] el país promulgà una nova [[Constitució de la República Democràtica del Congo de 2005|Constitució Política]] en la qual es reorganisava en gran manera el sistema públic i l'administració de l'Estat. Les [[províncies de la República Democràtica del Congo|províncies]] passaren de 10 a 25, es va establir un [[Parlament de la República Democràtica del Congo|Parlament]] bicameral (conformat pel [[Senat de la República Democràtica del Congo|Senat]] i una [[Assamblea Nacional de la República Democràtica del Congo|Assamblea Nacional]]) i una estructura embrionària d'un nou [[Poder Judicial de la República Democràtica del Congo|poder judicial]]. Totes les provisions d'este text llegal tenen diversos determinis per a entrada en vigència, estimant-se que el dit procés concloga a finals de la [[Anys 2010|década de 2010]].
 
−
 
 
−
=== Política ===
 
−
Despuix de décades de dictadures, guerres i conflictes, la República Democràtica del Congo ha vixcut a mijan d'esta década els primers comicis de la seua història. Les eleccions tingueren com a finalitat l'aprovar la nova Constitució del país (2005), eleccions de [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|president i membres de l'Assamblea Nacional]] (2006), i [[Eleccions per a governadors de la República Democràtica del Congo de 2007|governadors de les províncies]] i [[Eleccions al Senat de la República Democràtica del Congo de 2007|membres del Senat]] (2007).
 
−
 
 
−
=== Organisació territorial ===
 
−
Des de l'independència del país, la R.D.C. va estar tradicionalment dividida en deu províncies. Estes eren de distint tamany i històricament constituïren en si mateixes focs de secessionisme en atenció a l'escassa força del govern de Kinshasa de mantindre el control en tot el país. Aixina, per eixemple, en la década de [[1960]] l'estat de [[Katanga]] va proclamar la seua independència, encara que la dita situació fon revertida en posterioritat. La Constitució del [[2005]] establí un canvi en l'organisació territorial del Congo, creant 25 províncies en reemplaç de les tradicionals 10. Estes, segons el text constitucional, haurien de començar a funcionar en febrer de l'any [[2009]].
 
−
[[File:Congo regions named.png|right|260px]]
 
−
{| class="wikitable" border="1" width=65%
 
−
! NÚM.
 
−
! Nova província
 
−
! Capital
 
−
! Antiga província
 
−
!rowspan=16|
 
−
|-
 
−
| 1  || [[Kinshasa]]  || [[Kinshasa]]  || Sense canvis
 
−
|-
 
−
| 2  || [[Kongo central]] || [[Matadi]] || [[Baix Congo]]
 
−
|-
 
−
| 3 || [[Kwango]] || [[Kenge]] || [[Bandundu]]
 
−
|-
 
−
| 4 || [[Kwilu]] || [[Kikwit]] || [[Bandundu]]
 
−
|-
 
−
| 5 || [[Mai-Ndombe]] || [[Inongo]] || [[Bandundu]]
 
−
|-
 
−
| 6 || [[Kasaï]] || [[Luebo]] || [[Kasai Occidental]]
 
−
|-
 
−
| 7 || [[Lulua]] || [[Kananga]] || [[Kasai Occidental]]
 
−
|-
 
−
| 8 || [[Kasaï Oriental]] || [[Mbuji-Mayi]] || [[Kasai Oriental]]
 
−
|-
 
−
| 9 || [[Lomami]] || [[Kabinda]] || [[Kasai Oriental]]
 
−
|-
 
−
| 10 || [[Sankuru]] || [[Lodja]] || [[Kasai Oriental]]
 
−
|-
 
−
| 11 || [[Maniema]] || [[Kindu]] || Sense canvis
 
−
|-
 
−
| 12 || [[Kivu del Sur]] || [[Bukavu]] || Sense canvis
 
−
|-
 
−
| 13 || [[Kivu del Nort]] || [[Goma]] || Sense canvis
 
−
|-
 
−
| 14 || [[Ituri]] || [[Bunia]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
 
−
|-
 
−
| 15 || [[Alt Uele]] || [[Isiro]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
 
−
|-
 
−
| 16 || [[Tshopo]] || [[Kisangani]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
 
−
|-
 
−
| 17 || [[Baix Uele]] || [[Buta]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
 
−
|-
 
−
| 18 || [[Ubangi del Nort]] || [[Gbadolite]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
 
−
|-
 
−
| 19 || [[Mongala]] || [[Lisala]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
 
−
|-
 
−
| 20 || [[Ubangi del Sur]] || [[Gemena]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
 
−
|-
 
−
| 21 || [[Équateur]] || [[Mbandaka]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
 
−
|-
 
−
| 22 || [[Tshuapa]] || [[Boende]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
 
−
|-
 
−
| 23 || [[Tanganyika]] || [[Kalemie]] || [[Katanga]]
 
−
|-
 
−
| 24 || [[Alt Lomami]] || [[Kamina]] || [[Katanga]]
 
−
|-
 
−
| 25 || [[Lualaba]] || [[Kolwezi]] || [[Katanga]]
 
−
|-
 
−
| 26 || [[Alt Katanga]] || [[Lubumbashi]] || [[Katanga]]
 
 
|}
 
|}
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
[[File:BelgianCongoProvinces-1920.svg|210px|thumb|'''Principals ciutats''' <br />
 
−
[[Goma]] <br /> [[Ilebo]] ''(Port-Francqui)'' <br /> [[Kalemie]] ''(Albertville - Albertstad)'' <br /> [[Kananga]] ''(Lualabourg - Lualaburg)'' <br /> [[Kindu]] <br /> [[Kinshasa]] ''(Léopoldville - Leopoldstad)'' <br /> [[Kisangani]] ''(Stanleyville - Stanleystad)'' <br /> [[Kolwezi]] <br /> [[Likasi]] ''(Jadotville - Jadotstad)'' <br /> [[Lubumbashi]] ''(Elisabethville - Elisabethstad)'' <br /> [[Mbandaka]] ''(Coquilhatville - Cocquilhatstad)'' <br /> [[Mobaye-Mbongo]] ''(Banzyville - Banzystad)'']]
 
