Margarita Agulló

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Agullo.preview.jpg
Retrat de Margarita

Margarita Agulló (Xàtiva, 1536 - València, 9 de decembre de 1600) va ser una religiosa pertanyent a la Tercera orde de Sant Francisco.

Biografia

Als vint anys va fer vot de castitat i va ingressar en l'Orde Tercera de Sant Francisco. Va residir durant algun temps en el Convent de Sant Francesc de Xàtiva, d'a on va adquirir fama de santa per les seues experiències místiques, els seus estigmes i la seua atenció als pobres.

Això va portar a sant Juan de Ribera, arquebisbe de Valéncia, a mantindre-la vigilada, per lo que va dispondre que vixquera en una casa propenca al seu Colege de Corpus Christi, encara en obres, a on va aumentar la seua celebritat, enaltida per religiosos tals com a fra Luis de Granada, Nicolás Factor o el propi arquebisbe Juan de Ribera.

Per encàrrec d'este va escriure tractats ascéticos, que varen ser publicats pel seu professor, Jaime Sanchis, junt a un resum biogràfic: Relació breu de la vida, virtuts i milacres de la humil serva del Senyor Sor Margarita Agulló, Beata professa de l'Orde del seràfic pare S. Francisco, impresa en Valéncia en l'any 1607 per Juan Crisóstomo Garriz.

Va morir el 9 de decembre de 1600 als 64 anys d'edat, estant presente sant Juan de Ribera. Les sues despulles varen ser inhumats en el convent de la Sanc de Crist dels Capuchinos de Valéncia, fundat pel mateix Juan de Ribera. En l'any 1605 es va traslladar el seu cos incorrupte a l'iglésia del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En ell es conserven també varis retrats de Margarita, obres de Juan Sariñena i Francisco Ribalta. Es varen fer intents d'iniciar el procés de canonisació pero no es va aplegar a introduir la causa.

Bibliografia