Manel Garcia Grau

The printable version is no longer supported and may have rendering errors. Please update your browser bookmarks and please use the default browser print function instead.

Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962 - Castelló de la Plana, 5 de juny de 2006) fon un filòlec, escritor i poeta valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia

Manel era llicenciat i doctorat en filologia catalana per l'Universitat de Valéncia, fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat Jaume I de Castelló des de l'any 1995, de llengua catalana en l'Institut Penyagolosa de Castelló, investigador de la ret Teoria i Crítica dels Discursos Creatius, membre de l'associació CEDRE, de la AILLC i de la AELC. Ha colaborat en les publicacions Hoy, Levante-EMV, El Punt, Revista de Cataluña, Gamo, Reducciones, Pasillo, Diario de Baleares, Cultura, La Aiguadolç, Canelobre, Mediterráneo i en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura.

Obra

Investigació

Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (1994)
Polítiques (i) lingüístiques (1997)

Narrativa

Davall del cel (2006)
El magma silenciós (2011) Pòstuma, junt a Vicent Pallarés.

Novela

El Papa maleït: Una intriga novel·lística sobre el Papa Luna (2003)

Poesia

Quadern d'estances (1988)
La veu assedegada (1989)
Escenalls dels miratges (1989)
Els noms insondables (1990) (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1990)
Els signes immutables (1991)
Llibre de les figuracions (1993)
Mots sota sospita (1997)
La ciutat de la ira (1998)
Anatema (2001) Premi Ausiàs March de poesia
Al fons de vies desertes (2002)
La Mordassa (2003)
Constants vitals (2005) (Premi Roiç de Corella de poesia en català)

Estudis lliteraris

De Castelló a Ítaca: l'univers literari de Miquel Peris i Segarra (1997)
Les suspicàcies metòdiques (2002)