−
La República Democràtica del Congo se situa en el cor de la porció central de l'[[Àfrica Subsahariana]] i llimita (en el sentit de les manetes del rellonge, partint des de l'oest) en [[Angola]], la [[República del Congo]], la [[República Centreafricana]], [[Sudan]], [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], [[Tanzània]] (llimítrof del [[Llac Tanganyika]]) i [[Zàmbia]]. El territori és travessat per l'[[Llínea equatorial|equador]], en un terç del país en el [[hemisferi Sur]] i dos terços en el [[hemisferi Nort]]
 
  
−
Com a resultat de la seua localisació equatorial, el Congo, RD. Posseïx altíssims índexs pluvials (Vore ''[[Clima Tropical]] ''), la mija anual del país és de 1.070 mm Tota esta pluja crea la segona [[Pluvisilva|selva]] més gran del món. L'exuberant vegetació cobrix gran part de la [[Conca (accident geogràfic)|conca]] del riu, fins a la seua desembocadura en l'[[Atlàntic]] a l'oest. Est àrea esta rodejada per [[sabana]] al sur i suroest, per terrenys montanyosos a l'oest i densos pasts estesos més allà del [[Riu Congo]] al nort. Altes montanyes poden trobar-se en la regió més a l'est del país, sent el punt més alt del país en el [[Mont Ngaliema]] en la frontera en Uganda (5110 metros).
+
[[File:Carte Rwanda-es.svg|thumb|right|300px|<center>Mapa de Ruanda.</center>]]
  
−
La conca del Riu Congo s'estén en casi la totalitat del país, en una àrea pròxima als 3'700 000 Km2. El riu i els seus afluents (El [[Kasai]], [[Sangha]], [[Ubangui]], [[Aruwimi]], i [[riu Lulonga|Lulonga]] són els més grans) formen la pedra angular de l'economia i transport, i tenen un alt impacte en la vida diària de la població. La font del Congo es troba en les terres altes i les montanyes del [[Gran Vall del Rift]], també en llac Tanganyika i el [[llac Mweru]]. El [[riu Congo]] és el més llarc d'[[Àfrica]] central, el segon més llarc de l'Àfrica, també és el segon més cabalós del món.
+
Ruanda és un país interior que es troba en l'est d'[[Àfrica]]. Llimita al nort en [[Uganda]], al sur en [[Burundi]], a l'est en [[Tanzània]] i a l'oest en la [[República Democràtica del Congo]]. La frontera en la República Democràtica del Congo està establida en gran manera pel [[llac Kivu]] (vore [[República Democràtica del Congo]]).
 +
És un país molt accidentat, per lo qual se li coneix com el país dels mil tossals.
  
−
La [[Gran Vall del Rift]] del continent [[Àfrica|africà]] comprén l'àrea dels [[Grans llacs africans]] en els que el Congo, R.D, el país confronta en dos d'estos: el [[Llac Alberto (Àfrica)|Llac Alberto]] i el Llac Tanganyika. La Vall de Rift ha dotat la major part del sur i de l'est del Congo, R.D. en una gran cantitat de riquees [[mineral]]s. Incloent [[cobalt]], [[coure]], [[cadmi]], [[petròleu]], [[diamant]], [[or]], [[argent]], [[zinc]], [[magnesi]], [[estany]], [[germani]], [[urani]], [[Ràdio (element)|ràdio]], [[bauxita]], [[ferro]] i [[carbó]]. Desafortunadament esta riquea no ha pogut ser fruïda pel poble del Congo, R.D., al contrari, les guerrilles locals es financen en part gràcies a l'explotació i venda de diamant sostret illegalment.
+
== Transport ==
  
−
=== Flora i fauna ===
+
[[File:TaxiBusesKigali.jpg|thumb|left|Una chicoteta flota d'autobusos en un departament de transports en Kigali]]
−
[[File:Bonobo-04.jpg|220px|thumb|right|Chimpansés nano o bonobos]]
 
−
[[File:Chutes Livingstone.jpg|thumb|left|250px|<center>Catarates Livingstone</center>]]
 
  
−
<br>
+
El sistema de transport en Ruanda se centra principalment al voltant de la xàrcia de carreteres, en camins pavimentats construïts per obrers chinencs entre la capital, [[Kigali]] i la major part d'atres ciutats principals i ciutats en el país. Ruanda també està unida per la carretera en atres països en [[Àfrica]], via per la qual la majoria d'importacions del país i exportacions és feta. El país té un aeroport internacional en [[Kigali]], servint una llínea nacional i diverses  internacionals, i també ha llimitat el transport d'aigua entre els ports sobre el [[Llac Kivu]]. Una cantitat gran d'inversió en l'infraestructura de transport ha segut feta pel govern des del genocidi de [[1994]], en l'ajuda de l'[[Unió Europea]], [[China]], [[Japó]] i atres.
−
<br>
 
−
<br>
 
−
<br>
 
−
<br>
 
−
<br>
 
−
<br>
 
  
 +
La forma principal de transport públic en el país són els autobusos, en rutes expreses que unixen les ciutats principals i servicis locals que servixen a la major part de pobles a lo llarc de les carreteres principals del país. Els servicis d'omnibus estan disponibles en diversos destins en països veïns. En [[2006]], els chinencs varen propondre finançar un estudi per a la construcció d'un ferrocarril que unira des de [[Bujumbura]] en [[Burundi]] a [[Kigali]] en Ruanda a [[Misaki]] en [[Tanzània]].
  
 +
== Clima ==
 +
Ruanda és un país tropical l'altura del qual fa que el clima siga temperat. En les montanyes, es presenten gelades i nevades. La temperatura mija en la zona del [[Llac Kivu]], a una altura de 1463 metros, és de 23 graus celsius. Ruanda és considerada la capital mundial de les [[tormenta elèctrica|tormentes elèctriques]] a causa de l'intensitat en que es presenten durant les seues dos temporades de pluges de febrer-març i setembre-decembre. Les precipitacions anuals amijanen els 830 milímetros, pero en general més pronunciades en l'oest i les montanyes del noroest que en la sabana oriental.
  
 +
== Ecologia ==
 +
[[WWF]] dividix Ruanda entre tres [[Ecorregió|ecorregions]]:
 +
*[[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]], a l'est
 +
*[[Selva montanyesa de la falla Albertina]], a l'oest
 +
*[[Erm dels montanyes Ruwenzori i Virunga]], en les zones més altes del noroest
  
 +
== Economia ==
  
−
Situada en un territori d'orografia diversa, la R. D. del Congo posseïx una gran varietat de [[Bioma|biomes]]; des de la [[sabana]] en les regions del sur, la [[Selva umbròfila|selva]] montanyesa de les regions [[montanya|montanyoses]] de l'est, els grans llacs Africans a l'est i la [[Pluvisilva|selva]] del Congo, R.D., que és, despuix de la [[Selva Amazònica]] la més extensa del món, açò fa del Congo, R.D. un dels països en major [[biodiversitat|diversitat biològica]] del planeta.
+
Ruanda es basa en una [[economia de subsistència]] que ocupa al 90% de la població. El país no té recursos naturals i minerals d'importància, ademés de patir constantment de sequies i un pobre desenroll tecnològic. Tot açò fa que tinga una dependència econòmica significativa en [[Bèlgica]]. Les principals exportacions són el [[café|café aràbic]] i el [[Camellia sinensis|té]]. La mineria és la segona activitat del país, destacant la [[casiterita]] d'a on s'extrau [[estany]], ademés de chicotetes cantitats de [[berili]]. L'unitat monetària del país és el [[franc ruandés]].
−
 
 
−
[[WWF]] dividix el territori de la R. D. del Congo entre dèsset ecorregions:
 
−
* [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo]], en el nort.
 
−
* [[Sabana sudanesa oriental]], en l'extrem nordest.
 
−
* [[Selva costera equatorial atlàntica]], en l'extrem oest.
 
−
* [[Manglar d'Àfrica central]], en les boques del [[riu Congo]].
 
−
* [[Selva de terres baixes del Congo nort-oriental]], en el nordest de la conca del Congo.
 
−
* [[Selva pantanosa del Congo occidental]], en la vora occidental del Congo.
 
−
* [[Selva pantanosa del Congo oriental]], en la vora oriental del Congo.
 
−
* [[Selva de terres baixes del Congo central]], en el centre de la conca del Congo.
 
−
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo occidental]], en l'oest del país.
 
−
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo meridional]], en el sur de la conca del Congo.
 
−
* [[Selva montanyesa de la falla Albertina]] i [[erm dels montanyes Ruwenzori i Virunga]], en les montanyes de l'est.
 
−
* [[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]], en la frontera en Uganda.
 
−
* [[Sabana arborada de miombo d'Angola]], en el suroest.
 
−
* [[Sabana arborada de miombo del Zeneze central]], en el surest.
 
−
* [[Xara d'Itigi i Sumbu]], en un chicotet enclavament junt la [[llac Tanganyika]], en la frontera en Zàmbia.
 
−
* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.
 
−
 
 
−
Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes|chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de la Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no varen poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per l'[[UNESCO]].
 
−
 
 
−
Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha segut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtenguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.
 
−
 
 
−
=== Majors ciutats ===
 
−
{| class="wikitable"
 
−
|-----
 
−
|colspan="6" align="center" bgcolor="#FFA500" | '''Majors ciutats en la República Democràtica del Congo'''
 
−
|-----
 
−
|rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Rank''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Ciutat''' || colspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Població''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Departament'''
 
−
|-----
 
−
|align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Cens de 1984''' || align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Estimacions de 2005'''
 
−
|-----
 
−
|align=right | 1. || [[Kinshasa]] || align=right | {{formatnum:2653558}} || align=right | {{formatnum:7787832}} || [[Kinshasa]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 2. || [[Lubumbashi]] || align=right | {{formatnum:564830}} || align=right | {{formatnum:1374808}} || [[Katanga]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 3. || [[Kolwezi]] || align=right | {{formatnum:416122}} || align=right | {{formatnum:910167}} || [[Katanga]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 4. || [[Mbuji-Mayi]] || align=right | {{formatnum:486235}} || align=right | {{formatnum:874974}} || [[Kasaï-Oriental]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 5. || [[Kisangani]] || align=right | {{formatnum:317581}} || align=right | {{formatnum:539164}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 6. || [[Kananga]] || align=right | {{formatnum:298693}} || align=right | {{formatnum:463556}} || [[Kasaï-Occidental]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 7. || [[Likasi]] || align=right | {{formatnum:213862}} || align=right | {{formatnum:422726}} || [[Katanga]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 8. || [[Boma]] || align=right | {{formatnum:197617}} || align=right | {{formatnum:344522}} || [[Bas-Congo]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 9. || [[Tshikapa]] || align=right | {{formatnum:116016}} || align=right | {{formatnum:267508}} || [[Kasaï-Occidental]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 10. || [[Bukavu]] || align=right | {{formatnum:167950}} || align=right | {{formatnum:225431}} || [[Sud-Kivu]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 11. || [[Mwene-Ditu]] || align=right | {{formatnum:94560}} || align=right | {{formatnum:189215}} || [[Kasaï-Oriental]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 12. || [[Kikwit]] || align=right | {{formatnum:149296}} || align=right | {{formatnum:186995}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 13. || [[Mbandaka]] || align=right | {{formatnum:137291}} || align=right | {{formatnum:184189}} || [[Équateur]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 14. || [[Matadi]] || align=right | {{formatnum:138798}} || align=right | {{formatnum:180115}} || [[Bas-Congo]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 15. || [[Uvira]] || align=right | {{formatnum:74432}} || align=right | {{formatnum:170422}} || [[Sud-Kivu]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 16. || [[Butembo]] || align=right | {{formatnum:73312}} || align=right | {{formatnum:154649}} || [[Nord-Kivu]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 17. || [[Gandajika]] || align=right | {{formatnum:64878}} || align=right | {{formatnum:154414}} || [[Kasaï-Oriental]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 18. || [[Kalemie]] || align=right | {{formatnum:73528}} || align=right | {{formatnum:147065}} || [[Katanga]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 19. || [[Goma]] || align=right | {{formatnum:77908}} || align=right | {{formatnum:144151}} || [[Nord-Kivu]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 20. || [[Kindu]] || align=right | {{formatnum:66812}} || align=right | {{formatnum:135690}} || [[Maniema]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 21. || [[Isiro]] || align=right | {{formatnum:78268}} || align=right | {{formatnum:127068}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 22. || [[Bandundu]] || align=right | {{formatnum:63642}} || align=right | {{formatnum:118203}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 23. || [[Gemena]] || align=right | {{formatnum:63052}} || align=right | {{formatnum:117631}} || [[Équateur]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 24. || [[Ilebo]] || align=right | {{formatnum:53877}} || align=right | {{formatnum:107086}} || [[Kasaï-Occidental]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 25. || [[Bunia]] || align=right | {{formatnum:59598}} || align=right | {{formatnum:96757}} || [[Oriental]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 26. || [[Bumba]] || align=right | {{formatnum:51197}} || align=right | {{formatnum:95514}} || [[Équateur]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 27. || [[Beni, Nord-Kivu|Beni]] || align=right | {{formatnum:44141}} || align=right | {{formatnum:89643}} || [[Nord-Kivu]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 28. || [[Mbanza-Ngungu]] || align=right | {{formatnum:44782}} || align=right | {{formatnum:86351}} || [[Bas-Congo]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 29. || [[Kamina]] || align=right | {{formatnum:62789}} || align=right | {{formatnum:73616}} || [[Katanga]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 30. || [[Lisala]] || align=right | {{formatnum:37565}} || align=right | {{formatnum:70082}} || [[Equateur]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 31. || [[Lodja]] || align=right | {{formatnum:28671}} || align=right | {{formatnum:68239}} || [[Kasaï-Oriental]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 32. || [[Kipushi]] || align=right | {{formatnum:53207}} || align=right | {{formatnum:62382}} || [[Katanga]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 33. || [[Binga, Democratic Republic of the Congo|Binga]] || align=right | {{formatnum:32181}} || align=right | {{formatnum:60037}} || [[Equateur]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 34. || [[Kabinda]] || align=right | {{formatnum:24789}} || align=right | {{formatnum:58999}} || [[Kasaï-Oriental]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 35. || [[Kasongo]] || align=right | {{formatnum:27138}} || align=right | {{formatnum:55115}} || [[Maniema]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 36. || [[Kalima, Democratic Republic of the Congo|Kalima]] || align=right | {{formatnum:27087}} || align=right | {{formatnum:55012}} || [[Maniema]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 37. || [[Mweka]] || align=right | {{formatnum:25494}} || align=right | {{formatnum:50672}} || [[Kasaï-Occidental]]
 
−
|-----
 
−
|align=right | 38. || [[Gbadolite]] || align=right | {{formatnum:27063}} || align=right | {{formatnum:50489}} || [[Equateur]]
 
−
|}
 
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
[[File:Congo dem demographie.jpg|thumb|Evolución demogràfica del Congo, R.D. entre 1961 i 2003.]]
+
[[File:Rwanda-demography.jpg|250px|thumb|<center>Evolució demogràfica de Ruanda</center>]]
−
La majoria dels 250 grups ètnics han segut registrats i catalogats. El poble més numerós és el dels [[Imperi Kongo|kongo]], els [[Luba (ètnia)|luba]] i els [[Mongo]]. Es parlen al voltant de 700 idiomes locals i dialectes. En [[1960]] es va independisar de [[Bèlgica]], els idiomes oficials de la República Democràtica del Congo haurien de ser l'[[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]] i [[Idioma francés|francés]], pero a soles est últim ha conseguit eixe estatus. Per la seua banda, el [[lingala]] és usat com [[llengua franca]].
 
−
 
 
−
Aproximadament el 80% de la població és [[Cristianisme|cristiana]], predominantment [[Catolicisme|catòlica]]. Molts dels no cristians es mantenen aferrats a les seues tradicions religioses i sectes sincrètiques. Les religions tradicionals engloben conceptes com el [[monoteisme]], [[animisme]], [[vitalisme]], devoció espiritual i ancestral, [[bruixeria]] i [[fetilleria]] i varien generalment entre els grups ètnics; cap està formalisada. Les sectes sincrètiques a sovint fonen el cristianisme en creences i rituals tradicionals. La més popular d'estes sectes, el [[Iglésia kimbanguista|kimbanguisme]], fon vist com una amenaça per al domini colonial i fon prohibida pels belgues. El kimbanguisme, oficialment "l'iglésia de [[Crist]] en la Terra pel profeta [[Simon Kimbangu]]," ara té al voltant de 3 millons de membres, principalment entre els bakongo de [[Bas-Congo]] (Kinshasa).
 
−
 
 
−
En l'any [[2007]], la República Democràtica del Congo conta en una població de 65.750.000 habitants. La mija de fills per dòna és de 6.37 una de les taxes més elevades d'Àfrica, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país, es calcula que per a l'any 2050 este país tindrà 177.200.000 d'habitants[http://www.xist.org/earth/pop_prospects1.aspx], lo qual portarà conseqüències tant econòmiques com ambientals (destrucció total dels seus boscs i recursos naturals).
 
  
−
== Religió ==
+
La [[densitat de població]] de  [[Ruanda]], inclús despuix del [[Genocidi de Ruanda|genocidi]], està entre les més altes de l'[[Àfrica Subsahariana]], en 230 hab/icm.
−
[[File:Kindu church.jpg|<center>Iglesia en [[Kindu]], DRC</center>|thumb]]
 
  
−
El cristianisme és la religió majoritària en la República Democràtica del Congo, seguit per prop del 80% de la població. En este grup s'inclouen [[catòlica]] 50%, [[protestant]] 20%,  [[Kimbanguisme|kimbanguista]] del 10%.  
+
La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els [[Hutu]]s, que són majoria (85%), són grangers d'orige [[Bantu]]. Els [[Tutsis]] (14%) són pastors que varen arribar a la regió en el sigle XV. Fins a [[1959]] eren la [[casta]] dominant d'un sistema [[feudalisme|feudal]]. Els [[Twa]] ([[pigmeus]]) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió.  
−
La major concentració de cristians despuix de [[William Branham]] està en la República Democràtica del Congo, on s'estima que hi ha fins a 2.000.000 seguidors. (abril [[2009]]).
 
−
Xixanta-dos de les denominacions protestants en el país estan federades en el marc de l'[[Iglésia de Crist en el Congo]] o CCC. Sovint és simplement referida com "L'Iglésia Protestant", ya que comprén a més del 20% de la població.
 
  
−
== Situació de la dòna ==
+
Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que a soles del 5% ha rebut educació secundària. Durant [[1994]]-[[1995]], es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu contínua sent una prioritat del govern de Ruanda.
−
[[File:Congolese lady.jpg|thumb|right|300px|<center>Dòna congolesa</center>]]
 
−
En l'any [[2006]], el ''Comité de les nacions Unides per a l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona'' expressà la seua preocupació que en el periodo de transició de la posguerra, no es considerara una prioritat la promoció dels drets de la dòna i la igualtat entre els dos sexes. <ref>{{cita web
 
−
|url=http://www.un.org/womenwatch/daw/cedaw/cedaw36/cc/DRC/0647846E.pdf
 
−
|título=Concluding comments of the Committee on the Elimination of Discrimination against Women: Democratic Republic of the Congo
 
−
|formato=PDF}}</ref>
 
  
−
En el Congo oriental, la prevalença i l'intensitat de la violació i atres actes de violència sexual es descriu com el pijor en el món. Un informe de [[2006]] de l' ''Associació Africana per a la Defensa dels Drets Humans'' elaborat per a eixa Comité proporciona una àmplia visió de conjunt dels problemes a que s'enfronten les dònes en la República Democràtica del Congo tant des del punt de vista de la llegislació com en la vida quotidiana. La dònes han segut violades durant la guerra i es mantenen posteriorment com a esclaves dels soldats. Quan les dònes són lliberades, la majoria dels fills que deixen són assessinats o controlats en un hospital, on moriran.
+
La distribució de les creences religioses en Ruanda en [[2001]] eren d'un 56,5% de [[Catolicisme|catòlics]], un 26% de [[Protestantisme|protestants]], un 11,1% de [[Adventisme|adventistes]], un 4,6% de [[Islam|musulmans]], 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/print/rw.Html Estadístiques de religió en Ruanda en el CIA-The World Factbook]</ref>
−
 
 
−
La guerra ha fet la vida de les dònes més precària. La violència contra la dòna pareix percebuda per amplis sectors de la societat com normal. En [[juliol]] de [[2007]], el Comité Internacional de la Creu Roja va expressar la seua preocupació per la situació en l'est de la RDC. S'ha desenrollat un fenomen de "desplaçament pendular", on la gent a la nit per a accelerar la seguritat. Segons el Relator Especial de nacions Unides sobre la Violència, Yakin Ertürk, qui va recórrer la zona est del Congo en juliol de [[2007]], la violència contra la dòna en el Nort i el Sur de Kivu inclòs és descrita com "brutalitat inimaginable". "Els grups armats ataquen a les comunitats locals, saquegen, violen, seqüestren dònes i chiquets i fan que treballen com a esclaves sexuals", va dir Ertürk. Una iniciativa local de dònes en Bukavu objectius de la recuperació de la violència basada en l'apoderament de la dòna pròpia.
 
−
 
 
−
== Cultura ==
 
−
La República Democràtica del Congo posseïx una enorme diversitat cultural, reflex dels centenars de [[grups ètnics|ètnies]] i de les distintes formes de viure en el país; des de la desembocadura del [[Riu Congo]] en la costa, passant per la [[selva]] i la [[sabana]] en el centre, a les molt densament poblades montanyes a l'est. Des del [[sigle XIX]], les formes de vida tradicionals han patit canvis a causa del [[colonialisme]], la lluita per l'independència, la dictadura de [[Mobutu Sese Seko|Mobutu]] i més recentment la [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]. A pesar dels conflictes, els [[costums|usos i costums]] de la [[cultura]] del Congo han conseguit mantindre la seua identitat. Els 60 millons d'habitants viuen pràcticament en un entorn [[rural]]. El 30% dels que viuen en les àrees urbanes s'han obert més a l'influència [[occidental]].
 
−
 
 
−
== Idiomes ==
 
−
Hi ha un estimat de 242 llengües parlades en el Congo, R.D. de totes elles, a soles 4 posseïxen l'estatus de llengua nacional: el [[kikongo]], el [[lingala]], el [[tshiluba]] i el [[swahili]].
 
−
 
 
−
El lingala fon establit com a llengua oficial de l'eixèrcit baix la dictadura de Mobutu, pero, des que l'eixèrcit es va rebelar, també s'usa el Swahili en l'Oest.
 
−
 
 
−
L'[[Idioma francés|francés]] és la llengua oficial del país. Es pretén utilisar com un idioma neutral entre els grups ètnics.
 
−
 
 
−
Durant el periodo colonial belga, les quatre llengües nacionals varen ser ensenyades en les escoles primàries, lo qual va fer al país un dels pocs en posseir lliteratura en la seua llengua local durant l'ocupació europea en Àfrica.
 
−
 
 
−
== Educació ==
 
−
[[File:Classe de J1 - Ecole Spéciale de Brazzaville (Congo).JPG|thumb|right|300px|Una classe en la República Democràtica del Congo]]
 
−
El sistema d'[[educació]] en la República Democràtica del Congo es rig per tres [[ministeris]]:'' el Ministère de l'Enseignement primaire, secondaire et Professionnel (MEPSP)'', el Ministère de l'' 'Enseignement Supérieur et Universitaire (mesu)''i''el Ministeri d'Assunts Socials (MES)''. El sistema educatiu en la República Democràtica del Congo és semblant al de [[Bèlgica]]. En [[2002]], hi havia més de 19.000 [[escoles primàries]] al servici de 160.000 alumnes, i 8000 [[escoles secundàries]] al servici de 110.000 alumnes.
 
−
 
 
−
No obstant, l'educació primària en la República Democràtica del Congo no és ni obligatòria, ni gratuïta, ni universal, i molts chiquets no assistixen a l'escola perqué sos pares no poden pagar els honoraris de l'inscripció. <ref Name=ilab/> de manera habitual s'espera que els pares abonen els salaris dels mestres. <ref name=ilab/>
 
−
 
 
−
En [[1998]], l'any més recent del que es dispon de senyes, la taxa bruta de matriculació primària fon del 50 per cent. <ref name=ilab/> Els coeficients bruts de matriculació es basen en la número d'alumnes matriculats oficialment en l'escola primària i, per tant, no reflectixen necessàriament l'assistència a l'escola real. <ref name=ilab/>
 
−
 
 
−
En [[2000]], el 65 per cent de chiquets d'edats entre 10 a 14 anys assistien a l'escola. <ref name=ilab/> Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 millons de chiquets en el país no reben l'educació. <ref name=ilab> "Congo, República Democràtica del". [Apreciació http://usinfo.state.gov/infousa/economy/ethics/docs/tda2005.pdf''2005 sobre les pijors formes de treball infantil'']. [[Oficina d'Assunts Laborals Internacionals]], [[EE.UU. Departament de Treball]] (2006). ''Este artícul incorpora text d'esta font, que està en el [[domini públic]] .</ref>
 
−
 
 
−
== Economia ==
 
−
[[File:Democratic Republic of the Congo GDP evolution-fr.svg|thumb|right|400px|Evolució del [[PIB]] per habitant en la República Democràtica del Congo i en Àfrica]]
 
−
L'economia de la República Democràtica del Congo, una nació proveïda d'una grans recursos naturals, ha decaigut dràsticament des de la mitat de la [[década de 1980]]. Els dos conflictes recents (La [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]), que varen escomençar en [[1996]], han reduït la producció del país i els seus ingressos estatals, incrementant el seu [[deute extern]], i han supost la mort per la guerra, la [[fam canina]] i malalties, de 3,8 millons de persones.
 
−
Actualment, la  República Democràtica del Congo és el segon país més pobre del continent Africà, en un [[PIB per càpita]] de 300$, despuix de [[Zimbaue]]. <ref> [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/01/weodata/weorept.aspx?sy=2007&ey=2009&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=%2C&br=1&c=512%2C446%2C914%2C666%2C612%2C668%2C614%2C672%2C311%2C946%2C213%2C137%2C911%2C962%2C193%2C674%2C122%2C676%2C912%2C548%2C313%2C556%2C419%2C678%2C513%2C181%2C316%2C682%2C913%2C684%2C124%2C273%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C942%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698%2C941&s=PPPPC&grp=0&a=&pr1.x=41&pr1.y=14 Evolució del PIB (PPA) per càpita des del 2007 fins al 2009] (en anglés), en ''World Economic Outlook Datava's'', [[Fondo Monetari Internacional]] (abril del 2008). Les celes pintades indiquen estimacions del FMI.</ref>
 
−
 
 
−
L'incertea causada pel creixent conflicte, l'absència d'infraestructures i la dificultat per a operar en un ambient hostil, han reduït les operacions de comerç exterior. La guerra també ha intensificat l'impacte de problemes bàsics com ara l'inestable marc llegal, la corrupció, l'inflació i l'absència d'obertura en el govern en la política econòmica i operacions financeres. Les condicions han millorat a partir de [[2002]] en el arreplegament de les forces invasores. Un elevat número de missions del [[FMI]] i del [[Banc Mundial]]  s'han reunit en el govern per a ajudar a desenrollar un pla econòmic coherent i el president [[Joseph Kabila]] ha començat a implementar reformes. Molta de l'activitat econòmica recau en activitats que queden fora de les senyes del [[PNB]] oficial.
 
−
 
 
−
== Deports ==
 
−
En el país es practiquen diversos deports que  en les seues respectives seleccions a nivell internacional. La [[Selecció de fútbol de la República Democràtica del Congo|selecció de fútbol]] va participar en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|Copa del món]] de 1974 quan el país inclús es denominava [[Zaire]]. Ademés la selecció ha guanyat en dos ocasions la [[Copa Africana de nacions]], en [[1968]] i en [[1974]] davant de [[Ghana]] i [[Zàmbia]] respectivament.
 
−
 
 
−
La principal competició [[fútbol|fútbolística]] és la [[Linafoot]] i els equips en més victòries són el [[Daring Club Motema Pembe|Motema Pembe]] i el [[AS Vita Club|Vita Club]].
 
−
 
 
−
En quant a atres deports, la República Democràtica del Congo participa en els [[Jocs Olímpics]] d'Estiu, des de [[1968]], encara que mai ha participat en els [[Jocs Olímpics d'hivern]]. Cap atleta congolés ha conseguit medalla en unes Olimpiades.
 
−
 
 
−
== Festivitats ==
 
−
<center>
 
−
{| align=center class="wikitable" border="1"
 
−
! style="background:#efefef" | Data
 
−
! style="background:#efefef" | Festa
 
−
! style="background:#efefef" | Notes
 
−
|-
 
−
| [[4 de giner]]
 
−
| Dia dels màrtirs de l'Independència
 
−
|-
 
−
| [[16 de giner|16]] i [[17 de giner]]
 
−
| Dia dels Héroes de la nació
 
−
|-
 
−
| [[16 de febrer]]
 
−
| Dia dels màrtirs de la democràcia
 
−
|-
 
−
| [[1 de maig]]
 
−
| Dia internacional del Treball
 
−
|-
 
−
| [[17 de maig]]
 
−
| Aniversari de la lliberació del poble de la tirania
 
−
|-
 
−
| [[30 de juny]]
 
−
| Aniversari de l'Independència
 
−
|-
 
−
|}
 
−
</center>
 
−
 
 
−
== Transports ==
 
−
 
 
−
[[File:Mode of Transport- Train Inside the Port -Kinshasa, DRC.jpg|thumb|right|300px|<center>Tren en Kinshasa</center>]]
 
−
 
 
−
El transport terrestre en la República Democràtica del Congo ha segut sempre difícil. El terreny i el clima de la conca del riu Congo són en l'actualitat greus obstàculs per a la construcció de carreteres i ferrocarrils, i les distàncies són enormes a través d'este vast país. Ademés, la crònica de la mala gestió econòmica i el conflicte intern han provocat una greu falta d'inversió durant molts anys.
 
−
 
 
−
D'atra banda, la República Democràtica del Congo té mils de quilómetros de vies navegables, el transport per l'aigua ha segut tradicionalment el principal mig de moure's en torn d'aproximadament dos terços del país.
 
−
 
 
−
A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha  prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 454: Llínea 149:
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
−
* [[Costums de la República Democràtica del Congo]]
+
 
 +
* [[Genocidi de Ruanda]]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.perillderiqueses.org/ Campanya "Congo: perill de riquees"], sobre les dònes, els indígenes i els recursos naturals en la República Democràtica del Congo
+
 
−
* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=41&Itemid=800 Dosier especial: ''"La tragèdia del Congo"''], Diari electrònic "El Clarí" de [[Santiago de Chile|Santiago]] de [[Chile]], [[agost]] de [[2006]].
+
*[http://www.gov.rw/ Pàgina web oficial del govern de Ruanda] (en anglés)
−
* [http://www.westfr.de/conrad/ Mercenaris en l'història del Congo]
+
*[http://www.dmoz.org/World/Espa%C3%B1ol/Pa%C3%ADses/%C3%81frica/Rwanda/ Directori]
−
* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus africans] Cultura i música dels primers habitants de Congo
+
*[http://www.assist.st-concordia.de/ ASSIST a.S.b.L.] (en alemà i anglés)
−
* [http://www.barrameda.com.Ara/dp/index.php?option=com_content&task=view&id=525&Itemid=2 No hi haurà noves tales en el cor vert d'Àfrica, Biodiversitat del Congo, R.D.]
 
−
* [http://argentina.indymedia.org/news/2008/12/645536.php del Congo per al món] Andrés López, 21 de decembre del 2008. Indymedia Argentina
 
−
* [http://revistafuturos.com.ar/index.php/component/content/article/69-congo-siglos-de-despojo Congo, sigles de saqueig] Carolina Jemsby, reviste futurs NÚM.10, automme de 2007
 
−
* [http://www.turbomaps.Com.Ara/spanish/Congo.php Vistes satelitals de les principals ciutats de Congo i les seues coordenades de latitut i llongitut]
 
  
 
{{Països d'Àfrica}}
 
{{Països d'Àfrica}}
  
−
{{Traduït de|es|Congo,_R.D.}}
+
{{Traduït de|es|Ruanda}}
 +
 
 +
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Revisió de 10:08 18 jul 2021

Repubulika y'u Rwanda
République du Rwanda
Republic of Rwanda
República de Ruanda
Bandera de Ruanda Escut de Ruanda
Bandera Escut
Lema: Ubumwe, Umurimo, Gukunda Igihugu
(kinyarwanda: Unitat, Treball, Patriotisme)
himne nacional: Rwanda Nziza
 
Situació de Ruanda
 
Capital
 • Població
 • Coordenades 		Kigali
237.782 (2006)
n/d
ciutat més poblada Kigali
Idioma oficial kinyarwanda, Francés, Anglés
Forma de govern República
Paul Kagame
Bernard Makuza
Independència
 • Independència 		De Bèlgica
1 de juliol de 1962
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres 		Lloc 144º
26.338 km2
5,3%
893 km
Població
 • Total
 • Densitat 		Lloc 91º
8.648.248 (2006 est.)
281 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita

PIB (PPA)
 • Total (2003)
 • PIB per càpita 		Lloc 123º
USD 10.462 millons
USD 1.268
IDH (2007) 0,452 (161º) – Molt Baix
Moneda Franc ruandés ($, RWF)
‎Gentilici Ruandés
Fus horari
 • en estiu 		UTC+2
UTC+2
Domini Internet .rw
Prefix telefònic +250
Prefix radiofònic 9XA-9XZ
Còdic ISO 646/RWA/RW
Membre de: ONU, UA

La República de Ruanda, o simplement Ruanda , és un país d'Àfrica central. Llimita en Uganda, Burundi, la República Democràtica del Congo i Tanzània. És un chicotet país ubicat en la regió dels Grans Llacs d'Àfrica; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seua fauna salvage, principalment pels seus goriles de montanyes, per les seues ciutats típiques i pels parcs nacionals i parages naturals que oferix el seu païsage montanyós. El seu terreny fèrtil i montanyós que li dona el títul de "Terra de mils tossals" (en francés: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha de soportar les poblacions més denses del continent africà.

La dependència en l'agricultura de subsistència, la densitat demogràfica alta i en aument, disminuïx la fertilitat del sol i el clima incert fa de Ruanda un país a on la desnutrició crònica és estesa i la pobrea endèmica. És recordat hui en dia per les sagnants guerres que la varen assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut en 1994 data en la qual les morts superen el milló de persones.

Història

En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus twa, que es dedicaven especialment a la caça. En el sigle XI, estos reberen als hutus, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el sigle XIV varen arribar grangers tutsis a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el sigle XVI els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, mwami. A finals del sigle XIX, els alemanys varen conquistar el país. Despuix de la Primera Guerra Mundial la Societat de nacions entregà el territori als belgues i despuix de la Segona Guerra Mundial l' ONU en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a 1950 l'educació era disponible a soles per als tutsi.

El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en 1959 i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi varen perir. En 1961, en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república.

L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de juliol de 1962, quan Ruanda i el seu veí Burundi varen conseguir formalment la seua independència.

Més de la mitat dels tutsi de Ruanda fugiren del país entre 1959 i 1964. El general Juvenal Habyarimana, de l'ètnia hutu, va prendre el poder en un Colp d'Estat en l'any 1973 en mig d'un atre periodo de conflicte ètnic. Habyarimana conseguí triumfar en la guerra civil i va permaneixer com a president; en 1978 va promulgar una nova constitució.

Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en 1983 i 1988.

En octubre de 1990 ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), varen invadir Ruanda en el soport d'Uganda i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en 1991.

Pero des de l'any 1991 el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi.

Els assessinats foren perpetrats per grups paramilitars (principalment la interahamwe i la impuzamugbi, grups originàriament organisats en el sector jovenil dels partits polítics hutu). Els paramilitars hutu eren més de 30.000, varen rebre entrenament militar de l'eixèrcit ruandés i el soport/encobriment del règim d'Habyarimana.

A través de l'estació de ràdio "Des Mille Collines", una estació privada, es difonia impunement la propaganda racista i genocida en contra dels tutsi. La ràdio en Ruanda té un paper central en la comunicació, davant del pobre desenroll dels periòdics i l'escassa penetració de la televisió. L'estació "Des Mille Collines" encorajava en la seua programació diària als hutu a assegurar-se que els chiquets TUTSI també foren assessinats i a omplir les tombes cavades per a soterrar els tutsi. La ràdio també va iniciar una campanya en contra del FPR i de tots els partits d'oposició.

El govern d'Habyarimana introduí novament les targetes d'identitat ètnica, usades pels belgues en els anys 30. Estes targetes varen permetre als paramilitars triar fàcilment les seues víctimes. Els paramilitars pronte tancaren carreteres i revisaven a cada persona que passava per a eliminar els tutsi.

El govern va crear ademés llistes de persones que haurien de ser assessinades, identificant en elles als partidaris de la transició política, als adversaris polítics, ad aquells involucrats en el moviment de Drets Humans, etc. Inclús alguns hutu proclius a la reforma varen ser condenats a mort. En eixes llistes s'incloïa a la totalitat de la població tutsi.

En abril de 1992 es va integrar un gabinet de transició multipartidista per a governar el país. Les medides preses propiciaren la firma d'un acort de pau entre el govern d'Habyarimana i els rebels del FPR en Arusha, en agost de 1993.

Poc més tart, en 1994, va escomençar el Genocidi de Ruanda.

Govern i política

Despuix de la victòria militar de juliol de 1994, el Front Patriòtic Ruandés organisà una coalició similar a l'establida per Juvenal Habyarimana en 1992, basada en els acorts d'Arusha. No obstant, el partit d'Habyarimana fon prohibit.

Les organisacions polítiques varen estar prohibides fins a 2003.

En setembre d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de l'ONU de 2005 que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%).

Organisació polític-administrativa

Ruanda està dividida en 5 províncies, que des del 1 de giner de 2006 substituïxen a les anteriors 12:

Geografia

Mapa de Ruanda.

Ruanda és un país interior que es troba en l'est d'Àfrica. Llimita al nort en Uganda, al sur en Burundi, a l'est en Tanzània i a l'oest en la República Democràtica del Congo. La frontera en la República Democràtica del Congo està establida en gran manera pel llac Kivu (vore República Democràtica del Congo). És un país molt accidentat, per lo qual se li coneix com el país dels mil tossals.

Transport

Una chicoteta flota d'autobusos en un departament de transports en Kigali

El sistema de transport en Ruanda se centra principalment al voltant de la xàrcia de carreteres, en camins pavimentats construïts per obrers chinencs entre la capital, Kigali i la major part d'atres ciutats principals i ciutats en el país. Ruanda també està unida per la carretera en atres països en Àfrica, via per la qual la majoria d'importacions del país i exportacions és feta. El país té un aeroport internacional en Kigali, servint una llínea nacional i diverses internacionals, i també ha llimitat el transport d'aigua entre els ports sobre el Llac Kivu. Una cantitat gran d'inversió en l'infraestructura de transport ha segut feta pel govern des del genocidi de 1994, en l'ajuda de l'Unió Europea, China, Japó i atres.

La forma principal de transport públic en el país són els autobusos, en rutes expreses que unixen les ciutats principals i servicis locals que servixen a la major part de pobles a lo llarc de les carreteres principals del país. Els servicis d'omnibus estan disponibles en diversos destins en països veïns. En 2006, els chinencs varen propondre finançar un estudi per a la construcció d'un ferrocarril que unira des de Bujumbura en Burundi a Kigali en Ruanda a Misaki en Tanzània.

Clima

Ruanda és un país tropical l'altura del qual fa que el clima siga temperat. En les montanyes, es presenten gelades i nevades. La temperatura mija en la zona del Llac Kivu, a una altura de 1463 metros, és de 23 graus celsius. Ruanda és considerada la capital mundial de les tormentes elèctriques a causa de l'intensitat en que es presenten durant les seues dos temporades de pluges de febrer-març i setembre-decembre. Les precipitacions anuals amijanen els 830 milímetros, pero en general més pronunciades en l'oest i les montanyes del noroest que en la sabana oriental.

Ecologia

WWF dividix Ruanda entre tres ecorregions:

Economia

Ruanda es basa en una economia de subsistència que ocupa al 90% de la població. El país no té recursos naturals i minerals d'importància, ademés de patir constantment de sequies i un pobre desenroll tecnològic. Tot açò fa que tinga una dependència econòmica significativa en Bèlgica. Les principals exportacions són el café aràbic i el té. La mineria és la segona activitat del país, destacant la casiterita d'a on s'extrau estany, ademés de chicotetes cantitats de berili. L'unitat monetària del país és el franc ruandés.

Demografia

Evolució demogràfica de Ruanda

La densitat de població de Ruanda, inclús despuix del genocidi, està entre les més altes de l'Àfrica Subsahariana, en 230 hab/icm.

La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els Hutus, que són majoria (85%), són grangers d'orige Bantu. Els Tutsis (14%) són pastors que varen arribar a la regió en el sigle XV. Fins a 1959 eren la casta dominant d'un sistema feudal. Els Twa (pigmeus) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió.

Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que a soles del 5% ha rebut educació secundària. Durant 1994-1995, es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu contínua sent una prioritat del govern de Ruanda.

La distribució de les creences religioses en Ruanda en 2001 eren d'un 56,5% de catòlics, un 26% de protestants, un 11,1% de adventistes, un 4,6% de musulmans, 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.[1]

Referències

  1. ↑ Estadístiques de religió en Ruanda en el CIA-The World Factbook

Vore també

Enllaços externs


 
Països d'Àfrica		 Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria  •  Egipte  •  Líbia  •  Marroc  •  Mauritània  •  República Saharaui  •  Sudan  •  Tunísia
Àfrica Occidental : Benin  •  Burkina Faso  •  Camerun  •  Cap Vert  •  Costa d'Ivori  •  Gabó  •  Gàmbia  •  Ghana  •  Guinea  •  Guinea Bissau  •  Guinea Equatorial  •  Libèria  •  Mali  •  Níger  •  Nigèria  •  República del Congo  •  Sant Tomé i Príncip  •  Senegal  •  Serra Lleona  •  Togo
Àfrica Central : Burundi  •  República Centreafricana  •  Chad  •  República Democràtica del Congo  •  Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea  •  Etiopia  •  Jibuti  •  Kènia  •  Seichelles  •  Somàlia  •  Sudan del Sur  •  Tanzània  •  Uganda
Àfrica Austral : Angola  •  Botsuana  •  Comores  •  Eswatini  •  Lesoto  •  Madagascar  •  Malaui  •  Maurici  •  Moçambic  •  Namíbia  •  Suràfrica  •  Zàmbia  •  Zimbàbue


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=República_Democràtica_del_Congo&oldid=179998»